Descarrega PDF (16 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (16 MB) - Revista Alella
Descarrega PDF (16 MB) - Revista Alella
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
n o v e m b r e · d e s e m b r e · 2 0 0 7 · a n y 4 7 · 3 , 2 0 e u r o s<br />
actualitat<br />
Entrevista a Jaume Ponsa,<br />
regidor d’Educació, Joventut,<br />
Participació i Administració<br />
Nova edició de les Jornades<br />
Gastronòmiques del vi d’<strong>Alella</strong><br />
cultura<br />
Apòcrif, relat guanyador del premi<br />
de contes <strong>Alella</strong> a Guida Alzina<br />
L’institut fa 20 anys<br />
289
Editorial<br />
Vint anys d’èxit<br />
Com el lector atent ja haurà advertit, en el número<br />
anterior varem encetar una secció nova<br />
que porta per títol Què fa..., i com el seu propi<br />
nom indica, en aquesta secció pretenem relatar<br />
experiències singulars que tinguin per protagonista<br />
un alellenc.<br />
Precisament per al present número hem triat<br />
Josep Maria Mas, redactor d’aquesta revista en<br />
excedència, ja que les circumstàncies de la feina<br />
el van portar, ja fa més de deu anys, a viure a<br />
Madrid, i més recentment a instal·lar-se al Japó.<br />
En Josep Maria ens té acostumats a una correspondència<br />
epistolar via e-mail, on fins ara ens<br />
obsequiava amb aforismes i pensaments, però<br />
que amb motiu dels seu periple a l’orient s’han<br />
ampliat amb les seves impressions de viatger.<br />
Doncs bé, amb motiu de la visita a Singapur,<br />
en Josep Maria ens ha fet arribar una sèrie d’observacions<br />
sobre aquest singular país. D’entre les<br />
mateixes n’hi ha unes que em van cridar especialment<br />
l’atenció i què, a més, em serveixen avui per<br />
expressar el missatge que m’agradaria transmetre.<br />
Cito en Josep Maria: “L’alt nivell de productivitat<br />
i benestar d’aquest país es basa en un<br />
dels millors sistemes educatius del món. I sabeu<br />
quina és la clau per d’aconseguir aquest nivell<br />
d’excel·lència? Molta Inversió? No. Selecció de<br />
l’alumnat? Tampoc. El secret està en la selecció<br />
i formació dels professors. El Ministeri tria els<br />
primers de cada promoció i els destina de professors<br />
a Instituts i Universitats. El sou no és la<br />
principal motivació per aquests professors, sinó<br />
el prestigi social i la voluntat de seguir forjant<br />
nous professionals i acadèmics.”<br />
I tot això ve a compte de la celebració enguany<br />
dels vint anys de l’institut. Al llarg d’aquests anys<br />
s’ha anat creant un prestigi acadèmic avalat pels<br />
bons resultats que els seus alumnes obtenen quan<br />
s’examinen de selectivitat, i parafrasejant l’amic<br />
Josep Maria, sabeu per què l’Institut d’<strong>Alella</strong> ha<br />
assolit aquest èxit? Doncs sí, ho heu endevinat:<br />
per l’alt nivell acadèmic dels seus professors, i<br />
sobretot, per la seva gran vocació.<br />
Ens sumem doncs a l’efemèride de l’aniversari<br />
de l’IES <strong>Alella</strong> i felicitem a alumnes, i exalumnes,<br />
mares i pares, i professors i exprofessors, per<br />
haver protagonitzat aquesta història d’èxit, i els<br />
adrecem, de tot cor, un “Per molts anys!”<br />
RAMON RUIZ, DIRECTOR<br />
01 coberta<br />
La coberta d’aquest número l’il·lustra una<br />
fotografia recent de l’hora de la sortida<br />
de l’institut. A la façana de l’edifici, per<br />
sobre del jovent que baixa l’escala, s’hi pot<br />
veure la pancarta que, durant aquest any,<br />
recorda a tothom la celebració dels 20 anys<br />
d’història del centre.<br />
05 cartes<br />
06 del poble<br />
· Quantitat i qualitat al concurs de<br />
Vídeo Jove<br />
· Ërase es fan amb la beca per a<br />
nous músics<br />
· La Denominació d’Origen <strong>Alella</strong> es<br />
promociona a Madrid<br />
· Alellencs al nou film de Manuel<br />
Gómez Pereira<br />
· La TDT ja arriba a les llars<br />
alellenques<br />
· Setmana de l’energia<br />
· La fàbrica de pintures ja és de<br />
titularitat municipal<br />
· <strong>Alella</strong> celebra el Dia contra la<br />
violència envers les dones<br />
09 del ple<br />
· CiU, PP i Gd’A reclamen una<br />
informació municipal més objectiva<br />
· Més tributs delegats a la Diputació<br />
de Barcelona<br />
· La piscina ens costarà més diners<br />
del què estava previst<br />
· L’Ajuntament, la Renfe i la ministra<br />
de Foment<br />
· La carta polèmica de Gent d’<strong>Alella</strong><br />
11 actualitat<br />
· Entrevista a Jaume Ponsa, regidor<br />
d’Educació, Joventut, Participació i<br />
Administració<br />
· Tornen les Jornades<br />
Gastronòmiques del Vi d’<strong>Alella</strong><br />
· <strong>Alella</strong> desenvolupa la seva<br />
Agenda 21<br />
· Segona Triennal d’Arquitectura<br />
del Maresme<br />
19 cultura<br />
· Té lloc una nova edició de les<br />
Jornades Ferrer i Guàrdia<br />
· Els guanyadors dels premis<br />
literaris<br />
· Apòcrif, relat guanyador del<br />
premi <strong>Alella</strong> a Guida Alzina<br />
· Setmana de la Ciència: ‘Cracks’,<br />
novetats i assistències rècord<br />
29 què fa...?<br />
· Josep Maria Mas<br />
30 personatge<br />
· Lina Rubio, directora de l’institut<br />
33 dossier<br />
· Especial vintè aniversari de l’IES<br />
<strong>Alella</strong><br />
45 col·laboració<br />
· Mor Josefina Bosch Damm, de<br />
Can Calderó<br />
47 opinió<br />
· Tasques diplomàtiques<br />
· Música i internet: Edició Digital (I)<br />
51 món<br />
· El Camerun i els projectes de<br />
cooperació<br />
55 magazín<br />
64 esports<br />
· Eddy Vidal, exjugador del Barça<br />
de Bàsquet<br />
· Tito Rabat fitxa per l’equip KTM<br />
per disputar el Mundial de 125cc<br />
· Raül Parra aconsegueix marca<br />
personal a la Marató<br />
· El Rugbi <strong>Alella</strong> escala posicions<br />
a la classificació<br />
· Els germans Cabello busquen<br />
la mínima per a l’Europeu<br />
d’Eindoven<br />
3
EDITA<br />
Associació Cultural <strong>Revista</strong> <strong>Alella</strong><br />
PRESIDENTA<br />
Maria Möller<br />
ADREÇA<br />
Aptat. 401 - 08328 - <strong>Alella</strong><br />
CORREU ELECTRÒNIC<br />
revista_alella@yahoo.es<br />
TELÈFON<br />
93 555 14 07<br />
FAX<br />
93 540 07 28<br />
DIRECTOR<br />
Ramon Ruiz Bruy<br />
SOTS-DIRECTOR<br />
Eudald Serra<br />
REDACTOR EN CAP<br />
Òscar Pallarès<br />
REDACTORS<br />
Albert Alabau<br />
Ramon Anglada<br />
Laia de Bobes<br />
Jordi Galbany<br />
Núria Garriga<br />
Maria Majoral<br />
Victòria Molina<br />
Xavi Nadal<br />
Lluïsa Oller<br />
Eloi Perich<br />
Laura Ruiz<br />
Montse Serra<br />
COL·LABORADORS<br />
Cayo Alegre<br />
Cristina Armengol<br />
Àlex Asensio<br />
Sergi Bancells<br />
Roser Bel<br />
Maria Castells<br />
Àlex Fraguas<br />
Mercè Galbany<br />
Albert Manyà<br />
Joan Oliveras<br />
Josep Parcerisa<br />
Salvador Ribas<br />
David Roman<br />
Eulàlia Serrano<br />
Jordi Serrano<br />
Anna Villar<br />
Xavi Villar<br />
CORRECCIÓ<br />
Glòria Perich<br />
DIRECCIÓ D’ART<br />
Laura Parra<br />
Laia Verdú<br />
MAQUETACIÓ<br />
Laia Verdú<br />
PUBLICITAT<br />
Àlvarez & Riedweg (93 540 60 60)<br />
PRODUCCIÓ<br />
RRB<br />
IMPRESSIÓ<br />
Comgràfic<br />
DIPÒSIT LEGAL<br />
B-24.950-62<br />
COL·LABORACIÓ<br />
3,20 euros<br />
Premi Tasis-Torrent 1989 de premsa<br />
comarcal.<br />
Fundada l’any 1960 per Eduard Serra i<br />
Güell.<br />
Dirigida per Esteve Riambau i Saurí de<br />
1989 a 1994.<br />
La revista <strong>Alella</strong> no es responsabilitza<br />
necessàriament de les opinions que<br />
continguin els articles signats.<br />
Cartes al director<br />
Les cartes al director han de ser com a més breus millor i han d’anar signades i amb número de DNI. La revista <strong>Alella</strong> es reserva<br />
el dret d’extractar-ne el contingut per motius d’espai. A més de fer ús del correu ordinari, també podeu fer-nos arribar<br />
els vostres escrits a la següent adreça de correu electrònic: revista_alella@yahoo.es<br />
DE L’ALÇADA D’UN CAMPANAR<br />
Ahir a la nit no vaig poder dormir, la<br />
última frase de la carta del Sr. Prieto<br />
i família del nº 288 de la revista <strong>Alella</strong><br />
em repicava dins el cervell.<br />
Benvolgut “alellenc”, de quina<br />
contrada ve? Aquí, al nostre país, els<br />
pobles tenen campanar, els campanars<br />
tenen campanes i les campanes<br />
sonen (desafinades o no). I que<br />
duri! Anacrònic? No, ni anacrònic ni<br />
en desús, quants cops les campanes<br />
ens orienten sobre l’hora exacta?<br />
Molts. Contaminació acústica? Sí, és<br />
clar, però com a tot arreu o molt per<br />
sota d’altres pobles i ciutats. O es<br />
que, potser, allà d’on ve vostè, no hi<br />
ha cotxes, camions d’escombraries,<br />
gent que xerra ni res que destorbi<br />
la son? Perquè si és així, potser que<br />
faci un pensament… La solució al seu<br />
problema té vàries opcions: paciència<br />
i acostumar-s’hi, passar per la farmàcia<br />
(on hi trobarà des de taps per les<br />
orelles fins a pastilles, passant per<br />
nombroses herbes remeieres i infusions),<br />
practicar algun esport mogudet<br />
o bombardejar el campanar (aquesta<br />
no li aconsello, ja que es guanyaria<br />
molts enemics i porta mals records<br />
de guerres passades). Ah, i d’impostos<br />
en paguem tots. Francament, les<br />
seves queixes em semblen un reguitzell<br />
de “pixapinades”.<br />
CRISTINA SÀIZ, FAMÍLIA, AMICS I CONEGUTS<br />
EL SO DEL CAMPANAR<br />
Sóc filla d’<strong>Alella</strong>, les meves arrels són<br />
de fa 300 anys en aquest poble, el<br />
meu rebesavi ja venia la carn a l’Empedrat<br />
del Marxant. El meu poble és<br />
per mi molt especial; de fet el millor.<br />
Aquest matí tot esmorzant llegia<br />
les Cartes al director de la revista, i<br />
la veritat és que no sabia si plorar,<br />
riure o posar-me a cridar…! Hi ha<br />
un senyor a qui li molesten les campanes...!<br />
Jo he viscut a la mateixa<br />
Rambla Àngel Guimerà a tocar amb<br />
la Plaça de l’Ajuntament durant 25<br />
anys de la meva vida, i mai no em<br />
van treure la son. A la gent com jo,<br />
les campanes ens han entristit en les<br />
defuncions, ens han omplert de joia<br />
en bateigs i casaments, i en tantes<br />
altres ocasions han estat una comu-<br />
nicació constant, i per tant han format<br />
part de la meva vida i de la de tantes<br />
altres persones que sí que són fills<br />
d’aquest poble. A la gent que els molesten<br />
com a aquest senyor, ja em<br />
perdonaran, però no crec que tinguin<br />
cap dret a venir a criticar els nostres<br />
costums i pretendre canviar-los. Sembla<br />
que d’història en sap força però,<br />
de respecte, no massa. I sí! <strong>Alella</strong> es<br />
mereix moltes coses, però el que no<br />
es mereix que li facin perdre la seva<br />
identitat. Potser havia d’haver tingut<br />
en compte que el campanar és aquí<br />
des de fa segles... Si vol un consell<br />
vagi a viure a dalt de la muntanya... si<br />
és que no li molesten els ocellets!!!<br />
ANNA MARÍA GALLAMÍ<br />
QUE NO CALLIN LES CAMPANES!<br />
De fora vingueren que de<br />
casa ens tragueren, fa la dita.<br />
Vagi per endavant que em sembla<br />
una mica ridícula aquesta mena de<br />
competició per ser més o menys<br />
alellenc depenent dels molts o pocs<br />
anys que fa que un viu aquí, molt típica<br />
d’aquells que no som fills d’<strong>Alella</strong><br />
de tota la vida. Perquè no hi hagi<br />
dubtes, vaig arribar el llunyà estiu del<br />
1975, si fa no fa al mateix temps que<br />
diu el Sr. Prieto en la seva carta del<br />
darrer número de la revista. I pel que<br />
veig, els sentiments envers el lloc<br />
que ens va acollir no són precisament<br />
els mateixos. Haig de dir que la seva<br />
carta em va indignar i irritar profundament.<br />
Des dels primers temps em<br />
va sorprendre l’ambient de poble, la<br />
vida de poble, tot i que els inicis foren<br />
una mica durs per un nen que era<br />
considerat i tractat de “foraster”. Estic<br />
casat amb una filla d’<strong>Alella</strong>, la qual<br />
va viure al carrer de Sta. Madrona, a<br />
tocar del Casal i just enfront del campanar,<br />
mentre jo vivia al carrer Ginesta.<br />
Ara vivim al carrer del Mig, és a<br />
dir, prou cèntric tot plegat per saber<br />
què significa el campanar i poder confirmar<br />
que mai no ens ha tret la son.<br />
Què ens queda de poble? Lamentablement<br />
amb el ritme de vida que<br />
portem, l’únic autèntic és el nostre<br />
campanar romànic (únic al baix Maresme),<br />
i resulta que ara ens el volen<br />
silenciar. Molesta, de la mateixa<br />
forma que no fa gaire a un senyor li<br />
molestava l’únic gall que quedava al<br />
centre del poble, i que l’ajuntament<br />
va sacrificar. Són aquestes actituds<br />
les que han acabat amb tot un seguit<br />
de costums i de tradicions, i em torno<br />
a preguntar: què ens queda de poble?<br />
Com sembla ser pel que es desprèn<br />
de la seva carta, la seva família ha<br />
estat l’única a pagar impostos i els<br />
ho hem d’agrair; aprofito doncs per<br />
demanar-li que facin el favor d’esforçar-se<br />
més, ja que el poble pateix tota<br />
una sèrie de mancances que denoten<br />
que el seu esforç no ha estat prou<br />
important perquè ens en beneficiem<br />
tots. D’altra banda ja que sembla ser<br />
que està tan preocupat i sensibilitzat<br />
que s’ha adonat que tenim una campana<br />
desafinada, li suggereixo que els<br />
seus esforços els encamini a crear<br />
una campanya de recollida de diners<br />
per poder restaurar i/o mantenir el<br />
nostre campanar, de ben segur els<br />
amics de la parròquia i els seus veïns<br />
li restaran molt agraïts. Que no callin<br />
les campanes!<br />
PAU FORCADA<br />
PONSA CORREGEIX EL NOSTRE<br />
ERROR<br />
En la revista número 288, en la secció<br />
del ple (pàgina 7) heu publicat un<br />
article amb el títol El PP reclama bandera<br />
i minut de silenci, en el qual es<br />
fa referència a unes paraules meves.<br />
El text diu “Jaume Ponsa va dir que<br />
s’hi negava excepte si el silenci es<br />
dedicava als soldats morts de tots<br />
els països del món”.<br />
No recordo les paraules exactes<br />
però la meva intervenció reclamava<br />
justament el contrari. És a dir, que<br />
em negava (i em nego) a guardar cap<br />
minut de silenci per cap soldat mort<br />
de qualsevol exercit. En tot cas, volia<br />
que el minut de silenci es guardés en<br />
homenatge a les víctimes civils assassinades<br />
pels militars de tots els<br />
exercits del món. Només així compartiria<br />
el minut de silenci.<br />
Dit això m’agradaria que rectifiquéssiu<br />
allò que mai vaig dir per a<br />
que quedi constància del que realment<br />
penso.<br />
JAUME PONSA<br />
5
6<br />
Quantitat i qualitat al Vídeo Jove<br />
Els dies 30 de novembre i 1 de desembre Les Golfes de Can Lleonart<br />
es van convertir en un cinema on es van projectar els més de<br />
50 curtmetratges (alguns d’ells procedents de diferents racons de<br />
Catalunya, d’Espanya i, fins i tot, de l’Argentina) participants a la<br />
8a edició del certamen Vídeo Jove. Els guanyador de la secció Joves<br />
Afeccionats – categoria A (14 a 19 anys) va ser Anderson José Peña<br />
per la seva obra Amigos. Alejo Rébora es va endur el primer premi<br />
de la categoria B (20 a 30 anys) gràcies a la seva creació De cómo<br />
Corman tuvo que... El triomfador de la jornada va ser el curt titulat<br />
Boletos por favor..., de Lucas Figueroa, que es va endur el primer<br />
premi, consistent en 600 euros, de la categoria professional.<br />
Les guanyadores d’un dels accèssits mostren, satisfetes, el seu Quisso.<br />
Ërase es fan amb la beca per a nous<br />
músics<br />
El Casal d’<strong>Alella</strong> va acollir el passat 30 de novembre el concert dels 7<br />
grups d’<strong>Alella</strong>, El Masnou i Teià finalistes de la Beca per a la Producció<br />
Artística de Nous Músics, mancomunada entre els tres municipis.<br />
Els guanyadors de la categoria A (14 a 17 anys) van ser els Water<br />
D Vàter i el premi que es van endur consisteix en 10h de formació<br />
musical. Ërase és la banda guanyadora de la categoria B (18 a 30<br />
anys), que rebrà 3000 euros per enregistrar i editar un CD.<br />
La DO <strong>Alella</strong> es promociona a<br />
Madrid<br />
El passat mes d’octubre, un total de sis cellers de la Denominació<br />
d’Origen <strong>Alella</strong> van presentar els seus productes a l’espai anomenat<br />
“Escaparates de Catalunya”, organitzat per Turisme de Catalunya,<br />
al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.<br />
Parxet, Alta <strong>Alella</strong>, <strong>Alella</strong> Vinícola, Joaquim Batlle, Roura i Altrabanda<br />
van ser les empreses ambaixadores de la nostra DO, i<br />
cadascuna d’elles va presentar tres vins als sommeliers, mitjans de<br />
comunicació i estudiants de turisme i restauració. L’acte va ser presentat<br />
per la regidora de Promoció Econòmica i Turisme d’<strong>Alella</strong>,<br />
Isabel Nonell, i es va aprofitar per donar a conèixer les III Jornades<br />
Gastronòmiques del Raïm i el Vi d’<strong>Alella</strong>.
Alellencs al nou film de Manuel<br />
Gómez Pereira<br />
Dos policies nacionals que potser coneixeu amb un Gómez Pereira “detingut”.<br />
El director madrileny (Salsa Rosa, ¿Por qué lo llaman amor cuando<br />
quieren decir sexo?, Cosas que hacen que la vida valga la pena) està<br />
rodant la seva nova pel·lícula El juego del ahorcado a localitzacions<br />
properes a <strong>Alella</strong>. L’empresa que fa la selecció de figurants, la<br />
mateixa que la va fer quan Almodóvar va rodar La mala educación,<br />
ha triat una vintena de nens i adolescents i tres adults d’<strong>Alella</strong> per<br />
col·laborar al film. No us perdeu l’estrena, que s’espera pel maig de<br />
2008, i podreu reconèixer-hi algunes cares conegudes...<br />
La TDT ja arriba a les llars d’<strong>Alella</strong><br />
Ja han entrat en funcionament els cinc múltiplex, després que es<br />
signés el conveni entre l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong> i Abertis Telecom,<br />
ubicats al repetidor de Can Magarola. Així doncs, la Televisió Digital<br />
Terrestre (TDT) ja és un fet per a tots els alellencs que orientin<br />
les antenes a aquest repetidor. A partir d’ara tindrem a la nostra<br />
disposició una trentena de canals, entre ells el primer canal públic<br />
de la comarca: Maresme Digital TV, que començarà les emissions<br />
regulars a partir del 8 de gener. A aquesta oferta cal sumar-hi dos<br />
canals comarcals privats més: Televisió de Mataró i Canal Català<br />
Maresme, i un futur quart canal per l’Alt Maresme.<br />
Setmana de l’Energia<br />
Del 22 al 28 d’octubre es va celebrar la Setmana de l’Energia a tot<br />
Catalunya, amb el lema “La qüestió és estalviar”. <strong>Alella</strong> va participar<br />
dels actes amb un estand informatiu que va estar situat a<br />
la Porxada del Mercat el 26 d’octubre, on hi havia dos assessors<br />
energètics de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Una vintena<br />
d’alellencs van poder fer el balanç energètic de casa seva omplint<br />
un formulari, en el qual havien d’introduir dades com el tipus<br />
d’electrodomèstics que es tenen, quin ús se’n fa, com és la calefacció<br />
o a quina temperatura es manté la casa, i els assessors els oferien<br />
una diagnosi personalitzada de l’eficiència energètica de la llar. A<br />
totes aquestes persones se’ls va obsequiar amb una bombeta de baix<br />
consum per agrair la seva participació.<br />
La fàbrica de pintures ja és de<br />
titularitat municipal<br />
La nau industrial amb façana modernista del torrent Vallbona ja<br />
és de tots els alellencs des del passat 5 de novembre. L’edifici, de<br />
600 m 2 de superfície, acollirà les instal·lacions de la nova biblioteca<br />
Ferrer i Guàrdia així com del nou arxiu municipal. Segons ha<br />
informat l’alcalde, Andreu Francisco, la finca, de 3400 m 2 , donarà<br />
també cabuda a una dotzena de pisos socials de lloguer de 50 o 60<br />
m 2 per a gent gran.<br />
La fàbrica de pintures data del segle XIX i tothom la coneix<br />
amb aquest nom des que, a la segona meitat del segle XX, la va<br />
adquirir una empresa de pintures que va cessar la seva activitat el<br />
1989. Abans havia estat un celler i, durant una bona colla d’anys,<br />
una fàbrica tèxtil.<br />
<strong>Alella</strong> celebra el Dia contra la<br />
violència envers les dones<br />
L’Associació de Dones Montserrat Roig i Dones Solidàries d’<strong>Alella</strong><br />
van participar activament de la jornada el passat 25 de novembre<br />
tot instal·lant a la Plaça de l’Ajuntament sengles parades en què van<br />
informar de les seves activitats, així com repartir llaços blaus i còpies<br />
del manifest contra la violència masclista. Aquell mateix matí,<br />
la companyia Escorcoll Teatre va representar l’espectacle Jo, Úlrike,<br />
crido!, un monòleg a tres veus que reflexiona sobre la lluita per<br />
l’alliberació de la dona. Al dia següent, els alumnes de l’IES <strong>Alella</strong><br />
van poder participar d’un taller de prevenció de relacions abusives,<br />
inclòs en la campanya de la Generalitat Talla amb els mals rotllos!<br />
Enraona.<br />
L’Ajuntament, també contra la violència sexista. ÒSCAR PALLARÈS<br />
síndic d’errades<br />
Al passat número d’<strong>Alella</strong> vam publicar a la secció Món un article titulat<br />
‘Viatge a Myanmar (Birmània)’. L’autora del text és Carme Rusiñol,<br />
i aquesta és la manera correcta d’escriure el seu cognom, i no Rossinyol,<br />
com vam escriure. Li demanem disculpes des d’aquestes línies.<br />
7
CiU, PP i Gd’A reclamen una<br />
informació municipal més objectiva<br />
Carme Tort-Martorell (CiU) va exposar al Ple de novembre la posició<br />
crítica dels grups de l’oposició pel que fa a la política informativa<br />
de l’equip de govern. Aquests tres grups municipals van proposar<br />
la creació d’una Comissió d’Informació i Mitjans de Comunicació<br />
amb representació de tots els partits que hauria de definir la política<br />
informativa del consistori. L’alcalde, al•legant que se’ls havia<br />
presentat la proposta amb molt poc temps, va pactar abans del ple<br />
la retirada de la mateixa amb la idea de poder-la estudiar. Tort-<br />
Martorell va manifestar avenir-s’hi si l’equip de govern s’esforçava<br />
a arribar a un acord amb ells de cara al ple següent.<br />
Més tributs delegats a la Diputació<br />
El Ple d’octubre va aprovar una proposta de l’Alcaldia per delegar<br />
les competències de gestió i recaptació de determinats impostos a<br />
la Diputació de Barcelona. L’alcalde va explicar que el cost de traspàs<br />
d’aquesta gestió tindria un cost del 2% de la recaptació i que<br />
significaria simplificar la tramitació dels ciutadans i facilitar temps<br />
i feina a la gestió interna de l’Ajuntament.<br />
La piscina ens costarà més diners<br />
La sessió plenària de novembre va aprovar permetre a la UFEC ampliar<br />
en 600 mil euros la hipoteca sobre la concessió de la piscina.<br />
Amb aquests diners, l’empresa pretén poder fer front a l’increment<br />
del cost que ha patit l’obra des del moment de ser pressupostada<br />
fins avui. Igual que l’obra ara té un cost més alt, la UFEC ha explicat<br />
a l’Ajuntament que també les instal·lacions costaran més diners<br />
del què preveia el pressupost fet dos anys enrere i ha demanat a<br />
l’equip de govern que es faci càrrec d’aquest diferencial (de 180<br />
mil euros). Tot i que aquesta qüestió no estava a l’ordre del dia del<br />
Ple, l’oposició va aprofitar l’ocasió per criticar la gestió del govern<br />
“perquè la piscina ens acabarà sortint més cara del compte”.<br />
Aquest és l’estat actual de les obres de la piscina. ÒSCAR PALLARÈS<br />
L’Ajuntament, la Renfe i la ministra<br />
de Foment<br />
Al Ple d’octubre es va aprovar per unanimitat una moció de CiU<br />
(a la qual es va adherir el grup d’ERC+LG) en què es demanava el<br />
restabliment de la línia ferroviària entre Mataró i l’aeroport. Josep<br />
Maria Serés (PSC) va fer saber al ple que, tot i estar a favor de la<br />
idea, tenia entès que la proposta era impossible tècnicament segons<br />
el pla d’infraestructures. Javier Berzosa (PP) no va deixar escapar<br />
l’ocasió per criticar el govern del PSOE i demanar el cessament de<br />
la ministra Magdalena Álvarez. A partir dels esdeveniments relacionats<br />
amb les obres del TGV i les rodalies de Renfe, CiU i ERC+LG<br />
van presentar una proposta consensuada de text per enviar a diversos<br />
estaments supramunicipals, en què es denunciava el dèficit<br />
d’inversions en les infraestructures, la gestió de les obres de l’AVE i<br />
la prepotència de la ministra. Els representants del PP i el PSC van<br />
aprofitar per criticar els governs de Zapatero i Aznar; Mercè Marzo<br />
(Gd’A) els va demanar que, si tenien previst fer campanya des d’ara<br />
i fins les eleccions generals, que els ho fessin saber i que ella miraria<br />
de contenir les seves intervencions per tal de no eternitzar els plens.<br />
No era la primera vegada que ella i fins i tot el públic demanaven<br />
que als plens es parli de temes que afectin directament els alellencs i<br />
no tant de política de l’Estat.<br />
La carta polèmica de Gent d’<strong>Alella</strong><br />
Al final del torn de precs i preguntes del Ple d’octubre, l’alcalde<br />
va lamentar que Gent d’<strong>Alella</strong> no demanés disculpes al Ple per la<br />
carta enviada als ciutadans en què es convidava a assistir a les reunions<br />
de barris i on es criticava la política informativa de l’equip<br />
de govern, tot i que aquestes disculpes ja s’havien demanat a la<br />
Comissió informativa. Mercè Marzo (Gd’A) va respondre que lamentava<br />
la redacció del primer document però que s’acontentava<br />
d’haver aconseguit el seu objectiu, que era una major assistència.<br />
El regidor de Participació, Jaume Ponsa (ERC+LG), li va respondre<br />
que creia que el nivell de participació no era degut a la seva carta i<br />
li va demanar que no se n’atribuís els mèrits.<br />
9<br />
ARXIU
Jaume Ponsa, regidor d’Educació,<br />
Joventut, Participació i Administració<br />
‘Al setembre de 2009 entraran en funcionament l’ampliació de l’escola Fabra i la<br />
nova escola de La Serreta’.<br />
