Juliol, 2009 - APICAT

apicat.com

Juliol, 2009 - APICAT

17 JULIOL


Entrevista a Jordi Planellas


ceras y mieles S/L

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)

TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714











.

CONSULTEU ELS NOSTRES PREUS D´ARNES I NUCLIS.

TENIM GRANS OFERTES

NOU MODEL DE NUCLI LAYENS.

RESISTENT, LLEUGER I MOLT ECONÒMIC

Reprpif

grrafes

Pasta: contingut alt de fructosa (40/45)

Líquid: contingut en fructosa 20/25

Distribuïdor per a Catalunya:

Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19

Camarasa (Lleida)

Telf. 973 420 184


Coordinador:

Esteve Massaguer

Han col·laborat en

aquest número:

Antoni Aresté, Antonio

Gómez Pajuelo, Salvador

Mallofré, Joaquim Ma.

Nubiola, Joana Rull,

Jaume Cambra, Àlvar

Noguera, Andreu Caralt.

Redactor-periodista:

Alec Forssmann

Fotografies:

Joaquim Ma. Nubiola,

Alec Forssmann, M. Canes,

J. Cambra.

Fotografia portada:

Alec Forssmann

Publicitat:

Rosa Picas

Telf. 93 268 71 28

Edició:

La Terra, edició i

comunicació

Av. Francesc Cambó, 14

6è A, 08003 Barcelona

Tel. 93 268 71 28

Fax 93 268 48 93, e-mail

ed.laterra@agronet.org

Impressió:

Cevagraf

Disseny i muntatge:

Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:

B:9295/2005

Publicació Trimestral

L’Eixam és membre de

l’APPEC

Apicultors Gironins

Torres i Bages, 3.

17720 Maçanet de Cabrenys

Tel. 972 544088

a/e: brescador@mixmail.com

Apicultors Lleidatans

Barri Nou, 20.

25613 Camarasa

Tel. 973 420184

a/e: apicolabonet@hotmail.com

JULIOL 2009 NÚMERO 17

SUMARI EDITORIAL

ENTREVISTA

Jordi Planellas: "La marca de

qualitat de la mel no és una

oportunitat, és un deure" / 16

L´entrevista de l´Alec Forssmann recull les opinions d´un

apicultor gironí, en Jordi Planellas, que reuneix en la seva

persona dues facetes engrescadores. És jove i ha assumit la

representativitat dels apicultors gironins, feina que compatibilitza

amb la gestió de la seva explotació apícola.

INFORME

L´apicultura ecològica / 19

Pot sobreviure l’apicultura massificada? Com es pot competir

amb la mel industrial? Aquestes i altres preguntes

són les què intenta respondre en Jaume Cambra en el seu

article, on defensa l´apicultura ecològica com a forma de

diferenciar la mel, en un mercat on el producte està, per

interessos industrials, molt uniformitzat.

A FONS

Senyalització d'arnes / 6

Les diferències entre les normatives catalana i estatal en

el tema de la senyalització d´arnes, fa que els apicultors

catalans puguin ser multats amb quantitats gens menyspreables

per un mateix fet que en altres territoris no té cap

conseqüència. Ho analitzem a l´apartat A Fons.

ALTRES SECCIONS

: Apunts a dos temes d’actualitat - E. Massaguer

.A FONS: Senyalització d´arnes -Redacció

(5). / : (8)./ :

(23) J.M.Nubiola./ : La llengua

de bou-J. Cambra (24)./: Sopa de

lletres. J.M.Nubiola /: Pollastre amb mel./

: D´abelles i formigues-À.Noguera (26).

ADRECES DE LES ASSOCIACIONS APÍCOLES

Associació d´Apicultors de

Barcelona:

Edifici antiga escola de Sant

Feliu del Racó

Ctra. de Castellar, 15

08211 SANT FELIU DEL RACÓ -

CASTELLAR DEL VALLÈS

Tel. i FAX 93 714 80 48l

a/e: asapibar@suport.org

Associació Catalana d´Apicultors

Carrer Gran núm. 1.

08506 Calldetenes

Benvolguts companys. .

Desprès d’una primavera tan esperada

com aquesta, tant que potser fins i tot

se´ns fa estrany de fer me, no em deixa de

sorprendre quan em truquen dels mitjans de

comunicació preguntant-me si aquesta collita

ha estat una cosa excepcional.

Jo els contesto que és normal. Sincerament, les

arnes les tenim per fer mel, i fer-les treballar. El

que no és normal és no fer-ne.

No sé per què es preocupen tant de la producció,

quan el que realment els hauria de

preocupar és del que realment es ven a les

prestatgeries de les grans superfícies.

Amb una població com la nostra, en la qual

tothom vol viure de l´Estat, (ser funcionari), em

pregunto qui serà les persones que produiran

aliments els propers anys.

Mai he vist un mitjà de comunicació que preguntés

si el que es ven a una gran superfície

està realment produït aquí o és portat de fora

i venut aquí. Amb una producció a Catalunya

de 2.000.000 de kg. de mel de mitjana, troben

estrany que es pugui produir tanta mel.

Doncs jo trobo estrany que es produeixi aquesta

mel i en pugui baixar el preu, perquè només a

Catalunya som més de 7.000.000 de persones.

No trobeu que els números són al nostre favor?

O el que realment passa és que nosaltres

no sabem arribar al consumidor final?

Si més no, aquest ha estat un any com tocava.

Us desitjo un bon estiu i una bona tallada

de mel.

Tel. 93 886 62 34

Apícola Tarragonina S.C.C.L.

Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.

43519 El Perelló

Tel. 977 49 02 18

a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos.

Av. Francesc Cambó 14, 3er.

08003 Barcelona

Tel. 93 268 09 00

a/e: apicola@uniopagesos.org

3


Apunts a dos temes

d’actualitat

Esteve

Masseguer

4

Els drets generenobligacions

i

deures.I viceversa.

Un deure obliga

a qui l’imposa una

obligació. Si el nostre

deure per llei és

marcar les arnes, tenim

el dret d’exigir a

l’administració que

persegueixi qui no

les marqui. No tan sols als qui ens té controlats,

si no les mar-

quem, també als molts

que ni tan sols les tenen

legalitzades amb

el registre d’explotació

apícola. El procediment

que duran a terme per

assolir-ho i fer complir

la llei que han aprovat

és quelcom que hem

d’exigir i negociar. Si

no ho fem així, només

als qui tenim les coses

legalitzades ens caurà el pes de la llei. Els

demés continuen de furtius com sempre. És

un debat que està sobre la taula i el conjunt

d’associacions haurem de prendre alguna

posició.

L’objectiu de l’estudi és la defensa dels interessos

dels apicultors, per tal d’esbrinar les

causes múltiples que poden provocar aquest

problema del desabellament a la nostra terra,

ja que les abelles són un bioindicador

de la qualitat del medi. I anant tivant del fil,

m´he trobat que aquest problema és d’abast

mundial: Sudamèrica, USA, Nova Zelanda i

Europa. A Espanya, tinc amics gallecs que

m’han passat molta informació, pel sindicat

AGA i per particulars. Alguns estan molt

afectats per aquest problema, han perdut

fins el 80 % dels ruscs, altres estan molt

poc afectats o gens. També tinc notícies de

Castella i Lleó i de Còrdova.

Parlant amb l’Associació d’Apicultors de

Barcelona, em van dir que aquest problema

també ho estem patint fa temps a casa

nostra i tenen molt pocs ajuts per part de la

Generalitat.

OPINIÓ

Del 15 al 19 de setembre se celebra API-

MONDIA a un lloc tan proper com Montpeller.

No sembla que hi hagi voluntat de fer

viatges col.lectius des de les associacions.

Està clar que els professionals hi arribaran

fàcilment amb un cop de cotxe en pla familiar,

d’empresa o de quatre amics. Però

no s’ha pensat amb la majoria d’apicultors

que conformem les associacions. Un viatge

que des de Catalunya es pot fer amb un sol

dia. Perquè a part dels interessats a assistir

a conferències, la majoria el que vol és una

visita a l’APIEXPO que val 35euros (i la mateixa

entrada la

poden fer servir

diverses persones

per veure novetats

en material

i en invents per

la millora del

maneig). A més,

per al públic en

general, hi ha

una exposició

sobre el món de

l’apicultura. Però

l’oportunitat de veure una Fira de material

apícola mundial es perderà per sempre. Això

no és el més important, perdem la incentivació

a augmentar els apicultors, els dedicats a

l’apicultura, a la promoció dels joves...

La celebració

d´Apimondia a

Montpeller és una

oportunitat que

no podem deixar

escapar

CARTES DELS LECTORS

L’àmbit de l’estudi és local i també estatal.

Vull representar l’evolució del descens dels

ruscs, si s’han produït, a la nostra terra als

últims anys, per començar, i publicar aquesta

informació en un article de la revista El

Corriol, de CCOO de Catalunya, però que

també serà distribuït per les seus de l’Estat.

Vull publicar aquestes dades als webs de

Biodiversidadvirtual.com. I també vull distribuir

la informació a l’organització ecologista

Les Agulles – Ecologistes en Acció, a la

què pertanyo.

Com deia, tivant del fil, m’ha sorprès que

aquest problema tan important a tot arreu,

no se li pari atenció, em trobo que hi ha

molt desinterès, per part de tothom.

Quina opinió en teniu?

Moltes gràcies per la vostra atenció i quedo

a l’espera de les vostres notícies.

Lluís Torrente García

Celebració

d'Apimondia a

Montpeller

Del 15 al 20 de setembre de 2009,

els apicultors tenim una cita amb

Apimondia a Montpeller, al sud

de França, per a la 41a. trobada d'aquest

famós congrés internacional, amb espais

d'animació i demostració dins de l'expo.

Apicultors, tècnics, científics, proveïdors,

mitjans de comunicació... participaran activament

a aquesta trobada que és una ocasió

única per a intercanvis entre els agents

relacionats al nostre sector.

El lema d'aquest congrés és "l'abella centinella

del medi ambient", un tema que

s'imposa en un moment en que l'abella

s'enfronta a un tipus de mortalitat rècord.

Més de 200 científics es trobaran per tal de

posar en comú les seves experiències i oferir

els resultats de les seves investigacions.

