montserratitinerari.pdf

media.caballe.cat

montserratitinerari.pdf

Excursió I — A Sant Miquel

Alçada sobre'1 nivell del mar, 821'36 mets.

Distancia dès del Monastir, 1,090 mets.

ozwil

:^ ^ ` ORTINT per la porta princi-

,^^ .. (fi-

pal p del clos del S Santuari ur a (

^rpLvADO pura 1, n. 13), nos trobám en

los jardinets que ocupan la plasseta

de la Font del Portal (fig. 1, n.° 12). Aquí se 'ns

presentan quatre camins; dos á má dreta y dos

á má esquerra. Se pren á má esquerra (fig. 1,

n.° 1) y als 242 metres próximament, topém ab


una rexa de ferro que tanca '1 camí durant la

nit, traspassada la qual se troba á la dreta '1 ca-

mí de la cova de Joan Garí, indicat per una fita.

Figura 1.°

ENTRADA AL SANTUARI

1. A Sant Miquel.-2. Carretera de Monistrol.-3. Camí del Via-

Crucis.-4. A Santa Agna y dressera de Sant Geroni.-5. A la

cova de Garf.-6. Ultima estació del Via-Crucis.--7. A Sant

Miquel y Collbató.-8. Dressera á Sant Joan (camf dels avellaners).—g.

Cap al cementiri.— i o. Cap á la Santa Cova — i i . Entrada

al Santuari.—i2,Font del Portal ó del Miracle.-13.Portal

—14. Estació del tren.-15. Cova de Garf.-16. Cementiri.

El de Sant Miquel continúa ab pujada suáu. Un

xich més enllá de mitj camí, als pochs passos

d' haver trobat á má esquerra una de les poques

alsines seculars que 's conservan en la Montanya,

2

1 7


1 8

s' hi veu á má esquerra mateix un viarany que ab

prou feynes ne té '1 nom, el qual, baxant suau-

ment fins al torrent inmediat, lo traspassa y se-

gueix per l' altre cantó planejant, dona la volta

al serrat de Sant Miquel per sota la miranda del

mateix nom y arriba á una cova bastant gran,

que alguns diuhen (creyém que sense fonament),

que es lo lloch ahont fou trobada la Moreneta.

Lo camí es péssim, no 's pot fer sens guía, y al

donar la volta al serrat hi ha un pas molt dolent.

Seguint lo camí de Sant Miquel se troba tot

seguit á má esquerra una gran roca que 's co-

neix que ab el temps se desprengué dels turons

de sobre; aquesta roca es una (1) de les dos cé-

lebres roques dels ángels (1' altra 's troba á la

carretera de Santa Cecilia), perque, com diuhen

els escolanets, allí dintre hi canten los ángeis. A

pochs passos d' aquesta roca 's troba '1 torrent,

y per ell á má dreta hi puja un caminet que por-

ta enfront mateix de la capella de Sant Miquel:

es una dressera no gayre trepitjada. Seguint,

donchs, lo bon camí, al arribar al primer revolt

que 's troba passat lo torrent, se parteix en tres:

el de l' esquerra (fig. 2, n.° 2), seguint la carena

en direcció de sol-ixent, y baxant suaument por-

ta á la miranda de Sant Miquel, d' ahont se dis-

(i) Los del país ne diuhen roca de la llicencia, no

sé ab quin fonament; y contan que caygué cap enilá '1

1802, precisament quan acabava de passar un ballet de

Collbató que feya l' ofici de correuher del Santuari.


19

fruta d' un bonich panorama (fig. 2, n.° 3). Los

dos altres camins portan á la capella de Sant Mi-

quel; el del mitj, que es més nou, passa per de-

rrera la capella, es més curt y de més bon pu-

jar que '1 de la dreta, el qual després de fer un

parell d' esses surt al enfront de la susdita ca-

pella.

Figura ?. a

VOLTANS DE SANT MIQUEL

i. Sant Miquel. --2. Cap á la miranda.-3. Mirandes de Sant Mi -quel.-4. Basses de Sant

Miquel.-5. Primer camí de la Santa

Cova y,á les coves de Collbató.-6. A les ermites (camí á caball).-7.

