+info1 - Ajuntament de Cornellà

cornellaweb.com

+info1 - Ajuntament de Cornellà

EL GRAFFITI

A CORNELLÀ

Autor: Cartago


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ......................................................................................... 2

APROXIMACIÓ AL GRAFFITI

QUÈ ÉS EL GRAFFITI? .................................................................... 4

HISTÒRIA DEL GRAFFITI ................................................................ 5

ELS ESCRIPTORS DE GRAFFITI ..................................................... 8

MATERIALS ..................................................................................... 10

TIPOLOGIA ...................................................................................... 14

ESTILS ............................................................................................. 18

PROCÉS DE CREACIÓ ................................................................... 21

EL GRAFFITI I L’ESPAI URBÀ ........................................................ 23

EL GRAFFITI A CORNELLÀ

CONTEXT SOCIOCULTURAL DE LA CIUTAT ............................... 26

NORMATIVA .................................................................................... 28

COMENTARI PER BARRIS

‐ El Pedró .................................................................................... 29

‐ Gavarra .................................................................................... 31

‐ Sant Ildefons ............................................................................ 32

‐ Almeda ..................................................................................... 33

‐ Centre ....................................................................................... 33

‐ Riera ......................................................................................... 34

‐ Fontsanta-Fatjó ........................................................................ 35

‐ Vies del tren ............................................................................. 35

CONCLUSIONS ....................................................................................... 37

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ................................................................ 38

ANNEXOS

ANNEX 1: Normativa municipal ............................................................. I

ANNEX 2: Entrevista a una escriptora de graffiti .................................. II

ANNEX 3: Arxiu fotogràfic .................................................................... III


INTRODUCCIÓ

Sempre m’han cridat l’atenció les pintades que veia pel carrer. Em preguntava

què significaven aquells noms estranys de colors que es repetien, i sobretot

què impulsava la gent a escriure’ls. Durant l’estiu vaig tenir la oportunitat de

participar en un taller de graffitis i conèixer un escriptor. Això va fer créixer el

meu interès pel tema i vaig decidir aprofitar el treball de recerca per investigar

més coses sobre aquest món fascinant.

Abans de començar a fer el treball, els meus coneixements sobre el graffiti eren

molt limitats i estaven basats en informacions errònies i estereotipades. Per

il·lustrar-me, vaig llegir Graffiti. La palabra y la imagen, un assaig sobre el

graffiti de Jesús de Diego que m’ha ajudat molt a comprendre aquest fenomen i

a redactar aquest treball.

Però a banda de llibres i teoria tenia una altra font important de coneixement: el

carrer. La possibilitat de dur a terme un treball de camp em va semblar molt

atractiva com a alternativa a la rutina d’estudi. Primerament vaig pensar a

treballar en la ciutat de Barcelona, però la magnitud de la tasca va fer que em

decidís per Cornellà de Llobregat, la meva ciutat. I realment crec que ha estat

una elecció encertada, ja que gràcies a això he descobert cares ocultes de

Cornellà que m’han ajudat a comprendre millor la meva pròpia ciutat. Armada

amb una càmera i un mapa, em vaig dedicar a recórrer cada barri buscant tots

els racons amagats on pogués haver graffiti. Fruit d’aquest treball minuciós he

aconseguit unes 800 fotos de graffitis de tota la ciutat. També vaig assistir a un

taller de graffitis, on vaig poder entrevistar a escriptors locals de totes les edats

Pel que fa a l’estructura del treball, l’he dividit en dues parts. La primera és la

part més teòrica: es fa una introducció del graffiti en general, es parla de la

seva evolució al llarg de la història i se’n comenten les tècniques i els estils.

També s’estudia els escriptors de graffiti i la relació que mantenen amb l’espai

urbà, així com els passos que segueixen en la creació d’una obra.

La segona part recull les observacions del treball de camp. En el primer apartat

s’explica el context de Cornellà en relació amb els graffiti, incloent les

2


informacions recollides en entrevistes a escriptors. Després es repassa el punt

de vista de les autoritats i es parla de la normativa municipal en relació al

graffiti. Finalment es comenten les característiques dels graffitis barri per barri,

redactades a partir de les observacions realitzades al carrer.

Després de les conclusions s’han inclòs els annexos: el capítol de la ordenança

municipal de neteja sobre els graffitis, una entrevista a una escriptora de graffiti

i un arxiu fotogràfic.

He inclòs aquest últim annex per que m’ha semblat que, al ser una

manifestació gràfica, les fotos ajudarien a fer-se una idea del tipus de graffiti

que hi ha a cada barri. Aquest recull és només una selecció de les quasi 800

fotos que he fet en el treball de camp, que per motius obvis d’espai i tinta no es

podrien haver inclòs en el treball.

Els graffiti, com aquest de la fàbrica Rosés,

conviden al vianant a participar en el seu joc

3


QUÈ ÉS EL GRAFFITI?

APROXIMACIÓ AL GRAFFITI

La paraula graffiti prové de l’italià graffiare (gargotejar), que a la vegada prové

del llatí graphiti. Hi ha una certa polèmica pel que fa a la correcció d’aquesta

paraula: he consultat diferents diccionaris i tots m’han donat diferents

respostes. Com que no hi ha consens, he decidit fer servir la paraula graffiti en

lloc de grafit, ja que respecta la veu anglesa i és la que s’utilitza a nivell

mundial. Com el graffiti va néixer a Amèrica, tot el vocabulari relacionat amb ell

està en anglès. Algunes paraules s’han traduït al català, però les altres s’han

deixat en l’ idioma original, perquè és com les utilitzen els escriptors de graffiti.

El graffiti és el conjunt de les diferents formes d’inscripció o pintura que es fan a

l’espai urbà. Originàriament aquest terme només feia referència a aquelles

pintades realitzades amb esprai, però l’aparició de noves tècniques com la

plantilla o l’adhesiu han fet ampliar el sentit de la paraula.

Les motivacions que porten a crear graffiti són, bàsicament, la comunicació

amb l’entorn urbà i la promoció individual de l’escriptor, encara que en algunes

zones també té una funció territorial

El graffiti està molt relacionat amb la cultura hip-hop i la cultura urbana, per la

qual cosa també és anomenat art del carrer (street art), en contraposició de l’art

dels museus. No tota la gent està d’acord amb aquesta qualificació, perquè per

a molts graffiti és sinònim de vandalisme juvenil.

Pintada reivindicativa del barri de Sant Ildefons

4


HISTÒRIA DEL GRAFFITI

Des del principi dels temps, les persones han pintat les parets per expressarse.

Els homes primitius pintaven escenes de caça a les coves per tenir sort en

les caceres, i a les parets de Pompeia, ciutat romana enterrada per les cendres

del Vesubi, s’han trobat tota mena de graffitis. Les pintades a les parets es van

utilitzar a la Segona Guerra Mundial, tant per fer propagada del règim nazi com

per denunciar-ne les atrocitats. Els estudiants del maig del 68 van omplir els

carrers d’eslògans pacifistes i en contra del sistema en forma de pancartes,

cartells i pintades.

El graffiti modern té els seus orígens a la Nova York de finals dels anys 70, dins

del marc de la cultura hip-hop. Els autors eren joves negres i immigrants de

barris marginals que volien sortir de la pobresa i aconseguir respecte i

reconeixement amb les seves pintades. Els primers graffitis eren tags,

pseudònims que utilitzaven els joves per amagar la seva identitat i que solien

ser noms curts de no més de sis lletres acompanyats d’un número que es

corresponia amb el de casa seva. En aquesta primera fase els noms encara

eren llegibles i la quantitat era més important que la qualitat: l’objectiu consistia

a escriure el màxim nombre de tags per tota la ciutat per donar-se a conèixer

ràpidament. Els vagons del metro van ser la diana preferida dels graffiters,

perquè al moure’s per la ciutat podien fer arribar el seu missatge a més gent.