Resposta:

En primer lloc, gràcies per fer-nos arribar la

vostra opinió. Només ens cal dir que a les

pàgines de l´Eixam, el tema del desabellament

ha estat i és tractat abastament com

ho indiquen:

Eixam núm. 10 (Juliol 2007): A FONS: Mortalitat

d´abelles; entrevista a Mariano Higes

Eixam núm. 11 (Novembre 2007): INFOR-

ME: Qüestionada la relació entre la Síndrome

de desabellament dels ruscos i Nosema

ceranae (Antonio Gómez Pajuelo)

Eixam núm. 12 (Gener 2008): INFORME:

On són les abelles? (Esteve Miràngels)

Eixam núm. 16 (Març 2009): INFORME:

Síndrome de desabellament dels ruscos (I)

(Antonio Gómez Pajuelo)

Eixam núm. 17 (Juliol 2009): INFORME: Síndrome

de desabellament dels ruscos (iII)

(Antonio Gómez Pajuelo)


CURSOS

Curs d´apicultura de l´ASAB

El 18 al 30 de maig, l´Associació

d´Apicultors de Barcelona va organitzar

un curs d´apicultura, que ha

estat impartit per diferents professors.

En Jaume Cambra va fer cinc de les sessions

i es va centrar en temes de maneig,

a més de fer una introducció a l´abella i a

l´apicultura ecològica com a opció de futur.

Les seves intervencions van versar sobre el

temari que us exposem tot seguit.

logia

i anatomia. Biologia de l’eixam i

organització social.


L’assentament. Maneig 1. Com obrir i

inspeccionar un rusc.


de l'any. Profilaxi.

ductes

del rusc: cera, pròpolis i gelea

reial.

lecció

de reines.

Per la seva banda l´A. Sanz va explicar el tema

de les Aplicacions i mètodes de control

● Les abelles van complint diferents tasques

a mesura que van passant els dies

a partir del seu naixement:



-



larves més petites i la reina amb

gelea reial.


cera, construeixen els panels i

maduren la mel.


i ventilen el rusc, fan vols

d'exercici i orientació per aprendre

a volar i a trobar el rusc.

● La cria que hem d´utilitzar per formar els

nostres nuclis ha de ser d´abelles nodrisses

que són més dòcils, menys agressives


necessari també usar quadres amb cria

oberta i no cria tancada.

Explicaré primer el que succeeix si armo

de l’eixamenada

L´Esteve Miràngels es va centrar en les

malalties que afecten les abelles. En la primera

sessió va parlar de la varroosi i en la

segona va parlar de micosi, de la cria podrida

i del Nosema cerenae

L´A.V. González va exposar en dues sessions

la flora apícola i els dos principals productes

que produeixen les abelles. La primera

sessió, la va dedicar a la mel i va fer una

anàlisi de la tipologia, les analítiques i del

seu valor afegit, i en la segona sessió es va


a les tipologies, a la seva manipulació i al

SABIES QUE...

el nucli amb nodrisses, criatura tancada


cria tancada i traiem a les nodrisses, qui

alimentarà les cries del rusc mare? En el

nucli, en no haver-hi cria per alimentar,

les nodrisses si bé es faran més longeves,

perdran una bona part de la seva

capacitat de produir gelea reial. La cria


com a terme mitjà al cap d´una setmana

d'haver confeccionat el nucli, quan

encara no hi ha cria nova per alimentar.


es pot esperar el naixement de les primeres

cries i al cap de deu dies més se

suposa que ja hi haurà gran quantitat

de cries per a alimentar, moment que les

abelles que van néixer de la cria tancada

tindran més de 15 dies de nascudes i,

per tant, haurà disminuït la capacitat de

segregar gelea. Quan la cria nova més

necessita les abelles nodridores, ja no

les té.

Si en lloc de cria tancada utilitzem cria

-

JULIOL 2009 NÚMERO 17

valor nutricional

La vesant empresarial va ser exposada per

un apicultor, en Salvador Mallofré, qui va

parlar d´extracció i envasat de mel i de com

s´organitza una empresa apícola, aspecte

que es va complementar amb la visita a una


El curs va tenir també la seva vessant pràctica

amb dues sortides. La primera pràctica

de camp va anar a càrrec d´en Joan Ma

Llorens, qui va guiar la visita a un abellar i

també va explicar com s´inspeccionen els

eixams. Per la seva banda, la Teresa Bru va

fer la pràctica adreçada a la cria de reines

re retirem les cries obertes i també les

nodrisses perquè les alimentin, queden


néixer, s'encarregaran de cuidar les

noves cries que vagin naixent. Si bé el

rusc s'endarrereix, no es produeix tant

desequilibri. En el nucli, les nodrisses

alimentaran les cries (obertes) que naixeran

com a terme mitjà al cap de 17 dies.

Aquestes nodrisses naixeran juntament

amb les primeres cries noves i d'aquesta

forma estaran en bones condicions i

tindran abundància de gelea reial per

alimentar-les. En utilitzar cria oberta fem

coincidir els períodes de major requeriment

d'aliments amb els d´una major

oferta. És important tenir en compte

el fet que les cries obertes inhibeixen

el desenvolupament dels ovaris en les

obreres, amb igual o més intensitat que

les feromones de la reina. Utilitzant cria

oberta retardem el desenvolupament

dels ovaris i, per tant, disminuïm el risc

que el rusc es faci abelloter.

Joaquim Ma. Nubiola

5


● Abellar, ben identificat al municipi de Setcases (Ripollès).

6

A FONS

Senyalització d'arnes: una discriminació que

penalitza els apicultors catalans

El sector està d´acord

a assenyalar on són

els ruscos per evitar

problemes, però no ho

està en les multes previstes

per la normativa catalana

en cas de no tenir-los ben

identificats.

Text: Redacció

Una sanció de 3.000 euros imposada

a un apicultor per no tenir

identificades les abelles ha fet

que el sector es mobilitzés per

demanar coherència entre la normativa catalana

i l´estatal i, per tant, que per un mateix

fet, els apicultors catalans no en surtin perjudicats

respecte a la resta.

La Llei a Catalunya obliga a tenir identificades

les arnes i a advertir els usuaris dels

espais naturals, mitjançant cartells, de la

presència de ruscos per tal que prenguin les

mesures adients per no tenir problemes.

L’article 4 del Reial Decret d’ordenació del

sector apícola és el que recull tot el que fa

referència al codi d’identificació dels ruscos

i a l´assignació del codi d’explotació. En concret,

diu:

"Els titulars de les explotacions apícoles han

d’identificar cada rusc, en un lloc visible i de

forma llegible, amb una marca indeleble,

en la qual hi consti el codi d’identificació

dels ruscos,que és únic per a cada explotació.

Així mateix, s’ha d’advertir, en un lloc

visible i pròxim a l’abellar, de la presència

d’abelles. Aquesta advertència no és obligatòria

si la finca està encerclada i els ruscos

se situen a una distància mínima de 25 metres

de tanca.

FOTO: M. CANES

El codi d’identificació dels ruscos ha de ser:

màxim 3 dígits (corresponents al número del

municipi), sigles de la província, i un màxim

de 7 dígits per al número que s’assigni a

cada explotació). A més de la identificació

dels ruscos, a cada explotació se li assignarà

un codi REGA: “ES”: identifica el país, dos

dígits identifiquen la província, tres dígits

identifiquen el municipi (inst. d’estadística)

i set dígits que identifiquen l’explotació dins

del municipi de forma única.

Tots els ruscos que s’incorporin a

l’explotació, sigui per substitució, per ampliació

o bé per nova incorporació, s’han

d’identificar segons el que descriu aquest

RD en el mateix moment en què entrin a

formar part de l’explotació.

Disposició transitòria segona. Identificació

de ruscos.

En el termini màxim de 60 mesos de l’entrada

en vigor d’aquest RD, tots els ruscos han

d’estar identificats segons el que estableix

aquest RD (abans del 22 de febrer 2007).

Fins aquesta data (22 de febrer 2007) i en

tots aquells ruscos identificats amb el nou

codi establert en aquest RD, ha de figurar

al llibre de registre de l’explotació apícola i

transhumància el codi anterior juntament

amb el nou."


Pel que fa a les sancions, es regulen per la

llei 8/2003 de sanitat animal i en concret respecte

el tema d’identificació diu:

Són infraccions lleus:

1. Tenir menys del 10% d´animals, quan

la identificació sigui obligatòria, en

relació als animals que es posseeixi o,

en el cas d´animals de producció, en

relació als pertanyents a l´explotació, la

identificació dels quals li manqui alguns

dels elements previstos a la normativa

específica

Són infraccions greus:

1. Quan en una explotació d´animals de

producció, la identificació dels quals

sigui obligatòria d´acord amb la normativa

aplicable, que aquesta identificació

no pugui ser establerta mitjançant cap

dels elements previstos a la normativa

específica de identificació, o tenir

més del 10% d´ animals, en relació

als animals que es posseeixi o, en el

cas d´animals de producció, en relació

als pertanyents a l´explotació, quan

aquesta identificació sigui obligatòria

d´acord amb la normativa aplicable i li

manqui algun dels elements previstos a

l´esmentada normativa específica.

Sancions

Les sancions que es poden aplicar pel fet de

cometre les infraccions previstes a la Llei són

les següents:


una multa de 3.001 a 60.000 euros.


una multa de 600 a 3.000 euros o

un advertiment. L´advertiment només

Eixams

Alimentació

Grues Apícoles

Equips Sanitaris

Línies d’Extracció

Material Cria de Reines

BeenuK Nuclis de Cartó

Materials d’Ocasió

Informació Apícola

Cera Estampada

Cera de Mascle

Cera Biològica

Maduradors

Extractors

Llibres

A FONS

s´imposarà en el cas de no haver-hi

dolo (intencionalitat) i si en els últims

dos anys el responsable no ha estat

sancionat per via administrativa per la

comissió de qualsevol altra infracció de

les previstes en aquesta llei.

La normativa espanyola

Fins aquí el que diu la normativa catalana,

però la normativa estatal ha eliminat

l´obligatorietat d´advertiment de la presència

d´abelles amb un cartell, per la dificultat

d’assegurar la permanència d’aquests cartells

indicatius en els assentaments.

Es el Reial Decret 209/2002, de 22 de febrer,

el que estableix les normes d’ordenació de

les explotacions apí-

coles (BOE 62, 13-

03-2002). Aquest

reial decret s’ha modificat

amb l’entrada

en vigor del Reial

Decret 448/2005,

de 22 d’abril, que

modifica el Reial Decret

519/1999, de 26 de març, on es regula

el règim d’ajudes a l’apicultura en el marc

dels programes nacionals anuals, i el Reial

Decret 209/2002, de 22 de febrer, pel qual

s’estableixen normes d’ordenació de les explotacions

apícoles (BOE 109, 7-05-2005) i el

Reial Decret 608/2006, de 19 de maig, que

estableix i regula un programa nacional de

lluita i control de les malalties de les abelles

de la mel (BOE 131, 2-06-2006).

