La - TIB - Govern de les Illes Balears

tib.caib.es

La - TIB - Govern de les Illes Balears

Horari metro

Dies laborables Caps de setmana i festius

Sortida - Estació intermodal Sortida - Estació intermodal

06.30 - 07.00 06.30 - 07.30

20.30 - 22.30 21.00 - 22.00

Entre les 07.00 i les 20.30, la freqüència és cada

15 minuts. La resta de freqüències és cada 30 minuts.

Entre les 07.30 i les 21.00, la freqüència és cada

30 minuts. La resta de freqüències és cada 60 minuts.

Sortida - Estació UIB Sortida - Estació UIB

06.52 - 07.22 06.52 - 07.52

20.37 - 22.52 21.22 - 22.22

Entre les 07.22 i les 20.37, la freqüència és cada

15 minuts. La resta de freqüències és cada 30 minuts.

Més informació:

Tel. 900 17 77 77


http://tib.caib.es

Entre les 07.52 i les 21.22, la freqüència és cada

30 minuts. La resta de freqüències és cada 60 minuts.


Editorial

UNA APOSTA DECIDIDA

Quan l’aposta és sobre el transport públic,

s’ha de fer de forma decidida i

valenta. No podem quedar a mitges tintes.

Fa massa temps que a les nostres illes

quedam en el primer replà de les inten-

cions, pel que fa a aquest sector del trans-

port: hi ha bona voluntat i la necessitat de

manifestar-ho, hi ha bona disposició, però

no arribam a concretar l’acció.

Existeix un Pla Director Sectorial de

Transports que des del 2004 fins al 2012

marca uns deures clars en matèria de

transports. Han passat quatre anys, la

meitat del termini, i els objectius estan ben

lluny d’ésser assolits. Podem dir que durant

els primers anys les institucions s’hi

adormiren?

En transport per carretera, malgrat que

durant els darrers anys s’ha assolit un

acceptable nivell a totes les illes, ens

manquen fites tan importants com ca-

rrils preferents, sistemes d’informació

eficients, adaptació i renovació de les

unitats, acabar d’implantar el sistema

tarifari integrat, enllestir l’estació d’autobusos

a la Intermodal de Palma, etc.

En transport ferroviari queda moltíssim

per fer: nous corredors ferroviaris al nord,

llevant i migjorn, actuacions tramviàries a

les badies d’Alcúdia i Palma (aeroport),

duplicació de vies, supressió de passos a

nivell, electrificació de la xarxa, nous tallers,

nou material mòbil, etc.

I en transport aeri i marítim entre les illes,

està tot per fer, per ordenar i normativit-

zar. I no parlem de transports alternatius!

Podem fer referència a herències i males

planificacions, però ara és hora de posar

fil a l’agulla i, amb aquests quatre anys

que resten, intentar acostar-nos al màxim

als objectius del PDST de 2004.També és

3

hora de fer propostes i, si cal, renovar i actualitzar

el Pla amb nous objectius i nous

terminis d’actuació.

L’afirmació que el transport col·lectiu és

l’únic mitjà que, ara com ara, es pot qua-

lificar com a transport de futur no és gra-

tuïta. Tots els altres poden ser mitjans més

ràpids, més luxosos, més individuals, més

“lliures” però mai més barats, més sostenibles,

més propers a la societat, més respectuosos

amb el medi ambient, més

segurs. Per tant, des de les institucions,

cal treballar sempre amb la idea que la

societat sempre demana futur. I aquest

Govern aposta pel futur, i ho demostra treballant

des del dia a dia, des d’ara mateix,

amb projecció i previsió. Els resultats es

podran veure a mig termini. I serà així perquè

ara sí que és l’hora dels transports

col·lectius, dels transports públics i dels

transports alternatius.


Edita: Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori

C/ Jeroni Pou, 2 - 07006 - Palma · Tel. 971 78 40 20 - Fax: 971 78 40 85 · A/e: revista@sgmot.caib.es - Web: www.illesbalears.cat

Direcció: Antoni Contestí Vives Consell de redacció: Gabriel Riera Server, Joan Antoni Salas Rotger, Jaume Perelló Cardell,

Joana Maria Munar Oliver Fotografies: arxiu propi, arxiu Arca Creativa Direcció d’art, disseny i maquetació: Arca Creativa

Imprimeix: Gràfiques Son Espanyolet Dipòsit legal: PM-1589-2008


Sumari 5

REPORTATGE:

Reobertura de la línia

metropolitana Palma - UIB

6

ENTREVISTA:

Jaume Jaume

Director gerent SFM

14

TERRITORI:

IDEIB, Un servei

transversal

17

MOBILITAT:

Setmana de la mobilitat

20

SFM:

Comencen les obres

a la línia Inca/l’Enllaç

23

AGENDA:

Cronologia

30


6 Reportatge


Reobertura de la línia metropolitana

PALMA-UIB

Les obres de construcció del metro i

del soterrament de les vies s’iniciaren

el 2005, i el 25 d’abril del 2007

aquest servei ja s’obria al públic. Les

obres havien durat dos anys.

Però el metro només va funcionar durant

5 mesos des de la inauguració.

Dia 20/21 d’agost de 2007 es produeixen

les primeres inundacions. Dia 22 i

23 de setembre, com a conseqüència

d’unes pluges moderades, novament s’inunden

les estacions, els passos soterrats

i les vies. El Govern ha de

suspendre definitivament el servei per la

manca de seguretat que ofereix per als

usuaris i els treballadors.

A partir d’aquests esdeveniments la Conselleria

de Mobilitat i Ordenació delTerritori

encarrega immediatament una

auditoria tècnica per esbrinar les causes

d’aquests incidents i trobar-hi una solució

al més aviat possible. Paral·lelament

també es contracta una auditoria jurídica

per estudiar possibles responsabilitats.

AUDITORIA TÈCNICA

L’auditoria tècnica ha constatat, a través

dels tres informes que ha emès,que les deficiències

del metro eren molt diverses i

greus, i que s’observaven a tota la línia de

metro i a totes les estacions.

Resum de les deficiències més greus:

7

Drenatge al polígon Son Castelló.

Drenatge insuficient a totes les estacions

del polígon. Una modificació

del projecte constructiu redueix el

drenatge projectat; a més s’executen

actuacions a la xarxa que empitjoren

el drenatge existent. Algunes

connexions estan sense fer. Inundació

per als accessos a les estacions, conduccions

de ventilació, pous i sortides

d’emergència.

Solució: s’han duit a terme obres molt

importants de drenatge de tota la

zona del polígon.


8 Reportatge

Drenatge a l’estació de Son Sardina.

Greus problemes d’inundació al

pas inferior d’accés a l’estació. La

causa és que no hi ha drenatge a una

zona inundable com és la zona on

està ubicada l’estació. No estava previst

en el projecte constructiu.

Solució: s’ha fet un drenatge de tota la

zona que afecta l’estació i el seu

accés.

Deformació en el forjat de Jacint

Verdaguer. Una deformació que

arriba als 32 cm en el centre és detectada

al forjat de Jacint Verdaguer.