L’audàcia a l’hora d’escriure també estava ben valorada, es buscaven llocs

inversemblants o de difícil accés per cridar l’atenció.

I realment ho van aconseguir, ja que aquestes formes d’expressió aviat es van

estendre cap a altres ciutats nord-americanes com San Francisco, Filadèlfia,

Chicago i Nova Jersey. L’augment del nombre de graffiters va provocar un

embelliment formal dels tags, que es van anar complicant fins a arribar a fer-se

il·legibles. L’aparició de retoladors de mides diverses i noves vàlvules per als

esprais que permetien dibuixar línies més gruixudes va permetre l’aparició de

composicions més complexes i d’elements icònics que acompanyaven el text.

Van aparèixer nous estils que evolucionaven ràpidament i de manera constant:

al no existir normes acadèmiques que fixessin la manera de fer els graffitis, els

artistes tenien una llibertat absoluta a l’hora de fer-los. Quan un nou estil

5


agradava, era copiat i assimilat per la comunitat, de la mateixa manera que

molts nous estils desapareixien al poc temps de crear-se perquè no eren

acceptats.

A mitjan anys 70 es produeix el boom dels graffitis al metro de Nova York. Els

tags van deixar pas a peces més grans i treballades que van arribar a cobrir

vagons sencers, els cèlebres whole cars. La competitivitat era molt alta, i es va

desencadenar una autèntica guerra d’estils en la qual es van crear obres

realment notables. Aquest període d’esplendor es va acabar el 1980, quan les

autoritats novaiorqueses van decidir incrementar les mesures de seguretat en

estacions i cotxeres i repintar els vagons afectats.

Però les brigades de neteja no van poder eliminar completament el graffiti.

Després d’un període de supervivència en què quasi va desaparèixer, la

consolidació del hip-hop va impulsar-ne la recuperació. Aquest moviment

consta de tres manifestacions principals: el graffiti, el breakdance i el rap. El

breakdance és un ball en què destaquen les piruetes i les acrobàcies al terra

que fan els breakers (ballarins). Els Mc’s (Master of Ceremonies o cantants de

rap) canten i improvisen rimes provocatives al ritme de la música que

componen els DJ (disc jockey) a partir de la combinació de sons de tota mena.

Més tard apareixeran els skaters o experts del monopatí. El hip-hop és “un

moviment de caràcter urbà que busca vies de potenciació individual dins de

marcs socioestètics de grup” (Jesús de Diego).

El graffiti va saltar l’Atlàntic i va arribar al continent europeu a través dels

testimonis de turistes que es van fixar en la inusual estètica que lluïen els

vagons de metro. Alguns marxants d’art, veient un nou fenomen artístic amb

què satisfer la inesgotable set de novetats dels seus clients, van convidar

graffiters americans per exposar els seus treballs a les seves galeries.

Aquestes iniciatives van ser un fracàs comercial, però van ajudar a estendre el

graffiti en terres europees. La seva consolidació va arribar a mitjan anys 80,

amb l’arribada del hip-hop a la cultura underground europea.

Els joves graffiters del vell continent van començar imitant els seus homòlegs

americans, però les circumstàncies que els envoltaven eren diferents. Per

6


començar, el seu origen social era superior al dels pioners nord-americans; tot i

tenir una certa noció de classe, no vivien en comunitats ètniques marginals. Al

no estar tan durament perseguits per les autoritats i tenir més llibertat creadora,

els escriptors de graffiti europeus van donar un caràcter més artístic a una

forma d’expressió tradicionalment clandestina que la societat ja no veia com un

simple acte vandàlic. Sense perdre la seva aura d’il·legalitat, va arribar a

comptar amb el suport d’algunes institucions i a ser perseguit per unes altres.

Els primers països per on es va difondre van ser Anglaterra, França i els Països

Baixos, tot i que en la dècada dels 80 ja s’havia iniciat un moviment de graffiti

independent d’arrel punk a ciutats com París i Madrid. Actualment el graffiti s’ha

estès per la majoria de països europeus, amb diferents graus d’evolució i

acceptació. A França, per exemple, hi predomina el graffiti icònic i de

personatges, mentre que els escriptors italians són famosos pel seu

bombardeig de trens. Les ciutats espanyoles amb més moviment graffiter són

Madrid, Barcelona i Granada.

La proliferació de revistes, llibres i filmografia relacionada amb el graffiti ha

ajudat a la seva expansió, però la globalització del graffiti s’ha aconseguit

gràcies a l’auge d’Internet. La xarxa ofereix possibilitats infinites pels escriptors,

des d’exposar les seves obres en forma de fotografies fins a vendre el seu art o

comprar material on-line. Fins i tot existeixen pàgines per dibuixar el teu propi

graffiti en parets virtuals.

Graffiti de KURU, a Vidreres

7


ELS ESCRIPTORS DE GRAFFITI

Tot i ser una expressió pictòrica, els creadors de graffiti no s’anomenen pintors,

sinó escriptors (traducció directa de la paraula anglesa writer), perquè

originàriament només escrivien el seu tag amb lletres simples, sense

ornaments.

La majoria dels escriptors són joves d’entre 15 i 20 anys, tot i que n’hi ha que

comencen als 11 o 12 anys i altres que continuen pintant després de la vintena.

El seu origen social és molt variat, generalment són de classe baixa o mitjana

amb un baix nivell d’estudis i comencen guixant el seu tag amb retolador o

esprai pels carrers. Alguns no surten d’aquesta fase de toy (escriptor novell de

poca categoria), mentre que els que tenen inquietuds i volen millorar el seu estil

s’ajunten amb altres escriptors més experimentats per aprendre. Aquests són

els que aconsegueixen obres de més qualitat i millor tècnica. També hi ha

casos d’artistes que han adoptat l’esprai com a eina després d’estudiar belles

arts i que es dediquen a pintar pels carrers. Aquest intercanvi de talents també

es produeix en sentit contrari; alguns escriptors de graffiti exposen en galeries o

es dediquen al disseny gràfic. Molts escriptors reben encàrrecs per pintar

persianes o locals.

L’objectiu dels escriptors és arribar a tenir cert prestigi dins de la comunitat. Per

aconseguir-ho han de pintar peces de gran qualitat, però també poden obtenirlo

a base d’estampar el nom per tot arreu. Una obra nombrosa sempre és

respectada, independentment de la seva qualitat. El fet de pintar sobre l’obra

d’un altre escriptor és considerat un acte de provocació que pot desembocar en

un enfrontament directe. Només es tolera si la peça posterior és superior a la

que hi havia a sota.

Els escriptors no solen actuar en solitari. S’ajunten en crews, petits grups de no

més de cinc persones d’interessos i nivell semblants. Aquestes agrupacions

tenen un nom de dues o tres lletres, que és l’abreviatura d’un lema o una firma

en comú, que s’inclou en totes les obres que pinten. Són grups flexibles, els

membres poden variar fàcilment, i un escriptor pot pertànyer a més d’una crew

8


a la vegada. A les crews també es poden practicar altres disciplines del hiphop,

com el breakdance o el rap.

El cansament, les multes i la necessitat de buscar una feina fan que molts

escriptors abandonin els esprais i l’activitat graffitera en arribar a la majoria

d’edat. Alguns, però, segueixen pintant després dels 20 anys o hi tornen al cap

d’uns anys de descans.

Taller de graffiti a Vidreres

9


MATERIALS

Els materials tradicionalment associats al graffiti són els esprais i els retoladors.

