OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron
OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron
OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>OBESITAT</strong>. <strong>DIABETIS</strong><br />
1. Obesitat<br />
• Introducció<br />
Introducci<br />
• Epidemiologia descriptiva<br />
• Factors implicats<br />
• Prevenció Prevenci<br />
2. Diabetis<br />
• Epidemiologia<br />
• Prevenció Prevenci<br />
Dr. Josep Vaqué Vaqu<br />
<strong>Hospital</strong> Universitari <strong>Vall</strong> d’Hebron Hebron. . Facultat de Medicina. Medicina.<br />
UAB<br />
25 oct. 2012
Gran expansió expansi de l’Obesitat l Obesitat i la Diabetis<br />
• Obesitat. La prevalença en la població adulta<br />
espanyola és del 14,5% (IC 95%: 13,9-15,1%) (Med Clin<br />
(Barc). 2003;120:608-612)<br />
L’epidèmia de sobrepés i obesitat afecta a tots els<br />
segments de la societat<br />
• Diabetis.- La prevalença de Diabetis a tot el món<br />
era del 2,8% el 2000 i s’estima serà del 4,4% el<br />
2030 (Wild S. Diabetes Care. 2004;27:1047-1053)
1. Sobrepés Sobrep s i Obesitat:<br />
conceptes inicials<br />
• Sobrepés<br />
– Augment de pes, en relació al pes<br />
desitjable per la talla<br />
• Obesitat<br />
– Acumulació excessiva de greix en<br />
l’organisme
Definició d’Obesitat segons l’índex<br />
de massa corporal<br />
Normopès<br />
Sobrepés<br />
Obesitat<br />
Obesitat mòrbida<br />
IMC (Kg/m 2 )<br />
20 - 24,9<br />
25 - 29,9<br />
30 - 34,9<br />
35<br />
• L’índex de massa corporal té bona correlació<br />
amb el percentatge de teixit adipós del cos<br />
• S’utilitza en estudis epidemiològics<br />
IMC <br />
pes<br />
2<br />
(alçada)
Classificacions de l’Obesitat<br />
Distribució<br />
regional<br />
Histològica<br />
Edat d’inici<br />
Central<br />
Fàcio-troncular<br />
Androide<br />
Visceral<br />
En poma<br />
Hiperplàsica<br />
Infantil / puberal<br />
Perifèrica<br />
Hipertròfica<br />
Adulta<br />
Glúteo-femoral<br />
Ginoide<br />
Subcutània<br />
En pera
Classificació segons la distribució regional<br />
Font: Ministerio de Sanidad y Consumo – Protección de la salud –Infancia - Alimentación<br />
http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/infancia/alimentacion/tema2.htm
Distribució regional de l’Obesitat<br />
Obesitat androide Obesitat ginoide<br />
Haslam D, Sattar N, Lean M. Obesity – time to wake up. BMJ. 2006; 333: 640-2
Tipus d’Obesitat segons la raó<br />
cintura/maluc<br />
Raó cintura / maluc <br />
Perímetre cintura<br />
Perímetre maluc<br />
• La raó cintura/maluc informa sobre la distribució<br />
regional del greix corporal<br />
– Perímetre de la cintura: es mesura en el punt<br />
mitjà entre l’arcada costal inferior i l’espina ilíaca<br />
anterosuperior. Informa sobre el greix visceral.<br />
– Perímetre del maluc: es mesura en el punt més<br />
ample del maluc<br />
• També s’utilitza, de forma aïllada, el perímetre de<br />
la cintura, en cm
Copyright ©2006 BMJ Publishing Group Ltd.<br />
Existeix una elevada correlació entre el<br />
perímetre de la cintura i el greix visceral<br />
Han TS et al. Int J Obes Relat Metab Disord 1997;21: 587-93<br />
Greix intra-abdominal en kg<br />
Han, T. S et al. BMJ 2006;333:695-698<br />
Perímetre de la cintura en cm
Prevalencia de la Obesidad en España:<br />
resultados del estudio SEEDO 2000<br />
Aranceta J, Pérez Rodrigo C, Serra L, Ribas Barba L y Grupo Colaborativo para el Estudio de<br />
la Obesidad en España. Med Clin (Barc). 2003;120:608-12<br />
FUNDAMENTO Y OBJETIVO: Se ha estimado la prevalencia de la<br />
obesidad en España sobre la base de datos poblacionales de<br />
mediciones del peso y de la talla en la población adulta de 25 a 60<br />
años .<br />
SUJETOS Y MÉTODO: Análisis de un pool de datos procedentes de<br />
encuestas nutricionales transversales sobre muestras representativas<br />
de población adulta. Se seleccionó una muestra aleatoria de<br />
población de 25 a 60 años participante en las encuestas nutricionales<br />
de [...] (n = 9.885), efectuadas entre 1990 y 2000.<br />
RESULTADOS: La prevalencia de la obesidad fue del 14,5%<br />
(intervalo de confianza [IC] del 95%, 13,93-15,07%).<br />
CONCLUSION: La obesidad es un problema que afecta a una<br />
importante proporción de la población adulta española.