NÚRIA GARRIGA / ÒSCAR PALLARÈS<br />
Jaume Ponsa, regidor del Govern per La Garnatxa, va entrar<br />
al món de la política a l’inici del mandat anterior. Des<br />
de les eleccions, ha canviat Informació per Administració,<br />
però segueix al capdavant de quatre regidories.<br />
Portes quatre Regidories. Pots compaginar bé la feina de<br />
totes quatre?<br />
La qüestió no és portar moltes o poques regidories, sinó<br />
tenir un equip tècnic darrere. Si tens tècnics i aquests funcionen<br />
bé, la feina és una, i si no en tens la feina és una altra<br />
i clar, costa més. A Participació Ciutadana no hi ha tècnic,<br />
però ja n’he demanat un que espero que es vegi reflectit als<br />
propers pressupostos.<br />
Quina és la Regidoria que et treu més hores?<br />
Probablement Administració. Ja m’ho pensava, perquè és la<br />
més nova per a mi, la que menys conec.<br />
Ja fa més de 4 anys que vas assumir la responsabilitat de<br />
la Regidoria d’Educació. Com valores aquest temps i quines<br />
millores creus que s’han assolit en el seu funcionament?<br />
Puc estar content pel que s’ha fet però no satisfet, perquè<br />
crec que es podrien fer més coses. Hem consolidat un tècnic<br />
dins la regidoria, que no existia, hem impulsat algun<br />
projecte a nivell ciutadà com el PEPA, on tenim una persona<br />
que també ens dona un cop de mà. El que també calia<br />
era consolidar temes d’infraestructures.<br />
Com està funcionant la llar d’infants?<br />
Malgrat alguns inconvenients d’última hora, més materials<br />
que altra cosa, tant les educadores com els pares n’estan satisfets;<br />
la valoració és positiva. Em sembla que només falta<br />
omplir tres places en el grup de 2 a 3 anys, però a la franja<br />
d’edat de 0 a 1 hi ha llista d’espera. El fet de fer el grup<br />
mixt va permetre fer entrar a gairebé tothom que estava en<br />
llista d’espera.<br />
Teniu la intenció que la gestió passi a ser municipal?<br />
Es va fer un concurs per dos anys, prorrogables a dos anys<br />
més. Si la gestió funciona, és probable que es prorrogui dos<br />
anys més, ja que una gestió externa treu feina, i després ja<br />
ens ho replantejarem. La idea era fer una gestió directa,<br />
però dependrà dels pressupostos.<br />
Quan es va inaugurar la llar d’infants, l’AMPA de l’escola<br />
Fabra va aprofitar per queixar-se al Conseller que l’ampliació<br />
no avança. Quin és l’estat de la qüestió?<br />
A primers d’octubre es va fer un concurs, on es van presentar<br />
dos equips d’arquitectes. A mitjans de mes la Generalitat<br />
en va triar un que té set mesos per lliurar el projecte.<br />
Aquest equip ja s’ha presentat a l’escola, han demanat documentació<br />
i han estat mirant els terrenys. Un cop lliurat<br />
el projecte, la Generalitat ha de donar el vist-i-plau, després<br />
tenen tres mesos per fer un concurs per adjudicar les obres<br />
i tres mesos més per licitar-les. A partir d’aquí el que guanyi<br />
tindrà entre dotze i divuit mesos per entregar les obres.<br />
O sigui que si podem córrer potser el setembre del 2009<br />
ja podria començar a funcionar alguna instal·lació com el<br />
gimnàs, però bé, això ja ho veurem.<br />
Quan començaran les obres de l’escola de La Serreta?<br />
L’escola de la Serreta s’hauria de començar a construir a<br />
finals d’aquest any o a principis de l’any que ve. Està previst<br />
que es pugui estrenar pel curs 2009-2010.<br />
11<br />
ÒSCAR PALLARÈS
12<br />
Aquest any l’institut fa 20 anys. Què ens en pots dir?<br />
L’institut el visc des de fa molt poc temps. Realment les<br />
competències municipals pel que fa a l’institut són pràcticament<br />
nul·les. Tenim un representant dins el consell escolar,<br />
i el pes del seu vot és exactament el mateix que el del<br />
personal no docent. Els problemes que ha tingut l’IES en<br />
els últims anys han estat temes de menjador, de la cantina,<br />
el transport escolar, que han estat ràpidament absorbits<br />
tant pel claustre com per l’AMPA, que fa uns anys estava<br />
pràcticament constituïda per pares d’alumnes de Teià. Ara<br />
l’AMPA s’ha revifat, hi ha una nova direcció amb ganes de<br />
fer moltes coses, i el paper de l’Ajuntament és col·laborar<br />
amb el que es pugui, tot i que les competències gairebé són<br />
nul·les.<br />
L’Ajuntament s’ha implicat d’alguna manera en la celebració<br />
del 20 anys?<br />
Se’ns ha demanat una col·laboració pels actes del 2008,<br />
però a banda de la col·laboració material i econòmica ajudarem<br />
amb el que faci falta. De totes maneres, ells ja han<br />
creat una comissió de mestres i alumnes, que són els que hi<br />
treballen.<br />
Quin és l’estat de salut del Projecte Educatiu del Poble<br />
d’<strong>Alella</strong> (PEPA)?<br />
A la majoria de pobles on s’ha fet un PEC, aquest ha nascut<br />
a partir d’un nucli impulsor format per algú de l’ajuntament,<br />
algun tècnic, representants d’entitats, claustres de<br />
professors; i són ells els que han tirat endavant el PEC. Aquí<br />
això es va intentar, però no hi va haver cap grup de gent<br />
que digués que se’n feia càrrec, en canvi van sorgir petites<br />
comissions de gent que volia treballar en temes concrets; i<br />
la tècnica municipal, la Maria Majoral, com a directora, i<br />
jo fèiem la coordinació. Ha arribat un moment que hem<br />
vist que potser feia falta crear un nucli impulsor, i ens hem<br />
començat a plantejar què era, quines han de ser les competències<br />
de l’Ajuntament, dels ciutadans, i quina és la implicació<br />
i els compromisos de cadascú. Ara estem treballant en<br />
això; un assessor ens ajuda a marcar les línies per saber cap<br />
a on hem de seguir.<br />
Com funciona l’Escola d’Adults?<br />
Aquest any estic més satisfet que l’any passat, que ja n’estava<br />
molt. Tenim bastants alumnes, enguany hem decidit tirar<br />
endavant els cursos de català, que han estat un èxit. Això<br />
no treu que com cada any a mig curs la meitat dels alumnes<br />
que preparen les proves d’accés als cursos formatius de grau<br />
superior abandonin. Els cursos de preparació de les proves<br />
d’accés a la universitats per a majors de 25 anys acostumen<br />
a funcionar més bé. En total es matriculen una setantena<br />
d’alumnes i tenim uns vuit professors.<br />
En quin moment es troben les jornades Ferrer i Guàrdia?<br />
La participació és baixa, però està dins els estàndards d’altres<br />
activitats dins el poble. Després de la primera reunió<br />
de valoració mirem quines coses s’han fet malament, però<br />
després ens engresquem molt per la propera edició. Suposo<br />
que el 2009 hi haurà d’haver algun canvi, perquè serà l’aniversari<br />
de la Setmana Tràgica, quan va morir Ferrer i Guàrdia.<br />
La idea és donar-li un caire més polític i institucional,<br />
però en tot cas hi ha una comissió que s’encarrega d’això.<br />
La participació es redueix a professors de les escoles<br />
d’<strong>Alella</strong>?<br />
No, hi ha gent del Masnou que històricament ve a les jornades,<br />
així com gent de l’institut, de l’escola Fabra i d’algun<br />
centre privat; també ve gent que no te res a veure amb el<br />
magisteri però sí amb l’educació, és bastant heterogeni. A<br />
llarg termini la idea seria que les Jornades creixessin i es<br />
convertissin en un referent pel que fa l’educació a nivell de<br />
tot Catalunya.<br />
De quin èxit gaudeixen les polítiques de Joventut?<br />
És difícil mesurar-ho; si es mira pel nombre d’usuaris que<br />
assisteixen a una determinada activitat, de vegades penses<br />
que poca. Mirant coses concretes, hi ha la beca de músics,<br />
que permet al grup que guanya treure una maqueta al mercat<br />
donant-li una gran oportunitat. El Vídeo Jove funciona<br />
molt bé, aquest any tenim 70 vídeos. El Casal de Joves s’ha<br />
consolidat per alguns grups tot i que encara hi hagi gent<br />
que no el coneix. També hi ha el projecte Joves i Nit, en<br />
el qual es va estudiar el que feien els joves en el seu temps<br />
d’oci nocturn, a part d’intentar solucionar la problemàtica<br />
derivada del soroll i de la joventut al carrer que hi havia a<br />
molts parcs d’aquí al poble i les molèsties que ocasionaven
QÜESTIONARI:<br />
Un llibre: El desert solitari, de Joseph Stern<br />
Una pel·lícula: Blade Runner<br />
Un restaurant: Qualsevol d’<strong>Alella</strong><br />
Un plat: Qualsevol fet amb albergínies<br />
Una beguda: Vi negre<br />
Música clàssica o moderna: Depèn. M’agraden totes<br />
Una peça musical: Viatge a Ítaca, de Lluís Llach<br />
El Sol o la Lluna: El sol de dia i la lluna de nit<br />
Si has d’acabar una feina, matinar o anar a dormir tard: Anar<br />
a dormir tard<br />
Un lloc per anar de vacances: L’últim on he estat, Turquia<br />
El teu defecte: De vegades m’enfado massa per coses sense<br />
importància<br />
La teva virtut: Procuro estar de bon humor<br />
Un desig personal: Gaudir de salut<br />
Un desig per a la teva família: Que gaudeixin de salut<br />
Un desig per a <strong>Alella</strong>: Que pugui ordenar-se a nivell territorial i<br />
social amb cara i ulls<br />
Un desig per a Catalunya: La independència<br />
Un desig universal: Igualtat, fraternitat, llibertat<br />
als veïns. D’aquest estudi se n’ha derivat la mediació als espais<br />
públics entre els joves i els veïns, a més d’accions com<br />
la d’aquest estiu d’obrir l’institut perquè els joves puguin<br />
anar allà a jugar a futbol i fer altres activitats. A part, tota<br />
la informació que s’ha extret permetrà redactar un nou pla<br />
Jove. Les polítiques de joves són complicades pel fet que hi<br />
ha moltes franges d’edat amb necessitats i interessos molt<br />
diferents i canviants.<br />
De quina oferta poden gaudir els joves d’<strong>Alella</strong>?<br />
Poden anar al Punt d’Informació Juvenil, on poden trobar<br />
informació de tot tipus. Tenen el Casal de Joves, on poden<br />
anar i fer o proposar activitats. Els joves de l’institut i del<br />
Laie també tenen el que es diu Adrenalina, que és una mena<br />
de punt d’informació juvenil a domicili. També poden gaudir<br />
de les activitats que organitza la Regidoria directament<br />
des de Joventut i des d’Educació, com són projectes de prevencions<br />
o temes més eductius. A part, tenen projectes més<br />
concrets com és el Bolòdrom, els concerts, l’Estiu Jove, el<br />
Vídeo Jove, les beques de músics o els cursos de cangurs.<br />
Quina és la teva percepció pel que fa a la participació?<br />
En general, és baixa.<br />
I això és pot canviar?<br />
S’ha anat canviant l’oferta seguint les peticions que els joves<br />
van fent i sembla que funciona més. També es va un cop<br />
a la setmana a l’institut on s’informa als joves, i acabarem<br />
tenint un espai allà on els mateixos delegats de curs podran<br />
anar a demanar la informació per trametre-la als companys.<br />
També estem anat a l’escola Laie un cop al mes. Ja que ells<br />
no vénen, la intenció és arribar on són ells i escoltar les<br />
seves demandes.<br />
En què consisteixen les teves tasques com a regidor de Participació?<br />
En dinamitzar els processos participatius que hi ha al municipi,<br />
però sense un recolzament tècnic això és difícil. El<br />
que faig és un assessorament personal en els processos participatius<br />
d’altres àrees. Estaria bé tenir el Consensus al dia,<br />
que és un portal participatiu on-line, però novament cal<br />
que algú s’hi dediqui.<br />
Com han funcionat les reunions amb els barris?<br />
Ja s’han acabat i han anat bé. S’ha mantingut la participació<br />
dels darrers anys, i respecte el 2005 ha pujat. Alguns<br />
veïns ja són assidus de les reunions, n’hi ha que ens recorden<br />
que hi ha peticions que es van demanar fa temps i que<br />
encara no estan realitzades; n’hi ha que et donen les gràcies<br />
perquè s’ha fet alguna cosa i sempre apareixen noves queixes.<br />
És un espai directe d’intercanvi entre la ciutadania i<br />
el govern.<br />
Què fa un regidor d’Administració?<br />
Toca moltes tecles. El procediment administratiu, o sigui, la<br />
gestió de la paperassa, depèn de mi, tot i que l’OAC (Oficina<br />
d’Atenció al Ciutadà) havia estat sempre un projecte de<br />
participació ciutadana. També depèn de mi el departament<br />
de Recursos Humans i tot el que fa a reunions paritàries<br />
amb els treballadors i aplicacions de conveni. Estem fent<br />
una valoració dels llocs de treball que hi ha a l’Ajuntament<br />
mitjançant una empresa externa i la Diputació. A més, internament,<br />
intentem racionalitzar una mica més el sistema<br />
administratiu tractant de reduir les fotocòpies que es fan,<br />
l’ús del paper, intentar que es treballi més per mitjans telemàtics<br />
i coses així.<br />
A la passada legislatura hi va haver alguns conflictes en les<br />
negociacions del conveni amb els treballadors. Com estan<br />
les coses en aquest moment?<br />
Pel conveni no hi va haver cap problema, jo crec que va ser<br />
pel tema d’avaluacions personals que s’havia de fer. Vam<br />
decidir fer una avaluació per part d’una empresa externa,<br />
amb l’objectiu d’aconseguir que per a les mateixes feines hi<br />
hagués una mateixa catalogació professional, amb uns mateixos<br />
sous, tant per la gent que ja hi ha com per les noves<br />
contractacions. Aquest estudi dóna informació de gent que<br />
està cobrant per sota o per sobre del que li pertoca en funció<br />
del lloc que ocupa o de la feina que fa, en comparació amb<br />
els mateixos companys de treball o amb altres municipis.<br />
La sorpresa ha estat bastant agradable, ja que l’adequació<br />
de l’Ajuntament d’<strong>Alella</strong> és d’un 85%, i ara estem intentant<br />
acabar-la de corregir.<br />
13
Tornen les Jornades Gastronòmiques<br />
del Vi d’<strong>Alella</strong><br />
54 restaurants de 8 municipis han ofert les seves propostes.<br />
NÚRIA GARRIGA<br />
Enguany s’han celebrat les III Jornades Gastronòmiques<br />
del Raïm i el Vi DO <strong>Alella</strong>. Entre el 9 i el 25 de novembre,<br />
hem pogut trobar menús relacionats amb el món del<br />
vi als restaurants d’<strong>Alella</strong> i els municipis del voltant. L’acte<br />
d’inauguració de les Jornades va tenir lloc el dia 9 de novembre<br />
al restaurant l’Antigó, de Teià. En aquest acte van<br />
participar-hi els alcaldes de Teià, <strong>Alella</strong>, Premià de Mar, el<br />
Masnou, Vallromanes i Montornès del Vallès, els regidors<br />
de Promoció Econòmica dels municipis participants, la<br />
gerent del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme,<br />
el regidor de Promoció Econòmica de Vilanova del<br />
Vallès, el director general de l’INCAVI i la sommelier alellenca<br />
Rosa Maria Vila.<br />
Durant l’acte l’Alcalde de Teià, Andreu Bosch, va manifestar<br />
la voluntat que les Jornades segueixin creixent, i<br />
comptar, en un futur, amb la participació de més municipis<br />
tant del Maresme com del Vallès Oriental. A part, va<br />
destacar la iniciativa dels Ajuntaments del Baix Maresme<br />
de vincular el patrimoni històric amb el món del vi, fent<br />
especial esment al celler romà de Vallmora, que s’obrirà al<br />
públic la tardor del 2008, juntament amb la prova pilot<br />
del Centre d’Acollida Turística de Teià, <strong>Alella</strong> i el Masnou<br />
com a dinamitzador del món del vi des de l’època romana<br />
a l’actual DO <strong>Alella</strong>.<br />
Després, la sommelier alellenca Rosa Maria Vila va presentar<br />
els vins de la DO destacant la seva qualitat, i va explicar<br />
la seva història des de l’època romana fins a l’actualitat.<br />
Finalment va demanar la implicació del Consell Regulador<br />
en la promoció dels vins i va manifestar la necessitat de<br />
seguir potenciant els vins de la DO <strong>Alella</strong>.<br />
Per cloure l’acte va intervenir el director general de l’IN-<br />
CAVI, Joan Aguado, que també va manifestar la necessitat<br />
de potenciar els vins de la DO <strong>Alella</strong>, ja que encara segueixen<br />
sent desconeguts per una bona part del públic.<br />
Algunes novetats<br />
Aquest any han participat els mateixos 8 municipis que<br />
l’any passat, amb un total de 54 restaurants, 6 més que<br />
l’edició anterior. Com a novetat cal destacar la participació<br />
del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme en<br />
el disseny del llibret informatiu, que ha comptat amb la introducció<br />
de la prestigiosa cuinera Carme Ruscalleda, que,<br />
fent un record nostàlgic de les veremes viscudes durant la<br />
infantesa, destaca la importància que ha tingut el vi a la Mediterrània,<br />
on ha estat considerat des de sempre un aliment.<br />
A més destaca el<br />
r e c o n e i x e m e n t<br />
dels vins de la DO<br />
<strong>Alella</strong> a nivell internacional.<br />
Una àmplia oferta<br />
Dels 54 restaurants<br />
participants, 13<br />
han estat d’<strong>Alella</strong><br />
(El Caserio, Masia<br />
Can Casals, Bar-<br />
Restaurant Duran,<br />
La Botiga del<br />
Duran, Masia La<br />
Vinya, Masia Can<br />
Sors, Restaurant<br />
Can Jonc, Restaurant<br />
Can Magarola,<br />
Cuinalella, El Nou<br />
Can Doctor, La<br />
Pizzeria de l’Hort,<br />
Restaurant 1789 i<br />
Celler Marfil), 18<br />
del Masnou, 4 de<br />
Montgat, 4 de Premià<br />
de Dalt, 3 de<br />
Premià de Mar, 6<br />
de Teià, 3 de Tiana<br />
i 3 de Vallromanes.<br />
Tots aquests restaurants<br />
han participat<br />
preparant<br />
uns menús especials,<br />
oscil·lant entre els 15 i els 65 euros, elaborats amb productes<br />
de les nostres vinyes per oferir uns plats imaginatius<br />
i variats que es complementen amb activitats relacionades<br />
amb el món del vi.<br />
Segons la Regidora de Promoció Econòmica d’<strong>Alella</strong>,<br />
Isabel Nonell, amb aquesta tercera edició de les Jornades<br />
ja es pot considerar que s’han consolidat. “La demanda del<br />
menú específic s’ha normalitzat detectant, en alguns casos,<br />
un increment en el número de menús servits. De cara a<br />
properes edicions cal millorar la comunicació directa amb<br />
la gent i per aconseguir-ho cal treballar conjuntament amb<br />
els restauradors”, afirma.<br />
15<br />
ARXIU
<strong>16</strong><br />
<strong>Alella</strong>, a vista de<br />
satèl·lit, deixa veure<br />
clarament el seu<br />
model urbanístic de<br />
baixa densitat.<br />
<strong>Alella</strong> desenvolupa la seva<br />
Agenda 21<br />
Una auditoria ambiental avalua aspectes com el planejament urbanístic, el medi<br />
natural, la mobilitat, els residus o els recursos hídrics del poble.<br />
NÚRIA GARRIGA<br />
Últimament no parem de sentir a la televisió o a la ràdio<br />
que el clima està canviant. L’impacte que els humans estem<br />
exercint sobre el planeta està provocant un canvi climàtic, i<br />
és el deure i la responsabilitat de tots intentar reduir aquest<br />
impacte. Les polítiques locals són de gran importància per<br />
portar a la pràctica la famosa expressió “Pensa globalment,<br />
actua localment”. <strong>Alella</strong> ha decidit actuar, i està desenvolupant<br />
la seva Agenda 21, que ha de permetre el desenvolupament<br />
sostenible del municipi.<br />
Des de principis de 2007 s’està fent una auditoria ambiental<br />
amb l’objectiu d’avaluar l’estat actual del poble, veure<br />
en quins aspectes cal incidir i definir les directrius bàsiques<br />
que cal seguir per aconseguir arribar a la sostenibilitat.<br />
S’han avaluat aspectes com el planejament urbanístic, el<br />
medi natural, la mobilitat, els residus o els recursos hídrics<br />
d’<strong>Alella</strong>.<br />
A grans trets s’ha vist que <strong>Alella</strong> conserva gran part de la<br />
seva superfície amb espais naturals i agrícoles de gran valor<br />
ecològic i paisatgístic, no obstant això, presenta una gran<br />
fragmentació degut al model urbanístic de baixa densitat<br />
que presenta. Aquesta fragmentació dificulta la connectivitat<br />
biològica i fa necessària la presència de corredors bio-<br />
lògics. A part, el model urbanístic dispers implica la necessitat<br />
de desplaçaments tant interns com fora del municipi,<br />
que majoritàriament es fan amb vehicle privat, malgrat<br />
l’increment de l’ús del transport col·lectiu dels últims anys.<br />
Això fa que a <strong>Alella</strong> el nombre de vehicles per habitant sigui<br />
superior al de la comarca i al de la mitjana catalana.<br />
Tots aquests desplaçaments, a part de generar problemes<br />
de mobilitat, són el principal factor de soroll i la principal<br />
causa d’emissions de contaminants a l’atmosfera. Per altra<br />
banda, el consum domèstic d’aigua, tot i ser similar al de la<br />
resta de municipis de la comarca, és superior a la mitjana<br />
catalana, malgrat l’existència d’incentius fiscals orientats a<br />
la implantació de sistemes de reducció del consum d’aigua<br />
i a la penalització dels consums excessius. El consum elèctric<br />
presenta un increment progressiu en els últims anys, seguint<br />
la tendència de tot Catalunya. Per últim, la producció<br />
de residus creix al mateix ritme que la població, havent-hi<br />
un increment de la recollida selectiva.<br />
Iniciada la fase de participació ciutadana<br />
En aquests moments la primera fase de diagnosi ambiental<br />
ja ha finalitzat i s’ha començat la fase de participació ciutadana,<br />
que consta de tres sessions realitzades a les golfes de<br />
Can Lleonart els dies 8 de novembre, el 15 de desembre<br />
i 19 de gener. Aquesta fase permetrà valorar les conclusions<br />
obtingudes en la diagnosi, i ha de servir perquè els<br />
ciutadans puguin fer aportacions, introduir canvis o proposar<br />
accions per millorar el municipi. L’objectiu principal<br />
d’aquest procés és definir les estratègies per avançar cap a la<br />
sostenibilitat a nivell local.<br />
A la primera d’aquestes jornades de participació, realitzada<br />
el passat 8 de novembre a les 20h, hi va haver una<br />
vintena d’assistents. Les principals aportacions que van sorgir<br />
es van centrar, principalment en temes de civisme i de<br />
mobilitat, tot i que també en van sorgir altres com el poc<br />
estalvi d’aigua, la separació de residus, la contaminació lumínica<br />
o la contaminació acústica.<br />
A partir dels resultats d’aquesta primera jornada, i amb<br />
les valoracions i comentaris dels assistents es donarà per finalitzada<br />
la diagnosi i es començarà a treballar el pla d’acció.<br />
Més informació sobre l’auditoria, així com documents<br />
relacionats, es poden aconseguir a l’Àrea de Sostenibilitat<br />
i al programa de participació per internet “Consensus”<br />
(www.consensus.cat/alella).
Segona Triennal d’Arquitectura<br />
del Maresme<br />
<strong>Alella</strong> representada al certamen amb dues obres.<br />
SALVADOR RIBAS<br />
El passat 5 d’octubre es van conèixer els guanyadors dels<br />
guardons de la 2ª Edició de la “Triennal d’Arquitectura del<br />
Maresme”, coincidint amb el lliurament dels premis “Puig<br />
i Cadafalch” d’arquitectura de la ciutat de Mataró.<br />
Reunits a la sala d’actes de can Palauet, al carrer d’en<br />
Palau 32 de la capital del Maresme, l’acte presidit pel Sr.<br />
Joan Antoni Baron, alcalde de Mataró, va comptar amb la<br />
presència del Sr. Lluís Comeron, president de la demarcació<br />
de Barcelona del Col·legi, d’altres alcaldes del Maresme, de<br />
la majoria d’arquitectes amb obra seleccionada i de públic<br />
assistent que van omplir a vessar la sala d’actes que va<br />
quedar petita per a l’ocasió.<br />
El públic assistent va poder gaudir prèviament de la<br />
lectura de l’acte del jurat, de la conferència de l’Arquitecte<br />
Alfons Soldevila, que va parlar en una xerrada molt distesa<br />
i enriquidora sobre “Els Mínims i Màxims a l’Arquitectura”<br />
amb una reflexió divertida i crítica alhora en relació a les<br />
dimensions dels edificis, tant públics com privats, que<br />
construïm en la nostra societat actual.<br />
Els dies previs i fins el 21 d’octubre es van exposar les<br />
obres seleccionades al Museu de Mataró. D’entre totes les<br />
obres seleccionades, es van escollir quinze projectes finalistes<br />
repartits en les cinc modalitats<br />
convocades.<br />
Obres de “Nova Planta d’ús<br />
públic”: Jaciment arqueològic<br />
de Vilassar de Dalt, obra de<br />
l’arquitecte Toni Gironès (assistent<br />
al “Juliols” d’enguany)<br />
Obres de “Nova Planta d’ús<br />
privat”: premi desert<br />
Obres de “Rehabilitació”:<br />
Escola bressol “Els Menuts” de<br />
Mataró obra d’Anna Llop<br />
Obres d’“Espais Exteriors”:<br />
Ex- aequo el “Cementiri” de Teià<br />
dels arquitectes F. Nieves, i J.A.<br />
Novo, i la “Urbanització de les<br />
rieres de St. Domènec i Buscarons”<br />
de Canet de Mar dels arquitectes<br />
Roselló-Sangenís.<br />
Obres d’“Interiorisme”: “Estudi<br />
d’arquitectura en una antiga<br />
fàbrica” de Mataró obra de<br />
Lucarini-Finsterwald.<br />
Amb un format molt similar al de la primera edició,<br />
la mostra reflecteix fins on ha estat possible arribar en<br />
cadascun dels apartats, gràcies a l’esforç i la il·lusió de tots<br />
els agents implicats (no només els arquitectes) i necessaris<br />
per a promocionar una arquitectura rellevant i de qualitat<br />
estretament vinculada al territori.<br />
La participació alellenca<br />
També com en la primera edició de la Triennal, <strong>Alella</strong> s’ha<br />
vist representada amb dues obres seleccionades.<br />
D’una banda l’obra de nova planta “Dos habitatges<br />
unifamiliars aïllats” obra de Barber-Renteria arquitectes<br />
SL: Es tracta de dos habitatges simètrics, unifamiliars i<br />
aïllats, de planta baixa i pis units per una edificació auxiliar<br />
central.<br />
L’altra obra seleccionada en l’apartat de rehabilitació<br />
“Casa R.A., rehabilitació d’un habitatge” obra de Salvador<br />
Ribas, Jordi Gual i Xavier Cavero, Ribas Gual Cavero<br />
Arquitectes: Es tracta de la rehabilitació d’un dels edificis<br />
més antics del casc urbà d’<strong>Alella</strong>, situat a la plaça al voltant<br />
de l’església de Sant Feliu. La intervenció proposa una<br />
actuació de mínim impacte que aconsegueix l’ampliació<br />
necessària tan sols amb el canvi d’inclinació de la coberta.<br />
17<br />
Esquerra:<br />
Dos habitatges<br />
unifamiliars aïllats.<br />
Dreta:<br />
Casa R.A.,<br />
rehabilitació d’un<br />
habitatge.
