descarregar-te el PDF - Tot Mataró

Tenim 62.000 motius
per sortir “al carrer” cada divendres
EL TOT MATARO | A PROP TEU | 62.000 LECTORS SETMANALS A MATARÓ I MARESME
Sant
Arcadi
12
Gen.
Màrtir. Va ser martiritzat
en la persecució de
Dioclecià en l’any
304, a Mauritània
(avui Algèria), al nord
d’Àfrica. Pertanyia
a una família molt
distingida.
Dioclecià havia
decretat que tot el que
es declarés amic de
Crist havia de ser assassinat. Els soldats
i policies penetraven a les cases dels
cristians i treien arrossegant a homes i
dones i si no volien cremar encens als
ídols i assistir a les processons dels falsos
déus, els duien davant els jutges perquè
els condemnessin a mort.
Arcadi, en adonar-se de tot això,
va fugir a les muntanyes perquè no el
duguessin a adorar ídols. Però la policia va
arribar a casa seva i es va endur a un dels
seus familiars com a ostatge, amenaçant
que si Arcadi no apareixia, moriria el
seu familiar. Llavors el jove va tornar del
seu amagatall de la muntanya i es va
presentar davant el tribunal demanant
que el capturessin a ell però que deixessin
lliure al seu familiar.
El jutge li va prometre la llibertat per a
ell i per al seu parent si adorava ídols i els
cremava encensos. Arcadi va respondre:
“Jo només adoro al Déu Únic del cel i
al seu Fill Jesucrist”. El seu parent va
ser posat en llibertat, però ell va anar a
la presó. Li van presentar llavors davant
els seus ulls tots els instruments amb
els quals acostumaven a torturar els
cristians perquè renunciessin a la seva
religió: garfis de ferro esmolats, flagells
amb punta de plom, carbons encesos,
etc. Però el nostre màrtir no es va deixar
espantar i va continuar dient que preferia
morir abans que ser infidel a la religió de
Crist. Llavors el tribunal decretà que fos
trossejat. Així ho van fer. Arcadi sentia
el seu cos estremir-se de dolor, però al
mateix temps rebia en la seva ànima
una força tal de l’Esperit Sant que va
començar a entonar himnes d’adoració i
acció de gràcies a Déu.
Quan li van presentar davant els seus
ulls tots els trossos de mans i de peus que
li havien llevat a ganivetades, exclamà:
Benaurat cos meu que ha pogut oferir
aquest sacrifici al meu Senyor Jesucrist.
I va quedar suaument adormit. Havia
mort màrtir de Crist.