El color de les ombres

▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼▼
¥§©¥¥¥
sigui només expositiva, sinó també i
sobretot creativa, amb la finalitat d’ aconseguir
una apropiació dels llenguatges
artístics a partir de les especificitats individuals
i del grup. En definitiva, que
l’ art entri a la pràctica educativa.
Un procés de creixement i de coneixement
compartits, de recerca conjunta
de noves descobertes que posen en joc
les emocions i les capacitats de l’ adult i
de l’ infant. On tot està per inventar i per
descobrir; on s’ innova i es crea conjuntament,
on conflueixen sentiments i es
comparteixen aprenentatges, on tothom
pot expressar la seva creativitat fugint
dels estereotips.
Un camí que els infants inicien i en
el qual deixen petits senyals que tindran
ocasió de recollir en molts moments de
la seva vida.
No he triat ni el blanc ni el negre,
sinó dos tipus de llum pictòrica empesos
fins a l’extrem: aquella que
neix del contrast negre-blanc i
aquella més secreta que prové de
diferents matisos de superfície del
negre.
PIERRE SOULAGES
Els nens i nenes discuteixen que amb
una llanterna es poden fer ombres i que,
per tant, no ens cal la llum del sol per a
poder jugar amb les ombres. Hi ha qui
hi està d’ acord, però amb la condició que
la llanterna faci una llum de color groc.
Algú diu que fins i tot es poden fer ombres
amb llums de colors. Per sortir de
dubtes, decidim portar una llanterna de
casa i posar-nos a investigar sobre l’ ombra
i la llum.
A tall informatiu crec oportú esmentar
que dies enrere, havia sortit la idea
que en un quadre o pintura amb un fons
negre, els colors no s’ hi veuen.
La qüestió és que, un cop fosca l’ aula,
tothom engega la seva llanterna.
Anem experimentant i veiem les ombres
en diferents posicions i moviments. Al-
guns de nosaltres estem capficats per
comprovar si la llum de colors també
produeix ombres. I un grupet de nens i
nenes proposen de col·locar trossos de
paper de cel·lofana de diferents colors
davant de les bombetes de les llanternes.
Descobrim que, efectivament, les
llums de colors també fan ombres, però
de quin color és l’ ombra de les llums de
colors? No es podem d’ acord. Hi ha que
la veu grisa, hi ha qui la veu de colors,
hi ha qui la veu blanca. S’ ens obren un
seguit d’ interrogants: el color de les
ombres..., si hi ha colors en la foscor...,
l’ absència de llum té a veure amb el fons
negre d’ una pintura? De quin color és
la foscor?
En dies posteriors, anem experimentant
amb les llums de colors i les ombres.
Quant a les ombres, no coincidim
amb el seu color perquè reflex del color
de llum que la projecta s’ interfereix amb
el color més fosc de l’ ombra. Quan projectem
ombres a la llum blanca, l’ opinió
és més unànime i es coincideix a
definir l’ ombra com a grisa, negra o
marró. De totes maneres, hi ha qui diu
que és blanca, pel to lluminós que pren
el seu contorn. Tot jugant amb les llanternes
de colors, ens adonem que estem
fent composicions de color, estàtiques
o bé en moviment; a voltes projectades
sobre un fons clar, a voltes projectades
sobre un fons fosc. El que no hem esbrinat
encara és si el color el produeix
la llum o el paper cel·lofana. A nosaltres
ens sembla que, en la foscor, el fa la
llum de la llanterna perquè, sense llum,
el paper de cel·lofana no es veu. I, en la
claror? Fins ara hem estat investigant
amb la foscor; ara volem saber si les
nostres llanternes també fan llum en la
claror. Efectivament. Fem composicions
amb les llanternes, individuals i col·lectives,
tant a sobre les taules, com utilitzant
les parets com a fons. D’ aquesta
manera creem diferents «quadres» utilitzant
tècniques que se’ ns van acudint:
quan coincideixen dues llums de colors
diferents en un mateix punt, quan es fan
fileres l’ amagada amb les llums, etc.
Les composicions tant les fem sobre un
fons blanc com sobre un fons negre.
Són moltes les converses que s’ estableixen
al voltant del tema claror, llum,
color, foscor... Ens adonem que identifiquem
claror o llum, amb blanc; i foscor
o absència de llum, amb negre. Nosaltres,
amb les nostres composicions
amb les llanternes, hem fet «quadres»
amb fons blanc, per tant, colors en claror;
i «quadres» amb fons negre, per
tant, colors en foscor. A partir d’ aquí,
reflexionem sobre el fons blanc i sobre
el fons negre de les obres d’ art.
El que no ens convenç de les nostres
obres és que siguin efímeres. En conseqüència,
decidim de realitzar unes altres
composicions que reflecteixin les
obres que hem estat fent fins ara amb
les llanternes. Utilitzem paper blanc o
paper negre, segons si volem fer una
obra amb fons «de claror» o una obra
amb fons «de foscor». Com fixarem els
colors? Com retindrem les llums de colors
en la nostra obra? Trobem ràpidament
la solució: retallarem cercles de
cel·lofana (que, de fet, és el material que
donava color a la llum de les llanternes)
i els encolarem en el paper.
Un cop decidits els fons, tothom es
posa a treballar, no sense abans recordar
que a les nostres composicions fetes
amb les llanternes hi havia llums que
es tocaven, d’ altres que es superposaven,
que ballaven, que s’ empaitaven,
amb filera, amagades les unes darrere
de les altres... És un treball laboriós que
fem amb molta dedicació i entusiasme.
Aquesta és només una etapa d’ un
llarg trajecte que hem emprès a partir
de les ombres. De moment ens ha quedat
clar que el color, encara que diferent,
sempre té una identitat: tant si està
en contacte amb la llum com amb la
foscor, amb el blanc o amb el negre.
Tot plegat... unes petites prèvies per a
començar a interpretar i a entendre el
món de les ombres i les llums de les
obres d’ art. ■