Té lloc una nova edició de les<br />
Jornades Ferrer i Guàrdia<br />
Una vegada més, la qualitat de l’oferta no es correspon amb l’èxit de participació.<br />
NÚRIA GARRIGA<br />
Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre van tenir lloc les VI<br />
Jornades Francesc Ferrer i Guàrdia d’Innovació educativa.<br />
Aquest any l’eix central de les jornades va ser el joc com a<br />
eina educativa, amb el títol “Juguem, doncs eduquem”, i<br />
van tenir lloc a la biblioteca Ferrer i Guàrdia d’<strong>Alella</strong> de<br />
18h a 21h. Al llarg dels tres dies hi va haver una trentena<br />
d’assistents. Per facilitar l’assistència a les xerrades l’Ajuntament<br />
oferia uns tallers gratuïts a l’espai infantil de la biblioteca,<br />
amb la col·laboració de l’Espai Guaita’l, tot i que no<br />
van gaudir de massa èxit.<br />
El dia dels més menuts<br />
El primer dia de les jornades, dimecres 17, el tema es va<br />
centrar en la població infantil dels 0 als 6 anys. En primer<br />
lloc l’alcalde, Andreu Francisco, va inaugurar les Jornades,<br />
i seguidament va donar pas a la primera xerrada. El primer<br />
en intervenir va ser Patxi del Campo, director del Instituto<br />
de Musicoterapia “Música, arte y proceso” de Vitòria. El<br />
ponent va fer jugar als assistents en un taller interactiu, amb<br />
l’ajut de la música, demostrant la capacitat que té aquesta<br />
per fer jugar, emocionar i per tant, educar. La següent<br />
ponent va ser Maite Martínez, de l’associació de ludotecàries/is<br />
i ludoteques de Catalunya, ATZAR. Martínez va<br />
descriure la necessitat del joc en l’infant i els beneficis que<br />
té en el seu desenvolupament. A més, va explicar l’origen,<br />
tipologies i funcions de les ludoteques, i va definir quines<br />
han de ser les seves característiques, i quins són els reptes de<br />
futur per aquests equipaments.<br />
El dijous 18, segon dia de les jornades, va estar dedicat als<br />
nens d’entre 6 i 12 anys. La primera ponència del dia va ser<br />
“Aprendre valors i competències socials a través del joc”, a<br />
càrrec de Pere Lavega, catedràtic de l’INEFC de Lleida i<br />
Director de jocs tradicionals del Departament de Cultura<br />
de la Generalitat de Catalunya. El ponent va mostrar com<br />
a través del joc és possible aprendre valors i experiències<br />
socials, ja que cada partida porta associades situacions diferents<br />
i comporta reptes, processos i relacions a solucionar.<br />
Després va intervenir Mireia Riera, de la Cooperativa Artijoc<br />
de Mataró, que va mostrar un espai lúdic on els participants<br />
van poder jugar amb jocs tridimensionals de diferents<br />
països del Món. Això va permetre mostrar la funció cultural<br />
del joc, ensenyant una gran diversitat de cultures i educant<br />
en la interculturalitat. Carles Alcoy, narrador des de l’any<br />
1998, va ser l’últim ponent del dia. Va fer una xerrada colloqui<br />
en homenatge al pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.<br />
Joves, jocs de rol i videojocs<br />
L’últim dia estava dedicat als joves, centrant les xerrades en<br />
els jocs de rol i els videojocs, tot i que aquests tipus de jocs<br />
també tenen èxit entre els adults. El director de l’empresa<br />
de recursos lúdico-educatius, Marc Brell, va explicar com<br />
els jocs de rol permeten crear personatges, provar situacions<br />
i “viure” a través de la imaginació. Després, Esther Hierro,<br />
presidenta de l’Associació IPA a Espanya (Associació Internacional<br />
pel Dret de l’Infant a Jugar) va explicar les tasques<br />
que duien a terme a l’associació. Per últim, Imma Marín,<br />
directora de Marina, empresa especialitzada en el disseny<br />
i realització de projectes educatius i propostes de comunicació,<br />
va parlar sobre els videojocs i va proposar estratègies<br />
per d’ajudar a fer-ne un ús positiu pels adolescents, i alhora<br />
va incentivar als adults a comprendre’ls i conèixer la seva<br />
vessant educativa. L’Alcalde d’<strong>Alella</strong> va agrair als ponents,<br />
assistents i organitzadors la seva participació i va donar per<br />
tancada la VI edició de les Jornades. El dia 5 de novembre<br />
es va fer una primera reunió per valorar aquesta edició i<br />
començar a treballar per la propera, que tractarà el tema de<br />
la Resolució de Conflictes.<br />
19<br />
ROSA CASAS<br />
La biblioteca durant<br />
el desenvolupament<br />
d’una de les<br />
ponències.
20<br />
Maria Antònia Grau.<br />
Els guanyadors dels premis literaris<br />
Hem conversat amb els guanyadors dels premis Maria Oleart,<br />
Guida Alzina i Isidre Pòlit<br />
LLUÏSA OLLER / LAURA RUIZ<br />
A les golfes de Can Lleonart i dins dels actes del Correllengua,<br />
es va dur a terme el lliurament del premi de poesia<br />
<strong>Alella</strong> a Maria Oleart, el premi Isidre Pòlit de relats curts<br />
d’astronomia i el premi de contes <strong>Alella</strong> a Guida Alzina.<br />
Hem parlat amb tots els guanyadors, que ens han explicat<br />
detalls com ara a què es dediquen, per què van decidir presentar<br />
les seves obres als concursos, si tenen força experiència<br />
literària o quines són les seves valoracions personals...<br />
Maria Antònia Grau<br />
Maria Antònia Grau va guanyar l’11è premi Maria Oleart.<br />
La premiada porta pràcticament tota la seva vida dedicant-se<br />
a la literatura, a la filologia, al teatre,… Va néixer a<br />
Badalona i als 12 anys va venir a viure al Maresme amb la<br />
seva família, concretament a Premià de Mar, on encara viu.<br />
Des de joveneta, explica, “ja escrivia poemes, al principi<br />
en castellà a causa de la repressió franquista, i després en<br />
català”. Quan aquest període va acabar, Grau va estudiar<br />
CEDIDA<br />
Filologia Catalana a la universitat. Una de les experiències<br />
més memorables de la guardonada va ser el temps que va<br />
viure al Delta de l’Ebre, on va adquirir “una experiència literària<br />
increïble”. A més, la seva família estiuejava a La Garrotxa,<br />
indret que apreciava i aprecia molt: “Per tal de fer un<br />
canvi vaig anar a viure allà i vaig treballar durant tres anys a<br />
l’escola de Belles Arts d’Olot ensenyant llengua i literatura<br />
catalana a alumnes de batxillerat”.<br />
Un moment molt important a la seva vida és el d’integrar-se<br />
el grup literari La font del cargol, grup capdavanter<br />
en la potenciació de la poesia catalana: “Fins i tot vam tirar<br />
endavant una col·lecció literària, els Quaderns de la Font<br />
del cargol”. En aquest grup hi havia personatges literaris<br />
reconeguts com ara Rafel Vallbona, Valerià Pujol, Martí<br />
Rosselló, entre d’altres.<br />
El llibre que editarà l’Ajuntament per Sant Jordi serà el<br />
seu cinquè llibre publicat, tots han sortit degut als premis<br />
que ha guanyat: El seu primer llibre va ser Engrunes, publicat<br />
als Quaderns de la Font del Cargol. També va guanyar<br />
el premi Bernat Vidal de Mallorca que porta per títol Y, publicat<br />
a l’editorial Moll. Paradisos és el tercer llibre i un dels<br />
que l’escriptora aprecia més: “Per mi aquest llibre és molt<br />
entranyable, el vaig escriure arran de l’experiència que vaig<br />
adquirir durant la meva estança al Delta de l’Ebre”, afirma<br />
l’autora. Un pòsit al fons de cada tarda, és el nom del seu<br />
quart llibre, que va guanyar el premi Ciutat de Tarragona.<br />
A causa d’un desafortunat accident, Maria Antònia Grau<br />
no va poder assistir al lliurament de premis que es va celebrar.<br />
Sí que hi va assistir, però, la seva filla, que va llegir<br />
unes línies que la seva mare havia escrit per als assistents. I<br />
és que la premiada, tot i que era la primera vegada que presentava<br />
una obra seva al concurs literari d’<strong>Alella</strong>, ja coneixia<br />
la seva existència i fins i tot una vegada havia format part<br />
del jurat. “Em vaig presentar a <strong>Alella</strong> pel nom del premi, jo<br />
coneixia a Maria Oleart de la Font del Cargol i l’admirava<br />
profundament”.<br />
Joan Francesc Dalmau<br />
El 7è premi de contes <strong>Alella</strong> a Guida Alzina el va guanyar<br />
Joan Francesc Dalmau provinent de Mollerussa (Pla<br />
d’Urgell). El premiat que, segons comenta, des de ben petit<br />
ja va mostrar una clara inclinació cap a les arts artístiques<br />
i d’adolescent es va involucrar en els projectes culturals del<br />
seu entorn, explica que va conèixer l’existència del concurs<br />
per internet i va pensar que era una bona idea presentar-s’hi<br />
ja que és una manera de tenir, objectivament, la valoració<br />
de l’obra com a tal. “De si l’obra val la pena o no”, diu, i
afegeix que és una de les poques maneres per aconseguir<br />
que una obra literària obtingui certa difusió. Pel que fa a<br />
la victòria, va assegurar que tot i intentar no fer-se massa<br />
il·lusions, tothom qui es presenta a un premi d’aquestes característiques<br />
té aquesta esperança: “Si no cregués en aquesta<br />
possibilitat no tindria gaire sentit presentar-m’hi”.<br />
Pel que fa a la cerimònia del lliurament de premis, el<br />
guanyador afirma que li va agradar força ja que hi havia<br />
un toc informal, aspecte que sempre és d’agrair en aquesta<br />
mena d’actes. I és que Joan Francesc Dalmau ja té certa experiència<br />
en el món de la literatura: l’any 2000 va guanyar<br />
el premi de poesia Les Talúries amb Només respiren. El 2003<br />
va guanyar el premi Món Romà Comamala de Narrativa<br />
amb Ni viu ni mort. El 2006 va endur-se el premi de novella<br />
Ramon Roca Boncompte per La pell dels altres. També ha<br />
publicat dos reculls de contes: Transficció i Per darrere i a les<br />
fosques. D’altra banda, té relats repartits en llibres miscellanis<br />
i enguany ha començat a escriure articles per al diari<br />
de Lleida La Mañana, en el qual té una secció d’opinió en<br />
català: Cartes des de Ferney. S’ha format també en l’escriptura<br />
de guions.<br />
Tot i la seva experiència, el guanyador del Guida Alzina<br />
2007 va afirmar que escriu sense pensar en cap premi en concret<br />
on enviar l’obra. Un cop l’acaba mira a quins certàmens<br />
seria adient presentar-la: “És possible que més endavant torni<br />
a presentar-me als premis d’<strong>Alella</strong>; m’interessen els contes, els<br />
relats breus, i qui sap si un dia m’animo amb el de poesia...?”<br />
Adolf Boldú<br />
Adolf Boldú Benet va ser el guanyador del quart premi<br />
Isidre Pòlit de relats curts d’astronomia, gràcies a la obra És<br />
quan plou que hi veig clar. Es va presentar al concurs molt<br />
il·lusionat, perquè, segons explica, tant l’astronomia com la<br />
literatura l’apassionen. Per això, un premi on s’uneixen les<br />
seves dues principals afeccions era una molt bona ocasió.<br />
Adolf Boldú viu a Balaguer, és professor d’institut i té una<br />
àmplia experiència literària: escriu narracions, contes i teatre<br />
des que tenia dotze anys. Fins i tot ha guanyat algun premi,<br />
com el Sant Jordi, de Lleida.<br />
A <strong>Alella</strong> no hi havia estat mai abans, però assegura que se<br />
n’ha endut un bon record: “L’acte de lliurament dels premis<br />
em va semblar molt adequat i fet amb bon gust. M’hi vaig<br />
sentir molt còmode i ben rebut. De totes maneres, aquest vi<br />
tan bo que teniu a <strong>Alella</strong> es va acabar massa de pressa…”.<br />
I ara, l’anècdota. Salvador Linares, el membre de l’Agrupació<br />
d’Astronomia d’<strong>Alella</strong> que va fer de portaveu de l’entitat<br />
en la cerimònia de lliurament de premis, va explicar com<br />
li havia estat de complicat trobar llibres d’astronomia en català<br />
(en això consisteix el premi que concedeix l’AAA) per<br />
al guanyador del certamen. Boldú ens explica que “tot i que<br />
sabia que no hi hauria diners i que la satisfacció personal de<br />
guanyar és suficient per a mi, quatre dels sis llibres que em<br />
van ser lliurats ja els tenia!”. Amablement, diu que ha estat<br />
tota una experiència i anima a la gent a participar-hi en les<br />
properes edicions.<br />
21<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
ÒSCAR PALLARÈS
Apòcrif<br />
Aquest és el títol que Joan Francesc Dalmau va donar a l’obra guanyadora<br />
del premi literari <strong>Alella</strong> a Guida Alzina. Reproduïm de manera íntegra el text<br />
acompanyat d’il·lustracions de la mà de David Roman.<br />
JOAN FRANCESC DALMAU<br />
L’àngel caigut no pot volar. Déu li ha mutilat les ales com<br />
a càstig. Després d’anys d’espera sense que li fos assignada<br />
la protecció de cap mortal, va perdre el seny. El torturava<br />
la consciència de tenir ales i no haver-les estrenat. Debades<br />
pregà Déu que intervingués, que ofusqués el seu cervell per<br />
tal d’oblidar-se d’aquells meravellosos apèndixs que duia<br />
plegats a l’esquena. Déu el mirà severament. Es mostrà decebut<br />
que li fes tal proposta. Magnànim, li indicà amb el dit<br />
que retornés al seu lloc. L’aire greu d’aquell gest donava a<br />
entendre que se sabia excessivament bo, massa tolerant. Un<br />
altre potser ja l’hauria repudiat, manllevant-li tots els dons<br />
especials que li havien estat concedits i condemnant-lo a<br />
malviure eternament en solitud.<br />
Hagué de retirar-se amb el mateix sofriment que l’havia<br />
dut a fer aquella petició desesperada. Es mirava els seus<br />
iguals, d’edats i condició dispar, però tots ells serens i conformats.<br />
Molts envellien després d’haver passat la vida en<br />
situació de reserva, a l’espera d’una ordre que no va arribar.<br />
Morien dòcilment, sense haver usat aquelles ales formidables.<br />
Altres, més joves, assumien el seu rol amb pragmatisme<br />
i vivien dins els límits establerts amb una pau d’ànim<br />
que envejava. No ho podia entendre.<br />
Es tractava, li deien, d’acceptar la seva naturalesa subordinada<br />
a Déu. Hi havia preguntes que era millor no fer-se.<br />
De què podia servir-li trobar la resposta? El simple fet de<br />
saber li aportaria algun benefici? Com, si no era amo dels<br />
seus actes? Molts abans que ell ho havien intentat i el resultat<br />
fou invariablement trist. No se’n parlava obertament,<br />
però de forma tàcita es donava a entendre que per aquest<br />
camí s’arribava a un final dissortat. Poc importava el coneixement<br />
si un no tenia la potestat d’actuar, si no li havien<br />
atorgat el dret a decidir. La tesi imperant havia estat batejada<br />
com a realisme pels qui la practicaven. Ell, però, trobava<br />
que conformisme era un nom més escaient.<br />
El Creador li havia concedit, a més de les ales, un altre<br />
do meravellós: l’intel·lecte. Li n’hauria d’estar agraït. Tanmateix,<br />
se’n volia desfer. La capacitat de pensar només augmentava<br />
el seu sofriment. ¿Per què l’havia dotat d’aquest<br />
prodigi si estava condemnat fins la fi dels seus dies a una<br />
obediència servil? N’hi havia prou que l’imbuís d’un incondicional<br />
respecte a l’autoritat, d’una fidelitat canina<br />
vers l’amo. Si la seva ment no arribés a copsar el potencial<br />
d’aquells apèndix alats, no seria tan difícil d’assumir la<br />
prohibició d’emprar-los. En canvi, ara, aquesta certitud el<br />
torturava. No imaginava un maltractament psicològic més<br />
cruel que aquest. Ser conscient del potencial d’aquelles ales<br />
i haver de resignar-se a morir sense haver-les desplegat!<br />
Es mortificava amb preguntes verinoses: com ho feien<br />
els altres? ¿Com es podien resignar a ser l’instrument de<br />
Déu? Com podien acatar cegament les seves ordres? Si era<br />
cert que havia fet els homes a imatge i semblança seva, no<br />
haurien de comportar-se com ho faria ell? I encara més els<br />
àngels, criatures que havia distingit, que havia situat en un<br />
estadi superior al dels humans.<br />
Els més feliços argumentaven que hi havia qüestions a<br />
les quals no estaven prou capacitats per enfrontar-se, que<br />
convenia deixar-se guiar per l’ésser superior que els havia<br />
concebut. Però aquesta era, n’estava segur, una teoria interessada,<br />
una excusa per emmotllar-se al seu destí sense<br />
sofriment. Hauria entès que s’abstinguessin de discutir certes<br />
ordres. Tanmateix, massa sovint s’havien de regir per<br />
criteris arbitraris, assumir prohibicions capricioses<br />
i preceptes absurds. Tenir ales i que no<br />
els fos permès de volar. I, a més, fer-los-en<br />
conscients!<br />
El temps passava. Déu s’havia oblidat<br />
d’ell. ¿No s’adonava que aquella inactivitat<br />
l’estava destruint? Necessitava<br />
volar. Per què no li assignava un mortal,<br />
algú de qui ocupar-se? Sabien que<br />
n’hi havia milions que anaven perduts,<br />
sense un amic alat que els guardés. Altres<br />
n’haurien necessitat un estol, d’àngels.<br />
Era inexcusable la seva decisió de<br />
no intervenir. Aquesta, per exemple, no<br />
era una qüestió a la què les ments més<br />
modestes no poguessin arribar. La seva<br />
posició en aquest afer era incomprensible.<br />
La seva superioritat ho feia encara més greu,<br />
perquè no podia ser que no se n’adonés. Si<br />
obrava d’aquella forma era amb plena consciència,<br />
com un infant cruel experimentant amb insectes.<br />
Com, si no, podia explicar-se allò? Milers<br />
d’àngels inutilitzats, reduïts a convidats de pedra<br />
d’aquell espectacle patètic. Sota els seus peus, milions<br />
d’humans desposseïts de tota ajuda, sotmesos a una sort<br />
arbitrària que els duia a destins tan dispars com la glòria o<br />
la misèria, de vegades només pel fet d’haver nascut en una<br />
o altra latitud.<br />
23<br />
IL·LUSTRACIONS DE DAVID<br />
ROMAN
Cada matí s’encaminava sol al cim de l’espadat i contemplava<br />
l’abisme. D’aquell món inferior, ocult sota boirines<br />
tornassolades que Déu havia disposat com una mena de<br />
tel profilàctic, no n’esperava res d’extraordinari. Sabia dels<br />
simples mortals que eren éssers desposseïts de gràcia. Comptaven<br />
només amb el pensament, però a semblança del que li<br />
ocorria a ell, sovint no els era de cap utilitat. Sotmesos des<br />
dels seus primitius inicis a la dictadura de l’estómac, ara, en<br />
els racons més avançats i rics, s’havien convertit en serfs de<br />
béns tangibles. Així es complia el vell malefici diví amb què<br />
se’ls havia foragitat del paradís. (No paga la pena remuntarse<br />
a les raons que motivaren un càstig tan sever. Déu mai<br />
n’havia donat una explicació intel·ligible. Amb prou feines<br />
argüia una rondalla sense cap ni peus, segurament ordida<br />
en estat d’embriaguesa, dolgut per l’aïllament a que ell mateix<br />
s’havia condemnat en no procurar-se una companyia<br />
a la seva alçada. Creant éssers inferiors s’assegurava el seu<br />
domini sobre ells, però també la seva solitud.)<br />
A l’àngel díscol, la pobresa atribuïda als humans no el<br />
desplaïa en absolut. Déu els havia condemnat a arrossegarse<br />
com les serps, privats de la màgia del vol. No els feu tam-<br />
poc aptes per habitar els oceans. No els<br />
atorgà el do de sanar els malalts ni d’aparèixer<br />
a l’instant a l’altra banda del món.<br />
Però ells, malgrat saber-se limitats, havien<br />
creat naus amb què enlairar-se, navegaven<br />
els mars, vacunaven els infants, es<br />
comunicaven a milers de quilòmetres de<br />
distància... Sí, prou en coneixia també<br />
les tares, l’ús pervers de les seves conquestes.<br />
El mal regnava a la terra, això<br />
era un fet. N’eren ells els responsables?<br />
Tal vegada. Però, ¿no era també cert que<br />
els havien abandonat en un món en què<br />
el mal era més efectiu? Aquest era el resultat<br />
de la penitència imposada en enviar-los<br />
a l’exili. En la metàfora del pa<br />
s’hi podien encabir tantes coses! Els havia<br />
condemnat a guanyar-se’l, a lluitar.<br />
¿No podia preveure el triomf dels més<br />
garneus? ¿Com era possible no intuir<br />
que les benaurances resultarien poc engrescadores<br />
pels malaurats? ¿Com podia<br />
esperar que s’ho empassessin, després<br />
d’haver-los sotmès a aquell despietat acte<br />
de tirania? Quina mena de confiança els<br />
podria merèixer? Els homes havien convertit<br />
aquell càstig en un nova fe. Havien<br />
cercat la manera d’afanyar-se el pa sense<br />
malavesar suor. Havien estudiat les relacions<br />
de poder i, els més astuts, n’havien<br />
tret profit. A semblança de Déu, amb la<br />
mateixa tirania i els mateixos arguments<br />
de superioritat, s’havien servit d’esclaus<br />
o s’havien valgut dels més desfavorits.<br />
Quan això esdevingué més difícil, idearen subtils estratègies<br />
de manipulació. Els sagrats textos de la nova religió, els<br />
llibres de negocis, explicaven força bé el què li havia succeït<br />
a Déu: havia perdut la credibilitat inicial. Quan un patró<br />
perd la credibilitat inicial, els seus subordinats deixen de<br />
tenir fe en ell. Maquiavel esdevingué el profeta d’un regne<br />
possible a curt termini. Glossà la conveniència de ser bondadós<br />
en ocasions —si més no, d’aparentar-ho— només<br />
perquè s’obtenia més dels altres. Així evolucionà l’ètica humana,<br />
de la bondat motivada per guanyar-se el cel després<br />
de mort, a la bondat practicada per treure’n beneficis en<br />
vida. Una i altra, bondat per interès.<br />
D’entre els humans, li hauria plagut de protegir algun<br />
hedonista. Simpatitzava amb els qui havien desoït les normes<br />
imposades i vivien d’acord a la seva naturalesa. Si Déu<br />
els limità per tal que no poguessin assolir la felicitat des<br />
de la transcendència, ells cercarien un paradís possible, a<br />
la seva mesura. Si Déu els creà amb una ànima atrofiada,<br />
sotmesa al cos com una flama dèbil; ells gaudirien dels plaers<br />
terrenals: del bon vi, dels àpats, del sexe, de l’amor, de<br />
la conversa... Viure seria una festa, no un dol. Per a l’àngel
descregut, ells eren els més purs, els més nets d’esperit: imitadors<br />
de nimfes i de sàtirs, despreocupats dels guanys i del<br />
futur, avars només del temps, delitosos de viure. Aquests<br />
el seduïen, no pas els altres: subproductes desnaturalitzats,<br />
enverinats de seny, pretensiosos i alhora ignorants de la seva<br />
insignificança. Innocents que no s’adonaven, fins obtenirla,<br />
que la corona per què tant havien competit era d’espines.<br />
La temptació era cada cop més gran. Intentava esbrinar<br />
quina mena de càstig li imposaria. Li negaria tal vegada la<br />
facultat de volar? El faria inepte per protegir els homes?<br />
¿L’obligaria, potser, a viure entre els humans com un igual,<br />
manllevant-li tots els dons de què gaudia? Ja li estava bé!<br />
Què hi podia perdre? Era millor ser la víctima indefensa<br />
d’un Déu cruel que li amputava les ales, que no un covard<br />
que ni tan sols havia assajat d’enlairar-se. Entre els humans<br />
podria viure. Cercaria els hedonistes. Deixaria de fer el joc<br />
a aquell ésser superior que donava per poder prendre. Prou<br />
de titans que s’admiraven d’ells mateixos, embriacs de vanaglòria!<br />
¿S’enorgulliria un gegant d’esclafar una formiga?<br />
Quin mèrit hi havia en aquella mena de victòries? Allò que<br />
fóra excepcional, digne d’elogis, és que el colós apartés el<br />
peu, que fos capaç d’arribar on s’adreçava sense haver d’aixafar-la.<br />
La tèrbola teranyina ocre, embrutida de núvols rogencs<br />
com gases sangonoses, li impedia de veure la profunditat<br />
del buit. Ben segur que sense aquella boira coercitiva tampoc<br />
no albiraria res. La distància que el separava del món<br />
dels humans havia de ser gairebé infinita. Dalt del penyasegat,<br />
s’atreví a traspassar amb els dits dels peus els marges<br />
del cim. Per caure n’hi havia prou que fes un pas endavant.<br />
Només calia que es deixés anar vers aquell tel, color de foc<br />
brut, que servia de recordatori i de darrer avís als incauts.<br />
Sabia que no era possible escapar a la mirada del Creador.<br />
Per això, ni tant sols es preocupà d’encobrir el seu propòsit.<br />
Somrigué com feia segles que no feia i saltà! Aquell<br />
instant sublim ja es valia la pitjor de les penitències. S’havia<br />
sentit tant viu! Quin estrany plaer el recorria per dins<br />
mentre baixava a l’encontre del temut crespell de vapors<br />
ronyosos! En esquinçar-lo i trobar-se a l’altra banda, sentí<br />
que havia renascut, que s’iniciava per a ell una nova vida.<br />
Llavors un tro terrible sacsejà l’aire i els gasos d’aquell vel<br />
de contenció van transformar-se en sòlides llambordes, tancant-se<br />
per sempre més darrere seu. Va tenir por, una por<br />
indescriptible. I, amb tot, no aconseguia penedir-se del seu<br />
atreviment.<br />
Malgrat els temors que li oprimien el cor, el descens era<br />
plàcid. Cap signe de la ira de Déu havia seguit al tancament<br />
de les portes. Tanmateix, malfiava d’Ell. Tenia la gorja seca<br />
i, amb els ulls esbatanats, mirava pertot a l’espera d’un ensurt.<br />
Només aquesta por va impedir-li gaudir del viatge,<br />
perquè, en realitat, no succeí res del que temia.<br />
Sota seu veia ja els oceans. Poc després afigurava vagament<br />
els relleus muntanyosos. Lentament pogué intuir les<br />
construccions més altes. Sentí, però, una punxada a l’estó-<br />
mac en albirar els primers temples. Aquests se li mostraven<br />
coberts per un mantell de boires fosques. Dalt les teulades,<br />
exercits d’àngels de pell cendrosa, armats amb espases de<br />
foc, el miraven amenaçants. De sobte esdevingué lleuger<br />
com una ploma. Flotava. Fou llavors quan un vent fred i<br />
pesat el va empènyer vers l’església sense que pogués fer res<br />
per oposar-s’hi. Allí l’esperaven amatents els sicaris divins.<br />
Per primera vegada va comprendre els humans, va copsar<br />
amb tota la seva cruesa la impotència. Fou només un instant.<br />
Les flames li van llepar les ales amb llengües enganxoses.<br />
No era un foc normal, era un líquid dens i obscur com<br />
el quitrà. Estava bullint, per això s’estranya de no sentir<br />
dolor físic. Les ales, però, havien quedat del tot malmeses.<br />
Semblaven d’una peça. Eren inútils, envernissades d’una<br />
mena de cola; un manyoc de plomes engavanyades: dos<br />
cignes negres que se li havien mort a l’esquena.<br />
El vent canvià de direcció. El dugué a un paratge desert i<br />
abrupte. La ratlla de l’horitzó era una sirga que simbolitzava<br />
la línia fronterera entre els dos móns. Descendí ajudat pel<br />
plom de les ales. Temia que Déu l’estavellés violentament<br />
contra el sòl. Per contra, deixà que s’acostés a la superfície<br />
amb suavitat. Quan era a un pam de terra i, malgrat el<br />
tràngol per què estava passant, no pogué evitar de somriure.<br />
Assumiria de grat la penitència: viure amb els humans, caminar<br />
amb ells, ser un dels seus... Infeliç! Aviat s’adonaria<br />
que no havia mesurat adequadament el grau de perversió a<br />
que un Déu pot arribar.<br />
Així que la punta dels peus entrà en contacte amb el<br />
terra, milions d’agulles esmolades se li van clavar a la carn.<br />
La fiblada fou esgarrifosa. Una descàrrega elèctrica mortificà<br />
tot el seu cos fins que el blanc dels ulls envermellí. Va<br />
entendre el missatge.<br />
Va arrossegar-se de genolls fins al marge del camí. Reptà<br />
esporuguit pel turó esquerp. S’ajagué a l’herba, abraçant-se<br />
amb les ales estrafetes, tremolant com un cadell indefens.<br />
Cap al tard aconseguí refer-se de l’ensurt. Observà el seu<br />
voltant. No hi havia ni rastre de vida. En caure la nit, però,<br />
aparegueren les primeres bestioles: serps, aranyes, escorpins...Hauria<br />
de compartir la muntanya amb ells.<br />
L’endemà va arrossegar-se fins l’altra banda del tossal.<br />
Durant hores serpentejà patèticament pel camí pedregós a<br />
la cerca dels humans. Quan ja gairebé el vencia el cansament,<br />
albirà dos joves a cavall. Bocaterrosa, aixecà esperançat<br />
els braços. Per fi es reuniria amb els homes. Ells l’acceptarien<br />
com un igual, l’auxiliarien. Això es pensava.<br />
La primera pedrada li fregà el front. No tingué temps<br />
d’analitzar el perquè d’aquell rebuig. Cuità a tornar-se’n<br />
al massís. Per fortuna, les ales deformes li serviren d’escut.<br />
Amortien l’impacte dels rocs, que penetraven en elles i quedaven<br />
ocults entre el plomall, augmentant el pes d’aquells<br />
apèndix atrofiats. Aconseguí salvar-se amagat entre els matolls,<br />
a la falda del pujol. Començava a entendre el veritable<br />
càstig: no hi hauria espai per a ell ni entre els humans<br />
ni entre els àngels. Viuria sempre fora de lloc, en un exili<br />
permanent.<br />
25
26<br />
Aquella nit, pensà per primer cop que tal vegada havia<br />
errat. Se sentia vençut. Tot plegat era un fracàs. L’esperava<br />
una vida tan absurda com la que tractava d’evitar. I, a<br />
més, hauria d’acarar-la sol, envoltat de rates i escurçons.<br />
S’hauria rendit completament si no fos perquè un miratge<br />
va cridar-li l’atenció. Cregué veure una noia que creuava<br />
el cel amb una capa negra. El seu cos nu resplendia sota els<br />
raigs de la lluna. Tanmateix el seu vol era insegur. Planava<br />
l’aire amb sobtats canvis de rumb. Llavors va adonar-se que<br />
es trobava entre dos focs. Desenes de llances s’aixecaven cap<br />
al cel des de l’altre extrem de la serralada, mentre, de més<br />
enllà dels núvols, els sicaris de Déu brandaven impertèrrits<br />
les espases flamejants. Tard o d’hora l’abatrien. O aconseguirien<br />
que ella mateixa s’estimbés en una mala maniobra.<br />
Ell podia fer ben poca cosa. Assistia impotent a la cacera de<br />
la jove bruixa i això li produïa un dolor immens. La vida<br />
d’ell ja no valia res, però, tal vegada, la seva... Llavors va<br />
adonar-se que per primer cop tenia l’oportunitat d’exercir.<br />
Si bé les seves formes tenien poc a veure amb la figura d’un<br />
àngel, la seva ànima seguia intacta, fidel a la seva naturalesa.<br />
Tanmateix, quin poder tenia? No li restava cap do. Era<br />
un ésser infrahumà. Ni tan sols li resultava possible tocar de<br />
peus a terra. Havia de reptar com una cuc, amb dues ales<br />
inútils i grotesques penjades a l’esquena, que l’obligaven a<br />
ser encara més lent. Malgrat tot, s’adreça a l’indret on intuïa<br />
que podia caure. Pregà d’esme que encertés el càlcul i<br />
arribés a temps.<br />
Succeí com ell havia previst. Li havien estripat la capa i<br />
es precipità vers el terra fent un tirabuixó. La perícia de la<br />
bruixa alentí el descens. Gràcies a això, les ales d’ell aconseguiren<br />
amortir l’impacte amb èxit. Ella, després de caure<br />
damunt la seva esquena, el girà panxa amunt i somrigué. Va<br />
fer-lo sentir un àngel.<br />
Passaren la nit abraçats, ocults. La noia tenia foc als ulls.<br />
Per a ell, el color de les flames simbolitzava el perill. Tanmateix,<br />
l’escalfor del seu cos nu el confortava. No pogué<br />
dormir. El torturava pensar que aquell triomf havia estat<br />
un cop de sort, res més. En realitat no tenia cap poder per<br />
ajudar-la. Quina mena d’àngel era, si només comptava amb<br />
bones intencions? (“De bones intencions l’infern n’és ple”,<br />
li havien dit.) Una bruixa necessita volar. Ell coneixia el sofriment<br />
que l’esperava si la privaven d’aquest do. Ho havia<br />
patit en la seva carn i no estava disposat a permetre que li<br />
fessin el mateix. Però com evitar-ho? No podrien sobreviure<br />
a la superfície. Havien d’inventar una forma d’habitar les<br />
altures. Aconseguirien resistir si tenien el buit sota els seus<br />
peus i només aire al seu entorn. Calia trobar, si més no, una<br />
solució provisional per guanyar temps. A un dofí malalt<br />
se’l podia treure del mar i mantenir-lo viu en un ridícul<br />
aquari; només uns dies, fins que el curaven per retornar-lo<br />
a l’oceà.<br />
De sobte va adonar-se que pels braços d’ella regalimava<br />
un líquid sutjós i dens. Tenia els pits tacats d’aquest mateix<br />
fluid. Tota la seva pell s’havia envernissat de negre. Ell va<br />
palpar-se els apèndix atrofiats i comprengué que l’escalfor<br />
de la noia desfeia el quitrà de les ales. Va abraçar-la amb<br />
força tota la nit. A l’alba va despertar-la amb un bes dolcíssim<br />
i li requerí que recollís, fent cassoleta amb les mans, el<br />
tint enganxós que degotava pel seu cos. Hi havia un doll de<br />
líquid negre sota d’ells. Sentí que les ales eren més lleugeres,<br />
que s’havien desengavanyat un poc. De sobte ho veié clar.<br />
Si aconseguia, encara que fos aixecar-se un pam... L’únic<br />
que calia era evitar que els peus li toquessin a terra. Si pogués<br />
desplaçar-se a uns centímetres de la superfície seria<br />
més veloç.<br />
Amb gran esforç aconseguí elevar-se del sòl i, en un vol<br />
ras, es dirigiren abraçats cap al cim. En ser-hi, ell cercà la<br />
sirga que creuava el cel d’aquell indret: ratlla de l’horitzó i<br />
alhora línia fronterera entre els dos móns. Les ales mortes<br />
li foren útils per mantenir l’equilibri i l’àngel estrafet esdevingué<br />
funàmbul. Van resistir abraçats dalt d’aquell cable<br />
fins que amb pegats de quitrà aconseguí apedaçar-li la capa.<br />
Quatre dies justos amb les seves nits. Quatre jorns que per<br />
a ell valien tots els patiments soferts.<br />
La jove bruixa emprengué el vol amb la mirada trista,<br />
però amb un somriure als llavis. L’improvisat equilibrista se<br />
sentí finalment útil i en pau amb ell mateix. Mai havia estat<br />
tan prop de ser un àngel com ara que no ho era.
