contes i altres estratègies per a educar en solidaritat - Fira del Llibre ...

“CONTES I ALTRES
ESTRATÈGIES PER
A EDUCAR EN
SOLIDARITAT”
Proposta didàctica:
UNES ESPARDENYES DE JARAGUA M. Carmen Sáez
Petjades és una Organització No Governamental de Desenrotllament que va
començar el seu camí en els anys 70 en el “Col·legi La Puríssima” de València. Des
de la seua constitució treballa en dos àmbits: Projectes i programes de cooperació
internacional i Projectes de sensibilització i educació per al desenrotllament. L’any
2005 va obtenir la declaració d’Utilitat Pública.
Petjades forma part de la Coordinadora Estatal de comerç just i compta amb
un punt de distribució i venda de productes de comerç just, havent desenrotllat
diverses campanyes de sensibilització.
El material que ara tens en les teues mans correspon a un dels projectes de
sensibilització finançat per la Generalitat Valenciana en la convocatòria de 2005,
elaborat per Petjades, amb la finalitat de proporcionar a l’alumnat la comprensió
del sistema nord- sud- sud, reflexionar, desenrotllar la capacitat crítica, facilitar
alternatives de canvi, proporcionar a l’equip docent materials pedagògics, per
a facilitar-los les ferramentes que els permeten actuar com a mediadors en la
sensibilització.
Per a això et presentem unes nocions bàsiques sobre comerç just que et poden
facilitar la labor.
Què és el comerç just?
El comerç just també anomenat comerç alternatiu, és un moviment internacional
format per organitzacions del sud i del nord, amb el doble objectiu de millorar
l’accés al mercat dels productors més desfavorits i canviar les injustes regles del
comerç internacional.
La novetat és que les organitzacions del nord no es limiten a transferir recursos
per a crear infraestructures, capacitar o prefinançar als grups productors, sinó que
participen activament en la comercialització per mitjà de la importació, distribució
o venda directa al públic. A més realitzen una important labor de denúncia i
conscienciació.
Aquesta és l’única xarxa comercial en què els intermediaris (importadors,
distribuïdors o botigues) estan disposats a reduir els seus marges perquè li reste
un major benefici al productor.

Recentment, les principals organitzacions de comerç just a escala internacional han
consensuat la definició següent:
“El comerç just és una associació de comerç, basada en el diàleg, la transparència i
el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional. Contribuïx a un
desenrotllament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets
de productors i treballadors marginats, especialment en el sud. Les organitzacions
de comerç just, recolzades pels consumidors, estan implicades activament a recolzar
els productors, sensibilitzar i desenrotllar campanyes per a aconseguir canvis en les
regles i pràctiques del comerç internacional convencional.”
Criteris de comerç just
El comerç tradicional poques vegades defèn els criteris del comerç just, i quasi sempre
accentua les diferències entre els països rics i pobres. Aquesta situació pot canviar-se
a través del comerç just, una ferramenta de cooperació per a col·laborar a l’eradicació
de la pobresa en els països en desenrotllament i ajudar les poblacions empobrides a
eixir de la seua dependència i explotació.
És un enfocament alternatiu al comerç convencional internacional. És una associació
de comerç que busca un desenrotllament sostenible per a les persones productores
excloses i desfavorides. Busca proveir unes millors condicions comercials a través de
campanyes i sensibilització
Aquestes organitzacions han de respectar una sèrie de criteris bàsics perquè els
seus productes porten el segell que els classifica com a productes de comerç just. Els
principis que el defenen són:
• Els productors formen part de cooperatives o organitzacions i funcionen
democràticament.
• Rebuig a l’explotació infantil.
• Igualtat entre homes i dones.
• Es treballa amb dignitat respectant els drets humans.
• El preu que es paga als productors permet condicions de vida dignes.
• Els compradors generalment paguen de bestreta per a evitar que els productors
busquen altres formes de finançament.
• Es valora la qualitat i la producció ecològica.
• Respecte al medi ambient.
• Es busca la manera d’evitar intermediaris entre productors i consumidors.
• S’informa els consumidors sobre l’origen del producte.
S’intenta així evitar les grans diferències entre el preu que paguen per un producte els
consumidors del primer món i els diners que se’ls paga als seus productors en el tercer
món, a més d’evitar l’explotació dels treballadors. A més, açò contribuïx a compensar
els efectes de l’obsessió consumista pel preu més barat, i les seues conseqüències:

