Magatzems La Moda - Memòria Esquerra

memoriaesquerra.cat

Magatzems La Moda - Memòria Esquerra

ANY 2

BADALONA, 7 D' ABRIL DE 1934 NúNi, 28—=

Dues menes d'Alcaldes

T A

violència de la campanya suara encetada contra el nostre Alcalde En Joan

J Deulofeu, ens suggereig un seguit de consideracions sobre les condicions de

tacte i capacitat que ha de demostrar un Alcalde en l'exercici de la seva funció

de govern. Un bon Alcalde ha de deixar content a tothom o ha de seguir una política

determinada d'acord amb els postulats del seu partit i amb el programa que

oferí desenrotllar. als seus electors durant la campanya electoral?

Si les funcions de l'Alcaldia fossin purament governatives, és evident que el

millor Alcalde fora aquell que deixés satisfet major nombre de ciutadans. L'ordre

bastit damunt la justícia, la tranquillitat assenktada damunt el viure exercici dels drets

civils i. el respecte a1 règim imperant per voluntat de la majoria del poble, són. coses

que plauen a tothom i l'Alcalde que les mantingui a ultrança ha d'ésser com a consequència

el millor dels Alcaldes. Aquest és el nostre parer i aquest és el parer del

nostre Alcalde per tant com queda reflexat en la seva actuació.

Però l'Alcalde és a més el capitost d'una majoria que va a l'Ajuntament a implantar

una politica municipal determinada. En aquest aspecte és impossible que

l`Alcalde actuí al gust de tothom, perqué una política d'esquerra no plaurà mai als

poiftics de dreta i viceversa. Considerat sota aquest aspecte, el millor dels Alcaldes

serà aquell que deixi més satisfets als que el votaren i més disgustats als que votaren

el seu contrincant. Aquest és el nostre parer i aquest és el parer del nostre Alcalde

per tant com ha desencadenat totes les fúries de la gent reaccionària i anticatalana

de Badalona.

En l'actuació governativa d'un Alcalde el millor termómetre és l'opinió pública.

En l`actuació municipal el millor termómetre és l'oposició del seu partit i més

encara la censura que vingui del partit contrari. L'Alcalde que desenrotlli una política

municipal a gust de tothom és un alcalde que claudica, que traeix al seu ideari.

L'Alcalde que s'enorgulleix d'haver evitat els atacs dels seus contraris és senzillament

una patum i és per dissort un exemplar molt corrent a Badalona, tant, que tota

la política municipal de quinze anys ençà en porta l'empremta grotesca i infecunda.

Pot estar satisfet el nostre Alcalde de l'enrenou que ha aixecat. Mentre aquest

enrenou duri, li acosellem que tiri al dret. El dia que cessin els brams de la caverna

lliguero-lerrouxista serà qüestió de posar-se en guàrdia. Serà una calma precursora

del pitjor dels naufragis.

• nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn a1nnnnnnn11nnnnn111 nnnnnnnnnnnnnnnnnn1nnnnnnn


n Magatzems La Moda

a

• Prat de la Riba, 39, 41, 43 •

s

n

Gran novetat en vestits alta fantasia a preus sense competència

Vestits percal dibuixos nous D D D 9 pessetes

an

n

a Vestits llana tots colors n D D 20 A a

Vestits sedeta estampada D » » 20 n

a Descompte deu per cent en cretona

•▪ •••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••


L'esquerrisme del

senyor Lerroux

Han passat tres anys de la proclamació de la República

i avui el govern que presideix el mejor J nuis

noble republicano espanyol seTior Lerroux, interpretant

l'esperit revolucionari del 14 d'Abri! de 1931,

deixa en llibertat als millors amics que té la República

corri són els senyors Sanjurjo, Anido, Sotelo,

,etc., i a tots els detinguts per tinença il •ücita d'arma.

Interpretant també l`esperit laic de la República

s'aproven a les Corts uns pressupostos de 16.000.000

de pessetes pels pobrets capellans.

Però no acaba aqui l'obra republicana i esquerrista

del mejor republicano espanol sentor Lerrox, en

l'últim conseil de ministres s'ha autoritzat al senyor

Alvarez Valdés perquè presenti, d'acord amb gla

Constitució Espanyola - els que diuen el contrari no

saben de que van - un projecte de llei per a la implantació

de la pena de mort.

No és pot negar que el senyor Lerroux . des de la

presidència està fent obra positiva per a la pacificació

ciutadana. Si amb aquests acords no us doneu

per convençut diré que amb politica sou un vertader

neòfit.

1 ara per acabar copiaré un paragraf del manifest

que el 13 de març [e1'1931 llençà a l'opinió pública

«Estat Català» perquè els lectors es donguin compte

de l'equivocats que estan els que creuen que aquest

paragraf pot aplicar-se a les circumstàncies

actuals, ja que mentre tinguem governants tan nobles

i que interpreten amb tanta justesa l`estat d'opinió

crec que són desplaçades certes manifestacions.