‘Cracks’, novetats i assistències rècord<br />
Aquests tres conceptes resumeixen perfectament el què va<br />
donar de sí la Setmana de la Ciència 2007.<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
17 activitats en 11 dies. No està gens malament. Però<br />
aquesta edició de la Setmana de la Ciència, organitzada<br />
per Ciència a l’Abast amb la col·laboració de l’Ajuntament<br />
d’<strong>Alella</strong> i altres entitats, no s’ha caracteritzat únicament<br />
per l’ampli ventall d’activitats (sortides, xerrades, activitats<br />
infantils...) sinó que ho ha fet, sobretot, per la presència<br />
de conferenciants mediàtics i d’enorme reputació en el seu<br />
àmbit científic. Parlem, per exemple de la dona del temps<br />
de TV3, Mònica López, que va deixar petit el local del Casal<br />
d’Avis que va acollir la seva conferència sobre el canvi<br />
climàtic. Hem de destacar la xerrada que Dani Jiménez,<br />
el científic del programa El Club, també de TV3, va fer a<br />
l’IES <strong>Alella</strong>. Més de 120 persones (deu haver passat gaire<br />
vegades que 120 persones assisteixin a una conferència a<br />
<strong>Alella</strong>?) van gaudir d’allò més fent un recorregut per la història<br />
de la ciència i els grans científics de la mà dels divertits<br />
experiments de Jiménez. No podem oblidar-nos d’un dels<br />
ecòlegs referència del nostre país, Joandomènec Ros, que<br />
va parlar de les amenaces que pateix el litoral mediterrani,<br />
ni de la multitudinària xerrada de l’oncòleg alellenc Josep<br />
Ramon Germà, que va omplir Les Golfes de Can Lleonart<br />
per explicar els espectaculars avenços que ha fet la medicina<br />
en els darrers anys en el camp del càncer.<br />
Un any de novetats<br />
Aquesta dotzena edició de les jornades va comptar amb<br />
una novetat important: la participació dels centres de secundària.<br />
L’IES <strong>Alella</strong> va programar tres activitats que no<br />
només van poder gaudir els alumnes, sinó també la resta<br />
d’alellencs, ja que totes tres eren obertes al públic. L’escola<br />
Laie també en va programar una amb el mateix format i,<br />
a més, un professor i dos alumnes van presentar a la biblioteca<br />
Ferrer i Guàrdia un estudi sobre la recuperació dels<br />
boscos d’<strong>Alella</strong> després de l’incendi del 1994. L’altra novetat<br />
va venir de la mà de Comafosca, que va programar dues<br />
activitats en el marc de la Setmana de la Ciència.<br />
Més de 500 persones<br />
En total, més de 500 persones van passar entre el 9 i el 19 de<br />
novembre pels diferents escenaris que van acollir activitats<br />
i van poder aprendre com es mou el nostre planeta, gaudir<br />
d’una sessió de contes i d’un taller de pintura, observar els<br />
astres a través del telescopi, conèixer llegendes al Castell de<br />
Burriac, entendre què és un televisor d’alta definició o passejar<br />
entre les vinyes d’<strong>Alella</strong>, entre moltes altres opcions.<br />
L’observació amb telescopi de l’AAA<br />
L’oncòleg Josep Ramon Germà<br />
Mar Tàpia i les plaques tectòniques<br />
Mònica López parlant del canvi climàtic<br />
Salva Ribas i el seu ‘simulador d’ecplisis’<br />
Ramon Coll al castell de Burriac<br />
Ivan Nadal i els seus alumnes<br />
Roger de Marfà durant la seva xerrada<br />
Joandomènec Ros a Can Lleonart<br />
27<br />
Un dels experiments de Dani Jiménez
Què fa... Josep Maria Mas?<br />
Treballa per a Cambridge University Press com a director editorial i de<br />
producció d’ELT (anglès llengua estrangera) per a Àsia. Per aquest motiu,<br />
juntament amb la seva dona i fills, viu al Japó i viatja constantment pels<br />
països d’Extrem Orient i Oceania.<br />
RAMON RUIZ<br />
La família d’en Josep Maria, tot i venir de Barcelona, és un<br />
bon exemple de que no cal ser d’<strong>Alella</strong> de tota la vida per<br />
participar plenament de la seva vida ciutadana. Efectivament,<br />
tant en Josep Maria, el seu pare, com la M. Antònia,<br />
la mare, així com la Marta, germana del nostre protagonista,<br />
són membres actius i estan perfectament vinculats a<br />
diferents col·lectius i activitats, com ara la Polifònica Joia,<br />
el Club Sistres o la Parròquia.<br />
En Josep Maria va fer els primers estudis a La Salle de<br />
Gràcia-Josepets, després es Llicencià en Filologia Anglogermànica<br />
(UAB) i és PDD per l’IESE (Universitat de<br />
Navarra). Ha treballat com a traductor i professor d’anglès,<br />
i porta 18 anys en el món del llibre. Recentment també<br />
ha tingut oportunitat de col·laborar com a formador amb<br />
la Universidad Complutense de Madrid. És membre fundador<br />
d’una associació de creixement personal a Madrid,<br />
tenor solista (en excedència) de la Asociación Coral Torrecanto<br />
(Torrelodones), i va ser redactor de la revista <strong>Alella</strong> en<br />
el decurs de la dècada dels 90.<br />
Treballa per a Cambridge University Press, els primers<br />
vuit anys entre Barcelona i Cambridge, i després 10 anys<br />
a Madrid, on, pocs dies després d’haver-hi arribat, va conèixer<br />
la Mònica, una altra catalana a la capital de l’Estat,<br />
que amb els anys esdevindria la seva esposa i mare dels fills<br />
de la parella: la Marta de 7 anys i en Joan de 5. La Mònica<br />
treballava a l’ambaixada del Japó mercès al seu coneixement<br />
de la llengua d’aquest país.<br />
Recentment, l’empresa va nomenar Josep Maria director<br />
editorial i de producció d’ELT (anglès llengua estrangera)<br />
per a Àsia. Per aquest motiu tota la família s’han instal·lat<br />
a Yokohama, una ciutat al sud de Tokio, juntament amb la<br />
qual conforma l’àrea metropolitana més poblada del món<br />
(26 milions de persones).<br />
La seva feina el porta per tota la regió d’Asia-Pacífic, la<br />
qual cosa, ens explica: “fa que m’hagi d’acostumar ràpidament<br />
a les diferents maneres de fer de la regió (al Japó, molta<br />
paciència; a Corea, tot molt de pressa; a Xina,... I a tot<br />
arreu molt cerimonial). Els membres del meu equip estan<br />
repartits entre Singapur (propietat intel·lectual, producció,<br />
departament legal), Hong Kong (edició electrònica/e-business)<br />
i Japó, Corea i Xina (edició). De moment encara tinc<br />
la sensació de viure entre escenes de Blade Runner i Lost<br />
in Translation. Sort que la Mònica ha viscut aquí i parla<br />
japonès... Sortosament he trobat la manera de no patir jetlag:<br />
no dormir mai en vol més que estones curtes (20-40<br />
minuts) i espaiades.”<br />
I continua: “Hem escollit viure a Yokohama perquè així<br />
som més a prop de l’escola dels nens (Yokohama International<br />
School). Després de viure més de 10 anys a Madrid,<br />
allunyats del mar, tornem a gaudir d’un passeig marítim.<br />
Des del parc de davant de casa dominem la badia de Yokohama.<br />
I esperem poder veure el Barça el proper mes d’agost,<br />
quan tornin a jugar amb els Yokohama Marinos (l’estadi<br />
està a tres parades de metro). En Joan els espera amb la seva<br />
samarreta d’en Ronaldinho... Jo treballo al cor de Tokio, al<br />
barri dels llibreters, Kanda, a 10 minuts escassos del Palau<br />
Imperial.”<br />
Finalment com a comiat hem triat un vaticini què en<br />
Josep Maria ens feia amb orgull, quan ens parlava de l’adaptació<br />
dels seus fills: “la Marta i en Joan, ben aviat parlaran<br />
anglès millor que el pare i japonès millor que la mare...”<br />
29<br />
Josep Maria Mas<br />
i el seu equip, al<br />
Japó.<br />
ÒSCAR PALLARÈS
30<br />
FOTO: SERGI BANCELLS
LAIA DE BOBES<br />
La Maria Paulina Rubio —des que la cantant homònima<br />
és coneguda, la Lina afegeix el Maria oficial davant el seu<br />
nom— viu a Tiana, però és ben coneguda per moltíssims<br />
alellencs, especialment els joves que han passat per l’IES<br />
<strong>Alella</strong> des que es va crear, l’any 1987. Abans d’aquesta data<br />
ella no tenia cap vincle amb la nostra població, però des<br />
d’aleshores no només hi ve a treballar, sinó que hi ha fet<br />
amics i ara ja no la lliga aquí només la feina.<br />
La Lina treballava a l’Institut Jaume Almera, a Vilassar<br />
de Dalt, quan va assabentar-se que aquí obririen una extensió<br />
del Mediterrània del Masnou. “Em va interessar la<br />
idea de començar un centre des de zero; vaig presentar un<br />
projecte i me’l van concedir”, explica, i així va començar la<br />
seva història a <strong>Alella</strong>, sempre paral·lela a la de l’Institut: va<br />
viure la primera època, de dependència administrativa del<br />
centre del Masnou, i els quatre anys de barracons a Can<br />
Vera; el trasllat dels mòduls prefabricats al Bosquet el curs<br />
1991-1992, la construcció al solar del costat del que seria<br />
l’institut definitiu i l’estrena de l’edifici nou, l’any 1994,<br />
prèvia independització administrativa del centre de la població<br />
veïna.<br />
Ara, l’IES <strong>Alella</strong> acaba de fer vint anys i ha crescut tant<br />
que actualment dins el centre hi ha dues direccions que<br />
treballen com equips separats; la primera és la de l’institut<br />
d’<strong>Alella</strong> pròpiament dit i la segona és la del de Teià, els<br />
alumnes i professors del qual fan servir les instal·lacions<br />
d’aquí mentre esperen que arribi Nadal, data prevista del<br />
trasllat al nou centre que és a punt d’obrir en aquesta població.<br />
És una situació paral·lela a la dels inicis de la Lina<br />
a <strong>Alella</strong>, però la coincidència en el mateix espai físic és certament<br />
insòlita: “No conec cap institut que hagi començat<br />
dintre d’un altre”, comenta.<br />
Quan la Lina va començar aquí, encara es feia BUP i<br />
COU. La incorporació dels alumnes d’ESO va ser tot un<br />
canvi al qual no va ser fàcil adaptar-se. Abans de la reforma,<br />
explica la Lina, els que accedien a l’Institut tenien 14 anys i<br />
continuaven estudiant voluntàriament després de l’educació<br />
bàsica; per tant, arribaven filtrats. Amb l’ESO no només va<br />
caler acollir criatures de 12 anys, sinó que a més calia atendre<br />
grups amb molts desnivells acadèmics, ja que el filtre havia<br />
desaparegut: “És la diferència entre els estudis obligatoris<br />
i els postobligatoris”, explica. Un avantatge per a ella, tant<br />
personalment com en la tasca de direcció, és que abans havia<br />
donat classes a primària —també ha tocat l’ensenyament a<br />
adults i coneix l’escola privada—: “Que vinguessin nens de<br />
12 anys no em suposava cap trasbals”, diu.<br />
Sobre la polèmica dels baixos nivells del sistema educatiu<br />
actual, opina que ha esdevingut una qüestió “molt me-<br />
diàtica” i, cercant-hi explicacions, esmenta conceptes com<br />
la pèrdua de la valoració de l’esforç; el canvi en l’alumnat,<br />
que vol respostes immediates i no veu la motivació si els resultats<br />
es produeixen a llarg termini; el fet que, començant<br />
pel col·lectiu del professorat i arribant fins als alumnes, el<br />
nivell de coneixements acadèmics ha perdut importància;<br />
els pedagogs “de despatx” que s’obliden del que és la realitat<br />
de les aules... Però no llença la tovallola i pensa que el pèndol<br />
tornarà a una posició intermèdia. “Tot i que ara és molt<br />
més difícil fer de professor”, comenta, “si no ho pensés, no<br />
continuaria a l’ensenyament: sóc optimista de mena”, afegeix.<br />
La seva visió del que hauria de ser el sistema educatiu<br />
és clara: en contraposició a un conseller d’Ensenyament<br />
que, quan s’estava implantant la reforma, va exemplificar<br />
la filosofia de la reforma amb la frase “es tracta de córrer<br />
menys, però córrer tots junts”, la Lina pensa que es tracta<br />
que tots corrin tant com puguin, de manera que cadascú<br />
pugui arribar a córrer el seu màxim: “Desenvolupar capacitats,<br />
no frenar-les!”, resumeix.<br />
Pel que fa a l’Institut d’<strong>Alella</strong> en concret, la Lina el coneix<br />
millor que cap altre centre i n’està contenta: “L’evolució<br />
que ha fet m’agrada”, diu, i afegeix per demostrar-ho:<br />
“Jo no he dubtat a portar-hi el meu fill, tot i que hauria<br />
estat més còmode dur-lo a Tiana”. Hi troba de bo els<br />
Lina Rubio, directora de l’Institut<br />
nivells que assoleix l’alumnat, ja que les dades demostren<br />
que surt ben preparat, i el bon ambient que s’hi respira,<br />
una prova del qual és l’estabilitat dels docents: dels vuit<br />
professors que van endegar el projecte l’any 1987, encara<br />
en queden cinc, i la majoria dels que hi han anat entrant<br />
després també s’hi han quedat. Quan insistim a la Lina que<br />
ens digui alguna cosa negativa de l’institut, afirma convençuda:<br />
“No n’hi ha!”, però matisa: “Sí que comencem a<br />
acusar que hi ha alumnes que pràcticament passen el dia<br />
sols, però d’altra banda els pares participen més que mai,<br />
l’AMPA és molt activa”. En comparació amb altres temps,<br />
però, veu que abans els nanos es feien més seu el centre,<br />
s’hi identificaven més —en el cas d’<strong>Alella</strong>, tant que quan<br />
es buscava nom per al nou institut, els estudiants que havien<br />
passat quatre anys als mòduls prefabricats van proposar<br />
dir-ne IES Barrakes!<br />
La Lina reconeix que la seva és una feina molt vampiresca,<br />
que la deixa esgotada —”però és un cansament<br />
sa, del que et desapareix dormint”, diu— i que al mateix<br />
temps li dóna vitalitat i l’estimula. Espera jubilar-se als seixanta<br />
per poder fer coses que no ha fet fins ara però, això<br />
sí, vol jubilar-se a l’Institut d’<strong>Alella</strong>. Li feia gràcia ser-ne la<br />
directora per celebrar-ne els vint anys... això passa aquest<br />
curs i, el que ve, ella ocuparà encara aquest càrrec. Moltes<br />
felicitats.<br />
31<br />
La Lina Rubio va<br />
ser la primera<br />
directora que va<br />
tenir l’Institut<br />
d’<strong>Alella</strong>: va serho<br />
durant 11<br />
anys, després va<br />
continuar-hi de<br />
professora i des del<br />
2006 torna a dirigir<br />
el centre. Aquest<br />
curs celebra el 20è<br />
aniversari de la<br />
casa.
IES <strong>Alella</strong>: 20 anys<br />
L’any 1987 els joves alellencs que deixaven l’EGB van tenir l’oportunitat<br />
de cursar primer de BUP sense haver de desplaçar-se fins a l’institut<br />
del Masnou. Durant quatre cursos, els barracons provisionals que<br />
feien la feina d’“Institut d’<strong>Alella</strong>” van ocupar, curiosament, l’espai que<br />
va deixar la desaparició de l’antiga piscina de Can Vera i el que actualment<br />
ocupen les obres de la nova piscina. El curs 91-92 les precàries<br />
“Barrakes”, que van rebre aquest nom de manera definitiva i gairebé<br />
oficial, van trasllasar-se als terrenys on avui hi ha la nova Llar d’Infants<br />
Municipal i, poc després, s’iniciaven les obres de l’actual edifici<br />
de l’IES <strong>Alella</strong>. Finalment, el 21 d’octubre de 1995 el President Pujol<br />
inaugurava el centre.<br />
33
34<br />
L’INSTITUT ESTÀ DE FESTA!<br />
A dalt:<br />
El cartell que penja<br />
de la façana de<br />
l’institut per recordar<br />
l’efemèride.<br />
A baix:<br />
Un moment del<br />
primer acte de celebració<br />
de l’aniversari.<br />
LLUÏSA OLLER<br />
Enguany es celebra el vintè aniversari de l’IES <strong>Alella</strong> amb<br />
un munt d’activitats festives que es duran a terme al llarg<br />
del curs. Hem parlat amb la directora del centre, Lina Rubio,<br />
que ens n’ha donat tots els detalls.<br />
A la festa de cloenda del curs passat es va anunciar que,<br />
durant el present curs, tindrien lloc tota una sèrie de celebracions.<br />
El tret de sortida es va donar el passat 21 d’octubre,<br />
coincidint amb el 12è aniversari de la inauguració<br />
del centre del Bosquet, en forma d’acte protocol·lari que va<br />
comptar amb els parlaments de polítics, professors, alumnes<br />
i exalumnes. Des de la direcció de l’IES es valora molt<br />
positivament el desenvolupament d’aquest acte; Rubio explica<br />
que “hi havia molts alumnes del primer any de l’Institut,<br />
tot i que va ser difícil contactar amb ells, però va ser<br />
molt maco perquè n’hi havia un bon munt que van venir<br />
amb panxetes o amb cotxets amb criatures”.<br />
CEDIDA<br />
CEDIDA<br />
Tot un curs de celebracions<br />
Està previst que se celebrin diverses activitats durant el curs<br />
i, entre elles, un gran festa. El 6 d’abril és la data escollida<br />
per celebrar-la amb la intenció que es trobin els alumnes i<br />
professors que han passat per l’institut al llarg d’aquests vint<br />
anys, tot plegat amenitzat amb la participació de diables,<br />
capgrossos, colles castelleres, un dinar, bandes musicals...<br />
La direcció compta que serà un gran esdeveniment i convida<br />
tothom a participar-hi.<br />
Pel que fa a la resta d’activitats, algunes ja s’han realitzat,<br />
com per exemple les que es van emmarcar entre els actes<br />
de la Setmana de la Ciència, que van consistir en una exposició<br />
de treballs de recerca, així com una xerrada a càrrec<br />
de Dani Jiménez i una altra a càrrec de Roger de Marfà<br />
organitzades amb la col·laboració desinteressada de Ciència<br />
a l’Abast. També va tenir lloc fa tan sols unes setmanes<br />
una pedalada organitzada per la nova Associació Esportiva<br />
del centre. Durant els propers mesos es destinaran dies a<br />
temàtiques diferents de l’estil d’actuacions musicals, dansa,<br />
esport... A més, explica Lina Rubio, “hem obert un concurs<br />
per triar el logotip definitiu del centre amb la idea de<br />
fomentar encara més la participació”.<br />
Que tothom hi col·labori!<br />
I és que la consecució d’un bon índex de participació en els<br />
diferents actes és un dels afanys més grans que s’ha proposat<br />
la direcció per a l’ocasió: “S’ha fet una crida a la participació<br />
a través del butlletins municipals d’<strong>Alella</strong> i Teià i de l’agenda<br />
cultural de Teià”, afegeix la directora amb entusiasme, “i ens<br />
agradaria que la festa del 6 d’abril fos multitudinària”.<br />
Tantes activitats diferents requereixen d’una bona organització,<br />
per això s’ha creat una comissió de festes en la<br />
qual participen alumnes, professors i l’AMPA, sempre molt<br />
activa. Rubio agraeix la col·laboració de l’Ajuntament, no<br />
només pel que fa a les subvencions, sinó també a l’ajuda<br />
pràctica, com ara les brigades de neteja, i ens explica que<br />
els professors s’hi han implicat molt, sobretot aquells que<br />
porten més anys treballant al centre.<br />
Final de curs, fi de festa<br />
El conjunt d’activitats finalitzarà amb la festa de final de<br />
curs que tancarà aquest any commemoratiu. Després de 20<br />
anys, Lina Rubio valora els canvis: “en tot aquest temps han<br />
canviat les instal·lacions del centre i un munt d’aspectes<br />
en el sentit acadèmic, però no l’entorn, ni la tipologia de<br />
l’alumnat, ni els professors, ni els pares... I ara hi haurà un<br />
gran nou canvi, i és que deixarem de tenir alumnes de Teià<br />
perquè ells tindran aviat el seu propi institut”.
MABEL VILA I IDA PASQUINI, RESPONSABLES DE L’AMPA<br />
ÒSCAR PALLARÈS / ANNA VILLAR<br />
Hem parlat amb Mabel Vila, responsable de la comunicació<br />
de l’associació, i amb Ida Pasquini, vicepresidenta econòmica<br />
de l’AMPA. Aquests són els seus càrrecs, però com<br />
elles mateixes expliquen, dins de l’associació tothom fa una<br />
mica de tot. Elles són, ara per ara, els caps visibles de l’AM-<br />
PA de l’IES <strong>Alella</strong>, quan el seu president i principal activista<br />
es troba en stand by per problemes de salut.<br />
En els darrers anys l’associació s’ha activat més que mai,<br />
què ha passat?<br />
L’associació estava inactiva. Farà uns quatre anys una colla<br />
de pares de fills que provenien de l’escola privada vam integrar-nos<br />
a l’associació i la vam impulsar.<br />
Quantes mares i pares en formeu part?<br />
Som unes 400 famílies les que col·laboren amb l’AMPA<br />
pagant la quota; clar que això no vol dir que la implicació<br />
sigui gran. Per exemple, quan convoquem una reunió, la<br />
resposta és molt baixa i és una mica decebedor, però pensem<br />
que val la pena intentar-ho.<br />
Quants sou a la junta?<br />
Nou persones, i estem dividits per comissions: comunicació,<br />
venda de llibres, esport, manteniment de la web, el<br />
menjador, el transport, els socis i la relació externa amb<br />
els pares. Després també tenim una secretària tres dies a<br />
la setmana, tenim un despatx a l’insitut i oferim atenció<br />
telefònica a les famílies amb un mòbil i amb un horari ampli.<br />
I quan hi ha els premis, acabem tots implicant-nos-hi,<br />
perquè requereix molta feina.<br />
No deu ser gaire habitual una AMPA tan ben estructurada...<br />
Les AMPAs funcionen molt més a les escoles primàries, i<br />
quan els fills arriben a l’institut els pares ens impliquem<br />
molt menys. Creiem que precisament a l’institut, els pares<br />
hi haurien d’estar més atents, ja que l’adolescència és una de<br />
les etapes més importants i sovint més conflictives. I sembla<br />
que quan el nen arriba a l’institut els pares desapareixen.<br />
Volem recalcar també que el major responsable de l’estructura<br />
i el bon funcionament de l’AMPA és des de fa quatre<br />
anys el Manel Domínguez. I podem dir que ara tenim<br />
una AMPA organitzada i amb molt bona relació amb el<br />
professorat de l’institut.<br />
Quines activitats porteu a terme?<br />
Ara hem fet una associació esportiva (bé, no hi està implicada<br />
només l’AMPA, sinó també la Generalitat i l’Institut),<br />
ÒSCAR PALLARES<br />
també organitzem conferències, sobretot en temes d’educació<br />
que poden ser interessants pels pares... Però, sobretot,<br />
ens dediquem a l’organització dels premis i de la venta de<br />
llibres. I per nosaltres requereix una feina molt important.<br />
Donem un servei als pares i ells gaudeixen d’un 10% - 12%<br />
de descompte o de poder reutilitzar llibres de segona mà.<br />
I la revista? Quants números heu publicat ja?<br />
Ja hem tret tres números i ens estem plantejant fer tres números<br />
a l’any. Però es difícil perquè va decreixent el nombre<br />
de gent que hi dedicava temps. Finalment creiem que només<br />
podrem fer dos números aquest any.<br />
I això dels premis, ens ho expliqueu una mica?<br />
Juntament amb la direcció del centre atorguem els premis.<br />
I s’intenta no donar el premi a l’alumne que més bones<br />
notes a tret, sinó a aquell alumne que més s’implica en els<br />
treballs de recerca, o en música, ciència o esport. Volem<br />
premiar l’esforç per sobre de les notes.<br />
I aquestes activitats es financen només amb les quotes de<br />
les famílies?<br />
Sí, amb les quotes de les famílies i amb la venda de llibres<br />
que ens permet recaptar un remanent que després tard o<br />
d’hora acabarà reinvertit en la mateixa AMPA. I l’Ajuntament<br />
també ens dóna una subvenció com a associació.<br />
Ara que es celebren 20 anys de l’Institut d’<strong>Alella</strong>, com ho<br />
celebrarà l’AMPA?<br />
En Manel Domínguez havia tingut la idea de fer un llibre<br />
amb una recopilació d’imatges d’aquests 20 anys d’institut.<br />
Hem demanat pressupost i ho hem parlat amb l’Ajuntament,<br />
però és un projecte costós, i molt ens temem que<br />
no el podrem fer de moment. Potser un cop passat el 20è<br />
aniversari podríem tornar-nos-ho a plantejar i així també<br />
poder incloure imatges de la celebració del 20è aniversari.<br />
Vila i Pasquini<br />
a la Plaça de<br />
l’Ajuntament.<br />
35
36<br />
SALA DE MOSTRES<br />
Alumnes i exalumnes, així com professors<br />
i la conserge, que treballen a l’institut des<br />
del primer dia, ens parlen del centre i de<br />
les experiències viscudes centre durant tots<br />
aquests anys.<br />
ANIOL CIVIT. Alumne (1er ESO)<br />
CARME ALÒS. Professora<br />
JOAN MIQUEL. Alumne (2on Batxillerat)<br />
Aquí és més difícil que a la primària.<br />
Ens fan fer més feina i algunes coses<br />
ens les expliquen de manera diferent i<br />
és fàcil confondre’s. Aquí fem més hores<br />
de classe i ens hem de llevar mitja<br />
hora abans, perquè comencem a les<br />
8.30, i no a les 9. Vull fer batxillerat i<br />
anar a la universitat, però encara no sé<br />
quin camí triaré. Suposo que aniré cap a<br />
les ciències, perquè se’m donen millor<br />
les matemàtiques que les llengües.<br />
Aquests 20 anys que porto de professora<br />
aquí han estat mitja vida. En aquest<br />
temps hem guanyat molt pel que fa a<br />
les instal·lacions (els dies de pluja ja no<br />
cal agafar el paraigües per anar d’una<br />
classe a l’altra!). Al principi estàvem en<br />
família; ara és més maco i més gran,<br />
però també és més fred. Els alumnes<br />
és el que més ha canviat; les generacions<br />
que van venint reflecteixen el canvi<br />
que hi ha a la societat.<br />
El terme educació engloba molts processos,<br />
no només en l’àmbit de l’escola,<br />
sinó al llarg de tota la vida. El PEPA<br />
és una bona oportunitat pels ciutadans<br />
del poble que estiguin una mica preocupats<br />
per temes quotidians relacionats<br />
amb l’educació. És un procés que<br />
pot transformar la realitat d’aquests<br />
temes a través de la participació, amb<br />
la complicitat tècnica i política de l’Ajuntament.<br />
ÀLEX JULIÀ. Exalumne<br />
ANNA VILÀ. Exalumna<br />
CARME BORRÀS. Conserge<br />
JUDIT GARGANTÉ. Exalumna<br />
El millor de l’etapa de l’institut va ser, sens<br />
dubte, les amistats. De fet, els amics de<br />
la meva colla actual són els d’aleshores.<br />
El mal record el tinc d’alguns professors,<br />
de la seva manera d’ensenyar; n’hi ha<br />
que es dediquen a ensenyar els més<br />
espavilats i s’obliden d’aquells que més<br />
els costa, i jo trobava a faltar que m’expliquessin<br />
bé les coses. Ara estudio arquitectura<br />
tècnica i me’n vaig sortint, però<br />
vaig patir una mica massa, a l’institut.<br />
Vaig estar un any a les Barrakes abans<br />
d’entrar a l’institut. Recordo el dia d’inaugurar-lo,<br />
quan vam veure que teníem<br />
un gimnàs, que teníem un bar vam dir<br />
“wow, som grans!”. És un dels records<br />
macos. També recordo les festes de carnaval,<br />
que ens ho passàvem molt bé i,<br />
sobretot, l’ambient, la possibilitat de conèixer<br />
gent que no venia del Fabra i anessin<br />
a parar a l’institut; en altres circumstàncies<br />
potser no els hauríem conegut.<br />
Després de 20 anys a la casa, estic molt<br />
contenta. A les barrakes vaig estar-hi<br />
molt bé, en tinc un bon record i, fins<br />
i tot, una mica de nostàlgia. Però l’institut<br />
té unes instal·lacions molt millors<br />
i m’hi trobo molt a gust. Allò era més<br />
petit, hi havia més germanor, teníem<br />
uns alumnes fantàstics... era diferent.<br />
Aquí tinc molta més feina, però el material<br />
amb el que treballo és molt més<br />
modern i m’ho facilita tot molt.<br />
És una oportunitat que l’educació no quedi<br />
relegada a l’escola. Abans la societat<br />
era més lineal i l’educació requeia en<br />
l’escola, la família, els veïns o la pròpia<br />
societat. El PEPA dona l’oportunitat de<br />
tornar a aquesta situació. L’educació, no<br />
només és cosa de tota la tribu, sinó també<br />
manera d’organitzar-se. S’hi han d’implicar<br />
totes les regidories, i el PEPA ha de<br />
donar uns criteris educatius comuns que<br />
han de permetre la presa de decisions.