Aquests estris, inicialment rudimentaris, s’han anat perfeccionant amb el temps.

Els primers escriptors els compraven en drogueries i els aplicaven

modificacions casolanes per adaptar-los al seu ús. Més endavant van aparèixer

marques especialitzades que ja fabricaven els productes orientats cap a aquest

mercat.

Però aquests materials no són els únics emprats per pintar les parets. Alguns

artistes s’han allunyat de l’esprai i utilitzen tècniques més complexes, com

l’aerògraf, les pintures a l’oli i el guix a l’oli. També hi ha altres mètodes, com

els adhesius i les plantilles, que s’han fet molt populars per la facilitat amb què

es poden estendre per tota la ciutat.

Retolador. És una eina molt popular entre els escriptors més joves, perquè és

barat i fàcil d’aconseguir i d’utilitzar. S’utilitza principalment pels tags per les

seves línies precises i simples. Es poden utilitzar tot tipus de retoladors, els

més apreciats són els més difícils d’esborrar. Alguns escriptors experimenten

amb diferents mètodes casolans per augmentar-ne l’efectivitat, però la majoria

compra marques especialitzades que tenen diferents gruixos.

10


Esprai. És la tècnica per excel·lència del graffiti, pel fàcil ús i la distribució de

colors i efectes que es poden aconseguir.

Els primers esprais eren bastant rudimentaris i la gamma de colors, molt

escassa, per la qual cosa els escriptors de graffiti van inventar modificacions

casolanes per adaptar-los al seu ús. Un dels mètodes més enginyosos

consistia a escalfar un pot d’esprai, refredar-ne un altre i connectar-los amb un

tub de bolígraf buit perquè els gasos calents entressin als freds i els colors es

barregessin. També es fabricaven els seus propis broquets per variar l’amplada

de la línia.

Tot això ha canviat amb l’arribada al mercat de maques especialitzades en

graffiti, com l’espanyola Montana, que és una de les més populars. La gamma

de colors ha augmentat considerablement, així como la quantitat i la qualitat de

la pintura. Els broquets són intercanviables i tenen diferents difusors per fer

traços des de 20 cm, per omplir grans superfícies (fat cap) fins a línies de pocs

mil·límetres per als detalls (skinny cap). També es pot variar la claredat de la

línia amb els brocs especials, encara que això es pot fer de forma manual

escrivint de manera completament perpendicular a la paret per obtenir una línia

clara, i de costat per aconseguir un efecte difús.

11


Pintures a l’oli, guix a l’oli i aerògrafs. Aquests materials, pel seu alt cost

econòmic i la dificultat del seu transport, no són molt populars entre l’escriptor

mitjà. L’aerògraf és un instrument que utilitza aire a pressió per dispersar el

pigment en partícules molt fines. El seu ús està reservat als que tenen un gran

domini de la tècnica del graffiti i volen experimentar amb noves formes, així

com aquells que han realitzat estudis de belles arts. La majoria d’obres que es

realitzen amb aquestes tècniques són encàrrecs i predominen les figures i els

personatges per sobre de les lletres.

Plantilla. És un mètode que ve de lluny: els estudiants del maig del 68 ja la

utilitzaven en les seves manifestacions a Paris. Com el seu propi nom indica, la

plantilla (o stencil) és una superfície semirígida (generalment cartró) a la que es

practiquen uns forats que formen un dibuix. Per estampar el dibuix només cal

omplir els espais amb la pintura de l’esprai. L’avantatge d’aquesta tècnica és

que és molt ràpida d’aplicar i la plantilla es pot reutilitzar tantes vegades com es

vulgui. Això redueix el risc de ser enxampat i provoca un impacte visual per

repetició. Normalment s’utilitza un sol color, però alguns artistes amplien la

gamma de colors per crear efectes de llum i ombra. El contingut d’aquests

missatges sol ser humorístic o de denúncia contra la societat, i el seu ús s’ha

estès molt en els últims anys.

12


Adhesius i cartells. Són uns mètodes que també s’han popularitzat bastant.

Permeten una major elaboració i són menys arriscades de posar en la via

pública. És una forma d’expressió urbana que no malmet tant les parets perquè

son fàcils de treure, i tenen un impacte visual més gran que els tags.

Altres mètodes. A banda dels materials ja explicats, hi ha noves tipologies de

graffiti que s’allunyen del format típic d’aquesta forma d’expressió. Un exemple

curiós són els Space Invaders, uns marcianets d’un videojoc clàssic repartits

per ciutats de tot el món en forma de mosaics fets amb rajoletes de piscina.

Altres creadors, com el Graffiti Research Lab, posen les noves tecnologies al

servei del graffiti, i han inventat el graffiti làser, que amb un ordinador i un

focus permet dibuixar graffitis de llum i projectar-los a grans edificis.

Invader de la Plaça del Pi de

Barcelona

Demostració del graffiti amb làser

feta pel Graffiti Research Lab

13


TIPOLOGIA

Segons la forma que adoptin els graffiti, se’ls pot classificar en tags o peces.

Les peces tenen un conjunt d’elements formals comuns, però poden adoptar

tantes formes diferents que se les classifica segons la seva qualitat.

El tag, com ja s’explica a l’apartat de la història del graffiti, és la primera forma

que es va utilitzar per fer graffitis. El tag, a més del pseudònim de l’escriptor,

també és una de les formes d’escriure’l, la més senzilla i poc elaborada. Amb

un esprai o retolador, s’escriu el tag en línies uniformes, sense farciment ni en

grans dimensions. A vegades va acompanyat de números o embelliments

formals, com fletxes o cercles que en dificulten la llegibilitat, però normalment

no solen ser gaire críptics. Com que requereixen poc temps en la seva

realització, són ideals per “bombardejar” una gran àrea en poc temps i donar-se

a conèixer ràpidament. Són molt habituals als carrers i es troben per tot arreu:

parets, persianes, armaris d’instal·lacions, bancs, senyals de trànsit, mobiliari

urbà en general i fins i tot vehicles. No es tenen en una alta consideració entre

els altres escriptors, perquè són obres d’escriptors joves i inexperts que volen

donar-se a conèixer ràpidament

Paret plena de tags a la Plaça Pare Lleonard, al

barri de Lindavista.

14


Una peça és una composició acabada, més elaborada que un tag però que pot

adoptar moltes formes diferents. Solen ser les lletres del nom de l’escriptor, o el

grup, i a vegades pot ser un missatge. Tot i la gran varietat de formes que pot

adoptar, hi ha un conjunt d’elements formals que defineixen una peça com a

tal.

Hi ha una sèrie d’elements comuns a totes les peces: la forma, el farciment, el

perfil i el fons. La forma és l’esquelet de la peça sobre el qual s’afegeixen la

resta d’elements. El farciment és l’espai interior de la lletra pintat amb un o varis

colors plans o en degradat. El perfil defineix la forma de la lletra. Sol ser negre,

però en alguns estils no es visible. El fons sobre el qual estan escrites les

lletres pot ser la mateixa paret, colors simples o una composició complexa, com

un paisatge o figures.

Hi ha altres elements de les lletres que no són obligatoris en les peces però

solen aparèixer bastant. La brillantor són línies enganxades o semi enganxades

al perfil que són com reflexos. A vegades van acompanyats de centelleigs de

llum. El power line és una fina línia de color entre el perfil del graffiti i el fons.

Els efectes 3D serveixen per desenganxar les lletres de la part i donar-los

volum. A més, hi ha elements decoratius de les lletres, com connexions i

fletxes.

Les peces que no són les lletres del sobrenom de l’autor solen estar firmades al

peu. Algunes, a més a més, tenen inscripcions que les complementen, com

dedicatòries o l’any de realització.

