25.04.2013 Views

OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron

OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron

OBESITAT. DIABETIS - Hospital Vall d'Hebron

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

<strong>OBESITAT</strong>. <strong>DIABETIS</strong><br />

1. Obesitat<br />

• Introducció<br />

Introducci<br />

• Epidemiologia descriptiva<br />

• Factors implicats<br />

• Prevenció Prevenci<br />

2. Diabetis<br />

• Epidemiologia<br />

• Prevenció Prevenci<br />

Dr. Josep Vaqué Vaqu<br />

<strong>Hospital</strong> Universitari <strong>Vall</strong> d’Hebron Hebron. . Facultat de Medicina. Medicina.<br />

UAB<br />

25 oct. 2012


Gran expansió expansi de l’Obesitat l Obesitat i la Diabetis<br />

• Obesitat. La prevalença en la població adulta<br />

espanyola és del 14,5% (IC 95%: 13,9-15,1%) (Med Clin<br />

(Barc). 2003;120:608-612)<br />

L’epidèmia de sobrepés i obesitat afecta a tots els<br />

segments de la societat<br />

• Diabetis.- La prevalença de Diabetis a tot el món<br />

era del 2,8% el 2000 i s’estima serà del 4,4% el<br />

2030 (Wild S. Diabetes Care. 2004;27:1047-1053)


1. Sobrepés Sobrep s i Obesitat:<br />

conceptes inicials<br />

• Sobrepés<br />

– Augment de pes, en relació al pes<br />

desitjable per la talla<br />

• Obesitat<br />

– Acumulació excessiva de greix en<br />

l’organisme


Definició d’Obesitat segons l’índex<br />

de massa corporal<br />

Normopès<br />

Sobrepés<br />

Obesitat<br />

Obesitat mòrbida<br />

IMC (Kg/m 2 )<br />

20 - 24,9<br />

25 - 29,9<br />

30 - 34,9<br />

35<br />

• L’índex de massa corporal té bona correlació<br />

amb el percentatge de teixit adipós del cos<br />

• S’utilitza en estudis epidemiològics<br />

IMC <br />

pes<br />

2<br />

(alçada)


Classificacions de l’Obesitat<br />

Distribució<br />

regional<br />

Histològica<br />

Edat d’inici<br />

Central<br />

Fàcio-troncular<br />

Androide<br />

Visceral<br />

En poma<br />

Hiperplàsica<br />

Infantil / puberal<br />

Perifèrica<br />

Hipertròfica<br />

Adulta<br />

Glúteo-femoral<br />

Ginoide<br />

Subcutània<br />

En pera


Classificació segons la distribució regional<br />

Font: Ministerio de Sanidad y Consumo – Protección de la salud –Infancia - Alimentación<br />

http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/infancia/alimentacion/tema2.htm


Distribució regional de l’Obesitat<br />

Obesitat androide Obesitat ginoide<br />

Haslam D, Sattar N, Lean M. Obesity – time to wake up. BMJ. 2006; 333: 640-2


Tipus d’Obesitat segons la raó<br />

cintura/maluc<br />

Raó cintura / maluc <br />

Perímetre cintura<br />

Perímetre maluc<br />

• La raó cintura/maluc informa sobre la distribució<br />

regional del greix corporal<br />

– Perímetre de la cintura: es mesura en el punt<br />

mitjà entre l’arcada costal inferior i l’espina ilíaca<br />

anterosuperior. Informa sobre el greix visceral.<br />

– Perímetre del maluc: es mesura en el punt més<br />

ample del maluc<br />

• També s’utilitza, de forma aïllada, el perímetre de<br />

la cintura, en cm


Copyright ©2006 BMJ Publishing Group Ltd.<br />

Existeix una elevada correlació entre el<br />

perímetre de la cintura i el greix visceral<br />

Han TS et al. Int J Obes Relat Metab Disord 1997;21: 587-93<br />

Greix intra-abdominal en kg<br />

Han, T. S et al. BMJ 2006;333:695-698<br />

Perímetre de la cintura en cm


Prevalencia de la Obesidad en España:<br />

resultados del estudio SEEDO 2000<br />

Aranceta J, Pérez Rodrigo C, Serra L, Ribas Barba L y Grupo Colaborativo para el Estudio de<br />

la Obesidad en España. Med Clin (Barc). 2003;120:608-12<br />

FUNDAMENTO Y OBJETIVO: Se ha estimado la prevalencia de la<br />

obesidad en España sobre la base de datos poblacionales de<br />

mediciones del peso y de la talla en la población adulta de 25 a 60<br />

años .<br />

SUJETOS Y MÉTODO: Análisis de un pool de datos procedentes de<br />

encuestas nutricionales transversales sobre muestras representativas<br />

de población adulta. Se seleccionó una muestra aleatoria de<br />

población de 25 a 60 años participante en las encuestas nutricionales<br />

de [...] (n = 9.885), efectuadas entre 1990 y 2000.<br />

RESULTADOS: La prevalencia de la obesidad fue del 14,5%<br />

(intervalo de confianza [IC] del 95%, 13,93-15,07%).<br />

CONCLUSION: La obesidad es un problema que afecta a una<br />

importante proporción de la población adulta española.


