Quaderns d'activitats UNITAT 6 - IES Capdepera

NOM:___________________________________________
UD 6. EL SUBSTRAT SOBRE ON
VIVIM, LA GEOSFERA
Quadern d’activitats
Has vist mai qualque pel lícula on viatgen a l’interior de la Terra? T’has
preguntat mai com és el seu interior? Saps què són els minerals? En
podries posar exemples? I les roques que són? No ho dubtis, agafa
paper i boli i anem a cercar el nostre tresor!
Professor/a: Jerònia Morey Matamalas
Ciències de la Naturalesa 1r ESO. Curs 20__ - 20__
NOTA

Objectius didàctics
1. Conèixer l’estructura de la
Terra
2. Aprendre què són els minerals i
quins són els seus components i
característiques.
3. Entendre la classificació dels
minerals.
4. Conèixer la classificació de les
roques i reconèixer que estan
formades per minerals.
5. Reconèixer la importància,
utilitat i explotació de minerals i
roques.
Index
2. Comprendre les teories científiques del
coneixement astronòmic i la seva evolució
històrica.
2. Aprendre a treballar amb les enormes
distàncies de l’univers i a fer càlculs
senzills.
3. Familaritzar-se amb els components del
Sistema Solar, les característiques i els
Criteris d’avaluació
1. Identificar les diverses capes que
componen la Terra
2. Diferenciar escorça continental i
oceànica.
3. Entendre el concepte de mineral
4. Identificar minerals a partir de les
seves propietats.
5. Saber classificar un mineral a partir de
la seva fórmula mineral.
6. Enumerar els diferents tipus de
roques i les seves característiques
principals.
7. Diferenciar cristalls de grans.
8. Conèixer les roques que tenen majors
utilitats en el nostre entorn.
9. Conèixer les formes d’extracció i els
usos que es fan dels minerals.
1. L’estructura interna de la terra
2. Els minerals
3. Les propietats dels minerals
4. La classificació dels minerals
5. Les roques i els seus tipus.
6. La importància, utilitat, explotació de
minerals i roques.
7. Síntesi de la unitat didàctica

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
1. L’estructura interna de la Terra
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 1. Llegeix el següent text referent a l’estructura interna de la Terra i contesta les preguntes
indicades:
Segons han pogut descobrir els científics, la Terra es va formar fa aproximadament 4.600 milions d'anys,
conjuntament amb tot el Sistema Solar, gràcies a l'acumulació de gasos, pols i fragments sòlids que
existien en aquesta zona de la nostra Galàxia, la Via Làctia. En aquells moments el sistema solar era un
remolí de pols i gas el centre del qual, més dens donaria lloc al Sol. Al llarg de milions d’anys, la pols es
va anar condensant i va formar cossos cada vegada més grans fins que es van convertir en roques de
varis quilòmetres de diàmetre, “els planetesimals”. Aquest al xocar entre sí, van formar els planetes.
En els primers moments de la seva formació, la Terra estava intensament calenta. Un gran “oceà” de
magma, format per diversos materials, girava sota la superfície. En aquest moments va tenir lloc un dels
fenòmens més importants de la seva història, la diferenciació en capes.
Contesta raonadament les següents preguntes:
1. Si poguessis desplaçar-te cap a l'interior de la Terra, què creus que passaria amb la temperatura?
2. Creus què els materials que formen la Terra tenen tots la mateixa densitat (són tots idèntics)?
3. Suposo que has sentit parlar del llibre de Julio Verne, viatge al centre de la Terra, creus que és
possible aquest viatge? Per què?
4. Si els materials que formen el nostre planeta són diferents, quins creus que es trobaren en el
centre, els més pesats o els menys pesats? Per què?
ACTIVITAT 2. Aquest dibuix va ser fet pel jesuïta Athanasius Kircher per a la seva obra Mundus
Subterraneus l’any 1665. En ella dóna la seva visió de l’interior de la Terra.
Quadern d'activitats
3