• Progressiu deteriorament de la qualitat i durabilitat dels productes.
• Explotació dels productors (veure taller de treball esclau).
• Deteriorament ambiental.
Qui el fa possible?
Els productes de comerç just són productes amb història. Darrere d’ells, es troben les
mans de les productores i els productors que els han treballat i les organitzacions que
han recolzat la seua producció i distribució, i facilitat la seua venda en el mercat.
PRODUCTORS: Són la relació directa amb la cultura, la naturalesa i l’ambient social de cada
un dels productes. El comerç just treballa per la dignificació de l’esforç i reconeixement
de les persones i/o col·lectius productors, que a l’inserir-se en aquest moviment reben,
directament o indirectament, assistència tècnica, recursos, assessoria empresarial i
accés al mercat internacional.
IMPORTADORS: Compren productes a les organitzacions productores, pagant-los un
preu establit de comú acord, que els permet viure en condicions dignes i accedir a
noves oportunitats d’educació i desenrotllament econòmic i social. Les organitzacions
importadores poden també recolzar els productors d’altres formes: finançant per
avançat la producció, assessorant-los en la millora dels productes, amb suport tècnic i
de gestió, entre d’altres. També participen en campanyes de sensibilització dirigides a
reivindicar la necessitat d’introduir criteris ètics en les relacions comercials.
BOTIGUES: Són les que fan arribar el producte de comerç just fins a les teues mans. Es
comprometen a realitzar una labor de divulgació i sensibilització sobre els principis del
comerç just amb especial atenció als beneficis d’aquest comerç per als productors.
CLIENTS: A l’exercir el consum responsable, no sols ajuden a millorar les condicions de vida
de les comunitats productores, respectant el medi ambient, sinó que també pressionen
per a canviar les condicions injustes d’intercanvi en el mercat convencional.
ORGANITZACIONS INTERNACIONALS I TERCER SECTOR: El seu objectiu és garantir
el compliment dels criteris de comerç just, i promoure el desenrotllament, realitzant
auditories als actors del cicle comercial.
Els nous subjectes econòmics que fan possible el comerç just:
El Consumidor Responsable: És conscient del poder del seu consum per a triar
determinats productes elaborats amb dignitat per productors associats del sud.
El Productor Associat: S’unix en cooperatives amb un projecte solidari d’economia
social alternativa com a mitjà de transformació de la societat en els països del sud.
El Mediador-facilitador sense ànim de Lucre: Contribuïx a difondre en el nord, els
productes i mercaderies elaborades pels productors associats sense ànim de lucre i
amb intenció d’afavorir el comerç just. Amb aquest projecte pretenem promoure el
canvi de valors i actituds, que propicien desenrotllament en el sud i l’anàlisi de la nostra
pròpia realitat com a països de l’anomenat nord.
Les ferramentes que ara et presentem són una proposta per a introduir en l’aula el
comerç just com a alternativa de consum, aquesta proposta pot ser complementària a
altres materials o iniciatives que treballen aquest tema.

En aquesta proposta didàctica podem trobar els següents materials per al
professorat que inclouen
Informació sobre comerç just
•
Proposta d’activitats per a l’alumnat
•
» Bloc d’exercicis i jocs que reforcen les habilitats lectores
» Dinàmica “El mural”
» La pesca dels clixés
» Investigant
» I jo que puc fer?

