24.04.2013 Views

per descarregar el llibre - El Lokal

per descarregar el llibre - El Lokal

per descarregar el llibre - El Lokal

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987,<br />

un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> (coord.) Diversos autors


Títol:<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> (coord.)<br />

Disseny de la portada: Carlos Azagra<br />

Maquetació: <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> (maqueta adaptada de Virus Editorial)<br />

Primera edició en català i cast<strong>el</strong>là: desembre de 2012<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>. Associació cultural <strong>El</strong> Raval<br />

C/ de la Cera 1 bis. baixos 08001 Barc<strong>el</strong>ona<br />

T. / Fax: 93 329 0 643<br />

C/e.: <strong>el</strong>lokal@<strong>el</strong>lokal.org<br />

www.<strong>el</strong>lokal.org<br />

Imprès a:<br />

Creative Commons<br />

Reconeixement - NoComercial - Compartir igual 3.0 No adaptada<br />

Aquesta llicència <strong>per</strong>met copiar, distribuir, exhibir i interpretar aquest text, així com fer obres<br />

derivades sempre que es compleixin les següents condicions:<br />

Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l’obra autoritzada <strong>per</strong> la llicència<br />

caldrà reconèixer l’autoria.<br />

No Comercial (Non commercial): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials.<br />

Compartir Igual (Share alike): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades<br />

sempre que es mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.<br />

Aquest <strong>llibre</strong> té una llicència Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0<br />

Unported. Per consultar les condicions d’aquesta llicència es pot visitar: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/<br />

o enviar una carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbot<br />

Way, Stanford, California 94305, EEUU.<br />

© 2012 de la present edició: <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>- Associació Cultural <strong>El</strong> Raval<br />

© 2012 d<strong>el</strong> text: Autors/es declarades en l’apartat “Autoria col·lectiva” d<strong>el</strong> present <strong>llibre</strong>.<br />

© 2012 de la portada: Carlos Azagra i Encarna Revu<strong>el</strong>ta.<br />

Imprenta LUNA<br />

Mu<strong>el</strong>le de la Merced, 3, 2.º izq.<br />

48003 Bilbao<br />

T<strong>el</strong>.: 94 416 75 18<br />

Fax.: 94 415 32 98<br />

C/e.: luna@imprentaluna.es<br />

ISBN: 978-84-92559-43-5<br />

Dipòsit legal: B-33882-2012


Índex<br />

Pròleg 5<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> 7<br />

Barc<strong>el</strong>ona anys vuitanta 9<br />

Nou des<strong>per</strong>tar d’un an c somni 15<br />

Refermant les noves lluites 19<br />

Un present de resistència 36<br />

Un espai d’aprenentatge 37<br />

Un espai de referència 40<br />

Una ex<strong>per</strong>iència inoblidable 46<br />

Un espai amb visió de futur 51<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lec us 53<br />

La Distri 56<br />

L’Agència de No cies Alterna ves (ANA) 59<br />

<strong>El</strong> Col·lec u An militarista Pro Insubmissió (CAMPI) 60<br />

<strong>El</strong> Kol·lec u An Presons (KAP) 62<br />

Virus editorial 65<br />

Xeno lia 67<br />

An feixisme i AENA 68


Principis d<strong>el</strong>s noranta 70<br />

Primeres respostes a la globalització capitalista 71<br />

Campanya <strong>per</strong> la llibertat de Mumia Abu Jamal 72<br />

La Campanya contra McDonalds 72<br />

Associació Catalana Prolegalització d<strong>el</strong> Cànnabis 73<br />

<strong>El</strong> Col·lec u de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapa sta<br />

de Barc<strong>el</strong>ona (CSRZ) 73<br />

Assemblea d’insubmis?s 85<br />

L’Assemblea de Treballadors de Missatgeria (ATM) 86<br />

Finals d<strong>el</strong>s 90, l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es dilueix 86<br />

Coordinadora contra l’especulació 86<br />

Masala 87<br />

Fet <strong>per</strong> rates 89<br />

Suport a l’assemblea d<strong>el</strong> Raval. Moviment 15M 89<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures<br />

d<strong>el</strong> inframón 91<br />

Autoria col·lec va 121


Pròleg<br />

Fer vint-i-cinc anys obliga a c<strong>el</strong>ebrar-los i a pensar què s’ha fet durant aquests<br />

anys, <strong>per</strong>ò si es tracta d’un espai com <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> no resulta gens fàcil, la mateixa<br />

c<strong>el</strong>ebració obliga a moltes coses. En primer lloc, a tornar a trobar la gent,<br />

<strong>per</strong>sones i col·lectius que n’han format part, més ben dit, que han escrit la<br />

narració d’aquesta història en comú. Parlem de cents, de milers de <strong>per</strong>sones<br />

que des d’aqu<strong>el</strong>l grup inicial de vuit que es van ajuntar amb l’objectiu d’obrir<br />

un local al centre de Barc<strong>el</strong>ona, al barri Xino, que fos útil <strong>per</strong> trobar-se, obert,<br />

que <strong>per</strong>metés crear, distribuir materials i difondre activitats alternatives que,<br />

més endavant, formarien part de la geografi a de la resistència i de l’autogestió<br />

de la ciutat. Tantes <strong>per</strong>sones i lluites que durant aquest temps han compartit<br />

de manera millor o pitjor aquest objectiu...<br />

Segur que ens n’hem deixat moltes i <strong>per</strong> aquesta raó demanem disculpes <strong>per</strong><br />

endavant, la tirania d<strong>el</strong> temps, les presses, ens han obligat a fer les coses a correcuita<br />

i això té <strong>el</strong>s seus costos. Així, doncs, l’aniversari quedarà obert. Aquest<br />

<strong>llibre</strong> és un <strong>el</strong>ement més de l’esdeveniment, com també ho són l’exposició,<br />

les jornades, <strong>el</strong> disc... Hem recollit <strong>el</strong>s testimonis escrits de més de setanta<br />

<strong>per</strong>sones que van respondre una pregunta <strong>per</strong> tal d’explicar la seva r<strong>el</strong>ació o<br />

la seva participació al <strong>Lokal</strong>. Basant-nos en aquests escrits, <strong>el</strong>s hem retallat<br />

<strong>per</strong> inserir-los en diferents r<strong>el</strong>ats que busquen descriure la vida d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, d<strong>el</strong>s<br />

col·lectius i de les xarxes de què han format part i formen part, amb <strong>el</strong> desig<br />

de fer una descripció a pinz<strong>el</strong>lades d’aquests anys. Per descomptat que és una<br />

lectura de les moltes que se’n poden fer, una lectura que pretén saber, recordar<br />

i tenir <strong>el</strong>ements de refl exió que serveixin <strong>per</strong> construir <strong>el</strong> nostre temps. Un<br />

temps ple de dubtes, tragèdies i es<strong>per</strong>ances. Un temps de crisi que planteja la<br />

mateixa qüestió de sempre, organitzar-se <strong>per</strong> lluitar lluny d<strong>el</strong> poder buscant<br />

de trobar-nos <strong>per</strong> sumar forces sense deixar de ser cadascú.<br />

5


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Des de la tradició llibertària present a l’Ateneu d<strong>el</strong> Poble Sec, les lluites que<br />

emergien a fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta, la pizzeria Rivolta, la revista La Lletra A,<br />

l’ocupació i la insubmissió, l’antifeixisme, <strong>el</strong> PGB, <strong>el</strong> nou i <strong>el</strong> v<strong>el</strong>l plegats<br />

al territori d<strong>el</strong> Raval, bevent de la memòria, sumant les lluites que apareixien,<br />

vam decidir emprendre l’aventura amb molta il·lusió, entusiasme i sense<br />

gaires certeses. Teníem algunes coses clares, com la d’autogestionar-nos i<br />

autofi nançar-nos, funcionar <strong>per</strong> mitjà d’assemblees, donar suport a iniciatives<br />

i sumar esforços.<br />

Malgrat les derrotes i <strong>el</strong>s errors, l’aposta es va demostrar possible i aquest <strong>llibre</strong><br />

en vol ser una mostra i volem recordar-ho, narrar <strong>per</strong> repensar-ho, sobre les<br />

nostres vides, les d’una generació reb<strong>el</strong> i derrotada que gràcies a la seva tossuderia<br />

va ser l’adob <strong>per</strong> fer créixer altres noves lluites, les que avui abracen <strong>el</strong><br />

nostre dia a dia.<br />

Algunes <strong>per</strong>sones ens van deixar p<strong>el</strong> camí, la seva força i la seva companyia<br />

ens va enriquir i són presents als nostres somnis, <strong>el</strong>s d’una societat lliure i justa<br />

que respecti i doni veu a tothom, una cosa tan senzilla i tan difícil.<br />

Mai no vam pretendre ser mod<strong>el</strong> ni exemple, <strong>per</strong>ò sí demostració que algunes<br />

coses són possibles, que la nostra simple existència les ratifi ca i som una petita<br />

part d’aquest es<strong>per</strong>it i pràctica llibertària patrimoni de tothom i de ningú, de<br />

la cultura política d<strong>el</strong>s sense nom, de les <strong>per</strong>sones que dia rere dia arreu d<strong>el</strong><br />

món, amb <strong>el</strong> seu humil esforç, fan que la vida tingui sentit.<br />

6<br />

Barc<strong>el</strong>ona, desembre de 2012


Mientras <strong>el</strong> mundo<br />

no dejó de correr hacia <strong>el</strong> precipicio,<br />

nuestra juventud se escapó<br />

sonriendo a la libertad.<br />

Un lugar en <strong>el</strong> mundo,<br />

con las puertas siempre abiertas,<br />

invita a la lucha, a las fa gas, a las noches<br />

y discusiones contra lo imposible.<br />

Algunas vez nos llegamos a preguntar,<br />

¿donde estaremos dentro de 25 años?<br />

Y con más razones que nunca,<br />

ahora sabemos que en <strong>el</strong> único<br />

lugar posible: <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Lusmore<br />

Històries<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

Una crònica col·lec va d’autoges ó,<br />

contracultura i resistència


Barc<strong>el</strong>ona anys vuitanta<br />

9<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

La història d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va començar als anys vuitanta, <strong>per</strong>ò la realitat és que <strong>el</strong><br />

seu principi es pot situar molt abans:<br />

«Durant <strong>el</strong> batxillerat vaig tenir com a professors d’història a <strong>per</strong>sones vinculades<br />

a la cultura marxista ofi cial. Abundava <strong>el</strong> professorat que donava una<br />

visió de la guerra civil partidista i assenyalava la posició revolucionària com<br />

la causa principal de la derrota. Recordo que en unes vacances d’estiu en <strong>el</strong><br />

Baix Aragó li vaig preguntar al meu avi (durament represaliat) si la guerra<br />

es va <strong>per</strong>dre <strong>per</strong>què <strong>el</strong>s anarquistes es van equivocar en l’estratègia de fer la<br />

revolució i guanyar la guerra. <strong>El</strong> meu avi em va mirar i em va dir: “cap<strong>el</strong>lans i<br />

comunistes, tots iguals”. Vaig comprendre que tots dos eren la cara i la creu de<br />

la mateixa moneda: classes, estat, jerarquia. Des de llavors vaig estar preguntant<br />

i investigant i vaig desenvolupar posicions llibertàries» Pascual<br />

En qualsevol cas «a principi d<strong>el</strong>s vuitanta a Barc<strong>el</strong>ona <strong>el</strong> món llibertari sortia<br />

tocat de mort <strong>per</strong> muntatges policials i polítics que intentaven desmembrar<br />

i desmant<strong>el</strong>lar un moviment amb una especial força, abans i després de la<br />

mort de Franco. L’error va ser creure que hi hauria un espai <strong>per</strong> moure’s en la<br />

“nova democràcia” <strong>per</strong> part d’un moviment anarquista i llibertari, sindical,<br />

cultural i social bastant eufòric. Aquesta nova democràcia que <strong>el</strong> temps ha<br />

posat al seu lloc, esdevé una modifi cació de la imatge internacional d<strong>el</strong> poder<br />

amb <strong>el</strong>s principis franquistes i amb un repartiment d<strong>el</strong> pastís cap a alguns<br />

sectors de l’esquerra <strong>per</strong> fer callar “<strong>el</strong> carrer”, que més endavant es va defi nir<br />

com a “esquerra parlamentària”. Les v<strong>el</strong>les reivindicacions de barri van ser<br />

controlades p<strong>el</strong> Poder, que les va engolir. Així, les “recu<strong>per</strong>acions” d’espais<br />

cap al barri es van convertir en asèptics Centres Cívics amb poc control veïnal<br />

i molt poca activitat social (van ser arravatades p<strong>el</strong> Poder sense quasi bé


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

adonar-se’n). És en aquest context que apareixen Ateneus Llibertaris, sobretot<br />

a barris amb força moviment veïnal i obrerista: La Verneda, Zona Franca<br />

(La Chona), Sants (Ateneu Llibertari al carrer Olzin<strong>el</strong>les primer i després a<br />

Cros 10, esdevenint una de les primeres okupacions reivindicades), Gràcia,<br />

Gramenet d<strong>el</strong> Besòs, Sant Andreu (amb un important component ecologista,<br />

<strong>el</strong> CEL, Col·lectiu Ecologista Llibertari), Poble Sec i Reus, així com alguns<br />

establiments oberts (normalment, d’hostaleria), com <strong>el</strong> Gripau Blau a Sant<br />

Andreu, l’Anti a Gràcia, <strong>El</strong> Escondite, La Rivolta, La Fragua, <strong>El</strong> Cuatro Pasos<br />

o <strong>el</strong> Chimpon al Raval, etc. (encara que alguns no coincideixen exactament<br />

en <strong>el</strong> temps). Aquests “centres d’acció” tenien una certa coordinació, a vegades<br />

informal, i des d’<strong>el</strong>ls es crearen i difongueren (amb butlletins propis a<br />

vegades) grups específi cs de debat i acció sobre antirepressió, antimilitarisme,<br />

sindicalisme, anticapitalisme, feminisme, ecologisme, antipsiquiatria, etc. És<br />

llavors que es va crear <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> amb la intenció —entre d’altres—, voluntària<br />

o no, de servir de nexe i coordinació entre <strong>el</strong>s diferents grups d<strong>el</strong>s barris i pobles<br />

i, sobretot, de servir d’espai <strong>per</strong> a la coordinació de “mogudes” concretes<br />

i també, com no, de difusió d’idees i debats.<br />

Cal remarcar que a tot l’Estat espanyol, també aparegueren en aquests<br />

temps, grups llibertaris amb més o menys <strong>el</strong> mateix “caldo de cultiu”; sobretot<br />

a Euskadi, Madrid i alguns grups molt actius a Saragossa, Canàries,<br />

Andalusia…» Carles<br />

La segona meitat d<strong>el</strong>s anys setanta havia estat un moment de borratxera<br />

col·lectiva, especialment a Barc<strong>el</strong>ona on la força d<strong>el</strong> moviment llibertari va<br />

semblar assolir totes les àrees de les vides d’aqu<strong>el</strong>ls joves que van somiar amb<br />

un món diferent, «de la ressaca d’aquesta immensa sensació de llibertat de<br />

meitat <strong>el</strong>s anys setanta, en <strong>el</strong>s quals podíem aconseguir-ho tot i que gairebé<br />

sense adonar-nos se’ns va escapar com aigua de les mans, a la fi d<strong>el</strong>s 80, en<br />

un carreró d<strong>el</strong> proscrit barri Xino, es va cavar la trinxera d’una il·lusió petita,<br />

<strong>per</strong>ò intensa, en la qual tot seguia <strong>per</strong> fer…» Gorka.<br />

Precisament aquest barri Xino havia estat un d<strong>el</strong>s barris alliberats durant la<br />

revolta de la dècada anterior i <strong>el</strong> fet de disposar ja d’una petita xarxa de locals<br />

va ser clau <strong>per</strong> a instal·lar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> al carrer de la Cera, en aqu<strong>el</strong>ls carrerons<br />

on <strong>el</strong>s joves llibertaris s’havien fet adults «entre putes, macarres, barres americanes,<br />

migrants, comerciants, “sirleres”, trafi cants, entre <strong>el</strong>s foscos i humits<br />

10


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

carrers i les habituals d<strong>el</strong>inqüents de barri, es va forjar <strong>el</strong> nostre caràcter i vam<br />

aprendre a reconèixer-nos i a ser tan canalles com <strong>el</strong>les» (Gorka). <strong>El</strong> centre de<br />

la ciutat era encara un pol d’atracció, no <strong>per</strong> a turistes de llunyanes contrades<br />

que empraven llengües desconegudes, sinó <strong>per</strong> a joves de l’extraradi barc<strong>el</strong>oní<br />

necessitats d’una cultura i unes r<strong>el</strong>acions humanes diferents, i, sí, també<br />

d’unes llargues nits de festa que al centre eren més fàcils d’assolir:<br />

«A mitjans d<strong>el</strong>s anys 80 jo era un jove punk que freqüentava <strong>el</strong>s ateneus llibertaris<br />

i lluitava <strong>per</strong> autogestionar espais a Korneyà, la ciutat en la qual m’havia<br />

criat. En aqu<strong>el</strong>ls temps em trobava amb companys d’altres barris i ciutats al<br />

voltant d<strong>el</strong> carrer Hospital, que era <strong>per</strong> dir-ho així <strong>el</strong> centre existencial de la<br />

cultura anarquista a la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona. <strong>El</strong> Xino, que ara anomenen Raval,<br />

era un formiguer de vida que encara no havien pogut normalitzar.» Floreal<br />

Aquests espais que exercien aquesta intensa atracció eren «<strong>el</strong>s diferents locals<br />

i pisos de la CNT, La Rivolta, <strong>El</strong> Chimpon, La Fragua, La Bruixa, La Sal, <strong>El</strong><br />

Guixot, Informe i un llarg etcètera de noms que segur oblido. Van crear una<br />

atmosfera que al meu parer va propiciar que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> fos una mica més que<br />

un punt de trobada de la nostra cultura <strong>per</strong> als llibertaris de qualsevol lloc d<strong>el</strong><br />

món que visitessin Barc<strong>el</strong>ona. Un espai que en aquest moment era <strong>el</strong> referent<br />

<strong>per</strong> als col·lectius de la resta de la península ibèrica i en gran manera, <strong>el</strong> punt<br />

de contacte amb la Barc<strong>el</strong>ona anarquista <strong>per</strong> a la resta d<strong>el</strong> món» Floreal.<br />

Però la idea de crear aquest nou espai alliberat al capitalisme no neix d<strong>el</strong><br />

no-res, les circumstàncies es donen «en un moment en què una sèrie de gent<br />

que portava <strong>el</strong> seu activisme a l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec, es troba que<br />

aquest ateneu se li fa petit i que cal complementar-ho amb un altre tipus de<br />

local que estigui en un barri més transitat i cèntric (i a la vegada simbòlic), i<br />

que a més se li pugui donar un caire molt més obert cap a l’exterior, de manera<br />

que aconseguíssim arribar a més gent de fora d<strong>el</strong> moviment llibertari i, <strong>per</strong><br />

un altre costat, que servís a aquest mateix moviment, com una eina que fi ns<br />

ara no teníem: un local obert <strong>per</strong> a tothom, tot <strong>el</strong> dia. Parlàvem d’un “centre<br />

d’agitació’» Jordi.<br />

Era un moment en què, després d’uns anys d’incertesa, semblava que <strong>el</strong> moviment<br />

podia rebrotar amb <strong>el</strong> suport d’aqu<strong>el</strong>ls joves punks que portaven ja un<br />

11


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

par<strong>el</strong>l d’anys prenent <strong>el</strong>s carrers d<strong>el</strong> centre, i la idea va crear il·lusió entre <strong>el</strong>s<br />

seus impulsors:<br />

«D’aqu<strong>el</strong>la època recordo, sobretot l’entusiasme a l’hora de difondre <strong>el</strong> propòsit<br />

que ens guiava. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> seria l’epicentre i <strong>el</strong> motor de nous projectes, com així<br />

va anar després: <strong>El</strong> Escondite, <strong>El</strong> Cuatro Pasos al Norte, l’editorial…» Luis G.<br />

La importància d’aqu<strong>el</strong>ls espais oberts al públic socialment pro<strong>per</strong>s, especialment<br />

La Rivolta, va ser decisiva a l’hora d’escollir <strong>el</strong> barri on obrir <strong>el</strong> nou<br />

local:<br />

«Això es va complementar <strong>per</strong>fectament amb <strong>el</strong> fet que en aquest barri, alguns<br />

d’aquests activistes feien vida o hi residien. També es sumava un altre<br />

factor, que és que en aquest barri hi vivien altres companys d<strong>el</strong> moviment<br />

que no estaven a l’Ateneu llibertari d<strong>el</strong> Poble sec. I encara més, que existís un<br />

local, <strong>El</strong> Rivolta, que ja era un referent.<br />

<strong>El</strong> Rivolta era una pizzeria portada des de feia molts anys d’una forma coo<strong>per</strong>ativa<br />

<strong>per</strong> companys o excompanys d<strong>el</strong> moviment. En aqu<strong>el</strong>ls moments<br />

p<strong>el</strong> grup i altres simpatitzants era <strong>el</strong> nostre lloc de trobada, inclús més que<br />

l’ateneu. Amb tota seguretat la idea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es va començar a gestar a les<br />

llargues sobretaules que hi tenien lloc, tant al mig dia com al vespre, <strong>per</strong>què<br />

si una cosa tenia <strong>el</strong> nostre activisme en aqu<strong>el</strong>ls moments, és que no es diferenciava<br />

de la resta de la nostra activitat, ja que aquest activisme era de vinti-quatre<br />

hores. Quant no anàvem a oferir la nostra ajuda i infraestructura a<br />

alguna lluita concreta, sortíem a pintar o enganxar cart<strong>el</strong>ls, participàvem en<br />

alguna reunió, en alguna acció, o senzillament discutíem de qualsevol tema, a<br />

qualsevol hora, i ben segur que d’aquí va sorgir la idea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.» Jordi<br />

<strong>El</strong>s activistes de l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec estaven ja bregats en mil<br />

batalles i en algunes d’aqu<strong>el</strong>les noves lluites anaven confl uint amb un nou<br />

sector de joves inex<strong>per</strong>ts, <strong>per</strong>ò igual de reb<strong>el</strong>s, aquest va ser <strong>el</strong> cas de les lluites<br />

d<strong>el</strong>s missatgers <strong>per</strong> a unes condicions de treball dignes:<br />

«La meva trobada amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser a través d’un altre col·lectiu, la Coordinadora<br />

de Missatgers, la qual es va crear amb l’objectiu de regular la situació<br />

12


13<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

precària en què treballàvem. Arran de la mort d’un missatger, <strong>el</strong> Chinorri, que<br />

<strong>per</strong>tanyia a l’Ateneu d<strong>el</strong> Poble Sec, es van dur a terme una sèrie d’accions, en<br />

les quals van participar membres d’aquest Ateneu i va ser com vaig conèixer a<br />

alguns d<strong>el</strong>s fundadors d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Amb un d’<strong>el</strong>ls, l’Iñaki, treballaria més tard<br />

a Missatgers Trèvol, coo<strong>per</strong>ativa creada durant la lluita de missatgers i que va<br />

ser una eina fonamental, la qual encara existeix.» Agus<br />

Tota la gent de l’Ateneu es va abocar en <strong>el</strong> projecte, tant <strong>el</strong>s que participarien<br />

activament a l’assemblea d<strong>el</strong> nou espai com <strong>el</strong>s que no «Des de l’Ateneu Llibertari<br />

d<strong>el</strong> Poble Sec recordem com, fa vint-i-cinc anys, es va forjar <strong>el</strong> projecte<br />

de distribuïdora <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, a partir d’alguns militants d<strong>el</strong> mateix Ateneu que,<br />

inicialment van ser companys com l’Iñaki, <strong>el</strong> Jordi i <strong>el</strong> Pedro, als quals posteriorment<br />

se’n van unir d’altres. L’Assemblea de l’Ateneu va estar, des d<strong>el</strong><br />

principi, totalment d’acord i recolzant <strong>el</strong> projecte, <strong>per</strong>què donava resposta<br />

a la necessitat que teníem tots <strong>el</strong>s col·lectius de distribuir <strong>el</strong>s materials que<br />

autoeditàvem <strong>per</strong> poder fer-los arribar, i amb <strong>el</strong>ls <strong>el</strong> nostre pensament i les<br />

activitats, a tots <strong>el</strong>s punts de la península i a alguns de l’estranger» (Jose).<br />

Després de la desfeta de principis d<strong>el</strong>s anys vuitanta, <strong>per</strong>ò encara pro<strong>per</strong>s <strong>el</strong>s<br />

anys de l’efervescència «la participació en la dinàmica d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> era la conseqüència<br />

natural de la nostra afi nitat en <strong>el</strong>s projectes autònoms i llibertaris que<br />

en aqu<strong>el</strong>ls fi nals d<strong>el</strong>s 80 encara tenien tota la força d<strong>el</strong> retrobament de dues<br />

generacions de lluitadores» (Juanito Piquete). Molts d’aqu<strong>el</strong>ls espais ja no hi<br />

són <strong>per</strong>ò <strong>el</strong> seu record anirà, en molts d<strong>el</strong>s casos, ja lligat <strong>per</strong> sempre més al<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, «<strong>el</strong>s records que tinc d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> vénen lligats als que ja tenia de la<br />

pizzeria Rivolta —mític antre anarco d<strong>el</strong> carrer Hospital» (Carlos Azagra), on<br />

es va gestar aqu<strong>el</strong>la nova ex<strong>per</strong>iència:<br />

«Recordo… la gestació. La calor de les discussions, sempre apassionades, en<br />

un racó d<strong>el</strong> Rivolta on la sobretaula s’eternitzava, inventant i mod<strong>el</strong>ant una<br />

idea, un nou espai <strong>per</strong> a necessitats que encara no estaven clares. Era temps de<br />

la desil·lusió i desencantament <strong>per</strong> l’estafa democràtica i d’una joventut nova<br />

que cantava la seva ràbia, la nostra ràbia.» Marga<br />

Però tot i <strong>el</strong>s naturals entrebancs als quals es va haver de fer front, <strong>el</strong> col·lectiu<br />

va ser capaç de respondre, primer trobant l’espai adient, «encara recordo quan


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

estava a la pizzeria Rivolta i l’Iñaki m’explicava que un grup de <strong>per</strong>sones havia<br />

llogat un local al carrer de la Cera» (Luis M.), després solucionant l’aspecte<br />

econòmic: «la part econòmica que necessitava aquest local <strong>per</strong> existir es va solucionar<br />

amb l’aportació a fons <strong>per</strong>dut <strong>per</strong> part de nou <strong>per</strong>sones que vam posar<br />

cinquanta mil pessetes cadascun. Mesos després va haver-hi almenys un company,<br />

que <strong>per</strong> diferències amb la resta d<strong>el</strong> grup, va reclamar la seva part» (Jordi).<br />

I <strong>per</strong> últim, també, evitant la infl uència negativa que les casualitats imprevisibles<br />

poguessin deparar:<br />

«Per aconseguir llogar <strong>el</strong> local que ens interessava vam anar a parlar amb<br />

<strong>el</strong> gestor immobiliari que era l’encarregat de llogar-lo. Vam anar-hi <strong>el</strong> Toni,<br />

<strong>el</strong> Javi de l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec i jo que vaig ser presentat com a<br />

president de la Associació Cultural <strong>el</strong> Raval, associació que vam crear <strong>per</strong> fer<br />

factible <strong>el</strong> funcionament legal de l’espai que volíem crear. Després d’explicar<br />

a aqu<strong>el</strong>l senyor que necessitàvem <strong>el</strong> local <strong>per</strong> a realitzar diferents activitats<br />

culturals al barri, tot va semblar que anava <strong>per</strong> on es<strong>per</strong>àvem ja que no va<br />

posar-hi pegues.<br />

Aqu<strong>el</strong>ls dies estaven força a prop d<strong>el</strong> 10 de juny de 1987, dia en què s’havien<br />

de c<strong>el</strong>ebrar <strong>el</strong>eccions municipals. Potser quedava una setmana o una mica<br />

més, i nosaltres amb la nostra força jove i revolucionària, en una sobretaula<br />

d’un d’aqu<strong>el</strong>ls dinars a La Rivolta, vam decidir amb molta improvisació, fer<br />

una manifestació <strong>el</strong> mateix dia de les <strong>el</strong>eccions, és a dir <strong>el</strong> més prohibit de tot.<br />

<strong>El</strong> cart<strong>el</strong>l <strong>el</strong> faria <strong>el</strong> Carlos Azagra, també present al dinar, amb un dibuix d<strong>el</strong><br />

Floquet de Neu convertit en un King-Kong que lluitava contra les forces de<br />

l’ordre. La consigna d<strong>el</strong> cart<strong>el</strong>l: “Copito de Nieve al Ayuntamiento”.<br />

<strong>El</strong> dia de les <strong>el</strong>eccions vam fer una manifestació <strong>per</strong> les Rambles, amb la<br />

presència d’unes cinc-centes <strong>per</strong>sones, que va aconseguir que a l’hora de donar<br />

<strong>el</strong>s resultats <strong>el</strong>ectorals, una t<strong>el</strong>evisió que estava present en un balcó de les<br />

Rambles, mentre que <strong>el</strong> locutor deia “algo está sucediendo en las Ramblas”, se<br />

sentís <strong>per</strong> la t<strong>el</strong>e “esta democracia es una mierda”.<br />

Però va resultar que aqu<strong>el</strong>l dia <strong>el</strong> gestor immobiliari passejava <strong>per</strong> les Rambles<br />

i em va veure a mi a la manifestació. Va trucar al Toni preguntant que signifi -<br />

cava <strong>el</strong> fet que <strong>el</strong> president de l’associació que havia de llogar-li <strong>el</strong> local estigués<br />

14


15<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

en aqu<strong>el</strong>l acte i també li va dir que no veia gaire clar això de llogar-nos l’espai.<br />

Finalment <strong>el</strong> Toni, amb <strong>el</strong> seu posat més seriós va aconseguir convèncer l’home<br />

que jo només passava p<strong>el</strong> lloc i que com a jove que era, m’hi vaig enganxar.<br />

<strong>El</strong> Javi, <strong>el</strong> tercer interlocutor d<strong>el</strong> gestor, anava completament caracteritzat de<br />

goril·la, amb màscara inclosa, i era un d<strong>el</strong>s protagonistes de la manifestació.<br />

La sort va ser que p<strong>el</strong> fet de portar màscara no va ser reconegut p<strong>el</strong> gestor, cosa<br />

que si hagués ocorregut, possiblement o no tindríem local o haguéssim hagut<br />

de buscar-lo en un altre lloc. Després d’aquest succés tot va venir rodat.» Jordi<br />

Nou des<strong>per</strong>tar d’un antic somni<br />

Hi ha companyes que encara recorden <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> abans que l’obrissin:<br />

«Havia arribat al barri feia pocs dies. Recordo passar <strong>per</strong> davant d’un local<br />

on hi havia gent que pintava i escoltava Kortatu. Vaig preguntar què obririen<br />

i em van dir que un local, una espècie d’ateneu popular amb música, <strong>llibre</strong>s,<br />

bar, etc. Quan <strong>el</strong> van inaugurar hi vaig anar amb una amiga, també de Mallorca.<br />

Hi havia en Jordi que despatxava. Li vàrem demanar, en mallorquí, un<br />

par<strong>el</strong>l d’est<strong>el</strong>s negres i xapes. No ens va entendre. Així que li van demanar en<br />

cast<strong>el</strong>là i ens va dir que anéssim a la barra d<strong>el</strong> bar. Ens va obrir dues ampolles<br />

de cervesa Estr<strong>el</strong>la Damm…» Maria B.<br />

En Jordi va ser peça clau en aqu<strong>el</strong>la primera etapa: «En aqu<strong>el</strong>ls moments la<br />

meva companya, la Mercè, i jo vam anar a viure molt a la vora de <strong>El</strong> Rivolta,<br />

a escassament vint metres, ja que jo treballava també al carrer Hospital, carrer<br />

on era la pizzeria i també <strong>el</strong> nostre pis. La casualitat va fer que <strong>el</strong> local que vam<br />

trobar estigués també a escassos vint metres d’on vivíem, cosa que va signifi -<br />

car que casa nostra es va convertir en un lloc on van anar a dormir molts d<strong>el</strong><br />

visitants que rebíem, tant de l’estat espanyol, com de l’estranger. De fet no va<br />

ser estrany que anys després em trobés alguna <strong>per</strong>sona a qui jo no reconeixia,<br />

que em deia: “<strong>per</strong>o, ¿no te acuerdas de mi?, si yo estuve durmiendo varios<br />

días en tu casa”.<br />

Jo, que no em trobava gens bé amb la feina que feia, vaig deixar-la i vaig passar<br />

a cobrar l’atur. Aqu<strong>el</strong>ls quatre mesos abans d’obrir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> vaig estar treballant,


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

sobretot amb <strong>el</strong> tema de la pintura, en aqu<strong>el</strong>l espai que havia de ser tot un referent<br />

d<strong>el</strong> moviment llibertari a la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona.» Jordi<br />

Finalment, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va prendre forma i l’octubre de 1987 va obrir les seves<br />

portes convertint-se ràpidament, <strong>per</strong> la seva situació estratègica i l’activisme<br />

d<strong>el</strong>s seus impulsors, en un espai de referència:<br />

«Recordo…. la b<strong>el</strong>la criatura amb <strong>el</strong>s seus prestatges, encara gairebé buits,<br />

i <strong>el</strong>s viatges a França i, al fons, aquesta fantàstica barra de bar que va alletar<br />

i va acollir debats eterns i idees boges. Recordo… la música a tota hora,<br />

l’intercanvi de pensaments d<strong>el</strong> cafè d<strong>el</strong>s divendres quan es trobaven <strong>el</strong>s “avis”<br />

d<strong>el</strong> Centre de Documentació amb xavals d’aspecte punk, i l’interminable tancament<br />

d<strong>el</strong> divendres quan la gent, <strong>el</strong>s mensakes, arribaven cansats d<strong>el</strong> treball<br />

i no hi havia qui <strong>el</strong>s traiés…» Marga<br />

<strong>El</strong>s primers espais oberts al públic van ser dos: «En <strong>el</strong> primer disseny que vam<br />

voler donar-li, vam dividir l’espai en dos parts clarament diferenciades. Per<br />

una banda, una botiga de material àcrata i antiautoritari, no massa diferent<br />

d<strong>el</strong> que és ara, complementat amb <strong>llibre</strong>s que ens van deixar en dipòsit alguna<br />

editorial, no necessàriament llibertària, que ens va servir <strong>per</strong> fer “bulto”. Per<br />

un altre costat, a la part posterior de la botiga, vam fer un petit cafè amb<br />

barra, complementat amb unes taules amb les seves corresponents cadires,<br />

que es van posar a la part de davant d<strong>el</strong> segon pis, <strong>per</strong> poder prendre alguna<br />

cosa asseguts còmodament. A la part posterior de la part de dalt ens la vam<br />

reservar, posant ja d’entrada un despatxet. Aquesta part de l’espai, <strong>el</strong> cafè, és<br />

<strong>el</strong> que clarament havia de generar la majoria d<strong>el</strong>s ingressos <strong>per</strong> autofi nançarnos»<br />

Jordi.<br />

<strong>El</strong> bar va exercir d’imant continuant atraient, <strong>per</strong> la seva originalitat quant a<br />

nou espai social, <strong>el</strong>s joves cap al centre de la ciutat: «Al principi era un refugi<br />

<strong>per</strong> veure coses que no podies veure en altres llocs, fanzines i cintes rares sobretot,<br />

la barra que hi havia al principi era testimoni mut de moltes tertúlies<br />

interminables, que després tenien la seva continuació en <strong>el</strong>s bars d<strong>el</strong> costat,<br />

com <strong>el</strong> Terra Alta, després es va treure <strong>per</strong>què la gent semblava que només<br />

anava a “apalancar-se” allà...» Carlos Azagra.<br />

16


17<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

I aquesta atracció existia tant <strong>per</strong> als joves de Nou Barris, com <strong>el</strong> Padilla:<br />

«recordo que es va posar una barra en la part de dins <strong>per</strong> subvencionar <strong>el</strong>s<br />

col·lectius. Quan acabàvem les assemblees ens preníem alguna cosa i seguíem<br />

compartint les nostres inquietuds i, després, ens n’anàvem a la Bruixa tots a<br />

prendre l’última» com <strong>per</strong> als de L’Hospitalet com <strong>el</strong> Migu<strong>el</strong> A.: «<strong>el</strong>s primers<br />

records que tinc d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> estan associats a tardes de dissabte en les quals<br />

anàvem a Barc<strong>el</strong>ona (anar a Barc<strong>el</strong>ona era un viatge) i ens torràvem de birres.<br />

Ho feia sobretot en companyia d<strong>el</strong> meu col·lega <strong>el</strong> Piris, <strong>el</strong>l que era un avançat<br />

va ser qui em va descobrir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>».<br />

Quant a la botiga, va resultar la gran i encertada aposta d’aqu<strong>el</strong>l nou espai «Al<br />

principi jo hi acudia <strong>per</strong> aconseguir informació sobre okupació, insubmissió,<br />

zapatisme, o <strong>per</strong> comprar-me <strong>llibre</strong>s editats <strong>per</strong> Virus sobre <strong>el</strong> MIL, <strong>per</strong> exemple.<br />

Més tard, hi visitava l’arxiu de documentació, una autèntica mina sobre<br />

la subversió social i política d<strong>el</strong>s darrers anys, tan desconeguda i tan a prop<br />

meu» (Ivan), ja que ha estat una referència durant aquests vint-i-cinc anys:<br />

«Tan aviat em deixava les p<strong>el</strong>es en una samarreta, com em quedava ojiplático<br />

davant un nou número de l’Ekintza Zuzena o de La Lletra A, o bé <strong>el</strong> següent<br />

dia sortia amb un <strong>llibre</strong> i la maqueta de... vegem, no sé... posem que uns Inem<br />

Killers (glòria eterna!), <strong>per</strong> no parlar d<strong>el</strong> capítol a part que mereixen fanzines<br />

i lib<strong>el</strong>s, als que tenia reservada la parada fi nal, que escometia després d’haver<br />

liquidat la meva ronda de pegada de cart<strong>el</strong>ls en <strong>el</strong> que va ser, aleshores, una<br />

de les meves primeres feines, i això no sense abans, esclar, comminar al meu<br />

altre jo a l’austeritat econòmica. Òbviament, mai ho aconseguia. Posar-me<br />

enfront de la cubeta d’aquest munt de pa<strong>per</strong>am (amb <strong>per</strong>dó!) constituïa <strong>el</strong><br />

més semblant que recordo al saníssim exercici que tots hem posat en pràctica<br />

en la infància de canviar cromos i dir aquestes paraules màgiques que vénen<br />

a ser “tengui” i “falti”. Doncs jo no <strong>per</strong>dia l’oportunitat que em faltessin <strong>el</strong>s<br />

pocs pa<strong>per</strong>ams (sense <strong>per</strong>dó!!!) que aconseguia després de la jornada <strong>per</strong> poder<br />

assortir-me amb aquests altres que tenien molt més valor.» Miki<br />

Sense convertir-se mai en una simple botiga: «Recordo que hi anàvem a passar<br />

una estona, a xerrar, a fer una birra, a comprar un <strong>llibre</strong> o una samarreta,<br />

després ja anàvem a visitar al Javi <strong>per</strong> pillar material (cassets) després visitàvem<br />

al Mígu<strong>el</strong>, i sempre a l’Iñaki...Quins records!!!» (Amparo M.). I sent


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

fi ns a data d’avui una referència: «hi he passat alguna vegada <strong>per</strong> veure’m<br />

amb l’Iñaki i he vist de reüll <strong>llibre</strong>s, fanzines, música, samarretes i tot tipus<br />

d’articles alternatius, independents, crítics... Es respira reb<strong>el</strong>·lia des que creues<br />

la porta d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>!!!» Amparo S.<br />

Era un espai a meitat de camí entre un Ateneu Llibertari clàssic i un bar,<br />

molt infl uenciat p<strong>el</strong> nou tipus d’espais utilitzats p<strong>el</strong>s grups autònoms d<strong>el</strong>s<br />

Països Baixos, <strong>el</strong>s Info-Coffee, on es prioritzava l’aspecte social i d’on fl uïen<br />

les lluites:<br />

«<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> en <strong>el</strong>s seus començaments era un gresol d’idees i un lloc de trobada<br />

i de pas <strong>per</strong> a bona part d<strong>el</strong>s moviments socials i d<strong>el</strong> món autogestionari de<br />

Barna, un <strong>llibre</strong> obert d<strong>el</strong> mapa alternatiu de la ciutat, a més d’un referent<br />

a tot l’Estat. Poder participar de tot això i conèixer a bona part de les grans<br />

<strong>per</strong>sones que en formaven part de tot això ha estat una ex<strong>per</strong>iència insubstituïble.»<br />

Patric<br />

La varietat humana, tant territorial com generacional, era indispensable <strong>per</strong> a<br />

l’intercanvi d’ex<strong>per</strong>iències: «Sempre estava ple de gent de diferents llocs. Era<br />

un formiguer de reivindicacions, propostes, diversions, somnis i il·lusions»<br />

(Encarna). Aqu<strong>el</strong>la varietat, la fauna que freqüentava l’espai, era prou intrigant<br />

com <strong>per</strong> accedir-hi <strong>per</strong> primera vegada i no oblidar-lo mai més:<br />

«Crec que la primera vegada que vaig veure <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser l’any 1988 o 89,<br />

va ser un dia que sortia d<strong>el</strong> Rivolta (on anava amb freqüència, normalment a<br />

dinar), vaig veure <strong>el</strong> rètol i vaig entrar a donar un cop d’ull, vaig veure que hi<br />

havia una botigueta i un pati; un altre dia vaig entrar-hi i em vaig comprar<br />

un <strong>llibre</strong>…» Amparo M.<br />

I <strong>el</strong> boca a or<strong>el</strong>la començava a funcionar entre tots aqu<strong>el</strong>ls que s’havien<br />

trobat aïllats després d<strong>el</strong> triomf de la social democràcia, l’enfonsament de<br />

l’anarcosindicalisme i de l’autonomia obrera, i provocava una ràpida identifi<br />

cació:<br />

«Vaig conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> en 1988 gràcies a un amic que m’hi va portar. Aleshores<br />

jo acababa d’arribar de Nicaragua després d’una estada de set mesos,<br />

18


19<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

estava una mica fora de lloc, buscant <strong>el</strong> meu lloc al món. Sabia <strong>el</strong> que no volia<br />

políticament i socialment, <strong>per</strong> descomptat detestava <strong>el</strong>s nombrosos partits<br />

comunistes extraparlamentaris d’aqu<strong>el</strong>la època i no estava disposat a participar<br />

en res semblant. Les discussions i bregues dins de l’anarcosindicalisme<br />

tampoc m’incitaven a endinsar-me en aqu<strong>el</strong>l món. Per a mi <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, així<br />

com tota la moguda autònoma, okupa… va ser com una ventada d’aire fresc,<br />

sentint-me ràpidament identifi cat amb tota aquesta gent tan diversa.» Luis R.<br />

S’estava aconseguint crear un espai on tothom podia sentir-se identifi cat, trobar<br />

una part d<strong>el</strong> que cercava, i veure’s refl ectit en <strong>el</strong> mirall que era aqu<strong>el</strong>l nou<br />

centre, des d<strong>el</strong>s joves punks de les barriades fi ns als v<strong>el</strong>ls lluitadors anarcosindicalistes,<br />

des d<strong>el</strong>s esbojarrats mensakes que vivien la vida a tota v<strong>el</strong>ocitat fi ns<br />

als tan necessitats advocats que cobrissin les espatlles d<strong>el</strong> nou moviment que<br />

començava a generar-se a la ciutat i que ja les havien intentat cobrir durant<br />

la desfeta d<strong>el</strong>s darrers setanta, com en Mateo: «Grats records d<strong>el</strong>s membres<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Ha passat molt temps des d<strong>el</strong>s inicis i la memòria ha anat fallant.<br />

Sempre vaig ser un “company” de viatge, és a dir, mai hi he estat involucrat<br />

com ho heu estat molts de vosaltres, podria dir que en passar <strong>per</strong> allí em va<br />

agradar, vaig col·laborar-hi alguna altra vegada i em vaig sentir solidari amb<br />

<strong>el</strong> col·lectiu».<br />

Però <strong>el</strong>s que se sentien atrets de manera especial eren <strong>el</strong>s joves, des d’Esplugues:<br />

«Al novembre d<strong>el</strong> 87 anàvem a okupar una casa com a habitatge a Esplugues<br />

i aquesta va ser la primera vegada que vaig trepitjar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, vam anarhi<br />

a demanar suport i també <strong>el</strong> vam demanar a alguna gent de Korneyá i<br />

l’Hospitalet. L’ex<strong>per</strong>iència de l’okupació a Esplugues va durar sis mesos, érem<br />

gent de barri no gaire polititzada <strong>per</strong>ò amb l’instint clar que la pobresa i la<br />

injustícia no eren casualitat» (Blas); fi ns a Nou Barris: «Vaig començar a anar<br />

p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> l’any 88. Jo en aquesta època estava en <strong>el</strong> col·lectiu anarquista de<br />

Nou Barris. Portàvem poc temps <strong>per</strong>ò hi posàvem moltes ganes. Ens vam<br />

apropar al <strong>Lokal</strong> un dia amb ganes de compartir i conèixer gent que havia<br />

fet de la seva vida una lluita contra tota una societat molt patriarcal, autoritària<br />

i repressiva» (Padilla); passant <strong>per</strong> Sants: «Corrien fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta<br />

quan, després d’una concentració de suport a les ràdios lliures a la Rambla de<br />

Barc<strong>el</strong>ona, les meves botes es van encaminar al carrer Hospital a la recerca<br />

d<strong>el</strong> carrer de la Cera, es<strong>per</strong>ant trobar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, lloc que m’havien recomanat