Un exhaustiu estudi especialitzat demostra

que la llosa presenta deficiències

de disseny i d’execució i no

verifica els nivells de seguretat exigits.

Solució: es va haver d’apuntalar la

llosa i s’ha duit a terme una reparació

estructural i de restabliment dels

nivells de durabilitat.

Impermeabilització de la llosa de

coberta de l’estació Intermodal.

Greus problemes de goteres, humitats

i filtracions a la llosa de coberta.

Un modificat del projecte estableix

una impermeabilització amb una

protecció inferior al projecte constructiu.

A més, durant l’execució de

les obres es redueix de manera important

el nombre d’embornals.

D’altra banda, la xarxa de drenatge

profund (sota la terra del parc) no

està ben situada i penja de la capa

més superficial. Aquests aspectes

provoquen una reducció important

de la capacitat de drenatge.

Canalització per al drenatge del poligon

Solució: importants obres de millora en

el drenatge superficial i profund, i

col·locació d’un fals sostre a l’estació

de tren i d’autobusos.

Urbanització àrea de Son Fuster

Vell. Nombroses deficiències a la urbanització

de la zona que provoquen

inundacions i danys a tercers a les

proximitats.

Solució: obres de drenatge i millora de

tota la zona.


Tres instantànies de les obres del metro de Palma

Seguretat als túnels i estacions de

metro. La línia de metro no tenia els

elements de seguretat necessaris als

túnels i una empresa especialitzada

ha hagut de realitzar una anàlisi

profunda. Alguns d’aquests elements

de seguretat (obligats per normativa)

no s’han trobat recollits en els

projectes i altres, com la senyalització

d’emergència, estaven en el projecte

però no s’executaren.

Solució: s’ha fet l’habilitació i equipaments

de sortides d’emergència,

pous de ventilació i extracció, vies

d’evacuació, establiment d’elements

de control de ventilació i de mesura

de temperatura i detecció d’incendis

i del sistema d’alimentació elèctrica.

Accessibilitat d’estacions i andanes.

A les estacions de Son Costa-

Son Fortesa i a la de Jacint

Verdaguer els ascensors no compleixen

la normativa per a l’accés de

persones amb movilitat reduida. Els

itineraris interiors de les estacions

no compleixen la senyalització per a

persones amb discapacitat visual. El

material mòbil no és accessible.

Solució: s’han duit a terme les oportunes

actuacions per millorar les condicions

d’accessibilitat tant a les estacions

com a les unitats mòbils del metro.

9

Deficiències a gairebé totes les

estacions i abaixadors. Infiltracions

d’aigua pel sostre i parets, deficiències

en les cambres bufa,

manca de canals de recollida d’aigua,

males impermeabilitzacions,

pendents inadequats, manca d’embornals,

deficiències en el tancament

dels cassetons dels ascensors, manca

de marquesines de cobertura a les

entrades, etc.

Solució: obres i actuacions molt diverses

per restituir els equipaments i les

instal·lacions afectades per les inundacions,

i per millorar-les i evitar,

així, nous incidents.


10 Reportatge

EL COST DE LES OBRES DE REPARACIÓ

DEL METRO S’ESTIMA EN UNS 28 M€

El cost total de les obres de construcció i reparació del

metro ha estat de 343 M€. Cost que al final s’ha vist

desviat en un 46% de l’import d’adjudicació.

El cost de les obres de soterrament i metro ha

estat el següent:

Import inicial de l’adjudicació 235 M€

Import total (a la inauguració del servei) 315 M€

Diferència pressupostària 80 M€

(desviació: 34%)

El pressupost i sobrecost es pagarà amb operacions

de crèdit fins l’any 2031.

Capital total crèdit 315 M€

Interessos generats 193 M€

Cost total 508 M€ (a l’any 2031)


EL COST TOTAL DE LES

OBRES D’EMERGÈNCIA PER A

LA REPARACIÓ DEL METRO

(ESTIMAT EN 28 M€) RES-

PON A:

- Obres i actuacions que no estaven previstes

en els projectes respectius (per

exemple el drenatge de Son Sardina, de

Jacint Verdaguer, o alguns dels sistemes

de seguretat en el túnel).

- Obres i actuacions que s’han hagut de

dur a terme a causa dels projectes modificats

o complementaris que eliminaren

o disminuïren determinades

solucions constructives (per exemple

instal·lar nous col·lectors i drenatge al

polígon, el canal de conducció d’aigua

ELS PRINCIPALS COSTOS DE LA REPARACIÓ SÓN:

11

fins al torrent, drenatges del parc de les

estacions, etc.)

- Obres i actuacions que s’han hagut de

fer per pal·liar determinades deficiències

(per exemple els fals sostres que

s’ha col·locat a les estació intermodal

tren i autobusos) o les mesures de seguretat

complementàries en el túnel i les

estacions.

Els col·lectors del polígon i el nou drenatge (Via Asima i Gremi Tintorers) 9,5 M€

El canal d’evacuació d’aigua des del polígon al torrent de na Barbarà 4 M€

El fals sostre que s’ha hagut de col·locar a l’estació de tren i autobusos 3,5 M€

Els equipaments i senyalística de seguretat en túnels 2,2 M€

Totes les altres obres al llarg de tota la línia i totes les estacions 8.8 M€


12 Reportatge

sabies que ...

aquestes obres d’emergència es paguen amb

el pressupost de la Conselleria de Mobilitat

i Ordenació del Territori del 2008.

sabies que ...

les obres encara no han finalitzat, ateses les

greus deficiències. Farà falta acabar moltes

qüestions encara pendents que s’han deixat

en un segon terme perquè no eren estrictament

imprescindibles per poder reobrir el

servei (marquesines de les estacions, acabar

qüestions d’urbanització de les zones, ascensors

que no estaven adaptats, obres per

completar drenatges, etc.).

sabies que ...

les obres de construcció del metro, les varen realitzar 7

UTE, amb un total de 18 empreses contractistes. Aquest

fraccionament no ajuda gens la coordinació i execució

global d’un projecte tan complex com aquest, i possiblement

repercutí sobre l’elevat cost del projecte.

sabies que ...

la bona coordinació de tot l’equip d’SFM i de la Conselleria,

de tots els organismes públics implicats i de la bona disposició

de les empreses constructores ha permès dur a terme unes

obres molt complexes que en situació normal (sense emergència

i sense la col·laboració de totes les institucions) haguessin

durat prop d’un any i mig o dos.


14

Jaume Jaume Oliver

A grans trets, quants km de xarxa ferroviària

tenim actualment a Mallorca,

quantes unitats de tren té

SFM i de quin tipus són?