BloC d’exerCiCis d’haBilitats leCtores:
• Objectiu: Reforçar les habilitats de compressió lectora de l’alumnat
• Utilització: Respondre a les preguntes de les fitxes.
• Finalitat: Analitzar el llibre per a extraure conclusions a nivell individual sobre els
temes que s’hi plantegen: consumisme, conseqüències i alternatives
Seria interessant amb posterioritat fer una exposició en comú de les conclusions
individuals perquè l’alumnat intercanvie les diferents conclusions a què van arribar i
poder generar un debat en l’aula sobre les opinions
Bateria de preguntes:
• Fes un breu resum del llibre.
• Què demana Llúcia com a regal als seus pares? Com argumenta Llúcia la necessitat
que ella sent per eixe regal? Ho necessita realment?
• T’has sentit alguna vegada com se sent Llúcia a l’inici del llibre? Per què motius?
• Que diferències trobes en Llúcia, la protagonista, al principi del llibre i després de viure
la seua aventura en El Salvador?
• Llúcia acaba treballant en condicions d’esclavitud en una màquina. En aquest cas és
una història inventada, però...
SAPS QUE…
No tot el treball infantil es desenrotlla en les mateixes condicions, no sempre se’n
dóna en condicions explotadores i perilloses, fins i tot els més fervents partidaris
del no-treball infantil reconeixen que tasques apropiades poden aportar als xiquets
habilitats i responsabilitats, mantenir unides les famílies i contribuir als ingressos
familiars. A l’avaluar l’abast del treball infantil i dibuixar solucions, és crucial definir què
és el treball infantil, i distingir formes explotadores de formes apropiades. La UNICEF
ha desenrotllat un conjunt de criteris bàsics per a determinar si el treball infantil és
explotador. Definix que s’ha de condemnar el treball infantil si:
• És amb dedicació exclusiva a una edat massa primerenca.
• Es passen massa hores treballant.
• El treball provoca estrés físic, social o psicològic indegut.
• Es treballa i es viu en el carrer en males condicions.
• El salari és inadequat.
• El xiquet ha d’assumir massa responsabilitat.
• El treball impedeix l’accés a l’escolarització.
• El treball mina la dignitat i autoestima del xiquet (com l’esclavisme i l’explotació
sexual)
• Impedeix aconseguir un ple desenrotllament social i psicològic.
El treball infantil no és tot igual. La mateixa UNICEF fa una nítida diferenciació
entre dues tipologies de xiquets que treballen: a) Aquells que dins de les famílies
llauradores o artesanes treballen per a elles mateixes i per la situació de pobresa, la