Els elements gràfics, com personatges o icones, solen acompanyar les lletres,

encara que també poden aparèixer en composicions aïllades.

15


Parts d’una peça de graffiti

Les peces de graffiti es poden classificar també segons la seva qualitat, que

depèn del temps esmerçat a pintar-les i de l’habilitat de l’escriptor.

En la categoria més baixa hi ha els throw up o vomitats, unes peces ràpides de

només dos colors com a màxim, que no tenen un farciment uniforme perquè

se’n veuen els traços de l’aerosol. Les lletres no tenen un disseny elaborat, ja

que l’objectiu d’aquesta tècnica no és aconseguir peces de gran qualitat sinó

fer-ne el màxim possible per donar-se a conèixer ràpidament. Els escriptors

utilitzen aquesta tècnica en parets d’alta visibilitat o en zones vigilades, on la

velocitat en l’execució és vital per no rebre una multa.

Throw-up al carrer Catalans

16


Una altra tècnica ràpida és la plata, que consisteix a utilitzar pintura platejada

en el farciment per augmentar la visibilitat. Aquest tipus de peces estan

pensades per carreteres amb molt de trànsit nocturn, perquè queden

il·luminades per les llums dels cotxes.

Les peces més complexes necessiten més temps i una gran habilitat. Solen

dibuixar-les escriptors experimentats, que es posen d’acord i treballen en equip

per omplir una paret. Com que han d’estar molta estona treballant, no les

poden pintar en murs molt exposats a la vigilància policial, i solen estar una

mica amagades.

Plata al polígon Ignasi Iglesias

Els personatges i les icones, que originàriament acompanyaven les lletres, han

anat evolucionant de simples gargots a composicions més elaborades i

independents de tota forma escrita. Alguns escriptors han arribat a substituir el

seu tag per una icona, perquè té més impacte visual

El Xupet Negré de Barcelona ha convertit un

xumet en un signe d’identificació

17


ESTILS

Tot i que cada escriptor té un estil personal propi i les obres de graffiti poden

adoptar mil formes diferents, es poden classificar en uns quants estils generals

que s’han anat formant amb el temps.

Les bubble letters (lletres bombolla) constitueixen l’estil més antic. Aquest tipus

de lletres solen ser bastant gruixudes i amb una forma arrodonida.

Buble letters sota un pont de la carretera de Sant Boi

Després van aparèixer les block letters (lletres bloc), de disseny molt senzill i de

grans proporcions per ser llegibles des d’una gran distància.

Block letters del pont del Llobregat

El wildstyle (estil salvatge) es potser l’estil més característic del graffiti. Les

lletres s’entortolliguen entre elles amb tota mena d’ornaments (connexions,

cercles, puntes i fletxes) formant estructures molt complexes. La gran quantitat

18


de línies i ornaments complica enormement la lectura del missatge, que pot

arribar a ser il·legible per a persones alienes al moviment. Hi ha tanta varietat

de graffiti wildstyle que normalment es classifica segons la seva composició i

morfologia. Segons la composició és estàtic quan hi predomina la línia recta i

dinàmic quan te formes més corbes i estilitzades que donen sensació de

moviment. La classificació morfològica fa referència al grau de complexitat, i es

divideix en semi-wildstyle (lletres llegibles amb complements senzills), wildstyle

(lletres poc llegibles amb molta ornamentació) i l’hiper-wildstyle o estil

Califòrnia, tan complex que ratlla l’abstracció.

Graffiti wildstyle sota un pont de la carretera de Sant Boi

L’estil 3D (3 dimensions) busca donar un efecte tridimensional a les lletres, i

juga amb el color, les formes o la perspectiva per desenganxar-les de la paret.

Aquest estil prescindeix d’alguns elements característics del graffiti, com el

perfil i les lluentors i es centra en els degradats i els plans de colors. Pot

combinar-se amb altres estils per aconseguir noves formes.

Graffiti 3D a Plaça Catalunya

19


L’estil dirty (escombraria) és bastant recent i es basa en la transgressió dels

elements formals i estètics del graffiti. Aquest estil dóna com a resultat formes

incorrectes i colors repetits, cosa que fa difícil a vegades saber si l’escriptor

crea aquestes deformacions expressament o per incapacitat de fer-ho bé.

Graffiti d’estil dirty

El graffiti orgànic és un estil relativament nou, en què les lletres prenen forma

d’objectes o adopten actituds humanes.

Graffiti d’estil orgànic

En el graffiti abstracte, la superfície sencera de la paret es cobreix amb els

colors i les formes típiques del graffiti però sense lletres ni missatges

intel·ligibles.

Graffiti d’estil abstracte

20


PROCÉS DE CREACIÓ

Com en tota manifestació artística, els escriptors de graffiti han de seguir una

sèrie de passos en l’elaboració de la seva obra.

El primer pas consisteix a buscar una paret per pintar. A l’apartat “El graffiti i

l’espai urbà”, que ve a continuació d’aquest, s’expliquen detalladament els

criteris que es segueixen per escollir-la. Un cop trobada una paret que

compleixi els requisits, s’ha de planificar què s’hi pintarà. Els escriptors

normalment no pinten sols, sinó que s’ajunten amb altres membres de la crew.

Això fa que s’hagin de posar d’acord en com repartir-se l’espai i que hagin de

dissenyar les seves composicions de tal manera que no es tapin les unes amb

les altres i donin una sensació de continuïtat. Els esbossos previs en paper són

habituals però no obligatoris, i depenen del caràcter i l’habilitat de cada

escriptor i de la complexitat de la peça. Tot i que la idea prèvia que es fa del

graffiti és bastant aproximada, mai és definitiva i és suficientment flexible com

per acceptar canvis d’última hora.

Quan ja han decidit el lloc i què pintar, els escriptors organitzen la sortida amb

tot el material.

El primer pas per pintar és el marcatge, un esbós primerenc en esprai d’un sol

color en el qual es dibuixa la forma del graffiti marcant les diferents zones

tonals, d’ombrejat o fons. Alguns escriptors experimentats se salten aquest pas

i comencen directament a pintar.

A continuació es comencen a omplir les diferents zones amb colors plans.

Aquesta primera distribució cromàtica dóna una idea del resultat final, ja que

per molts esbossos previs que es facin, el graffiti només agafarà la seva forma

definitiva quan es comenci a materialitzar a la paret.

Després se sol fer un segon farciment en què es tenen més en compte el

contrast i l’harmonia entre els diferents colors.

Seguidament té lloc la fase més difícil i meticulosa, en què s’aplica l’ombrejat i

el difuminat. Tot i que els brocs intercanviables regulen el gruix de la línia, és

21


molt difícil aplicar aquests efectes, que depenen de la força amb què es

pressiona el broquet i de la distància i inclinació del pot respecte del seu suport.

Per aconseguir degradats suaus se sol inclinar el pot respecte a la paret, i

s’aplica la pintura amb una lleu i continuada pressió, deixant que una part

d’aquesta es perdi en l’aire.

Finalment es poleixen els últims detalls i es perfilen totes les parts de la peça.

Molts escriptors solen afegir petits missatges amb dedicatòries o declaracions. I

si la peça no conté el seu nom, també la firmen amb el tag personal o de la

crew.

Com és un art efímer que les brigades de neteja poden fer desaparèixer en

qualsevol moment, els escriptors el guarden en el seu black book, un registre

fotogràfic en forma de llibreta de tots els graffitis pintats pel propietari. Aquesta

llibreta, a més d’emmagatzemar l’obra de l’escriptor, serveix com a targeta de

visita davant altres escriptors i com a aval de l’habilitat a la hora d’oferir-se per

pintar un projecte.