Distribució de la prevalença d’Obesitat a Espanya<br />
Med Clin (Barc). 2003;120:608-12
Prevalença de Sobrepés i Obesitat a Espanya<br />
Med Clin (Barc). 2003;120:608-12
Indicador:<br />
Prevalença global:<br />
15,3%<br />
Ministerio de Sanidad.<br />
Indicadores 2009
Indicador:<br />
La prevalença puja molt amb<br />
l’edat, però en el transcurs del<br />
quinqueni 2001-2006/7 ha<br />
augmentat més en els grups<br />
d’edat més jove<br />
Prevalença homes: 15,6%<br />
Prevalença dones: 15,0%<br />
Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009
Obesidad infantil y juvenil en España.<br />
Resultados del Estudio enKid (1998-2000)<br />
Serra Majem L, Ribas Barba L, Aranceta Bartrina J, Perez Rodrigo C<br />
Med Clin (Barc). 2003;121(19):725-732<br />
FUNDAMENTO Y OBJETIVO: [...]. La inexistencia de cifras de prevalencia<br />
de obesidad a escala nacional motivó que el Estudio enKid, diseñado para<br />
evaluar los hábitos alimentarios y el estado nutricional de la población<br />
infantil y juvenil española (1998-2000), incluyera su valoración .<br />
SUJETOS Y MÉTODO: Estudio epidemiológico transversal sobre una<br />
muestra representativa de la población española de 2 a 24 años (n=3.534).<br />
[...]<br />
RESULTADOS: La prevalencia de obesidad en España es del 13,9% , [...].<br />
La obesidad es mayor en varones (15,6%) que en mujeres (12%), y<br />
también el sobrepeso.<br />
CONCLUSIONES: España tiene, en relación con otros países, una<br />
prevalencia intermedia de obesidad. Las tendencias indican un incremento<br />
de la prevalencia de sobrepeso y obesidad infantil y juvenil en las últimas<br />
décadas, más marcado en varones y en edades prepuberales.
Prevalença de l’obesitat infantil i juvenil a Espanya<br />
Med Clin (Barc). 2003;121:725-732
Prevalença dels factors de risc a Catalunya<br />
D M co neg ud a<br />
Ob esit at<br />
Sed ent arisme<br />
( t r eb all)<br />
Sed ent arisme ( t .<br />
lliure)<br />
T ab aq uisme ( d o nes)<br />
T ab aq uisme ( ho mes)<br />
Hip erco lest er o lèmia<br />
HT A co neg ud a<br />
5,6%<br />
14,0%<br />
17,0%<br />
16,5%<br />
15,9%<br />
32,5%<br />
Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2005 / ESCA 2002 / ENCAT 2002<br />
36,2%<br />
41,8%<br />
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
Homes<br />
Dones<br />
Prevalença de l’Obesitat en el món<br />
Haslam D, James WP. Lancet 2005;366: 1197-209<br />
Haslam, D. et al. BMJ 2006;333:640-642
Causes de l’Obesitat l Obesitat (1)<br />
1. Composició Composici de la dieta: naturalesa i qualitat dels<br />
aliments<br />
• Dieta d’elevada d elevada densitat energètica energ tica (calories per<br />
queixalada)<br />
– Ingesta de grans quantitats de menjar i/o en<br />
racions desproporcionades<br />
– Excés Exc s de sucres (mono i disacàrids) disac rids)<br />
– Elevat % calòric procedent de greixos<br />
– Consum preferent d’aliments d aliments d’index d index glucèmic gluc mic<br />
elevat<br />
– Consum de menjars precuinats i “fast fast food” food<br />
• No hi ha evidència evid ncia de que cap component aïllat a llat o<br />
simple de la dieta provoqui o eviti el guany de pes
Causes de l’Obesitat l Obesitat (2)<br />
2. Comportament alimentari<br />
• La conducta alimentària aliment ria varia de persona en<br />
persona segons factors fisiològics i psicològics.<br />
Les persones amb sobrepés sobrep s tenen tendència tend ncia a<br />
infraestimar la seva ingesta d’aliments d aliments<br />
• La palatibilidad dels aliments afecta la conducta<br />
alimentària aliment ria. . L’elevada elevada palatibilitat dels productes<br />
processats fa que n’augmenti n augmenti el total consumit i,<br />
per tant, el total calòric<br />
• La gent menja més, m s, si se’ls se ls ofereix escollir<br />
• “Ambient Ambient obesogènic<br />
obesog nic”: menjar fora de casa
Causes de l’Obesitat l Obesitat (3)<br />
3. Despesa energètica: energ tica: estil de vida inadequat<br />
• L’epid epidèmia mia d’obesitat d obesitat va iniciar-se iniciar se fa uns 20 anys<br />
quan el nivell d’activitat d activitat física f sica de la gent va caure<br />
per sota de cert dintell, sota el qual la despesa<br />
energètica energ tica és s insuficient per regular l’apetit l apetit, , i de<br />