Diu el paragraf en -giiestió:

«Autors i actors de la dictadura encara persisteixen,

malgrat la caiguda del seu testaferro, i troben

llur aval i llur força en el focus conservador i reaccionari

que governa l'Estat Espanyol».

PORTANTVEU DEL CENTRI CATALÀ D' ESQUERRA

REPUBLICANA. - Direcció i Administració: Sant Anastasi, 2

Subscripció: 0'75 al mes

Número solt: 20 cèntims

No es publiquen les notes pregades que no vinguin escrites en

catalâ.Prohi6ida la reproducció d'articles sense citar la procedència

Reflector cosmopolita

Dies enrera, un diari barceloní publicava la fotografia

d'un grup de «balilas» italians integrat per

criatures encara, formats com si fossin soldats.

Segurament el «Duce» deu creure's que la disciplina

i l'ensenyament militar en els infants des de la

seva niés tendra edat és un dels èxits tinguts en la

seva llarga carrera de dictador quan en realitat no

és més que una imposició inhumana. No es concebeix

que els infants sels hi pugui fer agafar una escopeta

i seguir una disciplina en lloc de deixar-los esplaiar

amb els seus jocs predilectes.

Avui aquests infants quan senten parlar de Mussolini

deuen escoltar amb el mateix interès que si

sentissin parlar del César. Mussolini és el seu heroi.

L'home que contempla Itàlia humiliada als sens peus

tomb la mateixa satisfacció que Neró contemplava

Roma encesa com un Parell geganti, per ells ho es tot:

Però qui sab si demà, quan la seva intel.ligència i

els seus sentiments s'hagin despertat emprarà aquesta

educació semi-militar que ara se li dóna per aixecar-se

contra el dictador i fer-lo caure del lloc preeminent

on es troba ara.

Mussolini, Mussolini, el retrat dels «balilas» formats

com soldats de debó m'ha fet somriure. Qui sab

si aquests noiets un dia us diran que no hi ha altra

voluntat que la del poble i seran ells els que alliberaran

Itàlia de les vostres urpes. I serà llavors, sense

dictador ni rei d'opereta, com la pàtria de Garibaldi

farà la seva via tranquil.la i pròspera com un riu que

nio necessita pas que siguin els homes els qui li

senyalin la ruta.

Joaquim Bosch i Garriga

Illllll111111111111IIII1111IIIlliFllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll llit11111111111111111111

Ferreteria Bateria de Cuina

Material Elèctric

A. Ribô Albiol

Francesc Layret, 179 - 181 BADALONA


3 EL POBLE

Polítics compefenfs?... Tifes

Estem tant acostumats a sentir parlar dels tècnics

de la Lliga, de llur competència i capacitat i tant

acostumats a llurs fracassos i bunyols, que la paraula

«tècnic» ha perdut ja per a nosaltres el seu veritahie

sentit. Llegint els llibres de Cambó copiats dels

de fleineman i escoltant les conferències de Bausili

i Vidal i Guardiola, reproduccions fidels de les de

Delaisi, hem arribat a fer-nos el•càrrec que un tècnic

en qüestions econòmiques és a casa nostra ni niés ni

menys que un lloro de repetició i que no val la pena

d'esmerçar-hi el temps.

Ara però la malura s'ha estès, i a Badalona • han

sorgit també els tècnics de

la Lliga. Tècnics que donen

conferències demostrant

que dèficit és el contrari de

superàvit i que els deutes

són el resultat de gastar

més del que hem té. Parallelament

a aquest davasall

d'erudició• és parla a tot

drap de la incompetència

del nostre Alcalde i dels demés

homes de la majoria

consistorial, del descrèdit a

que està abocat el nostre

Ajuntament i de la monstruositat

que representa . el

tenir apartats de les tasques

de govern, homes tant competents

com el senyor Vives,

aquell que és escoltat amb

gran unció i amb boca-badada

en aquelles reunions

de la Patronal on s'aplega

Iota la ignorància i el creti-

nisme i on es demostra que per a abassegar fortunes,

la ciència més aviat és una nosa.

Una mica de modèstia, senyors set-ciències de la

Lliga, que la saviesa no és monopoli dels adinerats.

Els homes de l'Esquerra també sabem llegir i escriure

i encara que els nostres mitjans no ens permeten

ésser subscriptors de la Fundació Bernat Metge i tenir-la

al nostre despatx per a fer goig i enlluernar els

visitants, també hem entrat en el món de la cultura.

I quan a_ questa cultura ha estat cultura netament catalana

i corn a tal perseguida pels governs de Madrid;

els homes d'esquerra l'hem defensada i mai hem

trobat al nostra costat els saviassos de la Lliga que

ara senten càtedra d'economia i d'altres coses i que

pretenen repartir títols de capacitat i (le competència.

