Sempre a punt

LLIBRE D'OR R/G
Ja s’ha acabat el curs, i hem de començar un de nou, però no per
aquest motiu deixem de recordar tot el que va passar l’any passat.
Allò que tots tenim més recent són els fantàstics 14 dies que vam
passar als campaments de Tavascan, i ens agradaria recordar
quatre coses.
Ja erem a 11 de juliol, tots els monitors havíem estat tres dies al
campament plantant les tendes, muntant les grans estructures com
el menjador, la cuina, la tenda de material, totes les canadenques,
les temudes letrines, el màstil, i moltes coses més que s’havien de
preparar per a que tot sortís genial les següents dues setmanes.
Més o menys cap a las 15h del dilluns 11 de juliol, des del menjador
del campament es van començar a sentir sorolls, semblava que
allò arrancava i efectivament van començar a entrar tots els
escoltes al campament, desordenats, alguns molt cansats, altres
molt il•lusionats, i a poc a poc tots els Ràngers i Guies ens anàvem
trobant desprès d’un temps de vacances sense veure’ns.
Allà estàvem vint-i-un nens i quatre monitors, tots disposats a
passar uns grans campaments, els últims campaments per a tots
aquells que ja estaven al segon any de rangerisme.
Podríem parlar de molts moments que vam passar junts, moltes
activitats, caminades i experiències que varem viure aquells dies,
aquí intentarem fer un petit tastet d’allò que potser creiem que val
més la pena ressaltar.
Després d’un parell de dies arrancant els campaments, ja ens tocava
fer la primera excursió dels campaments, aquesta concretament
tant sols era d’un dia, però ens va tocar caminar força!! Varem
sortir des del campament, i vam anar passant per diferents pobles,
primer per Tavascan i de moment la cosa pintava molt bé, després
per Aineto, allà ja ens va tocar començar a patir una micona, la
pujada començava a ser més inclinada i evidentment el cansament
era major.
Un cop a Aineto vam tenir una estona per fer alguna fotografia,
un traguet d’aigua i de nou carregar-nos les motxilles a l’esquena
per continuar endavant. Ens dirigiem cap a Lleret, i per fi quan
vem arribar vam poder aprofitar per dinar!! Realment tots estavem
morts de gana ja!
Un cop ja havíem recargat forces, vam anar direcció Lladorre per
posteriorment poder tornar al campament per un altre camí. Si
podeu comprovar-ho a un mapa veureu que per ser una excursió
d’un dia no va estar gens malament, però ja està bé, havia de ser
un entrenament de la excursió de 4 dies!!!
Aquí vam acabar l’excursió d’un dia, i al tornar al campament vam
continuar amb diferents activitats, algunes nosaltres sols, altres
acompanyats de Castors i Llops. Tot això seguint dia a dia un
centre d’interès protagonitzat pels monitors, i que si més no, una
mica de gràcia ens feia a tots.
Els dies van anar passant i finalment va arribar el dia de preparar
les motxilles, repartir tot el menjar i el material i finalment sortir
direcció Certascan. Sí, tocava l’excursió de quatre dies.
El primer dia va costar una mica arrancar, això de caminar no
sempre és fàcil, i menys el primer dia amb més pes, però finalment
vam poder arribar a prop del Pla de Boabi, per acampar i poder
continuar endavant.
El segon dia, ens vam despertar ven d’hora però el dia des de bon
matí estava una mica ennuvolat, això no ens va impedir començar a
caminar però quan ja portàvem una estona en marxa i més o menys
erem a prop de la meitat del nostre destí, la pluja va començar a
apretar però per sort ens vam poder refugiar a una petita pleta “La
pleta de Lluri” a on pràcticament no hi cabíem tots asseguts, però
va ser perfecte per esperar a que la pluja i els núvols passessin de
llarg. Quan vam poder vam continuar endavant fins arribar al costat
del Refugi de Certascan, on vam acampar i ens vam preparar per
el tercer dia, el dia del pic.
Ja erem al tercer dia i ens tocava pujar el pic de Certascan (2.853m),
primer vam passar pel refugi de Certascan, on vam poder deixar
les motxilles i així pujar al pic amb només allò realment necessari;
menjar, aigua i abric. Tot tenia molt bona pinta, i vam continuar
6 7