forma paradoxal es va desenvolupar un<br />
increment del consum d’aliments d aliments<br />
• Sedentarisme en el treball i/o en el temps lliure<br />
• Manca d’exercici d exercici físic sic<br />
4. Factors socials desfavorables<br />
• Nivell sòcio-econòmic sòcio econòmic baix
Causes de l’Obesitat l Obesitat (i 4)<br />
5. Factors genètics gen tics (obesitat essencial)<br />
• Famílies Fam lies en què qu la majoria de membres són s n<br />
obesos<br />
• Síndromes ndromes que cursen amb obesitat<br />
6. Factors neuroendocrins<br />
• Predisposició Predisposici a l’obesitat l obesitat?: ?: es possible que hi hagi<br />
persones amb una deficient termogenèsi termogen si induida<br />
per la dieta, dieta,<br />
o amb un baix matabolisme basal en<br />
relació relaci al pes<br />
• Factors hormonals<br />
7. Altres factors. factors.<br />
• P.e., en deixar de fumar es guanya pes
Indicador:<br />
Total calories<br />
Ministerio de Sanidad.<br />
Indicadores 2009<br />
% greixos
Indicador:<br />
Ministerio de Sanidad.<br />
Indicadores 2009<br />
La ingesta total de glúcids ha de<br />
suposari un 55-75% de l’energia<br />
diària<br />
La ingesta total de greixos ha de<br />
suposar un 30-35% de l’energia<br />
diària<br />
Saturats 7-8%<br />
Monoinsaturats 15-20%<br />
Poliinsaturats 5%<br />
La ingesta total de proteïnes ha<br />
de suposar un 10-15% de l’energia<br />
diària
Indicador:<br />
% de població que no<br />
realitza cap activitat<br />
física de tipus moderat<br />
37-50%<br />
>50%<br />
>50%<br />
Index glucèmic, gluc mic, IG (1)<br />
• L’IG és un sistema numèric (%) que mesura la capacitat<br />
d’un hidrat de carboni (glúcid) d’augmentar la glucèmia<br />
• A igual quantitat de glúcids en un aliment, la glucèmia serà<br />
diferent segons la naturalesa d’aquest aliment. L’augment<br />
depén de la proporció de glúcids absorbida que es<br />
transforma en glucosa, p.e.:<br />
Calories en una ració de Calories disponibles en l’organisme<br />
100 g de glúcid pur en forma de glucosa després de l’absorció<br />
IG<br />
Xarop de gucosa 400 kcal 400 kcal ---<br />
Patates fregides 400 kcal 380 kcal (380/400 = 95%)<br />
Pa blanc 400 kcal 280 kcal (280/400 = 70%)<br />
Llenties 400 kcal 120 kcal (120/400 = 30%)
Index glucèmic, gluc mic, IG (2)<br />
• Un IG baix produeix un augment petit de la glucèmia; un<br />
aliment amb un IG alt produeix un increment intens<br />
• L’IG de la glucosa és de 100, això significa que quan arriba<br />
a l’intesti és absobida de forma completa (100%). L’IG de<br />
les patates fregides és del 95%, el del sucre blanc 95%,<br />
donut 75%, croissant 70%, pa blanc complet 65%, gelat<br />
60%, tomàquet fregit 45%, sigrons 35%, llenties 30%,<br />
taronja fresca 35%<br />
• Per evitar l’increment de pes, i per perdre’l, cal elegir de<br />
forma preferent glúcids que tinguin un IG baix o molt baix<br />
(igual o inferior a 35)<br />
• Aliments amb un IG baix: cereals complets, fruites<br />
• Aliments amb un IG molt baix: verdures, llegums<br />
Foster-Powell K, Holt S, Brand-Miller JC. International table of glycemic index and glycemic load values: 2002. Am J Clin Nutr 2002;76:5-56
Fast-food habits, weight gain, and insulin resistance (the CARDIA<br />
study): 15-year prospective analysis<br />
Pereira MA, Kartashov AI, Ebbeling CB, Van Horn L. Lancet. 2005; 365:36-42<br />
BACKGROUND: Fast-food consumption has increased greatly in the<br />
USA during the past three decades. However, the effect of fast food<br />
on risk of obesity and type 2 diabetes has received little attention.[...]<br />
METHODS: Participants for the CARDIA study included 3031 young<br />
(age 18-30 years in 1985-86) black and white adults who were<br />
followed up with repeated dietary assessment. [...]<br />
FINDINGS: [...] After adjustment for lifestyle factors, baseline fastfood<br />
frequency was directly associated with changes in<br />
bodyweight in both black (p=0.0050) and white people (p=0.0013).<br />
[...].<br />
INTERPRETATION: Fast-food consumption has strong positive<br />
associations with weight gain and insulin resistance, suggesting<br />
that fast food increases the risk of obesity and type 2 diabetes.
