Download File - ARGENTONA TURISME

Inventari Patrimoni Cultural 

d' Argentona 

Memòria tècnica 

Redacció 

ACTIUM S.C.P. 

Novembre 2003 

Ajuntament d' Argetona

MEMÒRIA TÈCNICA 

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL 

ARGENTONA (EL MARESME) 

AUTORS 

MARC BOSCH DE DORIA 

MOISÈS GUARDIOLA I BUFÍ 

JORDI MONTLLÓ I BOLART 

ANNA SOTERAS I MARCH 

DATA 

16 DE NOVEMBRE DE 2003

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA MEMÒRIA TÈCNICA 

INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL. ARGENTONA (EL 

MARESME). MEMÒRIA TÈCNICA 

CRÈDITS 

PROMOCIÓ I FINANÇAMENT Ajuntament d’Argentona 

Diputació de Barcelona (Oficina del Patrimoni 

Cultural) 

COORDINACIÓ Marc Bosch de Doria, historiador 

DOCUMENTACIÓ Moisès Guardiola i Bufí, biòleg 

Jordi Montlló Bolart, historiador 

Anna Soteras i March, arquitecta 

PLANIMETRIA I DIGITALITZACIÓ ACTIUM S.C.P. 

1




CONTINGUTS 

1. PRESENTACIÓ 3 

2. AGRAÏMENTS 3 

3. MARC TERRITORIAL 4 

3.1 MEDI FÍSIC 4 

3.2 LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT 4 

3.3 EVOLUCIÓ HISTÒRICA 5 

4. METODOLOGIA 7 

4.1 MARC TEÒRIC 7 

4.2 PROCESSOS DE TREBALL 8 

4.2.1 FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ 8 

4.2.2 TREBALL DE CAMP 9 

4.2.3 TREBALL DE GABINET 9 

5. RESULTATS DE L’ESTUDI 10 

5.1 ELEMENTS FITXATS 11 

5.1.1 PATRIMONI IMMOBLE 11 

5.1.2 PATRIMONI MOBLE 16 

5.1.3 PATRIMONI DOCUMENTAL 17 

5.1.4 PATRIMONI IMMATERIAL 18 

5.1.5 PATRIMONI NATURAL 19 

5.2 ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS 21 

5.3 ELEMENTS NO FITXATS 23 

6. BIBLIOGRAFIA 30 

7.1 ALTRES FONTS 38 

7. ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS I 

8.1 ÍNDEX ALFABÈTIC I 

8.2 ÍNDEX NUMÈRIC XVI 

8.1 ÍNDEX TIPOLÒGIC XXXI 

8. PLANIMETRIA XLVI 

2




1. PRESENTACIÓ 

L’inventari del patrimoni cultural i natural del municipi d’Argentona (El Maresme), ha estat 

realitzat per l’empresa de serveis culturals ACTIUM, S.C.P. per encàrrec de la Oficina de 

Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a partir de la sol·licitud efectuada per 

l’Ajuntament d’Argentona a la Diputació de Barcelona. 

La realització del treball ha estat executada per Moisès Guardiola i Bufí, Jordi Montlló Bolart i 

Anna Soteras i March sota la coordinació de Marc Bosch de Doria, entre els mesos d’agost 

de 2002 i juny de l’any 2003. Tot aquest treball no s’hauria pogut realitzar sense l’inestimable 

ajut d’un seguit de col·laboradors a qui, tot seguit, volem agrair enèrgicament. 

2. AGRAÏMENTS 

En primer lloc volem agrair la col·laboració de l’Ajuntament d’Argentona pel seu interès i les 

gestions facilitades. Però d’una manera molt específica a Margarida Colomer, regidora de 

Cultura fins al juny de 2003, a Oriol Calvo, director del Museu del Càntir, a Joan Pujol, tècnic 

de Medi Ambient i a Carme Herbàs i Montserrat Noguera, tècniques de l’Ajuntament. 

Quan hem necessitat fer una consulta en un arxiu, biblioteca o centre oficial o privat, ens hem 

trobat una sèrie de persones que ens han atès molt professionalment. Volem agrair les 

atencions rebudes del Dr. Josep Maria Martí Bonet, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona; 

i dels tècnics de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

El nostre agraïment també és per la Roser Loire, biòloga, del Consorci del Parc Serralada 

Litoral; per mossèn Miquel Font i per Enric Subiñà, per la seva informació sobre arxius 

particulars; per la Roser Campeny, de l’empresa Minuartia; pels guardes del Parc Natural del 

Montnegre – Corredor; per l’Oriol Bassa, com a tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal 

del Maresme; i pels membres del Grup de Fonts. 

Cal fer una menció especial a la gent d’Argentona que ens han obert amablement les portes 

de casa seva: els propietaris de Can Bramona, Can Volart, Can Pardal, Can Polseguera i 

Can Serra i els masovers de Can Pins i de Can Cabot, així com als membres del grup de 

Les Fonts d’Argentona, per la tasca divulgativa i de conservació que han anat realitzant. 

3


3. MARC TERRITORIAL 

3.1. MEDI FÍSIC 

El municipi d’Argentona està situat a la comarca del Maresme, entre la serralada litoral i la 

costa central catalana. Comprèn una superfície de 25.4 km2, a la vall mitjana de la riera 

d’Argentona, limitant a l’E. amb Mataró, al N.E. amb Dosrius, al N.O. amb la Roca del Vallès, 

a l’O. amb Òrrius i al S. amb Cabrils i Cabrera de Mar. 

El municipi està situat entre les serres 

muntanyoses de la serralada litoral i la 

depressió litoral, havent-hi el trencament 

d’aquesta serra pel curs fluvial de la riera 

d’Argentona, que flueix aproximadament en 

direcció N. a S., quedant així, dues bandes 

muntanyoses a l’E. i O. separades per la 

plana al·luvial de la riera d’Argentona. 

Aquesta neix a les serres del Corredor i hi 

van desembocant un seguit de rieres i 

torrents que neixen a les serres de l’E. i O. 

Superfície 25’4 Km 2 

Altitud mitjana 88 m 

Habitants 10.362 

Comarca El Maresme 

DADES GENERALS DEL MUNICIPI 

Les serres més importants són a l’O. del 

terme municipal ja que s’hi concentren les muntanyes més elevades com el turó dels Oriols 

(322 m), el turó d’en Cirés (470 m), el turó de Matacabres (402 m), el Pujolar (359 m) i el turó 

d’Aquença (375 m). Mentre que a l’E hi ha el turó de can Ribot (362 m), el turó de les Rovires 

(253 m), el turó d’en Cabanyes (408 m) i el turó d’en Dori (359 m). Aquesta particular 

configuració fa que trobem una distribució de valls perpendiculars a la riera d’Argentona, 

drenades per cursos fluvials, com per exemple, la vall de Riudameia (amb la riera d’Ameia) i 

la vall de Clarà (amb la riera de Clarà) a la banda dreta de la riera. 

Aquesta distribució ha determinat que els assentaments humans hagin aprofitat tant la plana 

al·luvial de la riera d’Argentona com la de les valls perpendiculars generades pels cursos 

fluvials més importants, quedant les serres muntanyoses despoblades i amb formacions 

boscoses importants. 

Cal destacar la situació estratègica d’aquest municipi a l’estar situat entre dos espais 

d’interès natural (PEIN): la Conreria – Sant Mateu – Céllecs i el Montnegre – Corredor. 

3.2. LA POBLACIÓ I LA SEVA ACTIVITAT 

Actualment Argentona té 10.362 habitants, però els caps de setmana i a l’estiu s’incrementa 

notablement pel turisme de segona residència. L’ascens més significatiu de població es pot 

situar a partir de la dècada dels anys 1950, però sobretot en la dècada de 1960, per l’onada 

immigratòria del sud de la Península, i en els darrers anys, per la fixació de la seva 

residència de moltes famílies de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La proximitat amb 

Barcelona, les bones comunicacions, que han millorat en els darrers anys, i la millora del 

4


confort enfront una gran ciutat han estat factors determinants per aquest canvi que, d’altra 

banda, és un fet comú a bona part del Maresme. 

habitans 

12.000 

10.000 

8.000 

6.000 

4.000 

2.000 

0 

1 pública Ajuntament d'Argentona 

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ D'ARGENTONA (1860 - 2003) 



9.896 



1 pública 

71 1 pública 

1.901 

2.014 

8.676 

1 pública Ramon Moré Barberà 

2.615 

3.064 

2.889 

3.522 

4.058 

6.515 

10.362 

1860 1900 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1996 2001 2003 

El mitjà de vida tradicional d’Argentona fou fins a mitjans del segle XX, l’agricultura, sector 

que actualment només representa un 2,2% del valor afegit brut per sectors; enfront un 49,6 

% de la Indústria, un 7,8 % de la construcció i un 40,2 % dels serveis. L’increment de la 

població té molt a veure amb els canvis d’activitat econòmica. Les terres de conreu han donat 

pas a les múltiples urbanitzacions aparegudes en els darrers decennis del segle XX que 

s’escampen pel seu terme municipal. Avui en dia, la base de l’economia local són la indústria, 

el comerç i els serveis, així com la construcció. En la indústria destaquen les empreses 

dedicades al tèxtil (45,5%), la majoria d’elles petites empreses, excepte Velcro i DBF. D’entre 

els serveis, destaca el petit comerç d’aliments i altres serveis d’àmbit local que abasteixen 

altres municipis propers, com són els casos d’Òrrius i Dosrius. 

3.3. EVOLUCIÓ HISTÒRICA 

Els diferents jaciments arqueològics trobats a Argentona demostren una llarga i antiga 

ocupació del territori. Un territori clau, summament estratègic, amb un clima suau i unes 

bones terres pel conreu, que han estat la base de la seva economia des del neolític fins fa 

ben pocs anys. Es tracta d’un poblament dispers des de ben antic, sobretot al voltant de la 

Riera, que era l’eix de comunicació entre la costa i les terres de l’interior. Així ho confirma la 

importància de la Via de Parpers. A més hem de pensar que és un territori dins l’àrea 

d’influència del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), primer; i la ciutat romana d’Iluro, 

més tard. 

5 

any


La referència més antiga al lloc és la de l’església de Sant Martí, prop “del riu d’Argentona”, 

documentada l’any 878, i confirmada el 987 al monestir de Sant Cugat del Vallès; i que a 

l’any 1315 ja estava derruïda. Precisament és en aquesta documentació on trobem el 

topònim d’Argentona, com a les dades més antigues. De totes maneres, segons Corominas 

(1994:237) es trata d’un nom amb arrels pre-romanes. Malgrat no tingui res a veure la mítica 

figura d’Arganthonios amb la fundació del municipi. L’església de Sant Julià d’Argentona és 

documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Dins el terme tenien 

possessions el monestir de Sant Marçal de Montseny i el priorat de Sant Pere de Clarà. 

Segons Subiñà (2002:181) no trobem documentada la sagrera fins el segle XIII, però 

segurament existia des del segle XI. Així al segle XIV es troben diversos masos establerts, 

que configurarien el primer nucli del poble, al voltant de l’església i resseguint el camí que 

portava a la font pública i més enllà del camí ral de Granollers a Mataró. De l’època medieval, 

Subiñà en destaca una important indústria molinera. 

Durant molts segles l’evolució històrica d’aquest territori tindrà molt a veure amb el Castell de 

Sant Vicenç o de Burriac (Cabrera de Mar), del qual dependran. Controlaven el castell i 

Argentona, primer els Santvicenç i des de l’any 1352 els Desbosc. Des de la fi de la guerra 

contra Joan II, el castell esdevingué centre d’una important baronia atorgada pel rei al seu 

fidel Pere Joan Ferrer, amb la jurisdicció civil i criminal sobre les poblacions i parròquies del 

voltant. En el segle XV passà a ser carrer de Barcelona, però els Desbosc recuperaren 

alguns dels seus drets fins que el 1660 s’aconseguí una renúncia de Frederic Desbosc dels 

seus drets. D’aquests forts lligams en persisteixen com a testimoni algunes rondalles i 

llegendes. 

El segle XVI és molt important pel creixement de la vila. Baixa la mortalitat, i això permet que 

els fadristerns s’instal·lin pel seu compte, i que necessitin espais per construir-hi els seus 

habitatges. Els grans propietaris terratinents oferiren terrenys en emfiteusi. Amb aquest 

mètode es van formar els carrers de Lladó, de la Plaça i el camí Ral o Sant Sebastià. En la 

majoria de casos parlem de cases de cós o cós i mig. Aquest creixement també es reflexa en 

l’església, renovada entre 1515 i 1539. 

Fins la segona meitat del segle XIX no es produeix un creixement significatiu, motivat per un 

nou centre d’interès: les aigües de fonts minerals i medicinals. Una de les conseqüències 

més notables d’aquest fet fou un innovador Pla d’Eixample de l’any 1874, anterior al de 

Mataró. Es construïren clavegueres, s’instal·là la il·luminació per gas, arribà l’aigua potable a 

les cases... 

El desenvolupament econòmic i urbanístic a partir de la segona meitat del segle XX, és un 

pas enrera d’aquell Pla d’Eixample. Com ja s’ha comentat, el boom desmesurat 

d’urbanitzacions accelerà la pèrdua de zones agrícoles i de bosc, a favor d’una especulació 

creixent, sense cap pla previ d’ordenació de serveis i territori; en aquella època no es parlava 

de sostenibilitat. 

Què ens espera en aquest nou segle XXI? Aquest inventari pot ajudar a canviar una 

dinàmica iniciada als anys 50-60 que, des de la perspectiva d’una cinquantena d’anys, ha fet 

pocs favors al municipi tal i com l’entenen i estimen els argentonins. 

6


4. METODOLOGIA 

4.1. MARC TEÒRIC 

La finalitat d’aquest tipus de treball és la recopilació exhaustiva dels elements del patrimoni 

cultural i natural d’un municipi. L’eix bàsic de treball és l’inventari de tots els elements 

susceptibles d’ésser reconeguts com a rellevants o singulars d’aquella població pels seus 

valors històrics, artístics, simbòlics o identitaris, a partir d’una tipologia concreta que permet 

englobar-hi totes les accepcions reconegudes. De cada element es fa una fitxa amb totes les 

dades que s’hagin pogut recopilar d’aquell bé cultural, ja sigui a través de la documentació 

bibliogràfica (veure apartat corresponent), a través d’arxius o d’informació oral. Amb 

l’inventari fet i les dades recollides es poden fer les pertinents classificacions, anàlisi i estudis 

estadístics, a fi i efecte de fer-ne una valoració, tant a nivell individual de cada bé com global. 

Es tracta de facilitar a l’ajuntament i a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquell municipi una 

eina de coneixement de la totalitat del seu patrimoni. Un instrument que permeti l’establiment 

de mesures per a la seva protecció i conservació i faciliti el seu accés públic; així com la 

planificació de la seva rendibilització social; l’elaboració de programes de difusió (rutes 

didàctiques i/o turístiques, publicacions, jornades de debat, conferències,...); la presa de 

decisions en el planejament urbanístic, la planificació de la senyalització .... 

Però es tracta d’un element viu, un instrument que pot créixer o disminuir. S’hi poden afegir 

nous béns per què es consideri oportú o apareguin elements desconeguts en el moment de 

la realització del treball (nous jaciments arqueològics, donacions de col·leccions, ....), o se’n 

poden haver de treure per motius diversos com el robatori, la seva destrucció (natural o 

antròpica) o els canvis de criteris,.... Amb aquestes premisses, cal considerar l’inventari de 

Patrimoni Local com una eina dinàmica i activa, que no vol quedar arraconada en una 

prestatgeria o armari fins que s’ompli de pols. 

S’ha de tenir present, però, que no es tracta d’un treball de recerca pura i estricta. No s’ha 

pretès fer una història d’Argentona, ni fer un anàlisi de l’evolució del municipi, ni un estudi 

estadístic. No hi ha el plantejament d’una hipòtesi, ni s’han fixat uns objectius científics. Per 

tant no hi ha unes conclusions, ja que no es tracta d’un element clos, sinó viu, com hem dit 

supra. Tampoc és un catàleg del patrimoni d’Argentona, amb unes categories urbanístiques i 

proteccions determinades. És una base de dades al servei dels ciutadans i ciutadanes. A 

partir d’aquest treball es poden gestionar futures recerques d’investigació o plans de 

protecció urbanístic; però sempre com un punt d’inici. 

Els diversos elements patrimonials inclosos en els inventaris del patrimoni local corresponen 

a alguna de les figures de la següent tipologia: 

1.-Patrimoni immoble: 1.1.-Edificis 

1.2.-Conjunts arquitectònics 

1.3.-Elements arquitectònics 

1.4.-Jaciments arqueològics 

1.5.-Obra civil 

2.-Patrimoni moble: 2.1.-Elements urbans 

2.2.-Objectes 

2.3.-Col·leccions 

7


3.- Patrimoni documental: 3.1.-Fons d’imatges 

3.2.-Fons documental 

3.3.-Fons bibliogràfic 

4.-Patrimoni immaterial: 4.1-Manifestacions festives 

4.2.-Tècniques artesanals 

4.3.-Tradició oral 

4.4.-Música i dansa 

4.5. Costumari 

5.-Patrimoni natural: 5.1.-Zones d’interès natural 

5.2.-Espècimens botànics singulars 

S’ha utilitzat el model de fitxa establert per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de 

Barcelona, que comprèn els següents camps d’informació: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; 

Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Nom del propietari; Tipologia; Ús Actual; Descripció; 

Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Longitud; 

Latitud; Altitud; Accés; Número de negatiu; Altres; Historia; Bibliografia; Protecció; Inventari; 

Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; Mapa; i fins a tres fotografies. 