falta d’infraestructura o l’absència de garanties socials necessiten dels braços infantils. El
xiquet pot treballar algunes hores al dia i anar a l’escola, o en altres casos potser treballe tot
el temps, però no es pot parlar d’explotació sinó només de misèria.
b) Aquells en què són explotats per un patró extern, moltes vegades una multinacional.
Igualment es pot distingir entre els casos menys greus -el treball durant algunes hores al dia,
en sectors que no perjudiquen la salut o el creixement- i aquells més greus, és a dir el treball
a temps complet i en condicions insalubres.
La majoria dels xiquets que treballen a temps complet ho fan en el sector agrícola comercial,
però hi ha xiquetes i xiquets que treballen en multitud de sectors: servici domèstic, mineria,
pesca de gran profunditat (bussejadors), construcció, material esportiu, calçat esportiu,
equipament quirúrgic, mistos i pirotècnia, carbó vegetal, fàbriques de vidre i ceràmica. Alguns
exemples:
EL mALSON DELS jOGUETS En l’etiqueta estarà escrit MATTEL, LEGO o CHICCO, però el 80%
dels joguets de tot el món es fabriquen a Xina (on el propi Ministeri de Treball es mostra
preocupat per la situació dels xiquets/as), a Tailàndia i Indonèsia. Xiquets i xiquetes que durant
dotze hores al dia es troben en contacte amb materials plàstics inflamables, en ambients
acaloradors, sense quasi menjar i dormint en campaments-guetos.
PILOTES DE fUTbOL I SAbATILLES ESPORTIvES Bona part del material esportiu del món es
produïx amb treball infantil. En Pakistan, el major exportador de pilotes de futbol (proveïx
més del 60% del mercat nord-americà), per exemple, hi ha més de 7.000 xiquetes i xiquets
de menys de 14 anys que cusen pilotes, cobrant 0.44 € per pilota; fins i tot les xiquetes i els
xiquets més majors no poden cosir més de 3 o 4 pilotes en un dia. La majoria dels xiquets i
adolescents europeus i nord-americans tenen unes sabatilles esportives, com a mínim un
parell d’elles. Açò suposa un negoci grandiós, i encara més als preus que estan. El mercat està
controlat per unes poques empreses (sobretot Nike, Reebok, Adidas i Puma). Nike controla
el 31% del mercat dels Estats Units d’Amèrica i a Europa, una de cada vint persones du unes
Nike, marca que va tindre uns ingressos en 2005 de 13.740.000.000,00 €. Aquest mateix
any Puma obtingué uns ingressos de 143.052.000,00 €, mentre que Adidas va aconseguir
uns beneficis en 2005 que van aconseguir els 244.920.000,00 €. Al gener de 2006, Reebok és
adquirida per 2.964.000,00 € Adidas Group amb la intenció de competir contra Nike, sobretot
en el mercat nord-americà.
Només un 1% dels que vosaltres pagueu es dedica a pagar a les treballadores i els
treballadors!

el mural:
• Objectiu: Analitzar els nostres hàbits de consum
• Utilització: Omplir les dades de la taula i a partir d’aquests elaborar un mural que
visualitze la diferència entre les quantitats de la primera columna i la segona. Per
a l’elaboració del mural podem optar per diverses alternatives, bé es dibuixen i/o
apeguen la quantitat que reunim entre totes i tots els de la classe de l’objecte que
es decidisca o bé se simbolitza numèricament representant per mitjà d’una balança.
Aprofitant l’activitat si es considera oportú es pot realitzar una reflexió des del punt de
vista de gènere, de manera que es reflexione paral·lelament sobre aquest tema, tenen
el mateix? es juga al mateix? amb els mateixos objectes? es consumix més per ser d’un
determinat sexe?
• Finalitat: Reflexionar sobre els objectes que tenim, sobre els quals desitgem tindre
i sobre l’ús que fem d’ells
Estotjos
Motxilles
Balons
Nines
*
Quants en tens Quants n’utilitzes habitualment
*Poden incloure’s tots aquells objectes que es considere oportú

la pesCa dels Clixés:
• Objectiu: Reflexionar sobre els estereotips i concepcions comunament acceptats
sobre les marques comercials
• Utilització: Es divideix la classe en cinc xicotets grups, un representant de cada grup ix
a “pescar” a la taula del professorat, on prèviament s’hauran col·locat les targetes boca
davall. Quan trien un dels “peixos” tornen al seu grup i es reflexiona sobre el missatge
obtingut. Després cada grup comunicarà les seues conclusions a la classe.
En el plenari la reflexió pot anar al voltant dels aspectes següents:
• Com, i perquè acceptem una sèrie de clixés que ens ha imposat
la societat en què vivim?
• Com, i perquè repetim clixés que tenim sobre alguns temes
sense posar-nos a analitzar la seua veracitat?
• Com, i perquè determinades empreses o sectors comercials
ens fan pensar de determinada manera imposant-nos models/
estereotips?
• Publicitat: Prendre consciència de com influïxen en els nostres hàbits i desitjos de
consum la publicitat i les marques comercials.