Símptomes físics<br />
C. Cardiovasculars<br />
C. Metabòliques<br />
C. Neoplàsiques<br />
C. Respiratòries<br />
C. Digestives<br />
C. Endocrines<br />
C. Psicològiques<br />
C. Articulars<br />
C. Socials<br />
Complicacions de l’Obesitat<br />
Cansament, Sensació d’ofec, Venes varicoses, Lumbago,<br />
Edemes/cel·lulitis, Sudoració, Intertrigo, Incontinència d’estrés<br />
Hipertensió arterial, infart de miocardi, accident vascular<br />
cerebral (AVC): la relació cintura/maluc n’és un factor indicador<br />
Diabetes mellitus tipus II i Hiperuricèmia (s’associen a obesitat<br />
central), Hiperlipidèmia, Hipercoagulació<br />
Homes: Càncer de còlon, recte i pròstata<br />
Dones: Càncer d’endometri, cèrvix, mama, ovari<br />
Síndrome d’obesitat-hipoventilació<br />
Litiasi biliar, Esteatosi hepàtica, Hèrnia de hiatus<br />
Hirsutisme, Oligomenorrea/infertilitat<br />
Baixa autoestima, Imatge corporal distorsionada, Depressió,<br />
Auto-decepció<br />
Agreuja l’artropatia artròsica<br />
Aïllament, Agorafobia, Atur, Estrés familiar/marital, Discriminació
Risc de les complicacions de l’Obesitat<br />
segons la mida de la cintura (en cm)<br />
Homes<br />
< 94<br />
94 -101,9<br />
102<br />
Dones<br />
< 80<br />
80 - 87,9<br />
88<br />
Risc de<br />
complicacions*<br />
Lleu (El propi individu ha<br />
d’adoptar mesures)<br />
Augmentat (Necessita<br />
ajuda professional)<br />
Alt (Necessita ajuda<br />
professional)<br />
*Diabetis mellitus tipus II, cardiopatia isquèmica o hipertensió arterial<br />
Han T S., et al. BMJ 2006;333:695-698
Obesitat i Hipertensió (1)<br />
• L’IMC mostra una important correlació amb la<br />
pressió arterial i la prevalença d’hipertensió<br />
• El recent increment de sobrepés i obesitat a<br />
Espanya, Europa i EEUU, en adults i infants, pot<br />
explicar, en part, l’increment associat de la<br />
prevalença d’hipertensió en la passada dècada<br />
• En l’estudi NHANES-III, els homes i dones<br />
obesos tenien una prevalença d’hipertensió que<br />
anava del 49% al 64%. En els infants, l’obesitat i<br />
el guany de pes s’han associat també a un<br />
increment de la hipertensió
Obesitat i Hipertensió (2)<br />
• Segons l’estudi Framingham un guany de pes del<br />
5% s’associa a un increment de la incidència<br />
d’hipertensió del 20-30%<br />
• Els assajos clínics documenten que la reducció de<br />
pes s’asocia a una disminució de la pressió arterial i<br />
de la incidència d’hipertensió<br />
• L’obesitat s’associa a la resistència a la insulina, i la<br />
pèrdua de pes a l’increment de la sensibilitat a la<br />
insulina. La constel·lació de resistència a la insulina,<br />
augment dels triglicèrids sèrics, disminució del<br />
colesterol HDL, i hipertensió, ha estat anomenat<br />
“Síndrome X”
Obesity and the risk of Myocardial Infarction in 27000<br />
participants from 52 countries: a case-control study<br />
Yusuf S, Hawken S, Ounpuu S, Bautista L, Franzosi MG; INTERHEART Study Investigators.<br />
Lancet. 2005; 366: 1640-1649<br />
BACKGROUND: […] We aimed to assess whether markers of obesity,<br />
especially waist-to-hip ratio, would be stronger indicators of myocardial<br />
infarction than body-mass index (BMI), the conventional measure.<br />
METHODS: We did a standardized case-control study of acute<br />
myocardial infarction with 27 098 participants in 52 countries (12,461<br />
cases and 14,637 controls) representing several major ethnic groups.<br />
We assessed the relation between BMI, waist and hip circumferences,<br />
and waist-to-hip ratio to myocardial infarction overall and for each group.<br />
FINDINGS: Waist-to-hip ratio and waist and hip circumferences were<br />
closely (p
Obesitat i AVC<br />
• L’Obesitat s’associa a risc d’AVC fatal i no fatal<br />
amb un RR de 1,5-2,0<br />
• Després d’ajustar per les diverses malalties cardiovasculars<br />
que acompanyen l’obesitat, s’ha vist que<br />
de forma aïllada el sobrepés augmenta el risc<br />
d’AVC<br />
• Diversos estudis han associat:<br />
– el sobrepés en l’adult jove<br />
– els guanys de pes en l’adult<br />
– un elevat quocient cintura-cadera<br />
– un elevat gruix del plec cutani subescapular,<br />
amb un elevat risc d’AVC<br />
• Diversos estudis ha mostrat que l’increment de<br />
l’activitat física protegeix contra el risc d’AVC
Excés de pes i mortalitat en homes no fumadors<br />
Byers T. New Engl J Med. 2006;355:758-60<br />
L’obesitat és letal en la gent gran (>65 a.)