Una mostra de l’efimeritat del graffiti al carrer Victor Pradera

22


EL GRAFFITI I L’ESPAI URBÀ

Els graffitis transformen l’espai urbà, però a la vegada aquest espai els

condiciona. A banda de les limitacions dels llenços de formigó, hi ha altres

factors inherents al lloc, que els escriptors de graffiti han de tenir en compte a la

hora de començar a pintar. Aquests factors són la vigilància, la visibilitat, la

saturació de la paret i l’accessibilitat física

La vigilància de la zona afecta al temps d’elaboració del graffiti, i per tant a la

seva qualitat. En una zona vigilada, com un barri residencial, els escriptors

s’arrisquen si no pinten una cosa menys ràpida que un tag o un throw-up, per la

qual cosa trien zones apartades com polígons o els afores de la ciutat per fer

peces més complicades. Però en aquests llocs retirats tenen un desavantatge,

ja que molt poca gent podrà veure el graffiti i l’escriptor trigarà a ser conegut.

S’ha de trobar un equilibri entre visibilitat i prudència, cosa que no sempre és

fàcil. La paret també ha de ser accessible físicament, però com hi ha pocs murs

aptes per al graffiti, els escriptors es poden trobar amb problemes de saturació i

haver de pintar sobre altres obres, cosa que pot ocasionar tensions i

enfrontaments. També s’han de tenir en compte altres factors, com la

meteorologia, que afecta la conservació de la pintada, i la proximitat a altres

zones de graffiti. Una paret acabada de pintar és temptadora, però una que ja

tingui alguna pintada té moltes possibilitats de ser “atacada” de nou.

No hi ha cap factor que sigui més important que els altres, s’ha de fer una

anàlisi conjunta de tots perquè influeixen a la vegada sobre el resultat final del

graffiti.

L’aplicació d’aquests criteris a la pràctica ha establert una sèrie de superfícies

on és més habitual trobar graffitis, així com el tipus de graffiti que s’hi realitza.

Als carrers de les zones residencials, qualsevol superfície és bona per a marcar

un tag, però els graffiters prefereixen les façanes de les cases, les persianes i

els armaris de distribució d’electricitat, control de semàfors, etc. El mobiliari

urbà (bancs, semàfors, senyals de trànsit) també acostuma a tenir tags. Fins i

tot els camions poden ser una bona diana per aquest tipus d’atac. Una altra

23


superfície molt apreciada són les tanques d’obra, perquè són grans, llises i

tenen una bona visibilitat.

A mesura que ens allunyem dels nuclis residencials, els graffitis es van fent

cada vegada més grans i treballats. En els polígons actius les pintades es

concentren als murs dels aparcaments. Però són els polígons i les fàbriques

abandonades els que concentren la major part de l’activitat de la perifèria, ja

que esdevenen punts de reunió de graffiters. Totes les parets que queden

dempeus són cobertes amb graffitis, fins i tot hi ha escriptors agosarats que

s’enfilen als pisos superiors per escriure peces a gran alçada que cridin

l’atenció.

Ja fora de les zones habitades, a les carreteres es troba una tipologia especial

de graffiti. Aquest es troba majoritàriament en ponts, tot i que a vegades se’n

poden veure en tanques publicitàries o fins i tot en muntanyes. Aquest graffiti

sol ser de grans dimensions i de lletres clares i llegibles tipus block letters

perquè puguin ser vistes pels cotxes, que circulen a grans velocitats. Els murs

de les rieres també són uns bons llocs per trobar graffiti fora dels nuclis urbans

Un dels llocs més importants on es fa graffiti és tot l’espai relacionat amb els

trens. Sempre han exercit una forta fascinació en els escriptors de graffiti, ja

que és on es va començar a desenvolupar aquesta forma d’expressió. La

mobilitat dels trens davant del suport immòbil de les parets ofereix una forma

diferent de crear i entendre el graffiti. Per començar amplia molt el públic

receptor i redueix el temps de captació del missatge. Un autor pot no tornar a

veure mai més la seva obra, ja que aquesta viatja per un ample territori..

L’augment de la vigilància en cotxeres i estacions i la ràpida acció de les

brigades de neteja fa més difícil el graffiti en els trens, però no desanima els

escriptors, que segueix pintant els vagons de les cotxeres durant la nit en grups

organitzats.

Hi ha diferents tipus de trens (AVE, rodalies, de càrrega), i uns són més

apreciats que d’altres. Pintar un tren de càrrega és relativament fàcil perquè no

estan tan vigilats, però entre els escriptors està més ben valorat atacar un tren

de rodalies o regional, perquè encara que la vigilància sigui més alta, hi haurà

24


molta més gent que pugui veure l’obra. També hi ha el graffiti en vagons de

metro, però és més infreqüent perquè l’accés a les cotxeres està més restringit.

Aquest moviment no afecta només als vagons, sinó que totes les zones

pròximes a les vies del tren com les tanques o les estacions també acostumen

a estar molt pintades.

Hi ha diverses tipologies dels graffiti en els trens. Normalment és una peça

ràpida, però que pot arribar a ser de grans dimensions. Si ocupa el vagó de dalt

a baix s’anomena top to bottom, si la peça és transversal i arriba als extrems

del vagó és una end to end, i si el vagó està completament pintat es parla d’un

whole car.

Tren amb graffitis a l’estació de Cornellà

25


EL GRAFFITI A CORNELLÀ

CONTEXT SOCIOCULTURAL DE LA CIUTAT

La ciutat de Cornellà de Llobregat és un municipi de 6,9 quilòmetres quadrats

que pertany a la comarca del Baix Llobregat. Té 85.044 habitants, que es

dediquen fonamentalment a la indústria i els serveis. Compta amb una bona

xarxa de transports que la comuniquen amb la resta de municipis de l’àrea

metropolitana de Barcelona. Hi tres característiques de Cornellà que

afavoreixen l’existència del graffiti: la seva tradició obrera, els moviments

anarquistes i la proximitat a la ciutat comtal.

La tradició obrera de Cornellà ve de lluny, i els moviments sindicals han arribat

a ser dels més importants del Baix Llobregat. Aquestes associacions van

arribar al seu auge durant els anys 70, on van protagonitzar grans vagues i

protestes. Els fills d’aquests treballadors són uns bons candidats per ser

escriptors de graffiti, ja que són de classe mitjana o baixa i, d’alguna manera,

hereten l’orgull i l’esperit de lluita dels pares, convertint els esprais en una arma

per autoreivindicar-se. El moviment obrer també ha deixat una empremta

directa a les parets, en forma de pintades de protesta que encara es poden

veure avui dia.

A aquestes pintades obreres s’han d’afegir les de caire anarquista i antisistema,

un moviment que també té molta tradició a la ciutat. El centre neuràlgic

d’aquesta ideologia es troba a les cases ocupades del barri Riera, encara que

les pintades s’estenen per tota la ciutat.

Un altre factor a tenir en compte és la proximitat a Barcelona, un dels centres

de producció de graffiti més importants d’Espanya, que acull escriptors de tot el

món. A més de poder accedir directament a l’escenari on actuen els altres

escriptors i veure els graffiti en el seu emplaçament original, els escriptors de

Cornellà tenen fàcil accés a les botigues especialitzades en graffiti.

Per trobar material per al graffiti, els escriptors cornellanencs també poden anar

a “El Esquitx”, una botiga situada a l’avinguda dels Ferrocarrils Catalans 95-97,

26


que està especialitzada en graffiti, però també poden anar a botigues de

manualitats com Artcrenata (Rambla Anselm Clavé 3), que també venen aquest

tipus de material.