EÍs cdiciaâorefs pagaran

L'actual ajuntament esquerrà, en prendre possessió

és trobà amb l'obligació pendent deixada pel seu

antecessor de resoldre el cas plantejat per la sentència

del tribunal contenciós, en virtud de la qual calia

reintegrar al seu lloc als funcionaris Bofaruil i Tries

i pagar-los els sous devengats durant el temps transcorregut

des de la seva destitució. El funcionari Bofarull,

destituït per l'Ajuntament automàtic ha quedat

comprés, gràcies a una esmena introduïda a ixistância

nostra, en la llei del Parlament Català, que_

ratifica les destitucions feies pels Ajuntaments repuhlicants

i relleva de tota responsabilitat als regidors

que votaren la destitució. El

funcionari Tries en canvi ha

d'ésser reposat al seu càrrec

però l'Ajuntament pot exigir

responsabilitat civil als

regidors que el destituïren.

La majoria esquerrana

de l'Ajuntament està convençuda

de la culpabilitat

del funcionari Tries i no

obstant carrega la responsabilitat

de la destitució sobre

els regidors que la votaren.

Cal explicar els fonaments

d'aquesta decisió.puix altrament

podia semblar la reivindicació

d'un' home que

fou un vulgar malversador i

quina presència a la casa de

la Ciutat no deixa d'ésser uri

insult a tot el poble.

Si l' Ajuntament actuat

no s'ha fet solidari de l'actuació

dels regidors de la Dictadura

no és pas perquè no hi estigui conforme en

aquest cas concret sinó perquè aquells homes es posaren

a administrar-nos sense que ningú els ho demanés

i contra la voluntat de tothoiu. 'Tant de bo que

tots els perjudicis que ens causareu es poguessin liquidar

amb aquesta fornia tant còmoda i tant de bo

que la quantia del que ara hauran de pagar pogués

.compensar-nos de la desfeta de l'emprèstit de sis milions

i de totes les altres immoralitats que cometeren.

Ei càstig que ara sofriran té a niés un fons de justícia

immediata i directa. L'expedient instruït ha estat

declarat defectuós i d'aixo n'és responsable el

funcionari que l'instruí i sobretot el secretari actual

que dirigia l'actuació. Només pel fel d'haver-nos deixat

aquesta calamitat en testament, desideràtum d'inepcia

i de desllealtat, els regidors de la Dictadura

haurien de pagar el que pagaran i molt niés encara.

Anguera de Sojo encimbellat de cop a la

Presidència de P Audiència en un moment

revolucionari, és declarat excedent

amb els mateixos drets que si hagués

ascendit per l`escalafó.

Anguera de Sojo, abans d'anar-se'n alliberà

els 40 satèlits de PAlbinyana.

Anguera de Sojo abans d'anar-se'n signà

les sentències absolutòries que obligaran

a l'Ajuntament de Badalona a satisfer

els sous d'En Tries i En- Bofarull.

Anguera de Sojo ens ha aixecat la

camisa.

1 n 1 n1M•unnn111 n1nn1nn 1 n1a nnnnnnn1nnnnnnnnnnnn n1uuu•uu nnn1n! nnnn1n 1 n 1 nn 1 n.nnn

• •

a Exposició d'aparells per a Gas

1 Cuines, fogons, forns, escalfadors per •n

• a bany i demés articles i accesoris •

LaPropagadoradelGas z

• AVINGUDA MARTI PUJOL Fàbrica: INDUSTRIA, 82 a

• cantonada Ignasi Iglesias. Telèfon 226 Telèfon 92 3

•• n

nfat nn111n111 nnn111n1111111.1111 nnnnn11nnn1nn1nn n111.1 nnnnn n 1111nnn1111.11 nnn


EL POBLE 4

ELS «PARES DE LA CIUTAT» Fent memòria

La urbanització de

"Torre Vella"

Un dels obstacles més considerables amb què topen

els Ajuntaments d'Esquerra per a portar a cap

l'obra renovadora que respongui a la confiança que

ets va otorgar la massa popular és l'heretatge de les

Corporacions municipals precedents. Pesa com una

càrrega feixuga, en aquest sentit, l'heretatge de la

Dictadura i, com és el cas pel que fa a la nostra Ciutat,

el del Ajuntaments que per llur composició van

deixar un rastre poc eficient. En aquest cas, d'ohra

realment favorable a les aspiracions populars no en

trobareu la petja; en canvi però, a l'empar d'una

neutralitat purament externa, sedient inspirada en

els interessos generals, sovint s'han afavorit interessos

purament particulars, o, en la millor de les. circumstàncies,

no s'han tingut abastament en compte

o han passat a segon terme els de la hisenda municipal.

Un dels exemples niés caracteristics en aquest

sentit ens l'ofereix el projecte d'urbanització de la

«Torre Vella» propietat del senyor Enric de Sarriera,

ex-marquès de l3arbara de la Manresana i no sabem

de si alguna cosa més.