Hem de dividir la xarxa ferroviària en

dues parts: la que correspon a la línia

convencional, és a dir entre Palma i Ma-

nacor i sa Pobla, i la línia metropolitana

que uneix Palma amb la UIB. La primera

té una longitud de 65 km fins a

Manacor i 12 km des de l’estació de

Entrevista a: Jaume Jaume Oliver

Director gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca

Jaume Jaume Oliver (Algaida, 1964), és llicenciat en Ciències, secció

Biologia, i professor de secundària des del 1991. Fou regidor

d'Algaida del 1995 fins al 1997, i batle de la localitat del 1997 al

2007. Va ser membre de l'executiva de la FELIB i del Fons Mallorquí

de Solidaritat i Cooperació entre el 1999 i el 2007. Des del juliol

de 2007, és director gerent de Serveis Feroviaris de Mallorca.

l’Enllaç a sa Pobla. La segona té una

longitud de 9 km.

“Els dies feiners circulen

noranta-nou trens diaris”

Cal dir que l’amplària de la via és mè-

trica, diferent a la de la península, que

és més ample. Pel que fa a les unitats

dièsel, el parc és de quaranta-dos cotxes,

entre màquines i remolcs, que fan un

total de vint-i-dos trens operatius. El

metro disposa de dotze cotxes per sis

trens composats per dues unitats, aquestes

darreres unitats són elèctriques.

Quants trens circulen durant el dia, i

com es pot controlar i regular de

forma efectiva i segura tot aquest

trànsit?

Els dies feiners circulen noranta-nou

trens diaris, i els dissabtes, diumenges i


festius, seixanta-cinc. Això permet mantenir

unes freqüències entre Palma–Inca

d’un tren cada vint minuts, i entre

Palma-Manacor i sa Pobla un tren cada

hora. Per altra part, el servei de metro

té una freqüència d’un tren cada quinze

minuts.

Tot el trànsit ferroviari es controla des

del CTC (control de trànsit centralitzat),

situat a l’estació intermodal.

Aquest centre és operatiu des del mes

de juny d’enguany i això ha permès incrementar

el nombre de freqüències, ja

que abans el control del trànsit es feia

per bloqueig telefònic. Actualment tot el

sistema ferroviari està informatitzat, excepte

el tram entre l’estació de l’Enllaç

i sa Pobla, que encara es fa per bloqueig

telefònic.

“El servei de metro té

una freqüència d’un tren

cada quinze minuts”

Posar en marxa el CTC ha significat

una reestructuració en algunes esta-

cions, com és el cas de l’estació de Ma-

rratxí, on actualment no hi personal de

circulació, però sí que hi ha personal la

funció del qual és la venda de bitllets i

la informació.

Què cal fer per posar-nos al dia en

temes ferroviaris a Mallorca, des d’un

punt de vista tècnic?

Mira, el transport ferroviari en aquests

moments té un nivell de salut diria que

excepcional en l’àmbit nacional i internacional.

El transport en tren ha esdevingut una

alternativa molt important al transport

per carretera.

Aleshores, és necessari modernitzar

SFM, i des d’un punt de vista tècnic és

imprescindible iniciar l’electrificació de

la xarxa existent. Així, està previst que

l’any 2010 pugui estar operatiu el primer

tram, entre Palma i Inca. Per a tot

això, ha estat necessari encarregar la

fabricació de les noves unitats que han

de cobrir aquest corredor. Es tracta

d’onze unitats formades per tres cotxes,

màquina-remolc amb motor-màquina.

Això ha suposat una inversió de quasi

cinquanta-quatre milions d’euros.

15

Moltes persones ignoren la complexitat

d’organització d’una empresa

com SFM. De forma molt esquemàtica,

si és possible, com està estructurada

una empresa com la que

dirigiu, quant al funcionament intern

diari?

La part més complexa és la que agrupa

tot el personal de circulació, en la qual

per una part hi ha el col·lectiu d’inspectors,

les funcions dels quals, a grans

trets, són dirigir i supervisar la circulació

dels trens.

“Actualment, tot el sistema

ferroviari està informatitzat”

El col·lectiu de maquinistes, la funció

dels quals és òbvia, i que estan dirigits

pels caps de maquinistes. El col·lectiu

d’interventors, que controlen el passatge.

Els gestors, que controlen la circulació

a les estacions i els auxiliars

d’operacions, que ajuden a les maniobres

i són els encarregats de la venda de bitllets.

Aquest col·lectiu està dirigit pel

cap d’explotació i operacions. Per altra

part, hi ha el personal de taller que és el


16

responsable de què les unitats estiguin

operatives, i la brigada de vies, que s’en-

carrega de feines a la via.

Finalment hi ha els serveis administratius

i generals que agrupen els serveis

econòmics, jurídics, recursos humans,

etc. i els serveis tècnics responsables

de la planificació i manteniment de les

infraestructures.

Entrevista a: Jaume Jaume Oliver

Director gerent de Serveis Ferroviaris de Mallorca

Canviem de via. Creïs que les obres

d’emergència del metro han endarrerit

la feina que tenia programada

SFM?

Jo no diria endarrerit, però sí que s’han

hagut de diversificar i d’augmentar els

esforços, ja que solucionar la problemàtica

que han ocasionat les obres del

metro ha estat difícil, complexa i, alguna

vegada, mal entesa.

“Solucionar la

problemàtica que han

ocasionat les obres del

metro ha estat difícil”

Dic això perquè hi ha hagut

moments que ha semblat que

no es feia res, quan era tot el

contrari, i és que el problema

era molt complex i les solucions,

com he dit abans,

també, i han estat conseqüència

de molts d’estudis i de barrejar

a la vegada vàries

solucions per escollir al final la

millor.

Com voldríeu que fos SFM d’aquí a

10 anys?

Voldria que fos una empresa de referència

quant al transport, no només a

l’illa Mallorca sinó també en l’àmbit

nacional.

Això vol dir, una empresa moderna, que

s’hagi sabut adaptar a les noves tecnologies,

que hagi ampliat els serveis i que

hagi recuperat aquella xarxa ferroviària

que tenia Mallorca a mitjan segle passat,

i que fos una alternativa ja consolidada

al transport privat.

Per acabar, com és el dia a dia d’un

gerent d’SFM?

Són molts els assumptes que tens sobre

la taula: nous projectes, inversions, planificació,

relacions amb els ajuntaments,

reunions amb el personal a través dels

seus representants, sindicats, comitè

d’empresa, etc.

No pots dir que és una gerència avorrida

sinó tot el contrari. I també vull dir que

el món ferroviari és un món apassionant

i que t’enganxa fàcilment.


Territori,

Desenvolupament sostenible

IDEIB

Un servei transversal

La Infraestructura de Dades Espacials

de les Illes Balears (IDEIB),

tot i que està impulsada per la Direcció

General d’Ordenació del Territori, es

basa en la participació d’un nombrós

grup de treball. Aquest grup està format

per representants d’organismes interessats

a compartir i utilitzar la informació

geogràfica de les Illes Balears.

La nombrosa participació en les reunions

de treball que es fan dos cops a

l’any, ha conduit a l’èxit de publicació

dels diferents serveis de mapes temàtics

que actualment ofereix el node del Govern

de la IDEIB.