4.2. PROCESSOS DE TREBALL 

4.2.1. FASE PRÈVIA DE DOCUMENTACIÓ 

La primera tasca que ens vàrem plantejar fou la recerca documental en arxius, biblioteques i 

serveis oficials on hi hagués la sospita de l’existència d’informació referent al municipi 

d’Argentona. Prèviament, acordàrem amb l’Ajuntament, com és habitual en les tasques 

d’inventari del patrimoni cultural local, demanar oficialment via petició escrita, la 

documentació pertinent al Servei d’Arqueologia i a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de 

Catalunya. Ens fou tramesa la fotocopia de les fitxes corresponents a l’Inventari del Patrimoni 

Arquitectònic de Catalunya (IPA) i la Carta Arqueològica. 

També consultarem l’Arxiu Diocesà de Barcelona, on hi ha força documentació de la 

parròquia d’Argentona. Tant és així que decidírem fer-li una fitxa pròpia (veure fitxa núm. 45). 

Una altra font de consulta fou la seu del Consorci del Parc Serralada Litoral, ja que 

Argentona forma part d’aquest Consorci (veure fitxa núm. 154). A l’Arxiu Gavín hi ha 

fotografies fetes per Josep M. Gavín de les esglésies . 

S’han consultat una sèrie d’obres bibliogràfiques, algunes de caràcter general com la 

Catalunya Romànica o el Costumari de Joan Amades, però d’altres ben concretes. Els temes 

han estat d’allò més variat, sempre que tinguessin referència amb el que buscàvem. Podeu 

consultar aquesta bibliografia en l’apartat setè d’aquesta memòria. 

4.2.2. TREBALL DE CAMP 

La tasca més ingent d’aquesta fase ha estat la de visitar les masies, fonts, jaciments 

arqueològics, i altres indrets de la zona. Les característiques geogràfiques del terme 

municipal d’Argentona no ho ha facilitat, doncs molts elements es trobaven en llocs apartats i 

de difícil accés sense un vehicle tot terreny o a peu. Hem comptat amb la col·laboració 

d’alguns veïns que han facilitat la nostra feina i ens han obert les portes d’algunes finques 

particulars. Amb d’altres propietaris hi hem contactat directament. En molts casos, però, no 

8


ha estat possible entrar-hi, ni a dins les cases ni, en algunes ocasions, dins la finca. Les que 

han presentat més problemes són les que s’utilitzen com a segona o tercera residència, o 

les que no estan habitades. 

En els jaciments arqueològics la dificultat s’ha presentat per altres motius. Algun jaciment de 

la Carta Arqueològica consistia en troballes superficials de ceràmica en llocs que actualment 

estan totalment urbanitzats, amb carrers asfaltats i torres residencials en tot l’entorn. 

Moltes fonts no les hem pogut localitzar, sobretot per haver-se ensorrat o restar amagades 

per la vegetació, o bé trobar-se dins de finques on no ha estat possible l’accés. 

Durant el treball de camp s’han fotografiat exhaustivament els elements que han estat 

localitzats. Excepcionalment no s’ha pogut obtenir fotografies d’alguns elements per 

problemes amb l’accés. S’ha utilitzat el format de diapositiva. 

4.2.3. TREBALL DE GABINET 

La fase final del treball ha consistit en redactar la present Memòria, amb totes les dades 

obtingudes i fetes les pertinents valoracions. Amb la informació documental i la informació 

obtinguda del treball de camp, tant gràfica com escrita o oral, s’han pogut elaborar les 

corresponents fitxes de cada element i fer-ne un anàlisi i diagnòstic concret sobre la 

rellevància, tipologia, potencialitat i possibilitats del patrimoni cultural d’Argentona, el resultat 

del qual és aquest inventari que presentem tot seguit. 

Durant tots els processos del treball s’han anat referenciant els elements del patrimoni 

d’Argentona en una la base planimètrica de la Diputació de Barcelona, proporcionada per 

l’Ajuntament, a escala 1:5.000. El mapa han estat processat amb format d’AutoCad, versió 

2000. El terme municipal ha estat imprès a escala original (veure planimetria adjunta) i el 

nucli urbà a 1:10.000 i escanejada a 1:10.000 per a les fitxes de l’inventari. 

Durant el treball de gabinet s’ha digitalitzat el conjunt de diapositives fetes durant el treball de 

camp. Les imatges han estat processades amb el programa Photoshop 7.0 i han estat 

tractades fins a obtenir les següents característiques tècniques: 

Format dels arxius: *.jpg 

Mida de píxels: 307 x 205 pixels 

Mida d’impressió: 9,75 x 6,51 centímetres 

Resolució: 31,5 pixels/centímetre 

Color: RGB 8 Bits 

9


5. RESULTATS DE L’ESTUDI 

ÀMBITS/TIPOLOGIES NOMBRE % 

PATRIMONI IMMOBLE 235 66,20% 

Edifici 147 41,41% 

Conjunt arquitectònic 22 6,20% 

Element arquitectònic 28 7,89% 

Jaciment 37 10,42% 

Obra civil 1 0,28% 

PATRIMONI MOBLE 24 6,76% 

Element urbà 19 5,35% 

Objecte 2 0,56% 

Col·lecció 3 0,85% 

PATRIMONI DOCUMENTAL 11 3,10% 

Fons imatges 1 0,28% 

Fons documental 10 2,82% 

PATRIMONI IMMATERIAL 16 4,51% 

Manifestacions festives 7 1,97% 

Tradició oral 6 1,69% 

Música i dansa 1 0,28% 

Costumari 2 0,56% 

PATRIMONI NATURAL 69 19,44% 

Zones d'interès 30 8,45% 

Espècimens botànics 39 10,99% 

TOTAL 355 100% 

PERCENTATGES D’ELEMENTS FITXATS PER ÀMBIT I TIPOLOGIA 

10


5.1. ELEMENTS FITXATS 

S’han fitxat un total de 355 elements del patrimoni cultural i natural d’Argentona. En 

destaquen, per la quantitat de fitxes, els elements de patrimoni immoble, especialment els 

edificis: 

19,44% 

4,51% 

ÀMBITS 

3,10% 

6,76% 

66,20% 

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni natural 

5.1.1. PATRIMONI IMMOBLE 

En la selecció dels elements fitxats de patrimoni immoble, cal dir que es partia d’un important 

treball de fons realitzat, primer per la Generalitat, amb l’elaboració de fitxes d’alguns 

elements destacats del patrimoni d’Argentona, i després pel mateix Ajuntament, amb la 

promoció de dos estudis previs, els anys 1981 i 1987 respectivament, com a primer pas per a 

la realització del Pla Especial de Protecció del Patrimoni. A banda de la tasca engegada des 

de l’Ajuntament, també es disposava d’estudis històrics i monografies dedicades al patrimoni 

del municipi, així com bibliografia general que recollia aspectes determinats del patrimoni 

d’Argentona. 

Amb tota aquesta informació a l’abast, s’han pogut concretar els criteris de selecció més 

adequats tenint en compte el tipus de patrimoni de què disposa el municipi. D’una forma 

general, podem dir que aquests criteris es basen en destacar aquells elements que 

representen millor i amb més qualitat els valors originals d’un estil o una època concreta, que 

han marcat la història general i en especial del municipi d’Argentona. 

A l’hora de presentar i analitzar els resultats de la recerca, dins l’àmbit de patrimoni immoble 

hem establert dos grups diferenciats, que integren diferents tipologies: 

11


Patrimoni arquitectònic: 

Conjunt arquitectònic: format per l’agrupació física de diferents edificis i 

elements arquitectònics, que es poden entendre solidàriament pels seus valors 

formals i volumètrics. 

Edifici: tipologia entesa com a construcció unitària, tant formalment com 

volumètrica. 

Element arquitectònic: part d’un conjunt o d’un edifici que per sí mateix té prou 

valors com per destacar-lo. 

Patrimoni arqueològic: 

Jaciments: restes o vestigis del passat de qualsevol tipus i cronologia. Inclou 

estructures en estat de ruïna. 

Obra civil: obres d´enginyeria de caràcter públic o comunal. 

La tipologia més nombrosa dins l’àmbit del patrimoni immoble és la d’edificis, la següent és 

l’element arquitectònic, i la menys nombrosa és el conjunt arquitectònic. 

9,36% 

0,43% 

15,74% 

PATRIMONI IMMOBLE 

11,91% 

62,55% 

Conjunt arquitectònic Edifici Element arquitectònic Jaciment Obra civil 

Un cop establerts aquests grups inicials, també és important entendre el patrimoni existent. 

Dins del patrimoni arquitectònic es poden establir dues grans categories, potser no 

manifestades explícitament en la realització d’un inventari, però que aporten moltes dades 

sobre l’evolució del municipi i que acaben configurant físicament aquest i donen les pistes per 

al seu futur desenvolupament: El tipus de promoció; amb l’arquitectura resultat de la 

promoció privada on destaquen els edificis, conjunts i elements arquitectònics; i l’arquitectura 

promoguda des de l’ens públic, on el principal volum l’ocupen els elements urbans i l’obra 

civil; i l’època de construcció d’aquest patrimoni i, en el seu cas, la seva data de destrucció o 

desaparició. 

En el cas d’Argentona, i seguint els criteris i les categories anteriors, podem dibuixar un 

mapa del patrimoni, desenvolupat més endavant, on destaquen els grups següents: 

Arquitectura privada i pública construïda durant els segles XVI-XVIII. Dins d’aquesta hi 

trobem les masies situades en els turons i conreus dels marges de la riera i, dins l’actual 

12


nucli urbà, els edificis que han pogut resistir l’empenta evolutiva d’aquest, la majoria pel 

seu valor representatiu, tant públic com privat (edificis públics o grans casals familiars). 

Arquitectura privada de finals del XIX i principis del segle XX. Hi trobem gran part dels 

edificis que formen part de l’Eixample antic i, després, les grans cases d’estiueig situades 

a fora del nucli urbà, en terrenys d’antigues finques agrícoles. 

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS 

Dins la tipologia dels conjunts arquitectònics podem distingir dos grups principalment, segons 

la seva situació: 

Conjunts en nucli urbà: ens referim, generalment, a trams de carrer que mantenen una 

unitat formal i un ambient uniforme, conservant les característiques originals. En són un 

exemple els carrers Josep Solé (237), Santa Sofia (240), Sant Genís (313), Sant Miquel 

(199), l’Avinguda Marina Julià (202)... 

Conjunts fora del nucli urbà: en aquest cas, només es consideren com a conjunt 

arquitectònic la finca de Can Garí (333), que engloba l’edifici principal, la masoveria, Can 

Patet, l’ermita de Sant Miquel i els diversos elements de jardí i tancament de la finca, i la 

finca de la Baronia de Viver (229), que també inclou l’edifici principal i auxiliars i l’ermita 

de Santa Maria del Viver, així com els diversos elements de tancament de la finca. 

EDIFICIS I ELEMENTS ARQUITECTÒNICS 

Edificis anteriors al segle XVI: 

Destaquen els edificis religiosos d’època romànica com Santa Maria del Viver (273), Sant 

Pere de Clarà (220), i les restes de Sant Jaume de Traià (22), catalogades aquestes últimes 

com a jaciment. 

Edificis dels segles XVI-XVIII: 

Una part molt important d’edificis d’aquesta cronologia l’ocupen les masies. L’inventari 

d’aquests edificis s’ha realitzat a partir del sistema de classificació proposat per Lluís Bonet i 

Garí al seu llibre “Les Masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, 

ermites i molins”. Bonet i Garí agrupa les masies segons tres tipus principals i els següents 

sis grups: 

Grup I: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta inclinada a dues aigües, amb el carener 

paral·lel a la façana principal. 

Grup II: Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular 

a la façana principal. 

Grup III: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, aprofitant la major alçada 

de la coberta, de les mateixes característiques que en el grup anterior. De fet, és una 

variant del grup anterior. 

13


GRUP I 

GRUP II 

GRUP III 

GRUP IV 

GRUP V 

Grup IV: Edifici de planta baixa, pis i golfes en la part central, 

però en aquest cas situades en un cos sobreelevat respecte el 

pla principal de la coberta, sempre a dues aigües, amb el 

carener perpendicular a la façana principal. Aquesta 

configuració els dóna un aspecte que recorda a la basílica 

romana, per la qual cosa també s’ha anomenat tipus basilical. 

També s’entén com una variant evolucionada del grup II. 

Grup V: De les mateixes característiques que el grup anterior, 

també com a evolució del grup II, però modificant l’orientació 

de la coberta del cos de les golfes; en aquest cos, les aigües 

vessen en les dues façanes principal i posterior. Era una 

solució més econòmica que la del grup IV, ja que les bigues 

podien anar recolzades directament sobre les parets del cos 

central, estalviant-se la biga carenera o les encavallades. 

Grup VI: Es tracta d’un edifici de planta baixa, pis i golfes en 

tota la superfície de la planta. La coberta es resol a quatre 

aigües, formant un conjunt robust i volumètric. És el tipus 

conegut com a “casa pairal”, essent una construcció associada 

a grans finques i amb bons recursos econòmics, ja que aquest 

tipus de coberta i la major superfície de forjat i de façanes 

augmenta considerablement les despeses de construcció. 

A Argentona trobem representació de tots el grups descrits de 

masies, amb la distribució interior clàssica de tres cossos 

perpendiculars a façana i dos cossos posteriors paral·lels, que 

ocupaven els cellers. Destaca, però, el nombre de masies del grup 

VI, corresponents a finques importants, algunes d’elles en el nucli 

urbà, com Can Calopa (169), Can Ballot (178), Can Ferraters 

(265)... i la resta en els terrenys propers a la Riera: Can Comalada 

(211), Can Cabanyes (210), Can Gol (227)... 

Pel que fa als antics molins, només queden dempeus el Molí de 

Can Misserprats (214), a la carretera que va a Dosrius, en un 

relatiu bon estat, i Can Coca del Molí (256), tot i que aquest últim 

ha estat molt modificat, només quedant el testimoni del nom. 

GRUP VI La resta dels edificis es troba en el nucli urbà. Una part d’ells va 

ser construïda per respondre a les necessitats socials del 

creixement de la població, com ara l’església parroquial de Sant 

Julià (171), la Rectoria (170), l’ermita de Sant Sebastià (197) i 

l’edifici de l’antic Ajuntament (210). Ca l’Ametlla (195), Can Moré 

(192), Can Calopa (169), Can Cirés (223) i Les cases d’En Fortí 

(191) són, entre altres, els pocs edificis que resten de l’antic nucli 

al voltant de l’església o bé properes a aquest, i que han quedat englobades en el procés 

d’expansió urbana. 

Edificis dels segles XIX-XX: 

Corresponen sobretot als edificis del nucli urbà, especialment de l’Eixample. Cal però 

diferenciar dos eixamples urbans: el situat a la banda est del Carrer Gran, que podríem 

considerar un creixement normal del nucli urbà(Eixample Antic), i els carrers que es van 

construir a les afores, al voltant del camí de Burriac, que podríem assimilar a una 

urbanització residencial (Eixample Nou). 

14


En el primer hi trobem els trams de carrer de cases de cos entre mitgeres, realitzades amb 

un mateix patró constructiu i formal, que formen alguns conjunts arquitectònics de l’inventari: 

Carrer de Sant Genís (313) o Carrer Sant Miquel (199). També hi trobem algunes cases de 

cos aïllades, com Villa Mercedes (317). En general, es tracta d’edificis senzills, austers, 

destinats a habitatge habitual. 

En el segon Eixample hi trobem els xalets d’estiueig de les classes benestants, que residien 

temporalment a Argentona. Es van originar a principis del segle XX, i es poden diferenciar 

dos tipus d’edificis: els edificis de petites dimensions, concebuts com un habitatges en filera, 

com per exemple el Tram del C. Narcís Monturiol (327) o Trams de l’Avinguda Marina Julià 

(188); els edificis de grans dimensions, amb jardí al voltant, situats principalment a les afores 

de l’antic nucli urbà, camí de la Font Picant, o de l’antiga Font del Mig. D’aquests destaquen 

la majoria d’edificis del Passeig Baró de Viver. 

Aquestes residències temporals presenten multitud d’elements decoratius, d’estil modernista, 

de més o menys qualitat, amb reixes de ferro forjat, esgrafiats a les façanes, elements de 

rajola vidrada de color, treball d’obra vista... Com a exemples podem esmentar Can Baladia 

(186), Can Mercader (280), la Torre Blanca (257) i Villa Marina (177). 

Els edificis fora del nucli urbà troben el seu màxim exponent en les grans finques realitzades 

durant l’esplendor de principis del segle XX, com Can Garí (228) o la Baronia del Viver (229). 

La resta d’edificis són cases pairals i masoveries, reconvertides també com a cases 

d’estiueig. Dins d’aquestes hi trobaríem Can Pins (215), Can Balançó (209), Can Bartrina 

(279), Can Roqueta (270), Can Navas (295)... 

També d’aquesta època són diverses obres civils, com l’edifici de l’Escola Bernat Riudemeia 

(163) i l’Antic Escorxador (294) en el nucli urbà, i les casetes d’aigua i l’antic camí del 

Tramvia Mataró-Argentona (101) fora del nucli. 

Edificis de mitjans del segle XX: 

Es recullen algunes mostres d’arquitectura moderna, de mitjans del segle XX, representades 

per xalets residencials, com Can Guardiola (243) i les Cases Moragas-Spà (244) entre altres 

i, com a mostra d’edifici públic, La Sala (309), el teatre situat al centre del poble. 

Bona part dels elements arquitectònics són conseqüència de la relació històrica del municipi 

amb l’aigua. La majoria d’elements són fonts de finals del XIX i principis del XX, quan 

Argentona es va configurar com a vila d’estiueig i es va potenciar la construcció i arranjament 

de nombroses fonts periurbanes, la majoria d’aquestes ja existents, tot donant servei a les 

masies properes; a aquestes, cal afegir les fonts urbanes, de llarga tradició, on s’han 

incorporat elements d’embelliment al llarg del temps. Altres elements arquitectònics, una 

minoria, són elements decoratius d’edificis, com ara capelles votives, al Carrer Rosers (67); o 

reixes de forja i portes d’entrada, la majoria corresponents a principis del segle XX; entre 

aquests, hi trobem els barris i l’urbanització de la Font Picant (224), el balcó de Cal Manyà 

(167), els barris i elements dels jardins de Can Garí (331), les glorietes de finques urbanes 

com la de Can Marfà (172)... 