A Collbató.-8. Al Monastir de Montserrat.

La capella de Sant Miquel fou la primera que

s' axecá en la Montanya. Segons la tradició, ja

en lo segle III tenía '1 gloriós Arcángel culte pú-

blich en Montserrat ab el títol de Patró de la

Montanya; l' any 1042, segons documents con-

servats en el Monastir, fou reedificada la capella

y consagrada pel Bisbe de Barcelona, y en 1090

fou venuda al Monastir de Montserrat per vuit


20

unses d' or pel vescompte Gelabert y sa muller

Ermisenda; en 13 de Maig de 181.1 fou destruhida

per ordre del coronel Rey baix el pretext de

que 'Is francesos no s' hi fortifiquessen. L' està'

tua del Sant fou mutilada, qual tronch se trobá

casualment al apagar lo foch que s' havia calat

l' any 1861 pels voltants de lo que 'n fou capella,

guardantse després en el Museu del Monastir. En

1870 s' axecá l' actual capella, que fou benehi-

da '1 día de Sant Miquel del mateix any per I' abat

D. Miquel Muntadas.


lI — A la cova de Gari

Alçada sobre '1 nivell del mar, 8o t mets.

Distancia dès del Monastir, 795 mets.

INS arribar á la fita que indi-

. ca '1 camí de Cova de Garí

(fig: 1, n.° 5), se segueix lo

mateix camí de Sant Miquel (Exc. .I),

y tot seguit se puja cap á la dreta, y

als 200 passos torna á partirse '1 camí: el de

la dreta (fig. 1, n.° 6) es lo camí nou del Via-

Crucis; el de l' esquerra va pujant fen esses fins

arribar á son últim terç que, de sobte, pren la

direcció N. O., y segueix planejant fins á trobar


22

la cova del penitent ermitá. Es la millor vista

panorámica del Monastir y aposentos.

També 's pot arribar á dita cova seguint el

camí del Via-Crucis, del qual ne parlarém en

l' excursió següent.

L' estatua de tarí y la rexa que tanca la cova,

sembla que son de la segona meytat del segle

passat; mes l' estatua de la Mare de Deu que hi

ha dins de la cova, la tradició la fa datar, no sé

ab quin fonament, del segle VI.


o

MONTSERRAT: VISTA GENERAL DELS APOSENTOS.

^` 3^ °" .,,y y

. . . ..


III — Camí del Via-Crucis

^^^• ^`^ `^ té

E poch ha sigut fet, en 1904:

comença en la matexa font

del Portal (fig. 1, n.° 3), y

una llargaria d' aprop 700 metres.

S' obrí aqueix camí ab lo fi de que 'Is

romeus tinguessen un lloch apropiat hont poguer

practicar tant sant exercici y á iniciativa de

l' Associació del Via Crucis perpetuo de la pa-

.rroquia de la Concepció, de Barcelona, siguent

cada ,una de les estacions verdaders monuments

de pietat y art cristians, á semblança dels misteris

del Santíssim Rosari axecats en lo camí de

la Santa Cova.

Aquest camí fa una petita volta en direcció á

Orient, y termina en lo camí de la cova ,de Garí.

Al arribar á la VI Estació s' hi veu á má dreta

un caminet que puja pel torrent ciels avellaners;

es la dressera de Sant Joan. (Exc. XVI, B.).


1V — A la Santa Cova de la Mare de Deu

Alçada sobre '1 nivell del mar, 6o5'71 mets.

Distancia dès del Monastir, i ,600 mets.

OLOCATS en los jardinets de

la font del Portal y de cara á

la matexa font, se pren á má

esquerra la carretera de Monistrol (fi-

gura 1, n.° 2), que passa pel devant de l' estació

del cremallera, y als 150 passos se troba á má

dreta una fita qu' indica '1 camí de la Santa Cova

(fig. 1, n.° 10). Se pren dit camí, atravessa '1 cre-


ci)

z

o

LA SANT A COYA.


mallera y baxa per esgrahons ben arreglats fins al

primer monument del Sant Rosari, ahont se par-

teix, trobantse aquí altra fita ab la matexa inscrip-

ció que l' anterior, indicant ser lo camí de la dre-

ta '1 que guía á la Santa Cova. Lo de l' esquerra,

que comença pla y en direcció oposada al de la

dreta, es la dressera de Monistrol . (Exc. VII, C.) .