La magnífica acollida que ha tingut el

projecte per part de les diferents conselleries

i direccions generals del Govern

de les Illes Balears ens permet presumir

d’una IDE que no només funciona com

a part d’un projecte vertical impulsat

per la directiva INSPIRE sinó que, amb

la publicació d’un nombre destacable de

Mapa que superposa dues temàtiques diferents, bioatles i establiments turístics

serveis temàtics, té una importantíssima

funció transversal.

El departament de suport a la IDEIB

publica a través del node del Govern dos

tipus de serveis de mapes: els bàsics i els

temàtics.

17

Com a serveis bàsics de la CAIB es publiquen

les capes de la cartografia bàsica

produïdes per SITIBSA, mapes

topogràfics, fotografies aèries ortorectificades

de les Illes, etcètera. Actualment

hi ha cinquanta capes bàsiques. Com a

serveis temàtics de la CAIB, s’ofereix


18 Territori,

Desenvolupament sostenible

informació geogràfica temàtica, pro-

duïda per les diferents conselleries, direccions

generals i organismes del

Govern de les Illes Balears. Actualment

hi ha 87 capes temàtiques.

Podeu visualitzar els diferents serveis a

través del visor IDEIB que trobareu a

www.ideib.cat o www.ideib.es o a

través de connexions des de qualsevol

programa que interpreti WMS o serveis

de mapa d’ArcGis Server.

Gràcies a la publicació de les diferents

capes temàtiques podem crear un mapa

a partir de la connexió a diversos serveis

temàtics. Per exemple, a partir d’una

capa de fons que podria ser el recentment

presentat mapa topogràfic de les

Illes escala 1:5.000, podem dissenyar

Origen de les capes d’informació geogràfica

un mapa que superposi dues temàtiques

diferents, la informació mediambiental

del bioatles, que mostra la flora

i fauna, i la localització dels establiments

turístics.

El resultat d’aquest mapa pot ajudar a

decidir el destí d’un possible turista interessat

a conèixer la fauna i flora del

nostre territori.


Notícies

Mobilitat

La implantació del bicing va ser la gran protagonista de la Setmana de la Mobilitat

El 1998 a França es va organitzar

per primera vegada el dia de la ciutat

sense el cotxe, i aquest fet aviat va

ser una iniciativa europea aplicada a

molts estats de la Unió Europea, concretament

el dia 22 de setembre. A l’Estat

espanyol se celebra des de l’any

2000.

Però de cada vegada s’està implantat

més. Des del 2002, la setmana europea

de la mobilitat pretén ser un espai de

temps (16-22 setembre) per a la reflexió

sobre la mobilitat als nostres

territoris i ciutats, i l’oportunitat

d’impulsar una mobilitat més racional

i sostenible.

Setmana de

la mobilitat

2008

19

La Conselleria de Mobilitat i Ordenació

del Territori, tal com ho va organitzar

l’any passat i per primer cop a les nostres

illes, enguany ha tornat a celebrar

la Setmana Europea de la Mobilitat, i

novament, i de forma molt especial, el

dia 22 de setembre que ha estat el dia

europeu “A la ciutat, sense el meu

cotxe!”. Aquesta iniciativa de la Unió

Europea, a la qual fèiem referència i que

cada any s’hi sumen més ciutats, enguany

s’ha organitzada sota el lema

“Aire net per a tothom”. Aquesta celebració

ha estat un element més en la

tasca que s’ha marcada aquesta Conselleria

de procurar consciència als ciutadans

de les conseqüències que té l’ús

irracional del cotxe a la ciutat i a tot

arreu del nostre entorn, tant per a la

salut pública com per al medi ambient.


20 Notícies

Mobilitat

La pretensió és prou clara: l’estímul a

una mobilitat compatible amb el desenvolupament

urbà sostenible, la protecció

de la qualitat de l'aire, la

prevenció d'emissió de gasos amb efecte

d'hivernacle, el consum racional dels

recursos energètics, l'ocupació de l'espai

públic i la seguretat viària, l’increment

de l’ús de mitjans de transport

alternatius al cotxe i oferir a la ciutadania

la possibilitat de redescobrir la

ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural,

en un entorn saludable i relaxat.

Fins ara, han estat els municipis els protagonistes

darrers de la convocatòria,

però els ciutadans, amb la seva actitud

responsable i col·laboració activa, són

els que han donat vertader sentit a

aquesta jornada de conscienciació. Enguany,

com a novetat i de forma voluntària,

les empreses, organitzacions socials

i organitzacions no governamentals han

pogut involucrar-se directament en la

posada en marxa d’aquests projectes.

El balanç final del que han aportat

tots aquests dies d’actes és ben positiu.

Les jornades de la bicicleta pública

han deixat durant aquesta setmana un

Les taules rodones, els debats i les tertúlies han estat el motor de la Setmana de la Mobilitat

important bagatge d’informació als

molts de representants dels ajuntaments

de les Illes Balears que hi han

participat. Els sistemes per a la implantació

del bicing i les experiències d’altres

ciutats han posat el punt de visió

pràctica i entenedora a la viabilitat de

l’aplicació d’aquest sistema a qualsevol

poble o ciutat. L’intercanvi d’opinions i

de punts de vista ha tengut cabuda en

les taules rodones, debats i tertúlies que

durant tota aquesta setmana s’han

anant realitzant. I tot això plegat (actes

organitzats des dels ajuntaments adherits,

cursa de mitjans, jornades, debats,

participació del públic i dels mitjans, etcètera)

ha estat la mostra més clara de

la voluntat que tota la societat en general

vol donar un toc d’atenció perquè ja

ha arribat l’hora de canviar d’hàbits.


CURSA DE

TRANSPORTS

2008

GUANYA

L’ECOMOBILITAT

Dimecres, 17 de setembre

S’ha duit a terme la 1a Cursa de

Transports a Palma, en el marc

de la Setmana Europea de la

Mobilitat 2008, organitzada per

la Promoció del Transport Públic

(PTP) amb la col·laboració

de la Conselleria de Mobilitat i

Ordenació del Territori i el Consorci

de Transports de Mallorca.

Unes 15 persones han participat

en la cursa, consistent a desplaçar-se

des de la UIB fins a

l’Estació Intermodal de la plaça

d’Espanya amb diferents mitjans

de transport. Es tracta d’un

recorregut comú de 7 km (8 km

en el cas del metro) en que es

tracta de valorar el temps emprat

per desplaçar-se i també el

cost que suposa tant per a l’usuari

com per a la societat i el

medi ambient.