A la tardar de l'any 1930—i, ai las! de la monarquia

— el marquès de Barbarà, de la Manresana, etc.,

que mai no havia palesat et menor interès ni la ornés

petita estima per Badalona, va sentir-se colpit de

sobte per un ardent amar envers la ciutat, i, en instància

adreçada a l'Ajuntament el 22 d'octubre,

sol.licita autorització per a sacrificar-se per Badalona

urbanitzant la finca de la seva propietat coneguda

per «Torre Vella». Acompanyava la instància una

memòria que denota un eixoriviment eufòric que el

senyor ex-marqués probablement no havia conegut

d'ençà dels temps dels xeflis primoriverencs.

E l seu projecte no l'inspirava — voleu callar! —

cap mena d'interès particular, ans bé «el creciente

desarrollo de esta ciudad y el gran incremento que,

con este objeto, toma la edificación». «Se ha dado el

caso — afegia, en un castellà del qual no ens fem responsables

— de que las poblaciones no han tornado

el desarrollo que les requeria—aquest les val un

Perú —por no haver urbanizado a su debido tienipo

terrenos destinados a labor los propietarios respectivos.

Este ha sido tambien otro motivo, el no querer

que, por mi causa, sufriera quebranto el desarrollo

normal de la ciudad». Després d'aquest preàmbul,

ve la descripció del projecte. D'avantatges per a Badalona,

gracies a la magnimitat del senyor marquès,

no en vulgueu més: predomini del terreny viable

sobre l'edificable, construcció d'una plaça, a la qual

et senyor Sarriera dóna modestament el seu nom,

amb un magnífic «Excelentisimo Sr. Marqués» i tot,

(le més de 5.000 metres quadrats, carrers amples,

electricitat a dojo, «plazas públicas para solaz de los

pequenuelos», on puguin celebrar-se, a més, festes

populars, i on «nunca puedan enrarecer la atmósfera

los gases que en la misma pudieran estar en suspensión,

dàndoles tanta esta gran plaza c.omo las calles

que se proyectan campo suficiente para que puedan

alejarse con facilidad».

Per lots aquests motius, el senyor Sarriera cedeix

els terrenys a l'Ajuntament. En quilles condicions?

Aixà esel que veurem en el nostre pràxim article.

Un ciutadà

Els lerrouxistes i els lligueros publicaren un manifest

i deixaren d'assistir a les sessions. Bons amics,

han coincidit a Badalona de la mateixa manera que

coincideixen, ja fa temps a Madrid, Per fi s'han

ajuntatoblidant antigues diferències de procediments,

no diem ideològiques perquè d'ideals ao n'han Tingut

mai. Els primers volien la República per tenir

després el goig de trair-la. Els segons. demanaven

l'Autonomia perquè sabien que mai L'obtindrien d'un

Borbcí, i la República era tan lluny per ells?

Avui l'atzar ens ha portat a llegir un article de

don Lacandro, gran amic de Cambó; que brindem

al homes de la Lliga que un dia foren catalanistes i.

al s radicals que avui tormneii part del remat del Senyor.

«...Hace menos de seis anos imperaba en Barcelona

el catalanismo politico, hijo degenerado de un

conturbenio monstruosa entre una aspiración literaturesca,

romàntica, y un malestar social subido al

periodo agudo con motivo de la catâstrofe nacional

(es refereix al desastre de Cuba)»

«...Los de arriba encontraron enseguida su fórmula,

las bases de Manresa, incongruentes, reaccionarias,

escritas en lujoso pergarnino, mantenedoras

de privilegios antiguos, creadoras de nuevos, con

alma y cou tendenciadisgregadora, separatista, como

inspirados por el espiritu clerical y aprobadas por

varios. obispos de maldita memoria, que debieran

haver muerto como don Opas o Acuna.»

«Yo digo que si hubiera sido militar, hubiera ido

a quemar «La Veu», el «Cucut», la Lliga y el palacio

del obispo por lo menos. Y si yo hubiera estado en

Barcelona la noche de «autos», hubiéramos ido el

pueblo i yo a quemar varios conventos y escuelas de.

separatismo.»

«...Pues mi opiniún ahi queda y en resumen digo:

Que me alegro mucho de lo sucedido (es refereix a..

l'assalt de «La Veu».

«...que antes de pactar con esa chusma (vol dir la

Lliga) envilecida por el amor al ochavo, que es la

qúintaesencia de su regionalismo estoy dispuesto. a

rebelarme contra todo el mundo, acompanado o solo.

Acompanado si el pueblo nie ayuda, o solo en mi casa

asomàndome al balcón para escupir en la cabeza

de tan toimbécil,de tan tofarsantey de tanto cobarde».

Creien no serà per demés recordar la noble acti-

• tut de Francesc Macià a l'ocàrrer els lets coneguts

per la crema del «Cu-cut» (24 novembre 1905). Francesc

Macià era allavors tinent coronel d'Enginyers de

guarnició a Lleida i cap d'aquella Comandància el

qual, supeditant-ho tot a la seva condició de català

va sublevar-se contra una disciplina que traïa els

seus sentiments. Hom parlà de la formació d'un tribunal

d'honor, Francesc Macià desafià tots els tribunals

que volguessin ésser-li imposats afirmant que

ell en tenia prou aLnb el tribunal de la seva consciencia

i no s'amagà de manifestar la seva protesta

la seva indignació pel que ell qualificà. d'acte de.

vandalisme.