Demanda al DAR

Arran de l´expedient sancionador a un api-

magatzem darrere C/Bell-lloc s/n Torregrossa (LLEIDA) 25141

Tel.: 00 34 973 171 032 fax: 00 34 973 170 590

apijuneda@gmail.com

JULIOL 2009 NÚMERO 17

cultor que no tenia el cartell identificatiu en

un assentament i al qual se li demanen 3.000

euros, es va fer arribar l´expedient sancionador

a Joaquim Porcar, de la Direcció General

de Producció Agrària i Ramadera perquè

el DAR ho estudiï i proposi una solució. Així

mateix, el 10 de març es va lliurar una carta

a Rosa Cubel, directora general del mateix

departament, on s´exposaven les raons per

las quals no semblen de rebut les sancions

imposades. L´argument aportat des del punt

de vista de legislació es basa en el fet de

tenir en compte que tota la normativa a la

que es fa referència té caràcter de normativa

bàsica estatal, caldria, per tant, fer arribar

aquesta informació al servei encarregat de

fer les inspeccions

Esperem que el

Departament tingui

en compte els

arguments que li

exposa el sector

en relació al tema

que ens ocupa, per

evitar que s´incoïn

expedients sancionadors

innecessaris,

com és el cas que

hem exposat.

Per altra banda, tot

i que el més correcte, no solament perquè

ho dicta la llei, sinó per raons d´estricte sentit

comú, és que s´adverteixi de la presència

d´abelles, també és cert, que és difícil per a

l´apicultor assegurar que, un cop posat el

cartell, en pugui garantir la permanència, i

això també, per raons òbvies.

El tema, doncs, encara és obert. Esperem

que el Departament tingui en compte els

arguments que li exposa el sector i en properes

edicions de l´Eixam puguem anunciar-vos

alguna nova positiva pel que fa a

aquesta qüestió.

7


Es consoliden amb èxit les Jornades

Tècniques de la Mel a Balaguer

● Guardonats al concurs de mels

El dissabte 2 de maig, es

va celebrar a Balaguer

la III Jornada Tècnica

de la Mel, organitzada

pel departament d'Agricultura,

Alimentació i Acció Rural


d'Apicultors Lleidatans Associats,

Fira Balaguer i Prodeca.

La presentació de la Jornada a


Barril, alcalde de Balaguer, va

donar pas a la primera xerrada

tècnica, "El desabellament, una

malaltia multifactorial", pre-

8


sentada per Esteve Miràngels

Feixas, veterinari d'abelles de les

Associacions d'Apicultors de Girona

i de Lleida.

En primer lloc va descriure els

efectes visibles a la colònia

d'abelles del síndrome de despoblament

(SDC): disminució

del nombre d'abelles per mort

prematura, disminució de la

posta de la reina, abelles que

no poden mantenir les tasques

elementals, i augment de malalties

oportunistes. En relació a

les causes del síndrome, va fer

repàs de les hipòtesis de: nosema

ceranae, del dèficit proteic

a la dieta de les abelles per


indiscriminada de pesticides a

l'agricultura, l'incidència de varroa

com a malaltia endèmica,

i l'estrès com la combinació de

totes les causes anteriors; va

presenta la diagnosi, els possibles

tractaments i la prevenció

per a cadascuna de les possibles

causes abans esmentades.

Seguidament, Jaume Cambra

i Sánchez, doctor en botànica

● A punt per al tast de mels ● El jurat del concurs de mels

de la Universitat de Barcelona,

va presentar la xerrada "Apicultura

ecològica, una alternativa

de futur", on va fer un repàs

històric de la producció ecològica,

la major demanda d'aquests

productes, i la percepció d'una

majoria social d'aprovació de

pràctiques i mesures respectuoses

amb el medi ambient. Es va

fer un repàs de tota la normativa

que exigeixen els organismes

reguladors per a la producció

ecològica a l'apicultura: un radi

de tres quilòmetres fora de


cultius no ecològics, fonts de

contaminació, carreteres, fàbriques,...,

renovació de la cera

convencional per una altra

d´ecològica, i alternatives de

tractaments anti-varroa a base

de timol i els àcids.

També va fer referència a la disminució

de la producció, tot i

l'augment del nombre d'arnes,

l'abús de pesticides a la agricultura

i el valor afegit del producte

ecològic en relació al contingut

de residus o valors de HMF en

mostres comparades. Finalment,

va presentar una hipòtesi sobre

l'estrès oxidatiu que limita la vida

de les abelles en relació amb el

síndrome de despoblament.


recollir les mostres del II Concurs

de Mel Fira de Balaguer "Reina

de Mels" en les varietats de ro-


● Esteve Miràngels intervenint a les Jornades ● Jaume Cambra s´adreça als assistents a la Jornada

maní, alta muntanya, i milflors.

El jurat, integrat pels senyors

Miquel Alemany, Josep Noguer,

i Jordi Homs, va puntuar individualment

totes les mostres presentades.

Aquest any s'obria el I Concurs

Gastronòmic "La mel i les postres"

amb una àmplia participació

en aquesta primera edició.

Abans del dinar, Miquel Abad

Marco, diplomat en naturopatia

i especialista en apiteràpia,

va parlar d'aquesta tècnica i de

la seva aplicació a la medicina

actual.

Cal destacar tant en aquesta

xerrada com a les anteriors,

que la sala de conferències del

Pavelló Firal era ben plena.

Després del dinar al restaurant

l'Hotel Balaguer, es van lliurar

els premis del II Concurs de

Mel Fira de Balaguer "Reina de

Mels". Els premiats per categories

van ser els següents:

Romaní

1er premi: Ramón Vilardosa

2on premi: Antoni Aresté

Muntanya

1er premi: Ramon Vilardosa

2on premi: Pere Miñambres

Milflors

1er premi: Pere Miñambres

2on premi: Rafel Múria

I la "Reina de Mels", el premi

a la millor mel de totes les presentades

a concurs, va recaure

en Pere Miñambres.

Després de l´ entrega de premis

es va fer la presentació de "La

Noguera i la cuina de la mel"

(les nostres receptes), a càrrec

de la Sra. Mercè Camins del restaurant

Casa Mercè de Fontdepou

i els senyors Josep Sánchez

JULIOL 2009 NÚMERO 17

i Ricard Zamora del restaurant

La Solana de Foradada.

Simultàniament, el senyor Josep

Noguer va fer dues sessions

de degustació de mels de diverses

varietats dirigides al públic

assistent a la Fira, a prop de

l'estand del DAR on s'oferien

tot tipus de mels de qualitat de

diversos apicultors artesans de

l'Associació d'Apicultors Lleidatans.

També l'artesana Teresa Pallarès

va mostrar al públic tot el que

es pot fer amb la cera de les

abelles al II Taller de Cera de la

Mel, amb explicacions didàctiques

del món de la mel i les

abelles.

La cloenda de la Jornada va ser

a càrrec del senyor Xavier Castella

Casas, secretari general

del DAR.

9


Èxit d’una nova edició de la fira de la Mel del

Perelló malgrat la crisi

ANDREU CARALT/EL PERELLÓ

El 5 d’abril passat va tancar portes

una nova edició de la Fira de la Mel i

l’Oli, Firabril, del Perelló, amb un balanç

satisfactori de vendes malgrat la

profunda crisi que viu l’economia catalana. El

certamen es plantejà, com ho havia fet els últims

anys, la creació d’un gran recinte firal on

el sector de la mel i l’oli eren protagonistes i


dissabte, dia 4, s’emportà el protagonisme

el món de l’oleïcultura, i l’endemà, dia 5, el

món de l’apicultura. Com ja és habitual, els

apicultors del Perelló van posar a la venda un

any més les diferents gammes de mel, una

oportunitat única per a ells, ja que són milers

les persones que visiten anualment la fira

d’arreu de les Terres de l’Ebre, el Camp de

Tarragona, Castelló i la Franja d’Aragó.

Enguany, però, en el primera dia de la fira,

dissabte, la crisi es va notar. L’afluència,

segons van explicar diversos apicultors a

l’Eixam, fou considerablement menor que

en edicions anteriors. L’impacte de la crisi

econòmica entre els clients i la celebració,

el mateix cap de setmana, de la Fira Alternativa

de l’Ametlla de Mar, municipi veí del

Perelló, van ser dues de les raons esgrimides

pel sector per explicar la menor afluència de

visitants. Aquesta sensació agredolça es contraposava

a la satisfacció del sector davant

d´un inici de campanya excepcional gràcies a


Diumenge al matí, l’afluència al recinte firal

millorà lleugerament, mentre que diumenge

a la tarda, l’assistència a la fira fou massiva.

Així ho manifestà el president de la Cooperativa

Apícola Tarragonina, Lluís Casanova:

“Diumenge a la tarda, vam rebre la visita de

molta gent disposada a comprar, a fer fira”.

El balanç final s’ha tancat amb unes vendes

similars a les de 2008. Segons les mateixes

fonts: “Podem estar contents si tenim en

compte l’actual context de crisi”, sentencia

Casanova.

Firabril va rebre enguany la visita destacada

del conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció

Rural, Joaquim Llena, que va recórrer el

recinte firal diumenge al matí acompanyat

de les autoritats locals. La ràpida visita, però,

impedí la possibilitat d’abordar amb els responsables

de la Cooperativa Apícola Tarragonina

la situació del sector.

ller,

el Cinema Auditori Victòria acollí dues

interessants conferències al voltant del món

10


● Imatge de l'interior del recinte firal de Firabril amb els estands dels apicultors del Perelló

● El crític i periodista, Pere Tàpies, acompanyat de diversos cuiners del Perelló van presentar tot un seguit

de receptes elaborades amb mel.

apícola. La primera, a càrrec de Francisco

José Orantes, llicenciat en biologia i director

tècnic dels Laboratoris Apinevada Lanjaron,

que abordà les possibles causes del

despoblament de les arnes. A continuació,

l’informàtic Javier Perpinyan, presentà un

programa informàtic de traçabilitat per a

l’apicultura. La jornada d’actes dedicats al

món de la mel finalitzà el migdia amb la presentació

a càrrec de diversos restaurants del

Perelló de receptes elaborades amb mel. El

popular crític expert en gastronomia, periodista

i músic, Pere Tàpies, oficià de mestre de

cerimònies. L’acte va omplir molts seients del

cinema, sobretot de veïns i veïnes que van

posar sobre la taula les virtuts culinàries de la

mel i les diverses maneres de cuinar-la.