LITO CARAMÉS. Professor<br />
NAHIA GRAU. Exalumna<br />
VÍCTOR ROCA. Exalumne<br />
JOAN RIBAS. Exalumne<br />
Tinc molts records d’aquests 20 anys,<br />
però el que més m’alegra, a part d’ajudar<br />
a posar en marxa l’institut i a tirar-lo<br />
endavant, és el contacte que he tingut<br />
amb els alumnes. És la part més enriquidora<br />
d’aquesta feina. Del primer any<br />
a ara ha canviat el sistema educatiu,<br />
han canviat les instal·lacions i ha canviat<br />
el tipus d’alumnat. El BUP seleccionava<br />
l’alumnat, l’obligatorietat de l’ESO<br />
no ho permet.<br />
Crec que fins que no passa el temps, acabes<br />
la universitat i comences a treballar no<br />
valores els temps de l’institut. El que més<br />
enyoro d’aquella època és la relació amb<br />
els companys; després et fas gran i cada<br />
cop costa més veure la gent. Mantinc<br />
amics d’aquells dies però els veig menys<br />
del que voldria. Ah, i no puc deixar de<br />
parlar del Manolo: era tan bon home... El<br />
seu anglès-andalús era molt divertit i sabia<br />
educar. Ho passàvem tan bé amb ell...<br />
La meva generació va ser la segona<br />
que va entrar a l’institut, i ja estava consolidadíssim.<br />
Sentíem parlar molt de<br />
les Barrakes i de l’ambient que hi havia,<br />
però ens ho vam perdre. De tota manera,<br />
el que vam tenir nosaltres també era<br />
prou bo, penso. Era molt familiar, coneixies<br />
a tots els professors, la majoria<br />
de companys els tenies des de feia un<br />
munt d’anys perquè havíem anat junts<br />
al Fabra. En tinc un bon record.<br />
La meva generació va ser la primera<br />
d’entrar a les Barrakes, a Can Vera. Hi<br />
vam passar dos anys i després havíem<br />
d’anar a fer tercer de BUP al Masnou.<br />
L’anècdota que més recordo és la del<br />
primer dia de classe. El dia abans havia<br />
plogut i s’havien inundat les Barrakes,<br />
o sigui que ens van enviar cap a casa.<br />
Ho recordo com un dia feliç, el dia que<br />
deixàvem l’EGB per començar el BUP i<br />
que va acabar sent un dia de festa.<br />
MARI ÀNGELS SÁNCHEZ. Exalumna<br />
SARA MARCO. Alumna (2on Batxillerat)<br />
XAVIER SIN. Exalumne<br />
ADA BENQUÉ. Alumne (1er ESO)<br />
37<br />
Vaig començar amb les Barrakes a la<br />
Vera; allò era caòtic, gairebé estaven<br />
unes al damunt de les altres! L’any següent<br />
ja vam anar al Bosquet i hi havia<br />
molt bon ambient. Sí, ho recordo de<br />
manera especial: hi havia molt bon rotllo<br />
tant amb els companys de sempre,<br />
com amb els repetidors, com amb els<br />
de Teià. I també tinc molt bon record<br />
del viatge de final de curs de tercer,<br />
que vam anar a Holanda.<br />
Porto tota la vida aquí, a <strong>Alella</strong>. L’institut,<br />
per a mi, és una continuació del Fabra,<br />
on he estat sempre. L’aprecio molt,<br />
l’institut. Jo esperava trobar un canvi<br />
molt fort al passar de l’escola a l’institut,<br />
però no va ser així. Especialment els<br />
dos primers anys, els professors estan<br />
molt per tu, i és com una continuació de<br />
la Primària. Enyoraré els companys i els<br />
professors. Són gent amb qui he compartit<br />
molts anys de la meva vida.<br />
Vam agafar el canvi de Barrakes velles<br />
a un institut de totxo. O feien una<br />
cosa nova o era per canviar-se d’institut<br />
perquè les condicions eren bastant deplorables.<br />
A l’hivern et mories de fred i<br />
a l’estiu et fregies, allà no es podia estudiar<br />
i et miraves el del cantó només<br />
pensant “què? saltem per la finestra<br />
i fotem el camp?”. I clar, com que el<br />
Bosquet estava allà mateix, la cosa era<br />
molt temptadora.<br />
Penso que el canvi de Primària a ESO<br />
no és gaire important. És veritat que hi<br />
ha més exigència a nivell de rendiment,<br />
però no és més difícil. Suposo que cada<br />
vegada es complicarà més però, per<br />
ara, no he notat massa canvi. L’institut<br />
m’agrada perquè és diferent i hi ha molta<br />
gent. Quan acabi l’ESO vull fer Batxillerat<br />
per després anar a la universitat i<br />
estudiar zoologia. Ho tinc molt clar.
38<br />
LA HISTÒRIA DE L’INSTITUT EN IMATGES<br />
Hem fet una repassada a l’àlbum de records<br />
de l’institut i n’hem extret algunes imatges<br />
que despertaran la memòria de molts<br />
exalumnes. Les instal·lacions de Can Vera,<br />
les Barrakes al Bosquet i el nou edifici<br />
completament acabat.
40<br />
AVIAT ES PODRÀ ESTUDIAR ENOLOGIA A ALELLA<br />
L’IES <strong>Alella</strong> acollirà el 2009 un cicle<br />
formatiu de grau superior d’enologia<br />
únic al territori de la DO.<br />
ARXIU<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
La direcció de l’IES <strong>Alella</strong> està ultimant els tràmits amb<br />
el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de<br />
Catalunya per poder engegar el curs 2009-2010 un cicle<br />
formatiu de grau superior en enologia. Aquesta idea rondava<br />
des de feia temps pels caps de Lina Rubio, directora<br />
del centre, i Àngel Climente, coordinador de batxillerat,<br />
i és que havien detectat que, al nostre país, hi ha un buit<br />
pel que fa a estudis reglats en el món del vi. Existeix un cicle<br />
formatiu de grau mitjà que porta per nom “Elaboració<br />
de vins i altres begudes” que, s’imparteix a tres centres de<br />
Catalunya, a L’Arbós i Sant Sadurní d’Anoia (territori DO<br />
Penedès) i a Falset (DO Priorat). El següent pas cal fer-lo a<br />
la universitat, on es pot cursar la carrera d’enologia i, fins i<br />
tot, algun màster, però no és possible accedir directament<br />
des d’un cicle formatiu de grau mig a la universitat.<br />
La situació actual<br />
Un cicle formatiu de grau superior, que té una durada de<br />
dos anys, consta d’una sèrie d’assignatures (entre un 20 i<br />
un 30%) que es poden adaptar segons el criteri del centre<br />
que l’imparteix per encarar-lo cap a on s’estimi convenient.<br />
En aquests moments, existeix un cicle de grau<br />
superior que s’anomena “Indústria alimentària”, que es<br />
pot cursar a sis centres repartits arreu de Catalunya. Algun<br />
d’aquests centres ja ha adaptat aquest tant per cent d’assignatures<br />
del cicle de manera que els seus alumnes puguin<br />
entrar més preparats a cursar enologia a la universitat o bé<br />
per entrar directament al mercat laboral a desenvolupar<br />
tasques d’enòleg, sommelier o agent comercial en el sector<br />
del vi.<br />
Ja fa mesos que la direcció de l’IES es va posar en contacte<br />
amb el Departament d’Ensenyament per presentar-los<br />
una proposta avalada pel Consell Regulador de la Denominació<br />
d’Origen <strong>Alella</strong>, l’Ajuntament i el Consell Comarcal<br />
del Maresme. La idea de la direcció de l’institut era copiar<br />
aquest model i poder començar a oferir formació, per<br />
primera vegada a <strong>Alella</strong>, relacionada amb el món del vi,<br />
de manera que els alumnes que en acabar el batxillerat no<br />
vulguin anar directament a la universitat, puguin continuar<br />
formant-se al centre.<br />
Un cicle de nova creació<br />
Sembla, però, que des del Departament d’Ensenyament es<br />
vol impulsar la creació de nous cicles formatius de cara al<br />
curs 2009-2010 i una de les novetats serà un cicle de grau<br />
superior específic d’enologia. Un dels centres que començarà<br />
a impartir-lo serà el nostre institut, i serà l’únic que ho<br />
faci en tot l’àmbit de la DO <strong>Alella</strong>.<br />
Però els alumnes que es matriculin al cicle no seran els<br />
únics que podran beneficiar-se de les classes impartides al<br />
nostre poble. Sembla que és una pràctica habitual que algunes<br />
de les assignatures impartides en cicles de grau superior<br />
s’obrin a professionals del sector corresponent. D’aquesta<br />
manera, empreses i cellers (d’<strong>Alella</strong> i de fora) podrien enviar<br />
els seus treballadors a cursar algunes de les assignatures del<br />
cicle a l’institut, de cara a reforçar la seva formació.<br />
En definitiva, una gran notícia que ha d’ajudar que la<br />
cultura del vi arreli encara més entre els ciutadans del nostre<br />
territori.
DE LES BARRAKES A ALCATRAZ<br />
Tot allò que es perdé en el trànsit d’un<br />
campament de cargoleres a un equipament<br />
escolar reglat.<br />
ÀLEX ASENSIO<br />
No tinc una idea preconcebuda de què va representar per<br />
a mi cursar estudis a les Barrakes. He sondejat antics companys<br />
i hi ha opinions de tota mena. En el meu cas, no<br />
m’ho havia plantejat mai. D’una banda, m’ha fet sempre<br />
mandra, empès per la inèrcia pròpia de qui s’aboca amb<br />
delit al món universitari, i de l’altra, val a dir que no ho he<br />
considerat mai necessari, com acostuma a succeir amb totes<br />
les coses que es fan perquè no hi ha cap més remei i toca<br />
fer-les, com anar a classe. Setze anys després de trepitjar<br />
per primer cop les Barrakes, el defugir del temps ha cobert<br />
aquell passat d’un tel de boira espessa i, tot i que fa un grapat<br />
de dies que hi reflexiono, no aconsegueixo traçar una<br />
visió de conjunt que relligui l’experiència vital i acadèmica<br />
d’aquells dies.<br />
Certament, pertanyo a la primera generació -la del 75-<br />
que va poder completar els estudis secundaris al poble. Així<br />
de senzill i així de greu. Pertanyo a la promoció que va completar<br />
el COU el 1993.<br />
En conjunt, els meus records són globalment positius<br />
-això és indubtable- però alhora extremadament selectius,<br />
fragmentaris i molts cops més propers al fet anecdòtic i sorneguer<br />
que a cap altra cosa i, això sí, absolutament indestriables<br />
de la meva escolarització prèvia, caracteritzada per la<br />
precarietat i la insuficiència de les instal·lacions docents.<br />
El dèficit d’equipaments escolars<br />
A <strong>Alella</strong>, el dèficit d’equipaments escolars ve de lluny. El<br />
meu periple com a pàrvul arrenca amb una desfilada a Les<br />
Monges i un ball hawaià a Vailets, per després passar al Fabra<br />
de baix, on vaig cursar primer i segon de bàsica. Es<br />
dinava al gimnàs i la mitja hora d’esbarjo s’havia de fer al<br />
terrat, ja que al pati no hi cabia ni un ou. Aleshores, la segona<br />
etapa es feia als Escolapis, un castell de somni al qual<br />
ens atansàvem a través d’una riera encara sense pavimentar<br />
per celebrar la castanyada.<br />
El curs 1983-84 vam ensopegar la inauguració de l’edifici<br />
del Bosquet, on vaig fer tercer i quart. Cinquè seria<br />
diferent. Ens deien que deixàvem de ser nens i esdeveníem<br />
nois i noies, i per primer cop ens endúiem deures a casa.<br />
El nom de la classe, triat per assemblea popular, seria<br />
premonitori: Ecologistes de Catalunya. També ho serien les<br />
aules: un parell de mòduls prefabricats ubicats en la zona<br />
que avui ocupa el parvulari.<br />
Amb ells, els barracons feien<br />
acte d’aparició a <strong>Alella</strong>.<br />
A l’hora de fer sisè, vam<br />
reprendre el camí de l’exili de<br />
baix, on vam completar la segona<br />
etapa en un edifici molt<br />
més atapeït que l’actual, amb<br />
cursos desdoblats de quasi 30<br />
alumnes per classe.<br />
Ja aleshores es dinava en dos<br />
torns. A migdia, als més grans ens duien a Can Vera, on fèiem<br />
temps jugant a futbol o llegint còmics, estarracats a les<br />
graderies de formigó, o mirant per capítols d’una hora pellícules<br />
de vídeo a l’aula de música... Acabat el primer torn,<br />
a quarts de dues, desfèiem el camí, pujàvem les costes del<br />
Rost, engolíem ràpid, i altre cop avall, a punt per a les tres.<br />
I així arribem, als catorze anys, al certificat escolar i al<br />
BUP. Històricament, els batxillers alellencs eren derivats al<br />
Mediterrània del Masnou. Davant la massificació del centre<br />
i el creixement de la demanda, durant un parell de cursos i<br />
com a extensió de l’esmentat institut, el Departament d’Ensenyament<br />
va instal·lar tres cargoleres a la pista esportiva de<br />
Can Vera per esmorteir el cop. S’hi feia el primer curs i<br />
41<br />
Els membres de<br />
l’Eskamot <strong>Alella</strong>, una<br />
colla que va néixer a<br />
les Barrakes, i el seu<br />
carnet de soci,
42<br />
El blindat de<br />
la comparsa<br />
antimilitarista Legión<br />
Zorrín recull un<br />
dels premis del<br />
carnestoltes. A baix,<br />
la histèria que afecta<br />
els seus tripulants<br />
-víctimes de l’urani<br />
empobrit i la bogeria<br />
de la primera<br />
Guerra del Golfels<br />
porta a onejar<br />
espasmòdicament la<br />
bandera espanyola.<br />
després, au! cap al Masnou hi falta gent. Per a nosaltres, allò<br />
era com si ens arranquessin del ventre matern… no se’ns hi<br />
havia perdut res, més enllà de l’Ulster alellenc!<br />
Per això vam viure amb gran fruïció la vaga i manifestació<br />
d’estudiants que es feu davant l’Ajuntament, amb<br />
llançament d’ous i tomàquets inclòs. I així fou com l’any<br />
següent es van habilitar dos mòduls més que ens van donar<br />
peu a fer segon de BUP en la zona verda on avui s’enllesteix<br />
la nova piscina.<br />
Els pactes urbanístics entre l’Ajuntament i el Marquès<br />
ens concediren una nova treva, i el setembre de 1991 abandonàvem<br />
el complex de Can Vera –on s’havien d’iniciar les<br />
obres del polisportiu- per aterrar com a rellogats a l’antiga<br />
vinya de la Marlinca, a tocar de l’Hort de la Rossa de Teià,<br />
on completaríem els dos anys restants.<br />
El salt de la primària a la secundària<br />
Dels canvis experimentats entre l’ensenyament primari i el<br />
secundari en significaria cinc, i destacaria dos elements de<br />
continuïtat: la familiaritat amb les instal·lacions en barracons<br />
i els canvis periòdics d’ubicació. L’ús d’aixoplucs efímers<br />
i sense pretensions i el nomadisme imprimeixen caràcter,<br />
i crec que configuren el substracte sobre el qual la<br />
resta de factors que tot seguit detallaré van acabar de conferir<br />
identitat pròpia –una mena d’orgull de classe- a aquelles<br />
primeres tres o quatre promocions que s’hi van graduar.<br />
En primer lloc, l’horari lectiu. La situació de provisionalitat<br />
de les instal·lacions obligà a implantar la jornada<br />
intensiva, de 8:30 a 14:30h. Existien dues tandes de mitja<br />
hora d’esbarjo intercalades entre paquets de dues classes de<br />
50 minuts cadascuna. La tarda restava totalment lliure, la<br />
qual cosa era un regal del cel: els dies s’eixamplaven com no<br />
ho havien fet mai i resultaven més ufanosos i profitosos.<br />
En segon lloc, el canvi de companys. Durant vuit anys<br />
–tot l’EGB- els cursos havien estat desdoblats en dues classes,<br />
conformades sempre per les mateixes persones. Els<br />
lligams, doncs, eren molt intensos dins una mateixa aula,<br />
però eren escassos respecte de l’altra. El trànsit al batxillerat<br />
alterà aquells grups estancs, que es van refondre de nou<br />
amb gent de l’altra classe, amb gent del Masnou que no<br />
tenia cabuda al seu municipi i amb una colla de repetidors<br />
–un fenomen que desconeixíem fins a la data- relativament<br />
important, tant pel nombre com per la seva vàlua personal.<br />
A tercer aparegueren els pàries de Teià, expulsats del<br />
Masnou. A aquells desheretats els anomenàvem teiarinus, i<br />
en to de befa els dèiem que Teià no era Catalunya. Al final<br />
ha estat d’aquell melting pot de l’institut, i no tant de l’escola<br />
o de la universitat, d’on han sortit les principals relacions<br />
d’amistat que avui conservem.<br />
En tercer lloc, la relativització de l’edat. Dos o tres anys<br />
de diferència, quan vas camí de la majoria d’edat, no són<br />
cap barrera. Allà vam reconèixer, entre d’altres, els nostres<br />
germans i germanes menors, que ja no eren tan petits com<br />
havíem cregut a l’hora de jugar a futbol, de sortir de nit, de<br />
tocar música o d’establir aliances tàctiques entre l’Eskamot<br />
<strong>Alella</strong> i el Komando Afavor de la Lluita Interminable.<br />
En quart lloc, el nou professorat –un per a cada matèria-<br />
i el pla d’estudis -amb llatí, ètica i filosofia com a troncals.<br />
Ja en el seu moment ho intuïa, però m’he refermat anys<br />
més tard, després de constatar que em va decebre, i molt,<br />
la docència universitària. Així com del meu pas per l’Autònoma,<br />
ajuntant els anys de Periodisme i els d’Història,<br />
només en salvaria un parell de professors –i un és l’actual<br />
conseller de Cultura, Joan Manuel Treserras-, del meu pas<br />
per les Barrakes en trauria justament la proporció inversa.<br />
Vam coincidir en el lloc i el moment adequat, com se sol<br />
dir en aquests casos, un grup relativament petit i altament<br />
motivat de professors que es va saber acostar i amotllar al<br />
grup d’estudiants que obria camí... Segurament, però, la<br />
pressió exercida per preparar el COU fou excessiva i un pèl<br />
obsessiva. Van dir-nos aleshores que l’esforç havia pagat la<br />
pena: vam ser el millor COU de la comarca… però el cert<br />
és que aquell nivell d’exigència, que podia estar justificat el<br />
primer any, va acabar passant factura ben aviat, i les relacions<br />
entre estudiants i claustre se’n van ressentir. Vist en<br />
perspectiva, la prova de selectivitat no era tan determinant<br />
com ens van fer creure.<br />
I en darrera instància, el caliu, la fraternitat i la joie de<br />
vivre d’aquells anys i de les barrakes com a centre neuràlgic<br />
d’aquest microcosmos. L’esclat de la vida, en definitiva: la<br />
llibertat de moviments que et dóna la vella Vespino de l’avi,<br />
les afinitats musicals i estètiques, els primers fogots amorosos<br />
i la sensació de fer coses extraordinàriament estram-
òtiques –com banyar en formol i sotmetre al microscopi<br />
els anèl·lids i poliquets de les últimes platges de pescadors<br />
del Masnou. I tot plegat en un marc social i polític molt<br />
convuls on convergien les mentides del PSOE sobre el terrorisme<br />
d’estat i la corrupció política, la independència de<br />
les repúbliques bàltiques, la vagues contra la primera guerra<br />
del golf, el genocidi bosnià davant la indiferència de la<br />
Unió Europea i, com no, la final de Wembley i copa del<br />
rei de València i les inoblidables declaracions posteriors al<br />
partit del capità madridista.<br />
Plorar de riure<br />
Tot això i més miràvem d’entendre i de pair, passant-ho<br />
pel sedàs displicent i indòmit d’un Gol Nord que ocupava<br />
les últimes files de l’aula. Vam començar customitzant les<br />
parets amb fotografies, muntatges i caricatures de tots nosaltres<br />
i vam acabar fent una revista –fanzine, en vam dir<br />
sempre nosaltres- que vam anomenar Vesània, en honor al<br />
gran Narcís Oller, sota els auspicis i la mà protectora d’un<br />
professor de literatura que aturava els cops del professorat<br />
més ranci. Érem els reis –àcrates, però- de les tisores i la<br />
fotocopiadora. Hi invertíem tardes senceres pel sol fet de<br />
plorar de riure, la qual cosa diu molt de l’eufòria d’aquells<br />
anys. Teníem un argot propi, gairebé sectari, i un malnom<br />
o motiu per a cada company, professor i personatge d’<strong>Alella</strong><br />
–nosaltres inclosos-, que haurien passat als annals del còmic<br />
underground si els originals no s’haguessin extraviat al Nit<br />
i Dia.<br />
Corria el juny de 1993. Un parell d’anys més tard s’inauguraria<br />
el nou Institut, una presó de màxima seguretat<br />
que rebia els interns amb una declaració de principis: welcome<br />
to Alcatraz. El vaig veure aparèixer des de casa estant,<br />
a través de la finestra de la meva habitació a Mas Coll. I<br />
no en vaig voler saber gaire res més… etapa superada, vaig<br />
pensar, si bé a través dels nous col·laboradors de Vesània<br />
–menys compromesa però més desinhibida- m’arribaven<br />
notícies alarmants sobre episodis de censura i fins de segrest<br />
de rotatives. Recordo, també de lluny, l’estèril debat sobre<br />
el nom oficial del centre. L’alcalde volia que homenatgés el<br />
marquès d’<strong>Alella</strong>, i l’alumnat s’inclinava per evocar les Barrakes;<br />
una negociació impossible que va acabar en taules i<br />
en un nom ben insuls: IES <strong>Alella</strong>.<br />
Anys més tard vaig tornar-hi com a monitor de biblioteca,<br />
i el bateig de la criatura com a Alcatraz em va semblar<br />
d’allò més escaient. No només per la seva aparença estètica<br />
–sobretot pel circuit de corredors, reixes i parets nues de<br />
l’interior- sinó pel canvi en la normativa del centre i les<br />
seves repercussions sobre els hàbits de l’alumnat. Tot s’havia<br />
normalitzat: l’horari s’assimilava al d’un col·legi de primària<br />
–i esdevenia especialment insofrible per als teianencs, condemnats<br />
a dinar al centre- i les entrades i sortides s’anunciaven<br />
a toc de sirena. S’havien acabat les passejades pel<br />
Rost i les escapades, en hores d’esbarjo, a les vinyes o a fer<br />
el tallat al Cafè de Dalt. I què voleu? Qui perd els orígens,<br />
per la identitat.<br />
43<br />
Com la pista de bàsquet<br />
de l’Aris de Salònica,<br />
algunes aules tenien un<br />
Fons Nord o un Gol Sud,<br />
segons la seva orientació,<br />
que els alumnes guarnien<br />
al seu gust. Heus ací<br />
mostres dels pamflets que<br />
s’hi lluïen:<br />
A dalt, una caricatura del<br />
professorat de segon de<br />
BUP.<br />
Al mig, els membres<br />
del KALI -altrament<br />
denominats kalimers-,<br />
saludant amistosament<br />
des de la teulada d’una<br />
cargolera.<br />
A baix, un cartell en el qual<br />
es proposava canviar el<br />
destí del viatge de fi de<br />
curs als Països Baixos.