Mitjà de transport Sortida Arribada Temps

Moto 11.16 11.37 00.21

Cotxe (P superfície) 11.16 11.40 00.24

Bicicleta 11.10 11.34 00.24

Metro 11.16 11.43 00.27

Cotxe (P subterrani) 11.16 11.44 00:28

Bus 11.05 11.34 00.29

Bus Interurbà 11.28 12.00 00.32

Mitjà de transport Temps (min) Velocitat (km/h)

Motocicleta 21 20,0

Metro 27 17,8

Cotxe (promig) 26 16,3

Bicicleta 28 15,0

Bus 29 14,5

Bus Interurbà 32 13,1

21

Mitjà de transport Cost d’operació (€) Cost social i ambiental (€) Cost total (€)

Bicicleta 0,11 0,00 0,11

Bus 0,46 0,20 0,66

Metro 0,60 0,23 0,83

Cotxe (P subterrani) 5,80 0,53 6,33

Cotxe (P superficie) 5,40 0,53 5,93

Motocicleta 1,96 1,58 2,84

Mitjà de transport Cost total (€) Escala 1=bicicleta Escala 1=transport públic

Bicicleta 0,11 1,0 0,14

Bus 0,66 6,3 1,00

Metro 0,83 7,9 1,00

Cotxe (P subterrani) 6,33 60,3 8,47

Cotxe (P superficie) 5,93 56,5 7,94

Motocicleta 2,84 27,1 3,80


22 Notícies

Mobilitat CTM

Implantació del sistema tarifari a les línies L220 i L221

Un dels eixos principals per a la potenciació

del transport públic és la implantació

del sistema tarifari integrat a

totes les línies de servei, tant per carretera

com ferroviari; i per afavorir aquesta política

tarifària comuna s’ha creat la

Targeta Intermodal, en l’actualitat implantada

en la xarxa de tren i metro i en

els serveis combinats de bus + tren. La primera

línia d’autobusos que ha implantat

el nou sistema, a partir de l’1 de setembre

de 2008, és la línia Bunyola-Palma. De

manera escalonada, i un cop que els impediments

mecànics i informàtics estiguin

totalment superats, les diferents

línies de TIB s’aniran incorporant al nou

sistema tarifari integrat.

Amb l’entrada en funcionament de la

Targeta Intermodal s’aconsegueix:

NOVES TARIFES AMB LA IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA TARIFARI INTEGRAT

Bunyola - Palma

Abaratir les tarifes en general.

Implantar els abonaments de T20 i T40.

Implantar les tarifes reduïdes per a

joves, persones majors de 65 anys i

pensionistes i per a famílies nombroses.

Fidelització dels usuaris.

Fomentar la intermodalitat.

Bitllet senzill Salts

Origen Destinació km Normal Reduït * Anada i tornada Tram bus T20 T40

Palma Bunyola 19 1,55 € 0,80 € 2,95 € 1 0,80 € 0,63 €

Palma Palmanyola 10 1,10 € 0,55 € 2,10 € 1 0,80 € 0,63 €

Palma Urb. Sa Coma 14 1,15 € 0,60 € 2,20 € 1 0,80 € 0,63 €

Bunyola Orient 11 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Bunyola Bunyola 1 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Bunyola Urb. Sa Coma 5 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Palmanyola Palmanyola 1 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Palmanyola Bunyola 10 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Palmanyola Urb. Sa Coma 5 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Orient Orient 1 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

Urb. Sa Coma Urb. Sa Coma 1 1,10 € 0,55 € 2,10 € 0 0,60 € 0,48 €

* Podran gaudir d’aquest descompte els titulars de la targeta intermodal jove (fins a 25 anys), targeta intermodal de pensionistes i targeta intermodal de família nombrosa.


SFM

Comencen les obres a la línia

Inca / l’Enllaç

El passat 21 d’abril es va presentar

el projecte definitiu, aprovat pel

Consell de Govern de l’11 d’abril, per a

les obres del desdoblament de la línia

fèrria entre l’estació d’Inca i de l’Enllaç.

Després d’uns mesos de processos administratius,

d’expropiacions pertinents i

de licitacions de les obres, el dia 11 de

setembre de 2008 es va poder donar

inici, de forma oficial, a les obres de desdoblament

d’aquest tram de línia.

El president Francesc Antich no es va

voler perdre l’esdeveniment i, juntament

amb el conseller Gabriel Vicens, va coincidir

que aquestes obres faran possible

la incorporació d’una important infraestructura

per a la millora del servei ferroviari

a Mallorca.

23

PRIMERA TRAVESSA DE LES OBRES DEL DESDOBLAMENT DE LA VIA ENTRE LES ESTACIONS

D’INCA I DE L’ENLLAÇ (11 DE SETEMBRE DE 2008)


24 Notícies

Mobilitat

SFM

El projecte constructiu del desdoblament

d’aquest tram de línia té dos antecedents,

administrativament parlant,

molt clars: el projecte de traçat redactat

el mes d’abril del 2004 (no executat durant

l’anterior legislatura), i la inclusió

en el Pla Director Sectorial de Transports

de les Illes Balears com una de les

actuacions importants per emprendre en

el període 2005-2012 (que és el termini

de vigència del Pla), amb l’important

objectiu de la duplicació de vies en línies

de via única.

La millora en el servei que suposarà

l’entrada en funcionament de la via desdoblada

es pot explicar de forma molt

senzilla i entenedora:

En primer lloc, permetrà augmentar la

freqüència en les circulacions de trens,

en quedar separat el trànsit ascendent

del descendent. Aquest és un fet importantíssim

perquè hem de tenir present

que en aquest tram s’hi concentren tant

els combois de la línia de Manacor, com

els de la línia de sa Pobla.

I amb això cal tenir molt present que

per a la gran aposta pel transport públic


que el Govern està impulsant, i que una

de les passes importants és la recuperació

de les línies Manacor/Artà i la perllongació

de la línia sa Pobla/Alcúdia, és

de primera necessitat tenir aquesta infraestructura

de desdoblament enllestida

abans de l’entrada d’aquests nous

serveis.

En segon lloc, i no per això menys important,

aquesta solució adoptada permetrà

augmentar la seguretat en la

circulació, atès que les circulacions es

conduiran en cada via en un sol sentit.

I en tercer lloc, permetrà millorar la regularitat

del servei, amb l’augment de

la puntualitat. Actualment qualsevol incidència

repercuteix immediatament

sobre tot el servei, mentre que a partir

de la posada en servei de la doble via es

podrà regular, per separat, cadascuna de

les línies sense col·lapsar les altres.

Totes aquestes millores en l’explotació

del servei justifiquen sobradament la necessitat

de realitzar com més aviat millor

aquestes obres; que és el que varen

entendre, des del primer moment, tant la

Conselleria com des de SFM.

Les obres han estat adjudicades a

la UTE, COMSA - empresa constructora

SA, i obres i pavimentació MAN,

amb un pressupost d’adjudicació de

10.289.106,75 €, i un termini d’execució

de 8 mesos.

Pel que fa a la distribució pressupostaria,

cal remarcar que aquesta actuació

serà cofinançada en un quaranta per

cent pel fons FEDER (Fons Europeu

25

El president Antich i el conseller Vicens durant la

presentació del projecte definitiu de la línia Inca / l’Enllaç

Desenvolupament Regional) de la Unió

Europea, amb càrrec al "Programa Operatiu

FEDER de les Illes Balears 2007-

2013", en concret al que fa referència a

l'actuació 16 "Serveis Ferroviaris".

Tres milions d’euros d’inversió del Govern

central (conveni de l’any 2007), i

la resta amb el pressuposts de la Conselleria

de Mobilitat i Ordenació del

Territori.