Distribució de la prevalença d’Obesitat a Espanya<br />

Med Clin (Barc). 2003;120:608-12


Prevalença de Sobrepés i Obesitat a Espanya<br />

Med Clin (Barc). 2003;120:608-12


Indicador:<br />

Prevalença global:<br />

15,3%<br />

Ministerio de Sanidad.<br />

Indicadores 2009


Indicador:<br />

La prevalença puja molt amb<br />

l’edat, però en el transcurs del<br />

quinqueni 2001-2006/7 ha<br />

augmentat més en els grups<br />

d’edat més jove<br />

Prevalença homes: 15,6%<br />

Prevalença dones: 15,0%<br />

Ministerio de Sanidad. Indicadores 2009


Obesidad infantil y juvenil en España.<br />

Resultados del Estudio enKid (1998-2000)<br />

Serra Majem L, Ribas Barba L, Aranceta Bartrina J, Perez Rodrigo C<br />

Med Clin (Barc). 2003;121(19):725-732<br />

FUNDAMENTO Y OBJETIVO: [...]. La inexistencia de cifras de prevalencia<br />

de obesidad a escala nacional motivó que el Estudio enKid, diseñado para<br />

evaluar los hábitos alimentarios y el estado nutricional de la población<br />

infantil y juvenil española (1998-2000), incluyera su valoración .<br />

SUJETOS Y MÉTODO: Estudio epidemiológico transversal sobre una<br />

muestra representativa de la población española de 2 a 24 años (n=3.534).<br />

[...]<br />

RESULTADOS: La prevalencia de obesidad en España es del 13,9% , [...].<br />

La obesidad es mayor en varones (15,6%) que en mujeres (12%), y<br />

también el sobrepeso.<br />

CONCLUSIONES: España tiene, en relación con otros países, una<br />

prevalencia intermedia de obesidad. Las tendencias indican un incremento<br />

de la prevalencia de sobrepeso y obesidad infantil y juvenil en las últimas<br />

décadas, más marcado en varones y en edades prepuberales.


Prevalença de l’obesitat infantil i juvenil a Espanya<br />

Med Clin (Barc). 2003;121:725-732


Prevalença dels factors de risc a Catalunya<br />

D M co neg ud a<br />

Ob esit at<br />

Sed ent arisme<br />

( t r eb all)<br />

Sed ent arisme ( t .<br />

lliure)<br />

T ab aq uisme ( d o nes)<br />

T ab aq uisme ( ho mes)<br />

Hip erco lest er o lèmia<br />

HT A co neg ud a<br />

5,6%<br />

14,0%<br />

17,0%<br />

16,5%<br />

15,9%<br />

32,5%<br />

Font: Pla de Salut de Catalunya 2002-2005 / ESCA 2002 / ENCAT 2002<br />

36,2%<br />

41,8%<br />

0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%


Homes<br />

Dones<br />

Prevalença de l’Obesitat en el món<br />

Haslam D, James WP. Lancet 2005;366: 1197-209<br />

Haslam, D. et al. BMJ 2006;333:640-642


Causes de l’Obesitat l Obesitat (1)<br />

1. Composició Composici de la dieta: naturalesa i qualitat dels<br />

aliments<br />

• Dieta d’elevada d elevada densitat energètica energ tica (calories per<br />

queixalada)<br />

– Ingesta de grans quantitats de menjar i/o en<br />

racions desproporcionades<br />

– Excés Exc s de sucres (mono i disacàrids) disac rids)<br />

– Elevat % calòric procedent de greixos<br />

– Consum preferent d’aliments d aliments d’index d index glucèmic gluc mic<br />

elevat<br />

– Consum de menjars precuinats i “fast fast food” food<br />

• No hi ha evidència evid ncia de que cap component aïllat a llat o<br />

simple de la dieta provoqui o eviti el guany de pes


Causes de l’Obesitat l Obesitat (2)<br />

2. Comportament alimentari<br />

• La conducta alimentària aliment ria varia de persona en<br />

persona segons factors fisiològics i psicològics.<br />

Les persones amb sobrepés sobrep s tenen tendència tend ncia a<br />

infraestimar la seva ingesta d’aliments d aliments<br />

• La palatibilidad dels aliments afecta la conducta<br />

alimentària aliment ria. . L’elevada elevada palatibilitat dels productes<br />

processats fa que n’augmenti n augmenti el total consumit i,<br />

per tant, el total calòric<br />

• La gent menja més, m s, si se’ls se ls ofereix escollir<br />

• “Ambient Ambient obesogènic<br />

obesog nic”: menjar fora de casa


Causes de l’Obesitat l Obesitat (3)<br />

3. Despesa energètica: energ tica: estil de vida inadequat<br />

• L’epid epidèmia mia d’obesitat d obesitat va iniciar-se iniciar se fa uns 20 anys<br />