44<br />
ÀLEX FRAGUAS
Mor Josefina Bosch Damm,<br />
de Can Calderó<br />
El seu nét, Oriol Domènech, fa un repàs de la vida d’aquesta alellenca.<br />
ORIOL DOMÈNECH<br />
Acomiadant-se amb un espontani “M’ho he passat molt<br />
bé”, el passat dia 8 d’octubre va morir a Barcelona, a l’edat<br />
de 90 anys, la Josefina Bosch Damm, de Can Calderó.<br />
Sense ser alellenca de naixement, visqué llargues temporades<br />
a la casa pairal del final de la riera, i la seva família<br />
sempre ha estat molt lligada a la història d’aquest poble.<br />
Filla de Maria Damm Calàs i Miquel Bosch de Calderó,<br />
va néixer el 1917, un any abans que acabés la primera<br />
guerra mundial, a Barcelona. La seva mare provenia d’una<br />
família d’alsacians arribats a la ciutat comtal fugint de la<br />
guerra francoprussiana, els quals van fundar la coneguda<br />
fàbrica de cerveses Damm l’any 1876. El seu pare, descendent<br />
d’en Miquel de Calderó, regent de la Reial Audiència<br />
de Catalunya, fou alellenc de la masia que porta el seu llinatge.<br />
Destacà coma a elaborador de productes làctics sota<br />
la marca de l’hostal La Marinette (diminutiu del nom de la<br />
seva dona, Maria), ubicat a Mollet del Vallès. I també fou<br />
vinicultor. Mitjançant la força de la premsa de dos cargols<br />
que encara jau a la fosca bodega de la masia i el suc procedent<br />
de les pròpies feixes plantades de vinya, fabricava<br />
vi i mistela, tal i com feien altres famílies del poble abans<br />
de fundar-se, als anys cinquanta, la nostra Denominació<br />
d’Origen. D’aquesta curiosa premsa se’n va fer una reproducció<br />
de granit a escala natural, amb motiu del mil·lenari<br />
d’<strong>Alella</strong>, la qual està col·locada al principi de la riera.<br />
Fins l’any 1975, per la Mare de Déu de Núria, l’ermita<br />
de Can Calderó celebrava una missa per a tot el poble,<br />
en la qual es cantaven els seus goigs. Actualment, la masia<br />
està ben conservada i des de la riera, que ja rarament duu<br />
aigua (ni ovelles, segons contava la Josefina que n’hi havia<br />
vist), encara es pot apreciar la seva torre i les golfes de dotze<br />
finestrals.<br />
La Josefina va viure a Barcelona, França, Bèlgica, Anglaterra<br />
i Portugal, països als quals va estar durant la guerra<br />
civil. Quan va tornar, es va casar amb Cèsar Agenjo, doctor<br />
veterinari i pèrit agrícola d’origen càntabre, amb el qual residí<br />
a Barcelona i tingueren cinc fills: Casilda, Anna, Miquel,<br />
Rosa i Ramon, dels quals el tercer va morir a <strong>Alella</strong><br />
en un dissortat accident. Sis néts i dos besnéts també l’han<br />
gaudit.<br />
Tota la seva família i amics d’<strong>Alella</strong> la podem recordar a<br />
Can Calderó, passejant entre til·lers i hortènsies, posant ordre<br />
a la “casa gran” o parlant amb en Pere Alabau, en Jaume<br />
Roca o en Tomàs Vidal. Cosina de l’agutzil del poble, en<br />
Pepito, de la tia Rosita i de n’Elíes, el mecànic del carrer<br />
del mig, també recordem la Josefina fent una comanda al<br />
Gispert, jugant amb els néts (o renyant-los), entonant àries<br />
clàssiques per fer-los dormir o evocant l’existència de passatges<br />
ocults que comunicaven amb Can Serra. Eren temps<br />
de la Sofia i de la Campanera, de més sauló que asfalt, de<br />
renou del motocultor als horts, de quan no es podia creuar<br />
la riera quan plovia, de quan la capella de Can Calderó<br />
repicava la petita campana, i de quan <strong>Alella</strong> era una mica<br />
més poble que ara.<br />
Amb un caràcter fort i vitalista, la seva presencia sempre<br />
fou una alegria. La darrera Damm se n’ha anat però ens<br />
deixa il·lusió i un fantàstic record als qui l’hem coneguda.<br />
Ho sigui que ja sabeu: “A passar-ho bé”.<br />
45<br />
Josefina Bosch,<br />
a la inauguració<br />
de la placa<br />
commemorativa de<br />
l’onze de setembre<br />
de 1977 a Can<br />
Lleonart<br />
CEDIDA
Tasques diplomàtiques<br />
La febre de les tertúlies.<br />
EUDALD SERRA<br />
Les tertúlies són des de fa uns anys un dels plats forts de<br />
les graelles de programació dels mitjans audiovisuals. No<br />
només les que parlen d’esports, sinó també les que ho fan<br />
de política, d’economia, de societat, i cada cop més, de les<br />
mal anomenades “notícies del cor”.<br />
No em desagraden, però tampoc en sóc un gran apassionat,<br />
i de tantes que se’n fan últimament, crec que hi ha la<br />
sensació que n’acabarem empatxats, si és que ja no ho estem.<br />
I és que abusar d’aquest gènere pot donar la sensació<br />
que és un recurs per omplir, com per exemple, el d’obrir<br />
línies telefòniques als oients d’una emissora de ràdio per<br />
opinar sobre qualsevol tema. Amb mesura, és un element a<br />
tenir en compte, perquè en definitiva es fa ràdio i televisió<br />
pels oients i els telespectadors, però quan es fa cada dos per<br />
tres, i durant molts minuts, acaba perdent interès, i fins i<br />
tot, acaben parlant sempre els mateixos.<br />
L’interès de les tertúlies, a més, també depèn molt dels<br />
seus participants. Del que aporten i de com s’expressen.<br />
Alternar periodistes especialitzats en la matèria amb professionals<br />
experts en el que es debat és una bona alternativa,<br />
però quan la tertúlia es converteix, exclusivament, en un<br />
territori de periodistes, caiem en la trampa de convertir la<br />
tertúlia en un acotament, i en que els periodistes passin a<br />
ser personatges mediàtics. Quedi clar, que dic mediàtics i<br />
no públics, perquè públics, treballant en aquesta feina ja<br />
se n’és, però mediàtics vol dir acabar-se convertint en protagonistes,<br />
i això és el que em fa l’efecte que el periodista<br />
hauria d’evitar com fos. És llavors quan s’entra en el terreny<br />
del “show-man” més que en el de periodista. I aquest camí<br />
cada vegada es pren més.<br />
Sobre el que es diu en una tertúlia depèn també del que<br />
s’aporta i com s’expressa. Les tertúlies han de tenir passió,<br />
però també reflexió. He arribat a sentir dir i llegir a alguns<br />
col·legues que dirigeixen programes d’aquesta mena que<br />
com més criden els convidats millor de cara a augmentar<br />
l’audiència. És a dir, la qüestió és fer soroll i cridar, abans<br />
que el què es diu i es debat. El que compta és fer bullir<br />
l’olla, i que l’olla duri dies, i si pot ser, algunes setmanes.<br />
Lamentablement cada cop hi ha més tertúlies d’aquestes,<br />
per bé que també en queden que es fan veure i escoltar. És<br />
llavors quan te n’adones que amb mesura i amb convidats<br />
més preocupats per enriquir el debat que per ser protagonistes,<br />
paga la pena seguir-les amb atenció.<br />
47<br />
IL·LUSTRACIÓ DE XAVI VILLAR
48<br />
Myspace, una<br />
plataforma a internet<br />
que tot cantant o<br />
grup d’avui fa servir.<br />
Música i Internet: Edició digital (I)<br />
Albert Alabau reflexiona sobre el<br />
panorama musical actual.<br />
ALBERT ALABAU<br />
Dir que cada cop es venen menys discs i que dia rere dia augmenten<br />
les descàrregues “il·legals” de música a través d’Internet<br />
no és cap novetat. Ja ni ens n’alarmem. Però hauríem<br />
de fer-ho, potser? Jo crec que no, tot i que el que està clar és<br />
que alguna de grossa n’està passant a l’anomenada indústria<br />
musical. Que què està passant a la indústria discogràfica?<br />
Doncs que s’han obert noves vies perquè aquell que ho vulgui<br />
faci arribar la seva proposta musical més lluny que mai.<br />
Democràcia cultural? O potser reestructuració d’un negoci<br />
que està deixant de ser tan lucratiu com abans?<br />
Prenent com a referència al grup anglès Radiohead, a<br />
continuació intentarem fer-vos cinc cèntims de la situació<br />
del panorama musical actual a nivell de la nova via d’edició<br />
i publicació musical existent i, ja en el proper número,<br />
veurem com aquesta situació està afectant a les bandes del<br />
nostre entorn més proper i el profit que n’estan treient. Per<br />
cert, aquells alellencs que toqueu en una banda i vulgueu<br />
que parlem de vosaltres en aquest proper article, no dubteu<br />
a posar-vos en contacte amb nosaltres a través de revista_<br />
alella@yahoo.es.<br />
Soulseek, Myspace, Pandora, Emule, Last-fm,... A tots<br />
us sonaran més o menys les diferents plataformes existents<br />
dedicades a la descàrrega musical en format digital i a la<br />
promoció de la música a través d’Internet. Són vàries i variades<br />
i, cada cop que se’n tanca una via de procés judicial, se<br />
n’obren un grapat de noves. Potser Myspace sigui l’exemple<br />
més flagrant del canvi que estem vivint, sobretot després de<br />
l’esclat viscut l’any 2005 arran del fenomen Arctic Monkeys,<br />
grup anglès que va aconseguir editar i publicar el seu<br />
primer disc, de la mà del reputat segell independent britànic<br />
Domino Records, després d’arrasar per Internet gràcies al<br />
“boca-orella” promogut sobretot pels milers d’adolescents<br />
que governen la nova democràcia digital des dels escons<br />
parlamentaris instaurats als ordinadors de casa seva.<br />
Estava clar que una nova era s’havia iniciat. Però el passat<br />
dia 10 d’octubre de 2007 algú va arribar encara més lluny:<br />
alguna cosa deuria canviar en el panorama musical mundial<br />
quan es produí l’esperat -però poc anunciat- llançament de<br />
“In Rainbows”, el nou disc oficial de la banda britànica Radiohead,<br />
doncs va commocionar a propis i estranys més pel<br />
seu continent que pel seu contingut. El motiu? Doncs que<br />
‘Què està passant a la indústria<br />
discogràfica? Doncs que s’han obert<br />
noves vies perquè aquell que ho<br />
vulgui faci arribar la seva proposta<br />
més lluny’<br />
va ser publicat digitalment via descàrrega legal per Internet<br />
des del propi lloc web de la banda (www.inrainbows.com).<br />
Sense intermediaris ni discogràfiques de per mig i oferint<br />
a l’usuari que efectués la descàrrega amb la possibilitat de<br />
pagar els diners que cregués convenient -aportació mínima<br />
d’un cèntim de lliure esterlina-, qui tallava ara el bacallà<br />
eren la banda i l’oient. Potser això no sembla tampoc una<br />
cosa com per fer-ne l’enrenou que se n’ha fet ni com per<br />
ocupar tantes pàgines als diaris, però crec que és realment<br />
una fita que marca un abans i un després, encara que només<br />
sigui de manera simbòlica. Cal posicionar-nos i tenir<br />
en compte que Radiohead és un grup de primer nivell que<br />
fa gires i omple recintes de mitjana i gran capacitat arreu<br />
del món. És un grup que ha venut varis milions de discos<br />
al llarg d’una trajectòria de més de 15 anys. És un grup<br />
reputat i respectat per la crítica especialitzada, admirat per<br />
músics dels més diversos estils i amb una gran massa de<br />
fans estesa per tot el planeta. Dit això, crec que ja comença<br />
a xocar una mica més el fet que un grup d’aquestes dimensions<br />
-musicals i mediàtiques-, hagi optat per tirar pel dret<br />
i autoeditar la seva obra penjant-la per Internet a un preu<br />
fixat lliurement pels usuaris.<br />
Aquesta operació d’edició no deixa de ser una maniobra<br />
comercial, però que evidencia l’existència d’una nova
forma d’oferir la música. Això és ja un fet evident a nivell<br />
de bandes i autors desconeguts que lluiten per fer arribar<br />
la seva obra al màxim nombre de gent possible. Avui dia<br />
busques, escoltes i, si t’agrada, sols anar a la botiga a fer-te<br />
amb el disc en format físic, tot i que cada cop som menys<br />
els que decidim fer aquest darrer pas. Però ara ja no és<br />
viable, sobretot per part de la indústria, usar com a justificació<br />
pels alts preus dels discos la despesa que genera<br />
l’enregistrament i edició d’un disc en format físic: cada<br />
cop és més fàcil gravar en estudi a baixos preus i amb una<br />
certa qualitat, i cada cop és més fàcil emprar les diferents<br />
plataformes digitals existents per fer arribar la música al<br />
públic. I perquè tothom segueix volent editar físicament<br />
les seves obres? Doncs potser perquè encara no hem obert<br />
els ulls ni com a músics ni com a audiència; o potser perquè<br />
mentre existeixin melòmans seduïts pel culte fetitxista<br />
al disc tradicional -en vinil o en disc compacte-, serà<br />
difícil, per sort, posar-hi fi completament. Però la reflexió<br />
oportuna en aquest cas és que, a part del ventall obert<br />
amb pràctiques com les citades, s’obre un nou escenari<br />
en el què l’usuari consumidor de música, a part de cobrar<br />
molt més protagonisme, ha de redefinir-se, tot prenent<br />
consciència del seu paper i del valor que té el que consum.<br />
I que, d’una o altra manera, ha de pagar per a gaudir de<br />
la música. És una autèntica incògnita si sabrem fer-ho, si<br />
aconseguirem que la música es democratitzi i es lliuri de<br />
ARXIU<br />
la tirania d’una indústria que fa molts anys que esprem.<br />
Però cal remarcar que el veredicte no recau només sobre<br />
les espatlles dels músics.<br />
Per acabar, i retornant a l’efemèride radioheadiana, tot i<br />
que el disc serà editat físicament en breu per la discogràfica<br />
XL Recordings –amb edició de luxe destinada als fans i a<br />
qui ho vulgui i/o pugui assumir-, Radiohead han demostrat<br />
que es pot ser un grup de primera fila però a l’hora prendre<br />
les regnes de la teva pròpia obra, tot deixant que els di-<br />
ners no siguin un impediment perquè qui ho vulgui pugui<br />
gaudir de la teva música sense sentir-se un delinqüent. Cal<br />
recordar que la descàrrega il·legal de música a través de la<br />
xarxa està catalogada com a delicte pels codis civil i penal<br />
espanyols, tot i que l’ambigüitat al respecte de la interpretació<br />
i aplicació d’aquestes normes dóna com per a escriure’n<br />
un llibre. De moment, una bona pila de grups internacionals<br />
ja han manifestat la seva intenció de seguir les passes<br />
del grup britànic.<br />
La música ens farà lliures.<br />
49<br />
Thom Yorke, líder de<br />
Radiohead.<br />
‘cada cop és més fàcil gravar en estudi a baixos<br />
preus i amb una certa qualitat, i cada cop és més<br />
fàcil emprar les diferents plataformes digitals<br />
existents per fer arribar la música al públic’
El Camerun i els projectes de cooperació<br />
L’Alellenca Anja Querol ens relata la seva experiència en aquest país Africà que la<br />
va acollir durant els mesos de juliol i agost d’aquest any.<br />
ANJA QUEROL<br />
Després de poc més de dos anys de cooperar de forma regular<br />
amb la ONGD Agermanament Sense Fronteres (ASF),<br />
ONGD que col·labora i treballa conjuntament amb els pobles<br />
del Sud, principalment amb Camerun, havia arribat<br />
el moment de conèixer de primera mà la tasca que s’estava<br />
desenvolupant en aquest país Africà.<br />
Aprofitant el viatge que el coordinador d’ASF havia de<br />
fer per la zona Sud del Camerun, zona on es concentren la<br />
major part de projectes que s’ajuden a finançar, cinc persones<br />
ens vam unir durant tres setmanes al seu recorregut.<br />
No anàvem a fer cap tasca concreta, simplement a conèixer<br />
els projectes que s’estan duent a terme, doncs la ideologia<br />
d’ASF consisteix a promocionar que siguin els mateixos<br />
camerunesos els que tinguin les inquietuds de treballar i<br />
realitzar els seus propis projectes. ASF treballa directament<br />
amb una contrapart (ASAFRO) amb base a la capital del<br />
país Africà, Yaounde. ASAFRO és una entitat portada per<br />
camerunesos i és qui s’encarrega de fer un seguiment de<br />
cada projecte, de coordinar i formar a les persones que els<br />
duen a terme i de rebre les sol·licituds de futurs possibles<br />
beneficiaris.<br />
Cal dir que prèviament al viatge havíem fet alguna reunió<br />
per preparar-lo; estudiant la ruta i els pobles per on passaríem,<br />
apropant-nos en la distància als diferents projectes i<br />
aprofitant per conèixe’ns més entre tots.<br />
Així doncs, amb una petita idea del que ens trobaríem<br />
en arribar, a mitjans de juliol vam emprendre la nostra<br />
aventura...<br />
Comencem el camí!<br />
La rebuda va ser increïble, a cadascun dels pobles que anàvem<br />
la gent era tot amabilitat i alegria i ens obrien els braços<br />
i les seves cases, ja fos per compartir un àpat o per oferir-nos<br />
allotjament.<br />
Vam començar la ruta a Douala, la capital econòmica<br />
del país i ciutat on arribava el nostre vol. Si bé en aquesta<br />
localitat costanera ASF col·labora en la construcció d’un<br />
taller tèxtil; no seria fins al cap de quatre dies que el visitaríem.<br />
Al matí següent d’arribar ja vam emprendre la ruta cap<br />
al Nord, seguint aigües amunt el riu Wouri a bord d’una<br />
piragua a motor. Vam passar més de quatre hores per arribar<br />
a la nostra destinació final, Bodiman.<br />
Si bé la piragua no és el mitjà de transport més confortable,<br />
sobretot quan et veus obligat a anar-te posant i traient<br />
la capelina segons els capricis del temps; el fet de viatjar pel<br />
mig del riu ens va permetre gaudir d’uns paisatges increïbles<br />
i gaudir de ben a prop de la vegetació exuberant de la<br />
zona selvàtica d’un país amb una gran diversitat de climes<br />
i paisatges.<br />
A Bodiman vam poder visitar les primeres plantacions<br />
de palmeres d’oli; un dels projectes més ambiciosos d’ASF<br />
que s’emmarcaria dins de la categoria de projectes econòmics.<br />
L’oli de palma és un dels productes principals de l’alimentació<br />
camerunesa, s’utilitza principalment per cuinar,<br />
però també per fer-ne sabó.<br />
El projecte de palmeres d’oli ha tingut una gran rebuda<br />
entre la gent del país, doncs no només l’oli de palma és un<br />
producte autòcton, sinó que la seva producció també els<br />
FOTOS D’ANJA QUEROL<br />
El riu Wouri.<br />
51
52<br />
Esquerra:<br />
Fent oli (bot makak).<br />
Dreta:<br />
Amor en llengua de<br />
signes.<br />
permet guanyar uns quants diners per poder accedir a altres<br />
serveis bàsics com són la sanitat i l’educació.<br />
Els beneficiaris d’aquests projectes s’estructuren en<br />
GICs (cooperatives). Cada família rep el material necessari<br />
per poder plantar dues hectàrees de terreny, terreny que<br />
s’han d’encarregar de netejar a cop de matxet.<br />
ASAFRO s’encarrega de facilitar els materials per a cada<br />
etapa de la producció de l’oli. Inicialment es faciliten les<br />
llavors germinades, els saquets que serveixen de test per a<br />
la seva plantació i els adobs necessaris. Hi ha una persona a<br />
cada GIC encarregada dels ‘pepiniers’ (vivers) on es planten<br />
les llavors i es fan créixer les palmeres fins que són aptes per<br />
a ser plantades als camps. Quan ja tenen la mida adequada,<br />
les palmeres es distribueixen per les diferents plantacions i<br />
passa a ser responsabilitat de cada família procurar-ne el seu<br />
creixement.<br />
Com que abans de poder produir oli cal que passin 5<br />
anys; s’aprofiten els espais intermedis entre palmera i palmera<br />
per plantar-hi altres cultius més ràpids. Per tant, és<br />
molt habitual veure plantes de manioc, cacauets i pinyes al<br />
voltant de les palmeres que van agafant alçada.<br />
Passats aquests 5 anys, ja es pot produir oli. Les llavors<br />
es bullen i es premsen en premses facilitades per ASAFRO,<br />
premses que són compartides entre els diferents membres<br />
de la GIC.<br />
Però tornem a Bodiman... Aquesta localitat fa molt poc<br />
que ha entrat en aquest projecte, per tant, només vam poder<br />
visitar el ‘pepinier’ i els camps que començaven a ser netejats.<br />
El més curiós va ser poder accedir a les plantacions;<br />
doncs les comunitats que estan a la vora del riu acostumen<br />
a quedar negades amb facilitat i s’han de buscar les zones<br />
més seques per poder plantar les palmeres. Novament dalt<br />
d’una piragua vam travessar algunes zones on no quedava<br />
clar què era terra i què aigua per poder visitar els camps!<br />
Un altre tipus de projectes<br />
Després de la visita a les comunitats del riu vam tornar a<br />
Douala i d’aquí ens vam dirigir a Eseka, on ens hi esperaven<br />
projectes de caire social.<br />
D’una banda vam poder passar un parell de dies a l’escola<br />
de sords IMSHA, escola que porten dos germans camerunesos<br />
sords, en Simon i l’Hermine, i que acull als nens<br />
i nenes sords de les rodalies, la majoria en règim intern.<br />
En aquesta escola se’ls ensenya no només a comunicar-se<br />
en llenguatge de signes i les assignatures bàsiques, sinó que<br />
també se’ls mostren altres feines manuals a través d’un taller<br />
tèxtil que, si bé avui en dia està en una altra part del poble,<br />
està previst que aviat passi a formar part de la nova escola<br />
que s’està construint.<br />
Malauradament, com que estàvem ens els mesos d’estiu,<br />
la majoria dels nens estaven de vacances, però això no va<br />
impedir que poguéssim compartir partides de cartes amb<br />
els que hi quedaven i ajudar a la cuina quan feia falta.<br />
Des d’Eseka ens vam dirigir cap a Yaounde, la capital<br />
política de Camerun i on està ubicada la seu d’ASAFRO.<br />
Les tasques que vam fer aquí van ser principalment burocràtiques...<br />
vam visitar el despatx central i vam col·laborar<br />
en l’elaboració de llistats i control dels projectes de palmeres<br />
de les diferents GICs.<br />
Com tota capital, però, Yaounde té una oferta lúdica<br />
que vam aprofitar gràcies a alguns dels amics camerunesos<br />
que vam conèixer durant el viatge. D’una banda vam<br />
gaudir d’una visita guiada a un mercat d’artesania on vam<br />
poder comprar alguns records, cosa que de no ser així ha-
gués estat molt complicada donat el tipus de viatge que<br />
estàvem fent.<br />
I d’altra banda, vam poder compartir alguns àpats en<br />
alguns restaurants de la ciutat i gaudir d’una demostració<br />
en viu d’Asiko, la dansa típica de la comunitat ‘Bassa’, comunitat<br />
que domina a la zona on ASF col·labora.<br />
Passats un parell de dies a la capital calia tornar a les<br />
comunitats rurals i a les visites de plantacions; així que ens<br />
vam dirigir cap a Boumnyebel, una cruïlla de carreteres on<br />
ens va sorprendre trobar-hi un peatge!<br />
Aquesta comunitat és força caòtica i principalment està<br />
formada per un mercat carregat de gent que intenta vendre<br />
els seus productes a cadascun dels vehicles que la travessa...<br />
que no són pocs. Vehicles que normalment s’aprofiten al<br />
màxim, així que no és estrany veure entre 3 i 4 persones<br />
dalt d’una moto, o més de 7 persones dins d’un cotxe...així<br />
és Camerun!<br />
A Boumnyebel vam visitar principalment plantacions i<br />
vam veure com era d’important per als camerunesos el fet<br />
que algú del Nord es preocupés de la tasca que estan desenvolupant<br />
ells allà. Per a ells la nostra visita és una gran motivació<br />
per continuar treballant i tirant endavant el projecte;<br />
veuen que algú s’hi interessa.<br />
De Boumnyebel vam anar a Bot-Makak, una altra comunitat<br />
rural plena de plantacions; però aquí també vam<br />
visitar algunes GICs de dones que desenvolupen projectes<br />
de granges d’animals domèstics i de plantacions de productes<br />
de consum més diari (manioc, plantain, cacau, papaia,...).<br />
Aquest tipus de plantacions acostumen a ser més<br />
properes al lloc de residència i ajuden a que les dones puguin<br />
participar en l’economia familiar.<br />
A Bot-Makak s’hi troben les plantacions de palmeres<br />
d’oli que ja porten més temps funcionant i això ens va permetre<br />
veure ja alguna premsa en funcionament i conèixer<br />
en directe l’elaborat procés de producció de l’oli de palma.<br />
Afrontant el final<br />
Ens acostàvem ja al final del viatge, però encara ens quedava<br />
ruta per recórrer, tot i que la part de visites de projectes<br />
ja s’havia acabat.<br />
Un llarg trajecte en cotxe ens va portar fins a Ngobisson,<br />
la comunitat més rural de totes les que vam visitar.<br />
A Ngobisson vam conèixer a una altra ONG que hi feia<br />
projectes sanitaris i de construcció de pous, però amb un<br />
concepte força diferent al de ASF. Si més no, vam poder<br />
compartir les nostres respectives experiències i intercanviar<br />
coneixements.<br />
Finalment, abans de tornar cap a Barcelona de nou, vam<br />
voler gaudir d’un parell de dies a la costa camerunesa, així<br />
que ens vam dirigir cap a Kribi... la zona ‘més turística’ del<br />
país.<br />
Uns dies de relax a primera línia de mar, al costat de les<br />
cataractes que es formen a la desembocadura del riu Loebe...<br />
un paradís natural!<br />
I així, bevent l’aigua dels cocos encara sense madurar,<br />
degustant els ‘camaroes’ a la brasa que van donar el nom al<br />
país i adormint-nos al so de les onades de l’Atlàntic vam<br />
acomiadar-nos de Camerun. Un país que a tots ens va captivar,<br />
un país on, malgrat les condicions i les dificultats, la<br />
gent viu amb alegria, una alegria que ens van saber contagiar...<br />
un país que ens ha obert una mica més els ulls i ens ha<br />
fet reflexionar... un país divers i variat, exuberant, generós i<br />
molt acollidor, un país que molts anomenen la ‘Petite Afrique’<br />
i al qual com a mínim jo, voldré tornar.<br />
Esquerra:<br />
Cuinant.<br />
53<br />
Dreta:<br />
Les catarates Loebe.
cine<br />
THIS IS ENGLAND<br />
DIRECTOR<br />
SHANE MEADOWS<br />
A<strong>MB</strong><br />
THOMAS TURGOOSE,<br />
STEPHEN GRAHAM<br />
JO HARTLEY<br />
discos<br />
RADIOHEAD: IN RAINBOWS<br />
2007 (LLANÇAMENT PER INTERNET DES DEL SEU WEB)<br />
2008 XL RECORDINGS (LLANÇAMENT FÍSIC)<br />
ALBERT ALABAU<br />
In rainbows és el setè disc oficial<br />
de la banda d’Oxford i consta de<br />
10 cançons que estructuren un collage<br />
de gran varietat musical: des<br />
del rock de guitarres esmolades<br />
que ens regala l’excel·lent Bodysnatchers<br />
-més propi de bandes ga-<br />
MARIA CASTELLS<br />
Ens situem a les vacances escolars<br />
de 1983 d’un poble gris i industrial<br />
d’Anglaterra. Shaun és un nen de 12<br />
que ha perdut el seu pare a la guerra<br />
de Las Malvinas. Un nen sense<br />
amics ni il·lusions. Coneixerà aleshores<br />
un grup de cap rapats (skinheads)<br />
locals que l’adoptaran com un més.<br />
Si vol ser un skin, n’haurà d’adquirir<br />
el look. La seva mare li compra unes<br />
botes similars a les Dr Martens, li<br />
afeiten el cap, li regalen la camisa<br />
Ben Sherman. Ja té benvinguda a<br />
la banda. L’arribada d’un skin racista<br />
acabat de sortir de la presó i totes les<br />
seves idees donaran peu a un procés<br />
de maduració que portarà a Shaun de<br />
la inocència a l’experiència. Un detall<br />
a tenir en compte: la pel·lícula és autobiogràfica<br />
del director.<br />
ratgeres americanes-, a la ja clàssica<br />
obra mestre de la dolça tortura<br />
radioheadiana -com és el cas de la<br />
corprenedora Videotape-, tot amenitzant<br />
el passatge dels poc més de<br />
40 minuts que dura el disc amb genialitats<br />
minimalistes com Reckoner<br />
o House of cards. Mai abans havien<br />
mesclat amb tanta gràcia electrònica<br />
i instrumentació orgànica. Mai<br />
abans Thom Yorke havia cantat com<br />
ara; mai abans havia transmès tant<br />
amb tan poc. Probablement sigui,<br />
juntament amb The Bends -el seu<br />
segon LP-, el disc més recomanable<br />
per a introduir-se a Radiohead per<br />
qui no els conegui encara. Probablement<br />
sigui el disc que menys agradi<br />
a molts dels seus fans consolidats.<br />
Probablement sigui ara ja un clàssic.<br />
Gaudiu-ne!<br />
HALLOWEEN EL ORIGEN<br />
DIRECTOR<br />
ROB ZO<strong>MB</strong>IE<br />
A<strong>MB</strong><br />
TYLER MANE<br />
SHERI MOON ZO<strong>MB</strong>IE<br />
MALCOLM MCDOWELL.<br />
JENS LEKMAN<br />
Night Falls Over Kortedala<br />
SECRETLY CANADIAN / GREEN UFOS<br />
ELS CONVIDATS<br />
Ràdio-logia<br />
AUTOEDITAT / 2007<br />
55<br />
MARIA CASTELLS<br />
El 2008 farà 30 anys de la primera entrega<br />
de la saga iniciada per John Carpenter<br />
d’aquest assassí sense pietat.<br />
El director Rob Zombie (La casa de los<br />
1000 cuerpos, The Devil’s Rejects) ha<br />
decidit explicar de la seva particular forma<br />
el moment decisiu que va canviar<br />
la vida d’aquest nen anomenat Michael<br />
Myers. Tot va començar aquella fatídica<br />
nit de Halloween en una tranquila ciutat<br />
d’Illinois. Després de la sanginolenta<br />
nit Michael és traslladat a un hosptial<br />
psiquiàtric de màxima seguretat, però<br />
17 anys després, aconseguirà escaparse<br />
per acabar el que va començar. Per<br />
cargolar-se a la butaca, per quedar-se<br />
sense ungles, per agafar-se a qui tens<br />
al costat, per passar una bona estona;<br />
si t’agrada el gènere, està clar.<br />
VÍCTOR ROCA<br />
Sembla que ser un crooner està de<br />
moda. Les prestatgeries de les botigues<br />
de discos n’estan plenes i en un<br />
lloc preferent hi ha d’haver el darrer<br />
treball d’aquest suec de 26 anys titulat<br />
Night Falls Over Kortedala. El que<br />
diferencia aquest cantant melòdic indie<br />
amb l’Adam Green o en Richard<br />
Hawley –per posar un parell d’exemples-,<br />
són els seus arranjaments, on<br />
tenen cabuda els samplers i un cert<br />
aire discotequer. Un disc molt recomanable<br />
per a qui creu que ser un crooner<br />
no és només un anglicisme esnob.<br />
VICTÒRIA MOLINA<br />
Ràdio-logia és el cinquè disc de la formació<br />
Els Convidats, que inicià la seva<br />
carrera musical als anys 90. La música<br />
acústica i intimista del grup culmina<br />
amb aquest disc de versions de<br />
cançons mítiques dels anys 80 amb<br />
un somni fet realitat. En català i amb<br />
la fantàstica veu de la cantant Àfrica<br />
Pérez, les adaptacions de les lletres<br />
a la nostra llengua resulten fantàstiques.<br />
Baby can I hold you o My name<br />
is Luca són algunes de les perles que<br />
trobareu en aquest nou àlbum.