Alguns dels plats, on destacava el bacallà

amb mel, van ser degustats al tradicional dinar

popular organitzat per la Cooperativa a

la seva seu, i on van assistir molts dels 210

apicultors integrats a l’entitat. A la tarda, i

després de dinar, es van atorgar els premis

del prestigiós concurs de la mel, amb premis

per a molts apicultors del Perelló. Els resultats

van ser els següents: En la categoria de

mel de mil flors, el primer premi fou per a

Esther Piñol i el segon, per a Lourdes Borrell.

En la categoria de mel de taronger, primer

premi per a Rafel Muria i segon, per a Vicent

Brull. En l’apartat de mel d’alta muntanya,

primer premi per a Genoveva Rebull i segon

premi per a Joan Castro. En la categoria de

mel de romaní, s’emportà altre cop el primer

lloc Rafel Muria i Joan Lluís Brull fou el segon

classificat. Finalment, i en la categoria Abella

d’Or, que premia la mostra que ha rebut

més puntuacions de totes les categories, el

guardó fou per una mel de romaní de Lluís

Casanova, el president de la cooperativa apícola.

És la quarta vegada que Casanova obté

aquest reconeixement.


JULIOL 2009 NÚMERO 17

L’Associació Catalana d´Apicultors celebra el

10è aniversari

L’any passat iniciàvem la primera trobada

d’apicultors de la nostra associació,

i el dia 15 de març d’enguany

en vam celebrar la segona que, a

més a més, va coincidir amb el desè aniversari

de l’Associació Catalana d’Apicultors.

Va ser un dia molt intens. Al matí vàrem

anar tots a Sant Sadurní d’Anoia, a les Caves

Jaume Giró, on vàrem participar a una

xerrada molt interessant que feia en Jaume

Cambra, professor de botànica de la Universitat

de Barcelona i membre de la nostra

associació. La xerrada era sobre sostenibilitat

i viabilitat de l’apicultura ecològica, una

visió força diferent de l’apicultura tradicional

i una molt bona opció de futur.

Tot seguit, els socis van fer una degustació

de cava i després van poder visitar les

dors

anaven preparant el dinar, una calçotada

amb molta salsa, carn i botifarra per a

Fira de Sant Ponç


● Participants a l´acte de celebració de l´aniversari

tothom. I de postres, mel i mató.

Com que estàvem de celebració no podia

faltar una mica de música.

● Estand de les associacions a la Fira ● Lliurament de diplomes

Va ser tot un èxit. Moltes gràcies a tots els

assistents, sense tots vosaltres no hauria estat

possible.

11


12

INFORME

Síndrome del desabellament dels ruscos(i II)

Assaig cec de la influència d´alimentació proteica suplementària i tractament preventiu amb

fumagilina contra Nosema ceranae en la supervivència a la hivernada i la viabilitat de les arnes.

● Feines de supervisió de les arnes

Antonio Gómez Pajuelo 1 , Cristina Torres 2 i Fco. José Orantes Bermejo 3

1.- A.G. Pajuelo Consultores Apícolas (Castelló) 2.- Laboratoris Apinevada (Lanjarón, Granada) 3.- Consejo

Regulador DOP Miel de Granada (Lanjarón, Granada) Article publicat al núm. 145 de Vida Apícola






Els símptomes més generals han estat

la desaparició progressiva de les

abelles, a voltes de manera ràpida,

altres vegades en els transcurs d´uns

mesos i l´afectació és a tota la colònia, tot i

que alguns ruscos es puguin salvar.

Criteris de selecció de les arnes

Criteris d´inclusió: Es va fixar el vigor mínim

de les arnes de l´assaig en 4 quadres poblats

d´abelles, que corresponen a unes 10.000

abelles, o el que és el mateix, aproximadament

un quilo de pes viu. Les arnes incloses

a l´estudi havien de tenir també un nivell de

tir

el seu normal desenvolupament durant

l´època de l´estudi. En general, les arnes incloses

a l´estudi havien de tenir unes característiques

inicials compatibles amb la seva

viabilitat durant l´època de l´estudi.

Criteris d´exclusió: es van considerar criteris

d´exclusió o de retirada post-inclusió, el desenvolupament,

durant el temps d´estudi, de

les malalties següents: malalties amb simptomatologia

clara, reines mal fecundades (zanganeras),

vigor insuficient de la població de

la colònia o que l´arna fos en procés de canvi

de reines. En general, els criteris d´exclusió

són els que fan que les característiques inicials

siguin incompatibles amb la viabilitat

del rusc durant el temps d´estudi. Dels 210

ruscos revisats a l´inici de l´estudi (10 de no–

vembre de 2006), en van ser exclosos dos

per falta de vigor i poca quantitat d´abelles.

Paràmetres de control

Les 189 arnes elegides van ser numerades

individualment i revisades a l´inici de l´assaig,

quadre per quadre i es van anotar el nombre

de quadres coberts per abelles, el nombre

de quadres amb cria (es van anotar fraccions

de 0,5), la quantitat de reserves de mel i de


observacions sobre el seu estat sanitari. Per

a l´estimació d´aquests paràmetres hem seguit,

amb modificacions, la metodologia de

Burgett i Burikam (1985) i Kostarelou i cols.,

(1995), i hem adaptat els coeficients a les

nostres condicions, (Orantes i cols., 1997).

La supervivència de la cria, les reserves de


tres grups. La supervivència de la cria es va


des;

es va anotar com a Alta quan hi havia




-


quadres de cada rusc (1 quadre Layens =

30x35 cm.); es va considerar Alta amb més

de 1,5 quadres/rusc; Mitjana entre 1,5 i 0,5

quadres; i Baixa amb menys de 0,5 quadres.

Les reserves de mel es van classificar com a

Altes quan sumaven més de 3 quadres; Mitjanes

entre 3 i 1,5 quadres; i Baixes per sota

de 1,5 quadres.

Les arnes estaven distribuides en 4 fileres,

a la manera tradicional com en els abellars

professionals transhumants: quan arriba el

camió es van descarregant les més pesades

a dreta i esquerra i les que pesen menys

formen una altra filera per davant i darrera

d´aquestes dues. Malgrat aquesta aparent diferència

inicial, en el primer control de camp

es va veure que les fileres eren homogènies,

de manera que per facilitar les feines es va

adjudicar a cada fila un color de pinso, que

es va transportar en caixes de cartró. Degut

al fet que no totes les caixes tenien el mateix

nombre de bosses de pinso, els grups

d´estudi resultants no van tenir el mateix

nombre de ruscos.

Alhora que es donava la primera alimentació

es va marcar cada rusc amb un esprai del

color corresponent, a la xapa superior, per

evitar errors en els maneigs posteriors. Les

21 arnes que quedaven no van participar a

l´estudi, pel fet de ser les més llunyanes de

l´entrada. No es van marcar ni alimentar.

El resultat d´aquest disseny és un estudi experimental

aleatori factorial controlat, amb

doble emmascarament, prospectiu, amb

quatre grups (branques) d´estudi:


Als 12 dies de l´inici (era previst abans, però

les condicions meteorològiques ho van impedir)

es va donar la segona alimentació a cada

rusc amb el mateix tipus de pinso amb el que

es va començar i es va anotar el consum del

tractament aportat en la primera bossa.

Les dades finals de l´estudi es van recollir

en una visita d´avaluació final del mateix

(05.03.2007) estudi.

Anàlisi estadística

Se ha fet una anàlisi descriptiva de les característiques

inicials de les arnes incloses en

cada una de les branques d´estudi: es presenta

la mitjana i la desviació estàndard (DE)

de les variables quantitatives amb distribució

normal i la mitjana i rang interquartílic (RIQ)

per a les que no s´ajustin a una distribució

normal. Per a les variables qualitatives es presenta

la seva distribució de freqüències i intervals

de confiança al 95% (IC95%).

La comparabilitat en les característiques inicials

entre les branques (grups) i les dades

de les variables resulta (quadre d´obreres final,

quadres de cria final i supervivència) es

realitza mitjançant el test de Chi-cuadrado

per a variables categòriques, i l´anàlisi de la


variables contínues.

Es va fer una anàlisi multivariant (regressió lineal

o regressió logística) que analitza les variables

resultat tenint en compte les variables

explicatives que poden influir en el resultat

final. Aquests models permeten explicar les

variables que influeixen en la consecució del

resultat.

En tots els contrastos de hipòtesi per estimar

diferències, es consideren significatives quan

el valor de p sigui més petit de 0,05.

L´anàlisi estadística es va fer amb el progra-


Anàlisi de Nosema ceranae

Una mostra representativa de cadascun dels

4 grups es va enviar a un laboratori de referència

per a la diagnosi de Nosema ceranae.

Posteriorment, seguint la metodologia

de Klee i cols. (2007) les mostres van ser fetes

amb els mateixos resultats.

Resultats

Els resultats laboratorials de les mostres

d´abelles ens revelen que un percentatge alt

de les arnes estaven parasitades per Nosema

ceranae, més del 80% en tots els grups.

INFORME

Els resultats de les observacions de camp

permeten apreciar que les arnes estaven sanes,

sense cap símptoma i sense presència

de varroa ni de cap altre patogen. Durant

l´assaig només una arna de les 210 va ser exclosa

per sanitat deficient, en apreciar-li un

brot d´ascosferiosis (Ascosphaera apis)

En la Taula núm.1 podem observar un resumen

de les dades obtingudes en l´estudio.

Quant a les característiques inicials de les

arnes hi va haver una bona homogeneïtat

dels grups pel que fa als quadres de cria

(F= 0,799; p=0,527), amb un rang de 2,5-

2,7 quadres cria/arna en els quatre grups.

No així en els quadres d´obreres que van


arna, amb diferències que van resultar estadísticament

significatives entre ells (F=5,411;

p


● Quadre amb una supervivència mitjana de cria

Per últim, la supervivència de la cria ha estat

molt bona, i s´ha considerat “Alta” en tots


85,7% sense diferències significatives entre

els grups (Chi-cuadrado p=0,882).

La quantitat final, total, d´arnes excloses en

l´abellar durant el temps de l´estudi va ser del

4,3%. (9 ruscos, n=210).