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

amb entusiasme visitar les companyes de Cros 10, casa okupada al barri de<br />

Sants, que freqüentava cada dia <strong>per</strong> aqu<strong>el</strong>ls anys. <strong>El</strong>s meus companys no em<br />

van defraudar, com gairebé mai; i <strong>el</strong>s meus ulls van visualitzar tot allò de<br />

què m’havien parlat. Allí estaven <strong>el</strong>s fanzines, les cintes, <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s, un barbut<br />

que amb <strong>el</strong>s anys adoptaria com a “avi”, les xapes, <strong>el</strong>s adhesius..., i una barra,<br />

en la qual a part de prendre’t una cervesa, podies entaular conversa amb les<br />

veteranes, i esgotar la seva paciència amb preguntes de xavalet; preguntes de<br />

les quals coneixia la resposta, <strong>per</strong>ò que utilitzava com a recurs primari <strong>per</strong><br />

trencar <strong>el</strong> g<strong>el</strong> i ser advertit» Mígu<strong>el</strong>.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> començava a dibuixar <strong>el</strong> seu propi camí, allunyat de l’ortodòxia i<br />

obert als raonaments forçats <strong>per</strong> les noves lluites imposades <strong>per</strong> les noves polítiques<br />

capitalistes globals:<br />

«Després vaig marxar un any a Nicaragua i <strong>El</strong> Salvador i quan vaig tornar tenia<br />

clavada l’espina d’Amèrica. En aqu<strong>el</strong>l moment a Barc<strong>el</strong>ona, dins de l’àmbit<br />

llibertari, les revolucions centreamericanes no era ben acollides <strong>per</strong>què<br />

eren “comunistes”. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> es convertia en una excepció, vaig trobar a gent<br />

que passava <strong>per</strong> allí <strong>el</strong> Luis i la Paloma que també havien passat un any a<br />

Nicaragua i venien de barri, allà vaig conèixer l’ex<strong>per</strong>iència de la insubmissió,<br />

de Virus editorial, també allí vaig conèixer a la gent que muntaríem una altra<br />

ex<strong>per</strong>iència d’impremta llibertària.» Blas<br />

Era un activisme sense afi liacions i on <strong>el</strong> comprimís era <strong>el</strong> que cadascú decidia<br />

atorgar-se: «La meva r<strong>el</strong>ació es remunta gairebé als seus inicis, sempre com a<br />

col·laborador assidu, sense més càrrec que aquest. Vaig participar en les primeres<br />

reunions, en <strong>el</strong> fer habitable l’espai i en les il·lusions que <strong>el</strong> projecte va<br />

generar llavors en mi, a través d<strong>el</strong>s companys que van impulsar la idea» Luis G.<br />

I començaren a néixer noves propostes, com <strong>El</strong> Escondite, nou menjador popular<br />

sorgit de les entranyes de l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i situat, també, al carrer<br />

de la Cera, fet que ajudava a fer créixer la xarxa:<br />

«Més endavant, ja en <strong>el</strong> 1990 o <strong>el</strong> 1991 va ser quan realment vaig conèixer <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> i a l’Iñaki, que va ser la primera <strong>per</strong>sona que vaig conèixer al <strong>Lokal</strong> (després<br />

moltíssimes <strong>per</strong>sones més) totes d’una o altra manera han format part de<br />

la història de la meva vida. En aqu<strong>el</strong>la època jo treballava a <strong>El</strong> Escondite, érem<br />

20


21<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

veïns!!… La gent que venia a dinar o freqüentava <strong>El</strong> Escondite i la gent que<br />

hi treballàvem érem assidus d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> o hi col·laboràvem o teníem alguna r<strong>el</strong>ació<br />

amb la gent d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Al Raval hi havia molta activitat en aqu<strong>el</strong>ls anys.<br />

Per a mi va ser realment extraordinari conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, jo no coneixia res<br />

igual, un lloc d<strong>el</strong> barri obert a tothom; en aqu<strong>el</strong>ls anys normalment ens trobàvem<br />

amb <strong>el</strong>s col·legues als baretos, als bars d<strong>el</strong>s centres cívics, freqüentàvem<br />

botigues alternatives, <strong>per</strong>ò allò era molt més… Des d<strong>el</strong> primer moment em<br />

vaig trobar com a casa» Amparo M.<br />

O com l’Agència de Notícies Alternatives «recordo a partir d’aqu<strong>el</strong>les visites<br />

que trucava a un contestador automàtic en què hi havia notícies de la moguda<br />

(després vaig saber que era l’ANA) i això em semblava “lo más”» Migu<strong>el</strong> A.<br />

Va ser una cinta contra la Barc<strong>el</strong>ona olímpica, NO92, la que va servir <strong>per</strong> donar<br />

<strong>el</strong> tret de sortida d’una nova aposta d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, la distribuïdora de materials<br />

alternatius que ha marcat també l’existència de l’espai i que ha estat utilitzada<br />

<strong>per</strong> col·lectius d’arreu, des de Sant Cugat: «<strong>El</strong>s primers records que tinc d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> són de fa uns 18 anys quan veníem d<strong>el</strong> poble al <strong>Lokal</strong> a buscar material<br />

(samarretes, <strong>llibre</strong>s, cassetes…) <strong>per</strong> als txiringos que muntàvem al poble amb<br />

<strong>el</strong> Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat i també amb algun col·lectiu de la<br />

Universitat Autònoma. Sempre era una aventurilla anar cap al <strong>Lokal</strong> i veure la<br />

quantitat que tenien de material llibertari, punk, anticapitalista…» (Natxo);<br />

fi ns a Cast<strong>el</strong>ló: «Aqu<strong>el</strong>les primeres visites van ser una gran oportunitat <strong>per</strong> conèixer<br />

tot un ventall de materials alternatius que pràcticament no sabia ni que<br />

existien. Cada cop que entrava al <strong>Lokal</strong> podien passar hores i hores mentre<br />

revisava amb interès i fascinació cintes, fanzines, samarretes, <strong>llibre</strong>s, pegates...<br />

tot un món de realitats palpables que ajudaven a un a pensar i qüestionar-se<br />

moltes coses. I cada cop que tornava a Cast<strong>el</strong>ló portava un par<strong>el</strong>l de bosses<br />

de materials diversos d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> que em demanaven <strong>el</strong>s col·legues de la meva<br />

ciutat. Era molt senzill, jo <strong>el</strong>s ensenyava <strong>el</strong>s catàlegs de material que editava <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>, i <strong>el</strong>s col·legues em feien la comanda cada cop que s’adonaven que anava<br />

a Barc<strong>el</strong>ona a veure a la meva germana Doris» (Xavi); O també Manresa,<br />

on <strong>el</strong> Luis recorda: «com em va servir a mi i als/les companys/es d<strong>el</strong> fanzine<br />

Skabetxina <strong>per</strong> a tenir materials <strong>per</strong> als concerts que anàvem, com després<br />

vaig acabar sent membre de l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> (obrint <strong>el</strong>s dilluns), com vaig<br />

viatjar a Venezu<strong>el</strong>a amb material <strong>per</strong> a <strong>El</strong> Libertario, com ens van ajudar <strong>el</strong>s<br />

compes de Nou Barris a obrir <strong>el</strong> Txani a Manresa.» Luis M.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

La Distri va servir no només als col·lectius que volien distribuir <strong>el</strong> material<br />

produït <strong>per</strong> altres grups, sinó també als que <strong>el</strong> produïen, com en Carles de<br />

Sants, que a l’hora que deixava <strong>el</strong> seu material se n’enduia d’altre: «Portava, a<br />

la nova distribuïdora que es va crear al <strong>Lokal</strong>, unes xapes de ceràmica (jo començava<br />

a defi nir <strong>el</strong> meu ofi ci, en <strong>el</strong> que estava estudiant i treballant, sobretot<br />

als estius), que em van <strong>per</strong>metre poder intercanviar amb material de difusió:<br />

revistes com La Lletra A, l’Ekintza Zuzena, <strong>El</strong> Baifo, <strong>el</strong> Molotov i algun altre<br />

<strong>llibre</strong>, <strong>llibre</strong>t o pamfl et. Molta gent hem contactat gràcies al <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> a les<br />

nostres activitats i formes de vida posteriors. Durant uns anys, hem estat difonent<br />

materials, en gran part, de la distribuïdora d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i idees, des d’una<br />

paradeta en una plaça cèntrica a la ciutat de Ponferrada que encara avui dia es<br />

recorda amb interès <strong>per</strong> aqu<strong>el</strong>ls indrets.»<br />

Aquesta r<strong>el</strong>ació bidireccional, d’intercanvi, és també bàsica en <strong>el</strong> moment de<br />

valorar la tasca desenvolupada <strong>per</strong> la Distri, com ens narra <strong>el</strong> Kamilo: «<strong>El</strong><br />

camí recorregut amb la distri d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat molt llarg. Va ser <strong>el</strong> primer<br />

contacte amb <strong>el</strong> món de les edicions no comercials i la distribució alternativa.<br />

Va ser la porta <strong>per</strong> a conèixer diferents col·lectius d’arreu de l’estat i de fora<br />

que feien tasques semblants, altres distribuïdores com Potencial HC, DDT,<br />

Mala Raza, Tralla, Illa Records, Eguzki Banaketak, Wc Records, Fobia, Sentimientos<br />

Kontra <strong>el</strong> poder, Soroll, Acracore, Imposible, Komunika, Posoin<br />

Banaketak… <strong>el</strong> llistat és llarguíssim i ara no toca. Amb <strong>el</strong> temps i la coneixença<br />

van arribar les edicions compartides, <strong>per</strong>ò sobretot <strong>el</strong> debat i la posada<br />

en pràctica conjunta d<strong>el</strong> que enteníem <strong>per</strong> distribució alternativa; en les formes<br />

i les maneres, en <strong>el</strong> fons i en la pràctica, en <strong>el</strong>s marges, en allò que podíem<br />

fer, donar suport o contribuir i, sobretot, en la simbiosi. <strong>El</strong> fl ux de material i<br />

caixes era constant (“Otra caja pal Kamilo!!!”): les edicions de maketes, <strong>el</strong>s<br />

zines, <strong>el</strong>s cedés, les samarretes, les revistes, <strong>el</strong>s vídeos, les enganxines, <strong>el</strong>s pedaços,<br />

les dessuadores, les xapes, <strong>el</strong>s cart<strong>el</strong>ls, les campanyes, <strong>el</strong>s concerts, <strong>el</strong>s<br />

festivals. …. I <strong>el</strong>s viatges conjunts a Madrid, a Euskadi, Saragossa, València,<br />

Irunya, Valladolid…»<br />

Va ser llavors quan es van realitzar <strong>el</strong>s primers canvis importants, tant en<br />

allò <strong>per</strong>sonal com en la utilització de l’espai: «Durant <strong>el</strong>s estudis vaig participar<br />

en diferents iniciatives d’una forma individual i quan vaig aparcar <strong>el</strong> món<br />

acadèmic em vaig dirigir al carrer de la Cera. Em va atreure d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>el</strong> seu<br />

plantejament d’espai obert, <strong>per</strong>manent, autogestionat, connectat amb <strong>el</strong> carrer<br />

22


23<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

i facilitador d’infraestructura a qualsevol moviment o protesta antiautoritària.<br />

En aquests moments <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> havia sofert la seva primera crisi i la majoria de<br />

<strong>per</strong>sones fundadores d<strong>el</strong> projecte se n’havien distanciat. <strong>El</strong> seu buit s’omplia de<br />

joves amb inquietuds diverses. Després d’una sèrie d’assemblees multitudinàries<br />

es va aclarir <strong>el</strong> futur immediat d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i es va decidir tancar <strong>el</strong> bar (una ruïna<br />

econòmica malgrat la client<strong>el</strong>a), assegurar les <strong>per</strong>manències i potenciar l’espai<br />

de la <strong>llibre</strong>ria. Ens vam quedar en l’assemblea un grup reduït i, juntament amb<br />

la Distri, es va consolidar un nexe de comunicació i agitació amb <strong>el</strong>s diferents<br />

col·lectius que existien <strong>per</strong> l’Estat espanyol i es va aprofundir en les r<strong>el</strong>acions<br />

internacionals. <strong>El</strong> col·lectiu es va anar mantenint i ampliant tímidament sobre<br />

la base d<strong>el</strong> compromís <strong>per</strong>sonal. Vam posar l’activisme en <strong>el</strong> centre de les nostres<br />

vides» Pascual.<br />

<strong>El</strong>s primers anys noranta van ser un anys de contraposició, d’una banda la<br />

resposta a les constants agressions d<strong>el</strong> sistema, que en <strong>el</strong> cas de Barc<strong>el</strong>ona van<br />

venir acompanyades de la reformulació urbana amb l’excusa olímpica:<br />

«Van venir les preolimpíades i em vaig assabentar <strong>per</strong> una campanya d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> que hi havia gent que hi estava en contra!!! Al principi vaig pensar que<br />

eren uns torracollons insensats, <strong>per</strong>ò mira, a poc a poc em van convèncer,<br />

primer mig en broma (les samarretes de voluntari olímpic eren genials, potser<br />

impossibles avui en <strong>el</strong>s temps que corren) després convençut <strong>per</strong>ò de vegades<br />

sense massa arguments <strong>per</strong> contrarestar l’entusiasme d<strong>el</strong>s meus cosins voluntaris<br />

olímpics o d<strong>el</strong>s col·legues de l’Hospi que segons <strong>el</strong> meu punt de vista “no<br />

s’assabentaven”, era un procés sense gaire conceptualització, la bastida de la<br />

ideologia no era gaire robusta més enllà d<strong>el</strong>s amics i la cervesa.» Migu<strong>el</strong> A.<br />

I de l’altra les propostes de crear <strong>el</strong>s nostres propis espais, propostes que se<br />

succeïen: després de <strong>El</strong> Escondite va arribar Virus.<br />

«Més tard amb la creació de Virus editorial allò va aconseguir un cert aire<br />

important, ja en aqu<strong>el</strong>ls dies funcionaven multitud de col·lectius, <strong>el</strong> CAMPI,<br />

la Distri, etc. que feien d’aqu<strong>el</strong>l estret lloc un espai de <strong>per</strong>egrinació de tothom<br />

que es volia assabentar d<strong>el</strong>s secrets de la Barc<strong>el</strong>ona preolímpica i alternativa. A<br />

mi em va tocar fer un mural a dins que encara es conserva (retocat al cap d<strong>el</strong>s<br />

anys, doncs <strong>per</strong>què me’n vaig oblidar de posar-hi dones…)» Carlos Azagra


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Aqu<strong>el</strong>l mural va ser un altre d<strong>el</strong>s records inesborrables i tot un símbol d<strong>el</strong> que<br />

amb <strong>el</strong> pas d<strong>el</strong> temps esdevindria <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>: «<strong>El</strong> meu primer record d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>,<br />

són pinz<strong>el</strong>ls, pintures de colors i <strong>per</strong>sones dibuixant un mural. Tota una imatge<br />

d<strong>el</strong> que, amb <strong>el</strong> temps, seria <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> durant tots aquests anys, <strong>el</strong> mural de<br />

Barc<strong>el</strong>ona, on les <strong>per</strong>sones pinten amb diferents colors, lluites i aspiracions<br />

d’aquesta ciutat» Alicia.<br />

Mentre Virus es convertia en una gran escola de la nostra història: «Abans de<br />

la sortida, estrany era <strong>el</strong> dia que no m’enduia un fanzine o un nou <strong>llibre</strong> de<br />

Virus, <strong>per</strong> continuar aprenent les històries d<strong>el</strong>s moviments socials anteriors<br />

als nostres» (Enric). I tots, abans o després ens adonàvem de la importància<br />

d’aqu<strong>el</strong>l projecte editorial: «<strong>El</strong>s <strong>llibre</strong>s d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, desitjo, que sempre estiguin<br />

a disposició» Mateo.<br />

I a poc a poc, de manera humil <strong>per</strong>ò ferma, l’espai es convertia en un espai<br />

de convergència <strong>per</strong> als cerv<strong>el</strong>ls inquiets i antiautoritaris; així, arribaven <strong>el</strong>s<br />

primers col·lectius que començaren a utilitzar l’espai com a local propi, aquest<br />

va ser <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> KAP (Kol·lectiu AntiPresons), que amb <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

i en col·laboració amb <strong>el</strong> col·lectiu SOL (Solidaridad Obrera Libertaria) de<br />

Saragossa, va publicar la cinta Entre Rejas.<br />

Pas a pas esdevenia lloc de confl uència <strong>per</strong> als companys que des<strong>per</strong>taven després<br />

de les dosis d’opi social que havia injectat l’alcaldia socialista mitjançant<br />

<strong>el</strong> projecte olímpic:<br />

«Any 1992. <strong>El</strong> desencís davant de la bombolla de ciment amb què es maquillava<br />

Barc<strong>el</strong>ona i l’estupidesa esportiva em van dur a implicar-me políticament<br />

més enllà de lluites concretes, com la insubmissió, en la qual havia participat.<br />

Coneixia <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> gràcies a la volada que havia pres la candidatura de Floquet<br />

de Neu a l’ajuntament de Barc<strong>el</strong>ona. Al carrer de la Cera hi havia un referent<br />

de la cultura llibertària, un lloc estable on podies trobar <strong>llibre</strong>s que no solien<br />

circular gaire, revistes, fanzines, adhesius, xapes...<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> feia uns anys que funcionava i, després d’haver tancat <strong>el</strong> bar,<br />

s’anaven consolidant projectes <strong>per</strong> tirar més enllà. Vaig entrar-hi <strong>per</strong> fer<br />

un cop de mà a la distribuïdora alternativa i, de seguit, em va enganxar la<br />

dinàmica intensa de l’assemblea.» Tx<strong>el</strong>l<br />

24


25<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

La botiga continuava fent de reclam: «La primera vegada que vaig entrar al<br />

<strong>Lokal</strong> va ser l’any 1992, tenia 18 anys. Hi vaig anar <strong>per</strong> comprar <strong>llibre</strong>s, alguna<br />

samarreta, enganxines, etc... Suposo que com molta gent» (Núria) i <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> es convertia en «<strong>el</strong> quarter general, la referència de moltes de les lluites<br />

d<strong>el</strong>s 90 i <strong>el</strong>s 2000. Va ser una olla de pressió que vibrava cada dia i desprenia<br />

ganes i engrescava fàcilment. Des de la lluita <strong>per</strong> la insubmissió amb <strong>el</strong><br />

col·lectiu d’insubmisos, l’empenta en difondre la idea (A), amb tota la feina<br />

de difusió que feia Virus Editorial (aquí va ser on va néixer) o de cada número<br />

de La Lletra @ (o l’Ekintza Zuzena, o <strong>el</strong>s UPA-Molotov, o <strong>el</strong>s No Pasarán... o<br />

<strong>el</strong>s Infousurpa, <strong>el</strong>s Vocero Disidente, <strong>el</strong> Diagonal o la Directa que vindran molt<br />

més endavant)» Kamilo.<br />

Aqu<strong>el</strong>l 1992 <strong>el</strong> moviment okupa plantava cara, i després de les moltes ex<strong>per</strong>iències<br />

d<strong>el</strong>s darrers anys de la dècada d<strong>el</strong>s vuitanta (Cros 10, Esplugues,<br />

Corn<strong>el</strong>là, Sant Boi, Gavà) que van fructifi car a la Kasa de la Muntanya, apareixia<br />

un nou centre social de referència: «En <strong>el</strong> 92 vam okupar La Vakeria a<br />

l’Hospitalet que ens va marcar també la vida, a molts i a la ciutat, en moltes<br />

ocasions ens vam recolzar en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>» Blas.<br />

Aqu<strong>el</strong>la ocupació venia precedida <strong>per</strong> la creació d’una xarxa humana que, si<br />

bé tenia l’epicentre natural a la ciutat de l’Hospitalet, girava al voltant d’una<br />

xarxa col·lectiva més ampla en què <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> era una referència:<br />

«<strong>El</strong> primer record fort de participar en alguna cosa coordinada p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

va ser la campanya en la qual durant la jornada de refl exió d’unes <strong>el</strong>eccions<br />

vam tapar <strong>el</strong>s ulls d<strong>el</strong>s candidats amb precinte imprès amb la paraula “Mentida”.<br />

Recordo anar a la nit al <strong>Lokal</strong>, recollir <strong>el</strong> precinte, organitzar-nos en<br />

grups, fer l’acció, la trobada i rebot amb militants sociates a l’Hospi. Em<br />

vaig sentir d’allò més clandestí, rotllo Bourne llibertari. D’aqu<strong>el</strong>l dia recordo<br />

molt vivament, la qual cosa és rara ja que amb <strong>el</strong>s anys es confonen dies i<br />

<strong>per</strong>sones, a la Paloma, la Pi, la Doris i als amichi de l’Hospitalet: Yisas, Tere,<br />

Blas, Xavi, tota la gent d<strong>el</strong> Repar... Era una època molt activa, amb aquest<br />

grup treballem i vam aprendre molt: ocupant un Aula de Cultura a Sant<br />

Josep, organitzant jornades antirepresives (en <strong>el</strong>les vaig conèixer al Juanito,<br />

en 1991, em va impressionar molt i m’alegra que avui m’apreciï, i em pugui<br />

prendre una cervesa amb <strong>el</strong>l). I com a colofó vital en aquesta època rescatem<br />

l’espai que va ser la Vakeria» Migu<strong>el</strong> A.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Mentrestant l’assemblea d<strong>el</strong> col·lectiu continuava donant suport a les propostes<br />

autogestionàries que ajudessin a formar una xarxa d’espais alliberats al<br />

propi barri que <strong>per</strong>metessin una mínima seguretat davant les constants i brutals<br />

agressions que <strong>el</strong>s grups neofeixistes popularitzaven aqu<strong>el</strong>ls anys a la ciutat:<br />

«Més endavant vam viure l’estreta r<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i <strong>el</strong> Cuatro Pasos,<br />

<strong>per</strong> a mi dos espais simbiòtics en <strong>el</strong>s quals moltes lluites, rialles, debats, festes<br />

i també confl ictes van tenir lloc. <strong>El</strong> tram d<strong>el</strong> carrer la Cera era clarament un<br />

punt ben estratègic: <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>El</strong> Escondite i més enllà <strong>el</strong> Cuatro Pasos, un<br />

recorregut in<strong>el</strong>udible» Nena.<br />

Les nits al Xino encara podien ser llargues: «Recordo les meves “pizzes” en <strong>el</strong><br />

Rivolta, nits de solidaritat a <strong>El</strong> Escondite i, després, al Cuatro Pasos al Norte»<br />

Mateo.<br />

La resposta autoorganitzativa a les agressions feixistes, òbviament, no va ser<br />

exclusiva d<strong>el</strong> barri Xino i això també comportava noves connexions. Al <strong>Lokal</strong><br />

es reunien les companyes que formaven <strong>el</strong> col·lectiu antifa Al Enemigo Ni<br />

Agua i la gent jove, que era la que més patia aqu<strong>el</strong>les agressions, cercava al<br />

<strong>Lokal</strong> la referència que a <strong>el</strong>ls <strong>el</strong>s hi mancava. La Joana va connectar amb <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> buscant <strong>el</strong>s AENA i ens diu:<br />

«[...] l’antifeixisme divers i combatiu, va ser també un espai de confl uència i<br />

rearticulació enmig d<strong>el</strong> desert de la Barc<strong>el</strong>ona postolímpica: col·lectius de joves;<br />

joventuts de partits a l’esquerra de l’esquerra; sindicalisme digne; ateneus<br />

independentistes i llibertaris; grups feministes; assemblees contra l’atur i la<br />

precarietat; col·lectius de solidaritat amb Llatinoamèrica, de suport a la insubmissió<br />

i d’estudiants; les primeres okupacions i centres socials okupats…<br />

re-preníem <strong>el</strong> carrer i plantàvem les llavors on arr<strong>el</strong>arien les lluites autònomes<br />

que sacsejarien Barc<strong>el</strong>ona i les nostres vides durant les dècades següents. Mentre<br />

l’Estat espanyol se submergia en una globalització vertiginosa amagant <strong>el</strong>s<br />

deutes històrics no resolts de la transacció a la memocràcia sota la catifa, gent<br />

bregada a les lluites contra la dictadura i <strong>el</strong> continuisme transmetia memòria<br />

i aprenentatge a una jove generació carregada d’il·lusió, energia i ganes de<br />

transformar(-nos).» Joana G. G.<br />

Pas a pas la realitat d’aqu<strong>el</strong>l petit espai s’escampava cada cop a més gent, ja fos<br />

<strong>per</strong> les pròpies ex<strong>per</strong>iències: «La primera vegada que vaig entrar al <strong>Lokal</strong> va<br />

26


27<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

ser quan tenia setze anys, a l’any 93. Jo encara vivia a Cast<strong>el</strong>ló, <strong>per</strong>ò la meva<br />

germana gran portava ja uns anys vivint a Barc<strong>el</strong>ona, i ja havia estat al <strong>Lokal</strong><br />

amb <strong>el</strong> col·lectiu ANA Una de les vegades que vaig venir a visitar-la em va ensenyar<br />

aquest lloc, i ja des d’aleshores cada cop que feia una visita a la ciutat,<br />

em passava p<strong>el</strong> carrer de la Cera 1 bis» (Xavi), o <strong>per</strong> la insistència d<strong>el</strong>s seus<br />

membres <strong>per</strong> estendre la resistència a tots <strong>el</strong>s espais socials:<br />

«Ja fa prop de 20 anys que vaig conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. No va ser pas una visita<br />

meva a la seu d<strong>el</strong> carrer de la Cera, sinó que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va aparèixer a la Sala de<br />

Graus de la Facultat d’Història de la UB. Va ser la primavera de l’any 1993,<br />

quan vàrem organitzar una xerrada sobre la ciència, l’essència, <strong>el</strong> coneixement<br />

i altres conceptes que ens treien la son als i les alumnes de la facultat de Física.<br />

Hi van participar Agustín García-Calvo, Jorge Waggensberg i Manu<strong>el</strong> D<strong>el</strong>gado.<br />

Abans d’arrencar l’acte, un home amb un carretó carregat de <strong>llibre</strong>s va<br />

arribar a la facultat i va preguntar: “em poso aquí?”. Jo no <strong>el</strong> coneixia, <strong>per</strong>ò<br />

era l’Iñaki. Va plantar la taula i la va omplir de <strong>llibre</strong>s. No eren <strong>llibre</strong>s qualsevol,<br />

la majoria no <strong>el</strong>s havia vist mai. Evidentment no es podien comprar a<br />

la <strong>llibre</strong>ria d<strong>el</strong> campus ni <strong>el</strong>s recomanaven com a lectura de cap assignatura.<br />

Parlaven d<strong>el</strong> capitalisme, l’ecologia, les lluites socials, l’okupació d’habitatges<br />

buits, etc. Per a mi es va obrir una fi nestra.» Jesús<br />

Aquesta insistència divulgativa, en forma de tauleta plena de <strong>llibre</strong>s, va ser <strong>el</strong><br />

detonant, la primera pedra, de moltes pro<strong>per</strong>es connexions: «Si no recordo<br />

malament va ser durant <strong>el</strong>s primers mesos de l’any 1994 quan vaig tenir <strong>el</strong><br />

primer contacte amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. En una exposició sobre l’Anarquisme que es<br />

feia a les Cotxeres de Sants una petita taula informativa ens convidava a passar<br />

p<strong>el</strong> carrer de la Cera a compartir ex<strong>per</strong>iències i a deixar <strong>el</strong> nostre material<br />

antifeixista editat... En <strong>el</strong> moment en què vaig entrar <strong>per</strong> aqu<strong>el</strong>la porta literalment<br />

<strong>per</strong> a mi es va obrir un món en <strong>el</strong> que volia participar i integrar-m’hi<br />

de ple. I així ha estat.<br />

Si tots tenim uns orígens o uns principis... una manera de fer i de comprendre<br />

les coses puc ben afi rmar que aquests passen, sens dubte, <strong>per</strong> tot allò que vaig<br />

aprendre i descobrir en cadascuna de les <strong>per</strong>sones, col·lectius, campanyes o grups<br />

que vam coincidir allà. I tot això encara continua a dia d’avui, en diferent grau o<br />

mesura» Kamilo.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

I va arribar <strong>el</strong> 1994 i amb <strong>el</strong>l «arribaria l’alliberament d<strong>el</strong> Casal Popular d<strong>el</strong><br />

Guinardó i la creació de l’Assemblea d’Okupes, i com no, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> era aqu<strong>el</strong>l<br />

punt on passar <strong>per</strong> aconseguir plàstic de pancarta, megàfon i tantes altres<br />

coses. Encara no havíem après què era l’autogestió. L’any 1994 aqu<strong>el</strong>l recondit<br />

indret d<strong>el</strong> barri d<strong>el</strong> Raval va esdevenir <strong>el</strong> Consolat de Chiapas en Reb<strong>el</strong>·lia,<br />

un punt de referència europeu de suport a l’aixecament zapatista <strong>per</strong> on<br />

van passar centenars de joves de la meva generació abans de volar fi ns a San<br />

Cristóbal de las Casas, on aprendre a fer autèntica comunitat, més enllà de<br />

l’ex<strong>per</strong>imentació que ja fèiem als centres socials» Jesús.<br />

La creació d<strong>el</strong> Col·lectiu de Suport a la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista va marcar un<br />

canvi de cicle, tant en les lluites: «Amb l’esclat de la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista l’1<br />

de gener de 1994 aviat <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> s’hi va abocar de ple i es va crear <strong>el</strong> Consolat<br />

en Reb<strong>el</strong>·lia de l’EZLN. També era lloc de reunió d<strong>el</strong> col·lectiu antifeixista i<br />

antiracista Al Enemigo Ni Agua. Després vindrien campanyes contra <strong>el</strong> Banc<br />

Mundial i <strong>el</strong> FMI, la cimera d<strong>el</strong> G8 a Barc<strong>el</strong>ona d<strong>el</strong> 2001 amb <strong>el</strong> No justice- no<br />

peace, les diferents lluites d<strong>el</strong> barri, l’assessorament a immigrants...» (Kamilo),<br />

com en les <strong>per</strong>sones que participaven de l’assemblea, a la primera etapa: «li va<br />

substituir una altra quan es va involucrar directament en la lluita zapatista,<br />

<strong>per</strong>ò jo ja estava bastant allunyat» Luis G.<br />

La que podríem denominar primera època d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> acabava havent situat<br />

l’espai, després de set anys, al cor de les resistències socials i polítiques, com a<br />

mínim barc<strong>el</strong>onines: «L’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser la primera base d’activistes<br />

que va facilitar <strong>el</strong> naixement de Virus i <strong>el</strong>s primers passos de la solidaritat<br />

amb la revolta zapatista. A poc a poc augmentaven <strong>el</strong>s contactes d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

i es transcendien <strong>el</strong>s límits d<strong>el</strong> moviment llibertari. L’arribada d<strong>el</strong> projecte<br />

Xenofília, assessorament a immigrants sense pa<strong>per</strong>s, ens va arr<strong>el</strong>ar plenament<br />

al barri» Pascual.<br />

I aqu<strong>el</strong>la fi de cicle signifi cava també l’inici d’un de nou:<br />

«Quan vaig començar a participar en <strong>el</strong>s moviments socials alternatius de<br />

Barc<strong>el</strong>ona, cap al 1994, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> era <strong>el</strong> principal, i diria que gairebé únic, punt<br />

de referència a la ciutat on difondre i aconseguir informació o materials sobre<br />

campanyes polítiques de l’esquerra radical o autònoma, d<strong>el</strong>s àmbits llibertaris,<br />

etc. Òbviament, en aqu<strong>el</strong>ls anys internet no existia, <strong>per</strong>ò <strong>el</strong> més r<strong>el</strong>levant<br />

28


29<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

és que encara no teníem tota la infraestructura comunicativa, d’espais socials,<br />

de coordinació, que precisament forjaríem en <strong>el</strong> cicle de lluites autònomes<br />

d<strong>el</strong>s 90» Ivan.<br />

Un nou cicle que comença quan «s’inicia la coordinació amb <strong>el</strong>s moviments<br />

contra la globalització econòmica. Vam començar a treballar amb sectors<br />

sindicalistes dissidents (com <strong>el</strong> CAES de Madrid), amb <strong>el</strong> nihilisme aclaridor<br />

d<strong>el</strong>s A/Parte, <strong>el</strong>s ecologistes d’AEDENAT, la gent de Baladre... <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong><br />

passa a fer les tasques de secretaria i coordinació a Catalunya de la campanya<br />

contra <strong>el</strong> FMI i <strong>el</strong> Banc Mundial, que c<strong>el</strong>ebren aqu<strong>el</strong>l any <strong>el</strong> seu 50è<br />

aniversari. <strong>El</strong> coneixement i la crítica a aquestes institucions era incipient.<br />

La manifestació a Barc<strong>el</strong>ona va suposar la participació d’unes mil <strong>per</strong>sones.<br />

L’any següent vam continuar amb la campanya Contra l’Europa d<strong>el</strong> Capital<br />

i va seguir continuar participant en <strong>el</strong> Moviment contra l’Europa de Maastricht<br />

i la globalització econòmica. Eren <strong>el</strong>s primers passos d’un moviment<br />

que cristal·litzaria a principis d<strong>el</strong> 2000. <strong>El</strong> treball que es va fer des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

va ser intens <strong>per</strong>ò dubto que tingués una infl uència r<strong>el</strong>levant en <strong>el</strong>s moviments<br />

socials posteriors. L’atomització de la condició humana que promou<br />

<strong>el</strong> capitalisme trenca la línia de continuïtat de les lluites en <strong>el</strong> temps, fragmenta<br />

l’individu i la seva projecció social i històrica. Avui dia <strong>el</strong> fi l que ens<br />

vincula al passat i ens projecta cap al futur és molt fràgil i literari, <strong>per</strong>ò no<br />

sempre és tan real com desitjaríem» Pascual.<br />

Refermant les noves lluites<br />

A mitjan d<strong>el</strong>s anys noranta les noves lluites, amb <strong>el</strong> suport de les noves xarxes<br />

comunicatives, s’estenien de manera irreversible i nous activistes connectaven<br />

amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, com en <strong>el</strong> cas de Juan M. V. que hi contactà <strong>per</strong>què «a la fi de<br />

desembre d<strong>el</strong> 95 amb les meves germanes i altres companys ens conformem<br />

en l’agrupació HIJOS (Hij@s por la Identidad y la Justicia contra <strong>el</strong> Olvido<br />

y <strong>el</strong> Silencio), agrupació Argentina que serveix de nucli a fi lls i fi lles de detinguts,<br />

desapareguts, exiliats i assassinats de l’última dictadura i que al març de<br />

1996 ens presentem a la Casa de la Solidaritat. Crec que en aquest moment<br />

comença un continu treball, de vegades més continu i agitat i altres més espaiat<br />

i tranquil, amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>».


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Aquest va ser també <strong>el</strong> cas de la Maria P. A. : «La primera vegada que vaig<br />

conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> de manera presencial va ser en 1996. Eren les jornades<br />

d’okupació estatals a Les Naus i l’Agustín i jo vam venir des de Sevilla, <strong>per</strong>ò<br />

abans passàrem p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. L’Agus ja <strong>el</strong> coneixia, <strong>per</strong>ò <strong>per</strong> a mi va ser la primera<br />

vegada. Ens va rebre <strong>el</strong> Mígu<strong>el</strong>, en la seva ofi cina d<strong>el</strong> fons d<strong>el</strong> passadís<br />

(aquesta que avui és la d<strong>el</strong> Masala) i ens va saludar amb un: “Home! <strong>El</strong>s de la<br />

Tagarnina, aquests que no paguen mai!” Què simpàtic. Al cap d’un temps,<br />

va ser quan vaig decidir venir a viure aquí. En aqu<strong>el</strong>la visita encara existia <strong>El</strong><br />

Cuatro Pasos, i vaig tenir la sort de poder anar a prendre’m unes birres allà<br />

i conèixer a les noies. Avui no encerto a situar aqu<strong>el</strong>la primera incursió p<strong>el</strong><br />

Raval, encara no havien obert la Rambla i allò era una marabunta de carrers».<br />

<strong>El</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista (CSRZ) començava a<br />

destacar-se com a centre difusor i aglutinador:<br />

«Fins a 1996 jo no sabia de la seva existència <strong>per</strong>què era situat en un barri que<br />

jo no solia freqüentar en aqu<strong>el</strong>la època. Va ser a través d<strong>el</strong> col·lectiu (CSRZ)<br />

que em vaig apropar <strong>per</strong> primera vegada en aquest lloc, només entrar em va<br />

semblar un lloc màgic, estava abarrotat de cart<strong>el</strong>ls <strong>per</strong> tots <strong>el</strong>s racons, <strong>llibre</strong>s<br />

i revistes amuntegats fi ns a p<strong>el</strong> sòl, samarretes i un sense fi de coses. Hi havia<br />

informació de grups i organitzacions que ja aleshores estaven indignats amb<br />

<strong>el</strong> sistema i lluitaven <strong>per</strong> un món més just» Joana J.<br />

Aqu<strong>el</strong>l va ser l’any de l’okupació d<strong>el</strong> Princesa: «L’any 1996 <strong>el</strong> col·lectiu zapatista<br />

amb seu al carrer de La Cera va organitzar al recent okupat Cinema<br />

Princesa de la Via Laietana amb <strong>el</strong> grup Color Humano <strong>el</strong> concert més multitudinari<br />

que s’hi va fer durant <strong>el</strong>s seus 7 mesos i mig de vida» (Jesús), i davant<br />

l’ofensiva okupa i la posterior repressió, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> no es va mantenir al marge:<br />

«<strong>El</strong> record que en guardo, precisament en <strong>el</strong> pla antirepressiu, és la seva funció<br />

de pal de paller, que <strong>per</strong> la seva <strong>per</strong>durabilitat en <strong>el</strong> temps, ha pogut jugar.<br />

Com a referent estable en <strong>per</strong>íodes convulsos on altres espais centrals de lluita<br />

—com la Hamsa o <strong>el</strong> Cine Princesa— desapareixien. En <strong>el</strong> punt àlgid de<br />

l’onada repressiva iniciada als noranta, amb desenes de detencions i desallotjaments,<br />

va ser un autèntic refugi» Jaume.<br />

La xarxa es feia realitat... Com en <strong>el</strong> cas de la plataforma De Poble a Poble:<br />

«Una màxima de la solidaritat és poder reconèixer-te en l’altre, així va ser que<br />

30


31<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

en 1999 en plena tragèdia de Vargas (Veneçu<strong>el</strong>a), quan l’aigua s’ho havia<br />

endut tot, fi ns i tot la ràbia, Yb<strong>el</strong>ice, Oci<strong>el</strong>, Andrés, Giovanna, Juan Carlos i<br />

Mauricio, van buscar ajuda en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, hi van anar, <strong>per</strong>què s’assemblaven a<br />

les nostres batalles, les seves. <strong>El</strong>s Zapatistes van mobilitzar, amb l’Iñaki com a<br />

dinamitzador, va anar sumant-s’hi gent i es va aconseguir ajuntar, sota <strong>el</strong> b<strong>el</strong>l<br />

lema que havia constituït la Plataforma Poble a Poble, una aliança d<strong>el</strong>s de baix<br />

amb <strong>el</strong>s de baix. Les lluites poble a poble són avui l’única certesa que alguna<br />

cosa a baix es mou i quan <strong>el</strong>s de baix es mouen, <strong>el</strong>s de dalt cauen» Tupa.<br />

O també <strong>el</strong> de la Comissió Civil Internacional d’Observació p<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

que ens recorda <strong>el</strong> Jaume: «En <strong>el</strong> pla <strong>per</strong>sonal, <strong>el</strong> record més intens que<br />

guardo és <strong>el</strong> d’ambient d’efervescència militant, amb <strong>el</strong> local ple de fum, de<br />

les reunions preparatòries d<strong>el</strong>s viatges de la Comissió Civil d’Observació p<strong>el</strong>s<br />

Drets Humans a Chiapas. Per últim, cal dir que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> se’m fa impensable<br />

sense un d<strong>el</strong>s seus agitadors principals: l’Iñaki. De fet, la història de la ciutat<br />

reb<strong>el</strong> que també és Barc<strong>el</strong>ona, no es pot explicar sense <strong>el</strong>l ni <strong>el</strong> seu estimat<br />

<strong>Lokal</strong>». Com bé deia <strong>el</strong> Jaume , sense <strong>per</strong>dre mai <strong>el</strong> referent més pro<strong>per</strong>, la<br />

ciutat de Barc<strong>el</strong>ona i la seva xarxa de resistència: «Va ser cap a fi nals d<strong>el</strong>s 90<br />

que la meva r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> s’intensifi cà, ja que hi fèiem reunions de<br />

coordinació d’esdeveniments a niv<strong>el</strong>l de ciutat, o cites de seguretat <strong>per</strong> a manifestacions<br />

“calentetes”, i també <strong>per</strong>què allà vaig fer les meves “pràctiques”<br />

<strong>per</strong> a fer de “<strong>llibre</strong>ter alternatiu”. Amb l’<strong>El</strong>ba i l’Alba, les companyes amb qui<br />

<strong>el</strong> 2001 obriríem la distribuïdora de l’Associació Cultural Arran, de Sants,<br />

anàvem setmanalment a fer torns al <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> a familiaritzar-nos amb <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s<br />

de les editorials alternatives i <strong>el</strong> material polític que s’hi distribuïa» Ivan.<br />

I la distribució de material musical alternatiu continuava donant fruits:<br />

«Tinc <strong>el</strong>s meus dubtes sobre si ja havíem entrat al nou segle, <strong>per</strong>ò apostaria<br />

p<strong>el</strong> fet que la meva primera trobada amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es va produir poc abans, a<br />

darreríssims d<strong>el</strong>s 90, quan jo era a punt de complir la majoria d’edat.<br />

Es<strong>per</strong>onat p<strong>el</strong>s reiterats esments que d’<strong>el</strong>l es feien a cert programa que escoltava<br />

aleshores, i que va suposar <strong>per</strong> a mi l’oasi hertzià que les meves oïdes venien<br />

reclamant des de feia temps, no vaig tenir més que emprendre l’obligada visita<br />

cap a aquest enclavament que semblava ser l’altre oasi que les meves inquietuds<br />

també venien, al seu torn, exigint.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

I així va ser que vaig poder satisfer-les, atès que vaig topar de cara amb aquest<br />

espai i em vaig veure entre les seves quatre —primeres— parets.<br />

Per fi , podia omplir-me de tot allò que sabia que anh<strong>el</strong>ava conèixer, i que mai,<br />

durant <strong>el</strong>s meus anys de joventut, vaig poder “heretar’ d’aquest oncle, cosí o<br />

germà gran que sempre et passa cintes de grups punk v<strong>el</strong>ls quan tens 13 anys<br />

(<strong>per</strong>què no <strong>el</strong>s vaig tenir... <strong>el</strong>s familiars d’aquest tipus, s’entén) o que et porta<br />

a un concert quan vas al poble (<strong>per</strong>què tampoc vaig ser un d’aquests que “tenien”<br />

poble), o fi ns i tot que et fa descobrir una mica més enllà de la fèrria i<br />

castradora doctrina catòlica de l’Opus Dei (amb <strong>per</strong>dó!) implantada durant<br />

12 anys (això sí que ho vaig tenir).<br />

És cert que la música, al principi, va ser l’es<strong>per</strong>ó que em va conduir a tot <strong>el</strong> —<br />

molt— que es gestava en <strong>el</strong>s seus marges. Suposo que no podia ser d’una altra<br />

manera, o sí. M’és igual. <strong>El</strong> que sé és que a <strong>el</strong>la li dec gairebé tot. I, puc dir-ho,<br />

<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i totes les connotacions que fi ns a <strong>el</strong>l em van portar formen gran part<br />

d’aquest “gairebé tot”. En fi , la qual cosa vindria a ser un “Néixer. Música.<br />

Morir”, tal com magistralment van anomenar un disc seu (Jaio. Musika. Hil)<br />

<strong>el</strong>s Berri Txarrak.» Miki<br />

Aquests vint-i-cinc anys de distribució alternativa han marcat diverses generacions<br />

de músics des d<strong>el</strong>s seus primers vincles amb l’autogestió:<br />

«I en <strong>el</strong> tema de la distribució alternativa és important l’ajuda que sempre ha<br />

prestat a grups de música o col·lectius, ajudant-los amb <strong>el</strong> tema de la fabricació<br />

d<strong>el</strong>s seus cassets i CD’s, sobretot al principi quan un grup molt jove està<br />

molt <strong>per</strong>dut en aquests temes i no en té ni idea de com s’ha de moure <strong>per</strong><br />

gravar, editar, etc...» Alejo<br />

Amb <strong>el</strong> canvi de segle <strong>el</strong> CSRZ continuava sense <strong>per</strong>dre un àpex de la seva<br />

potència vertebradora: «Va ser en <strong>el</strong> 2000 la primera vegada que vaig entrar<br />

en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, passar sota aquesta gran porta de fusta i trobar-se tota una fi ra de<br />

<strong>llibre</strong>s, samarretes, pòsters, xapes... Jo vaig arribar amb la intenció de conèixer<br />

i apropar-me al col·lectiu zapatista amb la qual cosa em va tocar també pujar<br />

les escales de darrere de la rebotiga. Aquest segueix sent <strong>el</strong> tram de <strong>Lokal</strong> que<br />

més m’agrada. Devia ser uns dies després quan em va sorgir la possibilitat<br />

d’estudiar a fora i ja no vaig tornar fi ns a l’any següent. <strong>El</strong> recorregut va ser<br />

32


33<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

semblant, tenda, escales, col·lectiu... i en aqu<strong>el</strong>la ocasió vaig aguantar fi ns i<br />

tot una assemblea. Les primeres vegades fi ns i tot les assemblees resulten interessants.<br />

Uns dies després em va sorgir la possibilitat d’anar a treballar a Guatemala<br />

i ja no vaig tornar fi ns a l’any següent...» (Mon), i es va anar convertint<br />

en una de les diverses columnes vertebrals de les lluites antiglobalització.<br />

Va arribar l’MRG, «No recordo quin va ser <strong>el</strong> primer dia que vaig entrar al<br />