Seguint, donchs, lo de la Santa Cova, que pas -

sa per devant dels quinze Misteris del Sant Ro -

sari (1), al arribar al tercer Misteri de dolor, s' hi

veu á má esquerra dessota de la paret un cami-

net que puja del fons del torrent de Santa María

y ve del altre cantó; es l' antiquíssim y primit'íu

camí de la Santa Cova fins el segle XVII en que

s' obrí l' actual.

Al arribar al quart Misteri de gloria y en la

niatexa plasseta que fa devant d' ell, comensa

cap á 1' esquerra un caminet que porta á les

coves del Mánsuéto, á Collbató, etz., del quin ne

parlarém en l' Excursió V, A. Lo camí de la San-

ta Cava continúa sens interrupció fins al lloch

ditxós ahont permanesqué amagada nostra her-

mosa Moreneta més d' un segle y mitj (717 á 880) .

Poch avans d' arribar á la capella 's troba una

rexa que durant l' hivern. tanca '1 pas, y aprop

d' ella un pou d' aygua molt fresca pera l' us del

públich.

(r) Entre 'ls Misteris segon y tercer de goig es la

meytat de la Montanya, contant dès del nivell del mar

(618 mets.).

27


28

Lo camí que acabém de descriure data del

any 1631, y 'I feu obrir á son compte la Marque-

sa de Tamarit, D. a Gertrudis de Camporrells.

Fou anomenat camí de plata, per la molta

que 'n va costar (60,000 ducats, ó sía 37,500 du-

A

!' •,W^ ^^'' d

j

,^.. ,

^ N .

• . .• 4

INTERIOR DE LA SANTA COVA.

ros) (1). Ultimament, • desde 1' any 1896, s' ha

enriquit y hermosejat ab los quinze Misteris del

Rosari, monuments perennes de la fé y sentiment

artístich del poble catalã.

La primera capella que s' edificá en aquest

lloch ho fou per les monjes, primeres guardianes

de la Santa Imatje; fou més tart (quan se feu lo

nou camí qu' hem dit) reedificada y axamplada

(1) «Que '1 fan de plata?» 's co ata que va exclamar

la Marquesa, al veure que costava tant.

c


per la susdita Marquesa de Tamarit; y destruhi-

da l' any 1811 pels francesos, acabantla d' en-

runar un foch que s' hi calá l' any següent.

La capella y edifici adjunt actuals datan del any

1864, en que foren reedificats ab les matexes di-

mensions y estil que Is anteriors.

La Santa Cova está oberta al públich cada

día desde trenca d' auba fins á posta de sol, du-

rant la temporada de Setmana Santa á Tots

Sants, poguenthi celebrar los sacerdots qu' ho

desitjen, obtenint avans lo permís del Pare Sa-

gristá del Monastir. Durant l' hivern no s' obra

sino rares vegades y avisant oportunament al

Pare Aposentador.

També 's pot anar á la Santa Cova pujant cap

á Sant .Miquel y agafant lo camí de les coves del

Mansueto, com se dirá en l' Excursió V. El tra-

jecte per aquest camí es de 4,663 m.

Lo Papa Pius IX, en 31 de Mars de 1864, con-

cedí indulgencia plenaria una vegada l' any, en

qualsevol día, á tots los fidels que, confessats y

combregats, visiten la Santa Cova pregant á les

intencions del Sant Pare.

A fi, donchs, d' ajudar al fidel excursionista á

aprofitarse d' aquesta gracia, posarém al final

d' aquest llibret una curta visita á la Mare de

Deu, que 's podrá fer en l' iglesia del Monastir

ó en la capella de la Santa Cova; y si 's fa en

les duques, podrá guanyarse una indulgencia

plenaria en cada una.

29


V —A Collbató

Alçada sobre '1 nivell del mar, 366 mets.