El patrimoni arquitectònic d’Argentona és el testimoni de la seva evolució històrica, primer 

com a vila agrícola, lligada als conreus i al curs fluvial de la Riera i dels seus afluents i, 

després com a vila d’estiueig, amb un important creixement de les segones residències, molt 

lligada, tot i que no en trobem cap exemple edificat (potser l’Hotel Solé), a la cultura dels 

balnearis i centres de salut de principis del segle XX. Aquest canvi de tendència, més urbà 

que agrari, fa que progressivament es vagin abandonant les masies més allunyades i, en els 

últims anys, les situades al tram baix de la Riera, on s’han construït els nous polígons 

industrials i eixos viaris. Recordem edificis com el molí de Les Mateves, Can Negoci, Can 

Portell, Ca l’Espinal, Can Misserprats... tots ells desapareguts o en vies de desaparèixer. 

15


JACIMENTS ARQUEOLÒGICS I OBRA CIVIL 

La Carta Arqueològica d’Argentona destaca, a priori, per la seva extensió. Però això no ens 

ha de resultar sorprenent si tenim en consideració l’extensió territorial del municipi i, sobretot, 

la seva situació geogràfica. En els capítols dedicats al medi físic i l’evolució històrica del 

municipi, ja s’apunten les principals característiques que ens ajuden a comprendre aquest 

volum de jaciments arqueològics. Volem matisar que el tractament de jaciment arqueològic, 

tant a nivell metodològic com legal, s’ha d’ampliar a elements que en aquest inventari estan 

fitxats amb d’altres categories. Els dos casos referenciats són el de la via romana de Parpers 

(35) i el forn de l’Espinal (65). 

El patrimoni arqueològic ressegueix el perfil físic del municipi que es vertebra al voltant d’un 

eix principal i molt important com és la Riera d’Argentona i les petites valls perpendiculars 

que hi van a parar. El poblament, des d’antic, s’amotlla al medi segons les pròpies 

necessitats que requereixen cobrir: camps, aigua, comunicacions... És un model que no 

s’esgota a l’antiguitat sinó que es va adaptant amb el pas dels segles i podem observar una 

forta continuïtat d’establiments rurals. Són els casos de Can Tomàs (5), Can Blanch (6), Can 

Matavents (7), Can Bellatriu (8), Can Notxa (9), Can Comalada (12), Sant Martí del Cros (20), 

Can Martí de la Pujada (24), Can Cabanyes (25), Can Cabot (29), Can Riudemeia (34), Can 

Balençó (39), Can Portell (40) o Can Cusani (44). 

Un altre fet remarcable és l’excavació d’alguns d’aquests jaciments i els resultats prou 

importants que han donat. Precisament, al tractar-se d’un lloc estratègic per les 

comunicacions, encara ara en el segle XXI, s’han hagut de construir infrastructures viàries 

que han promogut l’excavació prèvia d’aquests jaciments arqueològics. Les excavacions han 

permès confirmar la importància d’alguns assentaments com Can Balençó o Can Blanch, per 

posar només uns exemples. 

Hi ha, però, un desequilibri entre els jaciments i les àrees que resultaven afectades per una 

d’aquestes infrastructures viàries i els jaciments i àrees que en restaven a part. La 

investigació arqueològica a Argentona es remunta a molts anys enrera, com podeu observar 

a la bibliografia. La sort dels jaciments ha estat diversa al llarg dels anys. Alguns han 

mantingut l’interès i s’ha pogut confirmar la seva autenticitat, però d’altres han quedat com a 

notícies bibliogràfiques de troballes superficials i/o soltes, fruit d’una troballa casual i 

esporàdica. És el cas de molts jaciments referenciats per Marià Ribas i que tan sols Marta 

Prevosti anys més tard recull, però sense una verificació sobre el terreny. Alguns d’aquests 

casos tenen una àrea delimitada força extensa i en l’actualitat la ceràmica superficial no 

s’observa. Això no vol dir, ni de bon tros, que estiguem parlant de quimeres, sinó que cal 

estar atents a futurs moviments i excavacions de terres. No es poden repetir els casos de 

Can Serra de Lledó (18) o la vil·la del veïnat de Madà (19), on s’ha urbanitzat el terreny 

sense fer excavacions prèvies, ni tan sols seguiments o prospeccions. 

La realització d’aquest inventari també ha permès, sinó la descoberta, si l’haver pogut 

documentar un nou element arqueològic, si bé s’ha catalogat com a element arquitectònic: el 

Forn de l’Espinal (65). 

5.1.2. PATRIMONI MOBLE 

Dins d’aquest àmbit hem pogut classificar elements del patrimoni d’Argentona que s’adapten 

a les tres tipologies de patrimoni moble: elements urbans, objectes i col·leccions. 

16


A més dels elements arquitectònics, podríem parlar dels elements urbans, amb la mateixa 

finalitat d’arranjament de la vila. Entre aquests, trobem els monuments al Tramvia Mataró- 

Argentona o a personatges de la vida política i cultural de Catalunya: Joan Maragall, Jacint 

Verdaguer... 

12,50% 

PATRIMONI MOBLE 

79,17% 

8,33% 

Col.lecció Element urbà Objecte 

Pel que fa als objectes, n’hem inventariat dos. Però destaca per la seva repercussió artística 

el càntir de Pablo Picasso (4), que es conserva al Museu del Càntir. L’altre objecte és un 

tapís de Grau Garriga (233), que es conserva a l’església parroquial. 

Existeixen tres col·leccions prou importants a Argentona, una molt entroncada amb la tradició 

local, la col·lecció del Museu del Càntir (1). Les altre dues són la col·lecció de puntes 

Concepció Moré (3) i el fons d’art de l’Ajuntament (66). 

5.1.3. PATRIMONI DOCUMENTAL 

La informació dels arxius ha estat facilitada per Enric Subiñà, premi Burriac de l’any 2001. 

Aquest tipus de documentació resulta summament delicada de tractar ja que, en la seva 

majoria, parlem de fons particulars i els seus titulars no volen publicitat. 

La singularitat del poblament a Argentona ha facilitat la creació de famílies importants. 

Aquesta importància es pot reflectir en el casal o casa (mas, masia) i/o en la perduració 

familiar, contribuint en molts casos a la creació d’importants arxius familiars que reflecteixen 

l’evolució històrica de la família i de la població. 

Podem agrupar les 11 fitxes de patrimoni documental en tres tipus, segons la titularitat i el 

seu origen: 

Fons públics: Arxiu Municipal (55), Fons d’imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic 

Local (42)... 

Fons religiosos: Arxiu Parroquial (49), Arxiu Diocesà de Barcelona (45). 

Fons privats: Arxiu de Can Pins (88), Arxiu de Can Cabanyes (89), Arxiu de Can Calopa ( 

90)... 

17


PATRIMONI DOCUMENTAL 

90,91% 

9,09% 

Fons documental Fons imatges 

Podríem afirmar, sense por a equivocar-nos gaire, que trobaríem molts més arxius, de major 

o menor importància, però per desconfiança, temença o no donar-los importància pels seus 

propietaris resten en l’anonimat. 

5.1.4. PATRIMONI IMMATERIAL 

La informació referent als elements de tradició oral s’ha obtingut, majoritàriament, per la 

bibliografia publicada, però s’entreveu una riquesa que resta amagada. Passa el mateix amb 

les manifestacions festives. 

43,75% 

PATRIMONI IMMATERIAL 

6,25% 

12,50% 

Costumari Manifestacions festives Música i dansa Tradicció oral 

D’entre tots els elements de patrimoni immaterial, destaquen els relacionats amb la Festa del 

Càntir (2) i el miracle de les aigües i Sant Domènech. A més, gràcies a aquest fet, es 

relacionen elements de diferents categories: Museu del Càntir, Font de Sant Domènech o 

Festa de Sant Domènech... 

També, com a la majoria de poblacions de Catalunya, s’han documentat manifestacions 

festives com la Festa dels Tres Tombs (64), la Festa Major d’hivern (71), la Diada de Corpus 

(77), dos aplecs (72 i 73),... 

18 

37,50%


És destacable la pervivència d’algunes llegendes en la tradició popular, com la Llegenda dels 

repica truges (80) o de Bernat de Riudemeia (81), així com les tradicions com el Ball del ciri 

(78) o la Protecció contra les bruixes (47). 

5.1.5. PATRIMONI NATURAL 

Dins del Patrimoni Natural s’han diferenciat dues categories: espècimens botànics i zones 

d’interès natural. El primer grup engloba qualsevol individu o espècie vegetal que destaqui 

per les seves singularitats, ja sigui raresa o àrea de distribució, vulnerabilitat o fragilitat, 

singularitat o port general de l’individu; mentre que les àrees d’interès són zones d’alt valor 

ecològic, paisatgístic o cultural. 

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL 

En aquest apartat s’han catalogat les comunitats vegetals i arbredes que destaquen per les 

seves característiques d’extensió o per la singularitat de la comunitat. Aquest és el cas de les 

comunitats vegetals citades a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE) presents al terme 

municipal d’Argentona o les grans arbredes de boscos més o menys naturals, així com 

l’espai d’interès natural de la Conreria – Sant Mateu – Céllecs. També hi ha incloses aquelles 

comunitats amb una àrea de distribució particular, elements geològics singulars i espais 

antròpics amb interès cultural, paisatgístic o natural. 

43,48% 

PATRIMONI NATURAL 

Especimens botànics Zones d'interes 

Cal destacar la presència de diferents comunitats al municipi, com els alocars (comunitat 

arbustiva de ribera present als trams baixos de les rieres, actualment en força regressió i 

classificada com a hàbitat d’interès a la Directriu Hàbitats Europea), la verneda de la riera de 

Riudameia (159) (hàbitat de conservació prioritari de la Directiva Hàbitats Europea), la lloreda 

de l’Espinal (155), diferents arbredes i boscos de dimensions singulars. També són 

destacables els afloraments granítics de les roques d’en Vivó (158) o les de la Barca (157), i 

l’aqüífer de la riera d’Argentona (142). 

Altres zones d’interès són aquelles lligades a l’home, com és el cas dels jardins senyorials 

(que alberguen una gran quantitat d’espècies foranes) o les basses (que han estat 

secundàriament refugi important per a la fauna i flora). 

19 

56,52%


ESPÈCIMENS BOTÀNICS 

Dins d’aquesta tipologia es pot fer una segona classificació amb criteris de gestió i 

conservació, atenent si el tipus d’element fitxat és un espècimen (o individu) o si per al 

contrari és una espècie (parlant llavors a nivell de població d’individus). 

Així, el primer grup d’elements fitxats serien tots els arbres singulars per les seves 

dimensions. Aquests, destaquen per ser elements de gran interès popular car són fàcils 

d’identificar i d’incorporar-se dins la memòria o cultura popular. A més, solen estar ubicats a 

llocs estratègics (places, masies, camins, etc.) que són molt freqüentats, formant doncs part 

del paisatge o de la singularitat d’altres elements, per bé que individualment ja destaquin. 

Sovint però, aquests elements, biològicament no tenen massa interès ja que en molts casos 

es tracta d’espècies foranes (eucaliptus, noguera americana, etc.) o ubicades en zones 

d’escàs o nul valor ecològic. El fet que aquests arbres assoleixin aquests ports sol ser degut 

a que, al ser a llocs estratègics, no han estat tallats secularment com la majoria dels boscos 

del terme. 

Dels arbres inventariats cal destacar que les espècies més freqüents són l’eucaliptus 

(Eucaliptus globulus), el pi pinyer (Pinus pinea), lledoner (Celtis australis) i l’alzina (Quercus 

ilex ssp ilex). Els perímetres dels arbres fluctuen entre els 2 i els 5 m, 3.74 m 

(aproximadament 1.20 m de diàmetre) de mitja. Tot i això, l’arbre de majors dimensions és 

l’eucaliptus de can Balançó (107) amb uns 7.84 m de perímetre i uns 2.50 m de diàmetre, 

seguit del lledoner de can Cabot (114) amb uns 5.80 m de perímetre i uns 1.85 m de 

diàmetre i de l’alzina de la plana de l’Arròs (97) amb uns 5.50 m de perímetre i uns 1.80 m de 

diàmetre. 

Número 

d'individus 

8 

7 

6 

5 

4 

3 

2 

1 

0 

2,00 

3,00 

4,00 

5,00 

Perímetre (m) 

Dins d’aquest 

apartat cal destacar les tres singularitats vegetals trobades al terme municipal, 

que són de distribució raríssima als Països Catalans. 

Tot i això, mentre el frare cugot 

(Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 

i el Carex grioletii tenen diverses poblacions amb un 

estat de conservació prou bo, la viola suau (Viola suavis ssp catalonica) presenta una única 

població amb greus problemes de viabilitat per diferents amenaces. 

20 

6,00 

7,00 

8,00


5.2. ESTAT ACTUAL DELS ELEMENTS FITXATS 

Per tenir una perspectiva general dels elements de l’inventari del patrimoni local d’Argentona 

fitxats, adjuntem dos plànols: un que comprèn tot el terme municipal, a escala 1:10.000 i un 

altre del nucli urbà, a escala 1:5.000. En aquest plànol no hi figuren els elements de l’àmbit 

de Patrimoni immaterial (manifestacions 

festives, tradició oral, música i dansa, costumari ...). 

La situació dels 355 elements fitxats és molt heterogènia. Primerament destaquem aquells 

que tenen algun tipus de protecció legal com elements de patrimoni cultural o natural. 

La zona inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Fitxa 154. 

Normativa municipal 

BCIN 

Altres elements naturals 

El Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria – Sant Mateu – 

Céllecs s’ha redactat en desenvolupament del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat 

pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, el qual, alhora, ha 

estat redactat en conformitat 

amb allò que s’estableix a la Llei 12/1985, d’espais naturals. 

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais 

d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions 

necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha 

d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, 

didàctics i recreatius que posseeixen. 

Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, 

forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de 

la majoria d'habitants d'aquests municipis; s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de 

la zona per tal d’evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants 

del medi. 

El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme 

i el Vallès 

Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la 

zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori 

acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El 

clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima a la vessant 

del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de 

tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb 

més de 1.800 

espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. 

Els límits dins d’Argentona són: des del punt on conflueixen als termes municipals de 

Dosrius, la Roca del Vallès i d’Argentona, abandona el terme a les Malloles per descendir en 

carena fins a la carretera B-1415 i la C-60, travessa els vials i envolta els terrenys qualificats 

com a 7 -Zona de valor agrícola- en el planejament municipal. 

Més al sud s’ajusta al límit dels 

sòls urbans i urbanitzables d’Argentona fins a trobar la carretera d’Òrrius (BV-5106).Voreja 

aquesta carretera pel seu marge nord en direcció oest. L’abandona més endavant, coincidint 

amb el límit nord de la zona 12 -Usos compatibles- i arriba al terme d’Òrrius. 

Des del sector el Morro Negre d’Òrrius, el límit continua al nord pel terme municipal d’Òrrius 

fins a trobar la divisòria entre les zones 12 -Usos compatibles- i 8 -Zona d’interès geogràfic i 

21


històric- . Continua a l’est per aquesta divisòria fins el límit del sòl urbà. S’ajusta a aquest límit 

en un petit tram, l’abandona i s’orienta al sud seguint el límit urbanístic de la zona 8. Deixa el 

límit esmentat quan aquest es separa de la pista que porta al pla dels 

Matxos. Des d’aquí 

enllaça seguint un barranc amb la pista que envolta el pla dels Alemanys. 

Descendeix per aquesta pista fins trobar el límit establert entre les zones 11 i 8 del 

planejament. Segueix aquest límit en direcció sud-est fins la urbanització de Can Serra Lledó. 

Així mateix inclou el domini públic hidràulic del Torrent de Burriac fins a la seva confluència 

amb el Torrent de Cirés. A la urbanització de can Serra Lledó, el límit s’ajusta al sòl urbà i 

continua per la cota 200 fins arribar al terme municipal de Cabrera de Mar. 

En el moment de redacció d’aquest Inventari, no existeix cap normativa municipal específica 

de protecció del patrimoni, a banda de les indicacions del Pla General vigent (aprovat 

definitivament el 1987). Actualment es vol realitzar un Catàleg i un Pla Especial de Protecció 

del Patrimoni, fins ara només existent com a proposta no consolidada. (Propostes de Plans 

Especials de Protecció del Patrimoni de 1981 i 1987) 

Pel que fa al patrimoni immoble, trobem tres elements declarats amb la màxima categoria 

de protecció: Béns culturals d’Interès Nacional (BCINs) segons la llei catalana (1993), 

equiparables als Béns d’Interès Cultural (BIC) de la legislació estatal (1985). Es tracta de: 

Can Cabanyes (210), una casa pairal fortificada del segle XVI, en la categoria de 

Monument, (BIC: R-I-51-5181), segons el decret de 22 d’abril de 1949, que declarava 

monuments protegits tots els castells d’Espanya (BOE, 5.5.1949); 

Can Garí (228), (BIC: 

R-I-51-5401) 

Casa Puig i Cadafalch 

(164), (BIC: R-I-51-5400), aquests dos últims declarats el 

15/09/1993. 

Un altre element que té possibilitats d’obtenir aquesta qualificació és la Via Romana de 

Parpers (35) ja que té un expedient d’incoació 

obert (BCIN: R.13-1-1983. DOGC 23-2-1983). 

