descarregar-te el PDF - Tot Mataró

cultura
Festa Major dels
profetes de l’ska jazz
CULTURA
CRÍTICA CUGAT COMAS
New York Ska Jazz Ensemble,
divendres 2 de gener al Clap.
Teloners: Gramophone Allstars i
Illegal Jams
Concert il·lustre, amb il·lustre sala,
il·lustre ambient i il·lustres convidats.
Per molt que pugui suposar
una mala ganyota quan els ho comentes,
el cert és que el Clap o
l’alter ego municipal que és la Casa
de la Música Popular feia temps
que ens havien desacostumat a
grans concerts. Sí. Han passat grans
noms i menys noms i més substància,
però es pot ben dir que el segon
tram d’any ha estat a can Clap igual
que a la resta del món mundial, la
crisi es nota vaja, parlant de forma
planera.
Per això era doblement important
el concert del dia 2. Diversos motius
ho reforçaven. D’entrada era dia 2
i qui més qui menys, en cames,
cap o estòmac això es nota. També
pel que dèiem, perquè els temps
que es duien eren més granats que
florits i també perquè, per dir-ho
finament, la música en directe a la
ciutat passa per un moment dolç
en quant a locals però més agre pel
que fa a gent. Si a aquesta necessi-
tat se li suma que el cartell era per
excitar-se, s’expliquen les ganes
que es repiraven al Clap. No venia
el que més enllà dels Monegros en
diuen un ‘Don Nadie’, venien uns
dels grans, una aposta clara que
prometia emocions fortes com va
ser. Sona a tòpic però del milloret
que ha trepitjat aquell escenari en
temps. Sense comptar Cruïlla, que
ja se’n parlarà prou.
Profetes
Els New York Ska Jazz Ensemble són
els profetes d’aquest tipus de música.
Diu l’acadèmia de torn que la
música ska té tres ones i que el tipus
concret que practiquen els nordamericans,
que l’altre dia semblaven
de Jamaica, és una derivació de la
tercera d’aquestes ones, de grups i
d’estils. Primer va sortir l’ortodòxia
de l’ska, l’origen, l’essència. Més
tard els anglesos van descobrir-la i
se la van fer seva, amb ganes i estètica
punk, la segona ona.
Dins la tercera, que pregona un
retorn als postulats inicials amb certa
visió avanguardista, l’ska jazz és la
vessant més generosa amb la definició,
perquè torna al punt de partida,
a la música negra, al jazz, fusiona
NÚM. 1368
DEL 9 AL 15 DE GENER DEL 2009
LUIS SÁEZ
Jamaica i Nova Orleans, petoneja
Miles Davis i Prince Buster.
Estil i qualitat
I amb aquesta targeta de presentació,
i després de teloners ben
presentats i una espera massa llarga
entre proves de so estalviables van
arribar a escena i van començar a
dominar. Amb estil i amb qualitat.
Va ser un concertàs. D’estil. De
saber-ne, de dominar l’escena, de
saber triar les cançons i els ritmes i
acostar-se a costat i costat de l’ska
jazz, de jugar amb el públic, amb les
melodies i amb els clàssics. Eren 5
persones i un so de 12. Era un vent
sublim i acadèmic. Era l’absència
de corista com a subratllador de la
potència del metall. Era una flauta.
Era saber-ne. Era ritme i era
subtilesa.
I també va ser un concertàs de
qualitat. De qui veus que amb
l’instrument farà el que vulgui, de
qui ja ha domat la bèstia musical i
brinda amb el que calgui. Van ser
dues hores d’una sonoritat enyorada
a Mataró i el Clap. Van ser dues
hores d’obra d’art i de Festa Major.
Cançons de profecia en temps difícils
per la bona música.