Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
El cisteller de Balaguer
CISTELLER
Antoni Serrato i Duero, és fill de Salinas a Osca, va nàixer al 1922, i ara, a l’any 2004,
ja jubilat té 82 anys. Va venir a Balaguer a l’any 1944, el famós any de la nevada que va
deixar uns gruixos de més d’un metre als carrers de Balaguer.
Va aprendre a fer de cisteller a Hospitalet de Llobregat, durant la Guerra Civil, però ja
als sis anys feia cistells tot preparant vímets, canyes, etc., però no sempre ha fet de
cisteller, ha tingut diversos oficis: caminer, pagès, hortolà, obrer, collia herbes
medicinals (recorda amb alegria que en un any recol·lectant herbes després de jubilat, va
a arribar a fer 17.000 pessetes), però com diu l’Antoni:
“...home de molts oficis pobre segur...”
Feia cistells per tots els hortolans
de Balaguer i comarca, i recorda
que quan va venir a Balaguer, ja
n’hi havia quatre o cinc. També
feia cistells per collir fruita fins que
es va fer amb galledes de plàstic.
Antoni Serrato i Duero
amb un cistell fet per ell mateix.
De fet, l’ofici principal era el de cisteller, i realment el va acabar d’aprendre a Balaguer,
quan va venir amb 22 anys, i li van dir: ”espavílat”. L’ofici de cisteller li donava per
viure, però era un ofici de molt sacrifici. Ho complementava fent canyissos per a cels
rasos. Una vegada jubilat, va dir prou i no va fer cap més cistells.
El cistell
Per fer un cistell, primer s’ha de buscar el vímet, que són branques primes, llargues i
flexibles de la vimetera i altres espècies de salzes; s’ha de ficar a estovar sec, encara que
es pot treballar en verd, s’ha de deixar assecar, estovar i tornar a deixar secà, i d’aquesta
manera no s’afluixa el vímet.
Cistells de cul de queixal
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 28 -