investigaCió
Vos proposem que l’alumnat, en grup o individualment, faça una xicoteta investigació
(que després exposaran en classe) per a conèixer alguns aspectes relacionats amb la
moda de les marques, com per exemple els motius que porten a triar unes determinades
marques, i els avantatges o desavantatges d’aquestes marques per al consumidor. Per
a això, centreu la investigació en un producte, per exemple les sabatilles esportives,
trieu uns magatzems o una botiga de sabates i que pregunten:
• Les diverses marques de sabatilles esportives que tenen a la venda.
• El país d’origen on es fabriquen.·
• Els models diferents que ofereix cada marca.
• El preu de les diferents marques i dels diversos models.
• Les particularitats de cada marca (disseny, característiques
concretes, etc…).
• Les diferències entre les marques segons la finalitat de cada
sabatilla ( bàsquet, futbol, fúting, tenis, etc…).
• Les diferències entre les sabatilles en relació a la qualitat de les
diverses marques.
• Les causes de les possibles reclamacions que es fan en relació a
aquests productes.
• Podeu representar gràfics amb les dades obtingudes i exposar-los
en un mural, junt amb les conclusions a què arribeu.
Dades per a la reflexió:
La major part de les marques investigades són empreses europees i nord-americanes,
però la seua producció està concentrada en el sud-est asiàtic per a aprofitar sobretot
els baixos costos salarials. Així i tot, pocs beneficis queden en el sud-est asiàtic.
Tot açò té, de fet, una lògica empresarial: s’han de reduir els salaris al preu que siga i
augmentar les despeses en publicitat per a vendre més i tindre majors beneficis. Així, la
Nike té la seua seu en Oregón (EUA) en una sèrie de palauets baixos que tenen el nom de
celebritats esportives com Michael Jordan, Joan Benoit, John McEnroe, Alberto Salazar i
d’altres. Des d’allà, els funcionaris de la dita firma dirigeixen la xarxa productiva estesa
per tot el món, però Nike no produïx res. La marca dissenya el calcer i fa que els altres
el produïsquen, i de les 84.000 persones que treballen en l’empresa, només 9.000 són
dependents directes. També és significatiu que mentre la producció es fa en el sud-est
asiàtic, l’empresa ven en el nord gràcies a les seues grans inversions publicitàries.
EL MóN SEGONS LA NIkE
Per a comentar-ho podeu utilitzar les dades següents: només amb un 1% dels costos
de publicitat, es podria traure de la pobresa a 10.000 treballadors indonesis de la Nike
i per això algunes organitzacions no governamentals (ONG´s) i sindicats afirmen que
“usant sabatilles Nike oprimim els treballadors indonesis”

i jo Què puC fer?
• Objectiu: Plantejar el comerç just com una alternativa de consum socialment
responsable
• Utilització: Explicar en classe la informació que disposem sobre què és el comerç just,
els seus criteris, qui ho fa possible… Reprenent en aquest moment les conclusions a
què s’haja arribat en cada una de les dinàmiques propostes.
• Finalitat: Conéixer l’opció de consum responsable i solidari com una opció que
contribuïx a aconseguir un nou orde ecològic, econòmic i social mes just, humà i
sostenible.
Per a facilitar el treball t’adjuntem alguns punts en què recolzar inicialment el debat i/o
les conclusions finals:
Què puc fer jo?
1. INFORMA’T:
De l’origen, mecanismes de producció i distribució dels productes que consumixes
2. ESBRINA:
Les condicions laborals davall les quals han sigut elaborats els productes
3. MANIFESTA:
Amb la teua compra els mètodes que aproves i aquells que condemnes
4. CONEIX I PARTICIPA:
En un comerç alternatiu, un comerç just, que garantisca unes relacions comercials,
entre nord i sud, directes, respectuoses i transparents.
5. CONSUMIX RESPONSABLEMENT
A vegades ens pot resultar difícil relacionar la situació d’altres països amb la nostra
realitat particular. Creiem que les accions dutes a terme per les grans empreses
o corporacions, així com organismes a nivell internacional estan fora de la nostra
influència i que no té res a veure amb la nostra postura sobre l’equitat social.
Quan consumisc responsablement?
Quan mire les etiquetes de la roba que compre, primer em pregunte... • Qui la
fabrica?
• Està lliure d’explotació laboral i infantil?
• Té garantia de conservar el medi ambient?
• Està fabricada amb productes naturals o sintètics?
Pase de les marques. Trie la meua pròpia moda. Suport a les campanyes que estan en
marxa. Reutilitze tèxtil de comerç just perquè...
• Fomenta teixits socioeconòmics autònoms i equitatius, ocupació digna en el sud
i el nord, i estructures i organitzacions: econòmicament viables o econòmicament
sostenibles o culturalment respectuoses o socialment justes
• Es basa en una valoració justa dels productes locals i les relacions comercials.