<strong>Lokal</strong>, <strong>per</strong>ò sí en quina època va ser. Estàvem a l’any 2000 i jo, com molts<br />

d’altres estava mirant d’impulsar un Moviment de Resistència Global a les<br />

entitats fi nanceres internacionals, que més tard va ser conegut com MRG.<br />

Algú m’havia dit que aquest era un espai amb <strong>el</strong> que s’havia de contactar <strong>per</strong><br />

fer qualsevol cosa de caire internacional. Recordo <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> com l’espai en què<br />

podia venir a demanar contactes de col·lectius d’arreu d’Europa i d’Amèrica<br />

llatina, on podia aprendre d<strong>el</strong> punt de vista de l’Iñaki i on em podia assabentar<br />

de la darrera hora de les notícies d<strong>el</strong> Moviment zapatista que tant ens<br />

ha inspirat a molts i moltes» (Enric). Gènova, on diverses companyes van<br />

patir l’assalt d<strong>el</strong> centre de comunicació, com recorda Jesús: «En <strong>el</strong> moment<br />

més àlgid d<strong>el</strong> moviment antiglobalització i via t<strong>el</strong>efònica amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, des<br />

de l’Escuola Díaz de Gènova vaig viure <strong>el</strong>s 40 minuts probablement més intensos<br />

de la meva vida. Mentre <strong>el</strong>s carabbinieri assaltaven l’edifi ci i feien una<br />

autèntica carnisseria, amb més de 80 <strong>per</strong>sones ferides, tres o quatre catalans<br />

que érem a la planta baixa ens vam posar <strong>el</strong> DNI a la boca i vam trucar al<br />

<strong>Lokal</strong>. La policia envaïa la fi nca trencant vidres i portes amb metralleta sota<br />

<strong>el</strong>s braços. Estàvem morts de por. En aqu<strong>el</strong>ls moments incerts, una veu des de<br />

la distància era molt i ens va fer mantenir la calma. Després vam sumar forces<br />

des d’allà i des d’aquí <strong>per</strong> donar suport a detingudes i hospitalitzades. En<br />

defi nitiva, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és d’aqu<strong>el</strong>ls llocs que sempre he sabut que és allà, p<strong>el</strong> que<br />

sigui, sense condicions, sense traves. Suport mutu i solidaritat en estat pur.»<br />

I fi nalment, també, Barc<strong>el</strong>ona:<br />

«Mil històries, quasi totes les derrotes i algunes gestes encara avui no descodifi<br />

cades. Com <strong>el</strong> concert d<strong>el</strong> 16 de març de 2002 al Sot d<strong>el</strong> Migdia contra<br />

l’Europa d<strong>el</strong> Capital i la Guerra, on es van aplegar 40.000 <strong>per</strong>sones. <strong>El</strong> record<br />

és nítid <strong>per</strong>què vam suar la samarreta: més de 40 col·lectius, pluralitat i respecte<br />

mutu en la dissidència; barres quilomètriques; <strong>el</strong> mític Morente amb<br />

Manu Chao i <strong>el</strong>s Muguruza; un desplegament de capacitat autogestionària i


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

autoorganitzativa que va sorprendre l’Ajuntament; un centre de coordinació<br />

autònom amb <strong>el</strong> president de la FAVB, en Man<strong>el</strong> Andreu; i la desobediència<br />

al setge militar i de control social. Perquè vam saber generar que l’únic<br />

uniforme vàlid en aqu<strong>el</strong>la cita fos <strong>el</strong> d<strong>el</strong>s bombers. Recordo deu dies de muntatges<br />

i desmuntatges, pressions de mil colors, una assegurança contra <strong>el</strong> mal<br />

temps i assemblees a l’esplanada d<strong>el</strong> Sot. I Goytisolo: “disparad, hijos de <strong>per</strong>ra,<br />

somos millones y <strong>el</strong> planeta no es vuestro”. Vam aprendre moltíssim i,<br />

en <strong>per</strong>spectiva, diria que qui més va aprendre van ser “<strong>el</strong>ls”, <strong>el</strong>s altres. De la<br />

nostra capacitat de resistència.<br />

De forma memorable, en l’era digital de la sobresaturació informativa i <strong>el</strong><br />

col·lapse d’estímuls que aboca a l’oblit líquid i ràpid, no oblidaré mai, <strong>per</strong>què<br />

encara ens acompanya, la inesborrable portada de La Jornada mexicana, que<br />

fa ver la síntesi: “Rompen 500.000 <strong>el</strong> cerco de Barc<strong>el</strong>ona”. Sense <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> no<br />

hagués estat possible aqu<strong>el</strong>l punt d’infl exió, <strong>per</strong>què era d’allà d’on va néixer<br />

<strong>el</strong> desafi ament. Ho vam aconseguir, lliçons lokalistes i malgrat les difi cultats,<br />

<strong>per</strong>què mai vam plantejar-nos que fos impossible. I sí, vam complir i complir<br />

la v<strong>el</strong>la profecia: vam sortir d<strong>el</strong>s nostres carrerons <strong>per</strong> ocupar les seves avingudes»<br />

David<br />

Perquè sí, vam ocupar les avingudes, <strong>per</strong>ò sense abandonar mai, sense deixarlos<br />

a la seva sort, <strong>el</strong>s nostres carrerons, d’aquí la participació des de bon començament<br />

a les Festes Alternatives d<strong>el</strong> Barri Xino i tants d’altres llocs de<br />

confl uència: «Ja fa més de 10 anys que organitzem les festes populars d<strong>el</strong><br />

Xino, Llatinoamèrica un altre punt en comú, la v<strong>el</strong>la assemblea d<strong>el</strong> Xino,<br />

la Coordinadora contra l’especulació que segueix, Veïns contra l’eix, vagues,<br />

manifestacions… i tantes coses hem viscut i compartit, que se’m fa estrany<br />

que ja siguin vint-i-cinc anys <strong>el</strong>s que c<strong>el</strong>ebra <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>» (Juan M. V.), tornant a<br />

fer créixer la xarxa d<strong>el</strong> barri, com recorda en Natxo:<br />

«La r<strong>el</strong>ació es va fer molt més freqüent i forta arran de venir a viure al Raval<br />

amb la meva par<strong>el</strong>la fa uns 12 anys. Com ja <strong>el</strong> coneixia i és un lloc on em<br />

trobo molt identifi cat ideològicament sempre passava a veure les “novetats” i<br />

altres. En passar a viure al barri i implicar-nos en diversos col·lectius (conta<br />

la cimera d<strong>el</strong> Banc Mundial, ciutat v<strong>el</strong>la contra la guerra…) i en la creació de<br />

la Coordinadora contra l’especulació d<strong>el</strong> Raval, en la preparació de les Festes<br />

34


35<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

Populars d<strong>el</strong> barri… la r<strong>el</strong>ació s’ha anat enfortint a base de començar a fer<br />

feina conjunta amb les gents d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>».<br />

Però, com un pop de molts tentacles, acompanyant, sempre, <strong>el</strong>s més petits<br />

d’aquestes terres, <strong>el</strong>s sense rostre i sense història «La primera vegada que vaig<br />

anar al <strong>Lokal</strong> va ser <strong>per</strong> trobar-me amb l’Iñaki, teníem amics en comú a Mèxic<br />

que estaven dins d<strong>el</strong> moviment zapatista i ens van posar en contacte. Així,<br />

l’Iñaki va passar a ser <strong>el</strong> meu contacte a Barc<strong>el</strong>ona, <strong>el</strong> 2005 preparàvem un<br />

documental sobre Chiapas Somos Viento, camino a la realidad i la seva ajuda<br />

va ser imprescindible! També van organitzar la Barc<strong>el</strong>ona Reb<strong>el</strong> i vam fer un<br />

concert increïble amb Obrint Pas i Manu Chao...» (Amparo S.). <strong>El</strong> concert<br />

de la Barc<strong>el</strong>ona Reb<strong>el</strong> va servir <strong>per</strong> fer arribar uns quants milers d’euros als<br />

companys i companyes d’Atenco, a Mèxic, que havien patit de manera brutal<br />

a les seves carns la salvatge repressió de l’Estat mexicà.<br />

Eren anys en què no podies romandre passiu: «aquesta primera meitat de la<br />

dècada d<strong>el</strong> 2000 va destil·lar una efervescència colpidora i un ritme frenètic,<br />

encara que també ingenu moltes vegades, <strong>per</strong>ò sens dubte enriquidor, submergit<br />

en <strong>el</strong>s quefers, <strong>el</strong>s debats, les assemblees i les activitats que es van dur<br />

a terme en aqu<strong>el</strong>la època en <strong>el</strong> CSO L’Ò<strong>per</strong>a de l’Hospitalet, connectant-me<br />

així amb moltes altres històries que giraven dins d<strong>el</strong> radi d’acció d’aquesta<br />

xarxa antagonista» (Miki), xarxa a la qual s’hi afegí la publicació Masala:<br />

«Al 2001 un grup de companys i companyes vam muntar <strong>el</strong> <strong>per</strong>iòdic de barri<br />

Masala, que a l’any 2005 em faria coincidir un altre cop amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, ja que<br />

va ser quan <strong>el</strong> Masala va entrar a formar part d’aquest etern projecte» Xavi.<br />

Més o menys <strong>el</strong> mateix va succeir amb la Coordinadora Contra l’Especulació:<br />

«Ara ja fa uns anys, des que l’Ajuntament va clausurar l’Ateneu d<strong>el</strong> Xino, on<br />

ens reuníem la gent de la Coordinadora, que hem passat a formar part “ofi -<br />

cialment” d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> com a col·lectiu, així que la r<strong>el</strong>ació s’ha acabat d’estrènyer<br />

fi ns a ser <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> la base de la nostra activitat social al barri i un lloc on<br />

trobar-nos amb amics i coneguts» Natxo.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Un present de resistència<br />

<strong>El</strong>s anys han passat, <strong>el</strong> barri Xino ha canviat molt en <strong>el</strong>s darrers vint-i-cinc<br />

anys «i les actuals polítiques de moda l’anomenen <strong>El</strong> Raval, <strong>per</strong>ò la tribu d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> segueix resistint les especulacions més menyspreables d<strong>el</strong> depredador<br />

poder d<strong>el</strong> seu déu diners, reafi rmant-se en la seva tradició d’eterna conspiració,<br />

en <strong>el</strong>s seus moments d’agitada revolta, en instants d’intensa alegria com<br />

<strong>el</strong> d’aquests vint-i-cinc anys, i amb l’empremta de totes les <strong>per</strong>sones que van<br />

passar <strong>per</strong> les seves portes i van iniciar la reconstrucció d<strong>el</strong>s seus somnis de<br />

vida i resistència, i molt especialment, d’aqu<strong>el</strong>les que van anar deixant-nos<br />

<strong>el</strong> millor d’<strong>el</strong>les i <strong>el</strong> seu inesborrable record. Aquests vint-i-cinc anys de vida<br />

en dansa de lluita quotidiana, són <strong>el</strong> nostre més sentit homenatge i la ferma<br />

barricada de la nostra alegria més gran que quedaran en la memòria d’aquesta<br />

Rosa de Foc, vinguda a menys, i en les nostres i en la d’un barri marcat amb<br />

foc» Gorka.<br />

Perquè com diu <strong>el</strong> Gos «<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat i continua sent <strong>el</strong> punt reb<strong>el</strong>, inconformista<br />

i lluitador p<strong>el</strong>s que no hem acceptat mai les lleis i les normes que<br />

han volgut i volen fer de Barc<strong>el</strong>ona una marca comercial, un parador turístic»<br />

i <strong>per</strong> això «ara <strong>el</strong>s motius són <strong>el</strong>s mateixos, seguim a la lluita, reivindicant,<br />

construint i autogestionant espais <strong>per</strong> alliberar-nos d<strong>el</strong> capitalisme» Juanito<br />

Piquete.<br />

Les generacions d’activistes han anat passant <strong>per</strong>ò <strong>per</strong> a totes <strong>el</strong>les «<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

sempre ha estat un “bon refugi» (Marga) i gràcies a aquest tarannà molts<br />

d<strong>el</strong>s que <strong>el</strong> van conèixer fa vint-i-cinc anys continuen disponibles: «<strong>El</strong>s anys<br />

han anat passant, noves cares i noves formes de ser ens han anat distanciant,<br />

no obstant això, ha quedat un pòsit que, crec, important, és com estar a<br />

l’‘hivernacle” i es<strong>per</strong>ar una trucada, <strong>per</strong> acudir, immediatament, sigui qui<br />

sigui <strong>el</strong> que truqui, si truca en nom d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és una alegria i la disposició és<br />

completa» Mateo.<br />

Perquè aquest intercanvi generacional i aquest caràcter és ja un signe propi:<br />

«m’encanta veure <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ara, amb gent nova i antiga, <strong>per</strong>ò amb les mateixes<br />

ganes i <strong>el</strong> mateix es<strong>per</strong>it de sempre, un lloc de lluita i dignitat al que es<strong>per</strong>o<br />

i desitjo una llarga vida» (Joana J.); «i es pot dir que si avui a Barc<strong>el</strong>ona i<br />

Catalunya existeixen centenars d’aldees gal·les en resistència, que malden <strong>per</strong><br />

36


37<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

alliberar completament <strong>el</strong> territori, és <strong>per</strong> l’existència i l’esforç de totes les<br />

<strong>per</strong>sones i col·lectius que han donat vida al <strong>Lokal</strong>» Ivan.<br />

I, sí, fi ns i tot nosaltres ens preguntem com ha estat possible mantenir encesa<br />

la fl ama durant tant de temps, <strong>per</strong>ò una de les possibles respostes ens la dóna<br />

<strong>el</strong> Migu<strong>el</strong> A.: «Si em pregunten en curt, sense massa refl exió, des d<strong>el</strong> meu<br />

punt de vista al fi nal en <strong>el</strong>s moviments socials es tracta d’estar, donar una mà<br />

sense prejutjar massa i ser de fi ar, crec que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>el</strong>s ha complert tots tres,<br />

<strong>per</strong> això <strong>per</strong>sisteix i és necessari». I com diu <strong>el</strong> Miki: «això en <strong>el</strong>s temps que<br />

corren, no és només molt. És indispensable. I que pugui seguir estant-ho molt<br />

més temps, sent aquesta eina des d’on poder vertebrar i idear les iniciatives<br />

que així ho requereixin, des d’on seguir dotant de veritable signifi cat a la tan<br />

usada expressió d<strong>el</strong> “suport mutu”, des d’on poder fer barri aportant <strong>el</strong> bagatge<br />

d’anys d’ex<strong>per</strong>iència i formes. En fi , des d’on seguir conreant la màxima de<br />

“Pensa globalment. Actua...”, dedueixo que ja sabreu com acaba».<br />

Perquè fi ns i tot les parets que li donen forma ja són lliures i avui dia com diu<br />

la Merijou: «sempre que hi torno <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s em parlen, la música em porta fi ns<br />

a les escaletes estretes on em trobo a v<strong>el</strong>ls amics i amigues estimades que continuen<br />

impregnant <strong>el</strong>s racons de vivències, de crits, de reb<strong>el</strong>·lia... Potser tenen<br />

un nou format, <strong>per</strong>ò no han <strong>per</strong>dut l’essència... gràcies als i a les que seguiu<br />

fent d’aquest refugi “la piedrita en <strong>el</strong> zapato de la béstia” i ens doneu l’espai en<br />

aquest vint-i-cinquè aniversari on podem deixar la nostra petjada...».<br />

Un espai d’aprenentatge<br />

<strong>El</strong> valor de l’aprenentatge és una constant que es repeteix entre tots <strong>el</strong>s activistes<br />

que han gaudit d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> durant tots aquests anys. Tant l’aprenentatge<br />

en <strong>el</strong> dia a dia d’un projecte autogestionari, com <strong>el</strong> que reconeix en Patric:<br />

«Jo ja tenia una certa ex<strong>per</strong>iència de participació en moviments socials, <strong>per</strong>ò<br />

desconeixia completament <strong>el</strong> ric àmbit de la distribució alternativa i l’ampli<br />

regitz<strong>el</strong>l de grups a tot arreu que treballaven en comú <strong>per</strong> difondre publicacions<br />

i música feta al marge i contra les xarxes d<strong>el</strong> sistema. Coneixia bé<br />

<strong>el</strong>s mecanismes de funcionament assemblearis, <strong>per</strong>ò no tenia ex<strong>per</strong>iència en<br />

l’àmbit de l’autogestió. Al <strong>Lokal</strong> vaig aprendre la complexitat d<strong>el</strong>s projectes


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

que intenten mantenir una constància a llarg termini basada fonamentalment<br />

en la militància i la confi ança en <strong>el</strong> compromís de les <strong>per</strong>sones, i les difi cultats<br />

associades a la professionalització parcial que a vegades aquesta continuïtat<br />

sembla exigir i les seves conseqüències. Però sobretot <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> em va obrir<br />

la porta a un món p<strong>el</strong> qual sentia un gran interès <strong>per</strong>ò que fi ns aleshores no<br />

havia pogut conèixer de prop: <strong>el</strong> món llibertari, amb totes les seves xarxes i<br />

complexitats i amb la seva rica història passada i present.»<br />

Com l’aprenentatge social on la qüestió política no va deslligada de la qüestió<br />

humana que ha trobat en Paco: «Per a mi aquest espai i <strong>el</strong>s grups que han<br />

passat <strong>per</strong> <strong>el</strong>l, especialment l’excol·lectiu d<strong>el</strong> qual vaig formar part, m’han<br />

suposat no solament una gran escola de formació política, sinó també sens<br />

dubte, enriquir-me com a <strong>per</strong>sona <strong>per</strong> la quantitat de gent que he conegut i <strong>el</strong><br />

que he après, així que solament tinc paraules d’agraïment».<br />

Fins i tot substituint <strong>el</strong>s centres d’aprenentatge reconeguts p<strong>el</strong> Ministeri<br />

d’Educació:<br />

«Aquesta és la ètica de la resistència de la Cera, 1. Dit i escrit també amb<br />

apunt <strong>per</strong>sonal. Mai vaig acabar la carrera de Ciències Polítiques. Afortunadament.<br />

Vaig aprendre abans, aprehendre a fons, la dignitat entre aqu<strong>el</strong>les<br />

quatre parets. L’aula comuna de les assemblees, <strong>el</strong>s maldecaps compartits que<br />

compartits ho són menys i la imprescindible solidaritat de base on ens seguim<br />

reconeixent. La carrera de fons <strong>per</strong> la llibertat, en un món absurd i injust, que<br />

no s’ensenya a cap universitat. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> mi és, més que mai avui, la bona<br />

sort d’accedir a la pedagogia llibertària, a l’escola alliberadora. La lliçó que<br />

<strong>el</strong>s bons moments cadascú i cadascuna <strong>el</strong>s ha de gaudir com vulgui, <strong>per</strong>ò la<br />

irrefutable certesa que quan ens necessitem de veres és en <strong>el</strong>s moments difícils<br />

i dolents. Una cita a la que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ens ha ensenyat a no fallar. Aqu<strong>el</strong>l local i<br />

aqu<strong>el</strong>l alt<strong>el</strong>l... i sobretot la gent que l’habita (un en particular, no ho negaré),<br />

m’ha canviat la vida. Entre <strong>el</strong> no-res i <strong>el</strong> tot a veure qui diu que això és poc.<br />

Com s’escriu un agraïment <strong>per</strong>manent, insondable i infi nit?» David<br />

Unes van deixar enrere confusions gramaticals, com la Nena: «recordo que en<br />

aqu<strong>el</strong>la època confonia <strong>el</strong> signifi cat de “sabotatge” i “boikot”. Gràcies a la tasca<br />

de difusió d’espais imprescindibles con aquest, molta gent com jo, a part de<br />

38


39<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

dissipar dubtes terminològics, hem pogut aprendre, informar-nos i, sobretot,<br />

trobar-nos amb gent afí i engrescar-nos a crear o formar part de col·lectius»<br />

i d’altres van aprendre a la pràctica <strong>el</strong> que no ensenya <strong>el</strong> diccionari, com en<br />

Jesús: «Vaig aprendre què és això de l’autogestió». I és que aquesta ha estat<br />

l’ensenyança més important, l’aprenentatge pràctic i quotidià <strong>per</strong> mostrar que<br />

hi ha formes diferents d’estructurar les nostres r<strong>el</strong>acions: «Un refugi on unes<br />

estretes escales et porten a petits <strong>per</strong>ò grans espais alliberats d<strong>el</strong> militarisme,<br />

d<strong>el</strong> racisme, d<strong>el</strong> feixisme i de la xenofòbia... Una taula de fusta envoltada de<br />

gent on vaig aprendre a escoltar, a imaginar-me un altre món, a dibuixar en<br />

pancartes i cart<strong>el</strong>ls <strong>el</strong>s crits d<strong>el</strong>s oblidats i de les oblidades, <strong>el</strong>s crits que hem<br />

rescatat d’altres èpoques i que tanta falta ens fan en aquests temps contradictoris...<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong> meu petit cau, la meva segona casa on vaig descobrir,<br />

des de les terres chiapaneques, allò que <strong>el</strong>s indígenes pensen de la lluita: “La<br />

lucha es como un círculo, se puede empezar en cualquier punto, <strong>per</strong>o nunca<br />

termina”» Merijou.<br />

Alguns hem crescut amb <strong>el</strong>l, com <strong>el</strong> Gos: «<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> m’ha vist i m’ha fet créixer<br />

<strong>per</strong>sonalment, m’ha fet veure i escoltar altres camins dins la lluita contra tot<br />

l’establert, m’ha fet valorar i respectar altres opinions i opcions de lluita i de<br />

vida. Dins <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> he conegut gent impressionant i m’ha donat la oportunitat<br />

de conèixer, contactar i treballar amb infi nits grups, col·lectius i individus<br />

de tot <strong>el</strong> món. De veres us ho dic que he gaudit i gaudeixo d’aquest espai<br />

alliberat a Warc<strong>el</strong>ona, <strong>el</strong> meu barri, i es<strong>per</strong>o que les meves aportacions durant<br />

aquests anys hagin servit i serveixin <strong>per</strong>què aquest projecte continuï endavant.<br />

Us explicaria moltes anècdotes <strong>per</strong>ò millor que les visquis i les trobis tu<br />

en <strong>el</strong> dia a dia dins <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>».<br />

Però, tot i això, encara ens queden coses <strong>per</strong> aprendre, sempre:<br />

«No resulta fàcil escometre l’esbós d’una panoràmica sobre uns quants anys<br />

de trànsit, ni que fos intermitent, p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, deixant de costat <strong>el</strong>s aspectes més<br />

tèrbols o desagradables que tota ex<strong>per</strong>iència col·lectiva sol comportar. Cal<br />

deixar constància que aquest benvolgut antre no ha estat aliè de cap manera<br />

a aquesta constant, encara que no sigui aquest, <strong>per</strong> descomptat, <strong>el</strong> moment<br />

més apropiat <strong>per</strong> detallar les seves insufi ciències i airejar les seves vergonyes;<br />

ja no dic errors ni equivocacions, <strong>per</strong>què aquests, encara dolorosos en <strong>el</strong> seu<br />

moment, acostumen a ser <strong>el</strong> mitjà <strong>per</strong> a la millora, si s’és sufi cientment ho-


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

nest com <strong>per</strong> reconèixer-los i, en la mesura d<strong>el</strong> possible, es té valor <strong>per</strong> tractar<br />

d’esmenar-los.» Adolfo<br />

Aquesta necessitat de continuar aprenent ens la recorda també en Luis G.:<br />

«va haver-hi dos fets que em van anar allunyant d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> al cap d’uns anys,<br />

d’una banda, la meva edat, <strong>el</strong> nucli inicial es va anar substituint <strong>per</strong> gent molt<br />

més jove, a la qual amb prou feines coneixia i, en segon lloc, i essencialment,<br />

<strong>per</strong> les disputes internes que es van produir al cap d’un temps. <strong>El</strong> treball era<br />

molt i les <strong>per</strong>sones, com sempre succeeix en aquests casos, poques. En cert<br />

sentit es van reproduir enfrontaments interns, lluites de poder, massa egos,<br />

concepcions diferents d’un projecte que anava creixent de manera geomètrica<br />

i p<strong>el</strong> qual existien diferents plantejaments. No obstant això, així ho vaig veure<br />

<strong>per</strong> aqu<strong>el</strong>l temps, les raons van ser <strong>el</strong>s enfrontaments <strong>per</strong>sonals».<br />

Perquè mai ha estat fàcil prendre les decisions nosaltres mateixes i assumir-ne<br />

les conseqüències, tant de les nostres accions com de les accions o decisions de<br />

les nostres companyes, i la infl uència d’agents externs sempre és una càrrega<br />

feixuga que de vegades no som capaços d’entendre col·lectivament:<br />

«<strong>El</strong> meu recorregut en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va fi nalitzar amb la sensació de ser un o<strong>per</strong>ari<br />

que rescindia unilateralment la seva r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> grup de treball. Vaig<br />

engrossir les llistes de gent cremada que acaba desfonada <strong>per</strong> l’activisme reduït<br />

a un automatisme cec. Crec que en la major part d<strong>el</strong>s moviments socials<br />

i en la pràctica quotidiana d<strong>el</strong>s grups d’activistes faltava i falta capacitat<br />

d’autocrítica, es prodiga l’egolatria, l’es<strong>per</strong>it de cap<strong>el</strong>leta i no se su<strong>per</strong>en les<br />

divisions d<strong>el</strong> treball, base de la societat de classes. Però més enllà de les nostres<br />

limitacions, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> té sentit <strong>per</strong> si mateix i la millor notícia d’aquests vint-icinc<br />

anys d’existència és que continua viu i canyer.» Pascual<br />

Un espai de referència<br />

«<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> va respondre amb escreix a les expectatives des de la seva engegada,<br />

i es va convertir en punt de trobada i de referència a Barc<strong>el</strong>ona <strong>per</strong> a tots/es<br />

<strong>el</strong>s/les militants i <strong>per</strong>sones afi ns d<strong>el</strong> Moviment Llibertari. És veritat, també,<br />

que la seva ubicació i <strong>el</strong>s horaris van ajudar-hi.<br />

40


41<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

A dia d’avui, avaluant la seva trajectòria, és evident que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat un<br />

referent <strong>per</strong> a moltes lluites desenvolupades a Barc<strong>el</strong>ona en diferents àmbits i<br />

fronts, i no és <strong>per</strong>què sí que hagi arribat als seus vint-i-cinc anys d’existència,<br />

tenint en compte a més totes les vicissituds <strong>per</strong> les quals hem de passar tots <strong>el</strong>s<br />

col·lectius autogestionats amb local propi» Jose<br />

Aquest reconeixement de la referència social que ha signifi cat l’existència d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> durant aquests anys a la ciutat sorgeix contínuament a totes les intervencions,<br />

com la de l’Amparo M.: «Per mi va ser tot un referent en la “moguda”<br />

llibertària de l’última dècada d<strong>el</strong> segle XX i en <strong>el</strong> XXI encara ho és. Quan<br />

passaves <strong>per</strong> davant sempre et trobaves amb algun company o companya,<br />

algun col·lega d<strong>el</strong> barri, total que acabaves sempre entrant-hi i t’informaves<br />

d<strong>el</strong> dia a dia, d<strong>el</strong> que passava al món. Si hi havia manis o mogudes anaves<br />

al <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> veure que s’havia de fer, allà vaig fer grans amics, vaig conèixer<br />

moltes <strong>per</strong>sones, vaig compartir moltes ex<strong>per</strong>iències, és <strong>el</strong> local <strong>per</strong>fecte!! Un<br />

espai petit, <strong>per</strong>ò gran en humanitat i continguts» o la d<strong>el</strong> Jaume: «Per mi <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> ha estat un punt de referència, un catalitzador, de les lluites socials a<br />

Barc<strong>el</strong>ona d’aquests darrers vint anys. Ha enllaçat amb la v<strong>el</strong>la tradició d<strong>el</strong>s<br />

ateneus republicans, com a llocs de cultura obrera i popular, de sociabilitat<br />

int<strong>el</strong>·lectual i política, i l’ha renovat. <strong>El</strong> seu compromís històric, la seva saviesa<br />

col·lectiva acumulada, li han atorgat una legitimitat política <strong>per</strong> construir<br />

marcs de r<strong>el</strong>acions amplis, integradors, necessaris en les campanyes de mobilitzacions<br />

massives al carrer. Difícilment es podrien haver fet des d’un altre<br />

lloc. Per això, tota una generació de dissidents han crescut al seu redós.»<br />

Però <strong>per</strong> a aconseguir-ho feia falta unir diversos factors. D’una banda<br />

l’equidistància de la resta de col·lectius, sense entrar en lluites fratricides,<br />

<strong>per</strong>ò alhora sense deixar mai de donar-los suport, com ens recorden <strong>el</strong> Marc<strong>el</strong>o:<br />

«ha estat un espai imprescindible a Barc<strong>el</strong>ona durant tots aquests anys,<br />

un lloc “neutral’ reconegut <strong>per</strong> gairebé tots i totes, <strong>per</strong> sobre de les sempre<br />

eternes divisions d<strong>el</strong> moviment a la ciutat —sempre t’hi podies apropar a<br />

demanar ajuda o informació de qualsevol tipus, mai se li negava a ningú» i<br />

també l’Adolfo: «I si d’alguna cosa pot treure pit amb tota justícia és d’haver<br />

<strong>per</strong>mès franquejar les seves portes a tot tipus de <strong>per</strong>sonatges sense fer massa<br />

preguntes sobre la seva orientació política. Quan la tendència en altres centres<br />

era, i és, precisament la uniformitat política, sexual (i fi ns i tot indumentària),


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

aquí s’ha vist passar a una mica de tot, i l’Assemblea d’Insubmiso/es és un<br />

bon exemple d’això. És veritat que les diferents famílies en què se subdivideix<br />

l’anarquisme barc<strong>el</strong>oní han intentat sovint imposar <strong>el</strong>s seus dogmes, <strong>per</strong>ò <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> ha sabut impregnar-se d’un ambient certament llibertari, alhora que<br />

fugia de les miasmes d’una interpretació estricta d<strong>el</strong>s principis polítics, siguin<br />

<strong>el</strong>s que siguin no importa, com diria l’enyorat Vázquez Montalbán o, en defecte<br />

d’això, un altre marxista, Groucho».<br />

De l’altra, <strong>el</strong> fet de crear un espai intergeneracional on ni <strong>el</strong>s activistes nouvinguts<br />

ni <strong>el</strong>s veterans es poguessin sentir desplaçats:<br />

«M’interessava poder entendre’m amb la gent a partir d’una colla de supòsits,<br />

una colla de principis, si voleu, que responien a un argumentari fi losòfi c més<br />

que polític. Per a mi <strong>el</strong> pensament llibertari atresorava unes idees (integrals<br />

i complexes) que podien dur-nos a altres tipus de r<strong>el</strong>acions. Quan <strong>el</strong>s meus<br />

avis eren joves i <strong>el</strong>s meus pares, nens, <strong>el</strong> feixisme havia aixafat una societat inquieta<br />

que s’havia gestat i que es va manifestar creativament i en llibertat. Al<br />

<strong>Lokal</strong> vaig tenir la sort de conèixer <strong>per</strong>sones d’altres generacions que passaven<br />

<strong>el</strong> testimoni de les idees segades. Amb <strong>el</strong>s anys vaig sentir que <strong>el</strong> nostre pensament<br />

es difonia, que obríem altres fronts, que parada rere parada, col·lectiu<br />

nou rere col·lectiu nou, <strong>el</strong> moviment s’estenia. Lluitàvem contra un sistema<br />

que no havíem triat, contra <strong>el</strong> neoliberalisme, <strong>el</strong> pensament únic i la globalització<br />

econòmica, que ofegava la gent en un pou de solitud i egoisme» Tx<strong>el</strong>l<br />

De fet són molts <strong>el</strong>s joves que van trobar al carrer de la Cera aqu<strong>el</strong>l passat<br />

que tant cercaven: «Hi ha vegades on <strong>el</strong> recurs a la síntesi es fa difícil. Per<br />

impossible. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> es porta tan calat al cos, al cap i al cor, que no sé quan va<br />

començar tot. I en canvi sé que va ser <strong>el</strong> principi. Allà on tot comença i acaba<br />

i torna a començar sempre: en nosaltres mateixes. Insubmissió, antifeixisme i<br />

uns joves de barri necessitats de la memòria d’un futur anterior» David.<br />

Un altre concepte que trobem sovint entre les que han viscut aquest espai<br />

és <strong>el</strong> de espai o illa, com ens recorden tant l’Ivan: «Per tant, <strong>per</strong> a nosaltres,<br />

<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> era una illa de contrainformació i pensament crític en la Barc<strong>el</strong>ona<br />

postolímpica; una aldea de gals en resistència al b<strong>el</strong>l mig de la metròpoli<br />

de l’eufòric capitalisme vencedor i de les lluites socials derrotades. Aqu<strong>el</strong>la<br />

connexió, <strong>per</strong> tant, entre <strong>el</strong> bagatge autònom i llibertari de fi nals d<strong>el</strong>s 70, que<br />

42


43<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

feu la travessia d<strong>el</strong> desert neoliberal d<strong>el</strong>s 80, amb les noves generacions que<br />

arribarem després, crec que va ser fonamental <strong>per</strong> a recu<strong>per</strong>ar la capacitat de<br />

lluita a la ciutat», com <strong>el</strong> Carlos Azagra: «En defi nitiva un local que va ajudar<br />

a mantenir la moral revolucionària d’una Barc<strong>el</strong>ona canviant, com una illa<br />

reb<strong>el</strong> en la immensitat d<strong>el</strong> conformisme» o <strong>el</strong> Blas: «Mai vaig estar integrant<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong>ò sempre ha estat un punt de referència en la meva vida de lluita<br />

i això crec que és la seva grandesa, <strong>per</strong>què ho ha estat meu i de molta gent,<br />

es fa difícil visualitzar les últimes dècades de lluita a la ciutat sense <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>,<br />

sempre ha estat aquí, de vegades de protagonista, de vegades de refugi i sempre<br />

com a punt de trobada i suport».<br />

I és que <strong>per</strong> a qualsevol que no <strong>el</strong> conegui, que no hagi trepitjat mai <strong>el</strong> seu<br />

terra, que no hagi pujat mai les seves escales, no és fàcil d’entendre que «un<br />

espai tan reduït ha generat molt i ha infl uït positivament en centenars de <strong>per</strong>sones,<br />

m’alegra que projectes així <strong>per</strong>durin en <strong>el</strong> temps al cap de tants anys.<br />

És d’aquests llocs que si no existissin haurien d’inventar-se <strong>per</strong> al bé comú»<br />

(Luis R.). Però així també ens ho recorda Víctor: «Aquest petit espai anava<br />

arribant cada vegada a més oïdes i gents que es volien comprometre en les seves<br />

múltiples lluites socials. Quanta indignació continguda i NO continguda,<br />

en aquest petit lloc d<strong>el</strong> Raval. Que bé que existís i <strong>el</strong> trobés. No cal fer-ho,<br />

solament recolzar-ho».<br />

Perquè «de la barreja i la diversitat, de tots <strong>el</strong>s col·lectius i <strong>per</strong>sones que l’han<br />

usat com a punt de trobada i les xarxes teixides en <strong>el</strong>l, han anat naixent nous<br />

colors, <strong>per</strong> anar dibuixant, a Barc<strong>el</strong>ona, amb <strong>el</strong>s diferents pinz<strong>el</strong>ls de les edats<br />

i <strong>el</strong>s temps. Des de fa vint-i-cinc anys, <strong>el</strong>s dibuixos i colors d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> tenyeixen<br />

<strong>el</strong>s meus records i <strong>el</strong>s de moltíssimes <strong>per</strong>sones, de Barc<strong>el</strong>ona i de llocs molt més<br />

llunyans» (Alicia), i és que com diu <strong>el</strong>la, la referència d’aquest espai va arribar<br />

lluny, primer a poblacions pro<strong>per</strong>es: «Recordo que un d<strong>el</strong>s objectius d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

era tenir un local obert entre setmana (i inicialment <strong>el</strong>s dissabtes també), amb<br />

uns horaris marcats <strong>per</strong>què la gent de comarques i fi ns hi tot d<strong>el</strong>s diferents<br />

barris de Barc<strong>el</strong>ona tinguessin un punt de trobada, coneixença i comunicació<br />

estable. Recordem que en aqu<strong>el</strong>ls anys establir vincles i contactes no era tan<br />

fàcil o normal com ara: no havia correus <strong>el</strong>ectrònics, ni t<strong>el</strong>èfons mòbils, ni<br />

tan sols adreces fi xes estables de la gent o números de t<strong>el</strong>èfon fi xos (ara mateix<br />

sols recordo una casa okupada que en tenia, alguna seu de la CNT i para de<br />

comptar), la majoria d<strong>el</strong>s contactes s’establien <strong>per</strong> correu postal. I aquí és on


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

amb les meves visites setmanals d<strong>el</strong>s dijous varen anar establint una xarxa de<br />

contactes i sobretot una via de difusió i distribució de totes aquestes lluites<br />

cap a les terres de ponent (i viceversa)» (Kamilo), <strong>per</strong>ò després també a més<br />

llunyanes: «Qualsevol cent<strong>el</strong>leig reb<strong>el</strong> que s’apropava <strong>per</strong> Barc<strong>el</strong>ona, tenia un<br />

lloc inevitable de pas <strong>per</strong> explicar històries de les quals abans se solien explicar<br />

al voltant de l’escalfor d’una foguera i que ens parlaven d’aquestes altres tribus<br />

dis<strong>per</strong>ses p<strong>el</strong> món que mantenien viu l’impuls insurrecte» Gorka.<br />

I la xarxa s’anava teixint al seu voltant <strong>per</strong>què era un espai útil: «Doncs <strong>per</strong><br />

a altres locals autogestionats, okupats o no, crec que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat i és un<br />

punt de referència molt important de la ciutat, ja que ha servit com a exemple<br />

d’alguns passos a seguir en algunes ocasions, ja que en portar més temps<br />

tènia ex<strong>per</strong>iència en algunes coses i això ajuda molt quan es comença un nou<br />

projecte.... des d<strong>el</strong>s passos a seguir <strong>per</strong> crear una associació cultural, tema<br />

d’advocats o orientació legal quan la gent estava molt <strong>per</strong>duda en diferents<br />

temes, o coses tan senzilles com simplement disposar d’una informació molt<br />

útil <strong>per</strong> a diverses coses diferents o un simple número de t<strong>el</strong>èfon on poder<br />

consultar més a fons algun tema.... També és important <strong>el</strong> pa<strong>per</strong> com a centre<br />

de distribució <strong>per</strong> a diferents campanyes, <strong>el</strong> mític rotllo <strong>per</strong> a pancartes o<br />

disposar d’una mica d’infraestructura <strong>per</strong>què diferents actes es puguin dur a<br />

terme... » Alejo.<br />

Un espai des d’on comunicar: «Considero que <strong>el</strong> temps que vaig estar alliberat,<br />

que és <strong>el</strong> que més conec, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va aconseguir ser un gran transmissor<br />

d’informació sobre les diferents activitats i accions que es realitzaven. Cal<br />

tenir en compte que en aqu<strong>el</strong>ls moments en què no existien las anomenades<br />

noves tecnologies, <strong>el</strong> transmetre informació de manera ràpida era clau <strong>per</strong> al<br />

moviment. La gent ho sabia i l’utilitzava» (Jordi). O des d<strong>el</strong> qual donar forma:<br />

«Assemblees i debats amb un grup de <strong>per</strong>sones fantàstiques i ex<strong>per</strong>iències que<br />

no podria parar d’explicar (acomiadaments, detencions, insubmissió, okupació,<br />

jornades, paradetes, concerts, etc.). Nous projectes (Escondite, Cuatro<br />

Pasos...)» (Ñoño). Tant de les lluites locals: «Per a la gent que sentim que<br />

Barc<strong>el</strong>ona és <strong>el</strong> nostre objectiu de treball, de vida i de lluita, <strong>per</strong> a la gent que<br />

no ens tanquem en <strong>el</strong>s guetos d<strong>el</strong>s barris i que no som curts de mira, <strong>per</strong> a<br />

tots nosaltres <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat fi ns ara <strong>el</strong> nostre Ateneu, <strong>el</strong> nostre Casal, <strong>el</strong><br />

nostre Centre Social de referència durant aquests vint-i-cinc anys; <strong>el</strong> nostre<br />

punt de trobada, on es pot mesurar <strong>el</strong> baròmetre de l’activitat insurgent a<br />

44


45<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

la Barc<strong>el</strong>ona pre i post no olímpica. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat i segueix sent punt<br />

important d’intercanvi, tant de material com d’informació, tant de teories<br />

com de pràctiques, punt de propagació de les nostres idees llibertàries i seu de<br />

col·lectius, assemblees i grups diversos, d’alguns d<strong>el</strong>s quals n’he pogut gaudir<br />

<strong>per</strong>sonalment» (Gos). Com de les globals: «D<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ens arribaren <strong>el</strong>s aires<br />

d’una revolució zapatista que ens enlluernava, tot i no comprendre-la gaire bé<br />

amb <strong>el</strong>s minsos referents que teníem aleshores, i ens convidava a enxarxar-nos<br />

i lluitar cada dia p<strong>el</strong> damunt de glorioses preses d<strong>el</strong> poder, a fer d<strong>el</strong> compromís<br />

diari una revolta <strong>per</strong>manent, un exemple humil i palpable» Joana G. G.<br />

En defi nitiva «un lloc de trobada on descobrir nous camins i dreceres... Un<br />

racó on les paraules d<strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s troben resposta a tantes preguntes o t’obren<br />

les portes <strong>per</strong> transitar <strong>per</strong> nous horitzons a la recerca d’altres mirades. Una<br />

possibilitat de ser d’una altra manera... Història llibertària viscuda, estimada<br />

i lluitada <strong>per</strong> <strong>per</strong>sones amb cor, cap i entranyes... » (Merijou). Ja que, segons<br />

la María C.: «ha estat una peça bàsica <strong>per</strong> seguir creant allò que és col·lectiu<br />

a Barc<strong>el</strong>ona, <strong>per</strong> tendir ponts i canviar la realitat».<br />

Tal i com ens recorda la Joana G. G.: «ha agitat totes les marees que han<br />

revolucionat la realitat catalana: de l’Encontre Intercontinental <strong>per</strong> la Humanitat<br />

i contra <strong>el</strong> Neoliberalisme l’estiu d<strong>el</strong> 1996 als 1 de maig a les Cotxeres,<br />

amb la paradeta omnipresent de la distri; d<strong>el</strong>s processaments de més de 30<br />

<strong>per</strong>sones detingudes a les manifestacions de l’any 1998 i 1999 contra l’acte<br />

feixista a Sants, que van forçar que <strong>el</strong>s feixistes marxessin d<strong>el</strong> barri (que no<br />

d<strong>el</strong> districte: segueixen trobant-se cada 12 d’octubre a la Plaça Sant Jordi de<br />

Montjuïc) a la Plataforma <strong>per</strong> un 12 d’octubre en llibertat, sorgida de la impressionant<br />

mobilització <strong>per</strong> aturar <strong>el</strong>s empresonaments d’antifeixistes l’any<br />

99; de la resposta als desallotjaments d<strong>el</strong>s centres socials i cases okupades a les<br />

successives onades repressives d’Interior <strong>per</strong> esborrar la dissidència d<strong>el</strong> mapa<br />

(de Gª Valdecasas a Puig passant <strong>per</strong> Saura); de les primeres mobilitzacions<br />

globals —contra <strong>el</strong> Banc Mundial l’any 2001, contra la cimera de caps d’estat<br />

i de govern de la UE <strong>el</strong> 2002, <strong>el</strong>s Mayday i la visibilització d<strong>el</strong>s i les precàries,<br />

l’Aturem la Guerra, V de Vivenda—... al 15M».<br />

Perquè «<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> crea b<strong>el</strong>lesa; la solidaritat i les lluites i <strong>el</strong>s pobles inclosos en<br />

aquest petitíssim espai-temps, van crear una arr<strong>el</strong> profunda que d’ara endavant<br />

creix potser anomenada diferent: Llibre, poesia, trobada, deses<strong>per</strong>ança,


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

amor, alegria, tristesa, vaga, desnonament, insubmís, dona, naturalesa, ràbia,<br />

música, amistat, tendresa, cafè, samarreta, revista, <strong>per</strong>iòdic, espècie, reb<strong>el</strong>·lia,<br />

reb<strong>el</strong>·lia…» (Tupa). I continua sent «un espai on es respira llibertat i s’aprèn a<br />

comprometre’s amb la lluita contra aquest estat repressor» Padilla.<br />

<strong>El</strong> mateix espai on fa vint-i-cinc anys «s’oferia l’oportunitat <strong>per</strong> a la conspiració<br />

oberta. P<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> d<strong>el</strong> carrer de la Cera, vam recalar les que en la nostra deriva<br />

<strong>per</strong>sonal, ens negàvem a acceptar la derrota de la comoditat, la impunitat<br />

i <strong>el</strong> silenci d<strong>el</strong>s pactes d’aquesta farsa democràtica de la “transició”, així com<br />

totes les noves i v<strong>el</strong>les il·lusions que renaixien i ens declaràvem en reb<strong>el</strong>·lia<br />

col·lectiva i en combat <strong>per</strong>manent contra aquest estat de mort que ens tenien<br />

preparat i a mida» Gorka.<br />

Un espai que tot i servir a les lluites mai ha oblidat la vessant humana, un «lloc<br />

de referència <strong>per</strong> fer vida social: m’agradava la música, la gent, l’ambient...<br />