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Fes una descripció d’aquesta imatge i dona la teva opinió.
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 3. La pel·lícula “The core” (el nucli) explica com seria un viatge amb la tecnologia actual
al nucli extern de la Terra.
L’escorça terrestre
Els materials superiors de l’experiment anterior, representem l’escorça terrestre, aquesta representa els 30
primers quilòmetres del nostre viatge cap l’interior del planeta. La temperatura puja fins al 1500 ºC .
Les roques de l’escorça pateixen pressions i es trenquen o pleguen formant el relleu terrestre.
El Mantell.
Hem arribat a una de les fronteres més importants de l’interior de la Terra: el límit entre l’escorça i el mantell
denominat discontinuïtat de “Moho”. El mantell s’estén des de el final de l’escorça fins a la meitat
aproximadament del camí cap el centre de la Terra, exactament fins als 2900 quilòmetres de profunditat.
Les roques del mantell són una mescla de cristall i roques foses. aquesta mescla pastosa origina el magma, que
penetra per les esquerdes i a vegades surt a la superfície i dona lloc als volcans.
La temperatura augmenta des de els 1500 ºC fins als 4000 ºC al final del mantell, la pressió també és
enormement elevada.
El nucli
Arriben a la part final del nostre viatge el nucli. El nucli correspon a la zona més interna de la Terra, va des de el
quilòmetre 2900 fins al centre de la Terra a 6.300 quilòmetres de profunditat.
El nucli es divideix en dues grans zones el nucli extern i el nucli intern.
El nucli extern. Acabem de creuar la segona frontera més important de l’interior de la Terra, el límit entre el
mantell i el nucli. Es coneix com a discontinuïtat de Gutemberg. La temperatura ha pujat fins al 4000 ºC. Ens
envolta una cap de líquid extremadament calent, la única capa completament líquida de l’interior de la Terra. El
material que la formen és molt més dens que el del mantell, i és pràcticament metàl·lic: es tracta de ferro amb
petites quantitats de níquel.
en aquesta zona del nostre planeta es genera el camp magnètic de la Terra, que com has pogut observar a la
pel·lícula, la seva desaparició ocasiona problemes greus.
El camp magnètic de la Terra. l’espai proper a imant en el que es noten els seus efectes és denomina camp
magnètic. La Terra està envoltada per un camp magnètic, com si tingues un enorme imant en el seu interior. Els
científics creuen que el camp magnètic terrestre s’origina en el nucli extern.
El nucli intern. Hem arribat al nostre destí final, l’esfera de ferro sòlid que ocupa el centre de la Terra. Aquí sota, la
pressió és uns 3,6 milions de vegades més elevada que a la superfície terrestre, la temperatura supera els 7.500ºC.
Quadern d'activitats
4

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
a) Explica quins efectes té, segons la pel·lícula, la desaparició del camp magnètic de la Terra.
b) Una de les formes de conèixer l’estructura interna de la Terra és comparar-la amb els meteorits. Pots
explicar que és meteorit?
c) Creus que la pel·lícula narra una història real o de ficció. Per què?
d) Explica les característiques del nucli extern.
ACTIVITAT 4. Construïm un model de l’estructura interna de la Terra. A l’activitat anterior hem vist les
capes que presenta la geosfera, anem ara a construir-ne un model. Segueix les següents indicacions:
1. Pinta el dibuix segons les següents indicacions: 1 groc, 2 taronja, 3 vermell, 4 blau, 5 verd
2. Retalla i aferra les peces de la FITXA01UD6 al quadern seguint el següent ordre: A, B, C, D, E, F, una
damunt l’altra allà on india l’etiqueta.
3. Identifica les capes 1, 2, 3, 4 i 5
Quadern d'activitats
5

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
A continuació contesta les preguntes següents:
1) Què és la geosfera?
2) Per quines 3 capes està formada?
3) Què és l’escorça?
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
4) Quins 2 tipus d’escorça hi ha? Quina creus què és mes gruixada? Indica en cada cas la roca més
abundant.
5) Què és el mantell?
4) Què és el nucli?
5) Quina diferència hi ha entre el nucli intern i l’extern?
Quadern d'activitats
6

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
2. Els minerals
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 5. Els científics defineixen un mineral com “un material sòlid, inorgànic, d’origen natural,
l’estructura del qual es cristal·lina i posseeix una composició química determinada”. Per tal d’entendre
aquesta definició anem a completar el següent mapa conceptual.
A continuació contesta les següents preguntes sobre el mapa conceptual:
a) Com hauràs pogut observar en el mapa conceptual apareix que els minerals poden presentar una
estructura amorfa, però segons la definició de mineral l’estructura és cristal·lina. Com ho pots explicar?
b) Què vol dir que un mineral és un material inorgànic?
c) Què vol dir que un mineral presenti una estructura cristal·lina?
d) Què vol dir que un mineral tingui una composició química determinada?
e) Què vol dir que un mineral sigui d’origen natural?
Quadern d'activitats
7