llibres<br />
QUIM MONZÓ<br />
Mil cretins*<br />
QUADERNS CREMA, 2007<br />
MS<br />
Fa tres mesos el diari anglès The Independent<br />
situava Quim Monzó com<br />
“un dels grans escriptors de contes<br />
de tot el món”. Després va venir<br />
l’èxit del discurs inaugural de la Fira<br />
del Llibre de Frankfurt (que, per cert,<br />
Quaderns Crema ha publicat i es pot<br />
aconseguir de franc a les llibreries). I<br />
poc després arribava aquest Mil cretins,<br />
llibre de contes que apareix sis<br />
anys després d’El millor dels mons.<br />
Monzó es troba en estat de gràcia.<br />
A Mil cretins l’escriptor ha canviat<br />
el paisatge dels seus contes: ja<br />
no hi surten bars sinó geriàtrics. Però<br />
això no ha d’espantar ningú. De sexe<br />
n’hi continua havent. I sobretot s’hi<br />
troba el Monzó més àcid, punyent,<br />
provocador i lúcid. Mil cretins consta<br />
de dinou contes dividits en dues<br />
parts. Els de la primera van lligats a<br />
les vivències que ha passat l’autor en<br />
aquesta darrera dècada, les malalties<br />
i decrepitud dels seus pares i la<br />
mort d’alguns amics importants. Són<br />
històries que es revelen essencials.<br />
En aquest llibre apareix un Monzó<br />
menys pudorós en mostrar-se i amb<br />
un aire més malenconiós, però, al<br />
cap i a la fi, un Monzó en estat pur.<br />
* El pots trobar a la biblioteca municipal<br />
BRUNO BALLARDINI<br />
Jesús renta més blanc o com l’Església va inventar el màrqueting<br />
EDITORIAL MINA, 2007<br />
RAMON ANGLADA<br />
L’Església identificada com una gran multinacional i el catolicisme com el producte<br />
que ha tingut la millor campanya publicitària de la història. Aquesta és<br />
la proposta que ens ofereix un llibre irreverent però que no realitza una crítica<br />
ferotge a la religió. Al llarg de les seves pàgines veurem com en el món de la<br />
publicitat i el màrqueting tot ha estat inventat, i provat amb èxit, pel catolicisme<br />
al llarg dels segles. Diversos episodis fan d’allò més interessant la seva<br />
lectura com l’hilarant pas de la imatgeria religiosa de manuscrits i incunables<br />
cap a les estampetes d’ús massiu amb l’objectiu de captar i fidelitzar clients.<br />
Aquesta història d’èxit és sens dubte una bona manera per copsar el Nadal<br />
amb uns altres ulls.<br />
JOAN DANIEL BEZSONOFF<br />
Els taxistes de tsar*<br />
EMPÚRIES, 2007<br />
MS<br />
Aquest escriptor català de Perpinyà utilitza un gènere híbrid, entre la ficció i<br />
l’autobiografia, per endinsar-se en la història del seu avi, Mitrofan Bezsonoff, a<br />
qui no va conèixer. Un avi nascut a Rússia, que va servir l’exèrcit del tsar, i que<br />
amb l’arribada de la revolució bolxevic va emigrar cap a París, on es guanyava<br />
la vida fent de taxista, com molt russos d’aquells primers anys del segle XX.<br />
Aquest llibre per Bezsonoff també és un vehicle per parlar de la identitat en<br />
general i de la seva en particular. L’autor es pregunta: Qui és aquest home<br />
nascut a Perpinyà, d’origen rus, que escriu novel•les en català?<br />
JOSEP M. ESPINÀS<br />
A peu per l’Alt Camp*<br />
LA CAMPANA, 2007<br />
MS<br />
A peu per l’Alt Camp és el viatge a peu que fa dinou i el llibre número vuitanta-u<br />
que ha publicat Josep M. Espinàs, que enguany ha fet vuitanta anys. Feia més<br />
d’una dècada que l’escriptor no s’endinsava per terres de Catalunya, perquè<br />
la seva popularitat entra en conflicte amb el caminant cronista, que necessita<br />
de l’anonimat per recollir impressions i capturar converses. Material talment<br />
de ficció. A A peu per l’Alt Camp Espinàs surt d’Alcover per arribar al Pont<br />
d’Armentera, després de passar per pobles com La Masó, Bràfim, Vila-rodona<br />
i Santes Creus. I malgrat que no aconsegueix deixar de trobar persones que el<br />
reconeixen i fins i tot li fan un sopar-homenatge, l’escriptor viu algunes escenes<br />
i diàlegs magnífics. En aquest llibre l’Espinàs es mostra molt ell, amb paràgrafs<br />
GERARD GUIX<br />
Dia de caça<br />
COLUMNA, 2007<br />
MS<br />
En un poblet quatre caçadors disparen i maten un noi, accidentalment en<br />
aparença, pensant-se que és un senglar. L’alcalde i propietari de la gestoria,<br />
l’amo del bar, el mecànic, i un estudiant d’art dramàtic sense feina, són amics<br />
i des d’aquest moment còmplices. La situació els portarà a compartir secrets,<br />
a escampar rumors i, en un ‘in crescendo’ de tensió sense control, a la traïció<br />
i a la venjança. Gerard Guix (Vic, Osona, 1975) demostra amb aquesta novel·la<br />
(que és la tercera), la seva força narrativa per crear ambients, situacions de<br />
tensió i violència, per generar una trama plena de suspens. En paraules del<br />
propi autor: Dia de caça és un “thriller rural”, que vol fer un retrat profund de<br />
la condició humana.
Música, mestres!<br />
ELOI PERICH I SERRA<br />
Música, mestres! I aprenents, i alumnes avançats! I neòfits i culpelats! I penedits<br />
i indiferents! Música de tothom i per a tothom!<br />
Des de ben petit, a casa els pares van decidir que valdria la pena que jo<br />
tingués una formació musical. No em refereixo a una banda, sinó a uns coneixements<br />
de solfa i d’algun instrument, com ara el piano. I ho van creure<br />
oportú també en el cas dels meus germans.<br />
Bé, sembla que la cosa no va<br />
anar malament del tot, en el sentit<br />
que un de nosaltres s’hi dedica i, des<br />
del meu punt de vista, ho pela força<br />
bé; i els altres tres tenim certa dependència<br />
de la música per garantir<br />
la nostra felicitat. És a dir: no en tenim<br />
prou només amb la música -excepte<br />
en moments puntuals- per ser<br />
feliços, però no podem ser feliços<br />
del tot sense la nostra dosi.<br />
Però exercir la música demana<br />
temps, i gaudir-ne d’una forma<br />
menys activa -crec que mai es pot<br />
gaudir la música de forma absolutament<br />
passiva, requereix sempre<br />
una mínima aportació en forma<br />
d’interès o d’obertura de canals<br />
d’entrada- també en demana, però<br />
menys.<br />
Jo aprofito els viatges en cotxe,<br />
els moments d’exercici físic<br />
no aquàtic, les tasques de manteniment<br />
de l’ordre i la higiene de la<br />
llar i certes estones de feina per<br />
condimentar la meva activitat amb<br />
el so harmònic. I no m’hi guanyo la<br />
vida perquè no sóc prou bo ni entregat.<br />
Ben poc sovint puc gaudir<br />
de la música com a activitat exclusiva,<br />
i solen esdevenir-se aquestes<br />
oportunitats en concerts, audicions,<br />
escassíssims moments de repòs i<br />
tira còmica<br />
viatges per les generalment del tot recomanables pàgines de servei musical<br />
de la xarxa.<br />
Us he parlat en alguna ocasió de l’esponja que tinc al clatell, oi que sí? Bé,<br />
doncs de ja fa temps se m’humiteja sovint en sentir un tipus determinat -tot i<br />
que heterogeni- de música, en sentir música en general sota la posició i la illuminació<br />
adeqüades, o simplement en sentir música amb certa intenció. Sóc<br />
ploraner, sí, però la música hi té la seva part de culpa.<br />
Però no bec mai llàgrimes amargues<br />
amb la música, sempre tenen<br />
IL·LUSTRACIÓ DE DAVID ROMAN un regust de comfort i una flaire d’alegria.<br />
La música amb atenció intensa<br />
aporta sensació intensa, i la música<br />
per omplir, si es disposa d’una sensibilitat<br />
dintell, et diu sovint: “Ei, que<br />
estic sonant només per tu, vols fer el<br />
favor d’immutar-te? Alegra’t! Fes un<br />
gest harmònic! Balla! Emet un crit<br />
amb gall inclòs! Decideix compartirme<br />
amb qui tens al teu costat, que<br />
em sent però no m’escolta! ¿Potser<br />
et penses que estaré sempre aquí<br />
amb el mateix volum i les mateixes<br />
condicions ambientals? Doncs no,<br />
aquesta fiblada a l’ànima és única, i<br />
si la deixes passar no tornarà.”<br />
La música, estimat lector, ens<br />
parla, ens xiscla a cau d’orella i ens<br />
xiuxiueja des d’un racó allunyat. Ens<br />
alimenta i ens dóna alè, il·lumina la<br />
nostra via, estova el nostre matalàs,<br />
atempera l’aire que frega la nostra<br />
pell.<br />
57<br />
Per en Nil, o la Berta, que tenen<br />
uns pares que són música.<br />
I per l’Ignasi, que ens omple<br />
cada dia de llum.<br />
Esplugues de Llobregat, 23 de<br />
novembre de 2007<br />
SERGI BANCELLS
a ull nu<br />
Reaparició d’un astre<br />
JORDI GALBANY<br />
Aquestes darreres setmanes, des de<br />
finals d’octubre, ha estat notícia la reaparició<br />
d’un nou astre al firmament.<br />
Va ser Juan Antonio Henríquez qui<br />
redescobrí, des de Tenerife, la nova<br />
explosió del cometa 17P/Holmes.<br />
Al llarg de la nit de la matinada del<br />
24 d’octubre, observadors de tot el<br />
Món es van sumar al fenomen i, sorprenentment,<br />
veien com l’objecte<br />
en qüestió augmentava de brillantor<br />
considerablement. Cap al final de la<br />
nit a Barcelona, el personal del Departament<br />
d’Astronomia i Meteorologia<br />
de la Universitat de Barcelona<br />
van determinar una nova magnitud<br />
de l’objecte, que ja es podia veure<br />
a simple vista... En una nit, aquest<br />
astre va passar de ser difícilment<br />
observable amb un telescopi d’aficionat,<br />
a poder ser observat a ull nu.<br />
Què és un cometa?<br />
En general, els cometes són cossos<br />
sòlids, formats de roca i gel, que descriuen<br />
òrbites allargades al voltant<br />
del Sol. Habitualment són òrbites<br />
molt excèntriques i molt llargues en<br />
l’espai i el temps. Tant és així, que a<br />
alguns cometes només se’ls ha vist<br />
Dues imatges recents del cometa.<br />
una vegada. Quan aquests cossos<br />
s’acosten al Sol, el seu gel es fon i<br />
es formen les seves característiques<br />
cues de gas. El seu origen es troba<br />
ubicat al límit del Sistema Solar, més<br />
enllà de l’òrbita de Plutó i la resta de<br />
planetes nans del Cinturó de Kuiper.<br />
L’origen el trobem al que s’anomena<br />
núvol d’Oort.<br />
Entre la gran quantitat de cometes<br />
coneguts fins a l’actualitat, el<br />
17P/Holmes és un cometa periòdic<br />
amb un període orbital realment molt<br />
curt, perquè s’acosta a nosaltres<br />
cada 7 anys, però sempre amb una<br />
òrbita molt allunyada del Sol. Es va<br />
descobrir per primer cop el 13 de<br />
juny de 1892, des de l’observatori de<br />
Greenwich, a Londres.<br />
Quan i com podem veure’l?<br />
Així doncs, el nou cometa ja és visible<br />
per a tothom, concretament a la<br />
constel·lació de Perseu, molt a prop<br />
de l’estrella més brillant d’aquest<br />
conjunt d’estels. El seu aspecte, a ull<br />
nu, és molt semblant al d’una estrella,<br />
ja que aparentment no mostra la<br />
característica cua llarga de gas i pols<br />
dels cometes perquè està molt lluny<br />
del Sol. Si utilitzem uns prismàtics<br />
o un petit telescopi, es pot apreciar<br />
una zona difuminada al voltant del<br />
punt central. Des de l’hemisferi nord,<br />
aquest cometa es pot veure al llarg<br />
de tota la nit. A mitjans de novembre,<br />
quan s’escrivien aquestes línies,<br />
el cometa encara segueix essent brillant<br />
i es pot veure a ull nu, sobretot<br />
des de zones amb poca contamina-<br />
ARXIU<br />
59<br />
ció lumínica i després de la posta de<br />
Lluna; però les expectatives són que<br />
el cometa ja no es pugui veure sense<br />
l’ajuda de cap aparell òptic més enllà<br />
de finals de novembre. La cua de<br />
gas, curta i ampla, s’anirà reduint a<br />
mesura que el cometa s’allunyi una<br />
altra vegada del Sol... i de nosaltres.<br />
El passat 10 de novembre, l’Agrupació<br />
d’Astronomia d’<strong>Alella</strong>, amb el<br />
suport del Departament d’Astronomia<br />
i Meteorologia de la Universitat<br />
de Barcelona, va oferir la possibilitat<br />
d’observar aquest astre en una<br />
observació oberta a tothom dins el<br />
marc d’activitats de la 12a Setmana<br />
de la Ciència. Val a dir que l’activitat<br />
va tenir força èxit, potser perquè<br />
els fenòmens “únics” són realment<br />
molt cridaners. Aquest cometa, però,<br />
a diferència d’altres, és molt fàcilment<br />
“reobservable” per a tothom.<br />
Així que si no vas poder venir a Can<br />
Magarola per observar-lo, ben segur<br />
que d’aquí uns anys tindràs una nova<br />
oportunitat. Mentrestant, hi ha molts<br />
altres objectes al nostre firmament<br />
que es poden observar. La majoria<br />
els podem trobar al llarg de moltes<br />
nits, però segur que molts d’altres<br />
ens sorprendran i els podrem considerar<br />
com a fenòmens astronòmics<br />
únics.
60<br />
natura<br />
L’eriçó<br />
fitxa<br />
Nom comú:<br />
eriçó fosc o eriçó comú<br />
Nom científic:<br />
Erinaceus europaeus<br />
Família:<br />
erinacèids<br />
Ordre:<br />
insectívors<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
L’eriçó és un dels mamífers més<br />
coneguts de casa nostra. Pertany,<br />
juntament amb les musaranyes i els<br />
talps, a l’ordre dels insectívors. Els<br />
eriçons pertanyen a la família dels<br />
erinacèids, una família molt homogènia<br />
pel que fa a característiques morfològiques<br />
però alhora considerada<br />
una de les més primitives de l’ordre.<br />
Aquesta família conté dues subfamílies,<br />
i en una d’elles hi trobem els eriçons<br />
de Catalunya, que s’agrupen en<br />
dues espècies: l’eriçó comú o fosc<br />
(Erinaceus europaeus) i l’eriçó africà<br />
o clar (Erinaceus algirus).<br />
Els eriçons en general són animals<br />
petits, el cos dels quals no<br />
acostuma a fer més de 30 centímetres<br />
de llargada. Tenen una cua curta<br />
(entre 2 i 4 centímetres) i també unes<br />
extremitats curtes, encara que els<br />
peus són grans i tenen ungles molt<br />
llargues especialment adaptades per<br />
a excavar. El seu cos és massís i arrodonit,<br />
i és cobert pel seu element<br />
més característic: les espines. El cap<br />
és triangular i presenta uns ulls negres<br />
i petits, mentre que les orelles<br />
són arrodonides i romanen parcialment<br />
amagades pel pèl de la cara.<br />
Les espines, que en realitat són pèls<br />
modificats d’una longitud d’uns 2 o 3<br />
centímetres, són presents a gairebé<br />
tot el cos, exceptuant la zona ventral,<br />
les potes i el musell. Aquestes espines<br />
o pues són fortes i gruixudes, i<br />
presenten una coloració més clara<br />
a la base i a l’extrem superior que<br />
a la part intermèdia, fet que dóna a<br />
l’eriçó una coloració general tirant a<br />
fosca. La resta de pèl del cos és llarg,<br />
dens i aspre, i té una coloració fosca,<br />
tot i que presenta algunes variacions<br />
en funció de la zona geogràfica on es<br />
troba l’animal.<br />
Les principals diferències entre<br />
l’eriçó comú i l’africà es troben precisament<br />
a nivell de coloració del pèl<br />
i de distribució de les espines. L’eriçó<br />
comú té en general una coloració<br />
més fosca, i presenta una línia transversal<br />
ininterrompuda que delimita el<br />
front de les pues del cap, i també una<br />
taca fosca que va des de l’ull fins a la<br />
punta del musell. L’eriçó africà, per<br />
contra, presenta una divisió marcada<br />
a les espines del cap, que apareixen<br />
dividides en dues parts immediatament<br />
després del pèl del cap. També<br />
hi ha variacions entre ells a altres nivells,<br />
ja que l’eriçó africà és una mica<br />
més petit que el comú i té les potes<br />
una mica més llargues i una mica de<br />
separació entre el cap i el cos, fet<br />
que li dóna una aparença d’alguna<br />
manera més estilitzada.<br />
L’eriçó viu en ambients molt variats,<br />
des de zones muntanyoses a<br />
zones més planes, tant en ambients<br />
humits com secs. És freqüent trobarlo<br />
als boscos i també en zones bastant<br />
humanitzades com jardins, prats<br />
i camps de conreu. És d’hàbits nocturns<br />
i crepusculars, fet pel qual durant<br />
el dia s’amaga i reposa en nius<br />
fets per piles de fulles, entre pedres<br />
o enmig de la vegetació si aquesta<br />
és molt densa. És un animal actiu durant<br />
la primavera, estiu i tardor, i entre<br />
els mesos d’octubre i març o abril<br />
hiverna, encara que si les condicions<br />
climàtiques no són massa dures pot<br />
ser actiu també en alguns períodes<br />
durant aquest temps. En condicions<br />
naturals, l’eriçó comú pot viure a la<br />
natura entre quatre i vuit anys.<br />
La seva alimentació és omnívora,<br />
malgrat que el nom de l’ordre al<br />
qual pertany ja ens indica clarament<br />
quines són les seves preferències.<br />
Menja bàsicament insectes, cucs de<br />
Un eriçó comú acaba de creuar la carretera amb molta més sort que molts companys seus.<br />
terra i cargols, encara que també pot<br />
alimentar-se de granotes, serps, sargantanes,<br />
ocells, ratolins joves, glans<br />
i fruits secs.<br />
L’eriçó té pocs enemics naturals,<br />
entre ells els gossos i les guineus.<br />
Això es deu en part al seu mètode<br />
de defensa: les espines. Quan se<br />
sent en perill, l’eriçó es fa una bola<br />
gràcies a una bona musculatura especialment<br />
dedicada a això, i mostra<br />
a l’exterior totes les seves espines,<br />
entortolligades entre elles. D’aquesta<br />
manera l’animal protegeix, perquè<br />
queden dins la bola, les seves parts<br />
més toves i delicades, i qui l’ataca ha<br />
d’aconseguir superar la barrera de<br />
punxes. Aquest mètode de defensa<br />
no li evita una gran mortalitat per<br />
culpa dels atropellaments, una de les<br />
seves principals causes de mort. En<br />
efecte, en creuar les carreteres a la<br />
recerca de preses i pressentir l’arribada<br />
dels vehicles, l’eriçó es fa bola<br />
sentint-se en perill, però en aquest<br />
cas la defensa no li funciona.<br />
ARXIU
estació meteorològica<br />
JOAN OLIVERAS<br />
L’octubre va mantenir la tendència inaugurada el setembre, si més no en<br />
termes de temperatures extremes. El valor més baix, de 10 ºC, va registrarse<br />
l’últim dia del mes, mentre que el més alt, 26,4 ºC, va assolir-se el dia 8,<br />
coincidint amb un impàs entre dues jornades de precipitacions. La temperatura<br />
mínima mitjana va ser de poc més de 14 ºC, i la màxima mitjana de<br />
21,<strong>16</strong> ºC. Així doncs, si bé els valors mínims i màxims absoluts eren semblants<br />
als de setembre, els mitjans van situar-se 4 ºC per sota dels del mes<br />
anterior i en una forquilla molt similar a la de l’any 2006. Pel que fa a la pluja,<br />
van recollir-se 90,2 litres al llarg de 10 dies. D’aquests, un terç van caure<br />
el dia 10 i la resta van estar força ben repartits. El novembre, per contra,<br />
va ésser molt més sec, i va obsequiar-nos amb un escàs litre de pluja que<br />
va caure el dia 21. La diferència, però, no la van marcar només els ruixats.<br />
màximes i mínimes d’octubre<br />
sostenibilitat<br />
El canvi climàtic<br />
EULÀLIA SERRANO<br />
El canvi climàtic és el fenomen que<br />
està de moda darrerament. Se’n parla<br />
a diaris, revistes, televisió, se’n fan<br />
xerrades i sembla ser que tothom ja<br />
sap què és. Certament el clima està<br />
canviant, tots ho notem: els estius són<br />
(o ens semblen) cada cop més llargs i<br />
càlids, mentre que la primavera i la tardor<br />
han desaparegut com a estacions<br />
i passem del fred (relatiu) de l’hivern a<br />
la calor (excessiva?) de l’estiu.<br />
Històricament el clima de cada<br />
zona de la terra sempre ha tingut variabilitat,<br />
però aquesta ha estat ale-<br />
atòria. És a dir, per motius naturals<br />
podem tenir anys càlids o freds, o<br />
anys més o menys plujosos. El que<br />
anomenem canvi climàtic és una<br />
tendència del clima a canviar, no un<br />
fet aleatori que podem detectar fàcilment<br />
sinó una sèrie de dades climàtiques<br />
que ja fa uns anys que s’estan<br />
registrant.<br />
El clima també ha patit variacions<br />
degudes a factors geològics, com els<br />
que fan que ara mateix estiguem vivint<br />
un període interglacial que d’aquí<br />
a molts milions d’anys canviarà per<br />
a entrar en una nova edat del gel.<br />
També el termòmetre va sentir el canvi i va baixar fins als 2,5 ºC a mitjan<br />
mes, arribant tan sols a una màxima de 20 ºC. Així les coses, la mínima<br />
mitjana va ser de 8,6 ºC i la màxima mitjana no va arribar ni tan sols als <strong>16</strong><br />
ºC. Amb aquests valors de rigorós hivern, no és d’estranyar que els abrics<br />
sortissin dels armaris i les cares enfredorides omplissin els carrers. El mes<br />
de novembre, efectivament, va ser el més fred de les darreres dècades:<br />
a l’entrada d’aire fred va afegir-s’hi l’absència de núvols, el poc vent i una<br />
humitat baixíssima, un còctel idoni per fer baixar el mercuri. De fet, fins i tot<br />
va haver-hi febles glaçades la darrera setmana del mes que, si bé no van fer<br />
un mal excessiu a casa nostra, sí que van afectar alguns conreus d’horta i<br />
planta ornamental a la comarca. Ara ja estem avisats. De moment, sembla<br />
que els termòmetres han remuntat tímidament, però no cal confiar-se: el<br />
fred pot arribar en qualsevol moment.<br />
màximes i mínimes de novembre<br />
També les variacions en l’activitat<br />
solar fan sentir la seva influència en<br />
el clima de la Terra en cicles d’uns<br />
onze anys, de manera que quan més<br />
‘per motius naturals<br />
tenim anys càlids o<br />
freds’<br />
taques solars té el Sol més energia<br />
es rep a la Terra.<br />
Però tots aquests fenòmens no<br />
justifiquen l’actual responsabilitat de<br />
l’espècie humana en el canvi que està<br />
61<br />
patint el clima. Les nostres activitats<br />
i hàbits del dia a dia són els causants<br />
de tot això, i també les activitats que<br />
no realitzem directament nosaltres<br />
però que al final acaben sent productes<br />
que nosaltres consumim.<br />
El missatge que es rep és alarmista,<br />
i convé que ho sigui: cal que<br />
hi hagi un canvi d’hàbits important<br />
i ràpid. Tot i això, cal evitar que la<br />
pressa ens faci creure que ja no hi<br />
ha res a fer o que tot això no va amb<br />
nosaltres. Un senzill canvi d’hàbits<br />
pot fer molt per a pal·liar una mica el<br />
canvi climàtic!