quan el nivell d’activitat d activitat física f sica de la gent va caure<br />

per sota de cert dintell, sota el qual la despesa<br />

energètica energ tica és s insuficient per regular l’apetit l apetit, , i de<br />

forma paradoxal es va desenvolupar un<br />

increment del consum d’aliments d aliments<br />

• Sedentarisme en el treball i/o en el temps lliure<br />

• Manca d’exercici d exercici físic sic<br />

4. Factors socials desfavorables<br />

• Nivell sòcio-econòmic sòcio econòmic baix


Causes de l’Obesitat l Obesitat (i 4)<br />

5. Factors genètics gen tics (obesitat essencial)<br />

• Famílies Fam lies en què qu la majoria de membres són s n<br />

obesos<br />

• Síndromes ndromes que cursen amb obesitat<br />

6. Factors neuroendocrins<br />

• Predisposició Predisposici a l’obesitat l obesitat?: ?: es possible que hi hagi<br />

persones amb una deficient termogenèsi termogen si induida<br />

per la dieta, dieta,<br />

o amb un baix matabolisme basal en<br />

relació relaci al pes<br />

• Factors hormonals<br />

7. Altres factors. factors.<br />

• P.e., en deixar de fumar es guanya pes


Indicador:<br />

Total calories<br />

Ministerio de Sanidad.<br />

Indicadores 2009<br />

% greixos


Indicador:<br />

Ministerio de Sanidad.<br />

Indicadores 2009<br />

La ingesta total de glúcids ha de<br />

suposari un 55-75% de l’energia<br />

diària<br />

La ingesta total de greixos ha de<br />

suposar un 30-35% de l’energia<br />

diària<br />

Saturats 7-8%<br />

Monoinsaturats 15-20%<br />

Poliinsaturats 5%<br />

La ingesta total de proteïnes ha<br />

de suposar un 10-15% de l’energia<br />

diària


Indicador:<br />

% de població que no<br />

realitza cap activitat<br />

física de tipus moderat<br />

37-50%<br />

>50%<br />

>50%<br />


Index glucèmic, gluc mic, IG (1)<br />

• L’IG és un sistema numèric (%) que mesura la capacitat<br />

d’un hidrat de carboni (glúcid) d’augmentar la glucèmia<br />

• A igual quantitat de glúcids en un aliment, la glucèmia serà<br />

diferent segons la naturalesa d’aquest aliment. L’augment<br />

depén de la proporció de glúcids absorbida que es<br />

transforma en glucosa, p.e.:<br />

Calories en una ració de Calories disponibles en l’organisme<br />

100 g de glúcid pur en forma de glucosa després de l’absorció<br />

IG<br />

Xarop de gucosa 400 kcal 400 kcal ---<br />

Patates fregides 400 kcal 380 kcal (380/400 = 95%)<br />

Pa blanc 400 kcal 280 kcal (280/400 = 70%)<br />

Llenties 400 kcal 120 kcal (120/400 = 30%)


Index glucèmic, gluc mic, IG (2)<br />

• Un IG baix produeix un augment petit de la glucèmia; un<br />

aliment amb un IG alt produeix un increment intens<br />

• L’IG de la glucosa és de 100, això significa que quan arriba<br />

a l’intesti és absobida de forma completa (100%). L’IG de<br />

les patates fregides és del 95%, el del sucre blanc 95%,<br />

donut 75%, croissant 70%, pa blanc complet 65%, gelat<br />

60%, tomàquet fregit 45%, sigrons 35%, llenties 30%,<br />

taronja fresca 35%<br />

• Per evitar l’increment de pes, i per perdre’l, cal elegir de<br />

forma preferent glúcids que tinguin un IG baix o molt baix<br />

(igual o inferior a 35)<br />

• Aliments amb un IG baix: cereals complets, fruites<br />

• Aliments amb un IG molt baix: verdures, llegums<br />

Foster-Powell K, Holt S, Brand-Miller JC. International table of glycemic index and glycemic load values: 2002. Am J Clin Nutr 2002;76:5-56


Fast-food habits, weight gain, and insulin resistance (the CARDIA<br />

study): 15-year prospective analysis<br />

Pereira MA, Kartashov AI, Ebbeling CB, Van Horn L. Lancet. 2005; 365:36-42<br />

BACKGROUND: Fast-food consumption has increased greatly in the<br />

USA during the past three decades. However, the effect of fast food<br />

on risk of obesity and type 2 diabetes has received little attention.[...]<br />

METHODS: Participants for the CARDIA study included 3031 young<br />

(age 18-30 years in 1985-86) black and white adults who were<br />

followed up with repeated dietary assessment. [...]<br />

FINDINGS: [...] After adjustment for lifestyle factors, baseline fastfood<br />

frequency was directly associated with changes in<br />

bodyweight in both black (p=0.0050) and white people (p=0.0013).<br />

[...].<br />

INTERPRETATION: Fast-food consumption has strong positive<br />

associations with weight gain and insulin resistance, suggesting<br />

that fast food increases the risk of obesity and type 2 diabetes.


