guia de treball de l'alumnat

Vista del complex petroquímic de Tarragona
1. Els prats submarins i la geografia
La contaminació afecta negativament la
distribució d’aquesta planta: les rodalies
dels ports industrials de Tarragona
-amb el seu complex petroquímic- i
Barcelona no tenen prats submarins; en
canvi, les illes Medes posseeixen una de
les praderies més saludables i ufanoses
de casa nostra.
La posidònia és present a fondàries que
van dels 0 als 25 metres i forma prats d’una
extensió variable segons el pendent submarí. En
aquells trams de costa on les muntanyes entren
al mar en forma de penya-segats, la serra de
Roda, el massís del Montgrí, el cap de
Begur, o el massís de Cadiretes (el massís
i la costa del Garraf en són una excepció), la
profunditat augmenta ràpidament i, a poca distància
del litoral, la fondària és ja excessiva per
La costa Daurada a l’Hospitalet de l’Infant
a la posidònia; trobem, per tant, prats estrets i
petits. Per contra, el massís de les Gavarres, la serra del Montnegre Corredor i muntanyes
de Prades, o les serres d’Albinyana i del Boix, tenen un descens suau vers el mar,
el pendent submarí contigu és també feble i la posidònia pot estendre’s a gran distància del
litoral (de vegades més d’una milla nàu-
Panoràmica d’una platja al cap de Salou
tica), i constitueix prats d’amplada considerable
i d’aparença interminable. Així,
per exemple, la praderia contínua més
gran del nostre litoral se situa al sud del
cap de Salou, al llarg de tota la costa
Daurada i part del golf de Sant Jordi.
Els pescadors de pobles mariners, com
l’Ametlla de Mar, Cambrils,
Torredembarra, Vilanova i la
Geltrú, Arenys de Mar, Blanes,
Palamós, l’Escala, Roses o Llançà,
coneixen els prats submarins des de molt
antic i els anomenen tradicionalment
“alguers”, “bruts”, “altines” o “saupes”.
5