Es tracta de la màxima protecció 

que un Bé cultural pot tenir. Els BCIN són els elements més 

rellevants del patrimoni cultural català, i es classifiquen en diferents categories (Monument 

històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zona 

d’interès etnològic, Zona 

arqueològica o Zona paleontològica). La declaració de BCIN està regulada per la Llei del 

patrimoni Cultural Català (Llei 9/1993 de 30 de setembre) en els seus articles 7 a 14. 

La normativa que afecta al patrimoni natural 

és variada, tant pel que fa als elements al qual 

és aplicable com pel rang i institució de la que emana. Dins del municipi hi ha diversos arbres 

que han estat declarats arbres d’ interès local i comarcal al l’inventari del Consell Comarcal 

del Maresme: “Arbres i arbredes monumentals declarats d’interès monumental, comarcal i 

local”, i que estan recollits al Decret 

214/1987 de declaració d’arbres monumentals i al Decret 

47/1998 sobre la declaració d’arbres d’interès comarcal i local. Els arbres són els següents: 

Pi de Burriac (122) 

Pi de Riudemeia (123) 

Alzina de ca l’Elies o can Riera (96) 

Surera de ca l’Elies o can Riera (99) 

Pi de Sant Crist (124) 

22


Pins de la carretera de Mataró o del torrent de Vera (127) 

Margalló de la Plaça Nova (119) 

Teix de can Puig i Cadafalch (135) 

Lledoner de can Cabot (114) 

Olivera de can Martí (121) 

L’aqüífer de la riera d’Argentona (142) està inclòs a l’annex 1 del Decret 328/1998 de la 

Generalitat de Catalunya de protecció dels aqüífers de Catalunya. 

Respecte les comunitats vegetals, hi ha la Directiva Hàbitats europea (97/62/CE) que recull 

un seguit d’hàbitats que tenen interès a nivell comunitari per ser hàbitats singulars en 

recessió, amenaçats o rars. Estan classificats en hàbitats de conservació prioritària (com és 

el cas de la verneda) o hàbitats d’interès comunitari (com l’omeda i l’alocar). 

80,00% 

70,00% 

60,00% 

50,00% 

40,00% 

30,00% 

20,00% 

10,00% 

0,00% 

PROPIETAT DELS ELEMENTS 

PRIVADA PÚBLICA INDETERMINADA 

Finalment, cal destacar que més del 70% del patrimoni d’Argentona està en mans privades, 

fet que pot condicionar el futur d’aquest, sobretot a nivell de gestió i recerca. 

5.3. ELEMENTS NO FITXATS 

En la realització de l’inventari s’ha descartat fer la fitxa d’aquells elements de patrimoni 

immoble poc representatius dels valors abans esmentats; bé per formar part d’un conjunt 

indeterminat dins del volum construït, o bé perquè ha perdut en el decurs de la història 

aquells trets característics que el feien rellevant. Dins dels elements no fitxats també hi 

trobem 

aquells edificis, avui desapareguts, que en algun moment han tingut una certa 

importància per al municipi; per exemple, en les fitxes del patrimoni de l’IPA, hi consten els 

Xalets de la Font Picant, avui desapareguts i ara inclosos dins els elements no fitxats. 

23


A Argentona s’han combinat una sèrie de circumstàncies, que fan que existeixi un gran 

nombre 

de fonts documentades. En aquest inventari només s’han fitxat aquelles que tenen 

algun tret que les diferencia i identifica respecte de la resta: per la seva volumetria, la 

tipologia constructiva i el seu valor històric, entre d’altres. 

La majoria de les fonts estan estretament lligades a la casa propietària, ja sigui com a 

safareigs o com a font pròpiament dita; en aquests casos, s’ha esmentat la font dins la fitxa 

de la masia o finca a la qual serveix. 

També es dona el cas de fonts abandonades que, pel seu mal estat, només els resta el valor 

testimonial de que allí hi va haver una font. En la mateixa situació trobem les fonts naturals i 

petites fonts de vinya, la majoria de les quals no s’ha pogut localitzar, així com les que han 

desaparegut durant el procés de creixement de les urbanitzacions del municipi. 

LLISTAT DELS ELEMENTS N O FITXATS 

1 

Patrimoni immoble: conjunts arquitectònics 

Cases situades al marge dret de l’antiga 

Ctra. De Mataró a Argentona (Veïnat 

de Sant Jaume) 

Patrimoni immoble: edificis 

2 Can Doro (Nucli Urbà) Desaparegut 

3 Can Domingo Coll (Nucli Urbà) Desaparegut 

4 Can Fornells (Nucli Urbà) Desaparegut 

5 Can Ginestà (Nucli Urbà) Desaparegut 

6 Can Tur (Nucli Urbà) Desaparegut 

7 Glorieta de Can Roure (Nucli Urbà) Desaparegut 

8 Xalets de la Font Picant (Nucli Urbà) Desaparegut 

9 El Sorrall (Veïnat del Cros) Desaparegut 

10 Can Diners (Veïnat del Cros) Desaparegut 

11 Les Mateves (Veïnat del Cros) Desaparegut 

12 El Molí de les Mateves (Veïnat del Cros) Desaparegut 

13 Can Portell (Veïnat del Cros) Desaparegut 

14 Can Gasarapa (Veïnat de Sant Jau me) 

24


15 Can Notxa (Veïnat de Sant Jaum e) 

16 Can Dangla (Veïnat de Sant Jaume) 

17 Ca la Semproniana (Veïnat de la Puj ada) 

18 Can Coll de Bocs (Veïnat de la Pujada) 

19 La Caseta (Veïnat de la Puja da) 

20 Can Boringues de Baix (Veïnat de Pins) 

21 Can Rovirós (Veïnat de Pins) Abandonat 

22 Can Calau (Veïnat de Clarà) 

23 Can Casanovas (Veïnat de Cl arà) 

24 Can Tambó (Veïnat de Clarà) 

25 Can Manreset (Veïnat de Clarà) 

26 Can Mon (Veïnat de Clarà) 

27 Ca l’Esterramanc (Veïnat de Clarà) 

28 La Feu (Veïnat de Lladó) 

29 Can Pata (Veïnat de Lladó) 

Patrimoni immoble: elements arquitectònics 

30 Font del Manantial de Cirés (Nucli Urbà) 

31 Font de la Serp (Nucli Urbà) 

32 Font de l’Aixernador (Nucli Urbà) 

33 Font d’en Cap de Núvol (Nucli Urbà) 

34 Font d’en Bartomeu (Veïnat de la Pujada) 

35 Font d’en Pitongo (Veïnat de la Pujada) 

36 Font de l’Aigüerol (Veïnat de la Pujada) 

37 Font d’en Vilardell (Veïnat de la Pujada ) 

38 Font d’en Boter (Veïnat de la Pujada ) 

39 Font dels verns d’en Cabanyes (Veïna t de la Pujada) 

40 Font de la vinya d’en Mustarós (V eïnat de la Pujada) 

41 Font de Beu i Tanca (Veïnat de la Pujad a) 

25


42 Font d’en Xeta (Veïnat de la Pujada) 

43 Font de la Puda de Sant Martí (Veïnat de la Pujada) 

44 Font de l’Esbarzer Gran (Veïnat de la Pujada) 

45 Font dels Àlbers de la Preguntera (Veïnat de la Pujada) 

46 Font del Coll de Bocs (Veïnat de Pins) 

47 Font de Vallgorguina (Veïnat de Pins ) 

48 Font de la Fonteta (Veïnat de Pins) 

49 Font de Can Rigola (Veïnat de Pins) 

50 Font d’en Finu (Veïnat de Pins) 

51 Font de les Vimeteres (Veïnat de P ins) 

52 Font de la Noguera (Veïnat de Pins ) 

53 Font de les Putarrades (Veïnat de Pins) 

54 Font de Sant Isidre (Veïnat de P ins) 

55 Font del Llorer (Veïnat de Pins) 

56 Font Trobada (Veïnat de Pins) 

57 Font d’en Rectoret (Veïnat de Pins) 

58 Font de la Gallega (Veïnat de Pins) 

59 Font de la Bassa de Can Roviró (V eïnat de Pins) 

60 Font de les Mimoses de Can Rovir ó (Veïnat de Pins) 

61 Font d’en Manel (Veïnat de Pins) 

62 Font de la Llebre (Veïnat de Pins) 

63 Font del Camp (Veïnat de Clarà) 

64 Font de Bau (Veïnat de Clarà) 

65 Font de Can Ribosa (Veïnat de C larà) 

66 Font de Can Raimí (Veïnat de Clarà) 

67 Font de Can Fuyó (Veïnat de Clarà) 

68 Font de Bon Matí (Veïnat de Clarà) 

69 Font del Roure (Veïnat de Clarà) 

70 Font d’en Diviu (Veïnat de Clarà) 

26


71 Font d’en Groc (Veïnat de Clarà) 

72 Font de Ca l’Ermità (Veïnat de Cla rà) 

73 Font d’en Masot (Veïnat de Clarà) 

74 Font de Can Có (Veïnat de Lladó) 

75 Font d’en Pau (Veïnat de Lladó) 

76 Font d’en Pau Mas (Veïnat de Lladó) 

77 Font de les Vimeteres de C an Llei (Veïnat de Lladó) 

78 Font de l’Hort d’en Grau (Veïna t de Lladó) 

79 Font del Gitano (Veïnat de Llad ó) 

80 Font de les Encantades (Veïnat de Lladó) 

81 Font dels Enamorats (Veïnat de Lladó) 

82 Font del Pèsol (Veïnat de Lladó) 

83 Font de l’Anguila (Veïnat del Cros) 

Altres 

84 Font de Sant Sebastià de Baix (Nucli urbà) No localitzat 

85 Font de Virat (Nucli urbà) No localitzat 

86 Font d’en Magret (Nucli urbà) No localitzat 

87 Font de Ca l’Oriol (Nucli urbà) No localitzat 

88 Font de Can Llauder (Nucli urbà) No localitzat 

89 Font de Sant Josep (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

90 Font dels Garrofers (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

91 Font de la Companyia d’Aigües (Veïnat de Sant Jaume) 

No localitzat 

92 Font del Carme (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

93 Font de Can Dangla (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

94 Font de Can Gasarapa (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

95 Font de Sant Francesc (Veïnat de Sant Jaume) 

No localitzat 

96 Font de Sant Roc (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

97 Font dels Avellaners de Can Marfà (Veïnat de Sant Jaume) 

No localitzat 

27


98 Font del Costalaire (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

99 Font d’en Ninus (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

100 Font d’en Bofarull (Veïnat de Sant Jaume) No localitzat 

101 Font de la Reimina (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

102 Font de Sant Sadurní (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

103 Font d’en Borra (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

104 Font de la Vinya d’en Manyana (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

105 Font de Faló (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

106 Font d’en Vilardell Nou (Veïnat de la Pujada) 

No localitzat 

107 Font Bona (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

108 Font de l’Invernon (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

109 Font de la Vinya d’en Coca (Veïnat de la Pujada) No localitzat 

110 Font de la Bassa Regadora (Veïnat de Pins) No localitzat 

111 Font dels Àlbers d’en Javà (Veïnat de Pins) No localitzat 

112 Font d’en Massaguer (Veïnat de Pins) No localitzat 

113 Font d’en Cigala (Veïnat de Pins) No localitzat 

114 Font de la Brolla de Can Riudemeia (Veïnat de Pins) 

No localitzat 

115 Font d’en Sila (Veïnat de Pins) No localitzat 

116 Font dels tres pins (Veïnat de Pins) No localitzat 

117 Font de la Figuera (Veïnat de Pins) No localitzat 

118 Font de la Tria (Veïnat de Pins) No localitzat 

119 Font de la Mina del Torrent (Veïnat de Clarà) No localitzat 

120 Font de la Verge de Lourdes (Veïnat de Clarà) No localitzat 

121 Font dels Llevorons (Veïnat de Clarà) No localitzat 

122 Xaragall d’en Mateu (Veïnat de Clarà) No localitzat 

123 Font d’en Patró (Veïnat de Clarà) No localitzat 

124 Font d’en Mariquildo (Veïnat de Clarà) No localitzat 

125 Font del Sot de les Cabres (Veïnat de Clarà) No localitzat 

126 Font del Pont d’en Bauxes (Veïnat de Clarà) No localitzat 

28


127 Font de les Tres Mines (Veïnat de Clarà) No localitzat 

128 Font de Can Santem (Veïnat de Clarà) No localitzat 

129 Font de la Bassa de Can Jordi (Veïnat de Clarà) 

No localitzat 

130 Font de Can Casanovas (Veïnat de Clarà) No localitzat 

131 Font de l’Esquerrà (Veïnat de Clarà) No localitzat 

132 Font d’en Malanit (Veïnat de Clarà) No localitzat 

133 Font de l’Abril (Veïnat de Clarà) No localitzat 

134 Font de la Teula (Veïnat de Clarà) No localitzat 

135 Font dels Castanyers d’en Cabot (Veïnat de Clarà) No localitzat 

136 Font dels Avellaners d’en Dalipà (Veïnat de Clarà) No localitzat 

137 Font de Can Mon (Veïnat de Clarà) No localitzat 

138 Font de Can Manreset (Veïnat de Clarà) No localitzat 

139 Font d’en Rovira (Veïnat de Clarà) No localitzat 

140 Font de l’Hort de Ca l’Ermità (Veïnat de Clarà) 

No localitzat 

141 Font de les Oliveres (Veïnat de Lladó) No localitzat 

142 Font del Pou de Dalt (Veïnat de Lladó) No localitzat 

143 Font de Can Cua Llarga (Veïnat de Lladó) No 

localitzat 

144 Font d’en Baló (Veïnat de Lladó) No 

localitzat 

145 

Font de la Feu (Veïnat de Lladó) No localitzat 

146 Font dels Castanyers de la Feu (Veïnat de Lladó) No localitzat 

147 Font del Llop (Veïnat de Lladó) No localitzat 

148 Font dels Gatells (Veïnat de Lladó) No localitzat 

149 Font d’en Cintet (Veïnat de Lladó) No localitzat 

150 Font del Vern (Veïnat de Lladó) No localitzat 

151 Font d’en Miliu (Veïnat de Lladó) No localitzat 

152 Font de la Puput (Veïnat de Lladó) No localitzat 

Patrimoni documental 

153 Arxiu Gavin 

29


6. BIBLIOGRAFIA 

AA.VV (1973) Gran enciclopèdia Catalana. Vol 5. Fundació Enciclopèdia Catalana. 

Barcelona, pàg. 204. 

AA.VV (1979) Guia dels museus de Catalunya. Ed. "La Caixa". Barcelona. 

AA.VV (1982) Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme. 

Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 

AA.VV (1995) Autopistes i arqueologia. Memòria de les excavacions en la prolongació de 

l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 

Barcelona. 

AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant 

Mateu - Céllecs. Inèdit. 

ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a Mataró. El Maresme dels segles V a XIII. 

ALMAGRO, M; COLOMINAS, J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de 

España, II. Barcelona-Madrid. 

ALMAGRO BASCH, M (1962) La invasión céltica en España. Dins Historia de España 

dirigida per Menéndez Pidal. 

ALMAGRO GORBEA, M (1977) El Pic dels Corbs, de Sagunto, y los campos de urnas del 

N.E de la Península Ibérica. Saguntum, núm. 12. Papeles del Laboratorioi de Arqueología de 

Valencia. Valencia. 

AMADES , Joan (1982 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. 

ARMENGOL, F; HARO, M.A i URQUIOLA, C (1992) El tramvia Mataró- Argentona (Síntesi 

històrica 1928-1965). L'Aixernador Edicions. Col.lecció El Montalt, 11. Argentona. 

BALIL, A (1953) Arqueologia de la Maresma. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. 

BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar (2001) Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. 

Ajuntaments d'Argentona i de Mataró. 

BARRAL, Xavier (1978) Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana 

(Barcelone et ses environs). Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto 

de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. 

BASSA, O.; FARELL, D.; PUJOL, J. (1997) Coneguem Argentona. Itineraris de natura, 

història i paisatge. Ajuntament d'Argentona i Diputació de Barcelona. 

BASSOLS, I.; LLEONART, R. (1993) La pedra gravada de Parpers (Argentona, El Maresme). 

IX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu arxiu de Santa Maria i Patronat Municipal de Cultura. 

Mataró. 

30


BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N- 

II. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 

Barcelona. 

BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. 

BOLÒS, O i VIGO, J. (1990). “Flora dels Països Catalans”, Volum II. Ed. Barcino. 

BOLÒS, O. de et VIGO, J. (1998) “Flora dels Països Catalans” Vol. III. Ed. Barcino. 

Barcelona. 

BOLÒS, O i VIGO, J. (2001) “Flora dels Països Catalans”, Volum IV. Ed. Barcino. 

BONAMUSA, J (1972) Descoberta de noves vil.les romanes a la comarca del Maresme. 

Cingles, vol. III, núm. II. Mataró. 

BONAMUSA, J. (1976) Troballa d'un jaciment arqueològic a l'Aigüeró. A Memòria d'activitats, 

núm. 8, S.A.M.M, pàgs. 37. Mataró. 

BONAMUSA, J (1978) "La via romana de Parpers, un nou element arqueològic en risc" 

Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme: Memòria d'activitats. 

BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements 

defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. 

BOSCH GIMPERA, Pere (1913) "Dos vasos de la primera edat del ferro trobats a Argentona. 

La ceràmica de hàllsttat a Catalunya". Anuari de l'Institut d'Estudis catalans, Vol. V. 

Barcelona, pàgs. 816-819. 

BOSCH GIMPERA, Pere (1922) "Ensayo de una reconstrucción de la Etnología Prehistórica 

de la Península Ibérica". Boletín de la Biblioteca Menéndez Pelayo. Santander. 

BOSCH GIMPERA, Pere (1932) " Etnología de la Península Ibérica". Alpha. Barcelona. 

CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc 

Mataroní. Mataró, pàg 685-688. 

CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del 

Càntir d'Argentona. 2000. 

CALVO, Oriol (2000) Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major. A Fonts, núm. 3, 

juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. 

CALVO, Oriol (2001) El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona. A Fonts 

núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. 

CALVO VERGÉS, Oriol (2002) Fa cinquanta anys: la santa Missió i la creu de terme de 

Moragas i Clavell. Fonts, núm. 10, abril de 2002. Argentona, pàgs. 11-13. 

CAMPENY, R. (Coord.) (1992) El Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. 

Secció de Ciències Naturals. 

CAMPENY, R. (Coord.) (1999) Auditoria ambiental municipal d'Argentona. Minuartia, Estudis 

Ambientals. 

31


CAMPENY, R. & MONTORI, A. (1985) Estructura de una población reproductora de Bufo 

bufo spinosus Daudin 1803, en el NE ibérico. P. Dept. Zool. Barcelona, 11. 

CAMPENY, R. i MONTORI, A. (1988). Periode de reproduction, ponte et distribution spatiale 

d'une population de Bufo bufo spinosus dans le nord-est ibérique. Vie Milieu, 1988, 38 (1). 

CARRERAS CANDI, F. (1891) Argentona històrica, Ed. C.E.C. Barcelona 

CARRERAS CANDI, F (1893) Cabrera de Mataró. 

CARRERAS CANDI, F (1904) Orígens de la Riera d'Argentona. 

CARRERAS CANDI, F (?) Contestación al discurso de J. Rubió de la Serna: los primeros 

habitantes de España. 

CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, 

pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908). 

CARRERAS, Núria i RIGO, Antoni (1994) Can Blanc (Argentona, Maresme). Una vil.la 

romana de mitjans del segle Id.C. A inicis del segle III d.C. A Laietania. Estudis d'història i 

arqueologia del Maresme, núm. 9, pàgs. 181-213. Mataró. 

CASTILLO, M.J i ZAPATA, A (2002) Argentona al 1800. Cartografia històrica a partir de 

plànols del marquesat de Moja. Ajuntament d'Argentona. 

CASTILLO Ma. Josep (2000) El Viver, Fonts, 4. Octubre, pp. 8-10 

CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina (2001) Can Navas, un racó de bellesa a Argentona, 

Fonts, 7 juliol 2001, pp. 11-17. 

CATALUNYA ROMÁNICA (1993) Argentona. Sant Pere de Clarà, Sant Jaume de Treià, 

Santa Maria del Viver. Vol XX. Enciclopedia Catalana, Págs.. 475-478. 

CIRICI, Alexandre (1979) L'art gòtic català (segles XV i XVI). Edicions 62. Barcelona. 

CIRICI, Alexandre (1982) Museus d'art catalans. Ed. Destino. Barcelona. 

CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant 

Domingo. Argentona, pàgs. 87-93. 

COROMINAS, Joan (1994) Onomasticon Cataloniae, vol. II A-BE. Ed. La Caixa. Barcelona. 

COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. 

Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. 

DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la 

futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia 

de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. 

DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de 

la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. 

ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de 

Barcelona. 

32


ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) La Lauro monetal y el hallazgo de 

Cànoves (Barcelona). I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. 

FARELL, David i LLADÓ, Francesc (2000) La via romana de Parpers. A Fonts, núm. 2, abril 

de 2000. Argentona, pàgs. 17-18. 

FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) Mataró a l'edat Mitjana. Analecta Sacra tarraconensia, 

Vol. XL. Barcelona. 

FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. 

Barcelona. 

GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, 

octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament. 

GAVIN, Josep Maria (1991) Inventari d’esglésies. El Maresme, Vol. 24 Editorial Pòrtic. 

Barcelona. 

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. (1990) Catàleg de 

Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la 

Generalitat de Catalunya. Barcelona. 

GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142- 

143. 

GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació 

d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. 

GOMIS, Cels (1911) Geografia General de Catalunya: la província de Barcelona. Sota la 

direcció de Carreras Candi. 

GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i 

supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, 

pàgs. 168-169. 

GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique. 

GUARDIOLA, M. (2003) et al.. Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l’Atzavara núm. 

11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. 

GRAUPERA, Joaquim (2002) Els molins medievals d’Argentona. A Fonts, 11. Juliol 2002, 

pp. 19-26. 

HERNÁNDEZ, A.M. (1995). Les lloredes del Montnegre i el Corredor, fragments de la 

laurisilva mediterrània. II Trobada d'estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de 

Barcelona. 

JUNYENT, Emili (1978) L'aportació continental del Bronze Final. Història de Catalunya Vol. I. 

Coordinada per Maluquer de Motes. Salvat. Barcelona, pàgs. 120-139. 

LOIRE, R. (2001). Conservació de la diversitat biològica al parc de la Serralada Litoral. 

Atzavara núm. 9. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. 

LOSA, J.M. (1975). Aspectos de la vegetación del coll de Burriac. Anal. Inst. Bot. 32 (2). 

33


LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. 

LLEONART i CASADEVALL, Robert (1973) Una destral de mà al "Sot de l'Aigüerol". A 

Memòria d'activitats, núm. 5, S.A.M.M, pàgs. 57 i 58 . Mataró. 

LLEONART i CASADEVALL, Robert (1977) Una destral de mà al "Sot de l'Aigüerol”. A 

Quaderns de prehistòria i arqueologia de Mataró i el Maresme, núm. 2, maig-setembre de 

1977, pàgs. 32 i 33 . Mataró. 

LLOVET i Verdura, Joaquim (1999) Mataró, Argentona, Cabrera i Vilassar 200 anys enrera. 

Els plànols dels dominis de Cartellà i de Moja. Patronat Municipal de Cultura. Mataró. 

MALUQUER DE MOTES, J (1945) Las culturas hallstàtticas en Cataluña. Revista Ampurias 

Vols. VII-VIII. Barcelona, pàgs. 115-184. 

MALUQUER DE MOTES, J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat 

de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. 

MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. 

MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) Archivo Diocesano de Barcelona a Guia de los archivos 

y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros 

Eclesiásticos. León , pp151-167. 

MESTRE, J.M. (1978) Un forn de ceràmica romana a Argentona. Quaderns de Prehistòria i 

Arqueologia del Maresme, núms. 5-6, pàg. 171. Museu Municipal de Mataró. 

MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col.leccions del 

Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d’Antropologia de la 

Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. 

Inèdit. 

MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Aguas y botijos milagrosos. Turismo Rural, núm. 58, agost 

de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. 

MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis 

Laietana. Mataró. 

NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. 

NAVARRO, F (1978) Xerrada - col.loqui a Argentona sobre la Via romana de Parpers. A 

Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 4, Museu Municipal de Mataró, 

pàg. 123. 

No consta (1974) Una nova vil.la rural iluronesa a Argentona. Memoria d'activitats de la 

Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme. 

No consta (1978) Argentona. A Información Arqueológica. 

OLESTI, Oriol (1995) El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.): estudi 

d'arqueomorfologia i historia. Caixa Laietana, Premi Iluro 1994. Mataró. 

PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la 

España Tarraconense, región Layetana. Mataró. 

34


PEREZ i CONILL, Jordi (1985) Els vasos hallstàttics o urnes cineràries d'Argentona. 

Laietania. Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, 1982-83. Museu Comarcal del 

Maresme. Mataró. 

PERICOT, Lluís (1967) Épocas primitiva y romana. Dins Historia de España. Gran historia 

general de los pueblos hispanos. Vol. I. Institut Gallach. Barcelona. 

PETIT, M.A (1986) Contribució a l'estudi de l'Edat de Bronze a Catalunya (Barcelonès, Baix 

Llobregat, Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i Moianès). Tesi Doctoral, Universitat 

Autònoma de Barcelona. 

PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l’àrea rural d’Iluro. 2 volums. Caixa 

Laietana. Mataró. 

PREVOSTI, Marta (1981) Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona) . A 

Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, 

pàgs. 193-195. 

RIBAS, Marià (1933) "La romana Iluro" a La Paraula Cristiana. Mataró. 

RIBAS, Marià (1934) Orígens i fets històrics de Mataró. Impremta Minerva. Mataró. 

RIBAS, Marià (1952). El Poblament d’Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps 

prehistòrics fins a la destrucció d’Iluro. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. 

RIBAS, Marià (1955) "Mataró (Barcelona) Sant Cugat" núm. 1057 del Noticiario Arqueológico 

Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid. 

RIBAS, Marià (1956) Mataró. Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de 

Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, núm. 32, pàgs. 89-95. 

Madrid. 

RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. Premi Iluro 1963. Mataró. 

RIBAS, Marià (1965) Ceràmica vidriada romana en Mataró. A Pyrenae, núm. I, pàg. 162. 

RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 

RIBAS, Marià (1994) Restes ibèriques en el Turó dels Oriols (Cabrera de Mar). Laietania. 

Estudis d'història i d'arqueologia del Maresme, núm. 9. Museu Comarcal del Maresme. 

Mataró, pàgs. 7-17. 

RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. 

Argentona, pàgs.83-94. 

RODRÍGUEZ ALMEIDA, E (1980) Una inscripció d'àmfora trobada en la Via Romana de 

Parpers (Argentona). A Quaderns de Prehistòria i arqueologia del Maresme, núm. 10, pàg. 

350. Museu Municipal de Mataró. 

ROQUÉ MARGENAT, Josep Ma. Desaparició de Can Riudemeia medieval. A Fonts, núm. 8. 

Octubre 2002, pàg. 16 

SABATER, F.; AMADOR, L.; GUARDIOLA, M. (2003). Estructura i qualitat dels boscos de la 

conca de la riera d’Argentona, Revista l’Atzavara núm.11. Secció de Ciències Naturals del 

Museu de Mataró. 

35


SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. 

Barcelona. 

SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. 

SERRA, Lluís (2002) Els tres tombs. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16- 

17. 

SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. 

SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. 

SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) La font de Sant Domingo. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. 

Argentona, pàgs. 18-19. 

SUBINÀ, Enric; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. La capella de Sant 

Sebastià d’Argentona. A Fonts, núm. 5. Gener 2001, pp. 12-14 

SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. Les masies 

d’Argentona. A Fonts, núm. 8. Octubre 2001, pp. 11-15 

TARRUELLA, X. (1991). Itinerari per la vall de Riudameia. Natura. 

TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). Projecte flora amenaçada, memòria de l’any 2000. 

Parc de la Serralada Litoral. 

TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi 

de llicenciatura. 

TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182. 

TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de 

Barcelona. 

VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament 

d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. 

VILLÀ, Francesc (2000) Sant Domingo de Guzman i el vot de poble. A Fonts, núm. 3, juliol de 

2000. Argentona, pàgs. 14-15. 

VILA IBORA, Pepi (2001) El somni d'una puntaire. Col.lecció de Puntes Amics de Concepció 

Moré. Argentona. 

VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Ajuntament 

d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona. 

ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit. 

36


6.1. ALTRES FONTS 

Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de 

Catalunya. 

Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en 

matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. 

http://www.idescat.es 

http://www.argentona.com 

37


7. ÍNDEXS D’ELEMENTS FITXATS 

7.1. ÍNDEX ALFABÈTIC 

NÚM. 

FITXA 

DENOMINACIÓ CODI ÀMBIT TIPOLOGIA 

268 Aixopluc de la Font del Mig 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

201 Ajuntament Vell (El Capítol) 11 

I 

Patrimoni immoble Edifici 

94 Àlber de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

136 Alocar de la riera de Clarà 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

138 Alocar del torrent de Madà 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

139 Alocar del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

95 Alzina de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

96 Alzina de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

97 Alzina de la Plana de l'Arròs 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

98 Alzina del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics


100 Alzines Grans del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

294 Antic escorxador 11 Patrimoni immoble Edifici 

73 Aplec de Sant Pere de Clarà 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

72 Aplec de Sant Sebastià 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

142 Aqüífer de la riera d'Argentona 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

144 Arbreda del mot del Ros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

145 Arbreda del torrent de can Caramany 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

146 Arbreda del torrent de can Martí 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

102 Arbreda dels plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

91 Arxiu de Can Bellatriu 32 Patrimoni documental Fons documental 

89 Arxiu de Can Cabanyes 32 Patrimoni documental Fons documental 

90 Arxiu de Can Calopa 32 Patrimoni documental Fons documental 

88 Arxiu de Can Pins 32 Patrimoni documental Fons documental 

93 Arxiu de Can Riudemeia 32 Patrimoni documental Fons documental 

92 Arxiu de Can Serra del Puig 32 Patrimoni documental Fons documental 

45 Arxiu Diocesà de Barcelona 32 Patrimoni documental Fons documental 

50 Arxiu Municipal 32 Patrimoni documental Fons documental 

49 Arxiu Parroquial 32 Patrimoni documental Fons documental 

327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

78 Ball del ciri 44 Patrimoni immaterial Música i dansa 

70 Balls de Gitanes 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

229 Baronia de Viver 11 Patrimoni immoble Edifici 

II


341 Barraca de vinya 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

295 Bell Racó (Can Navas) 11 Patrimoni immoble Edifici 

141 Bosc de ca l'Altafulla 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

151 Brolla d'Albada del Pujolar i Rocar d'en Serra 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

198 Ca la Marí 11 Patrimoni immoble Edifici 

207 Ca l'Alsina (Can Damn) 11 Patrimoni immoble Edifici 

301 Ca l'Altafulla 11 Patrimoni immoble Edifici 

282 Ca l'Ànima (Can Caralt) 11 Patrimoni immoble Edifici 

311 Ca l'Avi 11 Patrimoni immoble Edifici 

260 Ca l'Elies 11 Patrimoni immoble Edifici 

299 Ca l'Espinal 11 Patrimoni immoble Edifici 

13 Ca l'Estrada 14 Patrimoni immoble Jaciment 

192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) 11 Patrimoni immoble Edifici 

190 Cal Carboner - Museu del Càntir 11 Patrimoni immoble 

221 Cal Coix (Mas Llunell) 11 Patrimoni immoble Edifici 

206 Cal Espasa 11 Patrimoni immoble Edifici 

167 Cal Manyà 11 Patrimoni immoble Edifici 

189 Cal Nosco 11 Patrimoni immoble Edifici 

332 Cal Pitongo 11 Patrimoni immoble Edifici 

101 Camí Vell del Tramvia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

209 Can Balançó 11 Patrimoni immoble Edifici 

III 

Edifici


39 Can Balançó (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

354 Can Baletes 11 Patrimoni immoble Edifici 

178 Can Ballot 11 Patrimoni immoble Edifici 

184 Can Banquelles 11 Patrimoni immoble Edifici 

289 Can Barrau 11 Patrimoni immoble Edifici 

249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió) 11 Patrimoni immoble Edifici 

293 Can Bellatriu 11 Patrimoni immoble Edifici 

8 Can Bellatriu (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

298 Can Blanch (Can Saladriga) 11 Patrimoni immoble Edifici 

6 Can Blanch (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) 11 Patrimoni immoble 

279 Can Boba del Cros (Can Bartrina) 11 Patrimoni immoble 

217 Can Bramona 11 Patrimoni immoble Edifici 

264 Can Caballé (Mas Novell) 11 Patrimoni immoble Edifici 

25 Can Cabanyes (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

210 Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer) 11 Patrimoni immoble Edifici 

251 Can Cabot 11 Patrimoni immoble Edifici 

303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) 11 Patrimoni immoble Edifici 

29 Can Cabot (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

169 Can Calopa (Mas Batlle) 11 Patrimoni immoble Edifici 

255 Can Camps 11 Patrimoni immoble Edifici 

219 Can Carmany (Mas Rovira) 11 Patrimoni immoble Edifici 

353 Can Castells 11 Patrimoni immoble Edifici 

223 Can Cirés (Can Nadal) 11 Patrimoni immoble Edifici 

256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) 11 Patrimoni immoble Edifici 

IV 

Edifici 

Edifici


12 Can Comalada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

211 Can Comalada (Mas Polls) 11 Patrimoni immoble Edifici 

225 Can Cusani (Can Ribot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici 

44 Can Cusani (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

297 Can Duran 11 Patrimoni immoble Edifici 

338 Can Febrer 11 Patrimoni immoble Edifici 

265 Can Ferraters 11 Patrimoni immoble Edifici 

176 Can Fontdevila 11 Patrimoni immoble Edifici 

245 Can Fuchs (Ca l'Alemany) 11 Patrimoni immoble Edifici 

300 Can Fuyó 11 Patrimoni immoble Edifici 

187 Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici 

272 Can Gallifa 11 Patrimoni immoble Edifici 

228 Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici 

236 Can Gener 11 Patrimoni immoble Edifici 

227 Can Gol (Can Vives) 11 Patrimoni immoble Edifici 

243 Can Guardiola 11 Patrimoni immoble Edifici 

248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) 11 Patrimoni immoble 

346 Can Llei 11 Patrimoni immoble Edifici 

310 Can Manyana 11 Patrimoni immoble Edifici 

218 Can March (Can Figueres) 11 Patrimoni immoble Edifici 

172 Can Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici 

345 Can Marfà de Dalt 11 Patrimoni immoble Edifici 

291 Can Martí de la Pujada 11 Patrimoni immoble Edifici 

24 Can Martí de la Pujada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

258 Can Massot 11 Patrimoni immoble Edifici 

V 

Edifici


351 Can Matas (Can Volart) 11 Patrimoni immoble Edifici 

247 Can Matavents 11 Patrimoni immoble Edifici 

7 Can Matavents (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

280 Can Mercader (Can Maragall) 11 Patrimoni immoble Edifici 

287 Can Met de la Palmera 11 Patrimoni immoble Edifici 

213 Can Miliu Cabanyes 11 Patrimoni immoble Edifici 

186 Can Minguell (Can Baladia) 11 Patrimoni immoble Edifici 

212 Can Misserprats (Can Belluguins) 11 Patrimoni immoble Edifici 

290 Can Mustarós 11 Patrimoni immoble Edifici 

277 Can Negoci (Mas Itxart) 11 Patrimoni immoble Edifici 

9 Can Notxa 14 Patrimoni immoble Jaciment 

175 Can Pagès 11 Patrimoni immoble Edifici 

284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi) 11 Patrimoni immoble Edifici 