• Respecta els drets laborals dels productors del sud.
• No usa mà d’obra infantil.
• Respecta el medi ambient.
• Promou la integració de les dones en el mercat laboral.
“CONTES I ALTRES ESTRATÈGIES PER A EDUCAR EN SOLIDARITAT”
És un projecte de sensibilització dirigit a l’alumnat d’educació infantil i primària, amb
la finalitat de proporcionar-los la comprensió del sistema nord-sud. Reflexionar,
desenrotllar la capacitat crítica i facilitar alternatives de canvi. Paral·lelament es
proporcionen materials pedagògics, per a l’equip docent, facilitant-los ferramentes que
els permeten actuar com a mediadores i mediadors en la sensibilització

nike i les seues saBatilles
Autor: Jonah Peretti
Ara l’empresa Nike et permet personalitzar les teues sabates si sol·licites que una paraula
o frase de la teua elecció et siga cosida en les teues sabates, davall de l’anagrama de Nike. I
Jonah Peretti va omplir el formulari i els va enviar 50 dòlars perquè li cosiren en les sabates
la paraula “sweatshop” (botiga amb “esclaus”).
Heus ací la resposta que li van donar:
From: “Personalize, NIKE iD”
To: “Jonah H. Peretti”.
El teu encàrrec d’identificació personal Nike va ser cancel·lat per un o més dels motius
següents:
La teua identificació personal conté la marca registrada o una altra propietat intel·lectual
d’una altra empresa.
La teua identificació personal conté el nom d’un/ a esportista o equip sobre l’ús del qual no
tenim dret legal.
La teua identificació personal va ser deixada en blanc. És que no vols que te les
personalitzem?
La teua identificació personal conté argot profà o que no és adient, i llavors ta mare ens
galtejaria. Si vols encarregar-nos el teu producte Nike amb una altra personalització distinta,
per favor visita’ns de nou en www.nike.com. Gràcies, Nike aneu.
From: “Jonah H. Peretti”
To: “Personalize, NIKE iD”
Salutacions, El meu encàrrec va ser cancel·lat però la meua identificació personal no viola cap
dels criteris enumerats en el teu missatge. La identificació personal de les meues sabates
esportives personalitzats model ZOOM XC USA consisteix en la paraula “sweatshop”.
Sweatshop no és:
Marca registrada d’una altra empresa.
Nom d’un / a esportista.
Deixat en blanc.
Profà.
Vaig triar eixa paraula perquè vaig voler recordar el treball i esforç dels xiquets i xiquetes que
van fabricar les meues sabates. Per favor, podrien enviar-me-les immediatament? Gràcies i
Feliç Any Nou, Jonah Peretti.
From:”Personalize, NIKE iD”
To: “Jonah H. Peretti”.
Estimat client de Nike:
El teu encàrrec Nike va ser cancel·lat perquè la identificació personal que vas triar conté, tal
com especificàvem en el nostre correu anterior, “argot no adient”. Si vols encarregar-nos el

