ambiental

vèncer de la viabilitat de la
inversió. El govern va atorgar
la concessió de la línia
Mataró-Barcelona el 1843
imposant-li condicions com
ara no poder construir en
ample europeu (1,43m) i de
tipus financer i tarifari. Camino
de Hierro de Barcelona
a Ma-taró, l’empresa explotadora,
posseïa quatre locomotores
construïdes a Anglaterra
que permetia mantenir
tres trens en servei d’anada
al matí i tres de tornada a la
tarda. El recorregut es feia en una hora a un
velocitat d’entre 40 i 60 km/h i podia remolcar
fins a 130 t de càrrega. Els cotxes de viatgers
eren més o menys luxosos segons la
categoria. Un viatge en tercera costava 6 rals,
i el primer any van transportar 675.828 viatgers.
La història és apassionant per la perseverança
dels seus promotors i les moltes dificultats
que van haver de vèncer per a un projecte
que obrí una nova pàgina de la història.
A l’Estat espanyol, el 1855 ja hi havia en
Locomotora 2-4-0 sèrie 2400 fabricada als tallers de MTM el
1940. Coneguda popularment com la “Linda tapada”.
Arxiu Nacional de Catalunya.
Locomotora-ténder 2-6-2 de la Companyia del Ferrocarril d’Olot a
Girona. Fabricada per la Maquinista Marítima i Terrestre, 1926.
Arxiu Nacional de Catalunya.
4
funcionament 405 km de xarxa. La revolució
liberal va promoure aquell mateix any la
Llei General del Ferrocarril que facilitava les
inversions estrangeres per construir ferrocarrils.
El 1875 les quatre capitals catalanes estaven
enllaçades pel tren. El 1877 una nova
llei de ferrocarrils impulsava construir línies
en ample inferior a 1,67 m que permetia la
construcció de la via estreta, generalment
d’ample mètric, més barat de construcció i
explotació. L’any 1901 la xarxa ferroviària
estatal era de més de 10.000
km d’ample ibèric i 2.000 km
de via estreta. El 1905 el tram
Barcelona-Sarrià (d’ample
europeu) s’electrifica. Aquesta
nova tecnologia obriria un
camí inaturable per al futur
desenvolupament del tren.
En el moment de màxim
esplendor del tren (abans de
la Primera Guerra Mundial)
hi havia una xarxa de 18.000
km d’ample ibèric i 5.500
km de via estreta. A començaments
dels anys vint, les
pèssimes condicions econòmiques
generals van afectar
la viabilitat d’un gran nom-