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 6. Pràctica 10. Obtenir cristalls de clorur sòdic. Els científics, davant d'un problema,
estableixen una hipòtesi de treball i dissenyen experiències per comprovar la seva validesa. Si
l'experimentació els condueix a la conclusió que la seva hipòtesi és incorrecta, caldrà que revisin i
busquin nova informació per establir-ne una de nova. Si l'experimentació està d'acord amb la seva
hipòtesi, caldrà que facin públics els resultats de la investigació i les conclusions a què han arribat. Per
cert, en el cas que arribin a la conclusió que la seva hipòtesi és falsa no estaria gens malament que fessin
també públics els resultats i conclusions de la seva investigació, ja que aquesta informació podria ser útil
a altres investigadors.
Problema que estudiarem:
Farem una experiència de laboratori per reproduir les condicions de formació
d'un mineral, per intentar donar resposta a la següent qüestió:
Com es poden formar els minerals?
Hipòtesi
Investigació
--- Experiència ---
Prepareu una dissolució saturada de sal de cuina en aigua
Amb el comptagotes poseu una gota de la dissolució sobre el portaobjectes,
i després poseu-hi el cobre-objectes.
Escalfeu un moment la
preparació sota el llum i
observeu-la al microscopi
- Portaobjectes
- Cobreobjectes
- Comptagotes
- Agulla emmanegada
- Vas de precipitats
- Espàtula
--- Què necessitarem?---
- Agitador
- Sal de cuina ( Clorur sòdic: NaCl)
- Aigua
- Microscopi
- Font de calor (focus de llum)
Quadern d'activitats
8

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Reflexionar!
Dibuixeu allò que observeu, indicant
els augments amb els quals feu
l'observació:
---Resultats/Recollida de dades ---
Descripció:
Conclusió de la investigació
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
En l'experiència que acabem de realitzar hem obtingut "cristalls" de clorur sòdic!
En quins llocs de la Terra es poden formar minerals per un procés equivalent al de
l'experiència?
Quadern d'activitats
9

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Creus que el mineral halita (sal gemma) es presentarà sempre amb la forma que
presentaven els cristallets de clorur sòdic que heu obtingut? Per què?
Què creus que podria passar si modifiquem alguna de les condicions del procés? Què
passarà si s’escalfa i, per tant, l’evaporació és més ràpida? Comprovem-ho i trau conclusions.
ACTIVITAT 7. Per què el mineral halita forma cristalls cúbics? Per contestar aquesta qüestió cal que
utilitzem els coneixements científics, ja que serveixen per entendre per què passen els fenòmens que hem
observat a la natura o al laboratori.
a) Llegeix l’article següent: “Què hi ha dins els minerals” i remarca les idees bàsiques.
Quadern d'activitats
10

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Quadern d'activitats
11

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
b) A partir d’aquesta informació explica què ha passat amb l’halita. Per què es formaven els cubs a
l’experiència que hem fet al laboratori?
3. Les propietats dels minerals
ACTIVITAT 8. Com podem reconèixer un mineral? Per reconèixer els minerals cal observar les seves
propietats, algunes que poden ser útils són:
HÀBIT CRISTAL·LÍ
Quan es formen els minerals en condicions de lentitud i en llocs on hi ha espai, adopten externament formes polièdriques (cubs, tetràedres, ...) que
s’anomenen cristalls i depenen de la seva estructura interna. La forma més corrent de cristal·litzar un mineral és el seu hàbit cristal·lí. Quan una mostra de
mineral no té aquestes formes regulars es diu que és massiu..
Diferents formes de cristal·litzar la calcita: 1.Espat d’Islàndia transparent; 2,3 cristalls opacs; 4. roca marbre formada per petits cristalls de calcita
DURESA.
És una propietat mecànica. "És la resistència que ofereix un mineral si intentem arrancar partícules de la seva superfície". També es pot
entendre com la resistència a ser ratllat per un material.
El mineralogista Friedrich Mohs (1773-1839)establí una escala de "dureses relatives" formada per 10 minerals, ordenats í numerats de mínima
a màxima duresa. Aquesta és 1'ESCAIA DE MOHS, i els 10 minerals són:
1.- talc
2.- guix
3.- calcita
4.- fluorita
5.- apatita
6.- ortosa
7.- quars
8.- topaci
9.- corindó
10.- diamant
Aquesta escala, com ja hem dit, és "relativa"; i els números expressen tan sols un "ordre". Per conèixer la duresa relativa d'un mineral, s'haurà
de comparar amb la dels que formen l'esmentada escala: la duresa d'un determinat mineral serà major que la del mineral al qual ratlla, i inferior
a la del mineral que el ratlla a ell. Així, si un mineral "X" ratlla a la fluorita i és ratllat per l'apatita, la seva duresa tindrà un valor mitjà entre les
d'ambdós (aproximadament 4'5).
En el cas de no disposar dels minerals de l'escala de Mohs, sovint s'utilitza una segona "escala relativa", amb objectes i material fàcils
d'aconseguir:
- Primer es prova de ratllar amb l’ ungla (duresa 2'5), si es ratlla el mineral té una duresa inferior a 2,5.
Quadern d'activitats
12