Algunes institucions públiques organitzen tallers de graffiti per joves en el marc

d’algunes festes o celebracions. Durant la setmana del 22 al 25 d’octubre del

2008, l’Associació Cultural Expressions Urbanes de Cornellà va organitzar una

demostració de graffiti a la plaça Catalunya. Diversos escriptors experimentats

van demostrar les seves habilitats amb l’esprai, a la vegada que es donava la

oportunitat als més joves d’iniciar-se en aquest art. El taller estava acompanyat

d’actuacions en directe de dj’s i música rap.

En aquest taller es va poder entrevistar a escriptors de diferents edats i nivells.

La majoria eren nois d’entre 15 i 18 anys, tot i que hi havia nens de 12 i

escriptors de més de 20. La presència femenina era bastant escassa en

comparació amb la masculina, però en l’exhibició hi participaven dues

escriptores. Segons les enquestes, la majoria intenten anar a pintar graffiti amb

els amics un cop a la setmana, i molts acostumen a fer-ho a les parets de les

rieres. Els més grans han rebut alguna multa i han pintat graffitis per encàrrec,

mentre que els petits utilitzen esprais petits i retoladors.

En els annexos s’inclou una enquesta a una escriptora de graffiti.

Exposició de graffitis a la Plaça Catalunya

27


NORMATIVA

Segons l’article 52 de l’Ordenança Municipal de Neteja (inclosa a l’annex),

estan prohibides totes les pintades fetes a la via pública, excepte aquelles

autoritzades pel propietari de la paret o l’ajuntament. Incomplir aquesta

normativa està considerat com una infracció lleu i pot suposar una multa de

200€. Les multes i les penes són més severes en el cas de pintades en

monuments i edificis de caràcter històric, així com l’acumulació d’infraccions.

Només hi ha un mur legal a tot Cornellà on es pot pintar sense por a rebre una

multa: el Pont del Llobregat.

El Departament de Manteniment i Serveis s’encarrega de netejar les parets

afectades a través de la brigada antigraffiti, que va fent rondes pels barris. Els

veïns poden denunciar les pintades a les seves façanes, per telèfon o internet,

però la majoria de denúncies són dutes a terme per la Guàrdia Urbana. La

majoria d’avisos vénen del barri Gavarra, però no s’ha pogut accedir a dades

més concretes per fer aquest treball. Tenen dos sistemes per esborrar els

graffiti dels murs: l’aigua a pressió i el recobriment amb pintura, i utilitzen un o

l’altre segons el tipus de paret.

Brigada antigraffiti en acció

28


COMENTARI PER BARRIS

Per explicar la situació del graffiti a Cornellà, s’ha de comentar el tipus de

graffiti que predomina a cada barri. També s’ha afegit un últim apartat sobre els

voltants de la via del tren, ja que és un territori de frontera entre barris i

posseeix característiques pròpies.

Pedró

Mapa dels barris de Cornellà

El barri Pedró té una forma allargada i està situat al nord-oest de Cornellà,

limitant amb Sant Joan Despí i una punteta d’Esplugues. La carretera

d’Esplugues i la via del tren el separen dels altres barris. Té una zona

residencial i comercial al centre, entre els carrers Ignasi Iglesias i Iscle Soler,

que alhora està compresa entre dos polígons industrials: el polígon de Can

Bagaria al nord i el polígon industrial Ignasi Iglesias – Siemens al sud. La zona

residencial està relativament neta de graffitis, només té tags ocasionals i

algunes persianes pintades per encàrrec. L’absència de grans graffitis és

29


deguda al fet que els polígons industrials dels afores els absorbeixen cap al seu

territori, ja que està menys vigilat i té moltes parets lliures.

De la zona sud cal destacar l’antic col·legi Ignasi Iglesias, que actualment està

abandonat i pendent d’enderrocar. Molts escriptors joves de graffiti hi van per

deixar la seva empremta, perquè té un accés fàcil i els murs del col·legi els

oculten dels vianants. Els escriptors més experimentats acudeixen al carrer

Alacant, al costat de la via del tren. En aquesta esplanada envoltada de

tanques, destaca una peça de HARD i MEOT, dedicada a l’escriptor SEEN de

Nova York, un dels pioners dels anys 70, que ja forma part de la mitologia del

graffiti. La importància dels autors queda reflectida a la part inferior esquerra de

la peça, on hi figuren els noms de totes les crews a les que pertanyen (OTP,

GF, HCD, WCR i BBB). Com a detall curiós del polígon Sud, al carrer Jaen hi

ha una casa, amb un munt de pintades a la façana i a la terrassa, que sembla

un cau d’okupes o graffiters. La resta de pintades del polígon són

fonamentalment tags i pintades antifeixistes.

L’altre nucli de graffiti del barri Pedró es troba al costat de la històrica fàbrica

Can Bagaria, convertida avui en un magatzem municipal. L’emplaçament és

perfecte, un lloc apartat i sense vigilància però de fàcil accés, on els escriptors

poden prendre’s el temps necessari per a pintar una bona peça. L’únic

problema és la saturació de les parets, fet que obliga a pintar a sobre d’altres

obres. El carrer dels Rosers, situat entre dos polígons abandonats, és el més

densament decorat, tant que fins i tot la vorera està pintada. A les dues bandes

hi ha una llarga tira ininterrompuda que alterna graffiti de força qualitat i altres

obres de menys categoria. Els dos carrers perpendiculars a aquest, el carrer

Bagaria i el carrer Oliverar, també estan pintats, però en menor quantitat i en la

zona més pròxima al carrer Rosers, ja que desemboquen a la carretera

d’Esplugues, molt transitada i per tant més exposada a la vigilància policial. A la

cara interior del mur que dóna al solar, també hi ha graffiti, però menys

elaborat.

30


Gavarra

El barri Gavarra està situat al centre de la meitat nord de Cornellà. La carretera

d’Esplugues és el límit amb el barri Pedró, el carrer Mossèn Andreu marca la

frontera amb Sant Ildefons i la via del tren serveix per separar-lo dels barris

Centre i Almeda. És un barri residencial amb molts comerços, cosa que ha fet

aparèixer el fenomen de les persianes pintades.

Els botiguers, farts de trobar-se les persianes plenes de tags, contracten

escriptors perquè els les pintin. A canvi de cobrar les depeses de la pintura i un

petit sou, els escriptors pinten les persianes del local amb el nom del negoci,

sovint acompanyat d’un dibuix. El resultat varia segons l’estil personal de

l’autor, però té l’avantatge que els altres escriptors no tornaran a pintar res al

damunt, perquè respecten les obres dels altres. Aquest sistema beneficia a

ambdues parts: el botiguer s’estalvia contractar un professional i l’escriptor pot

plasmar la seva obra en un lloc públic sense l’angoixa de rebre una multa o que

desaparegui al cap de poc temps.

També es poden trobar algunes mostres de plantilles de denúncia de la

societat, però moltes han estat esborrades pel Servei de Neteja Municipal. Tot i

que no és un barri on hi hagi graffiti de grans dimensions, hi ha una gran

abundància de tags. Els carrers principals (carretera d’Esplugues, avinguda del

Parc, Mossèn Andreu, La Miranda i Campfaso) no tenen gaires tags, no perquè

no se’n facin, sinó perquè els netegen més sovint. Els carrers interiors, com

Bellaterra, en canvi, estan molt més plens de pintades, perquè al no tenir

massa botigues no són objectius prioritaris per a les brigades de neteja. Com a

lloc destacat hi ha la plaça Tàrrega, que té alguns throw ups una mica

elaborats.