Sobrepés, obesitat i mortalitat en una extensa cohort<br />
prospectiva de persones de 50 a 70 anys<br />
Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006; 355(8): 763-78<br />
BACKGROUND: […] the relation between overweight (a BMI of 25.0<br />
to 29.9) and the risk of death has been questioned.<br />
METHODS: We prospectively examined BMI in relation to the risk of<br />
death from any cause in 527,265 U.S. men and women in the<br />
National Institutes of Health-AARP cohort who were 50 to 71 years<br />
old at enrollment in 1995-1996.<br />
RESULTS: […] . Initial analyses showed an increased risk of death for<br />
the highest and lowest categories of BMI among both men and<br />
women, in all racial or ethnic groups, and at all ages[...].<br />
CONCLUSIONS: Excess body weight during midlife, including<br />
overweight, is associated with an increased risk of death.
Sobrepés, obesitat i mortalitat en una gran cohort prospectiva<br />
de més de 500.00 persones de 50 a 70 anys<br />
Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006;355:763-78<br />
RR<br />
Relació entre index de massa corporal (IMC o BMI) i RR de mort<br />
Taxa crua de mortalitat: 13,6 per 1.000 Taxa crua de mortalitat: 8,9 per 1.000<br />
RR<br />
IMC IMC<br />
Homes Dones
Tipus d’intervencions<br />
d intervencions dietètiques<br />
diet tiques per promoure la salut<br />
Estratègia d’alt risc<br />
• Cribratge per identificar les persones amb elevat risc de malaltia<br />
• Consell dietètic i seguiment personal<br />
Estratègies adreçades a la població<br />
• Proposta de canvis a tota a la població o a grups seleccionats<br />
sobre la composició dels aliments més comuns. Per tal de reduir el<br />
nombre d’individus que arriben a la situació d’alt risc<br />
• Proposta de canvis a determinats productors d’aliments. Pe, es va<br />
recomanar als granjers de Finlàndia la diversificació de la<br />
producció, en lloc de concentrarse en la llet, mantega i nata.<br />
• Proposta de canvis adreçats a la indústria alimentària. Pe, reducció<br />
de la sal afegida (és el 80% de la sal consumida pels individus!), o<br />
dels greixos trans<br />
• Els gustos de la població canvien ràpidament. Pe, el gust de la llet<br />
de baix contingut en greix s’ha acceptat àmpliament, cosa que<br />
abans semblava improbable<br />
• La informació adreçada als consumidors (guies, fulletons,<br />
programes televisius,...) ha estat molt beneficiosa
Principis per a la prevenció prevenci de l’Obesitat l Obesitat<br />
Dietètics:<br />
individu<br />
De promoció<br />
de la salut<br />
• Adequar la ingesta energètica a les necessitats<br />
metabòliques individuals i activitat física desplegada<br />
(Dieta equilibrada)<br />
• Reduir l’aport de calories a partir de greixos saturats<br />
(s’emmagatzenen facilment i és cremen lentament)<br />
• Consum d’aliments d’index glucèmic baix i molt baix<br />
• Consum de proteines procedents de peix o de carn<br />
magra (pollastre, conill)<br />
• Augmentar el consum de fibra dietètica, dels 12-15<br />
g/d recomanats a 30-40 g/d<br />
• Estil de vida favorable a la salut: evitar el sedentarisme i<br />
practicar exercici físic<br />
• Educació nutricional de la població<br />
• Recomanacions sobre continguts de sal, colesterol,…, en el<br />
procés productiu d’alguns aliments
Prevenció primària de l’Obesitat<br />
• Promoció d’una alimentació variada, equilibrada i<br />
saludable<br />
• Augment del consum de fruita, verdura, cereals integrals<br />
i llegums<br />
• Moderació en el consum de greixos totals<br />
• Moderació en el consum d’aliments preparats i dolços<br />
• Promoció de l’exercici físic gratificant, armònic i continuat<br />