226 Can Patet (Can Ballot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici 

292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada) 11 Patrimoni immoble Edifici 

271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) 11 Patrimoni immoble Edifici 

215 Can Pins 11 Patrimoni immoble Edifici 

305 Can Poi (Els quatre rellotges) 11 Patrimoni immoble 

283 Can Polseguera (Mas Croanyes) 11 Patrimoni immoble Edifici 

40 Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment 

164 Can Puig i Cadafalch 11 Patrimoni immoble Edifici 

302 Can Raimí 11 Patrimoni immoble Edifici 

205 Can Rectoret 11 Patrimoni immoble Edifici 

185 Can Rectoret Comas 11 Patrimoni immoble Edifici 

330 Can Riera 11 Patrimoni immoble Edifici 

VI 

Edifici


274 Can Riera (Mas Gili) 11 Patrimoni immoble Edifici 

216 Can Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici 

34 Can Riudemeia (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

270 Can Roqueta (Can Quatrecases) 11 Patrimoni immoble Edifici 

288 Can Saborit 11 Patrimoni immoble Edifici 

350 Can Santiago Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici 

14 Can Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment 

222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) 11 Patrimoni immoble Edifici 

18 Can Serra de Lledó 14 Patrimoni immoble Jaciment 

5 Can Tomàs (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) 11 Patrimoni immoble Edifici 

242 Can Villaronga 11 Patrimoni immoble Edifici 

281 Can Volart (Mas Torner) 11 Patrimoni immoble Edifici 

261 Can Zacarini 11 Patrimoni immoble Edifici 

4 Càntir de Picasso 22 Patrimoni moble Objecte 

67 Capella de la Mare de Déu del Roser 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

231 Capella del Sagrament 11 Patrimoni immoble Edifici 

59 Capella del Sant Crist 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

152 Carex grioletii 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

10 Carrer del Molí 14 Patrimoni immoble Jaciment 

308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 11 Patrimoni immoble Edifici 

200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé 11 Patrimoni immoble Edifici 

349 Casa al C. Sant Ferran, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

352 Casa al C. Sant Jaume, 18 11 Patrimoni immoble Edifici 

VII


239 Casa al carrer Sant Domènech, 11 11 Patrimoni immoble Edifici 

194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 11 Patrimoni immoble Edifici 

276 Casa de la Por 11 Patrimoni immoble Edifici 

262 Casa d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

314 Casa estiueig reformada 11 Patrimoni immoble Edifici 

195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) 11 Patrimoni immoble Edifici 

183 Casa gran del Pay-Pay 11 Patrimoni immoble Edifici 

318 Casa situada al C. Sant Julià, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 11 Patrimoni immoble Edifici 

179 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 11 Patrimoni immoble Edifici 


319 Casal noucentista 11 Patrimoni immoble Edifici 

181 Cases de Can Quim 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

315 Cases de cos del C. Gran 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

191 Cases d'en Fortí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

244 Cases Moragas-Spà 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

250 Cases petites del Pay-Pay 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

336 Caseta d'aigües 11 Patrimoni immoble Edifici 

334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona 11 Patrimoni immoble Edifici 

335 Caseta de la plataneda del tramvia 11 Patrimoni immoble Edifici 

196 Caseta d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

312 Cementiri 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

104 Cirerer Gros de la font del Ferro 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

3 Col·lecció de puntes Concepció Moré 23 Patrimoni moble 

VIII 

Col.lecció 

33 Coll de Gironella 14 Patrimoni immoble Jaciment


58 Creu de terme 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

77 Diada de Corpus 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

83 Dona Vegetal 21 Patrimoni moble Element urbà 

203 Edifici al C. Canigó, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

193 Edifici Burgès 11 Patrimoni immoble Edifici 

307 Edifici del C. Gran, 1 11 Patrimoni immoble Edifici 

235 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 11 Patrimoni immoble Edifici 


214 El Molí de Can Misserprats 11 Patrimoni immoble Edifici 

224 Entorn de la Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra 14 Patrimoni immoble 

163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia 11 Patrimoni immoble 

IX 

Jaciment 

105 Estany de Can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

106 Eucaliptus de can Baladia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

107 Eucaliptus de can Balançó 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

108 Eucaliptus de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

109 Eucaliptus de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

110 Eucaliptus de la Caseta 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

111 Eucaliptus del camí de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

2 Festa del Càntir 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

64 Festa dels Tres Tombs 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

71 Festa Major d'hivern 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

333 Finca de Can Garí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

238 Fleca Casabella 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

Edifici


66 Fons d'art de l'Ajuntament 23 Patrimoni moble Col.lecció 

42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local 31 Patrimoni documental Fons imatges 

15 Font Ballot 14 Patrimoni immoble Jaciment 

347 Font de Ca l'Ànima 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

339 Font de Dalt de Can Altafulla 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

76 Font de la família Busquets-Gallego 21 Patrimoni moble Element urbà 

54 Font de la Plaça 21 Patrimoni moble Element urbà 

230 Font de la plaça de l'arròs 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

82 Font de la Plaça de Vendre 21 Patrimoni moble Element urbà 

53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà 

55 Font de Lladó 21 Patrimoni moble Element urbà 

51 Font de Sant Domènec 21 Patrimoni moble Element urbà 

348 Font de Sant Jaume 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

52 Font de Sant Sebastià 21 Patrimoni moble Element urbà 

165 Font del Ferro (Font de Dalt) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

340 Font del Manantial de Clarà 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

56 Font del Molí 21 Patrimoni moble Element urbà 

343 Font dels plàtans de Can Castells 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

306 Font i elements del jardí de Can Cusani 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

37 Forn de Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment 

65 Forn de l'Espinal 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

208 Glorieta 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

355 Glorieta de jardí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

X


263 Hotel Solé 11 Patrimoni immoble Edifici 

168 Hotel Colon 11 Patrimoni immoble Edifici 

28 Inici de la Riera de Clarà 14 Patrimoni immoble Jaciment 

27 Inici del Torrent Bo 14 Patrimoni immoble Jaciment 

17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina 14 Patrimoni immoble 

XI 

Jaciment 

112 Jardins de can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

113 Jardins del Baró de Viver 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

79 La bruixa de la pinta d'or 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

275 La Fabriqueta 11 Patrimoni immoble Edifici 

269 La Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

41 La Pedra gravada de Parpers 14 Patrimoni immoble Jaciment 

170 La Rectoria 11 Patrimoni immoble Edifici 

309 La Sala (Sala d'espectacles) 11 Patrimoni immoble Edifici 

266 Llar d'avis 11 Patrimoni immoble Edifici 

114 Lledoner de can Cabot 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

115 Lledoner de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

116 Lledoner de can Raimí I 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

117 Lledoner de can Raimí II 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

118 Lledoner del Puig 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

162 Lledoner del torrent de can Comalada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

81 Llegenda de Bernat de Riudemeia 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

48 Llegenda de la Creu del Bey 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

80 Llegenda dels repica truges 43 Patrimoni immaterial Tradició oral


155 Lloreda de l'Espinal 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

119 Margalló de Plaça Nova 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

304 Mas Vinyals 11 Patrimoni immoble Edifici 

254 Masoveria de Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici 

324 Masoveria de Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici 

86 Monument a Blas Infante 21 Patrimoni moble Element urbà 

75 Monument a Joan Maragall 21 Patrimoni moble Element urbà 

84 Monument a la Santa Missió 21 Patrimoni moble Element urbà 

63 Monument a la Trobada Gegantera 21 Patrimoni moble Element urbà 

61 Monument a Lluís Companys 21 Patrimoni moble Element urbà 

62 Monument a Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà 

60 Monument a Rafael de Casanovas 21 Patrimoni moble Element urbà 

69 Monument Guerra Civil 21 Patrimoni moble Element urbà 

337 Mur de contenció de Can Pins 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

1 Museu del Càntir 23 Patrimoni moble Col.lecció 

120 Noguera Americana de can Met 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

31 Nord d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment 

32 Nord-Oest de Burriac 14 Patrimoni immoble Jaciment 

342 Nou Can Comalada 11 Patrimoni immoble Edifici 

121 Olivera de can Martí de la Pujada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

85 Paret de les mentides 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

30 Part Baixa d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment 

122 Pi de Burriac 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

123 Pi de can Riudameia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

124 Pi Gros de Sant Crist 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

XII


125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

126 Pins d'Argentona 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

21 Pla dels Matxos 14 Patrimoni immoble Jaciment 

87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer 21 Patrimoni moble Element urbà 

43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja 32 Patrimoni documental Fons documental 

128 Pollancre del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

47 Protecció contra les bruixes 45 Patrimoni immaterial Costumari 

234 Rellotge de Sol de Ca la Reina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

156 Riera de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

157 Roques de la Barca 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

158 Roques d'en Vivó 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

129 Roure africà de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

130 Roure de can Quatrecases 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

131 Roure del torrent de Madà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

132 Roure martinenc del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

133 Roure reboll del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

134 Roures africans del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

22 Sant Jaume de Traià 14 Patrimoni immoble Jaciment 

171 Sant Julià 11 Patrimoni immoble Edifici 

328 Sant Miquel del Cros (I) 11 Patrimoni immoble Edifici 

20 Sant Miquel del Cros (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

220 Sant Pere de Clarà 11 Patrimoni immoble Edifici 

16 Sant Pere de Clarà (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

197 Sant Sebastià 11 Patrimoni immoble Edifici 

XIII


11 Sant Sebastià (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

273 Santa Maria del Viver 11 Patrimoni immoble Edifici 

38 Sitges de la Por 14 Patrimoni immoble Jaciment 

46 Solució Remeiera 45 Patrimoni immaterial Costumari 

26 Sot de l'Aigüeró 14 Patrimoni immoble Jaciment 

331 Tanques i elements de jardí de Can Garí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

233 Tapissos de Grau Garriga 22 Patrimoni moble Objecte 

135 Teix de can Puig i Cadafalch 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

257 Torre Blanca 11 Patrimoni immoble Edifici 

329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

267 Torre del Pi 11 Patrimoni immoble Edifici 

182 Torre Mercader (Casa Mora) 11 Patrimoni immoble Edifici 

320 Torre residencial 11 Patrimoni immoble Edifici 

202 Tram de carrer Marina Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

253 Tram del C. Baró de Viver 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

237 Tram del C. Josep Solé 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

241 Tram del C. Sant Domènec 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

313 Tram del C. Sant Genís 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

316 Tram del C. Sant Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

240 Tram del C. Santa Sofia 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

199 Tram del C. Sant Miquel 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

57 Tramvia Mataró-Argentona 21 Patrimoni moble Element urbà 

36 Turó dels Oriols 14 Patrimoni immoble Jaciment 

XIV


159 Verneda de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

35 Via romana de Parpers 15 Patrimoni immoble Obra civil 

19 Vil·la del Veïnat de Madà 14 Patrimoni immoble Jaciment 

204 Villa Josefina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) 11 Patrimoni immoble 

177 Villa Marina 11 Patrimoni immoble Edifici 

317 Villa Mercedes 11 Patrimoni immoble Edifici 

321 Villa Teresa 11 Patrimoni immoble Edifici 

160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

246 Xalet (Can Gustà?) 11 Patrimoni immoble Edifici 

252 Xalet d'estueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

323 Xalet residencial 11 Patrimoni immoble Edifici 

325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

259 Xalets d'estiueig 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

174 Xalets Julià Madó 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

180 Xalets populars 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

XV 

Edifici


7.2. ÍNDEX NUMÈRIC 

NUM. 

FITXA 

DENOMINACIO CODI AMBIT TIPOLOGIA 

1 Museu del Càntir 23 Patrimoni moble Col.lecció 

2 Festa del Càntir 41 Patrimoni immaterial 

3 Col·lecció de puntes Concepció Moré 23 Patrimoni moble 

XVI 

Manifestacions festives 

Col.lecció 

4 Càntir de Picasso 22 Patrimoni moble Objecte 

5 Can Tomàs (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

6 Can Blanch (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

7 Can Matavents (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

8 Can Bellatriu (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

9 Can Notxa 14 Patrimoni immoble Jaciment 

10 Carrer del Molí 14 Patrimoni immoble Jaciment 

11 Sant Sebastià (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

12 Can Comalada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

13 Ca l'Estrada 14 Patrimoni immoble Jaciment 

14 Can Serra 14 Patrimoni immoble Jaciment 

15 Font Ballot 14 Patrimoni immoble Jaciment 

16 Sant Pere de Clarà (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina 14 Patrimoni immoble 

Jaciment


18 Can Serra de Lledó 14 Patrimoni immoble Jaciment 

19 Vil·la del Veïnat de Madà 14 Patrimoni immoble Jaciment 

20 Sant Miquel del Cros (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

21 Pla dels Matxos 14 Patrimoni immoble Jaciment 

22 Sant Jaume de Traià 14 Patrimoni immoble Jaciment 

23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra 14 Patrimoni immoble 

XVII 

Jaciment 

24 Can Martí de la Pujada (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

25 Can Cabanyes (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

26 Sot de l'Aigüeró 14 Patrimoni immoble Jaciment 

27 Inici del Torrent Bo 14 Patrimoni immoble Jaciment 

28 Inici de la Riera de Clarà 14 Patrimoni immoble Jaciment 

29 Can Cabot (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

30 Part Baixa d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment 

31 Nord d'Argentona 14 Patrimoni immoble Jaciment 

32 Nord-Oest de Burriac 14 Patrimoni immoble Jaciment 

33 Coll de Gironella 14 Patrimoni immoble Jaciment 

34 Can Riudemeia (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

35 Via romana de Parpers 15 Patrimoni immoble Obra civil 

36 Turó dels Oriols 14 Patrimoni immoble Jaciment 

37 Forn de Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment 

38 Sitges de la Por 14 Patrimoni immoble Jaciment 

39 Can Balançó (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

40 Can Portell 14 Patrimoni immoble Jaciment 

41 La Pedra gravada de Parpers 14 Patrimoni immoble Jaciment 

42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local 31 Patrimoni documental Fons imatges


43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja 32 Patrimoni documental Fons documental 

44 Can Cusani (II) 14 Patrimoni immoble Jaciment 

45 Arxiu Diocesà de Barcelona 32 Patrimoni documental Fons documental 

46 Solució Remeiera 45 Patrimoni immaterial Costumari 

47 Protecció contra les bruixes 45 Patrimoni immaterial Costumari 

48 Llegenda de la Creu del Bey 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

49 Arxiu Parroquial 32 Patrimoni documental Fons documental 

50 Arxiu Municipal 32 Patrimoni documental Fons documental 

51 Font de Sant Domènec 21 Patrimoni moble Element urbà 

52 Font de Sant Sebastià 21 Patrimoni moble Element urbà 

53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà 

54 Font de la Plaça 21 Patrimoni moble Element urbà 

55 Font de Lladó 21 Patrimoni moble Element urbà 

56 Font del Molí 21 Patrimoni moble Element urbà 

57 Tramvia Mataró-Argentona 21 Patrimoni moble Element urbà 

58 Creu de terme 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

59 Capella del Sant Crist 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

60 Monument a Rafael de Casanovas 21 Patrimoni moble Element urbà 

61 Monument a Lluís Companys 21 Patrimoni moble Element urbà 

62 Monument a Montserrat 21 Patrimoni moble Element urbà 

63 Monument a la Trobada Gegantera 21 Patrimoni moble Element urbà 

64 Festa dels Tres Tombs 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

65 Forn de l'Espinal 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

66 Fons d'art de l'Ajuntament 23 Patrimoni moble Col.lecció 

67 Capella de la Mare de Déu del Roser 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

XVIII


68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

69 Monument Guerra Civil 21 Patrimoni moble Element urbà 

70 Balls de Gitanes 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

71 Festa Major d'hivern 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

72 Aplec de Sant Sebastià 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

73 Aplec de Sant Pere de Clarà 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

75 Monument a Joan Maragall 21 Patrimoni moble Element urbà 

76 Font de la família Busquets-Gallego 21 Patrimoni moble Element urbà 

77 Diada de Corpus 41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 

78 Ball del ciri 44 Patrimoni immaterial Música i dansa 

79 La bruixa de la pinta d'or 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

80 Llegenda dels repica truges 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

81 Llegenda de Bernat de Riudemeia 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

82 Font de la Plaça de Vendre 21 Patrimoni moble Element urbà 

83 Dona Vegetal 21 Patrimoni moble Element urbà 

84 Monument a la Santa Missió 21 Patrimoni moble Element urbà 

85 Paret de les mentides 43 Patrimoni immaterial Tradició oral 

86 Monument a Blas Infante 21 Patrimoni moble Element urbà 

87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer 21 Patrimoni moble Element urbà 