M’hi trobava bé. Amb <strong>el</strong> temps em vaig anar implicant amb les <strong>per</strong>sones i<br />

activitats. Vaig aprendre molt i viure episodis ben intensos. Encara ara m’hi<br />

sento lligada, tant a l’espai i al que signifi ca com a certes <strong>per</strong>sones amb les que<br />

l’estima i l’amistat <strong>per</strong>dura després de vint-i-cinc anys!» (Maria B). Aquesta<br />

vessant humana, aquest referent humà que ens <strong>el</strong> recorda en Lusmore «Era<br />

molt jove i <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va signifi car un lloc excepcional <strong>per</strong> a mi, em va ajudar<br />

molt a evolucionar com a artista, <strong>per</strong>ò sobretot va ser un lloc on vaig aprendre<br />

grans lliçons de lluita i d’amistat amb <strong>per</strong>sonatges inoblidables» no es pot<br />

passar <strong>per</strong> alt.<br />

Una ex<strong>per</strong>iència inoblidable<br />

Difícil és valorar <strong>el</strong> que aquest espai i les activitats desenvolupades han suposat<br />

a niv<strong>el</strong>l humà <strong>per</strong>ò hi ha dues constants que es repeteixen fi ns a la sacietat,<br />

d’una banda <strong>el</strong> fet que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> forma part de les vides d’aqu<strong>el</strong>les <strong>per</strong>sones que<br />

n’han fet ús i, de l’altra, la mateixa empremta deixada <strong>per</strong> aquestes <strong>per</strong>sones.<br />

Quant al primer aspecte, tant <strong>el</strong> Floreal («crec defi nitivament que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

forma part de la meva existència»), o l’Encarna («<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> tal i com <strong>el</strong> recordo,<br />

va ser una part molt important a la meva vida»), com <strong>el</strong> Carles de Sants<br />

(«hem de c<strong>el</strong>ebrar-ho de forma extraordinària <strong>per</strong>què durant aquests anys, <strong>el</strong><br />

46


47<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

<strong>Lokal</strong> ha estat un centre d’atenció molt especial <strong>per</strong> a moltes de nosaltres») o<br />

la María C. («<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat importantíssim en <strong>el</strong>s moviments socials de<br />

Barc<strong>el</strong>ona <strong>per</strong>ò a més, si fa vint-i-cinc anys no s’hagués creat <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, jo no<br />

seria la <strong>per</strong>sona que sóc. Hi haurà qui ho discuteixi, <strong>per</strong>què hi ha gent <strong>per</strong><br />

tot, <strong>per</strong>ò jo crec que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> m’ha fet millor <strong>per</strong>sona») així ens ho indiquen.<br />

I és que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> no només ha estat un espai de lluita, sinó que hi ha hagut un<br />

lloc <strong>per</strong> a l’amor com ens recorden <strong>el</strong> Floreal: «Imagina’t si va infl uir a la meva<br />

vida, que va ser allà on em vaig enamorar de la Marga, la mare d<strong>el</strong> Floreal (<strong>el</strong><br />

meu fi ll petit), activista com la resta de companyes, en aquest espai i temps,<br />

de la història d<strong>el</strong> moviment llibertari barc<strong>el</strong>oní» i la Jordina: «Si no fos tímida<br />

com una mala cosa m’hi hagués acostat abans, <strong>per</strong>ò com que ho sóc, em<br />

va anar de <strong>per</strong>les l’excusa d’un curs de Coo<strong>per</strong>ació a la universitat. Havíem<br />

d’anar a conèixer alguna entitat, i <strong>el</strong> que sabia d<strong>el</strong> Col·lectiu quadrava amb <strong>el</strong><br />

que jo entenia <strong>per</strong> coo<strong>per</strong>ació. La tarda que vam anar a fer-hi l’entrevista (amb<br />

dos companys d<strong>el</strong> curs a qui vaig enredar <strong>per</strong> anar on jo volia), vaig conèixer<br />

al que, poc després, seria la meva par<strong>el</strong>la <strong>per</strong> anys». O també <strong>per</strong> l’amistat:<br />

«Remenant arxius <strong>per</strong> aportar materials al record he vist que no picàvem ferro<br />

fred, ha quedat pòsit. Va ser temps d’aprenentatge, de coneixences i amistats<br />

que encara m’acompanyen, també de molt de gir... a voltes massa p<strong>el</strong> nombre<br />

de <strong>per</strong>sones que érem a l’assemblea, cosa que de vegades no et <strong>per</strong>metia degustar<br />

<strong>el</strong> dia a dia» (Tx<strong>el</strong>l) <strong>per</strong>què <strong>per</strong> en Víctor «la gent (un temps més tard<br />

amics, <strong>per</strong> acabar de ser grans col·legues) era <strong>el</strong> valor més gran d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, cada<br />

grup a les seves lluites i quan s’hi donava tots junts i <strong>per</strong> al que fes falta».<br />

Aquí s’ha trobat suport en cas de malaltia: «Recordo especialment una època<br />

que vaig estar malalt i tancat a casa durant uns mesos i una de les poques<br />

distraccions que tenia era veure <strong>el</strong>s vídeos sobre mogudes diverses que hi havia<br />

al <strong>Lokal</strong> i que la Lèlia em deixava emportar cap a casa» (Natxo); <strong>per</strong>què<br />

sempre hi ha hagut gent amb <strong>el</strong>s braços oberts, «als bons moments i també<br />

a les hores baixes, a les etapes de refl ux de lluites i buit de fronts comuns; a<br />

les desfetes col·lectives anunciades, fent costat des d<strong>el</strong> suport amic que diu<br />

les veritats amb carinyo; als comiats de companyes i família lluitadora que ja<br />

no està físicament amb nosaltres. Enllaçant famílies, entorns, corrents, generacions<br />

i continents en les grans i petites lluites. Com diria Benedetti, amb<br />

la constància d<strong>el</strong>s pobles i la consigna de seguir sent “nosaltres” en la gran<br />

tribu que és la humanitat» (Joana G. G.). I és que <strong>per</strong> en Miki «trobar un


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

lloc com <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser descobrir que hi havia coses <strong>per</strong> descobrir. Va ser la<br />

porta que <strong>per</strong> fi vaig trobar oberta, que és com haurien de ser les portes. Va ser<br />

una bombona d’oxigen. Va ser <strong>el</strong> meu “subidón” postadolescent. Va ser una<br />

trobada després d<strong>el</strong> qual ja no era possible cap marxa enrere, ni ganes. Vaig<br />

viure de forma molt intensa aquesta conjugació de termes, xopat en la major<br />

de les naturalitats possibles, pròpies i innates, d’aquesta edat. Com una esponja<br />

sense límits, empapava, cada vegada que entrava al <strong>Lokal</strong>, la meva nova<br />

remesa d’adquisicions. I <strong>el</strong> poder estar des de dins i comprovar que és tan fàcil<br />

com optar <strong>per</strong> quedar-se a fora. És decisió de cadascú d’apropar-se al <strong>Lokal</strong><br />

i “arrimar <strong>el</strong> hombro” o interessar-se p<strong>el</strong> que sigui. Al cap i a la fi , és així de<br />

senzill. És més, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ho posa encara més fàcil, esborrant en certa manera<br />

aquesta dicotomia dins-fora, ja que sempre està obert a qui ho necessiti, amb<br />

sencera i animosa predisposició».<br />

Quant al segon aspecte, l’empremta deixada p<strong>el</strong>s que hi han passat, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

condensa les vivències de totes les que hi han participat: «Han passat moltes<br />

<strong>per</strong>sones p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i ara, quan alguna vegada hi vaig, és com si allà n’hi<br />

hagués una miqueta de cadascuna» (Encarna). Perquè com diu <strong>el</strong> Carles «c<strong>el</strong>ebrar<br />

<strong>el</strong>s vint-i-cinc anys d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és intrínsecament també, fer un homenatge<br />

a la gent que ens ha deixat (no vull anomenar a ningú, <strong>per</strong>ò cadascú de<br />

vosaltres ho sabeu), a gent que ha lluitat <strong>per</strong> un món més just. Però sobretot,<br />

és fer-se un autohomenatge <strong>per</strong> haver estat aquí. Durant tots aquests anys —<br />

Mai m’he parat a pensar-ho, <strong>per</strong>ò ara, de cara al vint-i-cinquè aniversari me<br />

n’adono—, hem passat p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> un fotimer de <strong>per</strong>sones. Persones que quasi<br />

bé recordo a cadascuna d’<strong>el</strong>les i que, d’alguna o altra manera he apreciat i fi ns<br />

i tot, estimat. És veritat que, durant aquests anys han passat alguns “mal rotllos”,<br />

alguns <strong>el</strong>s he viscut prou directament, <strong>per</strong>ò hem tirat endavant <strong>per</strong>què<br />

en <strong>el</strong> fons, la força de la veritat ens fa caminar».<br />

I és que principalment, i fi ns i tot més enllà de l’objectiu social, aquest ha estat<br />

un espai <strong>per</strong> a les <strong>per</strong>sones: «Finalment, les visites <strong>per</strong>iòdiques a l’Iñaki o al<br />

Migu<strong>el</strong> van anar fi ançant una amistat <strong>per</strong>sonal, una complicitat política i una<br />

r<strong>el</strong>ació que s’ha mantingut fi ns avui, quan amb <strong>el</strong> Miki fem tractes mensualment<br />

<strong>per</strong> a les vendes al <strong>Lokal</strong> de les samarretes que editem La Ciutat Invisible»<br />

(Ivan). I fet <strong>per</strong> <strong>per</strong>sones, com reivindiquen tant <strong>el</strong> Luis G.: «M’agradaria<br />

recordar aquí <strong>el</strong>s noms de tots <strong>el</strong>s companys que vaig tractar i que tant em<br />

van ensenyar, <strong>per</strong>ò no és l’espai adequat. Si llegeixen això, ja sabran qui són.<br />

48


49<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

Una abraçada <strong>per</strong> a tots». Com <strong>el</strong> Jose de l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec:<br />

«Volem aprofi tar l’oportunitat <strong>per</strong> saludar carinyosament a totes les militants<br />

que han passat p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong>què amb <strong>el</strong> seu esforç i dedicació han <strong>per</strong>mès que<br />

continués obert i a la bretxa». Sense poder oblidar mai tots <strong>el</strong>s, molts, suports<br />

externs: «I sempre recordaré amb especial caliu: a les amants, nòvies, companyes<br />

i amigues que silenciosament van es<strong>per</strong>ar, van netejar, van muntar i<br />

van ajudar a mantenir l’ànim i la calma en <strong>el</strong>s moments deses<strong>per</strong>ants» Marga.<br />

I és que vint-i-cinc anys donen <strong>per</strong> molts records, tant records materials «Recordo<br />

amb molt afecte la taula que vaig donar al <strong>Lokal</strong>. La vaig pintar de<br />

color ocre i al mig vaig fer un v<strong>el</strong>er navegant en la nit. La taula va estar molt<br />

temps en <strong>el</strong> pis de dalt i va servir de companya d’innombrables tertúlies»<br />

(Encarna). Com immaterials: «Ara, amb prou <strong>per</strong>spectiva, sóc conscient d<strong>el</strong><br />

bagatge que m’ha acompanyat des d’aleshores i em fa contenta c<strong>el</strong>ebrar plegats<br />

<strong>el</strong> vint-i-cinquè aniversari» (Tx<strong>el</strong>l). I, com no, <strong>per</strong> mil i una anècdotes,<br />

com la que ens recorda en Migu<strong>el</strong> A.:<br />

«Buscant records graciosos, que hi ha <strong>per</strong> donar i vendre, n’hi ha un que<br />

m’empeny <strong>per</strong>què l’escrigui. Recordeu l’època en què <strong>el</strong> Mígu<strong>el</strong> de la distri<br />

oferia <strong>per</strong>nils i xoriços d<strong>el</strong> seu poble?, que si <strong>el</strong>s <strong>per</strong>nils de Salamanca són <strong>el</strong>s<br />

millors, que si <strong>el</strong>l a Arroyo Muerto tenia un contacte que <strong>el</strong>s treia barats <strong>per</strong>què<br />

no tenien seg<strong>el</strong>l, <strong>per</strong>ò que eren igual de bons, que si <strong>el</strong>s hi encarregàvem<br />

ens estalviàvem una pasta. Clar tots n’hi vam demanar una mostra abans de<br />

comprar, la mostra mai va arribar. Amb aquests <strong>per</strong>nils va passar com amb la<br />

revolució que se sap que algun dia, quan “es donin les condicions”, arribarà».<br />

I tot plegat, <strong>el</strong>s records, <strong>el</strong>s sentiments i les ex<strong>per</strong>iències fan que tornem, de<br />

nou, a les <strong>per</strong>sones, <strong>per</strong> a les quals també ha passat <strong>el</strong> temps: «En <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

vaig entrar gràcies al zapatisme i allí he viscut molts d<strong>el</strong>s moments de major<br />

tensió (<strong>per</strong>sonal i amb altres) i d’alegria col·lectiva més intensos de la meva<br />

vida. Al <strong>Lokal</strong> he entrat amb vint anys i una carpeteta de la UB, <strong>per</strong>ò també<br />

amb alguns anys més, dues criatures i les bosses d<strong>el</strong> mercat. Al <strong>Lokal</strong> he conegut<br />

gent que m’ha canviat la vida, i <strong>per</strong> sempre. Gent que m’ha proposat<br />

lectures, m’ha presentat altra gent, que ha proposat projectes que semblaven<br />

impossibles…» (María C.), i les quals, sempre, deixen empremta: «A partir<br />

de febrer d<strong>el</strong> 92 amb això que ja era okupa i que <strong>el</strong>s okupes de la Vakeria érem


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

molt d<strong>el</strong> barri, no vaig tenir massa contacte amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> de forma regular,<br />

<strong>per</strong>ò no vull oblidar d’aqu<strong>el</strong>ls anys al Pastor que cada setmana passava <strong>per</strong> la<br />

Vake i ens portava informació, fullets, recollia convocatòries, etc. Ho va fer<br />

durant anys, va <strong>per</strong>sistir» (Migu<strong>el</strong> A.). Ja que són les <strong>per</strong>sones les que donen<br />

vida a tots aquests espais assemblearis i antiautoritaris: «Quasi tots aqu<strong>el</strong>ls<br />

Ateneus i Centres Socials han desaparegut <strong>per</strong>ò n’han nascut molts altres. He<br />

viscut amb certa decepció la desaparició d’alguns d’<strong>el</strong>ls <strong>per</strong>ò recordo cada un<br />

d’aquests moments com un “renaixement”, sabent que són les <strong>per</strong>sones i no<br />

<strong>el</strong>s espais les que fan la força. Seguim vives, malgrat que algunes d’<strong>el</strong>les ens<br />

han deixat, <strong>per</strong>ò que són, d’alguna manera, ben vives entre nosaltres» Carles.<br />

I també, <strong>per</strong> suposat, són les <strong>per</strong>sones les que han donat vida al <strong>Lokal</strong>: «Mai<br />

em va agradar això d’explicar anècdotes, ni de mirar molt cap a enrere i amb<br />

tota seguretat no escriuré la meva biografi a; <strong>per</strong>ò oblidar no oblido totes les<br />

companyes, presents i absents, col·lectius, conjunts de música, gents i <strong>per</strong>sonatges<br />

d<strong>el</strong> barri... que van mantenir, mantenen i mantindran <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> com un<br />

reducte de dignitat, compromís i companyerisme sincer; i que em van ajudar,<br />

m’ajuden i, cabrons!, es<strong>per</strong>o que em seguiu ajudant a trobar-li sentit a aquest<br />

camí.» Mígu<strong>el</strong>.<br />

Un camí que passa <strong>per</strong> un local on hi viu, des de sempre, gairebé des d’abans<br />

de decidir la seva creació, una gran <strong>per</strong>sona: «Sempre que he trucat al <strong>Lokal</strong><br />

se’m reconeixia <strong>per</strong> la veu i sempre, <strong>per</strong>què sempre ha estat casa seva, l’Iñaki<br />

disposat a tot, fi ns i tot de vegades a dir-me “ja estàs vacil·lant?”» Mateo.<br />

Finalitza <strong>el</strong> Kamilo:<br />

«I <strong>per</strong> acabar, la part que no s’ha de posar, que no queda bé dir-ho, <strong>per</strong>ò quan<br />

les coses i <strong>el</strong>s projectes no deixen de fer-los <strong>per</strong>sones, les <strong>per</strong>sones són les que<br />

marquen: l’Iñaki, l’Òskar, <strong>el</strong> Javi, Patric, <strong>el</strong> Migu<strong>el</strong>, la Marta, <strong>el</strong> Javi, la Lèlia,<br />

<strong>el</strong> Txarly, <strong>el</strong> Gos, la Puri, <strong>el</strong> Petit, l’<strong>El</strong>i, la Txus, l’Alejo, <strong>el</strong> Miki, <strong>el</strong> Natxo...<br />

(i un altre llistat llarguíssim de tots <strong>el</strong>s <strong>per</strong>les que hem coincidit dia i nit, al<br />

<strong>Lokal</strong> o a l’ofi cina o a les okupes o als bars de guàrdia d<strong>el</strong> Raval) heu fet que<br />

<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> sigui part d<strong>el</strong> Kamilo.»<br />

50


Un espai amb visió de futur<br />

51<br />

Històries d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

«Tan malament com ens volen pintar <strong>el</strong> futur <strong>el</strong>s amos d<strong>el</strong> sistema, ja veig que<br />

<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha de c<strong>el</strong>ebrar les noces d’or i, fi ns i tot, les de platí. Seran altres anys<br />

més de lluita <strong>per</strong> passar de la resistència a la construcció d’un altre món. Per<br />

aconseguir que la truita faci <strong>el</strong> tomb» (Juan M. V.), <strong>per</strong>què «<strong>el</strong> viatge ha estat<br />

llarg, i aquí estem. Ens queda <strong>per</strong> a estona, i hi ha ganes de seguir. <strong>El</strong> barri,<br />

la ciutat i <strong>el</strong>s moviments hi estan més interessants que mai. I, com sempre, <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> és aquí, sent part de la xarxa. Aquest és l’objectiu, seguir estant aquí,<br />

receptius i <strong>per</strong>meables al que vingui, sempre crítics. Forts, <strong>per</strong>què tenim la<br />

saviesa d<strong>el</strong>s anys i les ganes de la joventut» Maria P. A.<br />

I és que <strong>el</strong> temps ens està donant la raó: «Ara que <strong>el</strong>s auguris de les enganxines<br />

de la distri que col·leccionàvem als 90 (La economia està en crisi. Que rebenti!)<br />

s’han complert, segur que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> seguirà esdevenint lloc de descoberta,<br />

tornada, transformació i r-evolució <strong>per</strong> a moltes generacions més i <strong>per</strong> molts<br />

anys, conquerint cada dia la f<strong>el</strong>icitat repartida i multiplicada d<strong>el</strong>s qui piquen<br />

pedra <strong>per</strong> a la dignitat de totes i de tots» Joana G. G.<br />

Perquè aquesta f<strong>el</strong>icitat col·lectiva ens ajudarà a «aguantar vint-i-cinc anys<br />

més i que les pro<strong>per</strong>es generacions puguin tenir en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> un referent <strong>per</strong> a<br />

continuar intentant acabar amb aquest maleït sistema! » Natxo.<br />

I tots desitgem que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> «també estigui present en un in<strong>el</strong>udible debat entre<br />

totes les no autoritàries que ens porti a posar en comú pensaments, lluites<br />

i estratègies, a l’alçada de les circumstàncies, davant l’ofensiva d<strong>el</strong> Capital»<br />

(Jose), <strong>per</strong>què després de nosaltres «moltes seguireu aquí, noves generacions<br />

lluitant <strong>per</strong> la llibertat amb majúscules. I això, cal que ho digui, ho dic amb<br />

certa alegria, sabent que aquesta “alegria” és la fi d’aquestes lluites. I no només<br />

<strong>per</strong> això, sinó <strong>per</strong> ser conscient que encara som aquí, ara, lluitant <strong>per</strong> a millorar<br />

i també <strong>per</strong> a mantenir tot allò que hem aconseguit —<strong>per</strong>què hem aconseguit<br />

molt, encara que no ens ho sembli— <strong>per</strong> a ser més lliures» (Carles). Per<br />

això hem d’ajudar que «durant molts anys més, continuem pintant utopies al<br />

<strong>Lokal</strong>» (Alicia) ja que «espais com aquest no es poden <strong>per</strong>dre» Núria.<br />

Sense oblidar <strong>el</strong> desig col·lectiu «que l’Iñaki continuï allà amb les seves<br />

grans dosis de paciència... » Natxo.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

52<br />

«Si véns <strong>per</strong> Barc<strong>el</strong>ona<br />

has de passar p<strong>el</strong> Raval<br />

que hi trobaràs <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

on se’t tracta com a <strong>per</strong>sona.<br />

Molts anys ja han passat<br />

Vint-i-cinc, si mal no recordo,<br />

sí, vint-i-cinc, ja me’n recordo<br />

i molta gent s’ha mullat.<br />

Quan va començar, es va nançar amb un bar,<br />

després amb una distribuïdora alterna va,<br />

ara amb xiringuitos, amb mojitos i priva,<br />

i tot <strong>per</strong> a nal de mes poder arribar.<br />

Primer, es va editar La Lletra A, quins temps,<br />

quan exis en les pessetes i no <strong>el</strong>s IVA,<br />

després l’agència de no cies alterna va<br />

on t’informaven sense miraments.<br />

AENA, KAP, CAMPI, CSRZ i molts més<br />

van ser alguns d<strong>el</strong>s diversos col·lec us,<br />

cada un de diferent, <strong>per</strong>ò tots comba us,<br />

que van usar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i no ho oblidaran mai.»<br />

Punkike


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>,<br />

espai creador<br />

i acollidor de<br />

col·lectius<br />

I <strong>per</strong>dona, pacient lectora, si amb aquest repàs a la memòria,<br />

que sempre és s<strong>el</strong>ec va, hem caigut «en la temptació que ronda<br />

alguns treballs d’homenatge o d’aniversari de deixar-nos portar<br />

p<strong>el</strong> record amable d<strong>el</strong> passat i de posar l’accent en <strong>el</strong>s encerts i<br />

les virtuts que han adornat determinat projecte. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> fa vinti-cinc<br />

anyets de vida amb una salut una mica fràgil com <strong>per</strong>què<br />

un excés d’afalacs no posi en evidència <strong>el</strong> seu emissor» Adolfo.<br />

De tothom depèn que puguem con nuar c<strong>el</strong>ebrant més aniversaris.<br />

Salut, sort i com deia un adhesiu d’altres temps:<br />

«No et lamen s, ensenya les dents»


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> va néixer en plena reconversió industrial i en l’època de l’homologació<br />

europea. L’escrit d’en Juantxo situa <strong>el</strong> context. Pinta <strong>el</strong> paisatge d<strong>el</strong>s vuitanta<br />

i mostra l’esquerda <strong>per</strong> on s’escola <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

«Corrien <strong>el</strong>s vuitanta i <strong>el</strong> paisatge llibertari anava agafant <strong>el</strong>s tons amb què<br />

s’acomiadaria <strong>el</strong> segle. L’opció anarcosindicalista, encara en cruenta baralla<br />

entre les seves dues opcions històriques, la possibilista i la identitària, marcava<br />

cada cop més clarament <strong>el</strong>s seus contorns, i trobava un forat entre <strong>el</strong> confl icte<br />

laboral i la reivindicació de la tradició anarquista. La derrota de 1986 en <strong>el</strong><br />

referèndum sobre la <strong>per</strong>manència a l’Aliança Atlàntica, l’OTAN, havia estat<br />

també <strong>el</strong> cop de gràcia <strong>per</strong> als partits d’extrema esquerra, que començaven la<br />

carrera cap a la seva dissolució formal o real. Aleshores era <strong>el</strong> moment idoni<br />

<strong>per</strong> tal que un nou moviment alternatiu i llibertari cresqués a guaret o sobre<br />

les ruïnes.<br />

Lluny de les escabetxades <strong>per</strong> prendre <strong>el</strong> camí ortodox i de les ambicions <strong>per</strong><br />

capitalitzar un espai polític, anaven sorgint <strong>per</strong> tot arreu ex<strong>per</strong>iències autònomes<br />

de caràcter r<strong>el</strong>acional o expressiu, cases ocupades o fanzines i ràdios, que<br />

possibilitaven la trobada i donaven veu a una comunitat emergent formada<br />

<strong>per</strong> integrants de grups alternatius, com <strong>el</strong>s antimilitaristes o feministes, militants<br />

llibertaris pròfugs de les guerres intestines, su<strong>per</strong>vivents polítics d’altres<br />

èpoques, joves mobilitzats <strong>per</strong> la negativitat creadora d<strong>el</strong> punk... un caldo de<br />

cultiu subversiu que s’escalfava especialment en <strong>el</strong>s malparats centres històrics<br />

de les ciutats, destí físic de tot aqu<strong>el</strong>l estrany garbuix.» Juantxo<br />

De l’esforç d<strong>el</strong>s integrants de l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> van sorgir iniciatives com<br />

a resposta de les necessitats i <strong>el</strong>s buits que es detectaven en l’espai antiautoritari.<br />

Amb <strong>el</strong> temps, altres col·lectius externs a la dinàmica d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es van<br />

instal·lar en aquest espai i es van potenciar mútuament.<br />

55


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

La Distri<br />

<strong>El</strong> primer projecte que es va gestar des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser la creació d’una distribuïdora<br />

de material alternatiu.<br />

«La creació de la Distri es produeix <strong>per</strong> un conjunt de factors, segons la<br />

meva opinió. <strong>El</strong> primer factor diria que és <strong>el</strong> fet que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> estigués obert<br />

pràcticament tot <strong>el</strong> dia i en un lloc molt cèntric, motiu p<strong>el</strong> qual era molt accessible.<br />

<strong>El</strong> segon, que es convertís en un espai de referència <strong>per</strong> al moviment<br />

llibertari i antiautoritari, no només a Barc<strong>el</strong>ona, sinó a tot Catalunya, a tot<br />

l’estat i, fi ns i tot, en molts països on <strong>el</strong> moviment anarquista o autònom tenia<br />

forta presència. <strong>El</strong> tercer, seria <strong>el</strong> fet de tenir en un sol espai molta quantitat de<br />

material i molt divers (revistes, <strong>llibre</strong>s, samarretes, xapes, enganxines, discos i<br />

cassetes, etc.). <strong>El</strong> quart, la bona disponibilitat <strong>per</strong> part d<strong>el</strong> col·lectiu de deixar<br />

material en dipòsit a altres col·lectius, que en alguns casos va ser un desastre,<br />

ja que no vam saber-ne res més. I <strong>el</strong> cinquè, la necessitat <strong>per</strong> part de molts<br />

col·lectius, que sorgien com a bolets, d’accedir a un material que <strong>el</strong>s servia de<br />

reforç, tant <strong>per</strong> a <strong>el</strong>ls mateixos, com <strong>per</strong> poder muntar paradetes i donar-se a<br />

conèixer en <strong>el</strong>s seus barris i pobles.<br />

En <strong>el</strong> moment d’obrir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i de reunir tota una sèrie de materials diversos<br />

<strong>per</strong> vendre a la botiga, es produeix <strong>el</strong> fet que molts col·lectius volen fer una paradeta<br />

a la festa major d<strong>el</strong> seu poble o al concert que munten, o tenir material<br />

<strong>per</strong> vendre al local on es reuneixen... i <strong>el</strong> troben al <strong>Lokal</strong>. Però això plantejava<br />

un problema: la quantitat de material de què disposàvem era <strong>per</strong> vendre al<br />

nostre local i no <strong>per</strong> distribuir, si <strong>el</strong> deixàvem, ens quedàvem amb molt poca<br />

cosa i hi havia materials que no podíem cedir. Amb aquesta situació vam<br />

començar a plantejar-nos la possibilitat de crear una mena de distribuïdora de<br />

materials. No teníem cap referència <strong>per</strong> copiar-la o <strong>per</strong> adaptar-la a les nostres<br />

possibilitats i característiques. Per altra banda, sí que teníem una certa ex<strong>per</strong>iència<br />

en la distribució de La Lletra A, fet que ens donava tot un seguit de<br />

contactes de col·lectius als quals enviàvem la revista. També teníem contactes<br />

amb grups que editaven materials propis, i podíem posar la distribuïdora al<br />

seu servei. Així que vam començar a treballar en una petita estructura, ideada<br />

<strong>per</strong> nosaltres mateixos, que fos <strong>el</strong> més senzilla possible. En un primer moment<br />

vam ser <strong>el</strong> Juanra de la Verneda i jo. Aviat <strong>el</strong> Juanra ho va deixar.<br />

56


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Considero que va tenir un èxit important, ja que va servir <strong>per</strong> canalitzar tota<br />

una sèrie de material que nosaltres creaven, <strong>per</strong>ò també va servir <strong>per</strong> moure<br />

<strong>el</strong> que creaven molts altres grups de l’estat espanyol, posàvem a la seva disposició<br />

la nostra infraestructura. Testimoni d’aquest èxit és <strong>el</strong> fet que aquest<br />

projecte encara <strong>per</strong>dura i que, posteriorment, van sorgir projectes similars.<br />

També cal tenir en compte altres aspectes positius de la Distri. Com, <strong>per</strong><br />

exemple, <strong>el</strong> fet que va ajudar econòmicament, amb <strong>el</strong>s benefi cis que donava,<br />

a l’autoproducció de materials escrits o musicals, que d’una altra manera <strong>el</strong>s<br />

grups potser no haguessin pogut tirar endavant. Un altre aspecte que cal considerar<br />

és la infraestructura creada que, posteriorment, va ser aprofi tada <strong>per</strong><br />

un nou projecte d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, Virus editorial.» Jordi<br />

En <strong>el</strong> mateix sentit, una altra de les <strong>per</strong>sones que va empènyer <strong>el</strong> projecte des<br />

d<strong>el</strong> començament, comenta:<br />

«Encara que durant <strong>el</strong>s mesos anteriors a l’obertura estava treballant en les<br />

obres d’un altre col·lectiu autogestionat que es va crear de forma paral·l<strong>el</strong>a,<br />

<strong>El</strong> escondite, al mateix carrer de la Cera —lloc de tertúlies i àpats solidaris—<br />

vaig ser un d<strong>el</strong>s integrants d<strong>el</strong> col·lectiu que va començar la singladura d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> i, en bona part, un d<strong>el</strong>s responsables que ens plantegéssim la necessitat<br />

de distribuir la nostra cultura de manera alternativa a la que s’imposava. Vam<br />

aprofi tar l’estructura que l’Ateneu llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec havia creat <strong>per</strong> fer<br />

arribar la publicació <strong>per</strong>iòdica La Lletra A a d’altres punts de la geografi a,<br />

i vam anar ampliant <strong>el</strong> circuit a través de la música, <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s, la roba, les<br />

publicacions... Obrint, dia rere dia, nous canals <strong>per</strong>què les nostres idees no es<br />

morissin. Així va néixer la distribuïdora alternativa, un virus d’aleshores que<br />

avui dia sembla que no té sentit, <strong>per</strong>ò que en aqu<strong>el</strong>l moment va ser la manera<br />

que no només hi hagués una versió ofi cial de la realitat.» Floreal<br />

La Distri va ser una eina de difusió i agitació que, a fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta, es va<br />

consolidar amb la publicació d<strong>el</strong> seu primer catàleg de material. La Distri i<br />

l’activisme organitzatiu d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> van aconseguir generar expectatives en <strong>el</strong><br />

nou panorama contestatari català.<br />

«L’obertura d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va suposar una empenta important a la dinàmica i <strong>el</strong><br />

treball quotidià d<strong>el</strong>s col·lectius llibertaris, antiautoritaris i alternatius en <strong>el</strong><br />

57


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

sentit més ampli de les paraules, i va ser de gran ajuda <strong>per</strong> a gent de comarques<br />

com nosaltres.<br />

<strong>El</strong> nostre referent llibertari a Barc<strong>el</strong>ona durant molts anys va ser <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, un<br />

espai on anar a buscar <strong>llibre</strong>s, música, revistes, cart<strong>el</strong>ls, adhesius i material<br />

divers <strong>per</strong> a la formació militant, la propaganda, la difusió de les idees i activitats<br />

i l’extensió d<strong>el</strong> moviment, un espai on portar <strong>el</strong>s nostres materials <strong>per</strong><br />

a la seva difusió i distribució, un espai d’intercanvi i organització conjunta<br />

d’activitats, a més de ser <strong>el</strong> punt base de la distribució d’una revista com La<br />

Lletra A, que, modestament, va marcar una època. Un local, una gent, una<br />

“família”, que van marcar sense dubte la nostra existència i van suposar un<br />

salt qualitatiu en les dinàmiques.» Joan<br />

Es va dinamitzar <strong>el</strong> panorama de la resta de l’estat: a <strong>El</strong>x sorgí <strong>el</strong> Col·lectiu<br />

Il·licità de Joves Agobiats (CIJA), a Saragossa la distribuïdora Mala raza, a<br />

Sevilla la Tagarnina, la col·lectivitat A Noitinha a la zona de Ponferrada, la<br />

Liki a Bilbo, la revista Resiste a cavall entre Gasteiz i Bilbo, l’Ekintza Zuzena,<br />

que encara s’edita, la revista <strong>El</strong> Baifo a les illes Canàries i un llarg etcètera que,<br />

encara que vulguem, no hem estat capaços de recopilar i refl ectir en aquesta<br />

narració feta de retalls de les nostres històries...<br />

L’impuls de la Distri va fer que, a començaments d<strong>el</strong>s noranta, la redacció<br />

barc<strong>el</strong>onina de La lletra A passés de l’Ateneu llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec al <strong>Lokal</strong>.<br />

<strong>El</strong> Jose explica <strong>el</strong> <strong>per</strong>què d’aquesta decisió i té a veure amb un d<strong>el</strong>s objectius<br />

principals que tenia <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> en començar:<br />

«Des de l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec recordem com, fa vint-i-cinc anys,<br />

es va forjar <strong>el</strong> projecte de distribuïdora <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, a partir d’alguns militants<br />

de l’ateneu mateix que, inicialment van ser companys com l’Iñaki, en Jordi<br />

i <strong>el</strong> Pedro, a qui més tard es va unir d’altra gent. Des d<strong>el</strong> començament,<br />

l’assemblea de l’ateneu va estar totalment d’acord amb <strong>el</strong> projecte i va donar-li<br />

suport, <strong>per</strong>què donava resposta a la necessitat que teníem tots <strong>el</strong>s col·lectius<br />

de distribuir <strong>el</strong>s materials que autoeditàvem <strong>per</strong> poder fer-los arribar i, amb<br />

<strong>el</strong>ls, <strong>el</strong> nostre pensament i les nostres activitats, a tots <strong>el</strong>s punts de la península<br />

i a alguns de l’estranger. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> va respondre amb escreix les expectatives<br />

des que va començar a funcionar, i es va convertir en punt de trobada i de<br />

referència a Barc<strong>el</strong>ona <strong>per</strong> a totes i tots <strong>el</strong>s militants i <strong>per</strong>sones afi ns d<strong>el</strong> movi-<br />

58


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

ment llibertari. És veritat, també, que la seva ubicació i horaris hi van ajudar<br />

una mica.» Jose<br />

La lletra A, amb quasi seixanta números publicats, es va convertir en un referent<br />

<strong>per</strong> a qui volia conèixer les accions, les creacions i <strong>el</strong>s debats que es generaven<br />

en l’àmbit alternatiu. L’Ateneu Llibertari de Reus va ser l’autèntic motor<br />

d’una publicació que vertebrava la diversitat d’opcions i propostes llibertàries.<br />

Anotem aquí un record <strong>per</strong> al company Pitus, que ens va deixar fa tres anys.<br />

L’Agència de Notícies Alternatives (ANA)<br />

L’Agència de Notícies Alternatives (ANA) també va fer <strong>el</strong> mateix recorregut:<br />

«Si no ho recordo malament, va començar a funcionar durant la segona meitat<br />

d<strong>el</strong>s vuitanta. Es vivia una eclosió de ràdios lliures, publicacions i d<strong>el</strong> que<br />

es va anomenar contrainformació, amb les agències de difusió pròpies: Tas-<br />

Tas des d’Euskadi, Upa des de Madrid, altres a València, Canàries... i l’ANA<br />

a Barc<strong>el</strong>ona. La seu principal de la qual va ser a l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble<br />

Sec, tot i que després va passar al <strong>Lokal</strong>. Es feien butlletins setmanals, encara<br />

que a les acaballes es van ralentir. Aquí arriba la part que potser farà somriure<br />

algú, com es feien <strong>el</strong>s butlletins:<br />

«La informació de les altres agències es recollia generalment al contestador<br />

automàtic o, en una mostra de tecnologia, en fax. Amb <strong>el</strong> contestador recordo<br />

que de vegades ho passava malament a l’hora de transcriure <strong>el</strong> que deixaven<br />

<strong>el</strong>s companys bascos, <strong>per</strong>què suposaven que havies de saber tant l’ortografi a<br />

com les festes de guardar, i en aqu<strong>el</strong>la època jo no estava gaire viatjat.<br />

Una part important de la informació venia directament d<strong>el</strong>s col·lectius i les<br />

organitzacions via t<strong>el</strong>efònica o <strong>per</strong> correu, donada a mà o, fi ns i tot, transmesa<br />

de boca a or<strong>el</strong>la. Tot es recollia a l’ordinador, s’imprimia i es muntava<br />

retallant i enganxant, literalment, amb tisores i pega. Aquí la muntadora o<br />

muntador de torn hi deixava la petja, les pàgines podien sortir tan rectilíniament<br />

com era possible o sortien estil fanzine punk.<br />

59


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Aquesta empremta <strong>per</strong>sonal es notava també en la importància que es donava<br />

a alguns temes en detriment d’altres, <strong>per</strong>ò en general diria que es respectava<br />

<strong>el</strong> (discutible) principi d’amplitud: en un mateix butlletí tan podia sortir un<br />

comunicat d<strong>el</strong>s GRAPO com un fullet d’un partit ecologista, una proclama<br />

<strong>per</strong> l’abstenció com l’últim acte d<strong>el</strong> “vota rosa”, <strong>el</strong> llistat de torres d’alta tensió<br />

ensorrades a l’altra banda d<strong>el</strong> Pirineu com la presentació de l’enèsima campanya<br />

de recollida de signatures.» Nando<br />

L’ANA va ser un mitjà alternatiu que intentava d’evitar <strong>el</strong> codi <strong>per</strong>iodístic<br />

convencional i <strong>el</strong>s seus paranys. Les notícies que recollia alimentaven <strong>el</strong>s informatius<br />

de les ràdios lliures i va aconseguir implicar-se en lluites pro<strong>per</strong>es.<br />

Des de la immediatesa va trencar diverses vegades <strong>el</strong> setge informatiu que<br />

s’infl igia a l’acció directa. <strong>El</strong> cas més r<strong>el</strong>levant va ser <strong>el</strong> d<strong>el</strong> confl icte entre<br />

l’ajuntament i <strong>el</strong> veïnat d<strong>el</strong> barri d<strong>el</strong> Besòs <strong>el</strong> mes d’octubre de 1990. La manipulació<br />

informativa va presentar <strong>el</strong>s veïns com si fossin uns violents insolidaris<br />

i l’ANA (a força de milers de fotocòpies d<strong>el</strong> butlletí especial dedicat al<br />

tema) va ser una de les poques veus que va contextualitzar la lluita veïnal i va<br />

denunciar la política urbanística i <strong>el</strong>s incompliments de l’ajuntament respecte<br />

als equipaments socials i a les zones verdes que es reclamaven <strong>per</strong> al barri.<br />

<strong>El</strong> Col·lectiu Antimilitarista Pro Insubmissió (CAMPI)<br />

La derrota al referèndum de l’OTAN no va desanimar <strong>el</strong>s joves antimilitaristes.<br />

A l’any 1989, des d<strong>el</strong>s postulats de la desobediència civil, s’inicia la lluita<br />

de la insubmissió al servei militar obligatori. <strong>El</strong> col·lectiu d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, com diu<br />

en Jordi:<br />

«no se’n <strong>per</strong>d cap, intenta estar a l’avantguarda de les diferents lluites que<br />

es van produint. Si ens assabentem d’una lluita concreta, anem cap allà a<br />

participar-hi i oferir la nostra ajuda.<br />

<strong>El</strong> moviment punk té certa força a Barc<strong>el</strong>ona i nosaltres intentem tenir <strong>el</strong><br />

màxim de contacte i r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong>s sectors més conscients i combatius<br />

d’aquest moviment clarament contestatari, antisistema, antiautoritari, àcrata<br />

i, en conseqüència, antimilitarista. <strong>El</strong> MOC (Moviment d’Objectors de<br />

60


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Consciència) engega una campanya arreu de l’estat <strong>per</strong> a la insubmissió al<br />

servei militar obligatori, que té força presència en <strong>el</strong>s sectors socials més esquerrans.<br />

En aquest moment un grup de <strong>per</strong>sones d<strong>el</strong> col·lectiu d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, juntament<br />

amb altres activistes, i animats <strong>per</strong> l’Iñaki, ens plantegem com podem participar<br />

en una lluita que veiem venir que serà força important, i no ens vam<br />

pas equivocar. Estudiem com dur a terme la nostra acció i decidim crear un<br />

nou grup antimilitarista, clarament anarquista, que ens <strong>per</strong>meti tenir força<br />

autonomia; i al mateix temps tenir un <strong>per</strong>fi l propi en la coordinadora antimilitarista<br />

integrada p<strong>el</strong> MOC i p<strong>el</strong> Mili KK, que és la que estava portant a<br />

terme la campanya <strong>per</strong> a la insubmissió.»<br />

Així es va crear <strong>el</strong> CAMPI, col·lectiu antimilitarista proinsubmissió, que aglutinarà<br />

joves que no se senten identifi cats ni amb <strong>el</strong> MOC ni amb <strong>el</strong> Mili KK.<br />

«En <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> em vaig integrar a l’assemblea d<strong>el</strong> CAMPI. Aquest mateix any<br />

havia d’entrar a fer <strong>el</strong> servei militar i em vaig declarar insubmís. Era una<br />

assemblea oberta on es preparaven moltes coses. La gent era molt activa i<br />

participativa, i vaig comprovar que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, a banda de l’assemblea i que la<br />

gent gestionava <strong>el</strong> lloc amb ganes, era una gran família en què la gent es movia<br />

<strong>per</strong>què s’ho creia. Realment vaig aprendre moltes coses com a <strong>per</strong>sona amb<br />

tota la gent que hi passava durant aquests anys.» Padilla<br />

«Al cap d’un temps vaig participar al CAMPI, que es reunia al <strong>Lokal</strong>. Allò va<br />

ser una gran escola, sobre l’assemblearisme, l’anarquisme, <strong>el</strong> suport mutu, la<br />

solidaritat, també sobre com afrontar la repressió de l’estat. Aqu<strong>el</strong>la època em<br />

va marcar profundament, <strong>el</strong> que vaig aprendre llavors m’ha servit més endavant,<br />

a l’hora de participar en altres assemblees, en altres moviments socials.<br />

Sobretot em va servir, políticament parlant, <strong>per</strong> saber <strong>el</strong> que volia. Saber <strong>per</strong><br />

quin tipus de món i de canvi social estava disposat a lluitar.» Luis R.<br />

En aquesta època, gràcies al CAMPI, <strong>el</strong> Frank es va comprometre directament<br />

amb <strong>el</strong> funcionament d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Un record, també, <strong>per</strong> a una altra<br />

<strong>per</strong>sona que ja no és entre nosaltres.<br />

61


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

La lluita va ser llarga i també ho va ser la quantitat de joves empresonats, ara<br />

bé, <strong>el</strong> nombre d’objectors i d’insubmisos al servei militar es comptava en milers.<br />

<strong>El</strong> poder va jugar totes les seves cartes <strong>per</strong> desactivar <strong>el</strong> moviment.<br />

«És van inventar la Prestació Social Substitutòria (PSS) <strong>per</strong> continuar tenint<br />

<strong>el</strong> control de la joventut durant un temps, encara que fos <strong>per</strong> la via civil; i <strong>per</strong><br />

no donar la impressió que estaven <strong>per</strong>dent.» Jordi<br />

Però l’exèrcit va <strong>per</strong>dre la partida i <strong>el</strong> govern es va veure obligat a suspendre <strong>el</strong><br />

servei militar obligatori i a enterrar la PSS.<br />

«Després de la fi de la mili (acabar amb <strong>el</strong> servei militar obligatori, a més a més d’un<br />

gran avenç, ho considero <strong>el</strong> millor en què he participat col·lectivament), <strong>el</strong> CAMPI<br />

va deixar d’existir, cadascú va seguir <strong>el</strong> seu camí en altres lluites.» Luis R.<br />

<strong>El</strong> Kol·lectiu Anti Presons (KAP)<br />

Més enllà de les iniciatives puntuals, com <strong>el</strong> pot propresos, la solidaritat amb<br />

<strong>el</strong>s presos també va tenir al <strong>Lokal</strong> seva expressió col·lectiva. Persones pro<strong>per</strong>es<br />

van fundar <strong>el</strong> KAP (Kol·lectiu Anti Presons) i van triar aquest espai com a<br />

seu de reunions i arxiu.<br />

«La veritat és que érem gent bastant heterogènia en recorreguts, de respiració<br />

majoritàriament llibertària, encara que va arribar a haver-hi algun independ.<br />

No crec que cap excompanya o excompany d<strong>el</strong> col·lectiu se m’enfadi si deixo<br />

constància que en <strong>el</strong>s moments en què vam ser més gent, amb assemblees de<br />

gairebé una quinzena de <strong>per</strong>sones, van resultar <strong>el</strong>s més travats. Bé, em sembla<br />

que això es va arribar a recollir en <strong>el</strong> comunicat d’autodissolució, després<br />

d’uns quatre anys de recorregut. Però, això de banda, tinc <strong>el</strong> record d’una<br />

gran vitalitat al costat de cert tedi militant. La veritat és que malgrat <strong>el</strong> nom<br />

desenvolupàvem més aviat una tasca assistencial fi ns on es podia o volia. P<strong>el</strong><br />

que fa a les r<strong>el</strong>acions <strong>per</strong>sonals amb les preses i presos (alguns/es d’<strong>el</strong>ls/es<br />

coneguts companys autònoms i anarquistes) hi havia la correspondència,<br />

l’enviament de <strong>llibre</strong>s, revistes i material <strong>per</strong> al correu (amb probabilitats altes<br />