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
- Si l’ungla no el ratlla, es prova amb el vidre (duresa 5'5), si es ratlla, el mineral té una duresa entre 2,5 i 5,5.
- Si el vidre no el ratlla, es prova amb el quars (duresa 7), si el ratlla, el mineral té una duresa entre 5.5 i 7.
EXFOLIACIÓ i FRACTURA
Quan un mineral es trenca al rebre un cop, podem tenir dues situacions:
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
- que es trenqui de forma regular, en figures determinades (com per exemple cubs, rombòedres, làmines...). Si passa això, direm que el
mineral presenta exfoliació (laminar, cúbica...). L’exfoliació és una conseqüència de l’estructura interna dels minerals.
- que es trenqui formant bocins de forma irregular. En aquest cas parlarem de fractura .
COLOR I RATLLA.
El color dels minerals és una propietat fàcil d’observar però, normalment, no és fiable per a determinar-los ja que un mateix mineral pot presentar molts
colors diferents segons les impureses que l’acompanyin.
En canvi la ratlla, que és el color de la pols del mineral, si que és més constant en els minerals. Per poder observar-la cal rascar el mineral sobre una
superfície més dura, on deixarà marcada una ratlla d’un color determinat.
DIAFANITAT
"És la relativa facilitat que ofereix un mineral a ser travessat per la llum". Els diversos graus d'aquesta propietat s’expressen mitjançant els
següents termes:
- transparent - translúcid - opac
LLUÏSSOR (o LLUENTOR)
La lluentor és l’aspecte que presenta la superfície d’un mineral quan s’hi reflecteix la llum.
Podem distingir dos grans, tipus de lluïssor:
- metàl·lica: la presenten els minerals de ratlla fosca o negra, i de color també negre o fosc.
- no metàl·lica: la presenten els minerals de ratlla clara o blanca; amb color blanc o clar; transparents o translúcids.
A més també es pot distingir entre minerals brillants, si reflecteixen molta llum i mats si en reflecteixen poca.
ALTRES PROPIETATS
Hi ha altres propietats que ens poden ajudar a determinar els minerals, per exemple el magnetisme, és la propietat que presenten alguns
minerals de ser atrets per un imant. Si el magnetisme és dèbil, pot evidenciar-se desfent o triturant el mineral fins aconseguir pols d'aquests.
col·locarem la pols del mineral sobre un paper i per sota d'aquest passarem l’imant per tal de veure si la pols és atreta o no per aquest
La densitat es defineix com la massa per unitat de volum. Per calcular la densitat d'un fragment de mineral cal obtenir-ne la massa, amb la
balança, i el volum amb la proveta.
densitat = massa (g) / volum (cm 3 )
El mineral
fluorita es
pot trobar
amb molts
colors
A nivell pràctic es pot comparar minerals i establir una escala relativa: molt densos, densitat normal i poc densos.
També es fan proves amb substàncies per observar possibles canvis de color o altres efectes. Per exemple si tirem una gota d’àcid clorhídric
(10%) sobre un mineral i fa efervescència (prova positiva) ens demostra que està format per carbonat càlcic.
Si tenim una mostra d'un mineral, determinem les seves propietats i les redactem, haurem fet una
descripció del mineral. Aquestes descripcions ens poden ajudar a fixar-nos en les propietats clau per
identificar-los. En aquesta activitat comentarem algunes propietats dels minerals que poden servir per a la
seva determinació, i que, per tant, són importants alhora de descriure’ls.
Quadern d'activitats
13