Símptomes físics<br />

C. Cardiovasculars<br />

C. Metabòliques<br />

C. Neoplàsiques<br />

C. Respiratòries<br />

C. Digestives<br />

C. Endocrines<br />

C. Psicològiques<br />

C. Articulars<br />

C. Socials<br />

Complicacions de l’Obesitat<br />

Cansament, Sensació d’ofec, Venes varicoses, Lumbago,<br />

Edemes/cel·lulitis, Sudoració, Intertrigo, Incontinència d’estrés<br />

Hipertensió arterial, infart de miocardi, accident vascular<br />

cerebral (AVC): la relació cintura/maluc n’és un factor indicador<br />

Diabetes mellitus tipus II i Hiperuricèmia (s’associen a obesitat<br />

central), Hiperlipidèmia, Hipercoagulació<br />

Homes: Càncer de còlon, recte i pròstata<br />

Dones: Càncer d’endometri, cèrvix, mama, ovari<br />

Síndrome d’obesitat-hipoventilació<br />

Litiasi biliar, Esteatosi hepàtica, Hèrnia de hiatus<br />

Hirsutisme, Oligomenorrea/infertilitat<br />

Baixa autoestima, Imatge corporal distorsionada, Depressió,<br />

Auto-decepció<br />

Agreuja l’artropatia artròsica<br />

Aïllament, Agorafobia, Atur, Estrés familiar/marital, Discriminació


Risc de les complicacions de l’Obesitat<br />

segons la mida de la cintura (en cm)<br />

Homes<br />

< 94<br />

94 -101,9<br />

102<br />

Dones<br />

< 80<br />

80 - 87,9<br />

88<br />

Risc de<br />

complicacions*<br />

Lleu (El propi individu ha<br />

d’adoptar mesures)<br />

Augmentat (Necessita<br />

ajuda professional)<br />

Alt (Necessita ajuda<br />

professional)<br />

*Diabetis mellitus tipus II, cardiopatia isquèmica o hipertensió arterial<br />

Han T S., et al. BMJ 2006;333:695-698


Obesitat i Hipertensió (1)<br />

• L’IMC mostra una important correlació amb la<br />

pressió arterial i la prevalença d’hipertensió<br />

• El recent increment de sobrepés i obesitat a<br />

Espanya, Europa i EEUU, en adults i infants, pot<br />

explicar, en part, l’increment associat de la<br />

prevalença d’hipertensió en la passada dècada<br />

• En l’estudi NHANES-III, els homes i dones<br />

obesos tenien una prevalença d’hipertensió que<br />

anava del 49% al 64%. En els infants, l’obesitat i<br />

el guany de pes s’han associat també a un<br />

increment de la hipertensió


Obesitat i Hipertensió (2)<br />

• Segons l’estudi Framingham un guany de pes del<br />

5% s’associa a un increment de la incidència<br />

d’hipertensió del 20-30%<br />

• Els assajos clínics documenten que la reducció de<br />

pes s’asocia a una disminució de la pressió arterial i<br />

de la incidència d’hipertensió<br />

• L’obesitat s’associa a la resistència a la insulina, i la<br />

pèrdua de pes a l’increment de la sensibilitat a la<br />

insulina. La constel·lació de resistència a la insulina,<br />

augment dels triglicèrids sèrics, disminució del<br />

colesterol HDL, i hipertensió, ha estat anomenat<br />

“Síndrome X”


Obesity and the risk of Myocardial Infarction in 27000<br />

participants from 52 countries: a case-control study<br />

Yusuf S, Hawken S, Ounpuu S, Bautista L, Franzosi MG; INTERHEART Study Investigators.<br />

Lancet. 2005; 366: 1640-1649<br />

BACKGROUND: […] We aimed to assess whether markers of obesity,<br />

especially waist-to-hip ratio, would be stronger indicators of myocardial<br />

infarction than body-mass index (BMI), the conventional measure.<br />

METHODS: We did a standardized case-control study of acute<br />

myocardial infarction with 27 098 participants in 52 countries (12,461<br />

cases and 14,637 controls) representing several major ethnic groups.<br />

We assessed the relation between BMI, waist and hip circumferences,<br />

and waist-to-hip ratio to myocardial infarction overall and for each group.<br />

FINDINGS: Waist-to-hip ratio and waist and hip circumferences were<br />

closely (p


Obesitat i AVC<br />

• L’Obesitat s’associa a risc d’AVC fatal i no fatal<br />

amb un RR de 1,5-2,0<br />

• Després d’ajustar per les diverses malalties cardiovasculars<br />

que acompanyen l’obesitat, s’ha vist que<br />

de forma aïllada el sobrepés augmenta el risc<br />

d’AVC<br />

• Diversos estudis han associat:<br />

– el sobrepés en l’adult jove<br />

– els guanys de pes en l’adult<br />

– un elevat quocient cintura-cadera<br />

– un elevat gruix del plec cutani subescapular,<br />

amb un elevat risc d’AVC<br />

• Diversos estudis ha mostrat que l’increment de<br />

l’activitat física protegeix contra el risc d’AVC


Excés de pes i mortalitat en homes no fumadors<br />

Byers T. New Engl J Med. 2006;355:758-60<br />

L’obesitat és letal en la gent gran (>65 a.)