Mitjançant la regressió logística multivariant

es va analitzar la possibilitat d´obtenir una

supervivència alta o no, que inclou les variables

següents, independents en el model:

1 Quadres d´obrera inicial.

2 Quadres de cria inicial.

3 Reserves de mel inicial.


5 Consum inicial.

6 Grup d´estudi.

L´anàlisi multivariant de les dades ens revela

que: la reserva de mel inicial determina que

s´obtengui una supervivència alta: les arnes

amb un nivell “Mitjà” de reserves de mel

tindrà 6,5 vegades més possibilitats d´una

supervivència alta de la cria que les que parteixen

amb un nivell inicial baix (OR=6,5;

p


augmentar les despeses a l´explotació. Només

són necessàries quan les condicions de

les arnes i les condicions meteorològiques i

fenològiques ho requereixin.

b) L´adició de fumagilina, Fumidil B®, com a

preventiu, en ruscos

on s´ha diagnosticat

presència asintomàtica

de Nosema ceranae

no contribueix a

solucionar cap problema

en les condicions

de l´estudi, tot

al contrari: Augmen-

ta els costos de l´explotació i es corre el risc

innecessari que apareguin residus d´aquest

antibiòtic, o dels seus metabolits de degradació,

en els productes apícoles.

c) Quan no es produeixen els factors què

provoquen immunodepressió de les abelles

(meteorologia o nutrició desfavorable, control

de varroa i maneig alimentari inadequat)

no apareix SDC.

d) Nosema ceranae per ella mateixa no ha

provocat mortalitat d´arnes. Pensem que

podria produir-les només si apareixen factors

que provoquin immunodepressió de les

abelles, i es poden accelerar els símptomes

de l´SDC i la ràpida desaparició de les abelles.

e) Es fa necessari seguir treballant en aquestes

conclusions amb assaigs amb condicions

meteorològiques desfavorables i partint de

grups amb nivells inicials estadísticament

homogenis.

Els nostres resultats concorden amb les dades

de la cabana apícola espanyola. Des de

la dècada de 1970, fins a 2003 el número

d´arnes ha crescut sens parar a Espanya e

(Gómez Pajuelo, 2007). El 2001 es registraven

oficialment 2.314.494 ruscos i el 2002

un total de 2.397.840. El cens de setembre

de 2004, per a 2003, abans que el SDC

es generalitzes, l´Estat espanyol registra


El 2004 i 2005, amb una meteorologia molt

adversa, una gran sequera, problemes de

abellarols (que quan hi ha sequera es concentra

sobre els ruscos per falta d´altres

insectes), fins i tot falta absoluta de la floració

de tardor en algunes zones (les més

castigades per l´SDC) hi ha hagut pèrdues

d´arnes, de fins al 50% en moltes zones

(seguiments personals dels autors). Apreciacions

personals avaluen les baixes de la

El 2004 i 2005, hi

ha hagut pèrdues

d´arnes, de fins

al 50% en moltes

zones

INFORME

cabana en unes 500.000 arnes per a aquest

període (no hi ha dades oficials).

El 2006 la meteorologia va ser molt favorable

a tota Espanya per al desenvolupament

de les arnes, però poc per a la producció de

mel: hi va haver molt

poques denúncies

de SDC. I el 2007,

amb una bona meteorologia

també, a

la data d´avui gairebé

no hi ha denúncies

de SDC. El cens

oficial d´arnes està

en franca recuperació: hi ha 2.320.949 re-


per primera vegada des de els anys 70, es

trenca la línea de augment anual del nombre

d´arnes (Gómez Pajuelo, 2007).

Agraïments

A Tinín Navarro i Jose Navarro, propietaris

de l´abellar experimental, per la seva dedica-


A Flori Navarro i Castor Fernández (Apicasfer

S.L.), Miguel Angel Arrufat (Ceras Arru-


aportant l´aliment , els suplements i la fabricació

dels pinsos utilitzats. Part d´aquest

assaig ha estat finançat amb el Proyecto Api


Referències bibliogràfiques

(1985). Number of adult honey

bees occupying a comb: A standard for estimating

colony populations. Journal of Economic Entomology,

78: 1154-1156.

(2005). L’environnement

qui tue les abeilles: Etude de l’imidaclorpide et du fipronil

en Europe. Symposium Internacional “Apicultura

en el Mediterráneo”. Granada (2005), pp:47-54. Edita.

Asoc. Provincial de Apicultores de Granada.

Action

Plan (2007). www.ars.usda.gov/is/br/ccd/ccd_actionplan.pdf

(2006). AGA Ferrol. Comunicació personal.

dagaferrol@apiculturagalega.org


(2006). Informe de la presència de pesticides a la conca

del riu Xuvia. Convenio Calidad de las Aguas, Eurostat.

Concello de Nalón. 7 pp.

(1997). Identification and roles of non-pathogenic

microflora associated with honey bees. FEMS

Microbiology Letters 155 (1), 1–10.

(2001). Una de virus. Vida Apícola,

109, 59.

-

-

(2005 a) Efecto de una premezcla de vitaminas

y aminoácidos, administrada con el alimento, sobre los

parámetros productivos de las colmenas. Vida Apícola,

núm. 130. 35 – 41.

JULIOL 2009 NÚMERO 17

(2005 b). Desaparición de abejas




Evolución, situación actual ¿y futuro?. Vida Apícola,

núm. 143. 26 – 31.

(1997). Identification and roles of non-pathogenic

microflora associated with honey bees. FEMS

Microbiology Letters 155 (1): 1–10.

(2006). Nosema ceranae,

a new microsporidiam parasite in honeybees in

Europe. J. Invertebr. Pathol. 92:93-95


(2007). Experimental

infection of Apis mellifera honeybees with Nosema

ceranae (Microsporidia) . J. Invertebr. Pathol. 94 (3), pp.

211-217


(2005). Complete rRNA séquense of the Nosema ceranae

from honeybee (Apis mellifera). 38th Annual Meeting

of the Society of Unvertebrate Oathology. https://

gra103.aca.ntu.edu.tw/gdoc/F90632004.pdf

-





(2007). Widespread dispersal of the microsporidian

Nosema ceranae, an emergent pathogen of the western

honey bee, Apis mellifera. J. Invertebr. Ecology. 96:

1-10..

(1979). Australasian

Beekeeper. Vol. 81, págs. 5-6.

-

(1995). Brood and honey bee colonies

requeened at various frequencies. Journal of Apicultura

Research, 34: 9-14.

(2004). El sector de la Miel en cifras, 31 pp.

( 2007). Programa nacional de medidas de

ayuda a la apicultura, 72 pp.

(1997) Dinámica

da

Apícola 67: 44-60

(2005). Control de calidad

en la miel. Tendencias actuales. X Jornadas Técnicas de

Apicultura. Lanjarón. Granada.

(2007). El Síndrome del

-


(2003).

Morphology and function of insect fat body cells: a review.

Biociencias, Porto Alegre, v. 11. n. 2, págs. 195-

205.

(2005). The honey bees as bioindicators of

the enviromental contamination. Symposium Internacional

“Apicultura en el Mediterráneo”. Granada

(2005), pp:23-30. Edita. Asoc. Provincial de Apicultores

de Granada.


. http://www.eurbee.org/Files/

Newsletter4corrected.pdf

(1807). Antorcha de colmeneros, ó

Tratado económico de abejas. Madrid, 183 pp.

(1990). A saga of SAD and BAD bees.

Apicultural Information and Issues. Univ. Florida. Vol.8,

Núm. 7, págs. 1-4. www.ifas.ufl.edu .

(1987).

Survival of Honey Bees, Apis mellifera (Hymenoptera:

Apidae), Fed Various Pollen Sources.- Ann. Entomol.

Soc. Am. 80: 176-183 (1987).-http://gears.tucson.ars.

ag.gov/publ/survival.html

(2001). Nutritional value of bee collected

pollens. RIRDC Publication no. 017047. 176 pp.

15


● En Jordi Planellas al taller d'envasat de la seva empresa familiar





que creua els municipis d’Agullana














que ronda les 15.000 arnes.

16

ENTREVISTA

El fort lligam que manté amb

l’apicultura prové del seu avi, que

en el seu temps fabricava unes

caixes molt rudimentàries amb

l’escorça de l’alzina surera que creix en

aquest indret. El pare d’en Jordi va continuar

aquesta afició per l’apicultura, però va

ser el mateix Jordi qui va decidir dedicar-se

professionalment a aquesta activitat. “El

1993 vaig començar a dedicar-me professionalment

a l’apicultura. Aleshores teníem

unes 150 caixes, avui ja són 1.200”, afirma.

De l’apicultura, en Jordi n´aprecia, tal com

diu: “la llibertat de poder treballar per un

mateix”, però reconeix que és una feina sacrificada.

“Nosaltres fem la transhumància,

a tota la zona de l’Alt Empordà”, explica. Fa

nou anys que és president d’Apicultors Gironins

Associats, i sap que aquest moment

és el més decisiu per garantir la supervivència

i el progrés de l’apicultura catalana. Tot

passa per portar endavant la marca de qua-

Jordi

Planellas

apicultor i president

d´Apicultors Gironins

Associats

"La marca de

qualitat de la

mel no és una

oportunitat,

és un deure"

Text i fotos: Alec Forssmann

litat de la mel catalana. La pròxima reunió

amb el conseller Joaquim Llena serà el 8

de setembre. “La conselleria no té una línia

concreta per a nosaltres, hem de ser nosaltres

mateixos els garants d’aquesta marca”,

puntualitza en aquesta entrevista.

La vostra empresa és familiar?

Sí, totalment. Treballo amb el meu pare

i amb la meva dona, que s’encarrega, sobretot,

d’envasar i comercialitzar la mel. La

nostra marca és Mels Maçanet, i les nostres

vendes es basen en un mercat de proximitat.

Intentem comercialitzar-la directament

als establiments, perquè els preus de venda

al major són baixos. La gent ens coneix i

sap que la nostra mel és d’aquesta zona, de

Girona o, concretament, de l’Alt Empordà.

El problema en el nostre sector és que hi ha

força competència amb mels que no són de

Catalunya.

Amb quines mels treballeu?

A la primavera comencem al Cap de Creus,


on fem el romaní, el timó (cap d´ase) o la

mel de mil flors i als voltants de Maçanet

recollim la mel de bruc. Després, el mes de

maig i juny, fem les d’alta muntanya, que

són les de castanyer i alzina i a la plana el

gira-sol i alfals. I a la tardor fem la d’arboç,

que és força amargant.

Teniu dos climes molt diferenciats,

de litoral i muntanya

Això mateix, des d’altitud zero, arran de

costa, fins els 1.000 metres d’altitud a la

muntanya. Les nostres mels d’alta muntanya

provenen del massís de les Salines. Tenim

les arnes repartides per tot l’Alt Empordà,

des del Cap de Creus fins a les Salines.

Quin és el factor climàtic més important?

L’any passat vam patir la sequera, però el

vent de tramuntana és el factor més important.

Quan bufa després de la pluja, la

planta s´asseca. Els anys que fa molt de vent

tenim produccions molt petites, perquè

l’abella no pot treballar. Cada dia que perds

són molts quilos a les caixes, i la temporada

és curta. Aquest any, la producció a Girona

ha estat baixíssima, de la mitjana tirant per

avall. És molt aviat per dir-ho perquè encara

queda tota la campanya de l’estiu, però tinc

aquesta intuïció.