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Al text: “Com podem conèixer un mineral?”, trobaràs informació sobre algunes propietats dels minerals,
després de llegir-lo, defineix breument les propietats assenyalades al quadre. Analitza cadascuna
d’aquestes propietats en una mostra de galena i en una altra de calcita
a) l'HÀBIT d'un mineral
Galena: Calcita:
b) la RATLLA d'un mineral
Galena: Calcita:
c) la LLUENTOR ...
Galena: Calcita:
d) la DURESA ...
Galena: Calcita:
e) l'EXFOLIACIÓ ...
Galena: Calcita:
f) la DENSITAT ...
Quadern d'activitats
14

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Galena: Calcita:
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Ara que has après en que t’has de fixar per descriure un mineral, imagina que tens una amiga, na Berta, a
la qual li encanten els minerals!!! i has quedat amb ella que li enviaràs per e-mail una fitxa descriptiva
dels minerals que tens.
El professor/a et donarà mostres amb el nom dels minerals dels quals heu de fer les fitxes. Anim!
(1) mineral: ____________
(2) mineral: ____________
ACTIVITAT 9. Minerals fashion. Estem acostumats a conviure amb els minerals, són els components
de les roques, de la sorra del nostre jardí, del ciment amb què construïm les cases, i a més a més formen
part de la majoria dels estris que utilitzem en la nostra vida quotidiana. Si ens fixem en una activitat
humana i analitzem els materials que la fan possible, podem trobar molts minerals que hi són presents.
Per exemple, a la figura pots veure quins minerals necessitem per arreglar-nos, per estar “fashion”:
Quadern d'activitats
15

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Fes una llista dels minerals que hi ha a la fotografia i relaciona’ls amb una propietat que
determini el seu ús.
Mineral Utilització Propietat important
Quadern d'activitats
16

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
4. La classificació dels minerals
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 10. Els minerals es classifiquen en silicats i no-silicats. Observa el següent mapa
conceptual referent a dita classificació.
Per tal d’entendre aquest mapa conceptual anem a jugar al joc Fem cinc. A veure quins minerals
aconsegueixes!!!
Element 1 Element 2 Element 3 Mineral SILICAT / NO SILICAT
TIPUS NO
SILICAT
Quadern d'activitats
17

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
5. Les roques i els seus tipus
ACTIVITAT 11. Llegeix el següent text sobre les roques:
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Una roca és una mescla consolidada de diversos minerals, no obstant, algunes roques estan formades
quasi completament per un sol mineral, per exemple les calcàries.
Hi ha roques de moltes menes i de constitució ben diversa: algunes són resultat de l’agregació d’infinitat
de cristalls de mida més aviat petita; altres s’han format per l’acumulació d’una munió de fragments
com de granets de sorra anomenats grans que, a més, poden contenir restes fossilitzades d’animals i
plantes. Els homes i les dones dedicats a l’estudi de l’estructura i la composició de les roques són els
geòlegs.
Segons el criteri més universalment acceptat pels geòlegs, hom classifica les roques en tres grans grups:
Les roques sedimentàries. Són roques que s’han originat en la superfície terrestre. Són fetes de
bocins diminuts d’altres roques – de grans – i de restes d’animals i plantes, dipositats a tall de
sediments pels agents erosius – és a dir, l’aigua, el glaç o el vent -, i que al capdavall han esdevingut,
amb el temps, un material compacte i sòlid.
Les roques magmàtiques o ígnies. És formen allà on les roques foses, emergides de l’interior de la
Terra, es refreden, se solidifiquen i es consoliden. Aquest procés es pot donar damunt mateix de la
superfície terrestre, o bé a una certa profunditat. Són fetes de cristalls.
Les roques metamòrfiques. Són roques originades per la modificació de l’estructura i de la
composició mineralògica de les roques per l’acció de pressions formidables o bé de temperatures
altíssimes. Són fetes, com les ígnies, de cristalls.
Amb la informació apressa anteriorment completa el següent mapa conceptual:
Quadern d'activitats
18