Sobrepés, obesitat i mortalitat en una extensa cohort<br />

prospectiva de persones de 50 a 70 anys<br />

Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006; 355(8): 763-78<br />

BACKGROUND: […] the relation between overweight (a BMI of 25.0<br />

to 29.9) and the risk of death has been questioned.<br />

METHODS: We prospectively examined BMI in relation to the risk of<br />

death from any cause in 527,265 U.S. men and women in the<br />

National Institutes of Health-AARP cohort who were 50 to 71 years<br />

old at enrollment in 1995-1996.<br />

RESULTS: […] . Initial analyses showed an increased risk of death for<br />

the highest and lowest categories of BMI among both men and<br />

women, in all racial or ethnic groups, and at all ages[...].<br />

CONCLUSIONS: Excess body weight during midlife, including<br />

overweight, is associated with an increased risk of death.


Sobrepés, obesitat i mortalitat en una gran cohort prospectiva<br />

de més de 500.00 persones de 50 a 70 anys<br />

Adams KF, Schatzkin A, Harris TB, Kipnis V. New Engl J Med. 2006;355:763-78<br />

RR<br />

Relació entre index de massa corporal (IMC o BMI) i RR de mort<br />

Taxa crua de mortalitat: 13,6 per 1.000 Taxa crua de mortalitat: 8,9 per 1.000<br />

RR<br />

IMC IMC<br />

Homes Dones


Tipus d’intervencions<br />

d intervencions dietètiques<br />

diet tiques per promoure la salut<br />

Estratègia d’alt risc<br />

• Cribratge per identificar les persones amb elevat risc de malaltia<br />

• Consell dietètic i seguiment personal<br />

Estratègies adreçades a la població<br />

• Proposta de canvis a tota a la població o a grups seleccionats<br />

sobre la composició dels aliments més comuns. Per tal de reduir el<br />

nombre d’individus que arriben a la situació d’alt risc<br />

• Proposta de canvis a determinats productors d’aliments. Pe, es va<br />

recomanar als granjers de Finlàndia la diversificació de la<br />

producció, en lloc de concentrarse en la llet, mantega i nata.<br />

• Proposta de canvis adreçats a la indústria alimentària. Pe, reducció<br />

de la sal afegida (és el 80% de la sal consumida pels individus!), o<br />

dels greixos trans<br />

• Els gustos de la població canvien ràpidament. Pe, el gust de la llet<br />

de baix contingut en greix s’ha acceptat àmpliament, cosa que<br />

abans semblava improbable<br />

• La informació adreçada als consumidors (guies, fulletons,<br />

programes televisius,...) ha estat molt beneficiosa


Principis per a la prevenció prevenci de l’Obesitat l Obesitat<br />

Dietètics:<br />

individu<br />

De promoció<br />

de la salut<br />

• Adequar la ingesta energètica a les necessitats<br />

metabòliques individuals i activitat física desplegada<br />

(Dieta equilibrada)<br />

• Reduir l’aport de calories a partir de greixos saturats<br />

(s’emmagatzenen facilment i és cremen lentament)<br />

• Consum d’aliments d’index glucèmic baix i molt baix<br />

• Consum de proteines procedents de peix o de carn<br />

magra (pollastre, conill)<br />

• Augmentar el consum de fibra dietètica, dels 12-15<br />

g/d recomanats a 30-40 g/d<br />

• Estil de vida favorable a la salut: evitar el sedentarisme i<br />

practicar exercici físic<br />

• Educació nutricional de la població<br />

• Recomanacions sobre continguts de sal, colesterol,…, en el<br />

procés productiu d’alguns aliments


Prevenció primària de l’Obesitat<br />

• Promoció d’una alimentació variada, equilibrada i<br />

saludable<br />

• Augment del consum de fruita, verdura, cereals integrals<br />

i llegums<br />

• Moderació en el consum de greixos totals<br />

• Moderació en el consum d’aliments preparats i dolços<br />

• Promoció de l’exercici físic gratificant, armònic i continuat<br />

• Promoció de l’educació nutricional en el medi escolar,<br />

familiar i comunitari<br />

• Sensibilització dels agents socials i educació per al<br />

consum<br />

Med Clin (Barc). 2000; 15: 587-597


Regla d’or: dd’or:<br />

or:<br />

5 al dia i 4 a la setmana<br />

1. Consum de fruita i verdures: 5<br />

vegades al dia<br />

2. Exercici: 30 minuts, 4 dies a la<br />

setmana<br />

Consell preventiu: “Consumir fruita i verdures 5 vegades<br />

al dia, diariàment, i fer exercici físic durant 30 minuts al<br />

menys 4 dies a la setmana”