62


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

que no fossin lliurats), visites a les presons i, en diversos casos, es va crear<br />

amistat. <strong>El</strong>s diners venien d<strong>el</strong>s pots propresos d’altres col·lectius i emplaçaments,<br />

aportacions <strong>per</strong>sonals... Per exemple, si algú currava i estava bé de<br />

pasta, pagava de la seva butxaca la remesa de torn a les presons, o <strong>el</strong> material<br />

i, a més a més, l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ens facilitava la infraestructura sense cap<br />

contraprestació a canvi, només calia assumir un dia de <strong>per</strong>manència. Diria<br />

que també hi havia donacions de <strong>llibre</strong>s, roba, etc.» Nando<br />

En Carles, un altre d<strong>el</strong>s animadors d<strong>el</strong> col·lectiu, explica l’activitat que duia<br />

a terme <strong>el</strong> KAP.<br />

«Al principi d<strong>el</strong>s noranta, aconsegueixo treballar de monitor de ceràmica a la<br />

presó de can Brians i, des d’aquesta posició, participo activament en grups de<br />

defensa d<strong>el</strong>s drets de les <strong>per</strong>sones privades de llibertat i, alhora, de debat sobre<br />

la repressió, l’existència d<strong>el</strong>s centres estatals de privació de llibertat i les lleis<br />

punitives. És, des d’aquest lloc privilegiat, des d’on ajudo a la difusió de vagues<br />

de fam i reivindicacions, denuncio les situacions que vivien les <strong>per</strong>sones<br />

internes i qüestiono <strong>el</strong> funcionament d<strong>el</strong>s centres i la institució política penitenciària,<br />

sobretot des d<strong>el</strong> col·lectiu antipresons (KAP) que es reunia al <strong>Lokal</strong>.<br />

Encara ara es manté, a la porta d’un d<strong>el</strong>s armaris, un cart<strong>el</strong>l d<strong>el</strong> col·lectiu<br />

que em fa somriure cada vegada que <strong>el</strong> veig. Per canalitzar aquestes difusions<br />

i <strong>per</strong> generar debat, vam veure la possibilitat de fer un programa de ràdio i<br />

és així com neix <strong>el</strong> programa d<strong>el</strong> KAP, que durant una temporada va estar a<br />

les ones de la ciutat de Barc<strong>el</strong>ona i que va ajudar a difondre i a denunciar les<br />

injustícies.» Carles<br />

<strong>El</strong> KAP va servir de frontissa entre <strong>el</strong> món amagat i silenciat de les presons i<br />

l’exterior. <strong>El</strong> KAP, a més a més d<strong>el</strong> suport moral que donava a la gent presa,<br />

va endegar campanyes de sensibilització i denúncia, tal com ens continua<br />

narrant en Carles:<br />

«Campanyes importants van ser la denúncia de Manzanares Codesal, en<br />

aqu<strong>el</strong>l moment jutge de vigilància penitenciària, que negava sistemàticament<br />

totes les peticions de “benefi cis” penitenciaris que <strong>per</strong> llei corresponien als<br />

presos de la seva jurisdicció (Mod<strong>el</strong>, Brians, Joves) i que, més endavant, amb<br />

càrrecs al govern central, creiem que ha exercit una infl uència directa en les<br />

63


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

noves legislacions molt més restrictives envers <strong>el</strong>s drets de les <strong>per</strong>sones preses<br />

i, en defi nitiva, <strong>per</strong> als drets humans (Nou Codi Penal, doctrina Parot, règim<br />

FIES). També cal anomenar, les reivindicacions contra <strong>el</strong> règim especial<br />

FIES, encara vigent i que, contradictori amb moltes lleis orgàniques, inclosa<br />

la constitució, es legisla només <strong>per</strong> un comunicat intern de les presons espanyoles<br />

de fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta i que representa en defi nitiva una presó dins de<br />

les presons. Un altre “front” a les presons era la salut. <strong>El</strong> consum d’heroïna<br />

estava baixant molt lentament, ja que funcionava com una forma de control<br />

intern, <strong>per</strong>ò <strong>el</strong> que era més preocupant era <strong>el</strong> bichito, la SIDA que feia estralls<br />

entre la població penitenciària. Les estadístiques ho deixaven ben clar, les<br />

infeccions dintre les presons eren exagerades comparades amb la societat en<br />

general; <strong>per</strong>ò la tercera mentida sociològica, l’estadística, deia que no hi moria<br />

gent a les presons. L’explicació era clara: s’aplicava l’article 60 d<strong>el</strong> codi penal,<br />

que estableix la llibertat <strong>per</strong> malaltia terminal, <strong>per</strong>ò es complia només unes<br />

hores abans de la mort. Mai no s’aplicava al començament, quan es detectava<br />

la malaltia, ni tampoc en les derivades de la SIDA.<br />

Al <strong>Lokal</strong>, en les reunions d<strong>el</strong> col·lectiu, comentàvem la correspondència (en rebíem<br />

força a l’apartat de correus) i algú s’encarregava de respondre-la, comentàvem la<br />

setmana i les coordinacions amb altres grups de drets humans i <strong>per</strong>sones preses.<br />

Les activitats, contactes amb advocats, assessorament legal, cart<strong>el</strong>ls i difusions,<br />

etc. es fi nançaven gràcies als pots propresos d<strong>el</strong>s diferents locals i a les aportacions<br />

voluntàries d’alguns de nosaltres, i manteníem un control d<strong>el</strong> fons <strong>per</strong> a possibles<br />

urgències. Molts d’aquests problemes continuen existint: l’article 60 ha canviat de<br />

número en <strong>el</strong> nou codi penal, avui <strong>el</strong>s FIES existeixen, també la dis<strong>per</strong>sió de presos<br />

i preses com a forma de penes su<strong>per</strong>posades i la criminalització de familiars i amics<br />

(de què tant es parla als mèdia, r<strong>el</strong>atius als presos d’ETA, <strong>per</strong>ò cal dir que s’aplica<br />

sistemàticament a totes les <strong>per</strong>sones preses); mesures que van en contra d<strong>el</strong>s codis<br />

penals i, fi ns i tot, de la constitució espanyola.» Carles<br />

Les col·laboracions amb <strong>el</strong> KAP van ser moltes i desinteressades. Destaca<br />

l’edició d<strong>el</strong> casset Entre rejas de Juanito Piquete y los mataesquiroles. <strong>El</strong> músic<br />

mateix ens r<strong>el</strong>ata la seva ex<strong>per</strong>iència:<br />

«Entre rejas va ser un acte de solidaritat de Juanito Piquete y los Mataesquiroles<br />

amb la lluita llibertària i anticapitalista, especialment amb <strong>el</strong>s<br />

64


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

presos llibertaris i concretament amb Pablo Serrano, company llibertari<br />

empresonat <strong>per</strong> les seves accions contra la burguesia aragonesa. L’edició<br />

d<strong>el</strong> casset enregistrat en directe en dues sessions, una <strong>per</strong> a les dones i<br />

l’altra <strong>per</strong> als homes presos a Can Brians, presó on es complien les penes.<br />

L’ambient que es va crear al recinte penitenciari va ser molt emocionant i es<br />

podia palpar l’energia de les internes i la gran acollida que vàrem rebre <strong>per</strong> la<br />

seva part. La nostra intenció era aportar un granet de sorra en la lluita antirepressiva<br />

i donar suport amb <strong>el</strong>s fons que sortissin de la cinta a les organitzacions<br />

propresos com <strong>el</strong> KAP <strong>per</strong> tal de millorar les condicions i les campanyes<br />

<strong>per</strong> la llibertat d<strong>el</strong>s companys empresonats.»<br />

Com a reacció de l’ampli consens social generat <strong>per</strong> les olimpíades i l’exposició<br />

de Sevilla, l’activisme autònom va augmentant, mentrestant, les organitzacions<br />

de l’esquerra extraparlamentària es mostren incapaces de digerir tants de<br />

triomfs d<strong>el</strong> capitalisme. A niv<strong>el</strong>l internacional la derrota <strong>el</strong>ectoral d<strong>el</strong> sandinisme,<br />

l’enfonsament de la URSS i la caiguda d<strong>el</strong> mur de Berlín precipiten la fi d<strong>el</strong>s<br />

partits i grupuscles marxistes. En aquest context de fallida de les v<strong>el</strong>les formes<br />

de fer política, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> hereta <strong>el</strong>s megàfons d<strong>el</strong> PCE (marxista leninista).<br />

Virus editorial<br />

L’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> continua al peu d<strong>el</strong> canó i es planteja un altre projecte<br />

que vol ocupar <strong>el</strong> buit editorial immens provocat p<strong>el</strong> triomf de la democràcia<br />

franquista i la conseqüent desmobilització general. Virus editorial comença a<br />

caminar aprofi tant l’ex<strong>per</strong>iència i <strong>el</strong>s contactes de la Distri.<br />

<strong>El</strong>s inicis de Virus són en forma de coo<strong>per</strong>ativa i aprofi tant les mínimes ajudes<br />

d’un viver d’empreses de l’INEM. Però sense <strong>el</strong> convenciment i l’entrega de<br />

totes les <strong>per</strong>sones implicades en <strong>el</strong> funcionament d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> aquest projecte no<br />

es podria haver gestat. També va ser i és imprescindible <strong>el</strong> suport entusiasta<br />

de l’Eugenio i <strong>el</strong>s companys de la impremta Luna de Bilbo.<br />

Aquí <strong>el</strong> testimoni d’en Patric, que serà un d<strong>el</strong>s impulsors de l’editorial:<br />

«<strong>El</strong> meu primer contacte amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>el</strong> tinc en r<strong>el</strong>ació al moviment antimilitarista.<br />

Jo portava ja uns anys participant al Moviment d’Objecció de Cons-<br />

65


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

ciència (MOC) i també a la redacció de la revista La Puça i <strong>el</strong> General. Quan<br />

es posa en marxa la campanya d’insubmissió i des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es potencia la<br />

creació d’un grup antimilitarista d’infl uència llibertària, <strong>el</strong> CAMPI, la r<strong>el</strong>ació<br />

amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es fa més estreta i al cap de poc temps ja entro a formar part de<br />

la dinàmica d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> amb la creació de Virus editorial.<br />

Jo ja tenia una certa ex<strong>per</strong>iència de participació en moviments socials, <strong>per</strong>ò<br />

desconeixia completament <strong>el</strong> ric àmbit de la distribució alternativa i l’ampli<br />

reguitz<strong>el</strong>l de grups a tot arreu que treballaven en comú <strong>per</strong> difondre publicacions<br />

i música feta al marge i contra les xarxes d<strong>el</strong> sistema. Coneixia bé<br />

<strong>el</strong>s mecanismes de funcionament assemblearis, <strong>per</strong>ò no tenia ex<strong>per</strong>iència en<br />

l’àmbit de l’autogestió. Al <strong>Lokal</strong> vaig aprendre la complexitat d<strong>el</strong>s projectes<br />

que intenten mantenir una constància a llarg termini basada fonamentalment<br />

en la militància i la confi ança en <strong>el</strong> compromís de les <strong>per</strong>sones, i les difi cultats<br />

associades a la professionalització parcial que a vegades aquesta continuïtat<br />

sembla exigir i les seves conseqüències.» Patric<br />

<strong>El</strong>s primers <strong>llibre</strong>s de Virus són un homenatge a la memòria històrica d<strong>el</strong>s<br />

guerrillers llibertaris antifranquistes, <strong>el</strong>s més oblidats i fi ns i tot denigrats <strong>per</strong><br />

la direcció de la CNT d’aqu<strong>el</strong>ls temps:<br />

«Recordo també Virus editorial, que era <strong>per</strong> allà dins, i <strong>el</strong>s seus <strong>llibre</strong>s... Sobretot<br />

<strong>el</strong>s de l’Antonio Téllez i la guerrilla llibertària contra <strong>el</strong> franquisme.<br />

Aquesta tasca va ser molt important, <strong>per</strong>què la memòria històrica havia quedat<br />

enterrada en <strong>el</strong>s pactes de la transició. <strong>El</strong>s <strong>llibre</strong>s ens van marcar tant o<br />

més que la música combativa que escoltàvem.» Pito Carkoma<br />

Al costat de la reivindicació històrica, Virus publicarà textos com <strong>El</strong> descubriMIENTO<br />

d<strong>el</strong> 92, un <strong>llibre</strong> d’autoria col·lectiva en què s’analitza i critica<br />

la modernització capitalista de l’estat espanyol. La lluita <strong>per</strong> la insubmissió<br />

genera títols com La insumisión encarc<strong>el</strong>ada. Agustín García Calvo va cedir<br />

escrits com Contra la paz, contra la democracia. Amb l’aixecament zapatista<br />

s’introdueixen temes de solidaritat internacionalista, Zapata vive de Guiomar<br />

Rovira serà un d<strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s més reeditats. I <strong>el</strong> catàleg de publicacions es va<br />

ampliant a la contracultura, les ocupacions, la pedagogia... Però sempre amb<br />

la intenció de crear materials que serveixin de suport i refl exió a les lluites i a<br />

les inquietuds col·lectives d<strong>el</strong> moment.<br />

66


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

La quantitat d’espai que necessitava Virus va fer que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>el</strong>s quedés petit.<br />

L’editorial va deixar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong>ò va continuar al barri xino, teixint xarxes<br />

de complicitat amb <strong>el</strong>s col·lectius i locals oberts i que se n’anaven obrint...<br />

Virus continuarà r<strong>el</strong>acionada amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i, fi ns avui dia, tots dos projectes<br />

es retroalimenten.<br />

Xenofília<br />

<strong>El</strong> canvi de local de Virus va <strong>per</strong>metre disposar de més espai i, just a la sala<br />

que després ocuparia <strong>el</strong> CSRZ, s’instal·len les components d<strong>el</strong> projecte Xenofília.<br />

Aquest projecte estava emparat <strong>per</strong> l’oenagé Sodepau i tenia com a<br />

objectiu atendre les necessitats d’informació i assessorament legal d<strong>el</strong>s nous<br />

veïns que s’instal·laven en massa al barri. Gent principalment originària d<strong>el</strong><br />

Marroc i d<strong>el</strong> Pakistan, molts d’<strong>el</strong>ls en situació de residència il·legal.<br />

Les voluntàries de Xenofília van crear un vincle amb aquesta nova realitat<br />

i la seva feina va ser reconeguda. Cada dimarts i dijous, durant més de tres<br />

anys, van pujar l’estreta escala d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> desenes de <strong>per</strong>sones que van trobar<br />

calidesa i solidaritat en un ambient social d’hostilitat i de <strong>per</strong>secució policial.<br />

Per a molts veïns <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> no deixava de ser un fet pintoresc, <strong>per</strong>ò «l’arribada<br />

de Xenofília ens va arr<strong>el</strong>ar plenament al barri» (Pascual).<br />

Això va provocar que se’ns tingués en compte en <strong>el</strong>s moviments veïnals d<strong>el</strong><br />

Raval, que s’oposaven a l’Associació de veïns ofi cial, presidida <strong>per</strong> un exfalangista<br />

que ens va visitar en algun moment i controlada <strong>per</strong> l’ajuntament. I va<br />

arribar <strong>el</strong> moment en què <strong>el</strong> consistori es va plantejar <strong>el</strong> tancament d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Però de vegades no sabem <strong>el</strong>s simpatitzants que podem tenir i, avisats de la<br />

maniobra, es van realitzar una sèrie de gestions ofi cioses i subterrànies que<br />

van paralitzar i frustrar aquest intent.<br />

Abans de continuar <strong>el</strong> r<strong>el</strong>at volem recordar la Rafi , una de les voluntàries de<br />

Xenofília, que al cap de pocs anys va morir de manera brusca, injusta i ines<strong>per</strong>ada,<br />

víctima d<strong>el</strong>s interessos comercials de la indústria farmacèutica.<br />

67


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Antifeixisme i AENA<br />

Malgrat la tradició reb<strong>el</strong> de Barc<strong>el</strong>ona, a la ciutat també hi havia un ambient<br />

propici <strong>per</strong> fomentar un mínim ressorgiment d<strong>el</strong>s postulats nazis i feixistes.<br />

<strong>El</strong> cercles feixistes, en connivència amb les forces de seguretat, havien estat<br />

molt actius a tot l’estat durant la reforma d<strong>el</strong> règim franquista. A la brutalitat<br />

indiscriminada d<strong>el</strong>s cossos de seguretat s’afegia la violència més s<strong>el</strong>ectiva d<strong>el</strong>s<br />

grupuscles ultres. L’objectiu era intimidar i inocular la por a la gent que és<br />

mobilitzava: cremes de <strong>llibre</strong>ries, segrestos i assassinats com <strong>el</strong> de l’estudiant<br />

madrilenya Yolanda González, atemptats mortals com <strong>el</strong> de <strong>El</strong> Papus, pallisses...<br />

L’any 1982 assenyala l’arribada de la socialdemocràcia i la consolidació d<strong>el</strong><br />

sistema dit democràtic, que funciona simbòlicament, <strong>per</strong>ò no altera de manera<br />

signifi cativa l’estatus quo d<strong>el</strong> poder franquista. La nova imatge, <strong>el</strong> discurs<br />

democràtic i la feina d<strong>el</strong>s arribistes anorreen l’ambient d’efervescència social.<br />

Les expectatives de ruptura és dissolen i l’estat desactiva la violència feixista i<br />

parapolicial. Molts d<strong>el</strong>s membres d’aquests grups van continuar treballant en<br />

la creació d’un partit feixista que integrés les diferents posicions, van conrear<br />

<strong>el</strong>s contactes internacionals i no van abaixar la guàrdia.<br />

Posteriorment a l’esclat d<strong>el</strong> punk, s’introdueix a Catalunya <strong>el</strong> moviment skin<br />

head. <strong>El</strong> grup barc<strong>el</strong>oní de música oi Decib<strong>el</strong>ios va estendre l’estètica d<strong>el</strong>s caps<br />

rapats i, després d’un temps d’indefi nició, es va decantar cap a posicions clarament<br />

feixistes que van arrossegar una gran part d<strong>el</strong>s seus seguidors a actuar<br />

violentament contra <strong>el</strong>s immigrants, <strong>el</strong>s sense sostre, <strong>el</strong>s independentistes, <strong>el</strong>s<br />

okupes, <strong>el</strong>s punks i qualsevol <strong>per</strong>sona que semblés sospitosa de no adherir-se<br />

a les seves postures. Una de les faccions, <strong>el</strong>s SHARP, es van declarar obertament<br />

antifeixistes i antiracistes. Aquests joves es van r<strong>el</strong>acionar i treballar<br />

amb <strong>el</strong> moviment punk més conscienciat, que és declarava també obertament<br />

antifeixista i era objecte de les ràtzies d<strong>el</strong>s feixistes.<br />

Eren moments de canvi en <strong>el</strong>s ambients feixistes. <strong>El</strong>s partits tradicionals no<br />

aconseguien erigir-se com a referents i, al caliu de la <strong>llibre</strong>ria Europa, van<br />

començar a sorgir grups neonazis amb un bon gruix de caps rapats violents.<br />

A fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta, muntar una parada a les Rambles <strong>el</strong> dia de Sant Jordi<br />

68


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

signifi cava tenir preparada l’autodefensa, que normalment consistia en pals<br />

de fusta i barres de ferro. Aquesta precaució va frenar en més d’una ocasió<br />

l’acció d<strong>el</strong>s fatxes.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> tenia <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements indispensables <strong>per</strong> rep<strong>el</strong>·lir atacs. Durant anys,<br />

darrere la cadira de la <strong>per</strong>sona que feia la <strong>per</strong>manència hi havia sempre un pal<br />

de fusta massís i a la sala interior teníem algun garrot.<br />

Després d’uns anys de certa indiferència, la c<strong>el</strong>ebració d<strong>el</strong> 12 d’octubre provocà<br />

un moviment de contestacions que serà <strong>per</strong>seguit <strong>per</strong> l’autoritat fi ns avui<br />

dia. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> esdevé un punt neuràlgic <strong>per</strong> respondre amb immediatesa la repressió.<br />

Així, va ser un refugi segur, punt de trobada de manifestants organitzats<br />

que informaven d<strong>el</strong>s noms d<strong>el</strong>s detinguts, es feien trucades als advocats,<br />

es difonien les adreces de les comissaries on hi havia <strong>el</strong>s detinguts i la gent<br />

anava a concentrar-s’hi... <strong>El</strong> pols antifeixista va donar ex<strong>per</strong>iència <strong>per</strong> a altres<br />

moments de repressió.<br />

En aquest context es va crear <strong>el</strong> col·lectiu antifeixista i antiracista Al Enemigo<br />

Ni Aigua (AENA). Un grup de joves que van actuar des de l’autodefensa, la<br />

denúncia, la dinamització de l’espai antifeixista i la informació, tot assenyalant<br />

<strong>el</strong>s integrants d<strong>el</strong>s grups nazis i feixistes. La seva eina d’agitació escrita va<br />

ser <strong>el</strong> butlletí que tenia <strong>el</strong> mateix nom d<strong>el</strong> grup. <strong>El</strong> llenguatge d<strong>el</strong>s butlletins<br />

era directe, contundent, irreverent i sense concessions a allò políticament correcte.<br />

AENA, després d’un temps de treball, es vinculà al <strong>Lokal</strong>, on fi xà la<br />

seu ofi cial, l’arxiu i un d<strong>el</strong>s llocs de reunió. AENA va col·laborar activament<br />

en <strong>el</strong>s esdeveniments antifeixistes i va facilitar <strong>el</strong>s seus contactes i infraestructura<br />

<strong>per</strong> fer actes, campanyes, concerts...<br />

«De vegades a la vida ens trobem amb espais i <strong>per</strong>sones que ens fan intuir<br />

l’inici d’un camí sense marxa enrere: així va anar la meva primera visita al<br />

<strong>Lokal</strong>. Devia ser <strong>el</strong> 1993, jo tenia disset anys i estava en un col·lectiu de joves<br />

de Sants (la meva primera ex<strong>per</strong>iència organitzativa) que volíem fer una<br />

campanya de rebuig a l’acte feixista que es feia cada 12 d’octubre la Plaça<br />

d<strong>el</strong>s Països Catalans en nom de la hispanitat, la colonització i <strong>el</strong> genocidi d<strong>el</strong>s<br />

pobles indígenes. Se’ns va acudir fer un festival contra <strong>el</strong> feixisme i <strong>el</strong> racisme,<br />

i vam anar a veure la gent de Al Enemigo ni Agua (AENA) <strong>per</strong> convidar-los a<br />

una primera reunió en <strong>el</strong> Centre Social de Sants. Durant <strong>el</strong>s anys següents la<br />

69


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Plataforma Antifeixista, que assenyalava la complicitat institucional amb <strong>el</strong>s<br />

grups feixistes i visibilitzava un antifeixisme divers i combatiu, va ser també<br />

un espai de confl uència i rearticulació enmig d<strong>el</strong> desert de la Barc<strong>el</strong>ona postolímpica.»<br />

Joana G. G.<br />

L’activitat d’AENA no passava desa<strong>per</strong>cebuda als grups neonazis, que amb<br />

un discurs antisistema, una estètica un punt rupturista i <strong>el</strong> plagi d’icones<br />

antiautoritàries buscava la captació de joves crítics amb la democràcia. Ramon<br />

Bau, exsecretari general de la CEDADE i director de la revista Mundo<br />

Nacional Socialista publicava un article titulat “Al ignorante, cultura” en<br />

què es titllava AENA de ser un grup d’idiotes que difamaven.<br />

Tota aquesta activitat posava <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> al punt de mira de la policia i <strong>el</strong>s feixistes.<br />

Ja s’havia constatat una visita nocturna d<strong>el</strong>s caps rapats, <strong>per</strong>ò una acció<br />

provocadora anònima va desfermar l’atac més important que ha patit <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>. A la paret d<strong>el</strong> cementiri on s’havia d’enterrar un d<strong>el</strong>s fi lls de l’històric<br />

i totpoderós feixista Alberto Royu<strong>el</strong>a, <strong>el</strong> mateix dia de la cerimònia hi va<br />

aparèixer una gran pintada c<strong>el</strong>ebrant <strong>el</strong> traspàs. La reacció va ser immediata<br />

i aqu<strong>el</strong>la mateixa tarda un grup de caps rapats va trencar uns quants vidres<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Tot va quedar en un ensurt <strong>per</strong> a les dues <strong>per</strong>sones que en aqu<strong>el</strong>l moment eren<br />

a dins, ja que cap nazi es va atrevir a entrar. Com a resposta, es va organitzar<br />

una manifestació p<strong>el</strong>s carrers d<strong>el</strong> Raval a la qual van assistir unes dues-centes<br />

<strong>per</strong>sones que cridaven “No passaran d<strong>el</strong> barri d<strong>el</strong> Raval” i <strong>el</strong> recorregut va<br />

fi nalitzar a les portes d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Principis d<strong>el</strong>s noranta<br />

La dècada d<strong>el</strong>s noranta també signifi cà la progressiva irrupció de les noves<br />

tecnologies de la informació i la comunicació. L’assemblea de l’Ateneu llibertari<br />

d<strong>el</strong> Poble Sec va entendre des d<strong>el</strong> primer moment la importància d’aquest<br />

fet i es va plantejar la creació d’una BBS —un nus de la xarxa que es confi guraria<br />

posteriorment a internet— com un instrument d’ex<strong>per</strong>imentació comunicativa<br />

al servei de l’espai antiautoritari. A fi nals de 1993 <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> entra en<br />

contacte amb Pangea, servidor alternatiu a les empreses comercials i destinat<br />

70


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

a les organitzacions sense afany de guany que lluiten <strong>per</strong> la justícia i la igualtat<br />

al planeta.<br />

Durant la primera meitat de la dècada d<strong>el</strong>s noranta <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va atreure <strong>per</strong>sones<br />

que es van incorporar a l’assemblea. Des de l’assemblea s’assegurava <strong>el</strong><br />

funcionament de l’espai, es col·laborava intensament amb la Distri, es participava<br />

i s’impulsaven accions i campanyes, es responia la correspondència, es<br />

muntaven parades en molts esdeveniments, concerts i en dates diverses, com<br />

<strong>el</strong> Saló d<strong>el</strong> còmic, s’editaven materials propis d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i, fi ns i tot, es va arribar<br />

a organitzar una biblioteca que facilitava <strong>el</strong> préstec de <strong>llibre</strong>s, en alguns<br />

casos introbables. A la biblioteca se la va batejar amb <strong>el</strong> nom d’Aurora i va<br />

funcionar durant més de tres anys.<br />

Les primeres respostes a la globalització capitalista<br />

<strong>El</strong> 1994 es va organitzar a l’estat espanyol <strong>el</strong> primer moviment de resposta a la<br />

globalització capitalista. Des de l’ecologisme crític d’AEDENAT (Asociación<br />

Ecologista de Defensa de la Naturaleza) de Madrid, que després es transformaria<br />

en Ecologistas en Acción, Ramón Fernández Durán i altres companys,<br />

interp<strong>el</strong>·laven <strong>el</strong> substrat anticapitalista i combatiu <strong>per</strong> organitzar una campanya<br />

de denúncia i mobilització contra les festes d<strong>el</strong> cinquantè aniversari<br />

de l’FMI, <strong>el</strong> Banc Mundial i l’OMC, que se c<strong>el</strong>ebrava a Madrid. L’assemblea<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es va integrar a la campanya després de diverses assemblees a Madrid.<br />

Vista la impotència o la ino<strong>per</strong>ància d<strong>el</strong>s sectors clàssics de l’esquerra<br />

catalana, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va passar a realitzar funcions de secretaria i coordinació a<br />

Catalunya de la campanya “50 anys i prou!”.<br />

<strong>El</strong> moviment iniciat va continuar l’any següent amb la campanya contra<br />

l’Europa d<strong>el</strong> capital, en què es qüestionava sense ambigüitats la validesa d<strong>el</strong><br />

projecte de la Unió Europea fruit d<strong>el</strong>s interessos de les multinacionals i <strong>el</strong>s<br />

bancs. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> va continuar realitzant tasques de coordinació d’aquesta contestació<br />

incipient que trencava <strong>el</strong> consens sobre la UE.<br />

Posteriorment la crítica anticapitalista va prendre <strong>el</strong> nom de Moviment contra<br />

l’Europa de Maastricht, ciutat on es va signar <strong>el</strong> tractat que posava les bases<br />

de l’ofensiva neoliberal que continua avui dia. Les r<strong>el</strong>acions entre grups de<br />

71


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

l’estat i d’altres parts d’Europa es consolidaven i d’aquesta manera s’iniciaven<br />

les manifestacions multitudinàries en les ciutats que acullen les cimeres d<strong>el</strong>s<br />

poderosos.<br />

Campanya <strong>per</strong> la llibertat de Mumia Abu Jamal<br />

Les campanyes de caràcter internacional van agafar un nou impuls. Als inicis<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> la majoria d’aquestes campanyes arribaven d<strong>el</strong>s Estats Units i es<br />

centraven en la denúncia i les exigències d’alliberament d’activistes presos,<br />

normalment <strong>per</strong>tanyents a minories ètniques, com <strong>el</strong> cas de l’indígena Leonard<br />

P<strong>el</strong>tier, membre d<strong>el</strong> MIA. Aquesta línia contínua posteriorment amb<br />

una activa campanya <strong>per</strong> la llibertat de Mumia Abu Jamal, <strong>per</strong>iodista i integrant<br />

de l’organització Panteres negres. Un grup de <strong>per</strong>sones va crear a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>el</strong> col·lectiu de suport a la lluita contra la pena de mort i <strong>per</strong> la llibertat<br />

de Mumia i també es van vincular a l’espai d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

La Campanya contra McDonalds<br />

Als noranta també s’estén <strong>per</strong> Barc<strong>el</strong>ona la campanya contra McDonalds,<br />

que informava de les condicions laborals que imposa aquesta multinacional<br />

en connivència amb <strong>el</strong>s poders locals, de les <strong>per</strong>secucions i assassinats de sindicalistes<br />

llatinoamericans, que denunciaven i denuncien l’explotació i la degradació<br />

de la terra, les agressions que una activitat així genera en <strong>el</strong> medi<br />

ambient, la mort de milions d’animals i, en darrer terme, criticava d’arr<strong>el</strong> les<br />

bases predadores sobre les quals se sustenta l’estil de vida nord-americà, la més<br />

avançada, imitada i vàcua forma d’adhesió al capitalisme.<br />

Xerrades, correspondència, edició de materials, participació en trobades internacionals,<br />

recollida de signatures, manifestos, activitats que donessin diners,<br />

eren <strong>el</strong>s eixos principals de l’activisme d’aquestes campanyes.<br />

72


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Associació Catalana Prolegalització d<strong>el</strong> Cànnabis<br />

I també hi va haver campanyes i reivindicacions en defensa d<strong>el</strong>s paradisos<br />

artifi cials, especialment r<strong>el</strong>acionades amb <strong>el</strong> consum de substàncies <strong>per</strong>seguides.<br />

De la grifa d<strong>el</strong>s legionaris arribem a un consum molt estès d’haixix. A<br />

la primera meitat d<strong>el</strong>s noranta apareixen iniciatives que critiquen <strong>el</strong> prohibicionisme<br />

i reclamen la legalització d<strong>el</strong> cànnabis. Sense patrocinadors ni interessos<br />

comercials <strong>el</strong>s mateixos consumidors es van organitzant <strong>per</strong> fer front a<br />

la <strong>per</strong>secució, les multes i l’arbitrarietat d<strong>el</strong>s legisladors. La gent de la <strong>llibre</strong>ria<br />

Makoki va crear l’Associació Ramon Santos d’Estudis d<strong>el</strong> Cànnabis, va<br />

aparèixer l’Associació Lliure Antiprohibicionista i un d<strong>el</strong>s membres d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

va fundar l’Associació Catalana Prolegalització d<strong>el</strong> Cànnabis, de trajectòria<br />

irregular i amb seu al <strong>Lokal</strong>.<br />

<strong>El</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista<br />

de Barc<strong>el</strong>ona (CSRZ)<br />

L’1 de gener 1994 ens vam des<strong>per</strong>tar amb la notícia de l’aixecament zapatista<br />

<strong>per</strong> mitjà de la declaració de guerra de l’EZLN (Ejército Zapatista de<br />

Liberación Nacional) al govern de Mèxic.<br />

Pangea i <strong>el</strong> recordat i malaguanyat Chris es van abocar <strong>per</strong> dotar <strong>el</strong> moviment<br />

de solidaritat d<strong>el</strong>s mitjans t<strong>el</strong>emàtics necessaris <strong>per</strong> difondre la revolta. Gràcies<br />

en part a aquesta estreta i estratègica col·laboració es va anar creant una<br />

xarxa de comunicació, difusió i activisme que continua en peu avui dia, més<br />

enllà de l’existència d<strong>el</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista<br />

(CSRZ).<br />

Des d<strong>el</strong> primer moment de l’ocupació de San Cristóbal de las Casas, Guiomar<br />

Rovira, que era allà fent de <strong>per</strong>iodista fre<strong>el</strong>ance, va contactar amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i,<br />

amb l’impuls de l’Iñaki i <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong>s components de l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>,<br />

es va iniciar la solidaritat amb <strong>el</strong>s indígenes zapatistes. <strong>El</strong> 6 de gener <strong>el</strong>la era<br />

a San Cristóbal de las Casas i ens va comentar: «S’ha de fer un col·lectiu. És<br />

<strong>el</strong> que sempre havíem somiat». La Guiomar havia format part de la revista<br />

llibertària La lletra A i va ser fundadora de l’Anti (local alternatiu al carrer<br />

73


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Llibertat d<strong>el</strong> barri de Gràcia). I des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> van començar les reunions fi ns<br />

a constituir un col·lectiu, que no podia ser “de suport” a l’EZLN <strong>per</strong> la nostra<br />

tradició antimilitarista, sinó “amb la reb<strong>el</strong>·lió”; així, amb grans discussions,<br />

vam començar a recórrer un camí difícil i merav<strong>el</strong>lós que va marcar les nostres<br />

vides i la d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

«Al març de 1994, pocs mesos després de l’aixecament armat de l’EZLN, es<br />

va formalitzar l’existència d<strong>el</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista<br />

(CSRZ), amb seu al carrer de la Cera, 1 bis. Desenes de col·lectius de<br />

la ciutat i milers de <strong>per</strong>sones han circulat p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> participar en aquesta<br />

lluita, informar-se sobre la guerra de Chiapas o <strong>per</strong> entrar en contacte amb<br />

les comunitats reb<strong>el</strong>s. Des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va fl orir un nou tipus de solidaritat que<br />

irradià <strong>el</strong> món a través de les xarxes: una solidaritat política d’anada i tornada,<br />

de lluita compartida, de zapatisme actuant en <strong>el</strong> context català i europeu.<br />

[...] L’autogestió i la independència d<strong>el</strong> CSRZ va fer fl orir la creativitat, les<br />

formes i les maneres de contribuir a una reb<strong>el</strong>·lió global zapatista, un nou<br />

sentit comú <strong>per</strong> a les lluites, més horitzontal, participatiu i autònom. Amb<br />

xerrades, paradetes, concerts, sopars populars, festes alternatives, producció<br />

de materials, <strong>llibre</strong>s, calendaris, trobades de les xarxes europees, reunions intercontinentals<br />

contra <strong>el</strong> neoliberalisme, visita de campamentistes <strong>per</strong> a la pau<br />

a Chiapas i venda d<strong>el</strong> cafè d<strong>el</strong>s pobles reb<strong>el</strong>s, <strong>el</strong> CSRZ es va convertir en un<br />

pilar de suport a l’EZLN, que irradià entusiasme i va contribuir a fer veure<br />

<strong>el</strong>s pobles indis i, d’aquesta manera, evitar la guerra d’extermini. [...] En <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> es va instal·lar <strong>el</strong> 15 de febrer de 1995 <strong>el</strong> Consolat d<strong>el</strong> govern de transició<br />

en reb<strong>el</strong>·lia de l’estat de Chiapas a Barc<strong>el</strong>ona. P<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> van passar totes<br />

aqu<strong>el</strong>les <strong>per</strong>sones que van recórrer Europa difonent la reb<strong>el</strong>·lió zapatista, des<br />

d’Ofèlia Medina, Rosario Ibarra i Sergio Rodríguez, fi ns al governador reb<strong>el</strong><br />

Amado Avendaño. La llista és inacabable. <strong>El</strong> col·lectiu mantenia informats<br />

milers de subscriptors a través d’una llista de correu <strong>el</strong>ectrònic, alimentava<br />

una de les pàgines més completes sobre Chiapas, interp<strong>el</strong>·lava <strong>per</strong>sonalment<br />

<strong>el</strong>s int<strong>el</strong>·lectuals i artistes <strong>per</strong>què es pronunciessin a favor d<strong>el</strong>s zapatistes, <strong>el</strong>s<br />

convocava a actes i recorria a les seves signatures <strong>per</strong> denunciar la violència<br />

contra <strong>el</strong>s pobles, com la matança d’Acteal: Manu<strong>el</strong> Vázquez Montalbán, José<br />

Saramago i Manu Chao al capdavant.» Guiomar<br />

Hi va haver un grup de música, <strong>el</strong>s Pixamandúrries, que al febrer de 1994<br />

va publicar un single de suport, enregistrat especialment <strong>el</strong> mateix mes de<br />

74


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

l’aixecament. <strong>El</strong> grup <strong>el</strong> va editar amb la col·laboració d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, Tralla Records<br />

i Capità Swing. Es va distribuir i vendre <strong>per</strong> donar suport a la reb<strong>el</strong>·lió.<br />

Després, ja <strong>per</strong> mitjà d<strong>el</strong> Col·lectiu, se’ls hi va fer arribar. Va ser la primera<br />

iniciativa musical solidària que, posteriorment, es va repetir en molts casos<br />

amb la col·laboració de la Distri. Així va passar amb la cinta De Chiapas<br />

amb Amor de José de Molina, editada juntament amb la Comissió de solidaritat<br />

amb <strong>el</strong>s pobles indígenes de Chiapas, de la qual se’n van editar milers<br />

d’exemplars. La gent de Mallorca i Cast<strong>el</strong>ló van editar un CD de grups hardcore<br />

i la cinta Marimba Revolucionaria, també editada <strong>per</strong> nosaltres. I més<br />

tard, i ja en CD, amb la Txaranga Revoltosa.<br />

Per al <strong>Lokal</strong> va ser obrir una nova època, sempre havia existit la solidaritat<br />

com a forma d’activitat i s’havien empès ex<strong>per</strong>iències, com la distribució<br />

de la cinta Nicaragua Rock. Però mai havíem ex<strong>per</strong>imentat la creació d’un<br />

col·lectiu de solidaritat i ens vam abocar a viure allò nou que sorgia. Com a<br />

part d’aquesta inspiració constant que ens obligava a ex<strong>per</strong>imentar, la diversitat<br />

de <strong>per</strong>sones que formaven part d<strong>el</strong> Col·lectiu feia que la xarxa creixés sense<br />

parar i l’activisme fos constant, diari i creatiu. Així la subhasta d’art “Para<br />

todos todo”, <strong>el</strong>s concerts i les festes, <strong>el</strong>s xiringuitos i la producció, distribució<br />

i venda de materials, discos, xapes, cart<strong>el</strong>ls, samarretes, etc.<br />

Reinventant-nos constantment amb l’ex<strong>per</strong>iència d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, la Distri, Virus,<br />

retroalimentant les ex<strong>per</strong>iències i les lluites en un dia a dia frenètic durant<br />

anys. Quan <strong>el</strong> govern va cometre frau davant la candidatura alternativa<br />

d’Amado Avendaño a governador de Chiapas i, seguint la crida a la desobediència<br />

i a la solidaritat, vam constituir <strong>el</strong> “Consolat de Chiapas en reb<strong>el</strong>·lia”<br />

com a resposta des de baix, al frau d<strong>el</strong>s de dalt.<br />

<strong>El</strong> CSRZ i la Comissió de Solidaritat amb <strong>el</strong>s pobles indígenes de Chiapas<br />

treballaven en comú des de la diferència: les formes clàssiques de la solidaritat<br />

amb les noves, <strong>el</strong>s okupes juntament amb militants de l’esquerra clàssica. <strong>El</strong><br />

zapatisme ens va obligar a r<strong>el</strong>acionar-nos amb <strong>el</strong>s qui mai ens havíem ajuntat<br />

i, a més a més, ho vam descobrir com una cosa bona. Això sí, canviant tots<br />

una mica <strong>per</strong> no ser <strong>el</strong>s mateixos, sinó una mica millors, i no sense difi cultats.<br />

«L’any 1995 aqu<strong>el</strong>l recondit indret d<strong>el</strong> barri d<strong>el</strong> Raval va esdevenir <strong>el</strong> Consolat<br />

de Chiapas en Reb<strong>el</strong>·lia, un punt de referència europeu de suport a<br />

75


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

l’aixecament zapatista <strong>per</strong> on van passar centenars de joves de la meva generació<br />

abans de volar fi ns a Sant Cristóbal de las Casas. Un lloc <strong>per</strong> aprendre a<br />

fer autèntica comunitat, més enllà de l’ex<strong>per</strong>imentació que ja fèiem als centres<br />

socials.» Jesús<br />

«L’any 1995 vaig tenir la sort de “trobar-me” amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, que no coneixia, i<br />

després de vagar <strong>per</strong> diferents centres alternatius de la ciutat, vaig encaminarme<br />

cap al carrer de la Cera 1 bis. A tots <strong>el</strong>s llocs on havia anat en tenien<br />

alguna referència. Estava buscant algun grup que treballés a Chiapas (Mèxic)<br />

i, si era possible, pro<strong>per</strong> a l’EZLN. Vaig trobar <strong>el</strong> que buscava amb escreix,<br />

ja que tenien tota la informació que volia i molt més, estaven completament<br />

compromesos amb la lluita de l’EZLN.» Víctor<br />

Les xarxes van creixent després la I Trobada Intergalàctica realitzada a Chiapas<br />

<strong>el</strong> 1996. Milers de <strong>per</strong>sones i de grups ens organitzem sense un centre que<br />

ens dirigeixi. A Barc<strong>el</strong>ona se succeeixen les reunions i les accions i es prepara<br />

la II Trobada <strong>per</strong> la Humanitat i contra <strong>el</strong> Neoliberalisme, com a part d<strong>el</strong>s<br />

actes:<br />

«Més tard vaig començar a anar a manifestacions i xerrades que organitzava<br />

<strong>el</strong> CSRZ, <strong>per</strong>ò sense participar-hi activament, només anava a les seves convocatòries.<br />

En aquests vint-i-cinc anys <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat sempre un espai <strong>per</strong><br />

sumar, un lloc de trobada de diferents grups, sempre des d<strong>el</strong> respecte d’uns<br />

p<strong>el</strong>s altres, un espai integrat al barri i preocupat p<strong>el</strong>s problemes d<strong>el</strong> barri i de<br />

Barc<strong>el</strong>ona, i crec que en això ha estat un referent.» Núria<br />

«Va ser a partir d<strong>el</strong> zapatisme que vaig tornar a freqüentar Barc<strong>el</strong>ona i a reprendre<br />

la r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. No s’entén la lluita zapatista a Europa sense<br />

<strong>el</strong> minúscul garito d<strong>el</strong> carrer la Cera 1 bis. Al CSRZ m’hi vaig acostar escèptic<br />

<strong>per</strong>què “jo ja sabia de què anava <strong>el</strong> rotllo”, ja havia estat a Centreamèrica i<br />

“aquests de Mèxic eren <strong>el</strong> mateix que a Guatemala, <strong>per</strong>ò anaven de guais”, a<br />

més a més, feia un par<strong>el</strong>l d’anys que era okupa, cosa que em donava un cert<br />

criteri afegit sobre qualsevol tema, ironic mode off.» Migu<strong>el</strong> A.<br />

La II Trobada, realitzada a Catalunya <strong>el</strong> juliol de 1997, va comportar que se<br />

c<strong>el</strong>ebressin cinc taules en diferents espais socials i okupats. Un d’<strong>el</strong>ls va ser La<br />

76


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Vakeria, que va aguantar <strong>el</strong> desallotjament p<strong>el</strong> suport rebut i <strong>per</strong>què era una<br />

de les taules.<br />

«<strong>El</strong> triangle <strong>Lokal</strong>, Casa de la solidaritat i Cuatro Pasos <strong>el</strong> vaig gastar de tant<br />

caminar-lo. Ha estat un viatge d’anada i tornada, en <strong>el</strong> qual <strong>el</strong> Col·lectiu i <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> van recolzar a mort la Vakeria en <strong>el</strong> seu llarg procés de desallotjament.<br />

Aquests dos espais han marcat la meva activitat i la meva vida en <strong>el</strong>s moviments<br />

socials, hi he crescut <strong>per</strong> bé i <strong>per</strong> mal, m’hi he il·lusionat, treballat i<br />

decebut, i tornem-hi. No puc deixar de dir <strong>el</strong> que potser és la més gran aportació<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, que és que allà vaig conèixer la Maria, la infl uència de la qual<br />

en la meva vida i a l’inrevés queda fora de dubte.» Migu<strong>el</strong> A.<br />

«Un d<strong>el</strong>s grups més nombrosos [d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>] era <strong>el</strong> CSRZ, que tenia allà mateix<br />

la seva seu. Per a mi va ser una gran ex<strong>per</strong>iència formar part d’aquest grup. I<br />

després hi havia les <strong>per</strong>manències, cada tarda obria <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> un grup diferent,<br />

al Col·lectiu ens tocava <strong>el</strong>s dijous. Jo m’hi vaig apuntar un munt de vegades,<br />

m’agradava passar la tarda mirant <strong>llibre</strong>s i revistes, sobretot, m’encantava veure<br />

la gent tan diversa que venia p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, uns <strong>per</strong> demanar informació de<br />

qualsevol cosa, altres a la recerca de <strong>llibre</strong>s que no trobaven en un altre lloc,<br />

altres <strong>per</strong> saber sobre concerts i altres activitats que s’organitzaven. Era realment<br />

enriquidor.» Joana J.<br />

A principis de desembre de 1997 <strong>el</strong> Parlament europeu va avalar la situació<br />

d<strong>el</strong>s drets humans a Mèxic com a pas previ a la signatura d’un acord preferencial<br />

entre la UE i Mèxic. Uns dies després es va produir la matança d’Acteal,<br />

en què van ser assassinats quaranta-cinc dones, nens i homes <strong>per</strong> paramilitars<br />

amb la complicitat d’altes estructures de l’estat mexicà.<br />

La indignació mundial va ser tan gran que es va produir una resposta immediata<br />

de solidaritat a tot <strong>el</strong> món. D’una trobada europea de col·lectius de<br />

solidaritat va sorgir la iniciativa de fer-hi una visita des de la societat civil:<br />