88 Arxiu de Can Pins 32 Patrimoni documental Fons documental 

89 Arxiu de Can Cabanyes 32 Patrimoni documental Fons documental 

90 Arxiu de Can Calopa 32 Patrimoni documental Fons documental 

91 Arxiu de Can Bellatriu 32 Patrimoni documental Fons documental 

92 Arxiu de Can Serra del Puig 32 Patrimoni documental Fons documental 

XIX


93 Arxiu de Can Riudemeia 32 Patrimoni documental Fons documental 

94 Àlber de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

95 Alzina de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

96 Alzina de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

97 Alzina de la Plana de l'Arròs 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

98 Alzina del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

100 Alzines Grans del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

101 Camí Vell del Tramvia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

102 Arbreda dels plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

104 Cirerer Gros de la font del Ferro 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

105 Estany de Can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

106 Eucaliptus de can Baladia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

107 Eucaliptus de can Balançó 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

108 Eucaliptus de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

109 Eucaliptus de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

110 Eucaliptus de la Caseta 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

111 Eucaliptus del camí de can Pardal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

112 Jardins de can Garí del Cros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

113 Jardins del Baró de Viver 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

114 Lledoner de can Cabot 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

115 Lledoner de can Marfà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

116 Lledoner de can Raimí I 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

117 Lledoner de can Raimí II 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

XX


118 Lledoner del Puig 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

119 Margalló de Plaça Nova 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

120 Noguera Americana de can Met 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

121 Olivera de can Martí de la Pujada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

122 Pi de Burriac 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

123 Pi de can Riudameia 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

124 Pi Gros de Sant Crist 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

126 Pins d'Argentona 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

128 Pollancre del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

129 Roure africà de can Castells 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

130 Roure de can Quatrecases 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

131 Roure del torrent de Madà 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

132 Roure martinenc del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

133 Roure reboll del mot del Ros 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

134 Roures africans del torrent de can Martí 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

135 Teix de can Puig i Cadafalch 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

136 Alocar de la riera de Clarà 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

138 Alocar del torrent de Madà 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

139 Alocar del torrent de Vera 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

141 Bosc de ca l'Altafulla 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

142 Aqüífer de la riera d'Argentona 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

XXI


143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

144 Arbreda del mot del Ros 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

145 Arbreda del torrent de can Caramany 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

146 Arbreda del torrent de can Martí 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

151 Brolla d’Albada del Pujolar i Rocar d’en Serra 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

152 Carex grioletii 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

155 Lloreda de l'Espinal 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

156 Riera de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

157 Roques de la Barca 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

158 Roques d'en Vivó 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

159 Verneda de Riudameia 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada 51 Patrimoni natural Zones d’interès 

162 Lledoner del torrent de can Comalada 52 Patrimoni natural Espècimens botànics 

163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia 11 Patrimoni immoble 

164 Can Puig i Cadafalch 11 Patrimoni immoble Edifici 

165 Font del Ferro (Font de Dalt) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 


167 Cal Manyà 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXII 

Edifici


168 Hotel Colon 11 Patrimoni immoble Edifici 

169 Can Calopa (Mas Batlle) 11 Patrimoni immoble Edifici 

170 La Rectoria 11 Patrimoni immoble Edifici 

171 Sant Julià 11 Patrimoni immoble Edifici 

172 Can Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici 

173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) 11 Patrimoni immoble 

174 Xalets Julià Madó 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

175 Can Pagès 11 Patrimoni immoble Edifici 

176 Can Fontdevila 11 Patrimoni immoble Edifici 

177 Villa Marina 11 Patrimoni immoble Edifici 

178 Can Ballot 11 Patrimoni immoble Edifici 


180 Xalets populars 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

181 Cases de Can Quim 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

182 Torre Mercader (Casa Mora) 11 Patrimoni immoble Edifici 

183 Casa gran del Pay-Pay 11 Patrimoni immoble Edifici 

184 Can Banquelles 11 Patrimoni immoble Edifici 

185 Can Rectoret Comas 11 Patrimoni immoble Edifici 

186 Can Minguell (Can Baladia) 11 Patrimoni immoble Edifici 

187 Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici 

188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

189 Cal Nosco 11 Patrimoni immoble Edifici 

190 Cal Carboner - Museu del Càntir 11 Patrimoni immoble Edifici 

191 Cases d'en Fortí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXIII 

Edifici


193 Edifici Burgès 11 Patrimoni immoble Edifici 

194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 11 Patrimoni immoble Edifici 

195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) 11 Patrimoni immoble Edifici 

196 Caseta d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

197 Sant Sebastià 11 Patrimoni immoble Edifici 

198 Ca la Marí 11 Patrimoni immoble Edifici 

199 Tram del C. Sant Miquel 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé 11 Patrimoni immoble Edifici 

201 Ajuntament Vell (El Capítol) 11 Patrimoni immoble Edifici 

202 Tram de carrer Marina Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

203 Edifici al C. Canigó, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

204 Villa Josefina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

205 Can Rectoret 11 Patrimoni immoble Edifici 

206 Cal Espasa 11 Patrimoni immoble Edifici 

207 Ca l'Alsina (Can Damn) 11 Patrimoni immoble Edifici 

208 Glorieta 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

209 Can Balançó 11 Patrimoni immoble Edifici 

210 Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer) 11 Patrimoni immoble Edifici 

211 Can Comalada (Mas Polls) 11 Patrimoni immoble Edifici 

212 Can Misserprats (Can Belluguins) 11 Patrimoni immoble Edifici 

213 Can Miliu Cabanyes 11 Patrimoni immoble Edifici 

214 El Molí de Can Misserprats 11 Patrimoni immoble Edifici 

215 Can Pins 11 Patrimoni immoble Edifici 

216 Can Riudemeia 11 Patrimoni immoble Edifici 

217 Can Bramona 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXIV


218 Can March (Can Figueres) 11 Patrimoni immoble Edifici 

219 Can Carmany (Mas Rovira) 11 Patrimoni immoble Edifici 

220 Sant Pere de Clarà 11 Patrimoni immoble Edifici 

221 Cal Coix (Mas Llunell) 11 Patrimoni immoble Edifici 

222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) 11 Patrimoni immoble Edifici 

223 Can Cirés (Can Nadal) 11 Patrimoni immoble Edifici 

224 Entorn de la Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

225 Can Cusani (Can Ribot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici 

226 Can Patet (Can Ballot del Cros) 11 Patrimoni immoble Edifici 

227 Can Gol (Can Vives) 11 Patrimoni immoble Edifici 

228 Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici 

229 Baronia de Viver 11 Patrimoni immoble Edifici 

230 Font de la plaça de l'arròs 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

231 Capella del Sagrament 11 Patrimoni immoble Edifici 


233 Tapissos de Grau Garriga 22 Patrimoni moble Objecte 

234 Rellotge de Sol de Ca la Reina 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 


236 Can Gener 11 Patrimoni immoble Edifici 

237 Tram del C. Josep Solé 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

238 Fleca Casabella 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

239 Casa al carrer Sant Domènech, 11 11 Patrimoni immoble Edifici 

240 Tram del C. Santa Sofia 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

241 Tram del C. Sant Domènec 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

242 Can Villaronga 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXV


243 Can Guardiola 11 Patrimoni immoble Edifici 

244 Cases Moragas-Spà 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

245 Can Fuchs (Ca l'Alemany) 11 Patrimoni immoble Edifici 

246 Xalet (Can Gustà?) 11 Patrimoni immoble Edifici 

247 Can Matavents 11 Patrimoni immoble Edifici 

248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) 11 Patrimoni immoble 

249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió) 11 Patrimoni immoble Edifici 

250 Cases petites del Pay-Pay 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

251 Can Cabot 11 Patrimoni immoble Edifici 

252 Xalet d'estueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

253 Tram del C. Baró de Viver 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

254 Masoveria de Can Gaillard 11 Patrimoni immoble Edifici 

255 Can Camps 11 Patrimoni immoble Edifici 

256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) 11 Patrimoni immoble Edifici 

257 Torre Blanca 11 Patrimoni immoble Edifici 

258 Can Massot 11 Patrimoni immoble Edifici 

259 Xalets d'estiueig 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

260 Ca l'Elies 11 Patrimoni immoble Edifici 

261 Can Zacarini 11 Patrimoni immoble Edifici 

262 Casa d'estiueig 11 Patrimoni immoble Edifici 

263 Hotel Solé 11 Patrimoni immoble Edifici 

264 Can Caballé (Mas Novell) 11 Patrimoni immoble Edifici 

265 Can Ferraters 11 Patrimoni immoble Edifici 

266 Llar d'avis 11 Patrimoni immoble Edifici 

267 Torre del Pi 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXVI 

Edifici


268 Aixopluc de la Font del Mig 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

269 La Font Picant 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

270 Can Roqueta (Can Quatrecases) 11 Patrimoni immoble Edifici 

271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) 11 Patrimoni immoble Edifici 

272 Can Gallifa 11 Patrimoni immoble Edifici 

273 Santa Maria del Viver 11 Patrimoni immoble Edifici 

274 Can Riera (Mas Gili) 11 Patrimoni immoble Edifici 

275 La Fabriqueta 11 Patrimoni immoble Edifici 

276 Casa de la Por 11 Patrimoni immoble Edifici 

277 Can Negoci (Mas Itxart) 11 Patrimoni immoble Edifici 

278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

279 Can Boba del Cros (Can Bartrina) 11 Patrimoni immoble Edifici 

280 Can Mercader (Can Maragall) 11 Patrimoni immoble Edifici 

281 Can Volart (Mas Torner) 11 Patrimoni immoble Edifici 

282 Ca l'Ànima (Can Caralt) 11 Patrimoni immoble Edifici 

283 Can Polseguera (Mas Croanyes) 11 Patrimoni immoble Edifici 

284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi) 11 Patrimoni immoble Edifici 

285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) 11 Patrimoni immoble 

286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

287 Can Met de la Palmera 11 Patrimoni immoble Edifici 

288 Can Saborit 11 Patrimoni immoble Edifici 

289 Can Barrau 11 Patrimoni immoble Edifici 

290 Can Mustarós 11 Patrimoni immoble Edifici 

291 Can Martí de la Pujada 11 Patrimoni immoble Edifici 

292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada) 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXVII 

Edifici


293 Can Bellatriu 11 Patrimoni immoble Edifici 

294 Antic escorxador 11 Patrimoni immoble Edifici 

295 Bell Racó (Can Navas) 11 Patrimoni immoble Edifici 

296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) 11 Patrimoni immoble Edifici 

297 Can Duran 11 Patrimoni immoble Edifici 

298 Can Blanch (Can Saladriga) 11 Patrimoni immoble Edifici 

299 Ca l'Espinal 11 Patrimoni immoble Edifici 

300 Can Fuyó 11 Patrimoni immoble Edifici 

301 Ca l'Altafulla 11 Patrimoni immoble Edifici 

302 Can Raimí 11 Patrimoni immoble Edifici 

303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) 11 Patrimoni immoble Edifici 

304 Mas Vinyals 11 Patrimoni immoble Edifici 

305 Can Poi (Els quatre rellotges) 11 Patrimoni immoble Edifici 

306 Font i elements del jardí de Can Cusani 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

307 Edifici del C. Gran, 1 11 Patrimoni immoble Edifici 

308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 11 Patrimoni immoble Edifici 

309 La Sala (Sala d'espectacles) 11 Patrimoni immoble Edifici 

310 Can Manyana 11 Patrimoni immoble Edifici 

311 Ca l'Avi 11 Patrimoni immoble Edifici 

312 Cementiri 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

313 Tram del C. Sant Genís 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

314 Casa estiueig reformada 11 Patrimoni immoble Edifici 

315 Cases de cos del C. Gran 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

316 Tram del C. Sant Julià 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

317 Villa Mercedes 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXVIII


318 Casa situada al C. Sant Julià, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

319 Casal noucentista 11 Patrimoni immoble Edifici 

320 Torre residencial 11 Patrimoni immoble Edifici 

321 Villa Teresa 11 Patrimoni immoble Edifici 

322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 11 Patrimoni immoble Edifici 

323 Xalet residencial 11 Patrimoni immoble Edifici 

324 Masoveria de Can Garí 11 Patrimoni immoble Edifici 

325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

328 Sant Miquel del Cros (I) 11 Patrimoni immoble Edifici 

329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

330 Can Riera 11 Patrimoni immoble Edifici 

331 Tanques i elements de jardí de Can Garí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

332 Cal Pitongo 11 Patrimoni immoble Edifici 

333 Finca de Can Garí 12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 

334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona 11 Patrimoni immoble Edifici 

335 Caseta de la plataneda del tramvia 11 Patrimoni immoble Edifici 

336 Caseta d'aigües 11 Patrimoni immoble Edifici 

337 Mur de contenció de Can Pins 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

338 Can Febrer 11 Patrimoni immoble Edifici 

339 Font de Dalt de Can Altafulla 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

340 Font del Manantial de Clarà 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

341 Barraca de vinya 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

342 Nou Can Comalada 11 Patrimoni immoble Edifici 

XXIX


343 Font dels plàtans de Can Castells 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó) 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

345 Can Marfà de Dalt 11 Patrimoni immoble Edifici 

346 Can Llei 11 Patrimoni immoble Edifici 

347 Font de Ca l'Ànima 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

348 Font de Sant Jaume 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

349 Casa al C. Sant Ferran, 2 11 Patrimoni immoble Edifici 

350 Can Santiago Marfà 11 Patrimoni immoble Edifici 

351 Can Matas (Can Volart) 11 Patrimoni immoble Edifici 

352 Casa al C. Sant Jaume, 18 11 Patrimoni immoble Edifici 

353 Can Castells 11 Patrimoni immoble Edifici 

354 Can Baletes 11 Patrimoni immoble Edifici 

355 Glorieta de jardí 13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 

XXX


7.3. ÍNDEX TIPOLÒGIC 

CODI AMBIT TIPOLOGIA NUM. 

FITXA 

11 

XXXI 

DENOMINACIO 

Patrimoni immoble Edifici 163 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia 

11 Patrimoni immoble Edifici 164 Can Puig i Cadafalch 

11 Patrimoni immoble Edifici 166 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 10 

11 Patrimoni immoble Edifici 167 Cal Manyà 

11 Patrimoni immoble Edifici 168 Hotel Colon 

11 Patrimoni immoble Edifici 169 Can Calopa (Mas Batlle) 

11 Patrimoni immoble Edifici 170 La Rectoria 

11 Patrimoni immoble Edifici 171 Sant Julià 

11 Patrimoni immoble Edifici 172 Can Marfà 

11 Patrimoni immoble Edifici 173 Villa Maricel (Ca la Rosa, Cal Ferrero) 

11 Patrimoni immoble Edifici 175 Can Pagès 

11 Patrimoni immoble Edifici 176 Can Fontdevila 

11 Patrimoni immoble Edifici 177 Villa Marina 

11 Patrimoni immoble Edifici 178 Can Ballot 

11 Patrimoni immoble Edifici 179 Casa situada al C. Cristòfor Colom, 9 

11 Patrimoni immoble Edifici 182 Torre Mercader (Casa Mora) 

11 Patrimoni immoble Edifici 183 Casa gran del Pay-Pay 

11 Patrimoni immoble Edifici 184 Can Banquelles 

11 Patrimoni immoble Edifici 185 Can Rectoret Comas 

11 Patrimoni immoble Edifici 186 Can Minguell (Can Baladia)


11 Patrimoni immoble Edifici 187 Can Gaillard 

11 Patrimoni immoble Edifici 189 Cal Nosco 

11 Patrimoni immoble Edifici 190 Cal Carboner - Museu del Càntir 

11 Patrimoni immoble Edifici 192 Cal Bolero i Can Rabassa (Can Moré) 

11 Patrimoni immoble Edifici 193 Edifici Burgès 

11 Patrimoni immoble Edifici 194 Casa al carrer Santa Sofia, 6-8 

11 Patrimoni immoble Edifici 195 Casa Gòtica (Ca l'Ametlla, Can Rectoret, Can Badia) 

11 Patrimoni immoble Edifici 196 

XXXII 

Caseta d'estiueig 

11 Patrimoni immoble Edifici 197 Sant Sebastià 


Ca la Marí 

11 Patrimoni immoble Edifici 200 Casa al C. de les Pares, cantonada amb el C. Anselm Clavé 


Ajuntament Vell (El Capítol) 

11 Patrimoni immoble Edifici 203 Edifici al C. Canigó, 2 


Can Rectoret 

11 Patrimoni immoble Edifici 206 Cal Espasa 


Ca l'Alsina (Can Damn) 

11 Patrimoni immoble Edifici 209 Can Balançó 


Can Cabanyes (Mas Estrany i Mas Verdaguer) 

11 Patrimoni immoble Edifici 211 Can Comalada (Mas Polls) 


Can Misserprats (Can Belluguins) 

11 Patrimoni immoble Edifici 213 Can Miliu Cabanyes 


11 Patrimoni immoble Edifici 215 Can Pins 


El Molí de Can Misserprats 

Can Riudemeia 

11 Patrimoni immoble Edifici 217 Can Bramona



XXXIII 

Can March (Can Figueres) 

