descarregar-te el PDF - Tot Mataró

sempre et quedarà internet
El termòmetre
443
Enguany la fredorada -el fred de
veritat, aquell que popularment
definim com un fred que pela- s’ha
avançat en plena vigència teòrica
de la tardor. Quan encara restaven
uns dies d’autumne i el pollastre
de Nadal, el capó d’El Prat de pota
blava i cresta vermella actuant de
trompetaire encara despertava les
albes, ben ignorant de la pròxima
degollina que se li acostava.
De finals de novembre ençà no
para el temps gèlid. Escric avui
dia setze de desembre 2008. Surto
al carrer ben esporuguit i veig la
gent moure’s a un pas marcat per
una pressa inhabitual. Cames ajudeu-me.
Pocs vianants. Uns amb
passa-muntanyes, anorak, bufanda,
guants. Altres amb abrigalls menys
contundents. I uns pocs, en mànigues
de camisa.
I és que la intensitat de la fredor
depèn de la percepció biològica
que en rep el cos de cadascú. Així
hem anat durant miríades de segles
cadascú traginant el seu iglú nòrdic
i fent bivac a la intempèrie dels seus
hiverns particulars.
És a dir: un caos general on prevalia
el menys fredolic. Amb el progrés
s’ha solucionat i racionalitzat el
problema de la temperatura. Des de
l’aigua en estat de fusió fins a l’aigua
en estat d’ebullició s’ha efectuat una
gradació tèrmica que possibilita fixar
un índex visual de nivells. Ara el fred
ja no és personal i intransferible.
Ara el nostre fred és mesurable,
enregistable i, a molts efectes, d’una
efectivitat científica. Que ens val per
a les positivitats creades al sopluig
de la ciència.
Ara és un temps propici a les mirades
de cua d’ull als termomètres de
la llar o als públics. Actitud no massa
adequada ja que, de vegades, algunes
persones de tarannà susceptible o
hipocondríaques en contemplar la
columna de mercuri massa encongida
o les xifres digitals de mesura
en números molt baixos, se les hi
encomana una fredor emocional de
forma súbita, gairebé patològica.
Com qui signa que de tant
d’escriure del fred, n’ha agafat.
Amb el seu permís vaig a arrecerarme
en la carícia tèbia d’un mòdul de
calor blava...
ISIDRE JULIÀ - POETA MESTRE EN GAI SABER