farmaciola<br />
L’Alzehimer i el cuidador/a (II)<br />
ROSER BEL<br />
L’impacte familiar i personal és molt gran. S’ha de tenir en compte que es<br />
tracta d’una patologia crònica (la supervivència mitjana és d’uns 8-12 anys),<br />
incurable (tot i que existeixen fàrmacs que ajuden a mitigar els símptomes,<br />
sempre dins de la primera fase de la malaltia) i degenerativa. És per això que<br />
un malalt d’Alzehimer necessita una atenció i una vigilància les 24 hores del<br />
dia.<br />
El cuidador principal té el perfil d’una dona (filla o esposa) del malalt/a que,<br />
generalment, actua en solitari. Aquest cuidador/a va assumint, paulatinament,<br />
la major part de la feina, fins a dedicar el 100% del seu temps a tenir cura<br />
d’aquest malalt. Cal tenir present una sèrie de pautes i d’ajuts:<br />
-No tenir por de demanar ajuda, sigui a professionals (psicòlegs o psiquiatres)<br />
o a grups d’autoajuda.<br />
-Acceptar que un esgotament físic i psíquic és normal.<br />
-Sol·licitar informació i formació sobre aspectes mèdics de la malaltia.<br />
-Marcar-se objectius reals a curt termini i factibles, dins les activitats del dia<br />
a dia.<br />
-Ser capaç de delegar activitats a altres familiars,<br />
personal contractat o fer ús dels centres de dia.<br />
-No oblidar-se d’un mateix (cuidant el descans, la<br />
pròpia alimentació, fer exercici físic, evitar l’aïllament<br />
mantenint contacte amb amics i familiars)<br />
Tot això pot ajudar al/la cuidador/a a millorar la seva<br />
activitat, optimitzant els seus recursos i evitar el<br />
síndrome del born-out o del cuidador cremat (caracteritzat<br />
per un profund desgast emocional i físic<br />
d’aquest).<br />
crònica parroquial<br />
Crònica parroquial del <strong>16</strong> de setembre al 15 de<br />
novembre de 2007<br />
CAYO ALEGRE<br />
Les activitats parroquials sembla que hagin començat amb la rutina de cada<br />
curs: Els nois i noies ja estan apuntats per la catequesis de primeres comunions.<br />
El Pare Blai ja ha fet la inauguració del curs amb una Missa plena de<br />
famílies. Els cantaires, cada 15 dies, animen la Missa del diumenge al vespre<br />
on la Maria del Mar acull els nens de primera comunió durant la homilia. L’adequació<br />
de l’espai Golfes va a bon ritme. La campanya Germanor per l’autofinançament<br />
de l’Església catalana ha estat un èxit... Sense voler fer fractures<br />
i sense deixar de fer la feina de cada dia hi ha canvis: per normativa, quan ve<br />
un nou rector, el consell pastoral es dissol i el nou rector decideix com s’escull<br />
al consell; habitualment hi ha representants de cada grup d’acció parroquial:<br />
Càrites, litúrgia, obres, economia, acolliment de promesos, cantaires, joves,<br />
atenció a malalts,... i també hi ha algú representant de la comunitat.<br />
La missió del consell és assessorar el rector sobre les accions a prendre i<br />
informar de les activitats del seu grup així com assumir les demandes que la<br />
comunitat por fer a la seva àrea de responsabilitat.<br />
Des d’aquestes línies volem agrair la feina que han fet al llarg dels últims<br />
10 anys els membres del consell sortint. Han estat moltes reunions mensuals,<br />
compromisos i responsabilitats individuals, amb la única satisfacció de poder<br />
el divan<br />
No sempre tot és possible<br />
JOSEP PARCERISA<br />
L’avenç que s’ha produït al darrer segle en el coneixement i el tractament de<br />
les malalties, tant físiques com psíquiques, és inqüestionable i tots en som<br />
beneficiaris. Però el fet de veure que malalties que abans eren mortals ara<br />
es curen o s’eviten amb un simple medicament, ens ha fet pensar que tot<br />
és possible, que tot és curable: la gent cada vegada viu més anys; les noves<br />
formes de procreació permeten superar els límits biològics; les tècniques de<br />
rejoveniment permeten dissimular el pas del temps,... Però aquests avenços<br />
sovint tenen conseqüències; aquest progrés de la tècnica ha anat en parallel<br />
i, a vegades ha creat, noves demandes per a les quals no sempre hi ha<br />
resposta.<br />
La societat de consum actual, la caiguda dels ideals, els canvis de rols,<br />
creen unes demandes noves que requereixen uns tractaments nous. Són demandes<br />
que sorgeixen d’un discurs segons el qual tot es pot aconseguir: si<br />
no tinc son em prenc una pastilla i m’adormo; si en tinc massa me’n prenc<br />
una altra que m’estimuli. Sense pensar que moltes vegades és pitjor el remei<br />
que la malaltia: en molts casos, la hipermedicació per a les depressions acaba<br />
convertint-se en una addicció més difícil de superar que la pròpia depressió.<br />
Les tendències mèdiques més cientificistes han volgut donar una imatge<br />
d’omnipotència, segons la qual ells i només ells ho poden curar tot, només es<br />
tracta d’objectivitzar la persona. Objectivitzar vol dir analitzar-la com un objecte<br />
on tot es pot arreglar o canviar. Però les persones parlen, no són objectes, i<br />
moltes vegades trobem casos de grans patiments, grans dolors que no tenen<br />
cap causa orgànica. Llavors només podem pretendre resoldre el conflicte i el<br />
dolor a través de la paraula, que havia estat exclosa sota la pretensió de l’objectivitat<br />
científica. Si no hi ha paraula no hi ha subjecte. Si no hi ha subjecte,<br />
a qui volem curar?<br />
fer la nostra comunitat més sòlida, més dinàmica, més activa, més plural i<br />
sobretot més acollidora.<br />
No és necessari citar els noms, cadascú està satisfet amb l’esforç fet i<br />
aquest és el millor agraïment.<br />
21 Baptismes: Baptismes, 11 nenes i 10 nens.: Alba Ballarà Rico (<strong>16</strong>/9), Judith<br />
Guasch Salas (<strong>16</strong>/09), Ariadna Torrejón Zapata (23/09), Alex Roig Aracil (23/09),<br />
Marc Doménech Gómez (23/09), Martí Sala García (23/09), Arnau Iglesias Ortega<br />
(23/09), Iris García López (23/09), Gala Ballesteros Quicios (06/10), Arnau San Pedro<br />
Casas (06/10), Ivet Guerra Gómez (07/10), Iker Camps Illa (20/10), Biel Román<br />
Domínguez(20/10), Bernat Martí Lospaus (21/10), Mariona Juan Martí (21/10),<br />
Adrià Juan Martí (21/10), Carlota-Keira Ponsa Guadañillas (04/11), Alba Moral<br />
Martí (04-11), Lorenzo Basso Caralps (04/11).<br />
13 Casaments: David Paredes amb Susana Sanahuja (15/10), Tomás Jiménez amb<br />
Sandra Ramón (15/09), Carlos Aparacio amb Ana Castro (22/09), David Cárdenas<br />
amb Trinidad Rius (29/09), Juan José Martínez amb Sandra Herranz (29/09), Magín<br />
Roger amb Lucia Muntaner (05/10), Digno Andino amb Silvia Alcacer (05/10), Iván<br />
Fernández amb Gemma Piedrabuena(06/10), Josep Bové amb Miriam Clavero<br />
(13/10), Jordi Alemany amb Alejandra Pezzo (19/10), José David Rodríguez amb<br />
Nuria Conde (27/10), Víctor Corbal amb Mireia Casanovas (03/11), Francisco Javier<br />
Delgado amb Susana-Noelia Lara (13/11).<br />
5 Enterraments: Roser Monzó Villalonga <strong>16</strong>/09), Esperanza Vidal Marqués (24/09),<br />
Maria Lledós Claveria (28/10), Carmen del Cabo Liébana (01/11), Belén Rubio Albalate<br />
(13/11).<br />
63
64<br />
EDDY VIDAL, EXJUGADOR DEL BARÇA<br />
DE BÀSQUET<br />
Exjugador de bàsquet queda realment molt curt com a titular per a Eddy Vidal. I és que igual<br />
t’organitza un torneig amb 1400 equips com te’l trobes fent d’intèrpret de Will Smith.<br />
Eddy Vidal, amb el campanar a l’esquena. ÒSCAR PALLARÈS<br />
ÒSCAR PALLARÈS<br />
Tot sovint, quan he de fer una entrevista a algú, quedo a la porta del local de<br />
la revista a una hora determinada. Quan no ens coneixem encara personalment,<br />
cerco entre les cares de la gent que corre per la plaça de l’Ajuntament<br />
aquell posat de “qui deu ser l’Òscar?”. Com que jo dec fer un posat semblant,<br />
sempre resulta fàcil reconèixer-se. Avui, quan m’he trobat amb l’Eddy Vidal,<br />
ell estava d’esquenes a mi, però ha resultat molt fàcil identificar-lo. Els seus<br />
2,03 metres d’alçada el delaten. M’ha saludat amb un somriure amable i hem<br />
pujat al local on, tot conversant, m’ha demostrat que és tan amable com el<br />
seu somriure i m’ha explicat un munt d’històries interessants que us transcric<br />
a continuació.<br />
Ens pots fer un breu resum del teu currículum esportiu?<br />
Vaig néixer als Estats Units, fill d’un català i una aragonesa i vaig venir a<br />
Barcelona als <strong>16</strong> anys per jugar al Barça. En aquella època jugava amb l’Epi,<br />
el Sibilio, el Solozàbal... i vam quedar campions d’Espanya. Vaig jugar també<br />
un temps amb la selecció espanyola júnior i més tard amb altres equips, com<br />
el Pineda o L’Hospitalet. Després vaig tornar als Estats Units, a la universitat,<br />
amb una beca de jugador a un equip de bàsquet. Aleshores em vaig lesionar<br />
els genolls, em van operar i vaig tornar cap aquí, on vaig jugar un temps amb<br />
el Manresa. Finalment, els problemes amb els genolls i els d’esquena que van<br />
arribar més tard em van portar a deixar-ho quan tenia uns vint-i-quatre anys.<br />
De quina manera has seguit vinculat al bàsquet?<br />
Passats uns anys vaig començar a treballar en l’organització d’esdeveniments<br />
esportius, a l’empresa de l’Epi, per a l’ACB. Al 88 vaig entrar en contacte amb<br />
l’NBA a causa del primer McDonald’s Open, que es va fer a Madrid.<br />
El McDonald’s Open?<br />
Era un torneig que comptava amb la participació d’equips de l’NBA, que venien<br />
aquí per primera vegada. El primer equip que va venir va ser el Boston Celtics,<br />
que van fer el torneig amb el Real Madrid i l’Scavolini que, curiosament, tenia<br />
un jove entrenador que es deia Sergio Escariolo. A partir d’aquella experiència<br />
vaig conèixer la gent de l’NBA i, des d’aleshores, m’han contractat sempre<br />
perquè els porti els esdeveniments esportius quan venen aquí. Des del següent<br />
McDonald’s Open, que es va fer aquí a Barcelona, amb els New York<br />
Knicks de Patrick Ewing, el Barça i la Jugoplastica, o la gira 3 contra 3 Converse<br />
NBA que es va fer durant uns quatre anys per tot l’estat i amb la qual,<br />
per cert, tenim el rècord de participació en un torneig 3 contra 3: a Madrid van<br />
jugar més de 1400 equips en un cap de setmana. També vaig organitzar per a<br />
la NBA partits de pretemporada i coses així.<br />
I també vas tenir contacte amb el Dream Team, oi?<br />
Sí, van arribar els jocs olímpics i vaig estar 9 o 10 mesos treballant per a aquell<br />
equip que va venir. Els vaig preparar el seu oci, els detalls de l’hotel, els entrenaments,<br />
tot. I bé, un munt de coses més amb l’NBA. Vam anar també al<br />
McDonald’s Open de París, on la Penya va estar a punt a punt de guanyar els<br />
Lakers. I també he estat amb tots els jugadors que han vingut aquí de promoció<br />
dels seus patrocinadors: el Michael Jordan, el Charles Barkley, el Shaquille<br />
O’neal, l’Allan Iverson, el Kevin Garnett, el Vince Carter... he estat intèrpret de<br />
tots aquests i els he acompanyat en les seves estades aquí.<br />
Caram, quantes coses!<br />
Bé, també he fet de presentador en molts d’aquests esdeveniments. Vaig començar<br />
amb partits d’estrelles de l’ACB, després l’Eurolliga, els jocs olímpics<br />
de d’Atenes i un munt d’esdeveniments més...<br />
Vas abandonar el bàsquet com jugador professional jove, però mai te n’has<br />
desvinculat del tot...<br />
M’agrada perquè hi estic vinculat però tinc la meva vida i no em dedico únicament<br />
al bàsquet. A nivell professional, la meva principal activitat és la interpretació,<br />
fa 20 anys que sóc intèrpret. He traduït fa poc a Leonardo di Caprio i<br />
d’aquí a uns dies ho faré amb Will Smith, però treballo a congressos, gales...<br />
a tot arreu!<br />
I com és que vas passar de jugar a bàsquet a fer d’intèrpret?<br />
Quan vaig deixar el bàsquet em vaig dedicar a fer de professor d’anglès. A poc<br />
a poc em van sortir oportunitats per fer d’intèrpret i al final vaig decidir dedicarm’hi<br />
a temps complet.
Tornant al bàsquet, ens saps explicar per què surten tan bons jugadors<br />
dels Estats Units?<br />
Perquè són molts. Allà es juga a bàsquet com aquí a futbol. A qualsevol cantonada<br />
et trobes pistes i sempre hi ha gent jugant. A més, a les escoles,<br />
hi ha la tradició de jugar a bàsquet a l’hora del pati. De tota manera, allà la<br />
gent no és tan fanàtica d’un club o un esport sinó que aprenen a apreciar<br />
l’esport en general, i igual van a veure un partit de bàsquet que un de<br />
futbol americà i mai necessàriament a veure els mateixos equips. A més,<br />
a nivell de formació, tot està molt ben pensat. Aquí, en general, els entrenadors<br />
dels equips de nanos són molt joves, sense massa experiència i<br />
que no exigeixen gaire disciplina... Tot plegat és una mica d’estar per casa.<br />
Sembla, però, que no ens podem queixar del què tenim ara a casa. Com<br />
veus el bàsquet català?<br />
Està molt bé a nivell elit.<br />
Però per arribar a l’elit cal que hi hagi una bona base, no?<br />
Sí, però pensa que els grans equips estan captant la canalla als 9, 10 o 11 anys<br />
per formar-los.<br />
Què faries per canviar-ho?<br />
Jo treballaria més amb els entrenadors, però és molt difícil. Qui ho pot fer<br />
això, la Federació? La Federació pot arribar fins a on pot arribar... Jo crec que<br />
és una qüestió de mentalitat. Aquí si el nen no vol córrer la resposta és “doncs<br />
no corris”. Jo penso que hauria de ser “si no vols córrer, te’n vas a casa i no<br />
jugues amb el meu equip”. Als Estats Units, com que hi ha tanta gent que vol<br />
jugar, pots ser més selectiu i triar els que demostren més interès.<br />
El nostre protagonista, al costat de Michael Jordan.<br />
I tu? Jugues encara de tant en tant?<br />
Sí, un cop per setmana ens reunim amb una colla que són d’<strong>Alella</strong> i rodalies<br />
i fem un partidet. Jo sóc el veterà, ells tenen entre 25 i 30 anys, però fem<br />
esport i ens ho passem molt bé.<br />
Com és un dia normal de la teva feina com a intèrpret?<br />
Dedico més o menys un 60% del meu temps a aquesta activitat. Un dia normal?<br />
Doncs anar a un hotel, a un congrés, a una trobada i traduir algú per<br />
instruir, negociar o el que sigui, des d’un congrés de metges a una cosa de<br />
filosofia...<br />
Deu ser molt complicat traduir un congrés de metges, que fan servir un<br />
vocabulari tan específic...<br />
Sí, però ho fem sovint. Amb els anys, et formes i et prepares i aprens allò que<br />
toca. El més important a l’hora d’interpretar és ser ràpid. Tal com escoltes,<br />
parles, és una transformació gairebé instantània. Això és el que tenim els<br />
intèrprets, que som molt ràpids en el processament de paraules. És molt<br />
agradable perquè treballes amb temes molt variats.<br />
Quant fa que vius a <strong>Alella</strong>?<br />
13 anys. Abans havíem estat a Barcelona i després 7 anys a Vilassar.<br />
I per què El Maresme i més tard <strong>Alella</strong>?<br />
Estàvem a Barcelona i jo enyorava la manera de viure en una casa, com als<br />
Estats Units. I vam mirar per tot arreu, Gavà, Castelldefels, Sant Cugat... i vam<br />
trobar la casa que ens agradava a Vilassar. Quan vam tenir el nostre fill vam<br />
necessitar una mica més d’espai i vam acabar venint a <strong>Alella</strong>.<br />
65<br />
CEDIDA
BÀSQUET<br />
JOAN COSTA: D’AQUÍ A FINAL DE TEMPORADA<br />
GAUDIREM DE BON BÀSQUET A ALELLA<br />
MARTÍ CASALS<br />
Aquesta temporada 2007-2008 el Bàsquet <strong>Alella</strong> està format per uns cent nois/<br />
es, quinze més que la temporada anterior. Tot i així l’escola de Bàsquet Base ha<br />
patit problemes per manca de jugadors/es en algunes categories per completar<br />
equips com el cadet masculí i femení. En altres, com el Mini (edats compreses<br />
entre 10-11 anys) tenen pocs efectius i han de rebre l’ajuda dels Pre-Mini.<br />
Però no tot han estat problemes. Durant aquests 4 mesos de competició que<br />
portem, en general l’evolució en el joc de molts dels equips i les grans expectatives<br />
d’aquí a final de temporada poden ser interessants per gaudir de bon<br />
bàsquet a la població d’ <strong>Alella</strong>, segons el coordinador del club Joan Costa.<br />
EL PRIMER EQUIP MILLORA A POC A POC<br />
L’equip Sènior que juga actualment al Grup 1 de la Copa Catalunya ha jugat<br />
nou partits amb un balanç desfavorable (8 derrotes i només un partit guanyat)<br />
però en els últims partits ha donat signes de millora en el joc col·lectiu. Si es<br />
té en compte que l’equip alellenc ha sofert derrotes als últims segons amb<br />
marcadors ajustats i que va estar a punt de guanyar al líder de la competició<br />
(CB Mollet) fa poques jornades, en principi s’obtindran resultats a curt termini.<br />
Recordem que l’actual equip Sènior és dels més joves de la competició (possible<br />
manca d’experiència) i té problemes greus de rebot (no compta amb cap<br />
cinc a l’equip). Per tant, fa que s’hagin de multiplicar en defensa i dependre<br />
MOTOS<br />
TITO RABAT FITXA PER KTM PER DISPUTAR LA<br />
SEGONA TEMPORADA AL MUNDIAL DE 125 CC<br />
XAVI NADAL<br />
L’Alellenc Esteve “Tito” Rabat ja ha<br />
iniciat la pretemporada 2008 amb els<br />
primers entrenaments al circuit de<br />
Jerez, debutant amb l’equip Repsol<br />
KTM en la que serà la seva segona<br />
temporada al Campionat del Món de<br />
Tito Nadal rodant amb la KTM a Jerez.<br />
Motociclisme de la cilindrada de 125<br />
cc. Entre els companys d’equip que<br />
tindrà enguany l’alellenc hi ha Julián<br />
Simón i Marc Márquez. En les primeres<br />
proves, Rabat s’ha mostrat molt<br />
satisfet per la potència del motor, encara<br />
que troba que el punt més feble<br />
ARXIU<br />
en excessives ocasions de la inspiració del joc exterior. Segons Costa, l’ actual<br />
tècnic de l’equip, es respira optimisme i si es recuperen lesions i es comencen<br />
a guanyar els finals ajustats la dinàmica canviarà en breu.<br />
LA PEDRERA DEL BÀSQUET ALELLA PROMET<br />
A l’equip Sots-21 que juga al Grup 2 de la Copa Catalunya no li poden anar millor<br />
les coses encapçalant en solitari la competició amb vuit partits guanyats i<br />
tan sols un de perdut. L’ única derrota de l’equip va ser davant el Cardedeu per<br />
un excés de confiança, actual problema que pot tenir al llarg de la temporada<br />
aquest planter. El repte dels Sots-21 seria millorar la temporada anterior, i això<br />
passa per classificar-se pels play-offs i a partir d’aquí demostrar els bons recursos<br />
tècnics de què gaudeix per arribar el més lluny possible. Un dels obstacles<br />
que podran tenir serà si continuen guanyant partits amb tanta facilitat,<br />
ja que això els podria perjudicar amb una falta d’ambició en el joc.<br />
En categoria infantil femení s’està realitzant una gran temporada i el més<br />
important és que la seva progressió sembla no tenir fi. Tot i estar amb dues<br />
derrotes i dues victòries, la seva millora en el joc és ascendent tenint en compte<br />
que alguna de les integrants de l’equip és mini.<br />
Per últim, comentar que el CB <strong>Alella</strong> durant les festes de Nadal organitzaran<br />
unes jornades de tecnificació de bàsquet base pels menuts i joves amants<br />
del basquetbol. Estigueu atents!!!<br />
de la moto és el comportament del<br />
bastidor.<br />
“Tito” Rabat va sorprendre tothom<br />
en el seu debut al campionat<br />
del món per la seva vàlua, el seu<br />
pilotatge i la seva lluita fins al final<br />
davant de “vaques sagrades” del<br />
quart de litre. El noi d’<strong>Alella</strong> va finalitzar<br />
la temporada en onzena posició<br />
amb un total de 74 punts. La millor<br />
actuació la va tenir al Gran Premi de<br />
la Xina on va ocupar la tercera plaça<br />
del caixó en una cursa en la qual va<br />
sortir en la quinzena posició i durant<br />
moltes voltes va tenir opció d’alçarse<br />
amb el triomf.<br />
Una altra prova destacable va ser<br />
la darrera del campionat, al circuit valencià<br />
de Xest, en la qual va finalitzar<br />
en el sisè lloc. La part negativa de la<br />
67<br />
temporada va ser la caiguda en els<br />
entrenaments cronometrats del GP<br />
de França, al circuit de Le Mans, quan<br />
circulava a 204 km/h. A causa de la<br />
caiguda, Rabat va haver de ser operat<br />
d’una fractura a la mà esquerra.<br />
Després del seu pas per l’equip<br />
Repsol Honda, Rabat ha fitxat per<br />
KTM. De cara a l’inici de la competició,<br />
el noi d’<strong>Alella</strong> està duent a terme<br />
la posta a punt i la presa de contacte<br />
amb la nova màquina i farà la pretemporada<br />
a Jerez (del 24 al 26 de gener)<br />
i a València (del 28 al 31 de gener), i<br />
dos tests oficials a Jerez (del 19 al<br />
21 de febrer) i a Qatar (de l’1 al 3 de<br />
març). La campanya començarà en<br />
aquest país del Golf Pèrsic, en una<br />
polèmica prova que es disputarà de<br />
nit.
ATLETISME<br />
RAÜL PARRA ACONSE-<br />
GUEIX MARCA PERSONAL<br />
A LA MARATÓ<br />
XAVI NADAL<br />
Els atletes del Serra Marina <strong>Alella</strong> van tenir una presència destacada a la Jean<br />
Bouin i a la Behobia-Sant Sebastià. A la clàssica cursa barcelonina, que té<br />
l’inici i el final a les fonts de Montjuïc, hi van participar set corredors amb unes<br />
marques força interessants. Així, Raül Parra va finalitzar la prova popular amb<br />
un crono de 36 minuts i 33 segons; a continuació van arribar Èdgar Olivares,<br />
36:52; Jordi Rojas, 45:39; Paco Gimeno, 49:40; Mercè Estivill, 51:57; Laura<br />
Pineda, 1:00:21; i Vanessa Castro, 1:10:33.<br />
Quatre atletes del Serra Marina es van desplaçar a terres guipuscoanes per<br />
córrer la Behobia-Sant Sebastià. La cursa té un recorregut de 20 quilòmetres<br />
i dins del món de l’atletisme tothom la destaca per l’animació i el suport del<br />
públic, i pel port de muntanya que s’ha de pujar del quilòmetre <strong>16</strong> al 17, que<br />
inclou tots els ritmes i fa honor a la duresa de la prova. Malgrat aquesta adversitat,<br />
els corredors d’<strong>Alella</strong> van creuar la línia d’arribada amb uns temps força<br />
correctes. Raül Parra va emprar 1 hora, 21 minuts i 26 segons per desplaçar-se<br />
d’una població basca a l’altra i Jordi Simeon va aturar el rellotge en 1:27:07;<br />
Paco Gimeno, en 1:50:34, i Mercè Estivill, en 2:08:50.<br />
Però el protagonista de la temporada 2007-2008 és sens dubte Raül Parra.<br />
L’alellenc va córrer la seva primera marató a Palma de Mallorca on va fer un<br />
crono de 3 hores 10 minuts i 6 segons. A més, enguany ha aconseguit marca<br />
personal a la mitja marató, en concret, va aturar el rellotge en 1 hora, 24 minuts<br />
i 25 segons a la prova de Sant Cugat del Vallès.<br />
Parra, a la maratí de Palma de Mallorca .<br />
CEDIDA<br />
RUGBI<br />
EL CLUB DE RUGBI ALELLA<br />
ESCALA POSICIONS A LA<br />
CLASSIFICACIÓ<br />
XAVI NADAL<br />
El Club de Rugbi <strong>Alella</strong> ha redreçat el<br />
seu rumb al Campionat de Catalunya<br />
de Segona Divisió en les dues darreres<br />
jornades i a hores d’ara ocupa la<br />
sisena posició a la zona mitjana de<br />
la classificació, només a dos punts<br />
de la tercera plaça, que és l’objectiu<br />
que vol assolir el club al final de la<br />
temporada.<br />
Després de la victòria contundent<br />
davant el CR Parets per 13<br />
a 3 i de l’empat a 13 al camp del<br />
Castelldefels RUC, els alellencs han<br />
encadenat dues derrotes clares al<br />
terreny de Químic ER “A” (38 a 3)<br />
i a casa davant el Gòtics RC “B” per<br />
7 a 17. Les dues darreres jornades<br />
han servit per escalar posicions a<br />
la classificació gràcies a l’empat a<br />
FUTBOL<br />
XAVI NADAL<br />
El Club de Futbol <strong>Alella</strong> continua ancorat<br />
a la zona privilegiada de la Primera<br />
Regional un cop s’han disputat un terç<br />
dels partits de la competició. Els alellencs<br />
són a la tercera posició amb 21<br />
punts, fruit de sis victòries, tres empats<br />
i tres derrotes. Els homes entrenats<br />
per Joan Carles Jimeno “Charli”<br />
han sorprès els seus rivals pel seu<br />
bon joc, per la seva lluita durant els<br />
noranta minuts de partit i per la seva<br />
fortalesa defensiva, que els ha convertit<br />
en l’equip menys golejat de la<br />
categoria en rebre només 13 dianes.<br />
Els verds no han estat derrotats<br />
en cap de les set primeres jornades<br />
de lliga, tot guanyant a casa al Barceloneta<br />
(1 a 0), el Singuerlín (1 a 0), el<br />
Cirera (2 a 0) i el Pomar (2 a 0), mentre<br />
que a fora han empatat als camps del<br />
69<br />
Lleida contra l’INEFC (5 a 5), en un<br />
encontre en què els d’<strong>Alella</strong> van ser<br />
molt superiors a la segona part, i a<br />
la victòria treballada davant el RC<br />
Cornellà-Martorell “B” per 17 a 10.<br />
Amb aquests resultats, els alellencs<br />
són sisens amb dues victòries, dos<br />
empats i dues derrotes i amb un partit<br />
pendent que els ha d’enfrontar al<br />
Torroella Els Senglars i que en el seu<br />
dia va ser suspès a causa de la pluja.<br />
Els alellencs han mantingut la<br />
plantilla compensada, jove i amb suficients<br />
efectius de les temporades<br />
darreres, amb algun petit retoc com<br />
el fitxatge d’un australià. El CR <strong>Alella</strong><br />
continua entrenant al Camp d’Esports<br />
d’<strong>Alella</strong> i jugant els partits de<br />
casa a la Vall d’Hebron de Barcelona,<br />
a la Teixonera.<br />
EL CF ALELLA OCUPA<br />
LLOCS DE PRIVILEGI<br />
Premià de Dalt (2 a 2) i del Polvoritense<br />
(1 a 1) i han batut al Cerdanyola<br />
de Mataró (1 a 4). La primera derrota<br />
es va produir al terreny de la Penya<br />
Barcelonista UDAF per 1 a 0. Malgrat<br />
l’ensopegada, els d’<strong>Alella</strong> van vèncer<br />
a casa l’Atlètic Vilassanès per 2 a 1 i<br />
van empatar contra el Santvicentí (2<br />
a 2). La situació s’ha torçat a les dues<br />
darreres jornades on els alellencs<br />
han caigut al camp de la carretera<br />
de Granollers contra el líder destacat<br />
Penya Barcelonista Anguera (1 a 2) i<br />
a terres del Bages contra el Sant Pau<br />
Manresa per 3 a 0.<br />
El futbol base està duent a terme<br />
una temporada amb bons resultats.<br />
Cal dir que els benjamins i els cadets<br />
militen a la primera divisió de les comarques<br />
barcelonines.
ESCACS<br />
RELLEU EN LA PRESI-<br />
DÈNCIA DEL LAETÀNIA<br />
XAVI NADAL<br />
El Club d’Escacs Laetània es prepara per competir una temporada més a<br />
la Tercera Divisió Provincial de Barcelona, en la qual hi participarà amb dos<br />
equips de quatre jugadors cadascun. Després que la temporada passada el<br />
conjunt “A” es va classificar en la segona posició i es va quedar a les portes<br />
de l’ascens, enguany s’ha confeccionat una esquadra amb jugadors d’un bon<br />
nivell que, si no sorgeixen imprevistos, de ben segur que aconseguiran el salt<br />
a la categoria superior. A l’espera que la campanya s’iniciï al mes de febrer de<br />
2008, els socis del club estan disputant un seguit de competicions de partides<br />
simultànies.<br />
D’altra banda, el IV Torneig de Festa Major, que es va disputar del 17 al 25<br />
d’agost, va comptar amb la participació de 60 jugadors, dels quals sis tenien<br />
la categoria de mestres internacionals i procedien de Catalunya i de França.<br />
Aquest ha estat l’any que el torneig s’ha consolidat de manera definitiva, pel<br />
fet que el nombre de participants ha estat superior a d’altres edicions i, a més,<br />
el nivell dels esportistes ha estat superior.<br />
Enmig d’aquesta bonança de l’esport del tauler, la presidència del Club<br />
d’Escacs Laetània ha canviat de mans. Xavi Andiñach ha assumit les regnes<br />
del club en substitució de José Luis Monente que, per raons personals, ha<br />
preferit deixar el seu càrrec encara que continua essent soci. Durant el seu<br />
mandat, Monente ha aconseguit que el nombre d’afeccionats als escacs augmenti<br />
considerablement a <strong>Alella</strong> –sobretot entre els joves-, que hi hagi dos<br />
equips de competició i que el torneig d’estiu sigui tota una referència a nivell<br />
català.<br />
NATACIÓ<br />
XAVI NADAL<br />
Alan i Brenton Cabello han iniciat<br />
una nova campanya amb l’objectiu<br />
de convertir-se en uns dels millors<br />
nedadors en l’àmbit estatal, despuntar<br />
en les proves internacionals,<br />
aconseguir la mínima per assistir al<br />
Campionat d’Europa d’Eindoven i,<br />
per què no?, obtenir el passaport per<br />
competir a l’Olimpíada de Pequín de<br />
l’estiu vinent.<br />
Els alellencs participaran a mitjan<br />
desembre al Meeting d’Eindoven per<br />
tal d’ultimar la preparació i assistir en<br />
plena forma al Campionat Estatal Absolut<br />
d’Hivern de Gijon, que es disputarà<br />
en una piscina de 50 metres. A la<br />
cita estatal, Brenton nedarà les pro-<br />
BTT<br />
ELS CICLISTES<br />
D’ALELLA S’APUNTEN<br />
A LES DUATLONS DE<br />
MUNTANYA<br />
XAVI NADAL<br />
Els ciclistes alellencs Ferran Ros, Pau Cebrián i Eva Tomàs participen aquesta<br />
temporada al Circuit Català de Duatlons en les files del B.B. L’Ametlla del<br />
Vallès. El campionat consta de deu proves en les quals es puntuen els sis<br />
millors resultats que cada biker ha dut a terme durant tota la campanya.<br />
Un cop s’han disputat tres proves, Ros és quart a la classificació general<br />
absoluta i segon en la d’equips. El d’<strong>Alella</strong> va quedar en l’onzè lloc i primer<br />
per esquadres a Viladecavalls; vuitè a Vallfogona del Ripollès, i també vuitè a<br />
Balaguer i segon per conjunts. Fora de l’alta competició, Ros va finalitzar a la<br />
quarta posició a la pedalada popular de BTT d’Òrrius.<br />
Eva Tomàs va debutar a la competició fent podi a Viladecavalls amb una<br />
esperançadora tercera posició. L’alellenca, tota una especialista en curses de<br />
fons, en què ha arribat a disputar la marató de Barcelona, no va tenir tanta sort<br />
a Vallfogona del Ripollès on es va haver de retirar per una caiguda. Per la seva<br />
banda, Pau Cebrián també s’ha enfrontat a la duresa de la duatló participant a<br />
les proves de Viladecavalls i Vallfogona del Ripollès.<br />
Cal dir que Ferran Ros prendrà part per segona temporada consecutiva<br />
al Circuit Català de Duatlons de Muntanya. Aquesta modalitat està reservada<br />
per a atletes amb un gran potencial físic, ja que s’han de combinar pujades i<br />
descensos de gran pendent en bicicleta amb un ascens a un pic.<br />
ELS GERMANS CABELLO BUSQUEN LA MÍNIMA<br />
PER A L’EUROPEU D’EINDOVEN<br />
ves de 50 i 100 metres papallona, 50<br />
braça i 200 estils. L’Alan participarà a<br />
les proves de 50 i 100 metres esquena<br />
i 200 estils. Una vegada més, el<br />
duel entre els germans per endur-se<br />
l’or als 200 metres estils serà un dels<br />
moments estel·lars del campionat.<br />
A banda de les medalles que<br />
s’emportaran i de les marques personals<br />
que de ben segur batran, Brenton<br />
i Alan tenen com a prioritat fer les<br />
mínimes per participar al Campionat<br />
d’Europa Absolut d’Eindoven, que<br />
es disputarà el mes de març de 2008<br />
i, de retruc, aconseguir el bitllet per<br />
anar a les Olimpíades de Pequín.<br />
Per últim, cal dir que Brenton<br />
Cabello lidera la novena edició del<br />
Circuit Català de Natació, empatat<br />
a punts amb Edu Lorente, després<br />
que s’hagin dut a terme tres proves.<br />
Alan i Brenton, en acció. CEDIDA