Com definiríeu la mel de l’Empordà?

A l’Empordà és un dels pocs llocs on tenim

la mel de timó (cap d´ase), que és molt característica.

També és típica la de romaní o

farigola. Nosaltres preferim treballar amb

caixes d’alçes, que tenen dos cossos, i no

amb Laiens, que només tenen un cos de

cria i es barreja tot. Podem fer unes mels

mitat,

perquè es treu l’alça i ho deixem tot

ben net, sense tocar la cria.

I què opineu del desabellament dels

ruscos?

És un fet que existeix, cada any estem patint

produccions més baixes, i és degut al desabellament

dels ruscos. Està comprovadíssim,

i en aquests últims deu anys s’ha notat

d’una manera brutal. Podrien ser molts els

motius que el provoquen.

Parli’m de l’associació d’apicultors

de Girona.

L’anterior president de l’associació portava

ja uns quants anys que era al càrrec i volia

plegar. S’havia de buscar un nou president,

una persona jove. Havia estat uns anys

de vicepresident, i tenia ganes d’ocupar

ENTREVISTA

aquest càrrec. Tenia clar que la meva carrera

professional estava relacionada amb

l’apicultura. Això sí, pensava que entraria

per menys anys, i no durant nou, que són

els que fa que hi sóc.

A Girona hi ha relleu generacional

en l’apicultura?

Sí, hi ha força gent jove. És una de les associacions

on potser hi ha més gent jove,

d’entre 25 i 40 anys. Molts són aficionats

i d’altres pleguen, però sí que es manté el

relleu generacional.

Han canviat molt els objectius de

l’associació d´ençà l´any 2000 quan us

hi vàreu associar?

És sobretot una associació de serveis. Està

integrada per 140 socis i té un volum de

caixes que ronda les 15.000, de les quals

10.000 estan a mans d’uns 20 o 30 professionals.

La resta és gent aficionada, des de

metges fins a banquers.

Quins són els problemes més comuns

dels associats?

Ara tenim sobretot el problema del despoblament

dels ruscos, s’estan perdent

un 40% de les caixes. I un altre inconvenient

que tenim aquí a Girona és l’entrada


a tota la comarca de l’Empordà i també a

tot Girona. No compleixen amb la normativa,

perquè ni registren ni senyalitzen les se-

JULIOL 2009 NÚMERO 17

ves arnes. En canvi, a França sí que ho fan.

Tampoc no mantenen les distàncies que estableix

la llei. Tot això ens perjudica. A partir

de l’any vinent, l’Administració posarà multes,

però el problema és saber de qui són

exactament, ja que les caixes no apareixen

registrades.

I les multes als apicultors catalans

per no senyalitzar les caixes?

La normativa catalana contrasta amb la de

la resta d’Espanya, on no es penalitza. Volem

que l’administració sigui més equànime

amb les multes. Nosaltres ens comprometem

a senyalitzar les arnes, però no estem

d’acord en el fet que se´n posi multes molt

fortes, mentre que a la resta de províncies

espanyoles no se´ls multa. Ens comprometem

a posar els cartells, però de vegades

són tirotejats pels caçadors o se’ls emporta

la gent a casa perquè els fan gràcia. Hi ha

apicultors que no són d’aquí i que no posen

cartells ni res, per tant, no sabem de qui

són les caixes. Ni tan sols sabem com entra

aquesta gent aquí, si porten Varroa o no.

En canvi, nosaltres complim amb la normativa

i ens posen sancions. No és just. Hi ha

moltes queixes per part dels apicultors per

aquest tema.

Hi ha competència deslleial a l’hora

de posar els preus de la mel?


● Jordi Planellas denuncia l´entrda d´apicultors francesos que no compleixen la normativa

17


no compleixen amb els requisits, i poden

ser de l’Argentina, de la Xina o de qualsevol

lloc. No es fan controls. Els apicultors

volem treure una marca de qualitat de les

mels de Catalunya. És una oportunitat que

no podem deixar perdre, però no veig que

el Departament ofereixi cap garantia ni cap

ajuda. No volem

una “Q” de qualitat,

volem un segell

que identifiqui la

mel produïda a Catalunya.

Si no ens

posem les piles, no

ho farà ningú. No és

una oportunitat, és

un deure; si no, no podrem competir amb

aquests preus baixíssims.

Per què triga tant de realitzar-se

aquest projecte?

Ens hem de posar d’acord les cinc associacions,

tot i que sí que sabem el que volem:

identificar la mel produïda pels apicultors

de Catalunya i que sigui de Catalunya. Evidentment

es marcarien uns paràmetres. En

aquests moments, poder diferenciar una

mel produïda a Catalunya d’una de produïda

en un altre lloc és un pas de gegant. La

nostra competència són les marques blanques;

ara bé, nosaltres podem oferir mel de

romaní, bruc o castanyer que no té ningú.

18

ENTREVISTA

● Jordi Planellas amb els seus ruscos pels voltants de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Volem un segell

que identifiqui la

mel produïda a

Catalunya, no una

“Q” de qualitat,

El consumidor no està educat?

No, primer hauríem d’educar-lo. Aquí parlem

de mel en general, però si anem més al

nord, el consumidor demana un tipus específic

de mel, ja que no totes tenen el mateix

color, sabor o procedència. M’agradaria que

arribés el dia en què als grans supermercats,

com passa a França,

hi hagués la possibilitat

de comprar les

mels que ven directament

l’apicultor, i

no només les marques

blanques com

passa aquí. Seria

molt interessant poder

decidir entre una mel de castanyer o de

taronger.

Quina és la postura del conseller?

Ajudar-nos a aconseguir una marca de mels

de Catalunya. Però quan parlem amb els

tècnics del departament, les coses es compliquen,

perquè hi entra en joc la normativa

europea i l´estatal.

Hi ha entesa entre les diferents associacions?

Em sembla que tenim un bona entesa entre

les cinc associacions. Però també tenim criteris

diferents, pel fet que treballem amb diferents

tips de caixes, i amb diferent volum

de producció. Però sí que hi ha un objec-

tiu comú: que consisteix a valorar les mels

catalanes. Al Perelló poden oferir mel de

taronger, i nosaltres, a Girona, mel de castanyer

o de bruc, que és típica d’aquí. Hem

d’arribar a una entesa perquè tenim molta

varietat de mels.

Quina és la postura d’Apicultors Gironins

Associats?

Primer de tot, que s´identifiqui la mel catalana.

Encara no volem entrar en diferenciacions

del tipus de mel. Evidentment, si un

apicultor diu que és mel de romaní haurà

de complir amb els paràmetres, però sobretot

que la mel sigui catalana. No volem entrar

en el tema de calcular els percentatges


perquè tothom hi pugui entrar. Els bascos

ja fa temps que tenen una marca de qualitat

i ara estan amb el tema de les propietats

antioxidants… han anat avançant. No

crec que sigui tan difícil diferenciar si la mel

és catalana. Més endavant, podrem afinar

més.

El futur del sector passa per aquí?

El 8 de setembre tenim una reunió amb el

conseller Joaquim Llena. Si no tirem totes

les associacions cap endavant en aquest tema,

l’administració no ens ajudarà. Ells no

tenen una línia concreta per a nosaltres,

hem de ser nosaltres mateixos els garants

d’aquesta marca.


20

INFORME

● Curs d’Apicultura ecològica impartiti el mes d’abril de l'any passat, a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona

Apicultura ecològica: una

alternativa de futur

L’apicultura és una activitat

important, que contribueix

al manteniment de la

biodiversitat i la producció

agro-forestal mitjançant


abelles.

TEXT: JAUME CAMBRA SÁNCHEZ

UNIVERSITAT DE BARCELONA

La major part dels apicultors es dediquen

al negoci de la mel. La indústria

ha intentat oferir un producte

uniforme i fàcil de consumir com

per exemple mel sempre líquida (sovint pasteuritzada),

amb el mateix color i sabor. Però

sabem que la mel no és un producte únic i

uniforme, si no que, d’un any a un altre varia

les seves característiques, com el vi. Això ho

saben molt bé els petits productors de mel.

En el context actual, com pot sobreviure un

sector petit, amb unes produccions baixes a

causa de sequeres i malalties? Les subvencions

no han generat un augment de la producció,

inclús es podria considerar que no

generen capacitat d’innovació, i han afavorit

una massificació de caixes d’abelles per tot

el país. Davant d’aquest panorama ens podríem

preguntar: Pot sobreviure l’apicultura

massificada? Com es pot competir amb la

mel industrial? El mercat de la mel ecològica

creix? La política de la UE i de la Generalitat

donaran suport a l’apicultura ecològica? És

fàcil la conversió? Podem fer mel ecològica

catalana?

Pla d'Acció Europeu

L'increment de les demandes dels consumidors

en relació amb els productes ecològics

està creant oportunitats a tots sectors de la

cadena de subministrament d'alimentació,

amb el conseqüent impuls del desenvolupament

rural i econòmic en moltes àrees rurals

de la UE. Així, el creixement anual del mercat

de productes ecològics es xifra entre el 10 i

el 15%.

Objectius

El Pla d'Acció Europeu per a l'Alimentació i

l'Agricultura Europea impulsa 21 iniciatives

encaminades a assolir, entre altres, els objectius

següents:

1. Desenvolupament del mercat de

l'alimentació ecològica.

2. Millorar la eficàcia, la transparència i la

confiança dels consumidors en relació als

productes ecològics.

Objectius que s’adiuen amb el ràpid increment

en el nombre de pagesos i ramaders

ecològics i el creixement de la demanda de

productes ecològics els darrers anys. http://

ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es

Pla d'acció per a l'alimentació i agricultura

ecològiques a Catalunya

(2008-2012).

Catalunya vol impulsar també la producció

ecològica, i per això s’ha posat en marxa

un Pla per promocionar a tots nivells (des

del productor al consumidor) l’alimentació i


agricultura biològiques. Entre altres objectius

d’aquest pla tenim:

Foment de la informació i el consum

Foment dels produccions

Foment del sector

Foment de la qualitat

Foment de la innovació

Foment dels polítiques

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/AL_Alimentacio/AL01_PAE/07_Pla_accio/Fitxers_estatics/Llibre_PdA.pdf

La certificació ecològica

El control i la certificació dels productes agraris

ecològics a Catalunya l’exerceix el Consell

Català de la Producció Agrària Ecològica.