31


Sant Ildefons

Situat al nord-est, aquest barri limita amb el barri Gavarra a l’oest, Esplugues al

nord, L’Hospitalet a l’est i el barri Almeda al sud. Sant Ildefons originàriament

era un barri dormitori, que va ser construït als anys 60 per acollir els

treballadors immigrants d’altres províncies d’Espanya. Actualment segueix

rebent molta immigració, procedent d’altres països. Els graffiti no són gaire

abundants, però hi ha peces que val la pena comentar. Com al barri Gavarra,

també hi ha moltes persianes pintades. Les plantilles no són gens habituals,

per això sorprenen els bebès càmera de FRAGIL, una plantilla en gris i negre

sobre fons blanc d’uns nadons amb el cap d’una càmera de seguretat gatejant.

En el carrer de la urbanització Palou, situat amb la frontera amb Esplugues, i en

el camp de futbol Sant Ildefons hi ha algunes peces que no estan molt

elaborades. Ni als carrers principals ni entre els blocs de pisos hi ha massa

tags, la majoria es concentren als afores del barri.

El graffiti més important de Sant Ildefons es troba al carrer Flor de Nit, entre la

Plaça Europa i la parròquia de la Verge del Pilar. Al 2004, la sucursal de La

Caixa d’aquest carrer, tipa de tenir la paret posterior plena de pintades, va

decidir organitzar un concurs públic entre els escriptors de graffiti per pintar-la.

El tema del concurs era “Les persones i el seu barri”, i va guanyar el disseny de

Víctor García, conegut com “Repo” i que firma com lgrmsngrs. Aquest artista

cornellanenc és un apassionat del flamenc. Juga amb els contrasts de llum i

ombra, i acostuma a utilitzar una paleta càlida. Els seus personatges, dibuixats

en un estil molt realista, són molt expressius.

El graffiti s’ha hagut d’adaptar al mur, que té una base inclinada i un parell de

finestres al mig. Està format per una barreja de figures i paraules, organitzats al

voltant d’una parella d’avis somrients, que ocupen la posició central. A la dreta

hi ha uns nens que juguen a bales, i al fons es veu l’emblemàtica Torre de la

Miranda i uns núvols. Entre els personatges es pot llegir “Donde los recuerdos

juegan al escondite”, escrit amb unes lletres d’impremta no gaire habituals en el

graffiti i que s’han convertit en un signe distintiu d’aquest escriptor. Hi

predomina el color ocre, junt amb el marró per a les ombres i el blanc pels

reflexos de llum.

32


Almeda

És el barri més gran de Cornellà, i s’estén per tota la meitat est de Cornellà. La

línia fèrria el separa dels barris septentrionals, mentre que l’avinguda Josep

Duran i la carretera del Prat el separen dels barris Centre i Riera,

respectivament. També limita amb l’Hospitalet i el terme municipal de El Prat de

Llobregat. Excepte un petit nucli residencial, situat sota Can Mercader, és un

barri eminentment industrial i està infestat de polígons. En general no hi ha

gaires graffitis, tan sols tags dispersos. Els ponts de la Ronda de Dalt són un

bon lloc per als throw ups. El més important de tots és el primer, situat entre el

parc Can Mercader i el polígon industrial Solanes. És un punt de trobada

d’escriptors de graffiti novells, ja que la majoria dels graffiti són tags o throw

ups. L’excepció la formen un parell de peces graffiti més treballades que es

poden veure des de la carretera.

L’altre punt destacat és la fàbrica Rosés. A la part posterior hi ha un carreró

amb molts tags i un parell de bones peces.

Centre

Com el seu nom indica, es troba al centre del Cornellà, i ocupa l’espai situat

entre el carrer Rubió i Ors, l’avinguda Josep Duran, l’Estació de la Renfe i la

plaça Quatre Camins. És un barri de caràcter residencial i comercial, i on es

troba concentrat la major part del patrimoni arquitectònic de la ciutat, ja que es

tracta del nucli històric de la ciutat. Això fa que la vigilància sigui elevada i que

no hi hagi massa graffiti als carrers. Hi ha alguna persiana pintada per encàrrec

i alguns tags en punts concrets, però en general és un barri bastant “net”.

L’activitat de graffiti més important es concentra al voltant de l’estació de Renfe

i s’explica més endavant. També destaca el graffiti commemoratiu dels 25 anys

de la colla de Castellers de Cornellà, situat al carrer Jacint Verdaguer, del

mateix escriptor que va fer el del carrer Flor de Nit

33


Riera

Tot el territori situat al sud del carrer Rubió i Ors forma part del barri Riera, una

barreja de barri residencial, comercial i ciutat esportiva. El nombre de graffitis

és bastant elevat, ja que té dos nuclis importants: el pont del Llobregat i els

voltants de l’antic nucli “okupa”.

El Pont del Llobregat està situat al sud del barri Riera, travessa el riu i el

Cinturó Litoral i arriba quasi al límit del terme municipal de Sant Boi. Està molt a

prop de la zona esportiva i el travessa molta gent que surt a passejar per la riba

del riu, a peu o en bicicleta. Té un mur longitudinal a cada banda, que està ple

de graffiti, ja que és l’únic mur “legal” de la ciutat. Els graffiti només es poden

veure caminant pel pont, tot i que hi ha una part que es pot veure des de la

carretera. Aquest és el tram més preuat, ja que té més visibilitat pública. Cada

centímetre de mur és aprofitat, fins i tot el terra està ple de tags. Existeix una

gran varietat d’estils, ja que vénen molts escriptors d’altres ciutats a pintar-hi.

L’altre nucli important de graffiti es troba a l’antiga casa ocupada de l’inici del

passeig dels Ferrocarrils Catalans, coneguda com a Centre Social Okupat

Tòxics (CSO Tòxics). Tot i que aquesta i les cases ocupades de la zona ja han

estat desallotjades, el moviment “okupa” segueix viu i fent pintades pels

carrers. L’inici del passeig ni tant sols està asfaltat i s’utilitza com a aparcament

de cotxes. La majoria de les parets tenen peces de graffiti, de diferents estils.

La més destacada és la casa que fa cantonada amb el passatge dels Horts,

que té tota la façana principal i bona part de les altres parets pintades. També

es poden veure graffitis al passatge de Sant Lluís i moltes pintades “okupes” al

carrer Barcelona, seu de l’històric Ateneu de Cornellà, desallotjat el 2004

desprès de 17 anys de funcionament.

34


Fontsanta-Fatjó

Aquest barri, situat a l’oest del barri Pedró i al nord dels barris Centre i Riera, té

zones comercials, residencials i dormitori, que estan separades entre elles pel

parc de la Fontsanta. El centre comercial Llobregat Centre, a la carretera

d’Esplugues, substitueix les botigues del barri i rep una gran afluència de gent.

Al costat, hi ha el destacat graffiti d’encàrrec de la Factoria Musical, un conjunt

de sales habilitades per als grups de música locals. Al nord de l’avinguda Can

Corts s’acumulen els tags dins els solars en construcció, mentre que la

presència de tags o altres manifestacions de graffiti a la resta del barri és

gairebé nul·la. Fora de les zones urbanitzades, en els camins i carreteres que

menen fins els horts que encara queden a la vora del riu, sí que hi trobem força

activitat. Aquests camins passen sota els ponts de la carretera de Sant Boi i de

la via del tren, que estan plens de peces de graffiti de força qualitat. Els ponts

de les carreteres són un molt bon lloc per als graffitis, ja que queden protegits

dels fenòmens atmosfèrics i duren més temps.

Vies del tren

Al voltant de les vies del tren s’hi concentra una importat activitat graffitera.