26 Notícies

Mobilitat

La longitud del tram és de 4.700 m,

i s’inicia en l’actual via morta de

l’estació d’Inca, situada a la dreta de la

via actual en sentit Enllaç, i connecta

amb la via doble existent a l’estació de

l’Enllaç. Tota l’obra s’executarà, des de

diferents fronts d’actuació, dins un termini

projectat de 8 mesos.

El traçat de la nova via és paral·lel al de

la via actual, i això ens obliga a ampliar

les obres de fàbrica actuals: duplicació

de 6 obres de pas - ponts i túnels - (les

dues més importants, el pas sobre l’autopista

d’Inca a sa Pobla i el pas inferior

de la carretera de Sineu ja es van executar

en el seu moment amb previsió de

via doble).

Tot aquest moviment d’obres es farà

mantenint el trànsit ferroviari per la via

actual. Això, com és bo de suposar, amb

l’esforç afegit que suposa amb vista a la

UN REPÀS TÈCNIC I DE LES PRINCIPALS DADES I

PARTICULARITATS QUE PRESENTA L’OBRA

coordinació de les tasques entre les empreses

executores i SFM. I és que no s’ha

volgut interrompre, en cap moment, l’actual

servei que fa el tren, tan important i

com més va més necessari dins el sistema

de mobilitat de la nostra societat.

Pel que fa als accessos a les propietats

pròximes a la via es mantindran en les

condicions actuals. Els camins afectats

seran rehabilitats o refets i es mantindran

en servei les obres de pas que permeten

el creuament de la línia.

També cal fer esment al fet que es dona

una especial importància a la integració

urbana i ambiental, i a la restitució dels

elements afectats per l’execució de les

obres i la implantació de la via (reposició

de voreres, vials, senyalització, enllumenat,

etc), així com a la protecció del

sòl i la vegetació afectada i a la gestió

dels residus.

SFM

Per a la contenció de desmunts i terraplens

s’executaran uns 2.700 m lineals

de murs de formigó armat i de formigó

en massa.

La superestructura serà homogènia

amb la de la resta de la xarxa, amb un

carril UIC-54, muntat sobre travesses

de formigó monobloc que es recolzen

sobre un llit de balast de trenta centímetres

de gruix.

La recollida de les aigües de pluja es

resol amb cunetes laterals, amb una longitud

total de 3.215 m i dues obres de

drenatge transversal que permeten conduir

les aigües, ja canalitzades, cap al

punt de vessament, situat a l’altre

marge de la via.

Està prevista la instal·lació de tota la

senyalització reglamentària, així com els

sistemes de frenat automàtic.


TRANSPORT

AERI

Les modificacions de

l’OSP lleven rigidesa al

transport aeri interilles

Les modificacions introduïdes a

l’OSP (Obligació de Servei Públic)

de 6 de maig de 2008 ja donen els

fruits desitjats. La supressió de la

rigidesa per al trànsit aeri de les

rutes interilles ha donat l’empenta

necessària.

A la vista de les dades disponibles

entre maig i agost de 2008, podem

constatar que l’entrada en vigor de

la nova normativa aprovada pel Govern

actual ha suposat un gran

avenç per a l’acompliment dels dos

objectius que perseguia l’esperit de

la modificació:

1) Que el mercat dels vols interilles

es dinamitzàs i cresqués.

2) Que els usuaris volassin amb

menys cost que abans.

Des de la instauració de la nova tarifa,

el nombre de passatgers que

utilitzen el transport aeri per desplaçar-se

entre les Illes Balears s’ha incrementat

pel que fa al mateix

període de l’any passat en un 14%,

i l’ocupació ha crescut un punt i mig

fins arribar al 64%. Concretament,

fins al mes d’agost de l’any 2008

han utilitzat el transport aeri entre

les Illes Balears un total de 347.860

passatgers.

DADES COMPARATIVES

27

A més, el 73% dels passatgers ha

aconseguit una tarifa inferior de la que

pagaven abans de la introducció de la

nova norma. Així mateix, s’ha de destacar

que des de maig de 2008

20.000 passatgers ja s’han beneficiat

de la tarifa promocional de 19,77 €

per trajecte per als residents, tot inclòs.

És més cert que mai que més usuaris

del transport aeri interbalear volen

avui amb un preu més barat.

Vols Seients Passatgers

Gener-agost 2007 8.310 473.903 305.940

Gener-agost 2008 9.589 544.728 347.860

Percentatge augment 15,4% 14,9% 13,7%


28

HHorraarris hivern 008/09

IInntteerrbbaallear

TRANSPORT

AERI

Per a la temporada d'hivern 08/09 Air Nostrum té previst operar un total d’11 freqüències diàries als enllaços

entre Mallorca-Eivissa i Mallorca-Menorca entre setmana:

DILLUNS - DIVENDRES

Mallorca - Eivissa

Sortida Vol Flota

07.00 8100 DH3

08.45 8102 ATR

09.15 8104 DH3

11.05 8122 ATR

13.25 8112 ATR

14.30 8120 CR2

15.45 8118 ATR

18.05 8114 ATR

18.45 8110 DH3

20.25 8108 ATR

21.05 8116 DH3

DISSABTE

Mallorca - Eivissa

Sortida Vol Flota

08.45 8102 ATR

09.55 8104 DH3

11.05 8122 ATR

12.35 8106 DH3

14.25 8112 DH3

16.35 8118 ATR

17.05 8108 DH3

19.45 8110 DH3

DIUMENGE

Mallorca - Eivissa

Sortida Vol Flota

08.45 8102 DH3

09.55 8104 DH3

11.55 8122 DH3

15.15 8112 DH3

16.35 8118 DH3

18.45 8110 DH3

21.10 8106 DH3

21.45 8116 ATR

Eivissa - Mallorca

Sortida Vol Flota

07.30 8101 ATR

08.05 8125 DH3

09.50 8105 ATR

11.05 8103 DH3

12.10 8109 ATR

14.30 8111 ATR

15.45 8119 CR2

16.50 8115 ATR

19.10 8117 ATR

20.00 8123 DH3

22.15 8121 DH3

Eivissa - Mallorca

Sortida Vol Flota

07.30 8101 ATR

09.50 8105 DH3

11.05 8103 DH3

12.10 8109 ATR

14.30 8111 DH3

15.35 8115 DH3

17.40 8117 ATR

20.55 8123 DH3

Eivissa - Mallorca

Sortida Vol Flota

07.30 8101 DH3

09.50 8105 DH3

13.00 8109 DH3

14.30 8111 DH3

16.20 8115 DH3

17.40 8117 DH3

20.00 8123 DH3

22.15 8121 DH3

DILLUNS - DIVENDRES

Mallorca - Menorca

Sortida Vol Flota

07.35 8480 DH3

08.45 8490 ATR

09.55 8482 DH3

11.15 8486 DH3

12.45 8488 DH3

15.05 8492 DH3

16.55 8496 CR2

17.35 8494 DH3

18.45 8498 DH3

20.05 8500 DH3

21.15 8502 DH3

DISSABTE

Mallorca - Menorca

Sortida Vol Flota

07.35 8480 DH3

08.45 8490 ATR

11.15 8486 DH3

14.15 8488 ATR

16.35 8494 DH3

18.55 8498 ATR

20.05 8500 DH3

DIUMENGE

Mallorca - Menorca

Sortida Vol Flota

07.35 8480 DH3

09.35 8480 DH3

11.15 8486 DH3

14.15 8488 DH3

15.45 8492 DH3

17.35 8494 DH3

18.55 8498 DH3

20.05 8500 DH3

21.15 8502 DH3

Menorca - Mallorca

Sortida Vol Flota

07.05 8481 DH3

08.45 8483 DH3

09.55 8491 ATR

12.35 8485 DH3

13.10 8487 CR2

13.55 8489 DH3

16.15 8495 DH3

17.05 8493 DH3

18.55 8501 DH3

19.55 8497 DH3

21.45 8503 DH3

Menorca - Mallorca

Sortida Vol Flota

07.05 8481 DH3

08.45 8483 DH3

09.55 8491 ATR

13.15 8489 DH3

15.25 8495 ATR

17.45 8493 DH3

20.45 8503 ATR

Menorca - Mallorca

Sortida Vol Flota

08.05 8481 DH3

08.45 8483 DH3

10.45 8491 DH3

12.35 8485 DH3

15.25 8495 DH3

17.05 8493 DH3

18.55 8501 DH3

20.05 8497 DH3

21.45 8503 DH3

*horaris subjectes a algun ajust per torn de vols


TRANSPORT

MARÍTIM

Dades del transport

marítim interilles

Alcúdia - Ciutadella • Eivissa - Formentera • Palma - Eivissa • Alcúdia - Maó

Total passatgers interilles 2007 1.378.820

Total passatgers interilles primer semestre 2007 544.687

Total passatgers interilles primer semestre 2008 555.763

ALCÚDIA - CIUTADELLA

Primer semestre 2007 Primer semestre 2008

Iscomar 21.594 34.597

Balearia 26.457 25.826

Total 50.058 60.423

Total passatgers 2007: 132.950

ALCÚDIA - MAÓ

Primer semestre 2007 Primer semestre 2008

Balearia 3.016 1.928

Total passatgers 2007: 5.789

EVISSA - FORMENTERA

Primer semestre 2007 Primer semestre 2008

Iscomar 1.277 115

Balearia 88.695 112.819

Sercomisa 212.428 228.230

Mediterránea

El trànsit de passatgers el primer semestre

de 2008 ha augmentat un 2%

respecte al primer semestre del 2007.

Pitiusa 85.540 79.486

Total 387.940 420.650

Total passatgers 2007: 1.035.182

PALMA - EIVISSA

Primer semestre 2007 Primer semestre 2008

Balearia 96.434 72.762

Total passatgers 2007: 197.660

29


30

01-07-2008

El conseller d’Ordenació del Territori i Habitatge

del Consell de Menorca, Marc

Pons, ha rebut la delegació del Govern balear

(el conseller Gabriel Vicens i el director

general Bernat Aguiló), i després d’una

breu reunió, i en presència dels mitjans de

comunicació, han signat el document i han

Agenda

SIGNAT EL CONVENI ENTRE LA CONSELLERIA I EL CONSELL DE MENORCA EN QÜESTIONS DE

CARTOGRAFIA

08-07-2008

El president del Govern, Francesc Antich,

ha assegurat que es tracta d'un gran acord

que té com a objectiu la millora del transport,

una activitat econòmica bàsica per

al desenvolupament i la cohesió social. A

explicat els fins i les motivacions que

han conduït a l’establiment d’aquesta

col·laboració.

Aquest conveni té per objecte regular la

disposició i utilització de productes carto-

gràfics per part del Govern de les Illes Ba-

lears i el Consell de Menorca, com poden

ser:

Tenir a disposició del Consell de Me-

norca, per part del Govern de les Illes

Balears, la cartografia bàsica topogràfica

a escala 1:5000 i 1:1000, i les sèries

d’ortofotomapes 1:5000 i

generalitzacions.

PACTE PER LA MOBILITAT AMB ELS AGENTS ECONÒMICS I SOCIALS

més del president Francesc Antich i del

conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori,

Gabriel Vicens, el Pacte per la Mobilitat

ha estat signat per la patronal

CAEB i els sindicats CCOO i UGT. Aquest

La cessió de la informació geogràfica

per part del Consell de Menorca al Govern

de la cartografia de la qual és

propietària.

I la coordinació i la col·laboració en les

tasques i actuacions destinades a disposar

d’uns fons cartogràfics i al desenvolupament

d’una infraestructura

de dades espacials de les Illes Balears.

S’ha constituït també una Comissió de

Seguiment que, formada per tres membres

de cada part, s’encarregarà de vetllar

pel bon funcionament del conveni i

de l’assoliment dels seus objectius.

Pacte per la Mobilitat inclou acords en

matèria de transport ferroviari, transport

per carretera, transport públic, intermodalitat,

transport aeri i transport marítim.

Entre les millores de la xarxa ferroviària,


21-07-2008

El conseller de Mobilitat i Ordenació del

Territori i la directora general de Transport

Aeri s’han desplaçat a l’illa de Formentera

amb l’objectiu de reunir-se amb

els membres del Consell Insular per tal de

hi figura el conveni amb el Govern central

pel ferrocarril, per un total de 444 milions

d'euros. Així mateix, el Pacte incorpora

l'ampliació de les línies actuals fins a Artà

i Alcúdia, la primera fase del tramvia de la

badia de Palma fins a l'aeroport, així com

altres inversions per a l'increment de les

freqüències, com nou material mòbil, nous

tallers i la millora de les estacions i passos

a nivell. Pel que fa al transport aeri, recull

la necessitat de continuar estudiant les

fórmules de cogestió aeroportuària i la

presentar, de forma conjunta, els avenços

aconseguits pel que fa als descomptes per

als residents no comunitaris. Des de la

Conselleria de Mobilitat i Ordenació del

Territori s’ha treballat per aconseguir per

a aquest col·lectiu uns descomptes per als

seus desplaçaments marítims amb l’illa

d’Eivissa.

A partir del proper primer de gener de

l’any 2009 els no comunitaris tendran un

39% de descompte: el descompte que subvenciona

el Govern de les Illes Balears.

Quedarà pendent ara la decisió per part

31

millora del servei entre Eivissa i Menorca,

i Madrid i Barcelona, durant els mesos d'hivern.

Quant al transport marítim, el Pacte pre-

tén instar el Govern central a equiparar el

descompte del transport marítim interinsular

al del transport aeri, i l'ampliació del

descompte de residents als residents no

comunitaris. L'impuls del transport terrestre

per carretera és una altra de les mesures

que inclou el Pacte per la Mobilitat.

DESCOMPTE EN TRANSPORT MARÍTIM PER ALS NO COMUNITARIS DE FORMENTERA

del Ministeri de Foment per arribar a

l’equiparació amb el descompte que actualment

tenen els residents de Formentera

comunitaris, que és d’un 89%: un

25% del Ministeri, un 25% del Govern

balear, condicionat al descompte del Ministeri,

i el 39% també del Govern de les

Illes Balears.