Ho recordeu aixà, homes de la Lliga? i si ho recordeu,

perquè aquesta política de confraternitat amb:

els lerrouxistes, anticatalans per excel.lència i aquest

odi mal contingut contra l'obra de l'apòstol del catalanisme-Francesc

Macià?

Perquè?

G.


5 EL POBLE

Illustrant a un NOI

Un flor de pèsol de la Joventùt de la Lliga es trenca

el cap per explicar-se una munió de coses que no

comprèn ni compendrà mai. Per més preguntes que

faci als gats vells de la casa, no les hi respondran de

manera que l'il •lustrin prou sobre el que vol saber.

L'angelical xicot voldria saber perquè el Centre

Republicà Català i el Centre Català d'Esquerra Republicana

no baixen a la plaça pública i com dues

marmanyeres no s'omplen d'improperis i esbullen la

permanent, per douar gust, naturalment, a la gent

de missa i olla.

Amb una ingenuitat que fa enternir per innocent

fa la barba ais amics de C. R. C. presentant-nos

a nosaltres com una espècie .de dimonis sense temor

ni llei, capaços, si vingués a tom, de menjar-nos capellanets

de l'última promoció aprofitant fins els

ossos.

I com que entrelluca, pasant-se de viu malgrat

els seus pocs anys, que l'amistat dels dos Centres

d'Esquerra de la nostra ciutat és una cosa per ell

anormal, vol saber - curiositat d'infant - el perquè

d'aquesta anormalitat, i busca buscant, ha trobat al

fi el perquè; es tracta de menjar-se un plat d'escarola

i a l'hora de l'àpat tothom és amic.

Tenim d'agrair, malgrat tot, que no ens faci

gent d'un apetit desmesurat i que cregui que per una

cosa tan modesta coin és un plat d'escarola, som capaços,

la gent d'Esquerra Republicana, de no barallar-nos.

Acostumats coin estan a la Lliga a veure que la

seva gent per renegar de quelcom té d'ésser a basa

d'un àpat suculent que valgui més que el plat de

llenties amb el quai Esau es vengué al seu germà

Jacob com per exemple els regionalistes del Banc de

Badalona que per clavar queixalada a l'emprèstit

que feu en Sabaté llençaren els ideals catalanistes i

anaren a recolzar l'Unió Patriòtica. Claudicar per un

tiberi aixi si que val la pena; però per un plat d'escarola?

Doncs si, xicot, si vols que t'il-lustrem ho farem

amb molt de gust per més que sense moure't de casa,

en Pepito Domènec, en Cunito Soler i Badia, en

Famades, en Cairó, l'Estapé, en Casanovas... en una

paraula, tota l'èl-lite de la Lliga que de prop o de

Iluny va mercadejar o flirtejar amb els butxins de

Catalunya podrien explicar-te'n un niu de tot això.

Ells aprofitaren menjars tan apetitosos que tingueren

de pagar-los a la llarga amb la seva dignitat.

Nosaltres per fer-nos complir amb el deure d'homes

de partit, amb un modest platet d'escarola en

tenim prou. Examina maco les dents dels rabins de

casa teva i veuràs coin amb nosaltres sempre hi sortiries

guanyant.

Es de creure que ja no tindras niés preocupacions.

111111[[[[[111i1H4111l]I1i11111111111111111111[Illlillllllllllllll ll lllllillllll111111111IIIIIIIIIIIInIIIIIIIIII

Tot allà del senyor Lerroux «pacificación de los espiritus»

i de «gobernar con el corazón y en republicano»

ja sabeu que és: governar amb l'estat d'alarma

permanent al dictat de la reacció contra els obrers

i preparant els terrenys al feixisme.

N® és alxó

Tribuna lliure

Es bastant contrariat que prenc ` la ploma per a

respondre i continuar la contenda establerta entre el

Sr. Jaume Pons i el que sotasigna.

La polèmica és una cosa que amb plau, niés quan

aquestas però, baixa de nivell, coin és amb la resposta

que em fa el Sr. Pons en el seu darrer article, llavors

em sento contrariat, i no obstant això, em decideixo

a respondre si més no, per a enlairar-la novament.

Pel que he llegit en els vostres articles Sr. Pons,

he observat que sou molt sensible, puix a la persona

que contraopina, és per vos qualificada d'incompetent;

jo em guardaré prou Sr. Pons pel sol fet de no

conèixe'ns, malgrat l'haver-vos llegit dos articles

vostres, de qualificar-vos un incompetent en les matèries

pedagògiques; el que jo vaig a intentar amb el

meu article, era de demostrar la il.legalitat de les retribucions,

i ara intentaré demostra-vos que també

us lieu equivocat a l'interpretar les meves definicions

coin a una senzilla consulta al diccionari i res més..