• Promoció de l’educació nutricional en el medi escolar,<br />
familiar i comunitari<br />
• Sensibilització dels agents socials i educació per al<br />
consum<br />
Med Clin (Barc). 2000; 15: 587-597
Regla d’or: dd’or:<br />
or:<br />
5 al dia i 4 a la setmana<br />
1. Consum de fruita i verdures: 5<br />
vegades al dia<br />
2. Exercici: 30 minuts, 4 dies a la<br />
setmana<br />
Consell preventiu: “Consumir fruita i verdures 5 vegades<br />
al dia, diariàment, i fer exercici físic durant 30 minuts al<br />
menys 4 dies a la setmana”
Prevenció Prevenci secundària secund ria de l’Obesitat l Obesitat (1)<br />
Prevenció 2ª<br />
• Les persones amb sobrepés i obesitat poden presentar moltes<br />
complicacions i tenen una reducció de l’expectativa de vida del<br />
13-30% –Cal fer prevenció 2ª d’aquestes complicacions i de la reducció de l’expectativa-<br />
• Cal identificar les persones amb sobrepés i obesitat (mitjançant<br />
el càlcul de l’index de massa corporal, de la raó cintura-maluc, del<br />
perímetre de la cintura, i altres)<br />
• En aquestes persones cal vigilar i gestionar de forma<br />
adequada els factors de risc (hipertensió, colesterol alt, ...)<br />
• Es important evitar que avançi el sobrepés i apareguin<br />
complicacions, mitjançant:<br />
– La pèrdua de pes: Recomanar la reducció de la ingesta calòrica,<br />
o el manteniment de la ingesta però amb augment de l’activitat<br />
física (caldria molt exercici, és molt difícil)
Prevenció Prevenci secundària secund ria de l’Obesitat l Obesitat (2)<br />
• Dietes per a la pèrdua de pes (d’aprimament)<br />
– Anys 1960-70s: dietes de baix contingut en hidrats de carboni<br />
i dietes basades en el recompte de calories<br />
– Anys 1980s i actualitat: dietes de baix contingut en greix i<br />
dietes de baixa ingesta calòrica (però diversificada) amb<br />
elevat contingut de fibra<br />
• Ajudes dietètiques per a l’aprimament<br />
– Dietes substitutives “baixes en calories”<br />
– Reductors de la gana (amb glucosa, metil-hemicel·lulosa,...)<br />
– Productes de baixa energia que substitueixen aliments ordinaris:<br />
sacarina, sopa i begudes de baix contingut calòric, llet descremada, ...<br />
– Productes substitutius de part de la dieta, pe, biscuits amb cereals,<br />
carragenats, hemicel·lulosa,...<br />
• Mantenir la reducció del pes aconseguida amb un balanç<br />
calòric equilibrat: calories consumides = calories ingerides
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010: Obesitat<br />
Objectius de salut i de disminució de risc<br />
1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir la mitjana<br />
poblacional de l’IMC per sota de 25 kg/m 2 .<br />
2. D’aquí a l’any 2010 cal que la prevalença d’obesitat<br />
(IMC 30 kg/m 2 ) en la població adulta de 18 a 74<br />
anys no augmenti en relació amb la de l’any 2002.<br />
3. D’aquí a l’any 2010 caldrà que la prevalença<br />
d’obesitat en la població infantil i juvenil no augmenti<br />
i sigui
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010.<br />
Obesitat. Objectius operacionals<br />
1. D’aquí a l’any 2005 caldrà que el 60% de la població<br />
atesa en els centres d’atenció primària tingui registrat el<br />
seu IMC i es diagnostiqui correctament a les persones<br />
amb sobrepès i obesitat.<br />
2. D’aquí a l’any 2005 s’actualitzaran i distribuiran els<br />
protocols dietètics per a l’atenció primària de salut.<br />
3. D’aquí a l’any 2005 es duran a terme programes de<br />
prevenció de l’obesitat en els centres educatius públics i<br />
concertats.<br />
4. D’aquí a l’any 2005 es duran a terme programes de<br />
prevenció de l’obesitat amb una orientació multifactorial.