La normativa que regula l’agricultura ecològica

és el Reglament CEE 2092/91, que estableix

les normes de producció, etiquetatge i

el sistema de control d’aquests productes.

Dins de la UE tots els productes de

l’agricultura ecològica estan regulats amb

aquesta mateixa normativa.

Principis generals



seus ecotipus locals


unitats apícoles en la mateixa zona, totes

han de ser ecològiques


es poden vendre amb les indicacions

d’agricultura ecològica sempre que s’hagi

complert la normativa per almenys 1 any.

Durant aquest període la cera s’ha de

substituir per cera ecològica o per cera

d’opercles

Situació dels abellars

Els abellars hauran de situar-se en una zona

que, en un radi de 3 km, les fonts de nèctar


silvestre o cultius de baix impacte ambiental

i mantenir-se a una distància suficient de

qualsevol font de producció no agrícola que

pugui donar lloc a contaminació (centres

urbans, autopistes, zones industrials, abocadors,

plantes d’incineració, etc.).

Alimentació...



suficientment abundants per passar

l’hivern.

INFORME

pervivència

per condicions climàtiques

extremes, l’alimentació artificial està autoritzada

amb mel ecològica.

Prevenció i tractament de malalties

La prevenció i tractament de les malalties en

l´apicultura ecològica s’ha de fonamentar en

els principis següents:

1. Elecció de poblacions resistents.

2. Aplicació de pràctiques destinades a

fomentar la resistència a les malalties:

renovació periòdica d’abelles reines, inspecció

de les arnes de forma sistemàtica

per detectar problemes a temps, control

dels abellots

a les arnes,

desinfecció

periòdica de

materials, etc.

Si malgrat les

mesures preventives

les colònies

emmalalteixen o

El creixement anual

del mercat de

productes ecològics

es xifra entre el 10

i el 15%.

queden infectades, hauran de tractar-se de

forma immediata. La utilització de medicaments

veterinaris haurà de complir:

Han de ser autoritzats per a ús veterinari apícola

a l’Estat espanyol

Es poden utilitzar: l’àcid fòrmic, l’àcid làctic,

l’àcid oxàlic i les següents substàncies: mentol,

timol o eucaliptol en els casos d’infecció

per Varroa.

Què fem des de l´UB?

D’una banda, l’objectiu que mai s’ha de perdre

de vista és el d’obtenir productes amb

una qualitat alimentària màxima. La certificació

ecològica ens pot permetre obtenir un


ara la mel i els altres productes del rusc (cera,


garantia que no hi ha cap residu de pesticides,

ni medicaments. Des de la Universitat

de Barcelona, creiem que s’ha de donar suport

a desenvolupar l’apicultura ecològica a

Catalunya, i per això ens hem fixat tres objectius

que poden interessar al sector:

1 Formació: Si volem ser veritables professionals

de l’apicultura ecològica necessitem

un cert grau de formació bàsica. És

per això que cada any organitzem el Curs

d’Extensió Universitària: Apicultura Ecològica.

www.abelles.cat

2 Recerca: En l’actualitat estem desenvolu-

JULIOL 2009 NÚMERO 17

pant una línia d’investigació en el camp

de les analítiques de mel en dues línies

de recerca:

a.Posar a punt tècniques analítiques

que ens permetin tipificar fàcilment

i de forma fiable les mels

catalanes de les que provenen de

fora del nostre país.

b.A nivell alimentari, determinar el

contingut d’antioxidants i altre

valor afegit de les diferents mels

que es produeixen a Catalunya.

3 Abellar experimental: A mig termini

tenim la intenció de muntar un abellar

experimental on hi treballi un equip de

recerca multidisciplinar

per a dur a terme estudis

de comportament,

fisiologia, bioindicació

de la qualitat de l’aire

i investigació en les estratègies

per combatre

les malalties de les abelles.

A Catalunya es queda el 43% dels productes

ecològics certificats, el 31% va cap a la

resta de l’Estat espanyol i el 26% s’exporta.

Catalunya es diferencia d’altres comunitats

de l’Estat espanyol, per tenir una producció

agrària molt diversa i nombroses empreses

de transformació alimentària. Aquesta realitat

unida al fet que els productes ecològics es

venen de manera directa als mercats locals,

fa creure que l’aposta per satisfer la demanda

interior i la comercialització de proximitat

poden ser un motor per al desenvolupament

de la producció agroalimentària ecològica

catalana (Dossier Tècnic DAAR, 34, 2009).

En definitiva, l’apicultura no pot quedar al

marge del moviment que s’està produint en

tot el sector agroalimentari ecològic a Catalunya.

Cal fer un pas endavant en el sector

apícola i apostar per l’apicultura ecològica,

com una opció que ens pot obrir i/o ampliar

nous mercats.

Un canvi és possible.

Webs d’interès:

www.ccpae.cat

www.abelles.cat

http://www.apicesteve.cat/

www.apecpae.org

www.ecoebre.org

www.ae2.cat

www.ecoalimenta.com

21


L´ajut de pol·linització no serà de minimis




minimis



L

ha fet ballar molt el cap.

L´any passat, pel retard i

perquè finalment es va tramitar

com de mínimis. I enguany,

perquè a la darrera reunió amb

el DAR, l´abril passat, semblava

que la tramitació seria la mateixa

que el 2008, de mínimis.

Els arguments de la directora

general d´agricultura i ramaderia,

Rosa Cubel, semblaven

incontestables. El més important

era el temps necessari per

aconseguir l´autorització de la

Comissió Europea, que es calculava

en 18 mesos, una autorització

sense la qual no es podia

publicar l´ajut a casa nostra.

Consens sobre l´ordre dels ajuts

per als danys de l´abellerol

El 21 d´abril va sortir publicada

al DOG la Resolució

que permet accedir als

ajuts previstos per compatibilitzar

l´activitat apícola amb la

protecció de l´abellarol. Prèviament,

a principi d´abril, s´havia

modificat l´Ordre 279/2007 del

departament de Medi Ambient

i Habitatge que n´estableix les

bases reguladores.

Els principals canvis responen

a l´unificació de criteris i a la

coherència amb altres normatives.

Cal esmentar entre les modificacions

recollides:

sàries

per assentament, que

ha passat de 100 a 80.


documentació relativa a la

Seguretat Social agrària.

sentar

per a la justificació

22

Per altra banda, l´altre argument

al què s´aferraven els apicultors

per demanar l´ajut d´Estat, era

el fet que altres comunitats,

com l´extremenya i la de Cantàbria

així ho havien tramitat.

Segons el DAR, a Extremadura,

se´ls hi havia denegat i a Can-


ja l´any 2004, no s´havia prorrogat,

i l´ordre d´ajuts que es


Per tant, tot semblava que calia

tramitar l´ajut com de minimis

per a l´actual exercici 2009, i

estudiar la possibilitat de fer-ho

com a ajut d´Estat per al 2010,

perquè moltes comunitats hi

estaven interessades.

conforme s´és un apicultor a

títol principal (ATP).

veuen

en el cas que un

apicultor sigui inspeccionat

i el nombre d´arnes en el terreny

sigui inferior a les es-


d´ajut. El redactat és el mateix

que en el cas del 797 i


dir, si la diferència és inferior

o igual al 5%, a l´import

se li aplicarà una penalització

que serà el doble del

percentatge de diferència.

Si la diferència és superior

a l5% i inferior o igual al

15%, la penalització serà

el triple del percentatge de

diferència. I, finalment, si

la diferència és superior al

15% no es comptabilitzaran

les arnes en la seva totalitat.


Principals canvis en

l´esborrany de l´ordre.

Però, l ´esborrany d’Ordre de


arribar als representants dels

apicultors per al 2009, ha introduït

un canvi substancial. La

normativa deixa de ser un ajut

de mínimis, per passar a ser un

altre tipus d’ajut estatal, no sotmès

a la regulació, i, per tant, a

les limitacions que la regulació

de mínimis comporta.

Un altre canvi important respecte

a l’Ordre de 2008, és que s’ha

reduït el pressupost en 54.397

€ (un 25,15%). Concretament,

ha passat de 216.300 € el 2008

a 161.903 € el 2009. Ara bé, la

reducció no es perd per al sector,

sinó que passa a engrossir una

partida regulada en el que popularment

es coneix com el 797.

El tercer canvi observat és que

el termini màxim perquè el DAR

dicti resolució i la notifiqui per


2 mesos l’any 2008 (comptats

des de que acaba el termini de


2009 que sigui de 3 mesos. Cal

dir, però, que el 2008 es va publicar

l’Ordre el 10 de setembre,

mentre que enguany podria ser

publicada abans, per la qual cosa

el temps de resolució podria

quedar compensat.

Finalment, el text que descriu

l’objecte dels ajuts s’ha simplificat

i deixa d’esmentar el

benefici de les abelles per a la

conservació i equilibri dels ecosistemes,

i tampoc esmenta el

requisit per a ser beneficiari,de

tenir les arnes 3 mesos abans i


requisit que se segueix demanant,

però que figura en un altre

article de l’Ordre.

La resta de condicions, l´import

de l’ajut, etc. són iguals que en

anteriors ocasiona.

Aprovada la regulació del sector

apícola a la Val d´Aran

El Butlletí Oficial de la província

de Lleida del 28 de

març recollia l´aprovació

definitiva de l´ordenança re-


d´explotacions apícoles fixes o

transhumants en el territori de

la Vall d´Aran.

És un del temes que el sector

té a la llista per parlar amb el

DAR, ja que alguns dels punts

d´aquesta ordenança contradiuen

o delimiten la normativa

estatal i la catalana. Cal escatir,

doncs, si les competències que

té el Consell General d´Aran són

suficients per establir aquesta

regulació de l´activitat apícola.

Si així fos, afectaria a alguns

apicultors catalans que poden

trobar-se amb limitacions d´ús

d´aquest territori.

Estadístiques d'apicultura

Us adjuntem per si és del

vostre interès el link que

permet accedir al PDF

que recull les dades estadístiques

del sector apícola i que ha

estat elaborat pel DAR, en base

al cens de gener de 2008.

El butlletí consta de cinc parts:

Cens i producció, comparati-

va relativa del sector a escala

econòmica i física, comerç exterior

a Catalunya, qualitat i consum.

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/

DE_Departament/DE02_Dades_estadistiques/05_Fitxes_sectorials/Sectors_Ramaders/Apicultura/Fitxers_estatics/FS_APICULTURA.pdf


http://www.todomiel.net

●L´adreça que us proposem és d´una plataforma

amb vocació de globalitat, per la

multitud de temes que toca al voltant del

món de la mel, i perquè s´orienta a tot el

què en podríem dir apicultura de parla hispànica.