«Es va gestar la Comissió Civil Internacional d’Observació p<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

(CCIODH), ex<strong>per</strong>iència inèdita de la societat civil internacional autoorganitzada<br />

que va visitar Chiapas al febrer de 1998, i que va tornar a<br />

Mèxic en cinc ocasions <strong>per</strong> <strong>el</strong>aborar exhaustius informes que van resultar<br />

77


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

imprescindibles <strong>per</strong> denunciar les violacions als Drets Humans a Chiapas,<br />

Atenco i Oaxaca a Mèxic, en <strong>el</strong> món, en <strong>el</strong>s parlaments i les instàncies internacionals,<br />

com l’ONU.» Guiomar<br />

La iniciativa de la CCIODH va obrir <strong>el</strong>s espais de lluita i trobada a la defensa<br />

d<strong>el</strong>s drets humans <strong>per</strong> part de la societat civil, no només <strong>per</strong> part d’ex<strong>per</strong>ts, i<br />

com un instrument útil <strong>per</strong> a les <strong>per</strong>sones i comunitats afectades <strong>per</strong> la repressió;<br />

i també, <strong>per</strong> posar en evidència les institucions internacionals, que atenen<br />

més als negocis que a la defensa d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

«Vaig anar a Chiapas amb la primera CCIODH, uns mesos després de la<br />

matança d’Acteal. La pressió de la societat civil va fer que <strong>el</strong> govern mexicà<br />

cedís i concedís als visitants “indesitjats” uns visats especials que ens <strong>per</strong>metien<br />

moure <strong>per</strong> tot <strong>el</strong> territori afectat p<strong>el</strong> confl icte. Vam aixecar actes de<br />

pobles sencers desplaçats i amagats, vam conèixer les condicions de vida d<strong>el</strong>s<br />

camps de desplaçats, ens va impressionar <strong>el</strong> silenci profund d<strong>el</strong>s habitants<br />

d’Acteal. Les tensions que es vivien en algunes comunitats feien que la vida<br />

de campamentistes <strong>per</strong>illés. Un indígena va ser assassinat un dia després de<br />

fer les denúncies davant la CCIODH. <strong>El</strong> local on redactàvem les conclusions<br />

i <strong>el</strong>s informes de les diferents d<strong>el</strong>egacions de la comissió va ser tirotejat...<br />

Van ser dies de treball intens i d’un gran companyerisme. Vaig poder estar a<br />

Chiapas dos mesos seguits, <strong>el</strong> visat no caducava fi ns al cap de tres mesos, així<br />

que coordinat amb Enlace civil vaig continuar fent suport a les comunitats.<br />

Durant la meva estada vaig palpar constantment la complicitat d’un munt de<br />

mexicans que et feien sentir un més, amb una funció diferent <strong>per</strong>ò en igualtat<br />

de condicions. La solidaritat, tot i les asimetries, prenia cos en una r<strong>el</strong>ació que<br />

s’acostava a la d’entre iguals i crec que, sobretot, era a causa de la força amb<br />

què <strong>el</strong>s indígenes de Chiapas vivien la seva dignitat recu<strong>per</strong>ada i <strong>el</strong> seu es<strong>per</strong>it<br />

comunitari. Sentiments i pràctiques que transmetien fent-te sentir digne entre<br />

<strong>per</strong>sones dignes.» Pascual<br />

«En <strong>el</strong> pla <strong>per</strong>sonal, <strong>el</strong> record més intens que guardo és <strong>el</strong> de l’ambient<br />

d’efervescència militant, amb <strong>el</strong> local ple de fum, de les reunions preparatòries<br />

d<strong>el</strong>s viatges de la Comissió Civil d’Observació p<strong>el</strong>s Drets Humans a<br />

Chiapas.» Jaume<br />

78


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Des de 1995 van ser milers les <strong>per</strong>sones que van conèixer directament les comunitats<br />

zapatistes gràcies a la seva presència en <strong>el</strong>s campaments civils <strong>per</strong> la<br />

pau. Persones de diferents maneres de pensar, edats i procedències van poder<br />

veure i conviure aprenent d<strong>el</strong>s indígenes zapatistes. Des d<strong>el</strong> Col·lectiu es va<br />

fer de pont <strong>per</strong> donar informació mitjançant tallers, rebre i teixir xarxes amb<br />

<strong>el</strong>s campamentistes.<br />

«L’any 1999 <strong>el</strong> meu germà Carles se’n va a les comunitats zapatistes amb l’aval<br />

d<strong>el</strong> CSRZ. L’estiu de l’any 2001 decideixo, amb qui llavors era la meva par<strong>el</strong>la,<br />

anar a visitar <strong>el</strong> meu germà, que era a Polhó. Abans de marxar, vam fer <strong>el</strong><br />

taller que <strong>el</strong> CSRZ organitzava cada primavera <strong>per</strong> a tots aqu<strong>el</strong>ls que volien<br />

anar a les comunitats zapatistes. A Polhó vam conèixer la Maria, activista<br />

d<strong>el</strong> CSRZ, i ja des de llavors començà <strong>el</strong> meu camí amb <strong>el</strong> CSRZ, i també<br />

amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>; ara sí, de manera més activa: xiringuitos, xerrades, concerts,<br />

assemblees cada dijous, <strong>per</strong>manències <strong>el</strong>s dimarts al <strong>Lokal</strong>, les CCIODH,<br />

etc. La veritat és que van ser anys molt importants de lluita, de compromís i,<br />

sobretot, d’il·lusions i aprenentatges.<br />

Durant <strong>el</strong>s anys que vaig formar part d<strong>el</strong> CSRZ, encara que les assemblees les<br />

fèiem a la Casa de la Solidaritat <strong>per</strong> qüestions d’espai, ja que habitualment les<br />

assemblees eren de vint <strong>per</strong>sones i fi ns i tot més, <strong>el</strong> nostre lloc era <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, on<br />

hi havia, a més a més d<strong>el</strong> nostre, altres col·lectius.» Núria<br />

«Quan vam contactar amb vosaltres <strong>per</strong> primera vegada era l’any 2000, prèviament<br />

a un viatge a Chiapas, ens vau donar tot <strong>el</strong> suport i totes les indicacions<br />

necessàries <strong>per</strong> poder-hi arribar; i, ves <strong>per</strong> on, després d’aqu<strong>el</strong>l viatge<br />

es va acabar creant un petit col·lectiu a Reus de suport als zapatistes i des<br />

d’aleshores ja han passat dotze anys. Però l’assessorament <strong>per</strong> a aqu<strong>el</strong>l viatge<br />

va ser només l’inici, hem caminat junts en moltes circumstàncies, juntament<br />

amb altres companys i companyes de Catalunya i d<strong>el</strong> món, es van fer trobades<br />

i activitats d’acompanyament a les comunitats indígenes en resistència i van<br />

servir <strong>per</strong> fer més forts <strong>el</strong>s llaços entre nosaltres.» La Reus<br />

«<strong>El</strong> Col·lectiu era un referent abans de coneixe’l des de dins i ha estat una escola<br />

brutal durant <strong>el</strong>s anys en què hi he participat, una escola amb un munt de<br />

79


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

mestres/companys de la qual continuo sent alumna en <strong>el</strong> meu dia a dia, en la<br />

vinculació que continua vigent amb Mèxic, cada vegada que ens trobem en les<br />

diferents mogudes de la ciutat o quan coincidim a la terrassa d’un bar i compartim<br />

una cervesa... i m’encanta continuar aprenent de tots <strong>el</strong>ls.» Jordina<br />

Amb l’inici d<strong>el</strong> nou segle i la generalitzada explosió d<strong>el</strong> desordre —recordant<br />

Ramón Fdez. Durán— apareixen nous moviments socials crítics amb <strong>el</strong> capitalisme<br />

i les seves institucions. <strong>El</strong> Moviment de Resistència Global serà capaç<br />

d’estendre <strong>el</strong> seu missatge entre molts sectors de la població i creix la capacitat<br />

de mobilització espectacularment.<br />

<strong>El</strong> moviment antiglobalització des de Seattle, Praga, Barc<strong>el</strong>ona..., la creació<br />

de l’MRG (Moviment de Resistència Global) van formar part de les nostres<br />

iniciatives mentre van créixer, tant la denúncia contra la Valdecasas i la lluita<br />

antirepressiva de Barc<strong>el</strong>ona 2001. La solidaritat i <strong>el</strong> suport mutu feien créixer<br />

les xarxes, i les organitzacions de la societat civil prenien la iniciativa davant<br />

<strong>el</strong>s partits i sindicats: consultes, trobades, contracimeres i <strong>el</strong> dia a dia en <strong>el</strong>s<br />

nostres espais.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> i <strong>el</strong> CSRZ es confonen i actuen conjuntament impulsant noves formes<br />

de fer política acompanyant les xarxes que es van construint en <strong>el</strong> dia a<br />

dia i en <strong>el</strong>s diferents territoris.<br />

«Era desembre d<strong>el</strong> 2002, des de llavors puc dir que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> ha marcat una<br />

part important de la meva vida. Per començar, cada dijous m’acostava a la<br />

corresponent assemblea d<strong>el</strong> Col·lectiu. Aquí vaig aprendre molt. Molt. I<br />

vaig conèixer gent, molta i bona, gent amb ganes de fer les coses d’una altra<br />

manera. Perquè a més a més d<strong>el</strong> CSRZ hi havia <strong>el</strong>s d’AENA, la distribució,<br />

<strong>el</strong> Masala, <strong>el</strong>s insubmisos... I <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va adquirir tota la seva dimensió. Allà<br />

vam començar a preparar <strong>el</strong> Gernika (un tros mural/pancarta de 4 x 2 que<br />

cada dos <strong>per</strong> tres trèiem a passejar en les manis), després la za-pastera i <strong>el</strong><br />

Paterem <strong>el</strong> Fòrum (terrible!), <strong>el</strong> I Torneig Futbolístic <strong>per</strong> la Humanitat i<br />

contra <strong>el</strong> Neoliberalisme (vam fer-ne cinc edicions, fi ns que la gent d<strong>el</strong> Forat<br />

va prendre <strong>el</strong> r<strong>el</strong>leu), i les diferents comissions d’observació de drets humans<br />

que des d<strong>el</strong> Col·lectiu sortien cap a Mèxic. Un tràfec de gent escales amunt<br />

i escales avall.» Mon<br />

80


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

La solidaritat i les r<strong>el</strong>acions amb Mèxic s’anaven ampliant: Guadalajara, Cancún,<br />

Atenco, Oaxaca. <strong>El</strong>s viatges d’anada i tornada, la lluita contra l’horror i<br />

<strong>el</strong> suport als que lluiten amb <strong>el</strong>s mateixos criteris.<br />

«Així m’imagino que devia ser també quan ens van detenir a Oaxaca (i a la<br />

Nuri, la Laia i la Ari). Agost d<strong>el</strong> 2007. <strong>El</strong> primer va ser intentar contactar amb<br />

<strong>el</strong> Col·lectiu, l’Iñaki, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> (quantes vegades es barregen les tres coses!).<br />

I la resposta, com sempre, va estar a l’altura de les circumstàncies. En dues<br />

setmanes es va crear un bon rebombori (aquí i allà) fi ns que fi nalment es va<br />

aconseguir que ens deixessin anar (moltes gràcies a tots!).» Mon<br />

«Vam passar catorze anys donant suport molt activament als compes de Chiapas,<br />

amb un munt d’actes, reivindicacions, en <strong>el</strong> Consolat, en <strong>el</strong> Parlament, en<br />

ajuntaments. Amb manis, festivals, concerts, xerrades, debats, presentacions,<br />

i una muntanya de diferents mogudes: a la Sagrada Família, a l’Hot<strong>el</strong> Arts, a<br />

la plaça Catalunya, al Port V<strong>el</strong>l, a la invasió d<strong>el</strong> Fòrum <strong>per</strong> terra, mar i aire...<br />

Cada vegada eren més <strong>el</strong>s simpatitzants d<strong>el</strong> Col·lectiu i, alhora, l’interès de<br />

conèixer-nos més a fons. Així com <strong>per</strong> conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, amb <strong>el</strong>s seus diferents<br />

grups. Per desgràcia en aquest <strong>per</strong>íode ens van deixar bons amics,<br />

que segur que continuen lluitant <strong>per</strong> la Dignitat, oi que sí? Chris, Saramago,<br />

Montalbán, així com <strong>el</strong>s compes d’Acteal, Roberto Barrios, <strong>el</strong> company Juan<br />

i molts més. Altres continuen la lluita en centres, privats de llibertat, també<br />

molts altres, continuen assetjats <strong>per</strong> les pressions d<strong>el</strong>s polítics i la xusma que<br />

<strong>el</strong>s segueixen.» Víctor<br />

«Anys després marxava durant unes vacances a Chiapas i vaig passar p<strong>el</strong><br />

Col·lectiu, on em van posar al dia, em van fer l’aval i vam seguir comunicats<br />

mentre era <strong>per</strong> Mèxic. Conèixer les comunitats zapatistes de primera mà, posar<br />

rostre, ulls, dubtes i conviccions al “mite” d<strong>el</strong>s qui havia llegit tantes coses<br />

durant anys, va ser impressionant; al tornar a Barc<strong>el</strong>ona, <strong>per</strong>ò, tot i les invitacions<br />

de passar <strong>per</strong> les assemblees, tot i reconèixer la feina d<strong>el</strong>s zapatistes i la<br />

d<strong>el</strong> Col·lectiu a Barc<strong>el</strong>ona, la timidesa em va guanyar de nou. Vaig necessitar<br />

tornar a Chiapas una segona vegada <strong>per</strong> començar a participar de les assemblees<br />

i algun d<strong>el</strong>s múltiples “xinringos” i mogudes que es muntaven des d<strong>el</strong><br />

81


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Col·lectiu; i encara després, formar part de la bogeria de la sisena CCIODH,<br />

<strong>per</strong> sentir-me una més d<strong>el</strong> grup i no una “oient” que no tenia idea de res al<br />

costat de gent que “en sabia tant”... <strong>El</strong> tòpic de la peça de l’engranatge, que ets<br />

totalment prescindible, <strong>per</strong>ò ajudes a construir alguna cosa en col·lectiu en <strong>el</strong><br />

que creus. I la veritat és que sentir-se així és un “gustassu”.<br />

Poc després, <strong>per</strong>ò, van començar <strong>el</strong> que segurament han sigut <strong>el</strong>s dies més<br />

difícils d<strong>el</strong> col·lectiu, amb la ruptura i la posterior dissolució, un procés desgastant<br />

i dolorós, amb massa coses que no acabes d’entendre i amb un munt<br />

de dilemes i contradiccions, molts d<strong>el</strong>s quals m’acompanyen encara avui.»<br />

Jordina<br />

«Ens vam quedar a l’assemblea i vam conèixer als i les altres i des d’allà fi ns<br />

que vam cessar activitats, cada dijous va ser casa meva. Sempre amb les notícies<br />

més actuals, planejant estratègies i discutint sobre <strong>el</strong> món, sobre <strong>el</strong> nostre<br />

món. Creant al mateix temps que ho somiàvem, <strong>per</strong> després voltejar-nos<br />

de cap <strong>per</strong> portar mil plans a terme i materialitzar-los. <strong>El</strong> Zapatisme <strong>el</strong> vaig<br />

aprendre aquí, fent amb <strong>el</strong>s i les altres, comprometent-me, escoltant, parlant<br />

(encara que <strong>per</strong> parlar vaig tardar un temps, ja que sempre hi havia una allau<br />

de coses). Aquí vaig començar a viure com a activista, a saber què és ser-ho,<br />

i fer-ho. Sempre és un lloc on he pogut donar la meva opinió i parlar amb<br />

llibertat. Ens vam comprometre a treballar en la mesura de les nostres possibilitats,<br />

amb <strong>el</strong> que podíem aportar. Encara ara sense <strong>el</strong> Col·lectiu, allò que<br />

passa a la ciutat continua passant <strong>per</strong> aquí.» Ana<br />

«I <strong>el</strong> temps va passar, de la mateixa manera que es morien <strong>el</strong>s Aguascalientes<br />

i naixien <strong>el</strong>s Caracoles i les Juntas, es feia pública la Sexta Declaración de la<br />

S<strong>el</strong>va Lacandona, canviaven les maneres, <strong>per</strong>ò <strong>per</strong> nosaltres éreu <strong>el</strong>s germans<br />

grans a qui recorríem quan teníem dubtes o necessitàvem alguna cosa, i mai<br />

vam tenir un no <strong>per</strong> resposta. També vam poder participar i compartir camí<br />

en algunes de les últimes Comissions Civils Internacionals d’Observació d<strong>el</strong>s<br />

Drets Humans quan no es va poder presencialment, al menys amb la logística<br />

i difusió.<br />

Nosaltres també anàvem evolucionant i canviant, tots vam tenir èpoques més<br />

bones i èpoques més dolentes, <strong>per</strong>ò quan mires endarrere <strong>el</strong> més important és<br />

que malgrat les circumstàncies no hem <strong>per</strong>dut mai l’amistat i la companyonia.<br />

82


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

I ara al cap d<strong>el</strong>s anys han canviat moltes coses, <strong>el</strong> món també ha canviat i<br />

una lluita tan llunyana en l’espai, <strong>per</strong>ò tan pro<strong>per</strong>a en <strong>el</strong> cor, ens ha servit<br />

d’exemple <strong>per</strong> a les nostres lluites, aqu<strong>el</strong>les demandes zapatistes mai havien<br />

tingut tan de sentit aquí i ara a casa nostra, i aquí ens seguim mirant mentre<br />

anem fent camí plegats.» La Reus<br />

«Jo <strong>per</strong>duda, com sempre, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser qui em va trobar. En entrar no podia<br />

parar de mirar les parets, era com si <strong>el</strong> catàleg l’hagués fet jo mateixa, una<br />

<strong>llibre</strong>ria en extens de tot <strong>el</strong> que hauria volgut llegir: moviments socials, revolució,<br />

anarquisme, feminisme, <strong>el</strong> fòrum social mundial d’una banda, <strong>llibre</strong>s<br />

sobre Mèxic editats <strong>per</strong> aqu<strong>el</strong>la gent, r<strong>el</strong>ats des de comunes fi ns manifestos diversos,<br />

teòrics d<strong>el</strong> 68 a primera fi la... Com si només hi faltés un sac de dormir<br />

<strong>per</strong> ser <strong>per</strong>fecte... discos, merkapunkie, estampes, pòsters... Després vaig preguntar<br />

p<strong>el</strong> Col·lectiu, em van dir que pugés l’escala, aquí ens va rebre l’Iñaki,<br />

amb un megàfon a la taula, piles d’arxius, prestatges plens... pa<strong>per</strong>s <strong>per</strong> aquí i<br />

<strong>per</strong> allà. L’ordinador de davant encès, diversos escriptoris... i vaig saber que ja<br />

no me n’aniria més. A mesura que <strong>el</strong>l parlava, ens explicava <strong>el</strong> que hi havia als<br />

arxius. Era la història de Mèxic més actual i més documentada que conec fi ns<br />

ara, des d<strong>el</strong> 1994, apar<strong>el</strong>lada amb <strong>el</strong>s moviments de Barc<strong>el</strong>ona i <strong>el</strong>s successos<br />

locals i europeus, així com la vida d’aqu<strong>el</strong>l col·lectiu.» Ana<br />

«A més, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> alberga l’arxiu més complet sobre <strong>el</strong> zapatisme, creat i cuidat<br />

des de gener de 1994, es va consagrar a donar seguiment, comprendre,<br />

difondre i s<strong>el</strong>eccionar les notícies i documents més r<strong>el</strong>levants sobre <strong>el</strong> que<br />

passava a Mèxic. <strong>El</strong> CSRZ es va començar a dissoldre <strong>el</strong> 2009, <strong>per</strong>ò l’es<strong>per</strong>it<br />

zapatista d<strong>el</strong>s seus membres continua: “Continuem caminant i preguntant<br />

des d’allò local a allò global, en col·lectiu, des de l’autonomia i l’autogestió,<br />

des d’allò que és assembleari i horitzontal, des de la idea i l’acció, des de la<br />

humilitat, sense renunciar a ser nosaltres mateixos”, diu a la seva carta de<br />

comiat.» Guiomar<br />

I fi nalment la dissolució defi nitiva d<strong>el</strong> Col·lectiu <strong>el</strong> 2010. «Recordo aquesta<br />

darrera assemblea, va ser al <strong>Lokal</strong>, a la part de baix, i estava a vessar. La decisió<br />

va ser consensuada, com totes, i això va marcar <strong>el</strong> fi nal de les reunions<br />

d<strong>el</strong>s dijous.<br />

83


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Ja no passo cada setmana p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>per</strong>ò travessar la porta i pujar aquesta<br />

escala continua sent un moment màgic. I en vindran més.» Mon<br />

«La gent (al cap d’un temps amics, <strong>per</strong> acabar sent grans col·legues) era <strong>el</strong><br />

valor més gran d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, cada grup en les seves lluites i quan calia tots junts,<br />

i <strong>per</strong> al que fos.» Víctor<br />

«<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> continua associat, <strong>per</strong> a mi, al Col·lectiu i a la gent que en formava<br />

part, tot i saber que ha sigut i segueix sent moltes coses més, i encantada que<br />

vint-i-cinc anys després continiï tenint un pa<strong>per</strong> important <strong>per</strong> al barri i <strong>per</strong><br />

als moviments socials de la ciutat (i <strong>per</strong> molts anys!).» Jordina<br />

Quan <strong>el</strong> president Zedillo va venir de visita a Barc<strong>el</strong>ona <strong>el</strong> gener de 1996,<br />

<strong>per</strong> agermanar la plaça Garibaldi amb la plaça Reial, amb la complicitat i la<br />

col·laboració de les autoritats de la ciutat i de Catalunya, les xarxes de solidaritat<br />

vam muntar una acció en la qual vam impedir que l’acte es realitzés,<br />

encara que la presidència va mentir en afi rmar que no era en <strong>el</strong> seu programa.<br />

Com a part de la resposta vam fer una gravació que havia de sonar en <strong>el</strong> moment<br />

d<strong>el</strong>s discursos en què afi rmàvem: “Vostès agermanen pedres i diners,<br />

nosaltres pobles i dignitat”.<br />

D’aquestes dignitats reb<strong>el</strong>s formen part milers de <strong>per</strong>sones, centenars de<br />

col·lectius i incomptables gestos i accions que hem desenvolupat <strong>per</strong> afrontar<br />

<strong>el</strong> món d<strong>el</strong> poder i construir <strong>el</strong> món de la solidaritat des de la nostra pròpia<br />

realitat fi ns a qualsevol lloc. La vida d<strong>el</strong> Col·lectiu va tornar a connectar <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong> Raval, Barc<strong>el</strong>ona amb <strong>el</strong> món, amb <strong>el</strong>s reb<strong>el</strong>s indígenes de Chiapas<br />

i de Mèxic.<br />

Vam aprendre d’això, d<strong>el</strong>s nostres fracassos i d<strong>el</strong>s nostres esforços en aquesta<br />

línia discontínua de la història, acumulant memòria de llibertaris i reb<strong>el</strong>s, de<br />

les lluites i les resistències des de sempre.<br />

84


Assemblea d’insubmis?s<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

Seguint l’est<strong>el</strong>a d<strong>el</strong> CAMPI, <strong>el</strong> 1995 apareixen p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> <strong>el</strong>s integrants de<br />

l’Assemblea d’insubmis?s. <strong>El</strong> triomf de la lluita contra <strong>el</strong> servei militar obligatori<br />

va desactivar bona part d<strong>el</strong>s antimilitaristes. Però una petita part<br />

d’aqu<strong>el</strong>ls insubmisos va continuar organitzada al voltant d’altres objectius<br />

d’aqu<strong>el</strong>l moviment: la denúncia de la militarització de la societat, la necessitat<br />

de l’abolició d<strong>el</strong>s exèrcits, <strong>el</strong> nou panorama que s’obria amb la creació d’un<br />

exèrcit professional, les estratosfèriques despeses d’armament, les suposades<br />

missions de pacifi cació i l’objecció fi scal seran <strong>el</strong>ements que continuaran mobilitzant<br />

l’Assemblea d’Insubmis?s fi ns a la seva dissolució l’any 2009.<br />

«Encara tenim pendent una assemblea entre aqu<strong>el</strong>ls estranys, simpàtics i hi<strong>per</strong>actius<br />

cònsols zapatistes i <strong>el</strong>s membres d’aqu<strong>el</strong>la heterogènia, i més estranya<br />

encara, assemblea antimilitarista que no creia massa en <strong>el</strong>la mateixa i que<br />

acostumava a començar les assemblees amb la proposta d’autodissolució, <strong>per</strong>ò<br />

que podia acabar amb una proposta d’acció directa <strong>per</strong> pintar les àncores d<strong>el</strong><br />

govern naval de Barc<strong>el</strong>ona, davant l’astorament militar.<br />

Una cita que quasi setmanalment ens fèiem al trobar-nos a la petita <strong>llibre</strong>ria<br />

de <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, pujant o baixant les diminutes escales d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> o a algun d<strong>el</strong>s<br />

bars de la rodalia on continuaven les assemblees, de manera més informal,<br />

que ja era difícil. És una trobada que ja no es farà, cap d<strong>el</strong>s dos col·lectius<br />

existeixen, es van autodissoldre fa un par<strong>el</strong>l d’anys. No així les <strong>per</strong>sones que<br />

participaven en <strong>el</strong>les.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> representa una part molt important de la Barc<strong>el</strong>ona Reb<strong>el</strong> de fi nal<br />

de segle XX i inici de segle XXI, és ben difícil aglutinar a un espai tant petit a<br />

gent tant diversa, és difícil trobar un espai on <strong>el</strong>s neguits i necessitats puguin<br />

ser ben gestionades, sense protagonismes, des d’una ombra autoprotectora,<br />

amb la llum de l’es<strong>per</strong>ança i <strong>el</strong> somriure irònic de la revolta int<strong>el</strong>·ligent. I sense<br />

es<strong>per</strong>ar res a canvi...» Toni<br />

85


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

L’Assemblea de Treballadors de Missatgeria (ATM)<br />

L’ATM va ser un altre col·lectiu que va fer la seva aparició en l’escena alternativa<br />

de Barc<strong>el</strong>ona a mitjans d<strong>el</strong>s noranta. La seva presentació en societat va<br />

estar marcada <strong>per</strong> l’aparició de pintades blanques amb les inicials d<strong>el</strong> grup<br />

al terra de les entrades de locals emblemàtics. Ningú havia vist <strong>el</strong>s pintors ni<br />

tenia cap informació. La gent d<strong>el</strong> Escondite, d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i d’altres espais es preguntaven<br />

què signifi caven aquestes sigles i si podien ser una amenaça. ATM...<br />

Anarquistes Tots Morts? Al fi nal va resultar ser la carta de presentació de<br />

l’Associació de Treballadors de la Missatgeria, hereus de les lluites d<strong>el</strong>s mensakes<br />

de fi nals d<strong>el</strong>s vuitanta. Al cap de poc temps es van instal·lar al <strong>Lokal</strong><br />

encara que la seva activitat va ser puntual i la seva existència efímera.<br />

Finals d<strong>el</strong>s 90, l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es dilueix<br />

La frenètica activitat d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s debats no abordats i l’escassetat de <strong>per</strong>sones<br />

implicades en <strong>el</strong> dia a dia d<strong>el</strong> projecte van conduir a un progressiu desmembrament<br />

de l’assemblea. Durant <strong>el</strong> 1997 l’assemblea es va anar diluint i<br />

<strong>el</strong> 1998 deixà d’existir.<br />

A partir d’aquest moment s’inicia una nova etapa en l’existència d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. <strong>El</strong>s<br />

col·lectius que s’alberguen en l’espai i <strong>el</strong>s col·laboradors puntuals passen a assegurar<br />

les <strong>per</strong>manències, <strong>per</strong>ò la pèrdua de l’assemblea setmanal signifi ca la<br />

desaparició de la capacitat de proposar nous projectes i de donar suport amb<br />

més força als existents. <strong>El</strong> compromís d<strong>el</strong>s col·lectius només pot assegurar la<br />

gestió d<strong>el</strong> dia a dia. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> es queda sense una base sòlida i ja no la recu<strong>per</strong>a.<br />

Aquest fet fa més fràgil i vulnerable la continuïtat d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, que segueix la<br />

seva activitat recolzat, sobretot, en <strong>el</strong> dinamisme d<strong>el</strong> CSRZ.<br />

Coordinadora contra l’especulació<br />

<strong>El</strong> discurs de crítica global de principis d<strong>el</strong> nou segle es compenetra amb<br />

l’activisme en l’àmbit local. En aquesta època de remod<strong>el</strong>ació d<strong>el</strong> Raval i continua<br />

arribada de nous veïns s’impulsen iniciatives a niv<strong>el</strong>l de barri. Una d’<strong>el</strong>les és<br />

la Coordinadora contra l’especulació. Un d<strong>el</strong>s seus components explica:<br />

86


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

«En passar a viure al barri i implicar-nos en diversos col·lectius (contra la<br />

cimera d<strong>el</strong> Banc Mundial, Ciutat V<strong>el</strong>la contra la guerra...) i en la creació de<br />

la Coordinadora contra l’Especulació d<strong>el</strong> Raval, a la preparació de les festes<br />

populars d<strong>el</strong> barri... la r<strong>el</strong>ació s’ha anat enfortint a força de començar a fer<br />

feina conjunta amb les gents d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Fa uns anys, des que l’ajuntament va clausurar l’ateneu d<strong>el</strong> Xino on ens reuníem<br />

la gent de la coordinadora, hem passat a formar part “ofi cialment” d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> com a col·lectiu. La r<strong>el</strong>ació s’ha acabat d’estrènyer fi ns al punt de ser al<br />

<strong>Lokal</strong> la base de la nostra activitat social al barri i un lloc on trobar-nos amb<br />

<strong>el</strong>s amics i coneguts.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> ha estat i és un espai on sempre podem comptar de trobar suport<br />

<strong>per</strong> a les diverses accions, punts informatius, difusió de material...<br />

que hem anat fent durant aquest anys. Actualment també formem part de<br />

l’assemblea de barri d<strong>el</strong> Raval i es<strong>per</strong>em poder continuar molt temps més<br />

dins <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.» Natxo<br />

Masala<br />

També a principis d<strong>el</strong> nou segle es gesta la publicació Masala, una altra proposta<br />

de barri. Com diuen <strong>el</strong>s seus membres:<br />

«Masala és un mitjà de comunicació nascut <strong>el</strong> 2001 en un context de confl<br />

ictes socials i lluites polítiques en diferents registres i niv<strong>el</strong>ls. <strong>El</strong>s primers<br />

tancaments d<strong>el</strong>s sense pa<strong>per</strong>s, l’explosió d’especulació i violència immobiliària<br />

i urbanística propiciada <strong>per</strong> la reforma de Ciutat V<strong>el</strong>la, l’expansió d<strong>el</strong> moviment<br />

de les okupacions o la mobilització contra la cimera d<strong>el</strong> Banc Mundial,<br />

van ser alguns d<strong>el</strong>s esdeveniments entre <strong>el</strong>s quals es va gestar <strong>el</strong> naixement<br />

d<strong>el</strong> diari.<br />

Durant onze anys hem volgut fer un mitjà que tingués una r<strong>el</strong>ació estreta<br />

amb les lluites socials que es produeixen als nostres barris, que estigués dirigit<br />

a la majoria d<strong>el</strong> veïnat de Ciutat V<strong>el</strong>la, i que prengués partit clarament contra<br />

totes les formes i mecanismes amb què <strong>el</strong> poder vulnera <strong>el</strong>s drets socials en <strong>el</strong><br />

sentit més ampli.<br />

87


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

D’altra banda, mai hem cregut que fer <strong>per</strong>iodisme de barri signifi qués encotillar<br />

<strong>el</strong>s continguts en un determinat espai geogràfi c, ja que <strong>el</strong>s nostres barris<br />

són un refl ex de dinàmiques globals i, tant a nosaltres com al nostre veïnat,<br />

ens interessa construir una mirada crítica sobre <strong>el</strong> que passa en diferents parts<br />

d<strong>el</strong> món. Ser un diari de Ciutat V<strong>el</strong>la és també informar sobre <strong>el</strong> que passa<br />

a l’Àfrica, Àsia, Orient Mitjà o Amèrica Llatina, d’on, d’altra banda, prové<br />

molta de la gent que ens llegeix.» Masala<br />

La Maria P.A. r<strong>el</strong>ata com a l’any 2005 <strong>el</strong> Masala s’integra en la dinàmica<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>: «<strong>El</strong> 2001 o <strong>el</strong> 2002, no tinc clares les dates <strong>per</strong>ò no importa, vaig<br />

entrar al Masala, que aleshores es feia a Virus, un altre espai familiar. Estàvem<br />

al passadís de l’entrada, només obrir la porta. Per descomptat, un d<strong>el</strong>s<br />

principals llocs de distribució d<strong>el</strong> diari era <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. S’anaven fent <strong>el</strong>s llaços.<br />

<strong>El</strong> 2005 vam haver de deixar Virus, no s’hi cabia. I <strong>el</strong>s compes de l’editorial<br />

ens van suggerir i intermediar, <strong>per</strong>què entréssim al <strong>Lokal</strong>. Uau! anàvem a tota<br />

una institució. Encara recordo la primera assemblea. Era la primera vegada<br />

que ens vèiem les cares. Ens van posar les normes clares, que al <strong>Lokal</strong> eren<br />

molt així: una clau <strong>per</strong> al col·lectiu i no s’hi val a <strong>per</strong>dre-la que ja se n’han<br />

<strong>per</strong>dut moltes i surten molt cares. Un dia de <strong>per</strong>manència a la setmana i un<br />

dia de rotació. Teniu <strong>el</strong> quartet que us deixen <strong>el</strong>s d’AENA (gràcies Petit) i,<br />

fi nalment, benvinguts.<br />

<strong>El</strong>s primers anys van ser d’adaptació, pintar, netejar, fer <strong>per</strong>manències i ja...<br />

Però aviat van venir <strong>el</strong>s canvis. Virus va deixar l’assemblea d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s insubmisos<br />

cada vegada eren menys i <strong>el</strong> projecte necessitava més participació.<br />

Va entrar <strong>el</strong> nou equip de <strong>per</strong>manències, l’Alejo i <strong>el</strong> Miki, i vam començar a<br />

anar amb més assiduïtat a les assemblees. Això ens va donar dret a reclamar<br />

més espai i, fi nalment, ens vam fer amb la sú<strong>per</strong> ofi cina que al seu dia va ser<br />

de la Distri, tot un triomf, i un estatus <strong>per</strong> a un col·lectiu d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Altre cop<br />

a pintar, a netejar, i a intentar fer forat en l’arxiu històric improvisat en què<br />

s’estava convertint aquesta habitació.<br />

Amb una major implicació en <strong>el</strong> projecte, van venir les satisfaccions. <strong>El</strong>s<br />

somriures i <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ogis de l’Iñaki, les converses amb la Marta, les parades de<br />

Sant Jordi, les festes d<strong>el</strong> barri, i <strong>el</strong>s babies que van arribant. Però, sobretot, la<br />

r<strong>el</strong>ació amb la gent variada que visita <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i que et demostra cada dia que<br />

88


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, espai creador i acollidor de col·lectius<br />

espais com aquest són necessaris. Sense voler-ho, ens hem fet tots una mica<br />

botiguers i, especialment, <strong>llibre</strong>ters.<br />

<strong>El</strong> viatge ha estat llarg i aquí estem. En tenim <strong>per</strong> estona i hi ha ganes de<br />

continuar. <strong>El</strong> barri, la ciutat i <strong>el</strong>s moviments estan més interessants que mai.<br />

I, com sempre, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> hi és, forma part de la xarxa. Aquest és l’objectiu,<br />

continuar sent aquí, receptius i <strong>per</strong>meables al que vingui, sempre crítics. Forts<br />

<strong>per</strong>què tenim la saviesa d<strong>el</strong>s anys i les ganes de la joventut.» Maria P. A.<br />

Fet <strong>per</strong> rates<br />

I reprenent <strong>el</strong>s inicis de la Distri, arribem al fi nal d’aquest recorregut amb<br />

la incorporació més recent, la gent d<strong>el</strong> col·lectiu Fet <strong>per</strong> rates. Es presenten:<br />

«Fet <strong>per</strong> rates som una distribuïdora alternativa, portem r<strong>el</strong>ativament poc al<br />

<strong>Lokal</strong>, tot i així no treu que ens enorgulleixi molt formar-ne part, i poder<br />

COMPARTIR amb tanta gent (que ens ha obert les portes des d<strong>el</strong> primer<br />

dia), tantes coses com són valors, cultura (llibertària), lluita i autogestió, i<br />

sobretot un aprenentatge constant envers un mitjà de comunicació social i<br />

històric molt important. Per això us convidem <strong>per</strong>què ens visiteu, ja que tot<br />

<strong>el</strong> que es pot aportar queda curt amb <strong>el</strong> que podeu imaginar, i <strong>el</strong>s que ja hi<br />

hagueu passat, bé ho sabreu. Salut i lluita.»<br />

Suport a l’assemblea d<strong>el</strong> Raval. Moviment 15M<br />

I de sobte <strong>el</strong> 15M, quan gairebé tots repetíem que no enteníem què passava,<br />

com era possible que davant de tot <strong>el</strong> que queia no hi hagués una resposta...<br />

La resposta va arribar i de manera ines<strong>per</strong>ada, seguint <strong>el</strong> curs de rius subterranis<br />

que s’ajunten i apareixen, sorgí aquesta reb<strong>el</strong>·lia eterna sense nom ni<br />

sigles ni banderes. Van aparèixer les acampades sense demanar <strong>per</strong>mís <strong>per</strong><br />

ser lliures. Milers de <strong>per</strong>sones que s’ajunten <strong>per</strong> donar resposta a la crisi “no<br />

som mercaderies en mans de polítics i banquers” i “no ens representen” passar<br />

a ser les bases d<strong>el</strong> moviment. De l’acampada de la plaça Catalunya es<br />

passa a constituir l’assemblea d<strong>el</strong> Raval i, una altra vegada, sorgeix l’aposta<br />

d’organitzar-nos des d<strong>el</strong> barri. Des d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> es va fer un cop de mà en les<br />

qüestions d’infraestructura i suport, estant al costat, acompanyant <strong>el</strong> procés<br />

89


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

que amb <strong>el</strong>s seus alts i baixos encara continua present. La coordinadora contra<br />

l’especulació d<strong>el</strong> Raval que forma part d<strong>el</strong> lokal va alimentar la comissió<br />

d’habitatge, es va col·laborar en les festes alternatives, marxes, accions,<br />

mercats d’intercanvi, cinema a la fresca, assemblees a la rambla d<strong>el</strong> Raval<br />

ocupant l’espai públic... A la confi ança de prefi gurar la societat que volem i<br />

anar avançant i aixecant en <strong>el</strong> dia a dia la resistència enfront d<strong>el</strong> poder i la<br />

construcció d’un món nou.<br />

.<br />

90


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>,<br />

nusos, xarxes<br />

i cultures de<br />

l’inframón<br />

«Si estàs sen nt això,<br />

ets la resistència»<br />

John O’Connor. Terminator Salva on


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

La idea de xarxa, si connecta amb alguna manera de veure <strong>el</strong> món, és sens<br />

dubte amb la llibertària. Potser les cultures de l’inframón han sobreviscut<br />

fi ns als nostres dies gràcies a una teranyina invisible, subterrània, obstinada i<br />

desobedient teixida al llarg de la història i arreu de les geografi es planetàries.<br />

Si <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> d<strong>el</strong> carrer de la Cera és <strong>el</strong> que és, com dirien <strong>el</strong>s zapatistes, no<br />

és <strong>per</strong> casualitat. Diuen que no hi ha res casual i, suposant que tinguin raó,<br />

llavors <strong>el</strong> que passa, en realitat, és un seguit de coincidències presents entre<br />

<strong>el</strong>s passats i <strong>el</strong>s futurs d<strong>el</strong>s qui es troben i s’associen lliurement en l’esdevenir<br />

d<strong>el</strong>s temps.<br />

Et queda <strong>el</strong> cos estrany quan llegeixes a la plaça d<strong>el</strong> Pedró «traçat de l’antiga<br />

via romana». Es refereix al carrer de l’Hospital, carrer en què arribats en un<br />

punt, neix <strong>el</strong> carrer de la Cera. De vegades no se sap si les <strong>per</strong>sones triem <strong>el</strong>s<br />

llocs o si <strong>el</strong>s llocs ens trien a nosaltres. Així que l’enclavament on hi ha <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>, si més no, té història. En Man<strong>el</strong> ho sap i com a bon trobador d<strong>el</strong> Xino<br />

ens connecta amb <strong>el</strong> carrer de la Cera d’altres temps:<br />

«Ara ja ha passat molt de temps, <strong>per</strong>ò potser és bo recordar que la primera<br />

zona industrial de la ciutat es va instal·lar al voltant d<strong>el</strong>s carrers Riereta i<br />

Carretes de Barc<strong>el</strong>ona. <strong>El</strong>s nous obrers d’aquesta era industrial vivien en pisos<br />

replens de <strong>per</strong>sones, on a penes hi havia condicions d’habitatge. Naturalment,<br />

aqu<strong>el</strong>ls obrers se sentiren amb <strong>el</strong> dret d’entrar en confl icte amb <strong>el</strong>s amos i <strong>el</strong>s<br />

propietaris de les fàbriques.<br />

Bé, al carrer de la Cera s’instal·là <strong>el</strong> primer centre social reivindicatiu de Barc<strong>el</strong>ona,<br />

encara que desconec <strong>el</strong> número d<strong>el</strong> carrer, me’l puc arribar a imaginar, <strong>el</strong>s obrers de<br />

la societat de resistència Tres classes de vapor, fàbrica ubicada al carrer Riereta, van<br />

organitzar-lo als volts de 1860 i pocs, Climent Bover va ser <strong>el</strong> seu primer president,<br />

sens dubte, un home lluitador p<strong>el</strong>s drets socials d<strong>el</strong> seu temps.» Man<strong>el</strong><br />

93


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Substrat rere substrat, com les capes de la lasanya, s’acumulen les històries.<br />

Mateix carrer, diferents moments:<br />

«Però no es queda aquí la cosa ja que sempre trobem noves històries, i sense<br />

anar gaire lluny, al número 2 d’aquest petit carrer, o sigui, davant mateix d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>. Aquí, als inicis de la Segona República, hi havia una escola que tenia<br />

com a director <strong>el</strong> lliurepensador maçó i francès Oliver Bertrand; i on <strong>el</strong> nostre<br />

malaguanyat amic Pons Prades assistia a les classes de geologia i esp<strong>el</strong>eologia<br />

que donava Albert Carsi als adolescents, classes que deixaven bocabadats <strong>el</strong>s<br />

nanos de tot <strong>el</strong> barri.» Man<strong>el</strong><br />

Si alguna cosa ens ha connectat amb gent d’altres bandes és, precisament, la<br />

rica història de l’inframón llibertari d<strong>el</strong>s carrers de la Barc<strong>el</strong>ona reb<strong>el</strong> de tots<br />

<strong>el</strong>s temps. Sens dubte un imant que a fi nals d<strong>el</strong>s setanta va atraure la gent<br />

d’aquesta Europa que començava després d<strong>el</strong> Pirineu.<br />

«Vaig arribar a Barc<strong>el</strong>ona des de més enllà d<strong>el</strong> Pirineu, a només unes setmanes<br />

de les Jornades Llibertàries Internacionals, <strong>el</strong> 1977. Deu anys més tard naixia<br />

<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, nou cor d’aqu<strong>el</strong>la Barc<strong>el</strong>ona llibertària que va canviar <strong>el</strong> curs de<br />

la meva vida. Les amistats forjades entre 1977 i 1979 en aquest bressol d<strong>el</strong><br />

moviment anarquista van obrir camins que mai més vaig deixar de transitar<br />

en tornar a París. Any rere any vinc a Barc<strong>el</strong>ona i torno a trobar en <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

aqu<strong>el</strong>l aire de llibertat que es respirava fa trenta-cinc anys.» Marc<br />

Si en Marc venia de França, en Rainer i la Sigbrit arribaven de Berlín, això sí,<br />

ben acompanyats:<br />

«Veníem de Berlín a Barc<strong>el</strong>ona i vam trigar dies. <strong>El</strong>s vols a Barc<strong>el</strong>ona <strong>per</strong> a<br />

nosaltres no existien, ni sabíem d’on sortien. S’havia de viatjar a dit fi ns a<br />

Frankfurt i, allà, agafar l’autobús de nit cap a Barna. Com ja ens havien avisat<br />

<strong>el</strong>s i les poques immigrants espanyols que coneixíem, <strong>el</strong> viatge de l’autobús es<br />

va convertir en mitja festa de tantes truites, olives i vi negre que compartíem<br />

entre tothom. <strong>El</strong> conductor treballava de DJ complint les peticions de música<br />

i posant <strong>el</strong>s cassets que la gent portava.<br />

Havíem llegit gairebé tota la literatura alemanya de la Guerra Civil espanyola i,<br />

esclar, com vivíem <strong>el</strong> moviment autònom berlinès, estàvem amb <strong>el</strong> moviment<br />

94


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

anarquista. Veníem <strong>per</strong> aprendre <strong>el</strong> cast<strong>el</strong>là i veure la vida quotidiana en la v<strong>el</strong>la<br />

capital de l’anarquisme.» Rainer i Sigbrit<br />

Com diu <strong>el</strong> Juantxo, les distàncies potencien les imatges que cadascú té de<br />

l’altre. I ens comparteix l’imaginari de Barc<strong>el</strong>ona des de les terres basques:<br />