Vos dieu, Sr. Pons, que pedagogia no vol dir pròpiament

l'art de conduir els infants i jo us dic que no

vol dir res niés que això; el mot pedagogia el podem

definir dient que és l'art d'ensenyar. que és la tutela

exercida pel mentor damunt llurs deixebles; i la tutela

Sr. Pons, no és res més que orientar als menors.

També intenteu rebatre'm la definició. de cultura

al.legant que els pagesos que cultiven la terra també

tindrien d'ésser un pou de ciència pedagògica. No

hi doneu voltes Sr. Pons, el mot cultura vol dir cultivar

i tractaré amb un imatge de demostrar-vos-ho.

Com en la terra germinen les llavors, en la ment

germinen les idees; coin en la terra cal cultivar les

llavors, en la ment cal cultivar les idees, i de la mateixa

manera que la terra s'adoba per que sigui fèrtil,

cal que també sigui adobada la ment i observeu que

si la terra és esfèrica, la massa encefàlica, en sa forma,

també s'assembla a l'esfera, i per tant fixeu-vos,

Sr. Pons, que totes les operacions del cultiu noés

res més que un conjunt de regles per a cultivar la terra

quan de la terra es tracta i un conjunt de regles

també, quan es tracta de cultivar la ment dels homes;

i caiem de ple en la pedagogia quan les ments a cultivar

són les dels infants.

Laedagogia Sr. Pons, s'assadolla en les fonts de

la intel. ligència infantil, en la voluntat i en els sentiments,

i la pedagogia té per objectiu l'educació de

tots aquests elements que formen la psicologia infantil,

mitjançant la instrucció. L'educació fisica no és

més que el resultat de la instrucció dels òrgans del

cos humà; l'educació militar, és el resultat de la

instrucció rebuda i l'educació de la intel.ligència és

la conseqüència de la instrucció de llurs òrgans, i

que per fi, la voluntat de l'ésser humà és la de cercar

la veritat pel mitjà de la inteI.ligència i que aquest

franqueig s'obté amb una educació sòlida.

Amb tot el que porto dit, no hi se veure cap lligam

amb tes retribucions que vos defensàveu en el vostre

primer article i tampoc hi ha cap relació, amb fot el

garbuix que us feu amb les escoles confesionals i

d'altres tonteries més de que feu esment en el vostre

segon article.

Salvador Lloses


EL POBLE

Passatemps

«La premsa burgesa està [en! als anarquistes un reclam

que sembla providencial. Aquest reclam obra en

un doble sentit: obra elogiant exacerbant la vanitat

dels militants que van per herois; i obra per suggeslió

en els neòfits, els indecisos i la multitud d'innocents

predisposats.»

No us creieu que això sigui escrit per cap escriptor

que vulgui mal als periôdics reaccionaris com per exemple

la «Veu» que lé una plana d'honor dedicada ais

atracadors i demés professionals del crim; no, el seu

autor és un escriptor tant poc sospitós com en Joan

Marugall.

Sebastià Faure, un anarquista fiancés de primer

rengle, diu en un interviu que l'hi feu un diari parisenc

en ocasió de l'execució de l'anarquista Vaillant.

«Ara els periòdics van a publicar llarcs detalls de

1'execució,•a registrar les últimes paraules de l'executat,

a publicar fotogra fies i autógra fs del inateix, a comentar

la crânerie de la seva actitud, a recordar la seva

franca i espontània confessió de l'atemptat. Heus aci

uns ben eficaços elements de prosselitisme. Justament

nosaltres contem amb aquesta propaganda inconscient:

Lombroso, un dels caps de l'escola antropològica

criminal italiana, diu: «La vanital dels delinqüents és

superior a la dels. artistes, literats i dones galans.»

L'excessiva publicitat que es dona als fels delictius

aviva en els delinqüents el desig de superar-se, en fer

cada vegada el més dificil. Diaris, revistes il.lustrades,

novel.les; cine, lot és un llibre obert on els professionals

i els neòfits poden esludiar continuanrent.

La desorganització policíaca i una magistratura

que fa la vaga de voluntats caigúdes, són la conseqüència

de l'impunisme existent, però no és aquest el principal

factor dé l'audàcia dels criminals que ha alerroritzat

Barcelona.

Un dels principals factors que hi contribueix és

l'excessiva publicitat que es dóna a la delinqüència.

Els diaris de dreta són els que hi contribueixen amb

més malignitat a fi d'assolir una finalitat política, a

més, :com que hi han assegurances contra el risc d'atracament,

el bon burgès, que no perd res si un pobre cobrador

cau ferit o mort, llegeix els diaris amb fruïció

mentre prea ei xacolala amb melindros i dia fregantse

las mans sàdicament ¡ara va bél.

I aquest ¡ara va bé! es l'agonia de Barcelona i les

conseqüències d'aquesta agonia a la curta o a la llarga

seran pagades arnb tiretes de pell de burgès.