2. Diabetis<br />
• Tipus I (diabetis mellitus)<br />
– Trastorn autoimmune que destrueix les cèl·lules <br />
• Tipus II (diabetis de l’adult)<br />
– Resistència a la insulina<br />
– Disfunció de les cèl·lules <br />
– És la forma més freqüent (90% dels casos)<br />
• Prediabetis<br />
– Glucèmia basal alterada<br />
– Tolerància alterada a la glucosa
Diabetis mellitus<br />
Tolerància alterada<br />
a la glucosa<br />
Glucèmia basal<br />
alterada<br />
Diagnòstic de la Diabetis<br />
Glucèmia<br />
basal (mg/dl)<br />
126<br />
-<br />
110 -
Diabetis: malaltia crònica que, segons les<br />
projeccions, serà molt prevalent<br />
Prevalença, EEUU (en millons)<br />
35<br />
30<br />
25<br />
20<br />
15<br />
10<br />
5<br />
0<br />
S’ha estimat que als EEUU la prevalença de Diabetis<br />
pràcticament es doblarà en el periode 2000-2030<br />
5,76<br />
17,7<br />
30,3<br />
1980 2000 2030<br />
Wild S et al. Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030. Diabetes<br />
Care 2004;27:1047–1053. CDC. Data and Trends, National Diabetes Surveillance System, 6 Oct. 2005,<br />
http://www.cdc.gov/diabetes/statistics/prev/national/tablepersons.htm.<br />
6
La diabetes: el genoma no ha cambiado,<br />
pero si lo ha hecho nuestro estilo de vida<br />
Prof. Arturo Rolla. Endocrinólogo. Universidad de Harvard. Boston, EEUU<br />
• “La diabetes tipo II en realidad no es nada más que un eufemismo<br />
para decir obesidad: la principal fuerza que hace que avance la<br />
diabetes es la obesidad.<br />
• El genoma no ha cambiado, pero si nuestro estilo de vida. El enemigo<br />
somos nosotros. Es la naturaleza humana que nos lleva a comer cuando<br />
no tenemos hambre, nos hace comer más de lo que necesitamos y nos<br />
empuja a ser sedentarios.<br />
• Todos nacemos con adipocitos que acumulan grasa. A medida que la<br />
acumulan se van distendiendo hasta que al no poder contener más<br />
grasa, la liberan. Y, liberada, va a los músculos y al hígado. Un músculo<br />
lleno de grasa no necesita azucar y se hace resistente a la insulina. Este<br />
azúcar queda flotando en la sangre ... y eso es la diabetes.<br />
• El hígado, a medida que se llena de grasa comienza a producir azúcar y<br />
también colesterol malo.<br />
• Al hacer el diagnóstico de diabetes, se hace el diagnóstico de una muerte<br />
prematura. La diabetes no es sino un signo metabólico de que se avecina<br />
un infarto o un AVC”. ...<br />
Frases extretes de l’entrevista publicada a Medicosypacientes.com. Madrid, 17 nov. 2010
Població amb diabetis (%)<br />
Prevalença de la Diabetis al Canadà<br />
1994/95 – 2000/01<br />
Edat
Global prevalence of diabetes:<br />
estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53
Global prevalence of diabetes:<br />
estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />
OBJECTIVE: The goal of this study was to estimate the prevalence of diabetes<br />
and the number of people of all ages with diabetes for years 2000 and 2030.<br />
RESEARCH DESIGN AND METHODS: Data on diabetes prevalence by age<br />
and sex from a limited number of countries were extrapolated to all 191 World<br />
Health Organization member states and applied to United Nations' population<br />
estimates for 2000 and 2030. […].<br />
RESULTS: The prevalence of diabetes for all age-groups worldwide was<br />
estimated to be 2.8% in 2000 and 4.4% in 2030. The total number of people<br />
with diabetes is projected to rise from 171 million in 2000 to 366 million in<br />
2030. […].<br />
CONCLUSIONS: These findings indicate that the "diabetes epidemic" will<br />
continue even if levels of obesity remain constant. Given the increasing<br />
prevalence of obesity, it is likely that these figures provide an underestimate of<br />
future diabetes prevalence.
Global prevalence of diabetes:<br />
estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />
Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />
http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf
Global prevalence of diabetes:<br />
estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />
Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />
http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf
Global prevalence of diabetes:<br />
estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />
Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />
Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />
http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf
Número estimat de persones amb diabetis en el<br />
món (en milions)<br />
Stumall M, Goldstein BJ, van Haeften TW. Lancet. 2005; 365:1333-46
Número de defuncions segons les principals causes<br />
específiques de mort i segons sexe. Espanya, 2004<br />
Total % Homes Dones<br />
Malalties isquèmiques del cor 38.840 10,4 21.898 16.942<br />
Malalties cerebrovasculars 34.250 9,3 14.201 20.049<br />
Insuficiència cardiaca 19.123 5,1 6.553 12.570<br />
Càncer de bronquis i pulmó 19.065 5,1 16.632 2.433<br />
Demències. Malaltia d’Alzheimer 19.052 5,1 5.988 13.064<br />