«Per als bascos, Barc<strong>el</strong>ona era <strong>el</strong> bressol de l’anarquisme i la seva última<br />

trinxera, a més a més d’un port cosmopolita, on enmig de la mala casta fl oria<br />

l’heterodòxia vital i reb<strong>el</strong>. Un lloc en què la identitat nacional catalana estava<br />

fora de dubtes i fi ns i tot de debats, su<strong>per</strong>ats <strong>per</strong> una realitat cultural que no<br />

deixava espai <strong>per</strong> desvariejar ideològicament. Una metròpoli que tenia gairebé<br />

tants habitants com <strong>el</strong> total d’Euskal Herriak i on podíem trobar qualsevol<br />

de les opcions en què ens volguéssim reconèixer. Un espai on havien sabut<br />

confl uir <strong>per</strong> fundar La Lletra A, com esforç col·lectiu de la seva assemblea<br />

llibertària, una ciutat on se sabria engegar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.» Juantxo<br />

Barc<strong>el</strong>ona són moltes barc<strong>el</strong>ones i resulta que <strong>el</strong> futbol de Cruyff, <strong>el</strong>s còmics<br />

i la literatura s’enreden amb tota la resta i atreuen <strong>per</strong>sonatges com l’Àng<strong>el</strong>,<br />

“<strong>el</strong> Ruso”:<br />

«Quan era petit Barc<strong>el</strong>ona era <strong>per</strong> a mi una illa remota a la qual viatjava en<br />

un vaix<strong>el</strong>l d’imaginació que tenia dos rems: <strong>el</strong> futbol i <strong>el</strong>s còmics. <strong>El</strong> meu avi<br />

Joaquín, que m’havia inoculat <strong>el</strong> virus de la pilota gairebé des d<strong>el</strong> bressol, em<br />

parlava amb veritable fascinació d<strong>el</strong> Barça de llavors. Era una fascinació dolorosa,<br />

<strong>per</strong>què era un madridista irredempt, <strong>per</strong>ò també un home que estimava<br />

<strong>per</strong> sobre de tot <strong>el</strong> joc d<strong>el</strong> futbol. Per això, <strong>el</strong> Barça d<strong>el</strong>s meus primers anys era<br />

<strong>per</strong> al meu avi <strong>el</strong> r<strong>el</strong>at d’una atracció que, com totes les coses monstruoses,<br />

li resultava alhora fascinant i aterridora: <strong>el</strong> futbol total l’hipnotitzava, i alhora<br />

l’espantava com s’encongia <strong>el</strong> paradigma madridista al costat de l’escola<br />

holandesa. A més a més d<strong>el</strong> futbol, també hi havia <strong>el</strong>s còmics d<strong>el</strong> meu pare.<br />

D’entre tots, no m’interessaven gaire <strong>el</strong>s de Conan, <strong>el</strong> Capità Amèrica o <strong>El</strong>s<br />

quatre fantàstics. Em lliurava sense remissió a <strong>El</strong> víbora o Totem, les historietes<br />

de <strong>El</strong> Papus, Makoki, Paracu<strong>el</strong>los o Anarcoma. Van ser la meva primera via<br />

cap a la vida girada. La pista inicial que allò que val realment la pena dibuixa<br />

mapes d<strong>el</strong> món subterrani. Per això, Barc<strong>el</strong>ona va néixer <strong>per</strong> a mi com un<br />

mite i una espècie de far. Una ciutat que, com l’illa imaginària de Where the<br />

95


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

wild things are o <strong>el</strong> món que imagina Hushpuppy en Beats of the southern<br />

wild, se m’apareixia ple de misterioses bèsties i monstres amigables. Neeskens,<br />

Mich<strong>el</strong>s i Cruyff en <strong>el</strong>s r<strong>el</strong>ats d<strong>el</strong> meu avi. Berenguer, Font o Giménez en <strong>el</strong>s<br />

còmics que <strong>el</strong> meu pare comprava al Rastro al seu amic Mariano.<br />

Més tard, ja instal·lat en l’angoixa de l’adolescència, Barc<strong>el</strong>ona va continuar<br />

creixent en la meva imaginació a través de la lectura compulsiva. Montalbán,<br />

entre l’amargor èpica d’un pianista i la vida exagerada de Carvalho. Rodoreda<br />

des de la seva plaça d<strong>el</strong> Diamant. Mendoza a la seva ciutat d<strong>el</strong>s prodigis<br />

i <strong>el</strong> seu laberint d’olives. Barc<strong>el</strong>ona es va anar estirant en un viatge en què la<br />

fantasia es va embolicar amb la memòria. La ciutat va esdevenir la troca d’un<br />

fi l invisible en <strong>el</strong> qual endevinava una mena d’origen i un sentit: de la creativa<br />

determinació llibertària d<strong>el</strong>s anys trenta a l’underground cultural d<strong>el</strong>s setanta,<br />

d<strong>el</strong> MIL a l’anomalia autònoma i al naixement de les ocupacions amb k<br />

en la primera meitat d<strong>el</strong>s vuitanta. Des d’aquest punt d’arribada s’albirava la<br />

genealogia d’un voler viure que vaig començar a utilitzar de mirall.» Áng<strong>el</strong> L.<br />

Si les barc<strong>el</strong>ones funcionen com miralls d’aquests que, quan es miren, refl ecteixen<br />

no allò que som sinó <strong>el</strong> que somiem... potser és <strong>per</strong>què <strong>el</strong> món és ple<br />

de miralls on ens podem mirar, ple de somnis i quimeres <strong>per</strong> gestar. Miralls,<br />

emissors i receptors, en defi nitiva, vehicles de la contracultura que habita en<br />

la memòria i en <strong>el</strong> record.<br />

La repressió i la <strong>per</strong>secució d<strong>el</strong>s setanta va posar en comú <strong>el</strong> moviment llibertari<br />

barc<strong>el</strong>oní amb l’Amsterdam anarquista d<strong>el</strong> moment. Les visites als companys<br />

fugits van <strong>per</strong>metre conèixer noves realitats i, sobretot, un activisme<br />

on no hi faltava de res (locals, fotocopiadores, projectes d’autogestió...). Van<br />

tornar d’Amsterdam amb una mirada renovada. Inspiració <strong>per</strong> a nous projectes.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, en part, va ser-ne un. Són temps d’anades i tornades creatives i<br />

això també passa en altres llocs:<br />

«Gasteiz i molts llocs d’Euskal Herria es van posar durant un temps “de moda”,<br />

i van venir companys i companyes de latituds més o menys llunyanes. Venien<br />

a conèixer <strong>el</strong> pròs<strong>per</strong> moviment social, polític i cultural alternatiu d’aleshores.<br />

Era <strong>el</strong> moment de les ràdios lliures, d<strong>el</strong>s primers gaztetxes, d<strong>el</strong>s fanzines, la insubmissió...<br />

D’aqu<strong>el</strong>ls viatges van sorgir amistats, complicitats polítiques i, fi ns i<br />

tot, par<strong>el</strong>les; i tot això, efectivament, sense internet ni les xarxes socials.» Juan I.<br />

96


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, encara que genuí i fet a si mateix, no va ser una excepció. Potser, <strong>per</strong>durar<br />

en <strong>el</strong> quart de segle <strong>el</strong> fa testimoni viu d’un espai i una ex<strong>per</strong>iència que es<br />

va donar i es va replicar en molts altres llocs. Amb les seves alegries i les seves<br />

crisis, baixades, pujades i tornem-hi, és una mena de su<strong>per</strong>vivent. Molta gent<br />

va participar d’aquest espai i, avui, se sorprèn quan se la crida a participar en<br />

aquesta narració col·lectiva:<br />

«Quan vaig despenjar <strong>el</strong> t<strong>el</strong>èfon vaig reconèixer immediatament la veu ronca de<br />

l’Iñaki, tot i que feia tranquil·lament vint anys que no la sentia. Aquest és un<br />

privilegi de les <strong>per</strong>sones que hem estimat. Em començava a explicar <strong>el</strong> motiu<br />

de la seva trucada, <strong>per</strong>ò jo amb prou feines hi podia parar atenció, submergit<br />

en <strong>el</strong> doll de sorpresa i d’emocions que la seva veu em produïa. Hòstia, Iñaki!,<br />

Continua viu!, I em truca!!! I, mentre pensava com podia ser que no l’hagués<br />

buscat durant aquest temps, revivia en un remolí tantes batalles compartides, i<br />

vaig aconseguir entendre alguna cosa d<strong>el</strong> que em deia: volia un escrit <strong>per</strong> c<strong>el</strong>ebrar<br />

<strong>el</strong>s vint-i-cinc anys d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>... I continua igual!» Josu<br />

Igual, <strong>el</strong> que es diu «continuar igual»... En fi , tirem endavant. Doncs, la gràcia<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser precisament que, des d<strong>el</strong>s seus inicis, va tenir companys de viatge.<br />

Vents a favor i a tota v<strong>el</strong>a en un mar de gent activa, inquietuds heterodoxes<br />

i projectes que es volien viure en primera <strong>per</strong>sona.<br />

«Han ere txakurrak oinutsik, A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou. Processos<br />

semblants emergien <strong>per</strong> la geografi a de l’estat espanyol a diferents ritmes i condicionants<br />

i, inevitablement, ens vam anar coneixent en la multitud de trobades<br />

en què es coïa l’estratègia de la insubmissió al servei militar obligatori, la coordinació<br />

entre les ràdios i <strong>el</strong>s fanzines, <strong>el</strong> reconeixement mutu d<strong>el</strong>s nous grups<br />

feministes, <strong>el</strong>s efímers intents de coordinació entre <strong>el</strong>s grups llibertaris allunyats<br />

de l’opció anarcosindicalista o també, <strong>per</strong> què no, en <strong>el</strong>s concerts. Anys de motxilla<br />

i sac possibles gràcies als ànims i <strong>el</strong>s ossos joves, anys en què es trenaria<br />

una amistat i una complicitat política més enllà de les distàncies.» Juantxo<br />

Paral·l<strong>el</strong>ament, mentre <strong>el</strong>s vintanyers o trentanyers d<strong>el</strong>s vuitanta estan en tota<br />

aquesta moguda, les generacions que vénen darrere (és a dir, <strong>el</strong>s trenta-i-tantsanyers<br />

d<strong>el</strong> vint-i-cinquè aniversari) topen amb les escoles públiques renovades<br />

i... unes quantes boles de cristall.<br />

97


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

«Pràcticament vaig viure fi ns los 18 anys a dins de Fraga, lo meu poble natal,<br />

després Barc<strong>el</strong>ona m’ha segrestat fi ns avui. La meva primera “decisió política”<br />

la recordo <strong>per</strong>fectament, havia d’escollir entre r<strong>el</strong>igió i ètica a l’escola pública.<br />

Ètica era una paraula que ni sabia pronunciar, <strong>per</strong>ò de totes totes volia fer<br />

allò. Tenia 10 anys més o menys, cap al 87, l’any en què es va fundar <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Són anys d’<strong>el</strong>ectroduendes, brujas avería i de profes reb<strong>el</strong>s en moltes escoles<br />

públiques, classes sense <strong>llibre</strong>s de text ni exàmens, revistes escolars en vietnamita,<br />

treballs creatius, horts ex<strong>per</strong>imentals i d’altres proeses pedagògiques<br />

que recollíem a la revista Aula Libre.» Marta<br />

Temps d’esquerdes <strong>per</strong> on es fi ltren lluites i reivindicacions de tot tipus: veïnals,<br />

laborals i socials. Un caldo de cultiu propici <strong>per</strong> crear espais nous:<br />

«Als nostres ulls <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> sorgia com una destinació in<strong>el</strong>udible. Com a expressió<br />

d’una necessitat de reconeixement i de confl uència d’aqu<strong>el</strong>l nou magma<br />

llibertari, com un espai físic on es podia disposar de tota l’oferta creativa i<br />

reivindicativa que bullia, com un reducte on compartir ex<strong>per</strong>iències i des d<strong>el</strong><br />

qual orquestrar noves conspiracions. Un local que havia de sortir d’aqu<strong>el</strong>l<br />

Raval, d<strong>el</strong> raval on s’havien anat posant <strong>el</strong>s fonaments d<strong>el</strong>s diferents torrents<br />

subversius, i en <strong>el</strong> qual ja hi havia prou sediment <strong>per</strong> construir-hi alguna altra<br />

cosa nova. Per això no va haver d’agafar cap altre nom. Només “<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>”,<br />

sense que calgués cognom, de la mateixa manera que la seva distribuïdora<br />

alternativa, era simplement “La Distri”.» Juantxo<br />

La incipient distribució anticomercial es geolocalitza en dos punts:<br />

«<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> era l’ambaixada llibertària a la capital catalana. Juntament amb<br />

la DDT a Bilbo, van ser l’inici de la distribució anticomercial. En tots <strong>el</strong>s<br />

concerts, festes, locals, bars, etc. i des d’una xarxa de petites distris locals, es<br />

va moure cultura anticapitalista, en qualsevol format: música, <strong>llibre</strong>s, samarretes,<br />

adhesius, xapes, etc. No va ser <strong>per</strong>fecte, <strong>per</strong>ò va funcionar d’alguna<br />

manera i van arribar fi ns a l’últim racó.» Pito Karcoma<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> i la DDT són punts de referència que funcionen com a emissores i,<br />

a poc a poc, troben receptors que, alhora emeten senyals amb llum pròpia.<br />

98


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

L’Ateneu Llibertari de Reus es connecta amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i conjuntament basteixen<br />

La Lletra A, alguna cosa més que una revista.<br />

La Lletra A es distribuïa <strong>per</strong> tot arreu. És un oc<strong>el</strong>l? És una revista? No... És<br />

un t<strong>el</strong>etransportador contracultural! Llegir i ser llegit a La Lletra A posava en<br />

comú la gent que es buscava i que es volia trobar. Moltes <strong>per</strong>sones afi rmen que<br />

La lletra A va ser una cosa excepcional.<br />

A la DDT, que funciona a Bilbo des d<strong>el</strong> 1989, s’hi suma La Liki (F<strong>el</strong>ix Likiniano<br />

Kultur <strong>El</strong>kartea). Una història amb harakiri inclòs. La refl exió sobre les<br />

vides i la mort de la Liki és molt interessant <strong>per</strong> a un espai que compleix vinti-cinc<br />

anys, un ésser d’es<strong>per</strong>it jove amb reumes d’octogenari i altres xacres de<br />

l’edat, <strong>per</strong>ò com la mala herba: sempre creix i es resisteix a sucumbir.<br />

«Quan pocs anys més tard ens va arribar <strong>el</strong> torn, vam tenir l’oportunitat de<br />

comptar amb aqu<strong>el</strong>la ex<strong>per</strong>iència [la d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>], de la qual vam prendre bona<br />

nota a l’hora de donar cos a la nostra futura Likiniano que va aconseguir obrir<br />

les portes al 1992. Un local, <strong>el</strong> bilbaí, que se situava en l’esfera antiautoritària<br />

basca, tan semblant <strong>per</strong>ò tan diferent de la de Barc<strong>el</strong>ona. Una Liki que en<br />

aqu<strong>el</strong>ls dies gaudia de conèixer <strong>el</strong>s encerts i les limitacions de l’ex<strong>per</strong>iència<br />

catalana. Un esforç en què s’integraria l’alternativa de distribució DDT, que<br />

ofi cialment havíem engegat <strong>el</strong> 1989, fruit de la confl uència entre integrants<br />

de les xarxes de la revista autònoma Resiste i d<strong>el</strong> Resistencia Radikal, d<strong>el</strong> butlletí<br />

de l’agència de notícies alternativa Tas-Tas, <strong>per</strong>ò també d<strong>el</strong>s paquetaires<br />

bascos de La Lletra A.<br />

<strong>El</strong> nostre recorregut com a local es va marcir al 2006, no vam su<strong>per</strong>ar <strong>el</strong>s<br />

quinze anys, ens vam quedar sense passar la nostra adolescència política.<br />

Havíem nascut com a expressió d’un ambient antiautoritari que ja s’havia<br />

liquidat i les nostres conspiracions fallides només importaven al reduït nucli<br />

militant. No volíem resistir, somiàvem vèncer. Per això vam realitzar <strong>el</strong> més<br />

gran d<strong>el</strong>s exhibicionismes: <strong>el</strong> suïcidi públic i polític, l’autodissolució. Sempre<br />

vam patir d’aquesta tara, la de creure’ns i voler-nos projecte polític, i va ser la<br />

que ens va empènyer p<strong>el</strong> terraplè d<strong>el</strong> creixement i, més tard, p<strong>el</strong> de la desaparició.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, en canvi, va quedar en <strong>el</strong>s seus contorns, mantenint la seva<br />

immodesta funció de bastió.<br />

99


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>El</strong>s qui vam brodar un discurs al voltant de les confl uències vam haver d’acabar<br />

trencant-lo públicament, vam haver d’assenyalar la buidor de les nostres ínfules<br />

i llançar-nos a les deixalles de la història. <strong>El</strong>s qui no van pretendre més d<strong>el</strong><br />

que eren continuen aquí obstinadament. Des d<strong>el</strong> mateix zulo, ensenyant les<br />

dents amb més o menys peces.» Juantxo<br />

Esclar, lògicament, <strong>el</strong>s qui a Gasteiz pencaven <strong>per</strong> fer <strong>el</strong> Resiste es connectaran<br />

amb <strong>el</strong> col·lectiu que publicava La lletra A. I, tal com diu <strong>el</strong> Josu, la cosa va<br />

ser d’enamorament. Això sí, cadascú amb <strong>el</strong>s seus matisos.<br />

«Vaig conèixer l’Iñaki cap al 1985. Llavors nosaltres publicàvem a Gasteiz un<br />

fanzine d’informació alternativa que es deia Resiste. Això ens va portar, qui<br />

sap com, a conèixer <strong>el</strong> col·lectiu que publicava La Lletra A, una revista anarquista<br />

de Barc<strong>el</strong>ona. Va ser un amor a primera vista. Joves i reb<strong>el</strong>s <strong>el</strong>ls, joves<br />

i reb<strong>el</strong>s nosaltres... era lògic, encara que amb d’altres col·lectius que també<br />

publicaven revistes alternatives en altres ciutats mai vam arribar a tenir <strong>el</strong><br />

mateix grau de r<strong>el</strong>ació i d’amistat.<br />

Nosaltres servíem d’altaveu a tot <strong>el</strong> moviment alternatiu i reb<strong>el</strong> que (al marge<br />

d<strong>el</strong> llavors autodenominat Moviment d’Alliberament Nacional Basc) fl oria<br />

<strong>per</strong> tots <strong>el</strong>s racons d’Euskal Herria, pastat <strong>per</strong> la música d<strong>el</strong> Rock Radikal<br />

Basc. <strong>El</strong>s senyals d’identitat eren un gaztetxe i una ràdio lliure a cada poble.<br />

Érem altaveu de moviments assemblearis, d’okupes, antimilitaristes, antinuclears,<br />

antiautoritaris... i tot tipus d’antis. Potser ens va faltar ser pro alguna<br />

cosa. Una cosa que ens defi nís en positiu, mai no vam poder dir som això.<br />

Sempre vam treballar en la informació alternativa, bé des d<strong>el</strong> fanzine, la ràdio<br />

lliure Hala Bedi o, fi ns i tot, l’agència d’informació alternativa Tas-Tas.<br />

Una diferència important amb <strong>el</strong>s de La Lletra A és que <strong>el</strong>ls eren alguna cosa,<br />

eren pro alguna cosa. Eren anarquistes, i això <strong>el</strong>s duia a estar contra <strong>el</strong> mateix<br />

que nosaltres.<br />

La <strong>per</strong>sonifi cació d’aquesta diferència era l’Iñaki, <strong>per</strong>què era deu o quinze<br />

anys més gran que nosaltres i <strong>el</strong>s d<strong>el</strong> seu col·lectiu. A més a més, nosaltres<br />

fumàvem porros, bevíem cerveses i vestíem infl uïts p<strong>el</strong> punk; i <strong>el</strong>l fumava<br />

Ducados, bevia Soberano i vestia com un obrer de barri. Semblava un su<strong>per</strong>vivent<br />

d’una altra època, d’altres militàncies i de moltes batalles.<br />

100


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

Vaig conèixer <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> en alguna de les moltes visites que <strong>el</strong> col·lectiu de Gasteiz<br />

i <strong>el</strong> de Barc<strong>el</strong>ona ens fèiem i ens tornàvem, <strong>per</strong> coordinar-nos i p<strong>el</strong> plaer de<br />

veure’ns. En aqu<strong>el</strong>ls dies alguns d<strong>el</strong> Resiste ja havíem obert una <strong>llibre</strong>ria i botiga<br />

de música amb la qual intentàvem guanyar-nos la vida i donar sortida a tot<br />

<strong>el</strong> material alternatiu i autoeditat, <strong>per</strong> descomptat, <strong>per</strong>ò sobretot al comercial;<br />

i ens vam esforçar a crear un local modern i atractiu que pogués ser rendible.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> era purament alternatiu, només maquetes, samarretes, fanzines...<br />

i molt més cutre (amb <strong>per</strong>dó). Enmig d’aqu<strong>el</strong>l caos p<strong>el</strong> qual pul·lulaven les<br />

jupes negres, l’Iñaki encara cantava més, tot i que sens dubte era un d<strong>el</strong>s seus<br />

pilars.» Josu<br />

L’<strong>El</strong>isa ens explica <strong>el</strong>s inicis d’A Noitinha a Ponferrada:<br />

«Sóc l’<strong>El</strong>isa, de la col·lectivitat A Noitinha (a estones com dic jo... hi ha vegades<br />

que només som dos). M’agradaria molt dir algunes paraules sobre <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> i la meva vida.<br />

Vaig viure i pencar a Barna uns quants anys, <strong>per</strong>ò va ser just quan me’n vaig<br />

anar a viure al camp (juny de 1989), molt lluny... cap a l’altre extrem de la<br />

península, quan la meva r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser més intensa i més ferma<br />

participant amb l’ANA, amb la FACC, amb una distri sucursal d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

(1992) al mig de la plaça Lazurtegui de Ponferrada, on muntaven cada dissabte<br />

al mercat, sense <strong>per</strong>misos ni res, la paradeta de xapes, samarretes, <strong>llibre</strong>s…<br />

A partir d<strong>el</strong> 1994 amb la meva par<strong>el</strong>la, <strong>el</strong> Carles ceramista, fèiem intercanvi<br />

amb pins de ceràmica <strong>per</strong> material d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> (més o menys); algunes xerrades<br />

sobre Chiapas amb l’Iñaki <strong>per</strong> aquestes terres i, cada vegada que anaven a<br />

Barna, sempre intentaven fer-ho coincidir amb mogudes: manis p<strong>el</strong> desallotjament<br />

d<strong>el</strong> Princesa, sopars a <strong>El</strong> Escondite, mogudes a l’ateneu d<strong>el</strong> Xino, estades<br />

al Cuatro Pasos, a la fi ra d<strong>el</strong> <strong>llibre</strong>, a les trobades anarquistes de Sants…<br />

Tot plegat i moltes més històries <strong>per</strong>sonals i de carinyo incondicional; han<br />

anat millorant la meva vida en aquest món insolidari i capitalista.» <strong>El</strong>isa<br />

La veu de l’<strong>El</strong>isa ens recorda tantes i tantes rates de ciutat que somiaven<br />

ser de poble, i això escrit amb cometes, <strong>per</strong>què la cosa va anar de comunes,<br />

neoagricultura, formatgeries, pobles repoblats, assemblees interminables...<br />

Una colla de motivats que es van desplegar <strong>per</strong> aquests monsruralsdedéu a<br />

101


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

ex<strong>per</strong>imentar. Sense <strong>el</strong>ls i <strong>el</strong>les, no es podria concebre la xarxa d<strong>el</strong> moment.<br />

Què havia <strong>per</strong>dut l’Iñaki al Bierzo? L’<strong>El</strong>isa, en Carles, la seva tropa, <strong>el</strong>s<br />

autòctons “avantatjats” i... <strong>per</strong> què no, <strong>el</strong>s xoriços i <strong>el</strong>s embotits de Pajari<strong>el</strong>.<br />

<strong>El</strong>s anys transcorren, l’espai contracultural continua teixint les seves teranyines<br />

que es barregen amb tota la resta. Mentre la Liki començava a Bilbo, a<br />

<strong>El</strong>x naixia —atenció!— en un bar una azagrada, <strong>el</strong> Col·lectiu I·licità de Joves<br />

Agobiats.<br />

«Corríem l’any 92, encara que tenia alguna ex<strong>per</strong>iència <strong>per</strong>què des de molt<br />

jove havia estat en totes les batalles agitadores i combatives: CNT, MOC i<br />

antimilitarisme, ràdios lliures, fanzines, etc. Derrota rere derrota fi ns a la victòria<br />

fi nal, que diem, i a hòsties si calia. I va caldre més d’una vegada, aqu<strong>el</strong>l<br />

any de l’Expo de Sevilla i la Barc<strong>el</strong>ona olímpica, <strong>el</strong> moviment de resistència<br />

va tenir un punt àlgid en la seva lluita i vam estar fotent canya tant com vam<br />

poder i més, <strong>per</strong>ò com sempre no va ser prou.<br />

Des d’<strong>El</strong>x, a la costa sud mediterrània, un nou col·lectiu <strong>el</strong> CIJA (Col·lectiu<br />

I·licità de Joves Agobiats) un nom com qualsevol altre, nascuts en un bar,<br />

l’Hipogrif, aviat adoptem les banderes d<strong>el</strong> PGB, les consignes de l’Azagra i<br />

<strong>el</strong>s símbols anarquistes <strong>per</strong> visualitzar <strong>el</strong> nostre descontentament i la nostra<br />

lluita, d’aquí a la insubmissió a l’encara servei militar obligatori, a l’okupació,<br />

a l’anarquia vam haver de fer alguns passos.<br />

I en tota aventura, algun dia l’explicarem també en un <strong>llibre</strong>, ara que mola<br />

escriure les nostres trifulgues juvenils —està pendent— ja que les nostres tot<br />

i ser de poble van ser realment tremendes, <strong>per</strong> bé i <strong>per</strong> mal. La repressió no<br />

va ser gratuïta i <strong>el</strong>s nostres errors també van passar factura.» Pito Karcoma<br />

En <strong>el</strong> 1992 va passar de tot i més, sota <strong>el</strong> mal presagi de l’efemèride vergonyosa<br />

d<strong>el</strong> cinquè centenari d<strong>el</strong> genocidi d<strong>el</strong>s pobles americans. <strong>El</strong> marró repressiu va<br />

castigar la Barc<strong>el</strong>ona olímpica i la Sevilla de l’Expo.<br />

Si a Sevilla hi va haver repressió, és <strong>per</strong>què hi va haver resistències. Entre <strong>el</strong>les<br />

trobem la Tagarnina, la distribuïdora de Sevilla, un est<strong>el</strong> més de la xarxa analògica<br />

d<strong>el</strong>s noranta. Temps de cartes i paquets contraculturals que circulaven<br />

lliurement gràcies al correu postal.<br />

102


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

«<strong>El</strong> meu primer contacte amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser <strong>per</strong> correu, <strong>per</strong> correu postal. Jo<br />

portava la distri de Sevilla, La Tagarnina, juntament amb amigues i amb <strong>el</strong><br />

seu fundador, a qui no vull deixar de citar, l’Agustín, un d<strong>el</strong>s detinguts <strong>per</strong><br />

l’Expo92. Teníem un apartat postal (ja no recordo <strong>el</strong> número!) a l’ofi cina<br />

central de correus, i allà ens arribava tot <strong>el</strong> material subversiu de l’època,<br />

a començaments-mitjans d<strong>el</strong>s noranta. La Lletra A, <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s de Virus, <strong>el</strong>s<br />

cassets de recopilació, les samarretes llençol amb serigrafi es punkis... No era<br />

un intercanvi en una sola direcció, nosaltres també enviàvem material editat<br />

a Sevilla, revistes sobre la repressió i <strong>el</strong>s judicis post Expo, <strong>el</strong>s desallotjaments<br />

de Cruz Verde i Lerena, i algun material sobre Itoiz que es va editar conjuntament.<br />

He de confessar que he trobat algunes d’aquestes revistes al bagul d<strong>el</strong>s<br />

records de la part de dalt d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

Nosaltres teníem <strong>el</strong> nostre zulillo a la part de darrere d<strong>el</strong> bar La Sirena, fi ns<br />

que vam muntar <strong>el</strong> nostre propi <strong>Lokal</strong>, sí, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> de Sevilla, espai de participació<br />

política de l’Alameda i de festes. Unes de les millors festes i assemblees<br />

de la meva vida. <strong>El</strong> treball de la Tagarnina era <strong>el</strong> de tota distri de l’època, paradeta<br />

allà on es pogués i a moure material, de vegades interessant, de vegades<br />

una sorpresa, i de vegades... invendible! Des d’Euskadi ens arribava l’Ekintza<br />

Zuzena i <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s de Txalaparta, de València no parava d’arribar música,<br />

fanzines de tot arreu, i intercanvis de material que ja no sabies on posar. Però<br />

allò funcionava, i van ser <strong>el</strong>s espais de contrainformació abans que arribés la<br />

xarxa de xarxes.» Maria P. A.<br />

Poca broma amb <strong>el</strong> correu postal, <strong>el</strong> t<strong>el</strong>èfon, <strong>el</strong> fax, <strong>el</strong>s contestadors automàtics,<br />

les escombres i les galledes plenes de cola <strong>per</strong> encart<strong>el</strong>lar <strong>el</strong>s carrers,<br />

les ràdios lliures, <strong>el</strong> boca-or<strong>el</strong>la, les paradetes... Aquestes eren les tecnologies<br />

d<strong>el</strong> moment que feien que en tots aquests antres, més o menys restaurats,<br />

circulessin <strong>el</strong>s materials i hi poguessin accedir col·lectius i <strong>per</strong>sones situats<br />

a curta, mitjana i llarga distància. La contracultura prenia forma en suport<br />

pa<strong>per</strong>, en cassets, vinils i t<strong>el</strong>enotícies enregistrats en contestadors automàtics.<br />

Les parades i <strong>el</strong>s materials són dos <strong>el</strong>ements que contribueixen a teixir la xarxa.<br />

Diríem que ens va bé l’art de la paradeta: una taula i un par<strong>el</strong>l de cadires, materials<br />

curiosos i estar disposat a passar una estona, conèixer gent i conversar.<br />

En Rainer i la Sigbrit s’afegiran a la recepta, i unes quantes cerveses entremig:<br />

103


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

«En una de les festes a l’aire lliure hi havia txosnes de grups polítics i ens va<br />

cridar l’atenció una que tenia samarretes, música punk espanyola i literatura<br />

anarquista. Sabíem un munt de paraules en cast<strong>el</strong>là i una mica de gramàtica,<br />

<strong>per</strong>ò no sabíem parlar-lo gens. A la gent de la txosna li era totalment igual i<br />

intentàvem comunicar-nos sobre música i política. Les cerveses ens van ajudar<br />

molt i vam quedar <strong>per</strong> veure’ns un altre dia. Llavors ens van convidar al seu<br />

local d<strong>el</strong> Poble Sec i ens van explicar la seva feina quotidiana al barri: portar<br />

un magatzem de proveïment <strong>per</strong> a gent amb pocs diners, fer activitats polítiques<br />

i treballar temes com <strong>el</strong> problema de l’habitatge i la droga. Si més no,<br />

això ens va semblar que van explicar-nos. És que no enteníem gaire cosa i,<br />

n’estàvem segurs, <strong>el</strong>ls a nosaltres tampoc. Però va ser l’ambient, <strong>el</strong> tracte afectuós<br />

i la curiositat sobre <strong>el</strong> que feia la gent de la mateixa òrbita en altres llocs.<br />

I això mai no ha canviat des de fa vint-i-cinc anys.» Rainer i Sigbrit<br />

A l’estil Humphrey, una parada pot ser <strong>el</strong> començament d’amistats, projectes<br />

i amors fi ns i tot... Moltes i molts han trobat espais i grups d’afi nitat, que<br />

ni sabien que existien, simplement acostant-se a una parada, mirant, potser<br />

comprant alguna coseta i, de sobte, la pregunta: <strong>per</strong>ò vosaltres, què feu exactament?<br />

«Nosaltres des d’aleshores tornem gairebé cada any. I sempre ha estat igual.<br />

Ens van tractar amb afecte i amistat, i van ser comprensius amb <strong>el</strong>s errors de<br />

l’idioma. <strong>El</strong> que ha canviat han estat <strong>el</strong>s temes de les discussions: la vida al barri,<br />

les olimpíades i les seves conseqüències, sobretot <strong>per</strong> als migrants, com la<br />

universitat es menjava <strong>el</strong> barri, <strong>el</strong>s canvis en la composició d<strong>el</strong>s i les inquilines<br />

d<strong>el</strong> barri i com es van convertir les places comunes.» Rainer i Sigbrit<br />

Si la parada funciona com a sintonitzador d’antenes, <strong>el</strong>s materials contraculturals<br />

són, si més no, artefactes curiosos. Semblen objectes senzills, <strong>per</strong>ò en<br />

realitat tenen vida pròpia. Baixen com còdols p<strong>el</strong>s rius vitals de cadascú i confi<br />

guren aquestes rareses monstruoses de què parla <strong>el</strong> Ruso en clau de còmic:<br />

«Amb només catorze anys, <strong>el</strong>s fanzines, la música i <strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s em van regalar la<br />

porta <strong>per</strong> passar a l’altre costat d<strong>el</strong> mirall. Era <strong>el</strong> temps de les ràdios lliures, les<br />

distris i l’arrencada de la insubmissió. En ple ecosistema de la modernització<br />

forçosa, la reconversió industrial i l’homologació europea, creixia una fl ora<br />

104


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

i una fauna monstruosa que es proposava curtcircuitar <strong>el</strong> programa general<br />

d’eugenèsia que vestia <strong>el</strong> país. Llavors vaig conèixer <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>: l’imant de tots<br />

<strong>el</strong>s monstres. Com a Saimazoon, l’aventura conversacional a què jugàvem en<br />

<strong>el</strong>s nostres v<strong>el</strong>ls trastos Spectrum, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> funcionava com un emissor incansable<br />

d’estímuls i pistes que anàvem recollint <strong>per</strong> armar comunitats de sentit,<br />

compondre formes de vida, articular estètiques i activar en temps real narratives<br />

crítiques. D<strong>el</strong>s cassets de l’Odi Social o Monstruación als números de La<br />

Lletra A, d<strong>el</strong>s <strong>llibre</strong>s i <strong>el</strong>s fanzines llibertaris a les mil i una samarretes, xapes i<br />

adhesius amb les que vestíem <strong>el</strong> desuniforme de la nostra aparença. Per això,<br />

la meva primera <strong>per</strong>cepció d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> va ser la d’un sortidor màgic de materials<br />

<strong>per</strong> a una vida monstruosa, la que, com diu Negri, concep la resistència no<br />

tant com una forma de lluita, sinó com una fi gura de l’existència.» Áng<strong>el</strong> L.<br />

Un cop enviades <strong>per</strong> correu postal, intercanviats, publicats, vestits, sargits,<br />

escoltats <strong>per</strong> ràdio, regalats o venuts, like a rolling stone, deambulen entre<br />

generacions i d’alguna manera són portadors d’un codi compartit. Alguns,<br />

amb sort, sedimenten en <strong>el</strong>s molts oasis contraculturals dis<strong>per</strong>sos <strong>per</strong>ò connectats.<br />

Llocs estratègics <strong>per</strong> sobreviure en <strong>el</strong>s deserts de la normalitat i d<strong>el</strong><br />

políticament correcte.<br />

«Als 14 anys (cap al 1991), a ma germana Merijou i a mi, ens va agafar la<br />

fal·lera utòpica i ens passàvem tardes senceres mirant de convèncer al F<strong>el</strong>ipe,<br />

un amic, que l’anarquisme era millor opció política que <strong>el</strong> comunisme. Gràcies<br />

a les desgràcies mundials, en temps de mobilitzacions contra la primera<br />

guerra d<strong>el</strong> Golf, vam conèixer al Juanca i la Glòria i, amb <strong>el</strong>ls, la CNT de Fraga.<br />

Per a nosaltres un oasi ben a les portes d<strong>el</strong>s Monegros, en tots <strong>el</strong>s sentits.<br />

Per a naltros una xapa, un cart<strong>el</strong>l, una samarreta, un casset o un <strong>llibre</strong> eren<br />

autèntics tresors i aqu<strong>el</strong>l local era una autèntica festa. Allò va ser l’inici de<br />

llargues conversacions, d’històries de la Fraga anarquista, d<strong>el</strong>s iaios i les iaies<br />

de la guerra, de la resistència, de l’amistat i la complicitat <strong>per</strong> a tota la vida.<br />

Més endavant vam anar descobrint que formàvem part d’un moviment ampli<br />

i divers: la cultura llibertària; i que d’alguna manera tot està connectat. Anècdotes<br />

com aquesta ho posen de manifest: recordo un cart<strong>el</strong>l penjat al local de<br />

la CNT i, sobretot, la biblioteca, <strong>el</strong> xiringuito i l’arxiu documental. És curiós,<br />

<strong>per</strong>ò jo diria que era com aqu<strong>el</strong>l cart<strong>el</strong>l <strong>el</strong> que fa uns dies va portar la Tx<strong>el</strong>l<br />

105


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>per</strong> a l’exposició d<strong>el</strong> vint-i-cinquè aniversari d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, i <strong>el</strong>la em diu que es va<br />

editar al <strong>Lokal</strong>.» Marta<br />

Segurament hi ha <strong>per</strong> aquí unes quantes caixes de sabates, d’aqu<strong>el</strong>les que<br />

protegeixen les coses d<strong>el</strong> pas d<strong>el</strong> temps, que atresoren allò que ens aferra al<br />

que vam fer i vam viure. Fins i tot algunes, en algun moment, han estat <strong>el</strong><br />

començament frustrat d’algun arxiu de la moguda, aqu<strong>el</strong>l que es deixa <strong>per</strong> a<br />

quan hi hagi una estona de tranquil·litat. Estona que, quan s’està embolicat<br />

en activismes, mai no es troba.<br />

«En tota aquesta aventura, i amb <strong>el</strong>s grups musicals i les seves cançons com<br />

a bagatge ideològic principal, vam descobrir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> de Barc<strong>el</strong>ona i <strong>el</strong>s seus<br />

grups, <strong>el</strong>s seus cassets. Avui les veiem totalment primitives <strong>per</strong>ò, fi xa’t, encara<br />

les conservem amb afecte i funcionen, i tant que funcionen.» Pito Karcoma<br />

Petits artefactes que ens recorden que sempre es poden fer les coses d’una altra<br />

manera:<br />

«Vam descobrir que es podia fer i es podia tenir música sense passar p<strong>el</strong>s<br />

circuits i discogràfi ques comercials, que l’autogestió podia ser una realitat, i<br />

vam anar cap al <strong>Lokal</strong>, primer <strong>per</strong> correu, fent comandes d’aqu<strong>el</strong>ls primers<br />

catàlegs, després amb la necessitat im<strong>per</strong>iosa de conèixer-los <strong>per</strong>sonalment i<br />

veure com es feia allò.(...) Recordo la seva col·laboració i la seva amistat amb<br />

nosaltres, amb <strong>el</strong> col·lectiu, en la distribució de les cintes d<strong>el</strong> meu primer grup<br />

musical Black Carcomas... » Pito Karcoma<br />

I cadascú en fa l’ús que vol. Resulta que aprendre cast<strong>el</strong>là llegint fanzines i<br />

escoltant punk... és possible:<br />

«Després de dos mesos avorrit a la universitat d’estiu i entretingut passejant<br />

p<strong>el</strong>s carrers de la ciutat portenya tornem a Berlín. Intentàvem millorar <strong>el</strong>s<br />

nostres coneixements de llengua, llegir <strong>el</strong>s primers articles en cast<strong>el</strong>là d<strong>el</strong>s<br />

fanzines que ens havien enviat <strong>per</strong> correu postal, que trigava setmanes, i escoltàvem<br />

molta música punk espanyola. <strong>El</strong>ls es van traslladar al Raval i van<br />

obrir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.» Rainer i Sigbrit<br />

106


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

Fins aquí l’humil homenatge als artefactes contraculturals d’aquests primers<br />

anys. Expressaven, en defi nitiva, <strong>el</strong> que passava en aquests mons subterràniament<br />

monstruosos i que probablement guarden a les entranyes les formes de<br />

fer d<strong>el</strong>s últims anys d’una xarxa de xarxes purament analògica.<br />

Seguint la gènesi de l’ésser en xarxa, situem-nos a l’any set d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. L’antre<br />

d<strong>el</strong> carrer de la Cera continua en peu, <strong>per</strong>ò ja fl ueix d’una altra manera. Amb<br />

<strong>el</strong>s anys, es guanya ex<strong>per</strong>iència, es consolida <strong>el</strong> projecte i l’espai polític, ara bé,<br />

com en tot procés col·lectiu i vital, <strong>el</strong>s canvis són constants: d<strong>el</strong>s anys de fundació<br />

als anys de continuïtat, apareixen inèrcies i rutines, s’erosionen algunes<br />

línies de treball, n’apareixen d’altres... <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> en aquesta etapa serà un espai<br />

on conviuran constantment les vides, les morts i <strong>el</strong>s status quo de projectes,<br />

<strong>per</strong>sones i col·lectius que s’aniran succeint en <strong>el</strong> temps.<br />

En aquest setè any, dos esdeveniments viren <strong>el</strong> rumb més enllà d<strong>el</strong> que és predictible:<br />

irromp l’aixecament zapatista i Internet arriba <strong>per</strong> quedar-se.<br />

La reb<strong>el</strong>·lió zapatista i l’EZLN assalten les es<strong>per</strong>ances i les il·lusions de molts<br />

i moltes que tenen ganes de fer alguna cosa amb noves formes. Impacten les<br />

reivindicacions d<strong>el</strong>s pobles indígenes de Mèxic, que són a prop de l’extermini<br />

cultural, <strong>el</strong> procés de diàleg de l’EZLN amb la societat civil nacional i internacional,<br />

<strong>el</strong> plantejament de lluita allunyat d<strong>el</strong> poder i la crida a fer un moviment<br />

de resistència global basat en la inclusió i en <strong>el</strong> respecte a la diferència.<br />

La teranyina es torna a teixir, ara, en un t<strong>el</strong>er global «<strong>per</strong> la humanitat i contra<br />

<strong>el</strong> neoliberalisme» i mitjançant nous protocols de comunicació. Aquests TCP,<br />

IP, HTTP, FTP, SMTP, POP... que es posaven en funcionament després<br />

d<strong>el</strong>s “gggrrrrr crunc crunc pi pi pi pi pi ggggrrrrr cruncccc...” d<strong>el</strong>s mòdems<br />

t<strong>el</strong>efònics. <strong>El</strong> correu <strong>el</strong>ectrònic i la web, s’erigien com <strong>el</strong>s útils digitals més<br />

estratègics <strong>per</strong> fer de l’amalgama de resistències globals una xarxa solidària i<br />

de lluita. Gràcies al Cris i a Pangea aquests sons estranys arribaran al <strong>Lokal</strong><br />

a fi nals d<strong>el</strong> 1994.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> albergarà <strong>el</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista de<br />

Barc<strong>el</strong>ona (CSRZ) i d’alguna manera començarà a funcionar sobre la malla<br />

teixida en aquests anys. Des d’un primer moment es posaran en funcionament<br />

les xerrades i <strong>el</strong>s xiringos, i es generaran materials variats <strong>per</strong> a l’autogestió i<br />

la solidaritat amb la reb<strong>el</strong>·lió. Al mateix temps, les convocatòries, <strong>el</strong>s actes i<br />

107


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

les assemblees circulen <strong>per</strong> les llistes de correu <strong>el</strong>ectrònic, les webs i, més tard,<br />

Indymedia serà un d<strong>el</strong>s altaveus digitals que marcarà una època.<br />

La xarxa es torna a revitalitzar amb noves accions, manifestacions, viatges a les<br />

terres de Chiapas, visites provinents d<strong>el</strong> Mèxic reb<strong>el</strong>, xerrades i les presentacions<br />

d<strong>el</strong>s primers <strong>llibre</strong>s. <strong>El</strong> Zapata Vive de Guiomar Rovira correrà com l’escuma i<br />

arribarà als oasis contraculturals de les resistències ibèriques.<br />

«1994, primer de gener, 17 anys, recordo una ressaca espantosa, a la t<strong>el</strong>e <strong>el</strong>s<br />

salts d’esquí típics d<strong>el</strong> cap d’any i al t<strong>el</strong>enotícies d<strong>el</strong> migdia una notícia estranya:<br />

Mèxic, reb<strong>el</strong>·lió armada… La Merijou i jo ens vam mirar amb cara de<br />

complicitat, <strong>per</strong>ò no enteníem gaire res. Van seguir les noticies fi ns que van<br />

desaparèixer. Molts mesos després, em trobo al Juanca sortint de la <strong>llibre</strong>ria<br />

Badia amb un <strong>llibre</strong> lila titulat Zapata Vive de Guiomar Rovira. Me’l va<br />

deixar i <strong>el</strong> vaig devorar —mai li vaig tornar, ehem. Al 96, ja estudiant a Barc<strong>el</strong>ona,<br />

la Meri i jo vam aterrar a Chiapas amb la Brigada de dones de Terrassa<br />

i, aqu<strong>el</strong>l mateix any, vam conèixer <strong>el</strong> CSRZ (Col·lectiu de Solidaritat amb la<br />

Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista) a la Festa <strong>per</strong> la Paraula a les Cotxeres de Sants. Però <strong>el</strong><br />

que ens va posar en contacte defi nitivament amb <strong>el</strong> CSRZ va ser <strong>el</strong> fet de ser<br />

expulsades de Mèxic i buscar un lloc des d’on continuar a Barc<strong>el</strong>ona, sabent<br />

que passarien uns quants anys <strong>per</strong> poder tornar.» Marta<br />

<strong>El</strong>s zapatistes aposten <strong>per</strong> la creació d’una xarxa de resistència global <strong>per</strong> la<br />