M!n[^Cies

La Creu Roja de la nostra ciutat és un baluard dels

monàrquics que encara hi queden. Per a convèncerse'n,

n'hi ha prou amb donar un cop d'ull als noms

que componen el seu Consell Directiu i la seva Junta

de Darnes, en la qual hi ha el bo i millor de cada

casa, des de la ci-devant Duquesa de Solferino a les

de Mac-Mabon. Una reunió plenària de les .Juntes

deu semblar un martes de las de Gómez, on segurament

es parla a cor obert del màrtir de Fontainebleau

i es fan plans per al dia venturós en què retorni a

Espanya.

Fins ara ciutadans, això era subvencionat per

l'Ajuntament. D'ara endavant, però, aquesta anomalia

s'haurà acabat. En els nous pressupostos aprovats

per l'Ajuntament d'Esquerra ha estat suprimida la

subvenció a aquest centre monàrquic que en diuen

La Cruz Roja.

Rani, pam, pam, pataplam.... ' Els veieu com

avancen marcialment, tots suats, marcant el pas militar?

Són Los Exploradores de Esparsa, que encara

porten brodada la flor de lis a la camisa. Caigueren

els Borbons, però llurs emblernes persisteixen damunt

les camises dels Exploradores.

Això, també era subvencionat. Ara, l'Ajuntament

d'Esquerra els ha retirat la consignació.

SaItant d'una parròquia a l'altra, amb niés voeació

de pollastre que d'evangelista, un capellà badaloni

es troba un dia convertit en un vulgar «sense

feina».

El xicot, veint-se deixat de la mà del Bisbe, que

és pitjor que ésser-ho de la mà de Déu, s'espavilà i

tingué sort.

Sense que n'hi hagués cap necessitat, un dels

Ajuntaments li creà una plaça adient: el féu capellà

del Cementiri.

Vingué la República, i amb ella, ia secularització

dels Cementiris, i ja tenim al capellà altra vegada

sense feina.

Aquesta vegada, però, troba un Ajuntament amb

una majoria que dient-se republicana fou mès papista

que el Bisbe, 'i considerant el capella com a

funcionari excedent, li atorgà el sou que marca el

reglament.

L'Ajuntament actual, estimant que mai pot haverhi

excedents d'un càrrec que ha estat suprimit definitivament,

ha suprimit també aquesta excedència

del pressupost Municipal.

I trobem que .ha fet mòlt bé.

n 11HHIIH11111111N111PI11IIIIIIIIIIN11111111911111111111111111H1i111i1111R111111ItI11111t111111111111111i11111U11IIIIIIIIIRIH111i1d111111111111111111111i;i11111111HHi1111111111111111111111i111111111111111111111111i

TELEFUNKEN

l'aparell de l'any 1933

Casa DEULOFEU

Prat de la Riba, 53

I

B. Binué Torrens

Dentista

Clinica muntada amb tots els

avenços moderns : : Raigs X

Visita: de- 10 a 1 i de 4 a 8

Prat de la Riba, 41, primer, segon - Badalona

n 1M1}H44{1MI{}!111 I{;11{Ii1111111111111IVi111111111111111i1111111111111i1111111IlIl{tt111111111111111111111111 - 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111IIf14111R11II1111111111111111111111ljlililli

B

i


EL POBLE

Ferreteria LA BADALONESA

Prat de la Riba, 44 - Telèfon 39 13. Ba d a l o n a Francesc Lairet, 15 i 17-Tel. 460 B.

Vendes a l'engrós i a la menuda

D lis i Grases per a automòvils

Sucursal de la da " KIJO OL IIEOMEI'


EL POBLE $

♦àtillklf11111111111111171iIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIf[I1III111t1I11IIIIIIIIIIIIIrIIIilIlflüli111 1111111111111111111111111111 1IIIIIIIIIl 1 llIIIlIftllflifNHlllilllIIIIIiIllRtllltllll1 11 1 11 1IIIIIIIIIIIIIIIIII1111111111111111 11111111 n

FABRICACIO DE __

a: Ifîh Arilil oil RA^DETA4LAWNNTI'E11tTNIS USEU CREMA D'AFEVTA1I '

=

Metge de l'Hospital Clínic

TRIPES PER A EMBUTITS - « s

MELALTIES DE L'APARELL nn =

RESPIRATORI -^^ ^

i tlii ^a^^f a.

Dilluns, dimecres 'GJ Ijl j11j +j = PERFUMERIA ROSSELL

i divendres, de 4 a 7 E _

BADALONA

Consulta: de 3 a 4 i de 8 a 9

PLAÇA XIP VENTURA, 1 _

TELEFON ^5 BADALONA

Carrer de Sant Miquel, 2â -Badalona -

n IIIIIIIIIIHIilil1111111111111111111111111111111111111111111111111111111,1111111IIIIIIIIIIIIIIIIhllf111111IIIIIIIIIIII111Hi111 rlillllll1111IIIIIIIIIIf n IIIIIIII11i1111If1111111111IIIIII1111IIIIIII11111111111111111IIIIIIIIIII n

Noticiari del Centre

Amb un èxit esclatant es representà pel quadre

escènic de la nostra entitat la comèdia en tres actes

«L'Obstacle», que tingué una franca acullida i que

el públic piemla amb llargs aplaudiments.