Prevenció Prevenci secundària secund ria de l’Obesitat l Obesitat (1)<br />

Prevenció 2ª<br />

• Les persones amb sobrepés i obesitat poden presentar moltes<br />

complicacions i tenen una reducció de l’expectativa de vida del<br />

13-30% –Cal fer prevenció 2ª d’aquestes complicacions i de la reducció de l’expectativa-<br />

• Cal identificar les persones amb sobrepés i obesitat (mitjançant<br />

el càlcul de l’index de massa corporal, de la raó cintura-maluc, del<br />

perímetre de la cintura, i altres)<br />

• En aquestes persones cal vigilar i gestionar de forma<br />

adequada els factors de risc (hipertensió, colesterol alt, ...)<br />

• Es important evitar que avançi el sobrepés i apareguin<br />

complicacions, mitjançant:<br />

– La pèrdua de pes: Recomanar la reducció de la ingesta calòrica,<br />

o el manteniment de la ingesta però amb augment de l’activitat<br />

física (caldria molt exercici, és molt difícil)


Prevenció Prevenci secundària secund ria de l’Obesitat l Obesitat (2)<br />

• Dietes per a la pèrdua de pes (d’aprimament)<br />

– Anys 1960-70s: dietes de baix contingut en hidrats de carboni<br />

i dietes basades en el recompte de calories<br />

– Anys 1980s i actualitat: dietes de baix contingut en greix i<br />

dietes de baixa ingesta calòrica (però diversificada) amb<br />

elevat contingut de fibra<br />

• Ajudes dietètiques per a l’aprimament<br />

– Dietes substitutives “baixes en calories”<br />

– Reductors de la gana (amb glucosa, metil-hemicel·lulosa,...)<br />

– Productes de baixa energia que substitueixen aliments ordinaris:<br />

sacarina, sopa i begudes de baix contingut calòric, llet descremada, ...<br />

– Productes substitutius de part de la dieta, pe, biscuits amb cereals,<br />

carragenats, hemicel·lulosa,...<br />

• Mantenir la reducció del pes aconseguida amb un balanç<br />

calòric equilibrat: calories consumides = calories ingerides


Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010: Obesitat<br />

Objectius de salut i de disminució de risc<br />

1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir la mitjana<br />

poblacional de l’IMC per sota de 25 kg/m 2 .<br />

2. D’aquí a l’any 2010 cal que la prevalença d’obesitat<br />

(IMC 30 kg/m 2 ) en la població adulta de 18 a 74<br />

anys no augmenti en relació amb la de l’any 2002.<br />

3. D’aquí a l’any 2010 caldrà que la prevalença<br />

d’obesitat en la població infantil i juvenil no augmenti<br />

i sigui


Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010.<br />

Obesitat. Objectius operacionals<br />

1. D’aquí a l’any 2005 caldrà que el 60% de la població<br />

atesa en els centres d’atenció primària tingui registrat el<br />

seu IMC i es diagnostiqui correctament a les persones<br />

amb sobrepès i obesitat.<br />

2. D’aquí a l’any 2005 s’actualitzaran i distribuiran els<br />

protocols dietètics per a l’atenció primària de salut.<br />

3. D’aquí a l’any 2005 es duran a terme programes de<br />

prevenció de l’obesitat en els centres educatius públics i<br />

concertats.<br />

4. D’aquí a l’any 2005 es duran a terme programes de<br />

prevenció de l’obesitat amb una orientació multifactorial.


2. Diabetis<br />

• Tipus I (diabetis mellitus)<br />

– Trastorn autoimmune que destrueix les cèl·lules <br />

• Tipus II (diabetis de l’adult)<br />

– Resistència a la insulina<br />

– Disfunció de les cèl·lules <br />

– És la forma més freqüent (90% dels casos)<br />

• Prediabetis<br />

– Glucèmia basal alterada<br />

– Tolerància alterada a la glucosa


Diabetis mellitus<br />

Tolerància alterada<br />

a la glucosa<br />

Glucèmia basal<br />

alterada<br />

Diagnòstic de la Diabetis<br />

Glucèmia<br />

basal (mg/dl)<br />

126<br />

-<br />

110 -


Diabetis: malaltia crònica que, segons les<br />

projeccions, serà molt prevalent<br />

Prevalença, EEUU (en millons)<br />

35<br />

30<br />

25<br />

20<br />

15<br />

10<br />

5<br />

0<br />

S’ha estimat que als EEUU la prevalença de Diabetis<br />

pràcticament es doblarà en el periode 2000-2030<br />

5,76<br />

17,7<br />

30,3<br />

1980 2000 2030<br />

Wild S et al. Global prevalence of diabetes: estimates for the year 2000 and projections for 2030. Diabetes<br />