Les navilieres s’hi han unit també per tal

d’aportar, a partir del dia primer de gener

de l’any 2009, un descompte promocional

per als no comunitaris que podrà ser d’un

11%.


32

24-09-2008

El conseller Gabriel Vicens i la rectora

de la UIB, Montserrat Casas, han presentat

avui, al Rectorat de la UIB, el

que seran les novetats en matèria de

mobilitat a l’interior del campus.

Agenda

NOVETATS EN ELS TRANSPORTS A LA UIB

Un any de feina

14-08-2008

UN GRUP DE PERSONES AMB DISCAPACITAT FÍSICA

HAN POGUT ACCEDIR AL METRO DE PALMA

Un grup de persones amb dis-

capacitat física visitat al

metro i han pogut fer-hi un

trajecte complet, entre l’estació

Intermodal i la UIB.

Aquesta visita es fa després

A partir del dilluns, 29, funcionarà un

bus que partirà des de l’estació del

metro, amb unes freqüències cada 15

minuts, coincidint amb les arribades del

metro, i circumval·larà tot el campus

amb aturades davant dels diferents edificis

universitaris. La rectora ha destacat

que aquest mitjà s’ha pogut posar a

disposició dels usuaris de la UIB, gràcies

a la bona disposició i col·laboració

del Rectorat, de la Conselleria de Mobilitat

i Ordenació del Territori i de l’Ajuntament

de Palma (EMT), que han

treballat perquè el curs s’iniciàs amb

aquest nou servei.

que la Conselleria de Mobilitat i Ordenació

del Territori dugués a terme l’adaptació

de totes les instal·lacions del metro

per tal de fer-les accessibles per a tothom,

ja que anteriorment no complien la Llei

d'accessibilitat.

El conseller ha fet un repàs al sistema

tarifari integrat del tren, metro i bus +

tren, que beneficia els estudiants menors

de 25 anys i els que es desplacin des de

distàncies més llunyanes i que, a més a

més, podran tenir el transbordament

gratuït del tren al metro.

S’han ampliat els punts d’informació a

les estacions del metro, per als primers

dies d’inici del curs, i s’ha dotat l’estació

de la Universitat amb personal gestor

d’SFM, amb un servei permanent durant

totes les hores de funcionament del

metro.


El conseller també ha anunciat que el

Consorci de Transports de Mallorca posarà

en funcionament un sistema pilot

de préstec de bicicletes a l’estació del

metro a la UIB (de moment amb un

centenar de bicicletes). Aquest sistema,

que entrarà en funcionament a principis

25-09-2008

del 2009, el podrà emprar qualsevol

persona que hagi arribat amb el metro a

la UIB. A través d’un contracte gratuït

podran emprar la bicicleta durant tot el

dia i tornar-la, un cop emprada, a l’estació

del metro. Tant la rectora com el

conseller han tancat l’acte amb la

GABRIEL VICENS RECLAMA EL FINANÇAMENT PEL TRAMVIA AL MINISTERI DE FOMENT

El conseller de Mobilitat i Ordenació

del Territori s’ha desplaçat

a Madrid per mantenir

una reunió amb el secretari

d’estat de Planificació i Relacions

Institucionals del Ministeri

de Foment.

La reunió s’ha pogut mantenir

després que la Conselleria

sol·licitàs audiència fa uns

mesos. El tema principal tractat

ha estat el finançament del

tramvia de la badia de Palma

i, a la vegada, la delegació balear

ha aprofitat per presentar

un avanç del projecte elaborat

per la Conselleria.

33

coincidència en el fet que, des de cada

institució, estan treballant en la direcció

de promoure els transports

col·lectius per sobre del transport privat

per aconseguir que el campus sigui

un lloc amb menys cotxes i, per tant,

més habitable.

La reunió s’ha mantingut dins un ambient

de bon enteniment per ambdues parts i,

per part del Ministeri, han derivat el tema

financer cap a la competència i la implicació

del Ministeri d’Economia i Hisenda.

Alhora s’han compromès a interessar-se

per aquest projecte presentat davant d’Economia,

per definir a qui corresponen les

competències econòmiques.

Gabriel Vicens considera que la seva Conselleria

ha complit amb les seves obligacions

amb la finalitat de tenir tots els

tràmits enllestits per poder demanar el finançament

corresponent a Madrid. Ara,

opina, que és el Govern central el que ha

de complir les seves promeses.


34

26-09-2008

Gabriel Vicens i Joaquim Nadal han man-

tingut una reunió a la seu de la Conselleria

de Mobilitat i Ordenació del Territori, du-

rant la qual s’han posat sobre la taula

temes com l’ordenació territorial, el trans-

port aeri i la cogestió aeroportuària.

Els dos consellers, dins el marc de la bona

relació que hi ha entre els dos governs, català

i balear, i com a rubricació als permanents

contactes que ambdues conselleries

Ordenación Agenda del territorio,

directrices Un any de feina para Baleares

JOAQUIM NADAL, CONSELLER DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA, VISITA EL CONSELLER GABRIEL VICENS

mantenen a tots nivells,

s’han interessat per temes

territorials i de transport

terrestre (metro, tramvia i

gestió ferroviària) que puguin

aportar noves idees i

noves iniciatives a l’interès

comú. El conseller Nadal

ha mostrat especial interès

per la gestió de l’empresa

de Serveis Ferroviaris de

Mallorca i, puntualment,

per la recuperació de la infraestructura

del metro.

Pel que fa al transport aeri, tant Vicens

com Nadal, han manifestat la voluntat de

continuar col·laborant per tal d’assegurar

la connectivitat entre les illes i el principat,

perquè és una comunicació que interessa

molt a ambdós territoris; també,

amb el compromís de treballar en el sentit

què l’aeroport de Barcelona, un cop acabades

les obres d’ampliació que s’hi estan

fent, pugui disposar d’uns millors enllaços

internacionals, cosa que també és molt positiva

per als usuaris d’aquestes rutes, resident

o visitants de les illes. Han parlat

també de l’efecte de la crisi internacional

sobre el sector aeri i la repercussió que

això pot tenir sobre les empreses i els treballadors

i, evidentment, sobre la connectivitat

dels nostres aeroports. Han

coincidit en el compromís que la feina

conjunta pot assolir sempre uns millors

resultats i que estaran molt pendents de

tots els moviments que a partir dels esdeveniments

puguin sorgir dins el sector.

Sobre la cogestió aeroportuària consideren,

ambdós dirigents, que cal esperar una

concreció de la ministra sobre els detalls

en el sistema proposat pel Govern central,

per tal de poder fer-ne una anàlisi seriosa.

Així i tot, tant Vicens com Nadal han mostrat

la seva preocupació per l’anunci de

l’exclusió de l’aeroport de Son Sant Joan

de la primera fase de cogestió. I han demanat

que el sistema de cogestió prevegi

la màxima representativitat de les comunitats

autònomes.

More magazines by this user
Similar magazines