«humanitat i contra <strong>el</strong> neoliberalisme». <strong>El</strong> nus contracultural que ha estat <strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong>, mitjançant <strong>el</strong> CSRZ, connectarà amb col·lectius i moviments de la<br />

resta d’Europa i d<strong>el</strong> món. Molts d<strong>el</strong>s companys de viatge d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> participen<br />

d<strong>el</strong> zapatisme i les seves propostes polítiques que impregnen la v<strong>el</strong>la Europa<br />

llançada a les urpes d<strong>el</strong> neoliberalisme a marxes forçades (i si no, que ens ho<br />

expliquin ara).<br />

«Hi havia una fase quan tot es va fer molt més internacional i ens vam intercanviar<br />

sobre Mèxic i les noves formes d’organitzar-nos. Les ex<strong>per</strong>iències d<strong>el</strong>s<br />

i les zapatistes i <strong>el</strong> que això podia signifi car <strong>per</strong> a nosaltres i la nostra manera<br />

de pensar i actuar políticament.» Rainer i Sigbrit<br />

A les europes apareixen col·lectius zapatistes i grups de solidaritat, alguns de<br />

nova creació i altres que ja tenien un llarg recorregut.<br />

108


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

«L’estiu de 1994, gràcies al company Iñaki, a qui vaig conèixer en l’època de<br />

l’ateneu de Sants (<strong>el</strong> 1978 o 1979), vaig topar al <strong>Lokal</strong> amb les primeres informacions<br />

precises sobre la reb<strong>el</strong>·lió zapatista. Setmanes més tard, acollíem a<br />

París a Amado Avendaño, que arribava de Chiapas i ens era confi at p<strong>el</strong>s amics<br />

de Barc<strong>el</strong>ona. Aqu<strong>el</strong>la entranyable i inoblidable trobada provocaria <strong>el</strong> naixement<br />

d<strong>el</strong> Comitè de Solidarité avec les peuples du Chiapas en lutte (CSPCL),<br />

assemblea parisenca que s’inspirava en <strong>el</strong> col·lectiu establert al <strong>Lokal</strong>.<br />

L’estiu següent, després d’anar a la trobada europea organitzada p<strong>el</strong>s companys<br />

d<strong>el</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista, que va ser a<br />

Barc<strong>el</strong>ona, la d<strong>el</strong>egació parisenca va abandonar la ciutat amarada de l’energia<br />

d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, fruit de la seva generositat i la seva hospitalitat. A tot plegat van<br />

seguir quinze anys de discussions, refl exions i trobades solidàries.» Marc<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> continua la seva dinàmica habitual amb la distribució, l’assemblea<br />

antimilitarista, AENA i <strong>el</strong> CSRZ, que viu en una dinàmica d’infart entre<br />

l’aquí barc<strong>el</strong>oní i l’allà chiapanenc. No és fàcil viure a Barc<strong>el</strong>ona i a Chiapas<br />

alhora. Però es porta amb molta feina i un voler ser a tot arreu. Quan <strong>el</strong>s zapatistes<br />

diuen «no ens vinguin a salvar, salvin-se en <strong>el</strong>s seus llocs» s’obre un escenari<br />

de solidaritat complex. La solidaritat clàssica obtinguda de donar suport<br />

a l’altre no serveix en un món globalitzat, on <strong>el</strong>s fronts de batalla estan oberts<br />

arreu. Potser no es va aconseguir d<strong>el</strong> tot i, al fi nal, es va repetir <strong>el</strong> mateix<br />

mod<strong>el</strong> de sempre, <strong>per</strong>ò almenys aquí queda l’ex<strong>per</strong>iència d’haver-ho intentat.<br />

La confi guració d<strong>el</strong>s col·lectius d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> d’aquest moment és, si més no,<br />

curiosa. Encara que <strong>per</strong> a nosaltres conviure proEZLNs, insubmisos, Aenes<br />

i l’última tendència en hardcore era normal, <strong>el</strong> Toni, de l’Assemblea<br />

d’Insubmis?s, té tota la raó quan es planteja <strong>el</strong> següent:<br />

«L’Assemblea d’Insubmis?s de Barc<strong>el</strong>ona, en què vaig participar durant deu<br />

anys, vam tenir <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> com a centre de reunió i <strong>per</strong>manència, mai millor<br />

dit, fi ns que ens vam dissoldre. ¿Què vam fer plegats fundadors d<strong>el</strong> CAMPI,<br />

restes d<strong>el</strong> MOC i tot un consolat en reb<strong>el</strong>·lia de la revolució zapatista en <strong>el</strong>s<br />

pocs metres quadrats d<strong>el</strong> carrer de la Cera? Aquesta circumstància només<br />

s’entén des d’una forma de fer i d’estar que va més enllà d<strong>el</strong> dogmatisme que<br />

acostuma a encotillar <strong>el</strong>s col·lectius que es tanquen <strong>per</strong> tal de protegir-se de<br />

possibles “infeccions” i <strong>per</strong>ills ideològics i de pràctica.<br />

109


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Entre <strong>el</strong> 1994 i <strong>el</strong> 2000 es viu una eclosió d<strong>el</strong> que més endavant es començarà<br />

a conèixer amb <strong>el</strong> nom de moviments socials, en plural. Aquest plural refl ecteix<br />

justament la seva constitució reticular que, en moments puntuals, serà<br />

capaç d’impulsar esdeveniments polítics molt més amplis i que confi guraran<br />

un espai nou a la ciutat.<br />

La ciutat mai no dorm i les barc<strong>el</strong>ones de sota (múltiples, multitemàtiques,<br />

alternatives, radicals, reformistes...) s’aniran trobant en diferents esdeveniments<br />

impossibles de numerar. Potser és més fàcil de trobar-los repassant <strong>el</strong>s<br />

Contra-infos d’aqu<strong>el</strong>ls anys.<br />

Per deixar un rastre de molles, incomplet segurament, d<strong>el</strong> que va precedir <strong>el</strong><br />

moviment antiglobalització (<strong>per</strong> cert, aquesta etiqueta la van posar <strong>el</strong>s de dalt)<br />

recordarem: <strong>el</strong> 1994 la campanya «BM i FMI, 50 anys i prou!», les acampades<br />

<strong>per</strong> al 0,7%, <strong>el</strong>s constants «un desallotjament, una altra okupació», <strong>el</strong>s<br />

12 d’octubre antifeixistes, la creació d<strong>el</strong>s grups antirepressius, les campanyes<br />

contra <strong>el</strong> Banc Mundial, les trobades intercontinentals <strong>per</strong> la humanitat i contra<br />

<strong>el</strong> neoliberalisme, la consulta <strong>per</strong> a l’abolició d<strong>el</strong> deute extern, <strong>el</strong> naixement<br />

de la xarxa Acció Global d<strong>el</strong>s Pobles, la campanya «Trenquem <strong>el</strong> silenci», les<br />

anades als campaments civils <strong>per</strong> la pau, a Chiapas, de milers de <strong>per</strong>sones de<br />

tot <strong>el</strong> món, l’acampada contra la desfi lada militar, les mobilitzacions contra la<br />

matança d’Acteal, les primeres CCIODH (Comissions Civils Internacionals<br />

d’Observació p<strong>el</strong>s Drets Humans), <strong>el</strong>s «de poble a poble» primer en solidaritat<br />

amb <strong>el</strong>s damnifi cats de l’huracà Mich, després amb <strong>el</strong>s de Veneçu<strong>el</strong>a, les<br />

mobilitzacions a Davos contra <strong>el</strong> “club”, <strong>el</strong>s tancaments de <strong>per</strong>sones migrades<br />

contra la llei d’estrangeria, <strong>el</strong> naixement de l’MRG (Moviment de Resistència<br />

Global)...<br />

Durant aquests anys les xarxes creixen i s’enllacen constantment en <strong>el</strong> feinejar<br />

diari. <strong>El</strong> moviment okupa, <strong>per</strong> exemple, emergeix amb força en aquests<br />

anys i construeixen la seva pròpia xarxa. Però alhora aquest moviment es<br />

connecta amb altres quan posa a disposició de les barc<strong>el</strong>ones reb<strong>el</strong>s <strong>el</strong>s espais<br />

d<strong>el</strong>s centres socials ocupats (CSO) <strong>per</strong> fer xerrades, tallers, activitats,<br />

festes, cafetes, concerts i jornades de tota mena. Les activitats són tantes que<br />

l’Info-usurpa és una taula inacabable de fi les amb CSOs i de columnes amb<br />

les activitats diàries.<br />

110


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

No es pot entendre <strong>el</strong> dinamisme d<strong>el</strong> moviment alternatiu de la ciutat en<br />

aquest <strong>per</strong>íode sense aquests espais sobre <strong>el</strong>s quals es crearan noves r<strong>el</strong>acions<br />

de suport mutu entre la diversitat d’àmbits polítics de la ciutat.<br />

Les xarxes locals creixen i s’embranquen totalment amb les crides d<strong>el</strong>s zapatistes<br />

a participar en la Primera trobada intercontinental <strong>per</strong> la humanitat i<br />

contra <strong>el</strong> neoliberalisme a Mèxic, l’any 1996. I, un any més tard, organitzen<br />

la Segona trobada a l’estat espanyol (amb taules a Catalunya, Madrid, Ruesta,<br />

Almuñécar i <strong>el</strong> Indiano). Aquests dos esdeveniments seran un exercici de fer<br />

xarxa sense precedent.<br />

«Amb <strong>el</strong> temps, <strong>el</strong>s llaços es van anar estrenyent. Vinguts de Mèxic van aterrar<br />

a Sevilla <strong>el</strong> Bruno i la <strong>El</strong>o (la fotògrafa d<strong>el</strong> Tierno veneno) que, juntament<br />

amb la Ochi i <strong>el</strong> Don més l’ajuda de la gent d<strong>el</strong> SOC, ens van animar a tots a<br />

muntar un festival de suport als zapatistes, <strong>per</strong> fi nançar la trobada intergalàctica<br />

que es va muntar a l’estat espanyol. A Andalusia es va fer a l’Indiano. En<br />

<strong>el</strong> festival van tocar Los Mártires d<strong>el</strong> Compás i <strong>el</strong> gran Juan <strong>el</strong> Camas, apoteòsic.<br />

Va ser la meva primera ex<strong>per</strong>iència de com muntar un gran concert, cosa<br />

que ja sabien al CSRZ de Barc<strong>el</strong>ona.» Maria P. A.<br />

<strong>El</strong>s zapatistes en moltes ocasions van ser <strong>el</strong> pretext <strong>per</strong> treballar en comú amb<br />

<strong>per</strong>sones i col·lectius que ja ens coneixien de les primeres aventures d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>.<br />

«No obstant això, no vaig visitar físicament <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i vaig conèixer la seva<br />

gent fi ns als anys noranta. Després de tant transitar-lo imaginàriament, van<br />

ser <strong>el</strong>s zapatistes <strong>el</strong>s que em van construir <strong>el</strong> pont defi nitiu. <strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> va ser<br />

l’epicentre de la meva família a Barc<strong>el</strong>ona, d<strong>el</strong>s meus insomnis amb paliacate<br />

i d<strong>el</strong> descobriment defi nitiu que no hi ha possibilitat d<strong>el</strong> comú sense una<br />

política en què hi pugui participar qualsevol. Llavors vaig conèixer bé aquest<br />

forat d<strong>el</strong> Raval, que amaga <strong>el</strong> repetidor que porta vint-i-cinc anys llançant <strong>el</strong><br />

senyal que a tants ens ha ensenyat a viure <strong>el</strong> sentit comú com <strong>el</strong> menys comú<br />

d<strong>el</strong>s sentits, tan allunyat d<strong>el</strong> terme mitjà i de la línia recta. De vegades com<br />

un catalitzador capaç d’ajuntar un mar de diferències. Altres, com un traductor.<br />

Constantment amb unes ganes inesgotables d’aprendre i un respectuós<br />

escoltar l’altre.» Áng<strong>el</strong> L.<br />

111


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

<strong>El</strong> CSRZ va ser una porta oberta a l’anar i venir de moltes <strong>per</strong>sones d’arreu<br />

d<strong>el</strong> món. Es treballava en plans concèntrics d’afi nitat i, així, s’organitzaven les<br />

llistes de correu <strong>el</strong>ectrònic: la llista d<strong>el</strong> CSRZ, la llista de la xarxa catalana, la<br />

de la resta de l’estat, l’europea i la de la resta d<strong>el</strong> món. Per aquestes llistes circulava<br />

la informació i eren <strong>el</strong>s mitjans <strong>per</strong> organitzar i convocar assemblees,<br />

campanyes i accions segons si eren més locals o més globals. Mai abans la<br />

informació havia fl uid tan de pressa i en tanta quantitat.<br />

«Visitants de tots <strong>el</strong>s països es troben al <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> estar al corrent d<strong>el</strong> que passa<br />

no només a Barc<strong>el</strong>ona, sinó més enllà, traspassant fronteres i arribant a altres<br />

continents. Com a membre d<strong>el</strong> Col·lectiu de Solidaritat amb la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista<br />

estrenyo <strong>el</strong>s llaços amb <strong>el</strong> món divers que es mou al voltant d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

i puc viure de prop aquest constant anar i venir de companys que porten i<br />

s’emporten informació.» Sigfrid<br />

Curiosament, quan <strong>el</strong> Sigfrid, <strong>el</strong> Víctor i la Joana, tots companys d<strong>el</strong> CSRZ,<br />

viatjaven <strong>per</strong> aquests mons es trobaven que arribaven a llocs on <strong>el</strong>s preguntaven<br />

p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>. Novament topem amb aquests oasis de resistència, <strong>per</strong>ò ara a<br />

escala global: Sao Paulo, Rio, Nova York o Mèxic.<br />

«En una ocasió vaig intentar explicar <strong>el</strong> lloc on ens reuníem a Barc<strong>el</strong>ona i,<br />

davant la meva sorpresa, em van dir si era al <strong>Lokal</strong>. M’ho van dir a Mèxic DF<br />

i a Nova York.» Víctor<br />

«Com a dada curiosa us voldria explicar que en una de les meves estades a Sao<br />

Paulo (Brasil), mentre assistia a una exposició de <strong>llibre</strong>s, cart<strong>el</strong>ls i fotografi es<br />

de temàtica llibertària, en saber que era de Barc<strong>el</strong>ona em van preguntar (amb<br />

gran sorpresa <strong>per</strong> part meva) que expliqués com estaven les coses al <strong>Lokal</strong>.<br />

En una altra ocasió, aquesta vegada a Rio de Janeiro, em van convidar en<br />

una convenció anarquista <strong>per</strong> parlar sobre la Reb<strong>el</strong>·lió Zapatista, quan van<br />

saber que era de Barc<strong>el</strong>ona, em van preguntar també p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i p<strong>el</strong> moviment<br />

Okupa. Cosa que va fer que la xerrada, que originàriament havia de ser<br />

sobre la Reb<strong>el</strong>·lió zapatista, es convertís en una conversa sobre <strong>el</strong> moviment<br />

alternatiu de Barc<strong>el</strong>ona. En acabar <strong>el</strong>s comentaris, van passar un interessant<br />

documental de la t<strong>el</strong>evisió xilena sobre <strong>el</strong>s okupes de Barna.<br />

112


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

Jo diria que <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és alguna cosa més que un col·lectiu alternatiu, és un<br />

referent internacional <strong>per</strong> als qui aspiren a una societat justa.» Sigfrid<br />

Nacho des d<strong>el</strong> Foro Alicia explica com es van forjant les r<strong>el</strong>acions:<br />

«Parlar d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és parlar d’un d<strong>el</strong>s espais més importants de la cultura àcrata<br />

al món. Un espai germà <strong>per</strong> a molts d<strong>el</strong>s que vivim en altres llocs. Vam<br />

saber d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> gràcies a la Guiomar Rovira, una gran amiga amb un gran<br />

cor, coincidint amb l’aixecament zapatista, indis en reb<strong>el</strong>·lia. <strong>El</strong> zapatisme<br />

va teixir xarxes i amistats entre <strong>el</strong>s dos espais. Coincidim en la seva forma i<br />

en la seva manera de fer. Després, hem seguit la vida d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> a través de<br />

l’Amparo i <strong>el</strong> Joni. Més tard vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’Iñaki<br />

García, conèixer més a fons <strong>el</strong> que es feia en aquest espai, i ens vam veure al<br />

mirall. Coincidim en la forma de mirar <strong>el</strong> món reivindicant la b<strong>el</strong>la anarquia,<br />

la salut i la revolució social. Ens vam adonar que l’Alicia tenia molt a fer: caminar<br />

paral·l<strong>el</strong>ament amb <strong>el</strong>s nostres germans catalans.»<br />

D<strong>el</strong> 2000 al 2002 són <strong>el</strong>s anys trepidants d<strong>el</strong> moviment antiglobalització.<br />

La contracimera de Seattle (novembre de 1999) en què 50.000 manifestants<br />

van aconseguir avortar la cimera de l’Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç va<br />

marcar un punt d’infl exió, i <strong>el</strong> virus de la contracimeritis es va fer pandèmia<br />

a l’Europa de sota.<br />

En aquest <strong>per</strong>íode, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> i <strong>el</strong>s col·lectius que hi habiten se sumen i es dilueixen<br />

en aquesta nova amalgama políticament molt més diversa.<br />

Milers de <strong>per</strong>sones de tota Europa acudeixen a la contracimera de Praga 2000,<br />

i desenes d’autobusos surten de Barc<strong>el</strong>ona gràcies als treballs i <strong>el</strong>s esforços d<strong>el</strong><br />

Moviment de Resistència Global <strong>per</strong> participar en <strong>el</strong>s grups d’afi nitat (Afi nity<br />

groups), en les columnes rosa, groga o negra, segons les formes de plantar cara<br />

de cadascú, una mena de “junts <strong>per</strong>ò sense barrejar”...<br />

<strong>El</strong> juny d<strong>el</strong> 2001 toca a Barc<strong>el</strong>ona una reunió preparatòria de la cimera, <strong>per</strong>ò<br />

fi nalment es prefereix fer-la <strong>per</strong> Internet. Es realitza <strong>el</strong> 24 de juny i es fa una<br />

macromanifestació excepcional, <strong>per</strong>què hi ha milers de <strong>per</strong>sones i <strong>per</strong> la repressió<br />

massiva que es va patir al setge de la plaça Catalunya.<br />

113


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

Però la dimensió terrorífi ca de la repressió es va patir a la contracimera de<br />

Gènova durant la reunió d<strong>el</strong> G8, banyada en la sang de Carlo Giuliani que va<br />

ser assassinat <strong>per</strong> un carrabiner; i l’assalt de la policia italiana a l’escola Diaz,<br />

on s’albergaven <strong>el</strong>s activistes d<strong>el</strong>s diferents països, que van ser salvatgement<br />

atacats i colpejats en un o<strong>per</strong>atiu sense precedents.<br />

<strong>El</strong> març de 2002 es pretén convocar un cimera d<strong>el</strong>s caps d’estat a Barc<strong>el</strong>ona<br />

i es posa en marxa la campanya “Contra l’Europa d<strong>el</strong> capital i la guerra”,<br />

una proposta d’activitats i d’accions descentralitzades que culminaran en la<br />

manifestació d<strong>el</strong> 16 de març d’unes 400.000 <strong>per</strong>sones i que tancarà amb un<br />

concert massiu amb Xavier Rivalta, Enrique Morente i Lagartija Nick, Manu<br />

Chao, Xavier Muguruza en què assistiran unes 40.000 <strong>per</strong>sones. Serà, sens<br />

dubte, l’esdeveniment més massiu de tot aquest cicle. La societat civil surt al<br />

carrer en resposta al dispositiu policial sense precedents posat en marxa p<strong>el</strong><br />

govern d<strong>el</strong> PP i l’ofensiva de criminalització contra <strong>el</strong> moviment antiglobalització.<br />

A partir d’aquí, es nota ja un cert esgotament d<strong>el</strong> virus de la contracimeritis,<br />

no hi ha dubte que la repressió i la criminalització ressent <strong>el</strong> moviment.<br />

Però també, apareixen les crisis existencials sobre la necessitat o no de fer<br />

d’aquesta confl uència de xarxes una estructura organitzativa, <strong>el</strong> qüestionament<br />

de la contracimera com a acció principal i la vacuïtat una vegada s’ha<br />

acabat l’esdeveniment. Tot això farà que, a poc a poc, aquesta ex<strong>per</strong>iència es<br />

vagi diluint en <strong>el</strong> temps.<br />

<strong>El</strong> 2003 <strong>el</strong> “No a la Guerra” ens convocarà a tothom, i aquestes manifestacions<br />

de gamma extra seran <strong>el</strong>s últims esdeveniments extraordinaris, sobretot,<br />

<strong>per</strong> la participació massiva de la societat civil en aquest cicle.<br />

<strong>El</strong>s següents anys les barc<strong>el</strong>ones reb<strong>el</strong>s potser estan més silencioses, <strong>per</strong>ò <strong>el</strong>s<br />

espais de la ciutat es mantenen des de molts anys enrere: l’Espai Obert, la<br />

Casa de la Solidaritat, La Torna, Can Masdeu, Can Pasqual, la Casa de la<br />

Muntanya; i n’apareixen de nous com l’Info-espai, la Rosa de Foc, <strong>el</strong> Waslala,<br />

la Ciutat Invisible i molts més. També van sorgint coo<strong>per</strong>atives de tot tipus,<br />

com ara les de consum de productes ecològics.<br />

Són nous espais de referència a la ciutat, molts guarden aquest es<strong>per</strong>it d<strong>el</strong><br />

<strong>Lokal</strong> d’ajuntar grups <strong>per</strong> compartir recursos i espai, aixecar projectes auto-<br />

114


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

gestionats de mitjà i llarg termini, publicar i distribuir material contracultural,<br />

ajuntar-se amb altres <strong>per</strong> dur a terme iniciatives més globals. Però són<br />

espais nous, amb <strong>el</strong>s seus plantejaments, horitzons, eines i formes.<br />

Potser amb una dinàmica més cap endins, d<strong>el</strong> 2003 en endavant són anys en<br />

què toca estar atent a l’aparició d’espais, gent i xarxes que estan en constant<br />

creació. Les barc<strong>el</strong>ones inquietes d<strong>el</strong>s últims anys s’agiten en ves de Vivenda,<br />

en Xarxes <strong>per</strong> al Decreixement, s’encunyen Ecosols, es posen les miques<br />

d’estalvis a la Coop57, s’okupen nous espais com Barrilònia, la Rimaia o<br />

l’Astilla, es batalla contra <strong>el</strong> pla Bolonya a les universitats, es publiquen diaris<br />

com La Directa o s’aixeca amb <strong>el</strong>s anys La T<strong>el</strong>e, apareixen cibereines com <strong>el</strong><br />

N-1, campanyes virals <strong>per</strong> Twitter, es lluita <strong>el</strong> programari lliure, apareixen <strong>el</strong>s<br />

Anonymus i <strong>el</strong>s hacktivistes d’Internet.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong> d’aquests anys es manté, podem dir que encara continua la botiga<br />

oberta cada dia, les publicacions d<strong>el</strong> Masala, la Coordinadora contra<br />

l’Especulació d<strong>el</strong> Raval, <strong>el</strong> CSRZ fi ns a la seva dissolució, la distribució... Es<br />

recu<strong>per</strong>en les assemblees d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, es participa en les festes alternatives d<strong>el</strong><br />

Raval que s’organitzen cada any i continua arribant gent buscant contactes,<br />

referents, projectes afi ns, materials...<br />

«Molta gent hem contactat gràcies al <strong>Lokal</strong> <strong>per</strong> a les nostres activitats i formes<br />

de vida posteriors.» Carles<br />

Mentre <strong>el</strong>s analògics ens acostumem a la segona revolució d’Internet, potser<br />

ens adonem que hi ha xarxes, més enllà de les que coneixem, que funcionen<br />

en un altre hàbitat. Internet, <strong>per</strong> a nosaltres virtual, <strong>per</strong> a aquests real, es<br />

mouen amb altres dinàmiques, <strong>per</strong>ò és fàcil intuir que pot haver-hi un codi<br />

en comú.<br />

«Ha passat tant de temps, tantes coses. Ara mateix les distris han de ser una<br />

altra cosa, amb <strong>el</strong> canvi de suport, avui la música es distribueix a través de<br />

la xarxa, i la distribució anticomercial explora altres camins, altres suports,<br />

potser ara hi ha menys distris, <strong>per</strong>ò es venen més <strong>llibre</strong>s. L’es<strong>per</strong>it de “fes-ho<br />

tu mateix” continua vigent.» Pito Karcoma<br />

Noves generacions d’activistes, que ja són nadius digitals 100%, aporten noves<br />

eines i formes de fer. Dominen les TICs i viuen sobretot en les xarxes<br />

115


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

socials. <strong>El</strong> correu <strong>el</strong>ectrònic, diuen, és una eina d’antiquats, <strong>el</strong>s mòbils sense<br />

connexió a dades són estris amputats, fer assemblees <strong>per</strong> Skype <strong>el</strong>s sembla<br />

<strong>el</strong> més normal i muntar una web és qüestió de minuts amb <strong>el</strong> Wordpress.<br />

Twitegen <strong>el</strong>s actes mentre parlen, retransmeten manis <strong>per</strong> Streaming, en fi ...<br />

Si alguna cosa ha posat en comú aquests mons ha estat, sens dubte, <strong>el</strong> 15M.<br />

Per sort, toca aprendre i escoltar altre cop. Per poder comprendre <strong>el</strong> que passava<br />

a les places, moltes ens vam obrir un compte de Twitter i vam decidir<br />

renovar la web 1.0 amb una tecnologia més interactiva. Fins i tot alguns comencem<br />

a comprendre, quan t’arriben les fotos d<strong>el</strong>s esdeveniments en temps<br />

real, <strong>per</strong>què la joventut es passa <strong>el</strong> dia amb <strong>el</strong>s polzes enganxats al mòbil.<br />

I amb això, la refl exió de com de vegades, amb l’edat, ens tornem col·lectivament<br />

obtusos, una mica im<strong>per</strong>tinents, una mica de tornada de tot, mirem amb rec<strong>el</strong><br />

<strong>el</strong> que és nou, potser una mica sense entendre.... Amb l’ex<strong>per</strong>iència, de<br />

vegades oblidem que també s’acumulen reumes i cansaments. S’ha env<strong>el</strong>lit<br />

tant com <strong>el</strong> mural de l’Azagra, aquesta pintura rupestre que segueix en peu, a<br />

l’entrada d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, recordant <strong>el</strong>s temps d<strong>el</strong> Partit de la Gent d<strong>el</strong> Bar (PGB).<br />

<strong>El</strong>s anys de crisi fi nancera i immobiliària generaran nous moviments de denúncia<br />

de la mentida de la crisi. La resistència a les retallades de drets socials<br />

i individuals duran mobilitzacions <strong>per</strong> l’educació i la salut públiques, vagues<br />

generals, accions contra <strong>el</strong>s desnonaments... Ens arrossegaran a un nou escenari<br />

i la xarxa de xarxes es posarà a funcionar de manera voraç. <strong>El</strong> que<br />

avui és una realitat, fa vint anys ho dèiem una colla de friquis, il·luminats i<br />

apocalíptics.<br />

<strong>El</strong> vint-i-cinquè any de l’existència d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, que en són molts, potser masses,<br />

se’ns planteja un nou repte que, en defi nitiva, és <strong>el</strong> de sempre: qui som, continuarem<br />

sent capaços de connectar amb <strong>el</strong>s altres, de comprendre la novetat i<br />

de continuar caminant i alimentant aquesta «zona autònoma <strong>per</strong>manent» de<br />

la qual parla <strong>el</strong> Marc:<br />

«Amb <strong>el</strong> seu quart de segle, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> inventa la Zona Autònoma Permanent<br />

(ZAP). Arr<strong>el</strong>at al cor de la Barc<strong>el</strong>ona reb<strong>el</strong> és una ex<strong>per</strong>iència i un espai<br />

col·lectius l’esplendor d<strong>el</strong> qual arriba molt lluny, animant i encoratjant altres<br />

pràctiques solidàries, horitzontals i obertes. Llarga vida al <strong>Lokal</strong>! Gràcies a<br />

116


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

aqu<strong>el</strong>les i aqu<strong>el</strong>ls que l’han mantingut viu i actiu durant aquests anys.» Marc<br />

Com recorda <strong>el</strong> Pito, prosseguir no és fàcil i, de vegades, <strong>el</strong> que passa és que<br />

ja no se sap viure d’una altra manera:<br />

«Després de tots aquests anys, força gent ho va deixar sota <strong>el</strong> pes de la inèrcia<br />

social i <strong>el</strong> conformisme, i és que anar contra corrent requereix molta voluntat<br />

i esforç; altres van acabar malament, molt malament, i fi ns i tot ja no són<br />

amb nosaltres (<strong>el</strong>s excessos passen factura gairebé sempre, i nosaltres vam<br />

beure i consumir substàncies prohibides en quantitats industrials). La vida<br />

era una carrera, a tota v<strong>el</strong>ocitat, i érem conseqüents amb aquest es<strong>per</strong>it fora de<br />

la llei. Contra <strong>el</strong> sistema fi ns a les últimes conseqüències, fi ns i tot a costa de<br />

nosaltres mateixos. Altres continuem en la lluita d’alguna manera, aportant <strong>el</strong><br />

nostre gra de sorra a la resistència des de múltiples fronts, incòmodes amb la<br />

passivitat, estem bojos o què? No, és que no sabem ni volem viure d’una altra<br />

manera.» Pito Karcoma<br />

Així com la mort d<strong>el</strong>s individus que som és insondable i la v<strong>el</strong>lesa irreversible,<br />

la vida d<strong>el</strong>s col·lectius està feta d’una altra matèria i, <strong>per</strong> tant, la “mort” i la<br />

“v<strong>el</strong>lesa” són com a mínim processos reversibles. Compte, no és una feina<br />

fàcil, <strong>per</strong>ò les creacions col·lectives tenen infi nites possibilitats <strong>per</strong> ressorgir<br />

de les seves cendres, reencarnar-se en nous projectes o “rejovenir env<strong>el</strong>lint”,<br />

sempre i quan, se sigui capaç de reinventar, de connectar altre cop amb les<br />

noves xarxes i trobar aquestes esquerdes <strong>per</strong> on escolar-se.<br />

I aquests ressorgirs de vegades passen quan menys ho es<strong>per</strong>es. Al 94 va ser<br />

<strong>el</strong> zapatisme i l’any vint-i-quatre d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong> tercer any de l’estafa de la crisi,<br />

s’obre una nova bretxa <strong>per</strong> on passar: aquest esquerda s’anomena 15M,<br />

l’es<strong>per</strong>ança que alberga l’emergència d’aquest moviment totalment ines<strong>per</strong>at.<br />

De l’àgora de la plaça Catalunya a les assemblees de barri. La Rambla d<strong>el</strong><br />

Raval acollirà l’Assemblea d<strong>el</strong> Raval. Un espai nou d’organització al barri. <strong>El</strong><br />

desig d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> és poder acompanyar aquest procés. Tant en la pràctica, amb<br />

aquestes ajudes logístiques <strong>per</strong> funcionar cada dia (que si fan falta cadires,<br />

un megàfon, plàstic de pancarta, Internet, una sala...), com en aqu<strong>el</strong>les ex<strong>per</strong>iències<br />

que siguin útils <strong>per</strong> avançar, intentant respectar la pròpia dinàmica,<br />

117


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

la naturalesa i <strong>el</strong> ritme d<strong>el</strong> que encara està en la indefi nició d<strong>el</strong> que és nou.<br />

En defi nitiva, ser-hi <strong>per</strong> al que faci falta i poder compartir aquestes noves<br />

ex<strong>per</strong>iències amb <strong>el</strong>s v<strong>el</strong>ls llops de mar que ens continuen acompanyant:<br />

«Són vint-i-cinc tardors de recorregut i enrere han quedat aqu<strong>el</strong>ls anys d’ànims<br />

i ossos joves en què es va trenar una amistat i una complicitat política més<br />

enllà de les distàncies. Però la nostra r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong> local sense que<br />

calgui cognom, serà sempre una història de distància geogràfi ca <strong>per</strong>ò, abans<br />

que res, de llibertària proximitat.» Juantxo<br />

«I des de l’Ateneu Llibertari d<strong>el</strong> Poble Sec advoquem <strong>per</strong>què <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> també<br />

sigui present en un in<strong>el</strong>udible debat entre totes i tots <strong>el</strong>s no autoritaris, que<br />

ens porti a posar en comú pensaments, lluites i estratègies, a l’alçada de les<br />

circumstàncies, davant l’ofensiva d<strong>el</strong> Capital.» Jose<br />

«I sense deixar l’intercanvi internacional, avui discutim sobre les grans assemblees<br />

a les places d’Espanya, cosa que nosaltres només coneixíem de la<br />

literatura anarquista. I discutim sobre les formes assembleàries d<strong>el</strong>s inquilins<br />

i inquilines d<strong>el</strong>s barris de Berlín. Parlem de la gent a qui ha agafat la crisi i de<br />

la gent que viuen la crisi durant tota la seva vida <strong>per</strong>què tenen la p<strong>el</strong>l diferent<br />

o viuen en exclusió forçada o voluntària. Ens ajudem en intercanvis <strong>per</strong>sonals<br />

o a difondre les informacions sobre <strong>el</strong> que passa a Espanya i Alemanya, via<br />

internet o en xerrades cara de cara. Ja veurem com continua.<br />

Tant li fa si hi ha temps políticament molt actius o ens es<strong>per</strong>a una altra pèrdua<br />

amb les possibles depressions d<strong>el</strong>s moviments i <strong>el</strong>s seus activistes. Tant li fa si<br />

hi ha intercanvis via internet sovint o si no ens comuniquem durant un any.<br />

Sabem que l’ambient d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> continuarà, <strong>el</strong> tracte afectuós i la curiositat p<strong>el</strong><br />

que fa la gent de la mateixa corda en altres llocs.» Rainer i Sigbrit<br />

Si durant <strong>el</strong>s pròxims anys encara som capaços de fer d’aquest racó de món<br />

un espai vital, útil i atent als temps que toca viure, continuaran arribant<br />

aqu<strong>el</strong>ls que, generació rere generació, sempre busquen aquests oasis en <strong>el</strong>s<br />

deserts de la normalitat.<br />

118


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, <strong>el</strong>s nusos, les xarxes i les cultures de l’inframón<br />

«Fet <strong>per</strong> Rates entra com a col·lectiu al <strong>Lokal</strong>, <strong>per</strong>metent-me formar part<br />

d’aquests vint-i-cinc anys —i d<strong>el</strong>s molts més que es<strong>per</strong>o que vinguin— d’un<br />

lloc tan emblemàtic i ple d’històries, anècdotes i vivències que, al cap i a la<br />

fi , conformen un camí de lluites i resistències, d’autogestió i d’aprenentatge<br />

conjunt, que malgrat no haver-ho viscut, fan que pugui tenir l’oportunitat<br />

d’impregnar-me d’aquest tot, igual que una esponja en un oasi. Però en aquest<br />

cas, no és un miratge. És ben real!<br />

Com podeu entendre, parlar d’això se’m fa gran. Amb <strong>el</strong>s meus humils 22<br />

anys <strong>el</strong> que us podria explicar no té gaire transcendència comparat amb la<br />

suma de vides que han passat p<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong>, fent seu tot aquest es<strong>per</strong>it reb<strong>el</strong>,<br />

compartint-lo, coo<strong>per</strong>ant i NO competint. En defi nitiva, creant la nostra memòria<br />

viva. [...] Aquí continua. I continuarà, com sempre, a disposició de qui<br />

vulgui o ho necessiti, resistint <strong>el</strong>s temps que corren.» Merka<br />

Per cloure aquest intent d’explicar <strong>el</strong>s vint-i-cinc anys d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> des de la<br />

gènesi de les xarxes que s’han anat succeint ens va bé la refl exió d<strong>el</strong> Juan de<br />

Gasteiz:<br />

«Una vegada una jove estudiant de <strong>per</strong>iodisme em va preguntar sobre <strong>el</strong>s<br />

anys vuitanta, una època que alguns recorden com “<strong>el</strong>s anys d<strong>el</strong> plom”, i altres<br />

com l’època de “la movida” —també en la seva versió basca amb <strong>el</strong> rock<br />

radical basc— o <strong>el</strong>s anys de la crisi... Però, l’estudiant em va fer una pregunta<br />

d’aqu<strong>el</strong>les que no t’es<strong>per</strong>es: “Com podíeu tenir tantes r<strong>el</strong>acions amb gent i<br />

col·lectius d’altres llocs si encara no existien ni Internet ni les xarxes socials?”<br />

Em va etzibar, la noia. La veritat és que en un primer moment no vaig saber<br />

què contestar, més enllà de confi rmar que efectivament era així. [...] Ara, ben<br />

pensat, contestaria a la meva entrevistadora que no és cert que llavors no hi<br />

haguessin xarxes socials. Perquè existeixi una xarxa social hi ha d’haver canals<br />

de comunicació, és veritat, <strong>per</strong>ò sobretot ha de comptar amb nusos forts<br />

que evitin que es trenqui. Un d’aquests nusos va ser, i afortunadament ho<br />

segueix sent, <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> de Barc<strong>el</strong>ona.» Juan I.<br />

Des d<strong>el</strong> primer dia d<strong>el</strong> vint-i-sisè any de vida es procurarà continuar lligant<br />

aquests nusos fort, <strong>per</strong>què <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> continuï sent aquesta casa on sempre es<br />

pot tornar:<br />

119


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

«Per això, sento <strong>el</strong> <strong>Lokal</strong> com aquesta casa a la qual sempre podem tornar i<br />

que, com cantaven <strong>el</strong>s Assalti frontali, és tan imprescindible <strong>per</strong> viure en un<br />

<strong>per</strong>manent viatge p<strong>el</strong> món.<br />

Una mena de germà gran amb qui es comparteix l’habitació. Irremeiablement<br />

enamorat d<strong>el</strong>s seus gestos, les seves olors i les seves històries. Eternament<br />

agraït <strong>per</strong> haver-me ensenyat que, com deia Pasolini, <strong>el</strong> millor de la vida és <strong>el</strong><br />

passat, <strong>el</strong> present i <strong>el</strong> futur.» Áng<strong>el</strong> L.<br />

I segurament, si aquesta casa continua en peu, serà al cor d<strong>el</strong> Xino, intentant<br />

obrir espais de llibertat i reb<strong>el</strong>·lia. Transformar i transformar-nos amb<br />

<strong>el</strong> barri.<br />

«Ara al barri es parlen moltes altres llengües i sembla que hi ha altres necessitats,<br />

més mecanicistes, <strong>per</strong>ò en <strong>el</strong> fons no ha passat tan de temps, les necessitats<br />

continuen sent les mateixes, les misèries continuen tenint un ampli grau<br />

d’injustícia i la gent té “les ànsies de llibertat, d’una vida amb dignitat, <strong>per</strong><br />

a tots <strong>el</strong>s seus homes i dones”. Per això les societats de resistència continuen<br />

presents al carrer de la Cera, aquesta vegada disfressades de <strong>Lokal</strong>, <strong>per</strong>què<br />

qualsevol nit poden començar a parlar <strong>el</strong>s aires i les veus que envolten les<br />

parets centenàries d’un Raval que tal vegada és més Xino que mai.» Man<strong>el</strong><br />

120


Autoria col·lectiva<br />

Adolfo Montoliu<br />

<br />

Agustín A.<br />

<br />

Alejo<br />

<br />

Alicia C.<br />

<br />

<br />

Amparo Martín<br />

<br />

Amparo Sánchez<br />

<br />

Ana Aguirre<br />

<br />

Áng<strong>el</strong> Luis Lara<br />

Anna Mercader Merka<br />

<br />

Blas<br />

Carles Morant<br />

<br />

Carlos Azagra<br />

<br />

David F.<br />

La Directa<br />

Enric Duran<br />

<br />

<strong>El</strong>isa<br />

<br />

121<br />

Encarna Revu<strong>el</strong>ta<br />

Floreal<br />

<br />

<br />

Gorka<br />

<br />

<br />

Gos<br />

<br />

<br />

<br />

<br />

Guiomar Rovira<br />

La Lletra A<br />

Iván Miró<br />

<br />

Jaume Asens<br />

<br />

Jesús Rodríguez<br />

<br />

La Directa<br />

Joan Rosich<br />

La Lletra A,<br />

<br />

Joana G. Grenzner<br />

<br />

Joana J.<br />

<br />

Jordi M.


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, des de 1987, un racó llibertari a Barc<strong>el</strong>ona<br />

José P.<br />

<br />

<br />

Juan Ibarrondo<br />

Resiste<br />

Juanito Piquete<br />

<br />

Juantxo Estebaranz<br />

Resiste<br />

Pere i Isab<strong>el</strong><br />

<br />

Luis García<br />

Luis Martínez<br />

<br />

Luis Ramos<br />

<br />

Lusmore<br />

<br />

Kamilo<br />

<br />

Man<strong>el</strong> Aisa<br />

<br />

Marc Tomsin<br />

<br />

<br />

Marc<strong>el</strong>o<br />

Marga<br />

<br />

<br />

María B.<br />

<br />

María C.<br />

<br />

María Palomares Arenas<br />

Masala<br />

<br />

122<br />

Marta Ch.<br />

<br />

Mateu Seguí<br />

<br />

Merijou Chiné i Labrador<br />

<br />

<br />

<br />

Migu<strong>el</strong> A.<br />

<br />

Mich<strong>el</strong><br />

Mígu<strong>el</strong><br />

<br />

Miki<br />

<br />

Mon<br />

<br />

Ignacio Pineda (Nacho)<br />

<br />

Nando<br />

<br />

Natxo P.<br />

<br />

<br />

Nena<br />

<br />

Ñoño<br />

<br />

Núria López B.<br />

<br />

López M.<br />

<br />

Padilla<br />

<br />

Pascual<br />

La Lletra A, , No a la MAT


Patric<br />

<br />

Pito Karcoma<br />

<br />

Punkike Punk<br />

<br />

Sigbrit y Rainer<br />

<br />

Sigfrid Miralles<br />

<br />

123<br />

Autoria col·lectiva<br />

Toni Álvarez<br />

<br />

Tupa Rang<strong>el</strong><br />

<br />

Tx<strong>el</strong>l<br />

La Lletra A, , Salvem les Guilleries<br />

Víctor Gómez<br />

<br />

Xavi Bueso Boira<br />

Masala,<br />

<strong>El</strong>s escrits íntegres de les <strong>per</strong>sones que han participat en aquest <strong>llibre</strong> estan publicats a:<br />

http: www.<strong>el</strong>lokal.org<br />

Finalment un esment als teixidors i teixidores d’aquest <strong>llibre</strong> coral: Carlos Azagra, Encarna<br />

Revu<strong>el</strong>ta, Iñaki, Joni D., Maria C. Marta Ch., Migu<strong>el</strong>, Pascual i Tx<strong>el</strong>l.<br />

Agraïm a les <strong>per</strong>sones que han fet possible aquest r<strong>el</strong>at col·lectiu amb les seves veus en forma<br />

de pensaments, refl exions, emocions i records.<br />

Sabem que hi ha moltíssimes veus que no hem pogut abastar, de fet la immensa majoria.<br />

Són i formen part d’aquest mar de r<strong>el</strong>ats. Desitgem que mitjançant la lectura retrobeu gent i<br />

ex<strong>per</strong>iències. Darrere de cada veu, esteu vosaltres.<br />

Si alguna història és incomplerta, parcial, subjectiva, im<strong>per</strong>fecta i contraofi cial, sens dubte és<br />

aquesta. És només un intent d’entreteixir les històries de la gent que ha donat vida al <strong>Lokal</strong>.<br />

<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, en realitat, és una il·lusió. Només esdevé quan existeix la voluntat de <strong>per</strong>sones lliures<br />

d’imaginar i crear noves realitats en comú.<br />

Perquè sabem que soles no podem, i que de qualsevol manera no serveix.<br />

A Virus Editorial, gràcies <strong>per</strong> facilitar-nos les tasques de maquetació.<br />

A la Imprenta Luna i especialment a l’Eugenio, <strong>per</strong> què sempre ens ha acompanyat.


1<br />

Inauguración, octubre 1987


Inauguración, octubre 1987<br />

2<br />

Casette No’ 92<br />

No’ 92


Catálogo de Virus editorial 1993<br />

Exposición «Amnesia/Memoria»<br />

3<br />

Primer libro de Virus editorial


Casette Nicaragua Rock<br />

Clásico chiringuito d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

4


Convocatoria conjunta de CAMPI, MOC y Mili-KK<br />

Cart<strong>el</strong> CAMPI<br />

5<br />

Casette Rock Anti-Mili


Chiringuito en Las Ramblas durante Sant Jordi a principios de los 90<br />

6


Cart<strong>el</strong> fi esta por <strong>el</strong> n.º 50 de La Lletra A<br />

Casette de La Furia<br />

7<br />

Casette de la Festa de la A


Chiringuito en Amsterdam<br />

Manifestación de protesta por <strong>el</strong> asesinato de Agustín Rueda<br />

8


Casette Madrid ¿qué bien resistes?<br />

20 años d<strong>el</strong> asesinato<br />

de Puig Antich<br />

9<br />

Festival antifascista


<strong>El</strong> <strong>Lokal</strong>, en contrucción <strong>per</strong>manente<br />

11


Hemos llegado al Siglo XXI<br />

20 años de Al Enemigo Ni Agua (AENA)<br />

12


Libertad Mumia<br />

Conciertazo en solidaridad con Chiapas y Atenco, julio 2006<br />

13


Presentación en <strong>el</strong> Raval d<strong>el</strong> libro Camí d’Ítaca<br />

de Oleguer Pressas y Roc Casagran<br />

Cart<strong>el</strong> Fiestas Populares d<strong>el</strong> Raval 2004<br />

14


Chiringuito. Sant Jordi, 2010<br />

Portada de Masala por los 20 años d<strong>el</strong> <strong>Lokal</strong><br />

15


16<br />

Jornadas 25 aniversario, Can Batlló 2012

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!