Care 2004;27:1047–1053. CDC. Data and Trends, National Diabetes Surveillance System, 6 Oct. 2005,<br />

http://www.cdc.gov/diabetes/statistics/prev/national/tablepersons.htm.<br />

6


La diabetes: el genoma no ha cambiado,<br />

pero si lo ha hecho nuestro estilo de vida<br />

Prof. Arturo Rolla. Endocrinólogo. Universidad de Harvard. Boston, EEUU<br />

• “La diabetes tipo II en realidad no es nada más que un eufemismo<br />

para decir obesidad: la principal fuerza que hace que avance la<br />

diabetes es la obesidad.<br />

• El genoma no ha cambiado, pero si nuestro estilo de vida. El enemigo<br />

somos nosotros. Es la naturaleza humana que nos lleva a comer cuando<br />

no tenemos hambre, nos hace comer más de lo que necesitamos y nos<br />

empuja a ser sedentarios.<br />

• Todos nacemos con adipocitos que acumulan grasa. A medida que la<br />

acumulan se van distendiendo hasta que al no poder contener más<br />

grasa, la liberan. Y, liberada, va a los músculos y al hígado. Un músculo<br />

lleno de grasa no necesita azucar y se hace resistente a la insulina. Este<br />

azúcar queda flotando en la sangre ... y eso es la diabetes.<br />

• El hígado, a medida que se llena de grasa comienza a producir azúcar y<br />

también colesterol malo.<br />

• Al hacer el diagnóstico de diabetes, se hace el diagnóstico de una muerte<br />

prematura. La diabetes no es sino un signo metabólico de que se avecina<br />

un infarto o un AVC”. ...<br />

Frases extretes de l’entrevista publicada a Medicosypacientes.com. Madrid, 17 nov. 2010


Població amb diabetis (%)<br />

Prevalença de la Diabetis al Canadà<br />

1994/95 – 2000/01<br />

Edat


Global prevalence of diabetes:<br />

estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />

Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53


Global prevalence of diabetes:<br />

estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />

Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />

OBJECTIVE: The goal of this study was to estimate the prevalence of diabetes<br />

and the number of people of all ages with diabetes for years 2000 and 2030.<br />

RESEARCH DESIGN AND METHODS: Data on diabetes prevalence by age<br />

and sex from a limited number of countries were extrapolated to all 191 World<br />

Health Organization member states and applied to United Nations' population<br />

estimates for 2000 and 2030. […].<br />

RESULTS: The prevalence of diabetes for all age-groups worldwide was<br />

estimated to be 2.8% in 2000 and 4.4% in 2030. The total number of people<br />

with diabetes is projected to rise from 171 million in 2000 to 366 million in<br />

2030. […].<br />

CONCLUSIONS: These findings indicate that the "diabetes epidemic" will<br />

continue even if levels of obesity remain constant. Given the increasing<br />

prevalence of obesity, it is likely that these figures provide an underestimate of<br />

future diabetes prevalence.


Global prevalence of diabetes:<br />

estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />

Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />

Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />

http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf


Global prevalence of diabetes:<br />

estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />

Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />

Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />

http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf


Global prevalence of diabetes:<br />

estimates for the year 2000 and projections for 2030<br />

Wild S, Roglic G, Green A, Sicree R, King H. Diabetes Care. 2004; 27(5):1047-53<br />