Ha estat ideada i gestionada per

Fabián Oscar Rodríguez i Christian Adrián

Calzada.

Pensada com un portal, aixopluga multitud

de petites pàgines web d´empreses apícoles

de diversos països, que es poden trobar se-

JULIOL 2009 NÚMERO 17

WEB REFRANYER APÍCOLA

gons l´activitat que desenvolupen, així com

dels mateixos apicultors.

Un altre apartat és el relatiu a la formació

que és feta per la mateixa organització a

través del Plan Integral de Capacitación

Agrícola Todomiel.

L´apartat d´informació és molt important. Hi

ha el recull d´informació diària i es fa una

selecció de les notícies més importants dels

dies anteriors.

Joaquim M. Nubiola

Hem trobat en una llibreria de vell un

llibre dedicat a refranys apícoles, i no

hem resistit la temptació de fer-vos saber

aquestes mostres de saviesa popular.

Català


És un refrany recollit a la Ribera d´Ebre i

el Bages


Castellà


Aquesta dita pondera les qualitats

terapèutiques de la mel.

Gallec

Abellas revoltas, trebón as portas

Quan les abelles brunzeixen al voltant

del rusc és senyal que hi haurà tempesta

Ben segur, que vosaltres en sabeu algun.

Animeu-vos i feu-los arribar a la redacció de

l´Eixam. El publicarem i en direm l´origen.

Joaquim M. Nubiola

23


24

PLANTES MEL·LÍFERES

La llengua de bou

Echium vulgare L.

● Descripció

Planta herbàcia, biennal, revestida

de pèls rígids i lleugerament

punxencs (híspida). Tija

perpendicular al sòl, generalment

molt ramificada. Fulles

basals estretes, disposades en

roseta i amb un sol nervi. Sobre

les tiges les fulles es troben

disposades de forma alternada

i també són híspides, amb

una forma oblongolanceolada,

desproveïdes de pecíol (sèssils).

Flor amb una simetria bilateral,

constituïda per cinc pètals

soldats de color blavós, tenyits

de púrpura, que fan un tub, el

qual es va obrint fins formar

un petit embut que pot atènyer

els 25 mm de longitud. Les

branques que porten les flors

(inflorescències) es situen al

capdamunt d’aquesta planta,

constituint una mena de raïm

(panícula) que du flors unilaterals

(cima unípara escorpioide).

● Hàbitat

Echium vulgare és una espècie

de la qual se n’han descrit diverses

subespècies i/o varietats.

La més estesa a Catalunya és la

subespècie argentae (Pau) Font

i Quer, que és la que descrivim

en aquesta fitxa. S’estén pel territori

mediterrani i s’enfila fins

a l’estatge montà submediterrani,

fins als 1.300 m d’altitud,

aproximadament. Es fa en llocs

secs, oberts, marges de camí,

erms i rocalles.

● Període de floració

Floreix principalment de maig a

agost, tot i que en alguns llocs

la seva floració pot avançarse

o endarrerir-se dos o tres

mesos.

● Interès apícola

Les abelles visiten molt activament

les flors de la llengua de

bou, ja que produeixen força

nèctar, com també ho fa la

borratxa (Borago officinalis L.),

que és una altra espècie de la

mateixa família: Boraginàcies.

Les inflorescències van produint

flors durant diverses setmanes,

així les abelles poden aprofitar

el seu nèctar abundant si les

condicions climatològiques són

favorables i si hi ha prou extensió

de les poblacions d’aquesta

espècie.

La mel de la llengua de bou té

un color ambre clar, una aroma

floral agradable, poc intens i

deixa un regust greixós al paladar,

que esdevé un tret molt

característic. És una mel que se

sol produir quan les primaveres

són plujoses i sol estar barrejada

amb altres mels, com ara el cap

d’ase (Lavandula stoechas L.) i

mels multiflorals de prats. Probablement,

després de la mel

de romer, es pot considerar la

segona mel en termes de pro-


Catalunya, tot i que la llengua

de bou està força difosa (llevat

dels Pirineus), en no constituir

poblacions molt extenses, la seva

producció de mel no es pot

comparar amb la que s’obté a

Espanya (popularment coneguda

com a chupamieles o viborera),

i per això no té un interès

comercial gaire rellevant.

Per tipificar una mel de llengua


d’aquesta espècie en una mel

ha d’arribar al 45%.

● Etnobotànica

Les tiges amb flors contenen

substàncies diürètiques i depuratives.

Tot i això, en diversos

estudis s’han trobat alcaloides

(fonamentalment pirrolizidina)

titats

a la mel. Aquest alcaloide

pot ocasionar algun transtorn

en el funcionament del fetge.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu


24

PLANTES MEL·LÍFERES

La llengua de bou

Echium vulgare L.

● Descripció

Planta herbàcia, biennal, revestida

de pèls rígids i lleugerament

punxencs (híspida). Tija

perpendicular al sòl, generalment

molt ramificada. Fulles

basals estretes, disposades en

roseta i amb un sol nervi. Sobre

les tiges les fulles es troben

disposades de forma alternada

i també són híspides, amb

una forma oblongolanceolada,

desproveïdes de pecíol (sèssils).

Flor amb una simetria bilateral,

constituïda per cinc pètals

soldats de color blavós, tenyits

de púrpura, que fan un tub, el

qual es va obrint fins formar

un petit embut que pot atènyer

els 25 mm de longitud. Les

branques que porten les flors

(inflorescències) es situen al

capdamunt d’aquesta planta,

constituint una mena de raïm

(panícula) que du flors unilaterals

(cima unípara escorpioide).

● Hàbitat

Echium vulgare és una espècie

de la qual se n’han descrit diverses

subespècies i/o varietats.

La més estesa a Catalunya és la

subespècie argentae (Pau) Font

i Quer, que és la que descrivim

en aquesta fitxa. S’estén pel territori

mediterrani i s’enfila fins

a l’estatge montà submediterrani,

fins als 1.300 m d’altitud,

aproximadament. Es fa en llocs

secs, oberts, marges de camí,

erms i rocalles.

● Període de floració

Floreix principalment de maig a

agost, tot i que en alguns llocs

la seva floració pot avançarse

o endarrerir-se dos o tres

mesos.

● Interès apícola

Les abelles visiten molt activament

les flors de la llengua de

bou, ja que produeixen força

nèctar, com també ho fa la

borratxa (Borago officinalis L.),

que és una altra espècie de la

mateixa família: Boraginàcies.

Les inflorescències van produint

flors durant diverses setmanes,

així les abelles poden aprofitar

el seu nèctar abundant si les

condicions climatològiques són

favorables i si hi ha prou extensió

de les poblacions d’aquesta

espècie.

La mel de la llengua de bou té

un color ambre clar, una aroma

floral agradable, poc intens i

deixa un regust greixós al paladar,

que esdevé un tret molt

característic. És una mel que se

sol produir quan les primaveres

són plujoses i sol estar barrejada

amb altres mels, com ara el cap

d’ase (Lavandula stoechas L.) i

mels multiflorals de prats. Probablement,

després de la mel

de romer, es pot considerar la

segona mel en termes de pro-


Catalunya, tot i que la llengua

de bou està força difosa (llevat

dels Pirineus), en no constituir

poblacions molt extenses, la seva

producció de mel no es pot

comparar amb la que s’obté a

Espanya (popularment coneguda

com a chupamieles o viborera),

i per això no té un interès

comercial gaire rellevant.

Per tipificar una mel de llengua


d’aquesta espècie en una mel

ha d’arribar al 45%.

● Etnobotànica

Les tiges amb flors contenen

substàncies diürètiques i depuratives.

Tot i això, en diversos

estudis s’han trobat alcaloides

(fonamentalment pirrolizidina)

titats

a la mel. Aquest alcaloide

pot ocasionar algun transtorn

en el funcionament del fetge.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de Botànica

Departament de Biologia Vegetal,

Facultat de Biologia,

Universitat de Barcelona

jcambra@ub.edu


26

SOPA DE LLETRES

10 capitals de paisos europeus Tingueu en conte que estan escrits

en català.

Joaquim Ma. Nubiola.

P I K N I S L È H G

S E N E T A L U S O

E U N L R E S A I T

R I M I Y O S I R B

D M A L L E M R A E

N Ò R S A B R A P R

O N D A N P U T E N

L A S T E N I D R A

E C A L I S B O A L

S O T I M A D R I L

Sol·lució a la sopa de lletres15

Cognoms dels 4 presidents de les Associacions catalanes

d’apicultors i de la Cooperativa del Perelló

S A L L U R B M O D

E Z U A K O N A P I

G O L N N H I L E N

S I B E S U A L K A

A D T A P N R O I S

V X U I E N E F L U

U O E L G A T R O E

F U L T U C Y E W S

C A I O H R U B I A

S L A C S O I B N F

CÒMIC

Cóctel: Dizzi

Ingredients

- Grappa

- Brandi

- Mel

- Glaçons

Instruccions

Poseu els glaçons a la coctelera

de gel i els ingredients en la

proporció següent: 1/3 de grappa,

2/3 de brandi i 1/2 culleradeta

de mel. Sacsegeu enèrgicament

i serveiu. J. M. N.

EIXAMS SELECCIONATS




EIXAMS






RUSCOS LAYENS






MEL DE MIL FLORS I DE TIMÓ



D’abelles i formigues Àlvar Noguera

RECEPTES

Aquesta vegada, en Joaquim Ma Nubiola ens proposa

un còctel que diu que és magnífic per calmar el mal de

coll i, sobretot, que va molt bé de cara l´estiu

PETITS ANUNCIS



ALCES NOVES






Maite

MATERIAL PER ESTRENAR







NUCLIS LANGSTROTH





CAIXES LAYENS






VENC BIDONS DE MEL





25 RUSCOS LAYENS


NOVA ADREÇA:



Assessorament tècnic, projectes.

V

Eixams, pol·len, mel de romaní, de taronger, d’alsina,

etc.



Glucosa amb fructosa, proteïnes, etc.


Arnes Layens, Dadant, Langstrhot, nuclis, quadres, etc.


Làmines de cera rígides, flexibles, compra de cero, etc.


Extractors, maduradors, bombes, centrífugues, etc.


Diferents models 1 kg., cel·les, 500 gr., etc.

NO! BioLetalVarroa



NO! FRUTTOSWEET 30


PLANTA DE

RECICLATGE DE CERA:

-Fosa, neteja de quadres i laminació de cera

-Fosa i neteja de quadros: 0,12€/q. Colar: 0,90€/Kg Laminar 0,90€/Kg

-Disposem de cera models : Layens, Dandant i Langstroth

More magazines by this user
Similar magazines