S'anuncia pel dia 15 del corrent a la tarda la comédia

en tres actes de gran riure «Les delicies de la

llar» Es preveu un altre èxit.

Han començat ala sala de conferències del nostre

Centre, amb una concurrència encoratjadora

d'associades, un curset de Poericultura a càrrec del

Dr. Ubach.

Aquest curs es donarà els dimarts i divendres.

Totes les associades que vulguin assistir-hi són pregades

de fer-ho desseguida altrament no podrien aprofitar

les lliçons.

IIIIIIII RUIrlls11111111111111111117It rrrs1110IIII1tlllulurrurllllllRrl 11111111111111111111at 111lrrIrF111In


Festes que celebrarà l'Ajuntament d'aquesta ciutat

en commemoració de l'aniversari de la proclamació

de la República.

Dia 13, a les deu de la nit: Concert a la Plaça.de

la República a càrrec de la Banda del Regiment

d'Infanleria n.° 10, dirigida pel mestre Julià Palanca.

Dia 14, mati a les onze: Audició de Sardanes a la

Plaça de la República a càrrec de la Cobla Badalona.

Dia 14, a les cine de la tarda: Audició de Sardanes

a la Plaça de la República a càrrec del Foment

de la Sardana.

Dia 14, nit a les deu: Concert a la Plaça de la República

a càrrec de la Banda del Regiment n.° 10 dirigida

pel mestre Julià Palanca.

Oportunament es repartiran Bons entre els pobres

de la localitat:

Demà dia 8, l'Agrupació Excursionista de I'Orfeó

Badaloní farà una excursió a Font Sunyera, de Martorelles

passant per Sant Fost de Capcentelles on

s'esmorçarà. Es dinarà a Font Sunyera. Lloc de reunió

a la carretera de la Conreria a dos quarts de sis

en punt del matí.

Anuncis oficials

AJUNTAMENT DE BADALONA

Anunci

Aprovades per aquesta Corporació Municipal en

sessió celebrada el dia 30 del mes que som les Ordenances

d'exaccions municipals anexes al Pressupost

Ordinari per a 1934, resten exposades en la Secretaria

d'aquest Ajuntament per termini de vuit dies naturals

als efectes d'exàmen i reclamacions.

Badalona, 31 de març del 1934

L'Alcalde, Joan Deulofeu.

Anunci

Per tal d'atendre i informar les reclamacions que

per escrit o bé de paraula puguin produir-se, relatives

a la classificació d'altes i baixes practicada en la

relació general del recompte de ramaderia, per mitjà

del present es fa públic que la comissió de Govern

Municipal i Junta Pericial, celebraran sessió extraordinària

el proper dilluns, dia 9 del que son, a les 19

hores; advertint-se que els interessats tindran que

justificar-les presentant el corresponent rebut de

contribució • industrial. -

Badalona, 4 d'Abril del 1934.

L'Alcalde-President, Joan Deulofeu.

Anunci

Per a donar compliment al servei de confecció

dels apèndixs a l'Amillarament, d'acord amb allô

disposat en l'article 48 del reglament de 30 de setembre

del 1885, s'assenyala el termini que finalitzarà

el dia 20 del que som per la presentació d'instàncies

sol . licitant inscripcions de transmissió de domini

de tinque rústegues, d'aquest terme municipal.

Badalona, 4 d'Abril del 1934.

L'Alcalde, Joan Deulofeu.

: Cinema Victôria CinemaZorrilia Picarol Cinema Cinema Nou

Dies 7 i 8 d'abril Dies 7 1 8 abril

I y p nd''

i 1 li i i 21

Dilluixos sonars

O Pli

[dIEU

Dies 7 18 d'abril Dies 7 1 8 d 'abril

N otiGlarlD e spnyol

H llo 11h J]EPIll

per Renart Mullerr i Henri Rowl ha cultural ^a o y jpI tiiü ii

Ull OISPHO AL ANIIIIIE D

per Anni Ducaux i Jean Galland

Dibuixos sonors

Noticiari Fox

{S1 S P11 M C Ci Ü I

r & igitte

Hahn

pL

IIQiame Basar la oohhe coutigo

Nidifia de Baï

(sols nits)

i primer Amor

La suerte de ^elty

lins y oidos da todo el modo

(revissa mendiai)

per5pencer Tracy

f éj

tus mena ^o

{Solsameni nits)

La5ran DvAnesaA1ejandra

LANZANDO LA BOLA

Dibuixos sonore

j^a ^l Omo J^ Tom Mir `error

GRAFIQUES PRISMA : CARME, 9 . BADALONA

More magazines by this user
Similar magazines