11 Patrimoni immoble Edifici 219 Can Carmany (Mas Rovira) 

11 Patrimoni immoble Edifici 220 Sant Pere de Clarà 

11 Patrimoni immoble Edifici 221 Cal Coix (Mas Llunell) 

11 Patrimoni immoble Edifici 222 Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) 

11 Patrimoni immoble Edifici 223 Can Cirés (Can Nadal) 

11 Patrimoni immoble Edifici 225 Can Cusani (Can Ribot del Cros) 

11 Patrimoni immoble Edifici 226 Can Patet (Can Ballot del Cros) 

11 Patrimoni immoble Edifici 227 Can Gol (Can Vives) 

11 Patrimoni immoble Edifici 228 Can Garí 

11 Patrimoni immoble Edifici 229 Baronia de Viver 

11 Patrimoni immoble Edifici 231 Capella del Sagrament 

11 Patrimoni immoble Edifici 232 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 13 

11 Patrimoni immoble Edifici 235 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 

11 Patrimoni immoble Edifici 236 Can Gener 

11 Patrimoni immoble Edifici 239 Casa al carrer Sant Domènech, 11 

11 Patrimoni immoble Edifici 242 Can Villaronga 

11 Patrimoni immoble Edifici 243 Can Guardiola 

11 Patrimoni immoble Edifici 245 Can Fuchs (Ca l'Alemany) 

11 Patrimoni immoble Edifici 246 Xalet (Can Gustà?) 

11 Patrimoni immoble Edifici 247 Can Matavents 

11 Patrimoni immoble Edifici 248 Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) 

11 Patrimoni immoble Edifici 249 Can Barrau de la Pastanaga (Mas Moió) 

11 Patrimoni immoble Edifici 251 Can Cabot 

11 Patrimoni immoble Edifici 252 Xalet d'estueig


11 Patrimoni immoble Edifici 254 Masoveria de Can Gaillard 

11 Patrimoni immoble Edifici 255 Can Camps 

11 Patrimoni immoble Edifici 256 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) 

11 Patrimoni immoble Edifici 257 Torre Blanca 

11 Patrimoni immoble Edifici 258 Can Massot 

11 Patrimoni immoble Edifici 260 Ca l'Elies 

11 Patrimoni immoble Edifici 261 Can Zacarini 

11 Patrimoni immoble Edifici 262 Casa d'estiueig 

11 Patrimoni immoble Edifici 263 Hotel Solé 

11 Patrimoni immoble Edifici 264 Can Caballé (Mas Novell) 

11 Patrimoni immoble Edifici 265 Can Ferraters 

11 Patrimoni immoble Edifici 266 Llar d'avis 

11 Patrimoni immoble Edifici 267 Torre del Pi 

11 Patrimoni immoble Edifici 270 Can Roqueta (Can Quatrecases) 

11 Patrimoni immoble Edifici 271 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) 

11 Patrimoni immoble Edifici 272 Can Gallifa 

11 Patrimoni immoble Edifici 273 Santa Maria del Viver 

11 Patrimoni immoble Edifici 274 Can Riera (Mas Gili) 

11 Patrimoni immoble Edifici 275 La Fabriqueta 

11 Patrimoni immoble Edifici 276 Casa de la Por 

11 Patrimoni immoble Edifici 277 Can Negoci (Mas Itxart) 

11 Patrimoni immoble Edifici 279 Can Boba del Cros (Can Bartrina) 

11 Patrimoni immoble Edifici 280 Can Mercader (Can Maragall) 

11 Patrimoni immoble Edifici 281 Can Volart (Mas Torner) 

11 Patrimoni immoble Edifici 282 Ca l'Ànima (Can Caralt) 

XXXIV


11 Patrimoni immoble Edifici 283 Can Polseguera (Mas Croanyes) 

11 Patrimoni immoble Edifici 284 Can Pardal (Les Palmeres, Can Carreras Candi) 

11 Patrimoni immoble Edifici 285 Can Boba de Sant Jaume (Mas Font) 

11 Patrimoni immoble Edifici 287 Can Met de la Palmera 

11 Patrimoni immoble Edifici 288 Can Saborit 

11 Patrimoni immoble Edifici 289 Can Barrau 

11 Patrimoni immoble Edifici 290 Can Mustarós 

11 Patrimoni immoble Edifici 291 Can Martí de la Pujada 

11 Patrimoni immoble Edifici 292 Can Pau Brut (Mas Ballot de la Pujada) 

11 Patrimoni immoble Edifici 293 Can Bellatriu 

11 Patrimoni immoble Edifici 294 Antic escorxador 

11 Patrimoni immoble Edifici 295 Bell Racó (Can Navas) 

11 Patrimoni immoble Edifici 296 Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) 

11 Patrimoni immoble Edifici 297 Can Duran 

11 Patrimoni immoble Edifici 298 Can Blanch (Can Saladriga) 

11 Patrimoni immoble Edifici 299 Ca l'Espinal 

11 Patrimoni immoble Edifici 300 Can Fuyó 

11 Patrimoni immoble Edifici 301 Ca l'Altafulla 

11 Patrimoni immoble Edifici 302 Can Raimí 

11 Patrimoni immoble Edifici 303 Can Cabot (Cal Llentisclar de Clarà) 


XXXV 

Mas Vinyals 

11 Patrimoni immoble Edifici 305 Can Poi (Els quatre rellotges) 


Edifici del C. Gran, 1 

11 Patrimoni immoble Edifici 308 Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 

11 Patrimoni immoble Edifici 309 La Sala (Sala d'espectacles)


11 Patrimoni immoble Edifici 310 Can Manyana 

11 Patrimoni immoble Edifici 311 Ca l'Avi 

11 Patrimoni immoble Edifici 314 Casa estiueig reformada 

11 Patrimoni immoble Edifici 317 Villa Mercedes 

11 Patrimoni immoble Edifici 318 Casa situada al C. Sant Julià, 2 

11 Patrimoni immoble Edifici 319 Casal noucentista 

11 Patrimoni immoble Edifici 320 Torre residencial 

11 Patrimoni immoble Edifici 321 Villa Teresa 

11 Patrimoni immoble Edifici 322 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 

11 Patrimoni immoble Edifici 323 Xalet residencial 

11 Patrimoni immoble Edifici 324 Masoveria de Can Garí 

11 Patrimoni immoble Edifici 328 Sant Miquel del Cros (I) 

11 Patrimoni immoble Edifici 330 Can Riera 

11 Patrimoni immoble Edifici 332 Cal Pitongo 

11 Patrimoni immoble Edifici 334 Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona 

11 Patrimoni immoble Edifici 335 Caseta de la plataneda del tramvia 

11 Patrimoni immoble Edifici 336 Caseta d'aigües 

11 Patrimoni immoble Edifici 338 Can Febrer 

11 Patrimoni immoble Edifici 342 Nou Can Comalada 

11 Patrimoni immoble Edifici 345 Can Marfà de Dalt 

11 Patrimoni immoble Edifici 346 Can Llei 

11 Patrimoni immoble Edifici 349 Casa al C. Sant Ferran, 2 

11 Patrimoni immoble Edifici 350 Can Santiago Marfà 

11 Patrimoni immoble Edifici 351 Can Matas (Can Volart) 

11 Patrimoni immoble Edifici 352 Casa al C. Sant Jaume, 18 

XXXVI


11 Patrimoni immoble Edifici 353 Can Castells 

11 Patrimoni immoble Edifici 354 Can Baletes 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 174 Xalets Julià Madó 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 180 Xalets populars 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 181 Cases de Can Quim 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 188 Tram de l'Av. Marina Júlia. (Cases d'en Vergés) 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 191 Cases d'en Fortí 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 199 Tram del C. Sant Miquel 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 202 Tram de carrer Marina Julià 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 237 Tram del C. Josep Solé 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 240 Tram del C. Santa Sofia 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 241 Tram del C. Sant Domènec 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 244 Cases Moragas-Spà 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 250 Cases petites del Pay-Pay 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 253 Tram del C. Baró de Viver 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 259 Xalets d'estiueig 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 312 Cementiri 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 313 Tram del C. Sant Genís 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 315 Cases de cos del C. Gran 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 316 Tram del C. Sant Julià 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 325 Xalets Balansó (Can Cusachs i Can Brullet) 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 326 Tram de carrer Marina Julià, 14-22 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 327 Baixets de Can Roure (Xalets Roure) 

12 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 333 Finca de Can Garí 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 58 Creu de terme 

XXXVII


13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 59 Capella del Sant Crist 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 65 Forn de l'Espinal 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 67 Capella de la Mare de Déu del Roser 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 68 Capella de la Mare de Déu dels Dolors 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 165 Font del Ferro (Font de Dalt) 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 204 Villa Josefina 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 208 Glorieta 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 224 Entorn de la Font Picant 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 230 Font de la plaça de l'arròs 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 234 Rellotge de Sol de Ca la Reina 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 238 Fleca Casabella 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 268 Aixopluc de la Font del Mig 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 269 La Font Picant 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 278 Dipòsit elevador de Can Garí (Torre Gutterman) 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 286 Altar de la Mare de Déu de Montserrat 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 306 Font i elements del jardí de Can Cusani 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 329 Torre de l'església parroquial de Sant Julià 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 331 Tanques i elements de jardí de Can Garí 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 337 Mur de contenció de Can Pins 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 339 Font de Dalt de Can Altafulla 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 340 Font del Manantial de Clarà 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 341 Barraca de vinya 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 343 Font dels plàtans de Can Castells 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 344 Font de Can Cabanyes (Font del lleó) 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 347 Font de Ca l'Ànima 

XXXVIII


13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 348 Font de Sant Jaume 

13 Patrimoni immoble Element arquitectònic 355 Glorieta de jardí 

14 Patrimoni immoble Jaciment 5 Can Tomàs (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 6 Can Blanch (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 7 Can Matavents (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 8 Can Bellatriu (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 9 Can Notxa 

14 Patrimoni immoble Jaciment 10 Carrer del Molí 

14 Patrimoni immoble Jaciment 11 Sant Sebastià (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 12 Can Comalada (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 13 Ca l'Estrada 

14 Patrimoni immoble Jaciment 14 Can Serra 

14 Patrimoni immoble Jaciment 15 Font Ballot 

14 Patrimoni immoble Jaciment 16 Sant Pere de Clarà (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 17 Jaciment Ibèric de Can Bartrina 

14 Patrimoni immoble Jaciment 18 Can Serra de Lledó 

14 Patrimoni immoble Jaciment 19 Vil·la del Veïnat de Madà 

14 Patrimoni immoble Jaciment 20 Sant Miquel del Cros (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 21 Pla dels Matxos 

14 Patrimoni immoble Jaciment 22 Sant Jaume de Traià 

14 Patrimoni immoble Jaciment 23 Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra 

14 Patrimoni immoble Jaciment 24 Can Martí de la Pujada (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 25 Can Cabanyes (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 26 Sot de l'Aigüeró 

14 Patrimoni immoble Jaciment 27 Inici del Torrent Bo 

XXXIX


14 Patrimoni immoble Jaciment 28 Inici de la Riera de Clarà 

14 Patrimoni immoble Jaciment 29 Can Cabot (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 30 Part Baixa d'Argentona 

14 Patrimoni immoble Jaciment 31 Nord d'Argentona 

14 Patrimoni immoble Jaciment 32 Nord-Oest de Burriac 

14 Patrimoni immoble Jaciment 33 Coll de Gironella 

14 Patrimoni immoble Jaciment 34 Can Riudemeia (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 36 Turó dels Oriols 

14 Patrimoni immoble Jaciment 37 Forn de Can Portell 

14 Patrimoni immoble Jaciment 38 Sitges de la Por 

14 Patrimoni immoble Jaciment 39 Can Balançó (II) 

14 Patrimoni immoble Jaciment 40 Can Portell 

14 Patrimoni immoble Jaciment 41 La Pedra gravada de Parpers 

14 Patrimoni immoble Jaciment 44 Can Cusani (II) 

15 Patrimoni immoble Obra civil 35 Via romana de Parpers 

21 Patrimoni moble Element urbà 51 Font de Sant Domènec 

21 Patrimoni moble Element urbà 52 Font de Sant Sebastià 

21 Patrimoni moble Element urbà 53 Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat 

21 Patrimoni moble Element urbà 54 Font de la Plaça 

21 Patrimoni moble Element urbà 55 Font de Lladó 

21 Patrimoni moble Element urbà 56 Font del Molí 

21 Patrimoni moble Element urbà 57 Tramvia Mataró-Argentona 

21 Patrimoni moble Element urbà 60 Monument a Rafael de Casanovas 

21 Patrimoni moble Element urbà 61 Monument a Lluís Companys 

21 Patrimoni moble Element urbà 62 Monument a Montserrat 

XL


21 Patrimoni moble Element urbà 63 Monument a la Trobada Gegantera 

21 Patrimoni moble Element urbà 69 Monument Guerra Civil 

21 Patrimoni moble Element urbà 75 Monument a Joan Maragall 

21 Patrimoni moble Element urbà 76 Font de la família Busquets-Gallego 

21 Patrimoni moble Element urbà 82 Font de la Plaça de Vendre 

21 Patrimoni moble Element urbà 83 Dona Vegetal 

21 Patrimoni moble Element urbà 84 Monument a la Santa Missió 

21 Patrimoni moble Element urbà 86 Monument a Blas Infante 

21 Patrimoni moble Element urbà 87 Placa a Mn. Jacint Verdaguer 

22 Patrimoni moble Objecte 4 Càntir de Picasso 

22 Patrimoni moble Objecte 233 Tapissos de Grau Garriga 

23 Patrimoni moble Col.lecció 1 Museu del Càntir 

23 Patrimoni moble Col.lecció 3 Col·lecció de puntes Concepció Moré 

23 Patrimoni moble Col.lecció 66 Fons d'art de l'Ajuntament 

31 Patrimoni documental Fons imatges 42 Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local 

32 Patrimoni documental Fons documental 43 Plànols dels Dominis de Cartellà i de Moja 

32 Patrimoni documental Fons documental 45 Arxiu Diocesà de Barcelona 

32 Patrimoni documental Fons documental 49 Arxiu Parroquial 

32 Patrimoni documental Fons documental 50 Arxiu Municipal 

32 Patrimoni documental Fons documental 88 Arxiu de Can Pins 

32 Patrimoni documental Fons documental 89 Arxiu de Can Cabanyes 

32 Patrimoni documental Fons documental 90 Arxiu de Can Calopa 

32 Patrimoni documental Fons documental 91 Arxiu de Can Bellatriu 

32 Patrimoni documental Fons documental 92 Arxiu de Can Serra del Puig 

32 Patrimoni documental Fons documental 93 Arxiu de Can Riudemeia 

XLI


41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 2 Festa del Càntir 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 64 Festa dels Tres Tombs 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 70 Balls de Gitanes 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 71 Festa Major d'hivern 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 72 Aplec de Sant Sebastià 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 73 Aplec de Sant Pere de Clarà 

41 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 77 Diada de Corpus 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 48 Llegenda de la Creu del Bey 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 74 Llegenda de la Mare de Déu del Viver 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 79 La bruixa de la pinta d'or 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 80 Llegenda dels repica truges 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 81 Llegenda de Bernat de Riudemeia 

43 Patrimoni immaterial Tradició oral 85 Paret de les mentides 

44 Patrimoni immaterial Música i dansa 78 Ball del ciri 

45 Patrimoni immaterial Costumari 46 Solució Remeiera 

45 Patrimoni immaterial Costumari 47 Protecció contra les bruixes 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 100 Alzines Grans del torrent de Vera 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 101 Camí Vell del Tramvia 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 102 Arbreda dels plàtans de can Castells 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 103 Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 105 Estany de Can Garí del Cros 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 112 Jardins de can Garí del Cros 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 113 Jardins del Baró de Viver 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 136 Alocar de la riera de Clarà 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 137 Alocar de la riera de Riudameia o de Pins 

XLII


51 Patrimoni natural Zones d’interès 138 Alocar del torrent de Madà 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 139 Alocar del torrent de Vera 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 140 Alocar dels torrents de can Martí, can Cabanyes i de la Raimina 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 141 Bosc de ca l'Altafulla 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 142 Aqüífer de la riera d'Argentona 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 143 Bosc de l'obaga del Cap de la Feu - Turó de Cirés 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 144 Arbreda del mot del Ros 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 145 Arbreda del torrent de can Caramany 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 146 Arbreda del torrent de can Martí 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 147 Arbreda monumental de la Brolla de l'Abril, d'en Ballot i d'en Nadal 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 148 Bassa de la font dels Plàtans de can Castells 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 149 Bosc de l'obaga de can Serra Lladó 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 150 Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 151 Brolla d’Albada del Pujolar i Rocar d’en Serra 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 154 La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 155 Lloreda de l'Espinal 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 156 Riera de Riudameia 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 157 Roques de la Barca 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 158 Roques d'en Vivó 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 159 Verneda de Riudameia 

51 Patrimoni natural Zones d’interès 161 Arbreda de Plàtans del torrent de can Comalada 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 94 Àlber de can Marfà 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 95 Alzina de can Castells 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 96 Alzina de can Riera / ca l'Elies 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 97 Alzina de la Plana de l'Arròs 

XLIII


52 Patrimoni natural Espècimens botànics 98 Alzina del torrent de can Martí 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 99 Alzina Surera de can Riera / ca l'Elies 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 104 Cirerer Gros de la font del Ferro 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 106 Eucaliptus de can Baladia 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 107 Eucaliptus de can Balançó 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 108 Eucaliptus de can Marfà 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 109 Eucaliptus de can Pardal 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 110 Eucaliptus de la Caseta 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 111 Eucaliptus del camí de can Pardal 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 114 Lledoner de can Cabot 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 115 Lledoner de can Marfà 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 116 Lledoner de can Raimí I 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 117 Lledoner de can Raimí II 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 118 Lledoner del Puig 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 119 Margalló de Plaça Nova 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 120 Noguera Americana de can Met 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 121 Olivera de can Martí de la Pujada 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 122 Pi de Burriac 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 123 Pi de can Riudameia 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 124 Pi Gros de Sant Crist 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 125 Pi pinyoner de Ca l’Espinal 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 126 Pins d'Argentona 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 127 Pins Grans del torrent de Vera / Pins de la carretera de Mataró 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 128 Pollancre del mot del Ros 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 129 Roure africà de can Castells 

XLIV


52 Patrimoni natural Espècimens botànics 130 Roure de can Quatrecases 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 131 Roure del torrent de Madà 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 132 Roure martinenc del mot del Ros 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 133 Roure reboll del mot del Ros 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 134 Roures africans del torrent de can Martí 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 135 Teix de can Puig i Cadafalch 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 152 Carex grioletii 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 153 Frare cugot (Arisarum vulgare ssp simorrhinum) 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 160 Viola suau (Viola suavis ssp catalonica) 

52 Patrimoni natural Espècimens botànics 162 Lledoner del torrent de can Comalada 

XLV


8. PLANIMETRIA 

FOTOGRAFIES AÈRIES DEL TERME MUNICIPAL I EL NUCLI URBÀ D’ARENTONA 

FONT: DIPUTACIÓ DE BARCELONA / INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA 

XLVI

Download File - ARGENTONA TURISME

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?