Gairebé totes les tanques que les delimiten estan plenes de peces de graffiti,

així com els túnels i les parets amb vistes a la línia fèrria. Fins i tot es poden

veure alguns vagons decorats. La presència de tags a la zona i carrers propers

també és elevada. Aquestes superfícies són molt apreciades pels escriptors, ja

que les pot veure tota la gent que puja al tren. Exceptuant els vagons i les

estacions, les autoritats acostumen a respectar bastant aquest tipus de

pintades, que poden arribar a tenir una vida més llarga que altres.

Al voltant de l’estació de Renfe de Cornellà hi ha algunes peces formalment

senzilles, amb lletres grans i clares perquè siguin fàcilment llegibles des del

tren. L’existència d’un institut de ensenyament secundari a la vora és un

al·licient per escriure més tags, ja que és un entorn juvenil i amb molts

espectadors.

35


Passat el pont de la Carretera d’Esplugues, la via del tren segueix paral·lela a

l’avinguda de Salvador Allende. En aquest tram hi ha algunes peces

interessants a la paret sud, però les de la zona nord no estan gaire treballades,

ja que les herbes altes les amaguen dels passatgers dels trens.

El túnel de Linda Vista està força atapeït de peces de grans dimensions, que

tenen el color plata com a dominant. Després, el tren travessa el parc de Can

Mercader i just abans d’arribar a l’Hospitalet, passa per sota d’un pont que s’ha

convertit en un punt de reunió d’escriptors joves i que està ple de tags. Aquest

pont ja ha estat explicat a l’apartat del barri Almeda.

Proclama escrita al carrer dels Rosers

36


CONCLUSIONS

El graffiti és molt més que simples pintades en una paret, és una manifestació

gràfica d’una cultura urbana d’origen popular que es desenvolupa al marge de

les institucions i de l’ordre establert. La majoria dels seus artífexs són joves que

no han cursat cap tipus d’estudis artístics, però que tanmateix aconsegueixen

fer arribar la seva obra a molta més gent que els artistes de museus i galeries.

El graffiti és un art lliure, sense normes ni cànons formals. Aquesta llibertat

creadora fa que evolucioni ràpidament i constantment al ritme que canvia la

societat. Els estils i les tècniques es perfeccionen amb el temps, però la

voluntat de comunicació i provocació persisteix. Els graffiti s’apoderen de

l’espai urbà i transformen les parets grises en missatges.

A Cornellà, ciutat obrera de la perifèria, el graffiti s’ha convertit en un element

més del paisatge urbà. N’hi ha a tots els barris, encara que la seva distribució

és força desigual, en quantitat i qualitat. Les grans peces solen estar en zones

poc transitades i d’escassa vigilància, mentre que en el nuclis residencials hi

predominen els tags.

El barri Riera és el barri més destacat per les peces del pont del Llobregat,

l’únic mur legal de la ciutat. Al Pedró, els grans graffitis es troben als polígons,

mentre que Almeda, tot i tenir el triple de superfície industrial, quasi no té peces

importants. A Gavarra i a Sant Ildefons, en canvi, la producció de graffiti més

important és d’encàrrec i es troba a les persianes. Els barris Centre i Fontsanta

són els més pobres en graffiti, tot i tenir característiques similars a la resta.

En general, el nivell de graffiti de Cornellà és bastant acceptable. Sense arribar

al nivell d’altres ciutats més consagrades al graffiti, com Barcelona, ofereix

peces prou interessants.

37


BIBLIOGRAFIA

DIEGO, Jesús de: Graffiti. La palabra y la imagen. Barcelona: Los libros de la frontera.

2000

GANZ, Nicholas: Graffiti. Arte urbano de los cinco continentes. Barcelona: Gustavo Gili

2007

GUTIERREZ, Maite: “La calle es tuya o la calle es de todos? He ahí la cuestión”. La

Vanguardia, 6 d’octubre de 2008

MARLET, Jordi: “El missatge dels murs”. Avui, 6 de febrer de 2003.

PUIG, Rosa: Barcelona 1000 graffitis”. Barcelona: Gustavo Gili 2005

SAVATER, Fernando: “La elocuencia de las paredes”. El País, 19 d’abril de 2008

WEBGRAFIA

http://www.valladolidwebmusical.org/graffiti/historia/02prologo.html

http://www.graffiti.org/

http://www.cornellaweb.com/

http://xaok.org/repo/

http://www.space‐invaders.com

http://www.lavanguardia.es

http://www.moviments.net/okupaskny/

38


ANNEX 1

Ordenança municipal de neteja

ANNEXOS

CAPÍTOL III

De les pintades

Article 52è

1. Es prohibeix tot mena de pintades a la via pública, tant si són fetes sobre

els seus elements estructurals, calçades, voreres i mobiliari urbà, com

sobre els murs i parets exteriors de la ciutat.

2. Seran excepcions en relació al que disposa el número 1 anterior:

a) Les pintures murals de caràcter artístic realitzades sobre les tanques del

solars, per a les quals serà necessària l’autorització prèvia del seu

propietari.

b) Les situacions que al respecte s’autoritzin per l’Alcaldia.

3. La realització, sense autorització, de les conductes descrites als apartats

precedents tindrà la consideració d’infracció lleu, i serà sancionada amb

una multa de 200 €, llevat que el fet constitueixi una infracció més greu.

Tindran la consideració d’infraccions greus, sancionables amb multa de

701 a 1500 €, les pintades que es realitzin en monuments o edificis

catalogats així com la reiteració d’una infracció lleu.

La comissió reiterada d’una infracció greu es considerarà com a molt greu

i serà sancionada amb multa de 1501 a 3000 €.

I


ANNEX 2

ENQUESTA A UNA ESCRIPTORA DE GRAFFITI (TRANSCRIPCIÓ)

Nom: Elena

Edat: 18

Sexe: Dona

Com vas començar a pintar graffitis?

Em van oferir aquesta possibilitat, d’aplicar altres tècniques que no fossin les del dibuix al mur,

va ser amb l’aerosol.

Quant temps fa que t’hi dediques?

Un any i mig.

Què acostumes a pintar y a on?

Acostumo a pintar lletres, explicar on ja és més complicat, ja que no estan legalitzats els murs

que haurien d’estar-ho

Amb quina freqüència?

Amb la que em permet la meva butxaca. Totes les setmanes no es pot, però a finals de mes

acostumo a comprar pots

Quins materials i tècniques sols utilitzar?

Els materials en sí són els pots de pintura, hi ha qui els combina amb pinzell, una cosa que

m’agradaria provar pròximament

Amb qui acostumes a anar a pintar? ¿Formes part d’algun grup?

Acostumo a anar a pintar amb persones que igual que jo comparteixen la meva actitud i

inquietud. Gent que porta més anys i sempre poden ensenyar-te coses bones.

T’ han multat alguna vegada?

Sí, a Saragossa. Un dels episodis de graffiti amb molta polèmica és el fet de que si no pintes on

hauries et multaran, i això mateix em va passar.

Has fet algun graffiti por encàrrec?

No. Però en aquest moment en tinc dos: una persiana per a una perruqueria i una habitació per

a un bebè

II


ANNEX 3: Arxiu fotogràfic

Aquest annex és una mostra representativa dels graffitis que es poden trobar a

Cornellà, així com tots els que s’han comentat al dossier i que no s’han inclòs

per falta d’espai. Estan ordenats per barris, i s’ha inclòs uns apartats especials

de persianes pintades per encàrrec i plantilles.

Barri Centre

III


Barri Pedró

IV


Barri Gavarra

V


Barri Sant Ildefons

VI


Barri Almeda

VII


Barri Riera

VIII


Barri Fontsanta

IX


tren

X


Persianes comercials

XI


Plantilles

XII

More magazines by this user
Similar magazines