Font: http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/diabprev<br />

http://www.who.int/diabetes/actionnow/en/ diabprev.pdf pdf


Número estimat de persones amb diabetis en el<br />

món (en milions)<br />

Stumall M, Goldstein BJ, van Haeften TW. Lancet. 2005; 365:1333-46


Número de defuncions segons les principals causes<br />

específiques de mort i segons sexe. Espanya, 2004<br />

Total % Homes Dones<br />

Malalties isquèmiques del cor 38.840 10,4 21.898 16.942<br />

Malalties cerebrovasculars 34.250 9,3 14.201 20.049<br />

Insuficiència cardiaca 19.123 5,1 6.553 12.570<br />

Càncer de bronquis i pulmó 19.065 5,1 16.632 2.433<br />

Demències. Malaltia d’Alzheimer 19.052 5,1 5.988 13.064<br />

Mal. cròniques de vies resp. inferiors 15.517 4,2 11.583 3.934<br />

Diabetis 9.966 2,7 3.924 6.042<br />

Càncer de còlon 9.803 2,6 5.543 4.260<br />

Pneumònia i grip 7.356 2,0 3.847 3.509<br />

Malaltia hipertensiva 6.206 1,7 1.965 4.241<br />

Càncer de mama de la dona 5.833 1,6 --- 5.833<br />

Càncer de estòmac 5.811 1,5 3.611 2.200<br />

Insuficiència renal 5.705 1,5 2.808 2.897<br />

Cáncer de pròstata 5.694 1,5 5.694 --<br />

Accidents de trànsit 4.867 1,3 3.730 1.137<br />

Total 371.934 100,0 194.928 177.006<br />

INE, 2004


Indicador:<br />

Ministerio de Sanidad.<br />

Indicadores, 2009


Incidència de la Diabetes tipus I a Catalunya<br />

Edat<br />

Incidència per<br />

10 5 habitants IC al 95%<br />

0-4 4,4 3,4 – 5,7<br />

5-9 9,9 8,5 – 11,4<br />

10-14 17,5 15,7 – 19,4<br />

15-19 11,4 9,9 – 13,0<br />

20-24 11,3 9,7 – 13,1<br />

25-29 8,5 7,2 – 9,9<br />

Font: Registre de DMID de Catalunya, 1987-1990


Epidemiologia de la Diabetis tipus I<br />

• Inici abans dels 30 anys<br />

• Predomini del sexe masculí<br />

• Diferències geogràfiques importants<br />

• Característica de població caucasiana<br />

• La incidència canvia en emigrants<br />

• Epidèmies de nous casos


Factors de risc de la Diabetis tipus I<br />

• Factors genètics<br />

– Relacionats amb el sistema HLA<br />

• Factors ambientals desencadenants d’un procés<br />

autoimmune que destrueix les cèl·lules <br />

– Toxicitat de nitrits i nitrosamines<br />

– Reacció creuada amb proteïnes de la llet de vaca<br />

– Infeccions víriques (Coxsackie B, citomegalovirus, rubèola)<br />

– Temperatura ambiental (fred)<br />

– Pubertat<br />

• Sobrepés


Factors de risc de la Diabetis tipus II<br />

Factors genètics<br />

• Antecedents familiars (RR = 2)<br />

• Concordança en bessons (90%)<br />

Edat<br />

Estil de vida<br />

• Obesitat<br />

• Obesitat visceral<br />

• Dieta rica en greix saturat, pobra en fibra<br />

• Manca d’activitat física (RR entre 2 i 4)<br />

• Tabaquisme


Diabetis i dieta: risc de begudes amb sucres afegits<br />

9 estudis de cohorts<br />

310.819 participants<br />

15.043 casos de diabetis<br />

4 a 20 anys de seguiment<br />

Enquestes nutricionals


Complicacions de la Diabetis<br />

Cardiovasculars<br />

Retinopatia<br />

Nefropatia<br />

Neuropaties<br />

Risc relatiu de 2 en homes<br />

Risc relatiu de 4 en dones<br />

Incidència del 80% als 20 anys de<br />

malaltia (en tipus I)<br />

Incidència del 35% als 40 anys de<br />

malaltia<br />

Prevalença del 60%


Primària<br />

Secundària<br />

Terciària<br />

Prevenció de la Diabetis<br />

Tipus I<br />

-<br />

-<br />

Pèrdua de pes<br />

Augment d’activitat física<br />

Fàrmacs<br />

Tipus II<br />

Detecció oportunista<br />

Control intensiu glucèmia


Prevenció primària de la diabetis tipus II<br />

• Dos estudis en pacients amb intolerància a la<br />

glucosa han demostrat que:<br />

– La pèrdua de pes<br />

– La reducció del consum de lípids i lípids saturats<br />

– L’augment del consum de fibra<br />

– L’augment de l’exercici físic<br />

redueixen la incidència de diabetis tipus II


Prevenció de les complicacions en la Diabetis<br />

• L’hemoglobina glicosilada i la glucèmia en dejú<br />

serien predictors del risc de cardiopatia<br />

isquèmica<br />

• El control intensiu de glucèmia és clau per a<br />

prevenir les complicacions tardanes de les<br />

diabetis tipus I i II<br />

• Els beneficis persisteixen força anys després de<br />

finalitzar el control intensiu


Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010. Diabetis<br />

Objectius de salut i de disminució de risc<br />

1. D’aquí a l’any 2010 cal disminuir en un 15% la letalitat<br />

per malaltia isquèmica del cor en les persones amb<br />

diabetis menors de 75 anys.<br />

2. D’aquí a l’any 2010 cal retardar la mitjana d’edat dels<br />

nous casos que presenten insuficiència renal crònica en<br />

persones amb diabetis, tant tipus 1 (retardar 5 anys) com<br />

tipus 2 (retardar 3 anys).<br />

3. D’aquí a l’any 2010 cal reduir en un 50% les<br />

amputacions en persones amb diabetis d’entre 45 i 74<br />

anys.<br />

4. D’aquí a l’any 2010 cal augmentar la proporció de<br />

persones adultes diabètiques que coneixen que ho son<br />

en un 20%.


Pla de salut de Catalunya per a l’any 2010.<br />

Diabetis. Objectius operacionals<br />

1. Cal haver mesurat la glucèmia en, almenys, el 90% de la<br />

població de risc atesa pels equips d’atenció primària.<br />

2. Més del 50% dels diabètics coneguts i atesos ha de tenir<br />

revisat el fons d’ull en els darrers dos anys.<br />

3. Cal que més del 60% de persones amb diabetis estiguin<br />

en situació de control metabòlic acceptable (HbA1c <<br />

8%).<br />

4. S’haurà incrementat la proporció de diabètics atesos amb<br />

bon control de la pressió arterial en un 70%.<br />

5. S’haurà reduït la proporció de diabètics atesos fumadors,<br />

per sota del 15% en totes les edats i per sota del 25% en<br />

el menors de 65 anys.


Si us plau, preguntes<br />

i dubtes


Insisteixo en les<br />

preguntes i dubtes !


Moltes gràcies per la<br />

vostra atenció

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!