Mal. cròniques de vies resp. inferiors 15.517 4,2 11.583 3.934<br />
Diabetis 9.966 2,7 3.924 6.042<br />
Càncer de còlon 9.803 2,6 5.543 4.260<br />
Pneumònia i grip 7.356 2,0 3.847 3.509<br />
Malaltia hipertensiva 6.206 1,7 1.965 4.241<br />
Càncer de mama de la dona 5.833 1,6 --- 5.833<br />
Càncer de estòmac 5.811 1,5 3.611 2.200<br />
Insuficiència renal 5.705 1,5 2.808 2.897<br />
Cáncer de pròstata 5.694 1,5 5.694 --<br />
Accidents de trànsit 4.867 1,3 3.730 1.137<br />
Total 371.934 100,0 194.928 177.006<br />
INE, 2004
Indicador:<br />
Ministerio de Sanidad.<br />
Indicadores, 2009
Incidència de la Diabetes tipus I a Catalunya<br />
Edat<br />
Incidència per<br />
10 5 habitants IC al 95%<br />
0-4 4,4 3,4 – 5,7<br />
5-9 9,9 8,5 – 11,4<br />
10-14 17,5 15,7 – 19,4<br />
15-19 11,4 9,9 – 13,0<br />
20-24 11,3 9,7 – 13,1<br />
25-29 8,5 7,2 – 9,9<br />
Font: Registre de DMID de Catalunya, 1987-1990
Epidemiologia de la Diabetis tipus I<br />
• Inici abans dels 30 anys<br />
• Predomini del sexe masculí<br />
• Diferències geogràfiques importants<br />
• Característica de població caucasiana<br />
• La incidència canvia en emigrants<br />
• Epidèmies de nous casos
Factors de risc de la Diabetis tipus I<br />
• Factors genètics<br />
– Relacionats amb el sistema HLA<br />
• Factors ambientals desencadenants d’un procés<br />
autoimmune que destrueix les cèl·lules <br />
– Toxicitat de nitrits i nitrosamines<br />
– Reacció creuada amb proteïnes de la llet de vaca<br />
– Infeccions víriques (Coxsackie B, citomegalovirus, rubèola)<br />
– Temperatura ambiental (fred)<br />
– Pubertat<br />
• Sobrepés
Factors de risc de la Diabetis tipus II<br />
Factors genètics<br />
• Antecedents familiars (RR = 2)<br />
• Concordança en bessons (90%)<br />
Edat<br />
Estil de vida<br />
• Obesitat<br />
• Obesitat visceral<br />
• Dieta rica en greix saturat, pobra en fibra<br />
• Manca d’activitat física (RR entre 2 i 4)<br />
• Tabaquisme
Diabetis i dieta: risc de begudes amb sucres afegits<br />
9 estudis de cohorts<br />
310.819 participants<br />
15.043 casos de diabetis<br />
4 a 20 anys de seguiment<br />
Enquestes nutricionals
Complicacions de la Diabetis<br />
Cardiovasculars<br />
Retinopatia<br />
Nefropatia<br />
Neuropaties<br />
Risc relatiu de 2 en homes<br />
Risc relatiu de 4 en dones<br />
Incidència del 80% als 20 anys de<br />
malaltia (en tipus I)<br />
Incidència del 35% als 40 anys de<br />
malaltia<br />
Prevalença del 60%
Primària<br />
Secundària<br />
Terciària<br />
Prevenció de la Diabetis<br />
Tipus I<br />
-<br />
-<br />
Pèrdua de pes<br />
Augment d’activitat física<br />
Fàrmacs<br />
Tipus II<br />
Detecció oportunista<br />
Control intensiu glucèmia
Prevenció primària de la diabetis tipus II<br />
• Dos estudis en pacients amb intolerància a la<br />
glucosa han demostrat que:<br />
– La pèrdua de pes<br />
– La reducció del consum de lípids i lípids saturats<br />
– L’augment del consum de fibra<br />
– L’augment de l’exercici físic<br />
redueixen la incidència de diabetis tipus II
Prevenció de les complicacions en la Diabetis<br />
• L’hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú<br />
serien predictors del risc de cardiopatia<br />
isquèmica<br />
• El control intensiu de glucèmia és clau per a<br />
prevenir les complicacions tardanes de les<br />
diabetis tipus I i II<br />
• Els beneficis persisteixen força anys després de<br />
finalitzar el control intensiu
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010. Diabetis<br />
Objectius de salut i de disminució de risc<br />
1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir en un 15% la letalitat<br />
per malaltia isquèmica del cor en les persones amb<br />
diabetis menors de 75 anys.<br />
2. D’aquí a l’any 2010 cal retardar la mitjana d’edat dels<br />
nous casos que presenten insuficiència renal crònica en<br />
persones amb diabetis, tant tipus 1 (retardar 5 anys) com<br />
tipus 2 (retardar 3 anys).<br />
3. D’aquí a l’any 2010 cal reduir en un 50% les<br />
amputacions en persones amb diabetis d’entre 45 i 74<br />
anys.<br />
4. D’aquí a l’any 2010 cal augmentar la proporció de<br />
persones adultes diabètiques que coneixen que ho son<br />
en un 20%.
Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010.<br />
Diabetis. Objectius operacionals<br />
1. Cal haver mesurat la glucèmia en, almenys, el 90% de la<br />
població de risc atesa pels equips d’atenció primària.<br />
2. Més del 50% dels diabètics coneguts i atesos ha de tenir<br />
revisat el fons d’ull en els darrers dos anys.<br />
3. Cal que més del 60% de persones amb diabetis estiguin<br />
en situació de control metabòlic acceptable (HbA1c <<br />
8%).<br />
4. S’haurà incrementat la proporció de diabètics atesos amb<br />
bon control de la pressió arterial en un 70%.<br />
5. S’haurà reduït la proporció de diabètics atesos fumadors,<br />
per sota del 15% en totes les edats i per sota del 25% en<br />
el menors de 65 anys.
Si us plau, preguntes<br />
i dubtes
Insisteixo en les<br />
preguntes i dubtes !
Moltes gràcies per la<br />
vostra atenció