teu producte Nike amb una altra personalització distinta, per favor visita’ns de nou en www.
nike.com. Gràcies, Nike aneu.
From: “Jonah H. Peretti”
To: “Personalize, NIKE iD”
Estimat Nike iD:.
Gràcies per la seua ràpida resposta a la meua sol·licitud sobre les meues sabates esportives
personalitzades ZOOM XC USA. Encara que els felicite pel seu puntual servici al client, no estic
d’acord amb la seua afirmació que la meua identificació personal siga argot no adient. Després
de consultar el diccionari Webster, vaig descobrir que de fet la paraula “sweatshop” forma part
de l’anglès estàndard, i no de cap argot, la qual significa: “botiga o fàbrica on es contracta a
treballadors per llargues hores a sous baixos i baix condicions insalubres” i data de 1892. Per
tant, la meua identificació personal coincideix amb els criteris d’acceptació segons s’explicava
en el primer correu de Nike iD.
En la seua pàgina web, Nike anuncia que la seua campanya “Nike iD” tracta de “la llibertat de
triar i la llibertat d’expressar qui eres”. Compartisc amb Nike l’estima per la llibertat i l’afirmació
personal. En ella també es diu: “Si ho vols ben fet, fes-ho tu mateix”. És emocionant poderme
fer les meues pròpies sabates i vaig oferir la meua identificació personal com una xicoteta
propina d’estima per les obreres i els obrers explotats i llestos per a ajudar-me a realitzar el
meu son. Espere de vostés que valoren la meua llibertat d’expressió i reconsideren la seua
decisió de rebutjar el meu encàrrec. Gràcies, Jonah Peretti.
From: “Personalize, NIKE iD”
To: “Jonah H. Peretti”.
Estimat client de Nike iD. D’acord amb les normes de personalització, també s’afirma en la
pàgina web de Nike iD que “Nike es reserva el dret de cancel·lar qualsevol identificació personal
en les 24 hores després de la sol·licitud”. Així mateix, s’afig: “Encara que acceptem la majoria
de les identificacions personals, no podem acceptar-les totes. Algunes poden ser o contenir
altres marques, o el nom d’equips esportius, esportistes o persones famoses sobre l’ús del qual
Nike no té els drets necessaris. Altres poden contenir missatges que considerem que no són
adients o que simplement no volem emplaçar en els nostres productes.
Desafortunadament, a vegades això ens obliga a rebutjar identificacions personals que d’una
altra forma podrien parèixer inacceptables. En tot cas, t’informarem si la teua identificació
personal és rebutjada i t’oferirem la possibilitat de sol·licitar una altra”. Tenint en compte
aquestes normes, no podem acceptar com sol·licitat el teu encàrrec. Si vols encarregar-nos el
teu producte Nike amb una altra personalització distinta, per favor visita’ns de nou en www.
nike.com. Gràcies, Nike iD.
From: “Jonah H. Peretti”
To: “Personalize, NIKE iD”.
Gràcies pel temps i l’energia que han dedicat a la meua petició. He decidit encarregar les meues
sabates amb una identificació personal distinta, però voldria fer-los una xicoteta petició.

Podrien enviar-me una instantània a color de la xiqueta vietnamita de deu anys que va fabricar
les meues sabates? Gràcies, Jonah Peretti.
La persona que va traduir aquest text de l’anglès a l’espanyol vol afegir que Adidas i altres
multinacionals de sabates i roba empren el mateix sistema d’explotació d’obrers i obreres de
totes les edats en països del tercer món. I una persona que havia reenviat aquest missatge en
anglès va escriure: açò circularà per tot el món i arribarà molt més lluny i més de pressa que cap
dels anuncis que li van pagar a Michael Jordan per una quantitat major al que rep tot el conjunt
d’obrers i obreres de Nike en tot el món.