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 12. Els minerals que formen les roques. Cada tipus de roca està compost d’un o de
diversos minerals.
Hi ha un munt de minerals diferents, cadascun amb una composició química definida i una estructura
fixa, que li són pròpies. Els minerals es poden distingir i identificar d’acord amb diferents propietats
físiques: la brillantor, el color o la duresa, entre moltes d’altres.
Hi ha molts minerals que tenen un aspecte molt regular, amb cares planes: són anomenats cristalls. Les
propietats de cada roca, i per tant la seva utilització, ben sovint depenen de la disposició dels esmentats
cristalls, de com hi estan organitzats.
Les roques compostes de cristalls entrellaçats – com, per exemple, el granit – són denses, resistents i es
poden polir; en canvi, les roques fetes de grans – com ara el gres – es poden triturar i polvoritzar més
fàcilment.
1) Observa la FITXA02UD6. Quines d’aquestes formes corresponen a cristalls? Quines són les
corresponents a grans?
2) Retalla els cristalls. Enganxa`ls de manera que vagin encaixant entre ells, talment com si es tractés de
les peces d’un trencaclosques. Un cop enllestit, es quedarà una mena de dibuix que ben podria representar
Quadern d'activitats
19

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
l’aspecte que tenen les roques dites granits. El granit és una roca dura formada de cristalls entrellaçats de
tres minerals diferents:
* feldspat, de color blanc o bé rosat
* quars, de color gris i brillantor de vidre
* mica, més tova, brillant i de color negre
Pinta les peces del teu trencaclosques dels colors de cadascun dels minerals esmentats. Un cop ho hagis
fet, obtindràs més o menys l’aspecte que presenta el granit de debó.
3) Ara retalla els grans. Fes com els cristalls. Convé que enganxis els retalls com més atapeïts millor. Tot
i així, serà inevitable que hi quedin espais buits entremig. El dibuix que te’n sortirà tindrà un aspecte molt
semblant al que ofereix el gres.
4) Quines et sembla que són les diferències més importants que hi ha entre el granit i el gres?
5) Observa amb atenció la mostra de granit i gres que la teva professora t’ensenyarà.
ACTIVITAT 13. Pràctica 11. Classificació de les roques. Per a realitzar aquesta pràctica necessitaràs
unes quantes mostres de roques diferents, una lupa de mà i la següent clau d’identificació.
Amb l’ajuda de la clau que hem inclòs en aquesta pàgina, haureu de classificar les roques segons que
siguin sedimentàries, magmàtiques o metamòrfiques.
Quadern d'activitats
20

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
Quadern d'activitats
21

U D 6 . E L S U B S T R A T S O B R E O N V I V I M , L A G E O S F E R A
7. Síntesi de la unitat didàctica
Ciències de la Naturalesa 1r ESO
ACTIVITAT 14. . Elaboració d’un mapa conceptual: La geosfera. El mapa conceptual és una tècnica
bàsica en la gestió del coneixement. Consisteix en representar gràficament un conjunt de conceptes amb
un ordre jeràrquic i tots ells tenen relació amb un tema concret. Per exemple, el tema que ara estem
treballant: La geosfera
En un mapa conceptual trobarem dos elements bàsics:
Els conceptes
Els connectors: Són fletxes en les que s’escriuen paraules
d’enllaç que serveixen per relacionar els conceptes.
Atmosfera
És constituït per
N2, O2, CO2…
Quan elaborem mapes conceptuals hem de tenir present dos aspectes molt importants:
Jerarquització: Hem de disposar els conceptes segons ordre d’importància. Dels més generals als
més concrets.
Impacte visual. És molt important emmarcar els conceptes i les fletxes (connectors) amb diferents
colors. Els diferents elements del mapa han d’estar molt ben situats en el full.
A continuació elaborareu a partir d’un treball per parelles el mapa conceptual d’aquest tema. És molt
important seguir ordenadament les pautes següents:
Feu una lectura dels conceptes vists a la unitat.
Agrupeu els concepte que tenen relació entre ells i comenteu amb la parella les diferents
relacions establertes
Ordeneu de manera jeràrquica els diferents conceptes
Relacioneu amb fletxes (connectors) els diferents grups de conceptes i completeu el mapa amb
paraules d’enllaç.
Passeu el mapa a net, marqueu molt clarament la jerarquia entre conceptes i les fletxes amb
un altre color amb les seves paraules d’enllaç.
Un cop acabat, podeu afegir altres conceptes.
Quadern d'activitats
22