ERA anar á Collbató dès del

Monastir hi ha quatre camins

principals: per la Santa Cova

de la Mare de Deu, per Sant Mi -

quel, per Monistrol y per ca 'n Massa-

na. Pel primer s' hi ha d' anar á peu, pel segón

pot anarshi ab caballería y pels dos últims ab

carruatje.

A) Per la Santa Cova. Distancia dès del Mo-

nastir: 7,127 mets.


3 1

Seguint lo camí qu' hem fet en l' Excursió III,

al arribar al quart Misteri de gloria, 'ns trobém á

má esquerra ab un camí que passa per sota

l' edifici de la Santa Cova, y ara planejant, ara

pujant una miqueta, al cap d' un quart, poch més

ó menys, arriba aprop de les roques anomena-

des Orella de llebra al coll de la Serra llarga,

ahont s' empelta ab lo camí que baxa de Sant

Miquel, novament arreglat pera '1 pas de les ca-

.balleríes, del qual aviat ne parlarém. Se segueix

la continuació d' aquest camí que, fent esses, va

baxant pel torrent . de la Bellasona fins arribar

al clot de Casanellas, aprop de la font de les

guineus; atravessa '1 susdit clot, y dexant á má

dreta el camí de les coves del Mansueto (Exc. VI),

emprén la baxada d' una llarga escala de 98 es-

grahons, qu' es lo pas anomenat lo filrat, y ba-

xant per entre les oliveres arriba al km. 5 de la

carretera nova de Collbató á Monistrol; seguint

aquesta carretera cap á ponent, aviat (dos kms).

s' es á Collbató.

El camí que en aquesta carretera hem dexat,

l' atravessa y baxa fins al pont de ca 'n Es-

truch, sobre '1 torrent de la Salut, ahont troba

la carretera de Monistrol á Esparraguera.

B) Per Sant Miquel. Distancia dès del Mo-

nastir: 7,977 mets.

Fins á la capella de Sant Miquel es lo mateix

de l' Excursió I. D' aquí continúa enidirecció S. E.

passant per devant d' una gran bassa, coneguda

ab lo nom de Basses de Sant Miquel (fig. 2, nú-


3 2

mero 4), del costat de la qual surt un camí antich

que puja fins á trobar l' actual de ferradura; als

400 passos, contats dès de Sant Miquel (287mts.)

se troba á má esquerra un altre camí, arreglat de

nou (fig. 2, n.° 5), que es, segons tradició, lo que

feu lo bisbe Gothmar al haver trobat la Santa

Imatje, y al present trenca un quart avans d' arri-

barhi, com hem dit no fa gayre, pera conduhir á

les coves del Mansueto.

Uns 70 passos més endevant se troba á má

dreta una fita indicadora del camí de ferradura

pera pujar á les ermites.

Desd' aquí el camí de Collbató (fig. 2, n.° 7)

comença á baxar seguint les ondulacions molt

marcades dels torrents d' aquesta vessant Sur

de la Montanya, fins arribar al torrent fondo,

ahont emprén la pujada fins á les Bateries; dès

d' ací comença á veure 's lo poble de Collbató,

tornant tot seguit á baxar. Al arribar al torrent de

Santa Catarina, pochs passos avans de la Font

seca, se topa á la dreta ab lo camí que baxa de

Sant Joan: segueix lo de Collbató planejant un

troç, fins á les voltes, avans de comensar les

quals, á má dreta, hi ha un viarany que porta

casi de pla al peu del célebre pou de la Costa

dreta. Al comensar les voltes torna á baxar rá-

pidament y sens interrupció fins al peu de la

Montanya, ahont s' empelta ab lo que ve de la

Vinya nova, continuant cap á l' esquerra y tot

planejant fins á Collbató.

C) Per Monistrol. Distancia dès del Mo-

nastir: 17,520 mets.


Tant per aquesta vía com per la següent, el

trajecte. 's fa tot per bona carretera, si be per

Monistrol lo desnivell es més sobtat. S' arriba

fins á Monistrol (Exc. VII), y sens tocar al pont

s' agafa seguidament la carretera que va á Espa-

rraguera, vorejant sempre '1 Llobregat, se passa

la colonia fabril de ca'n Gomis, y als pochs mi-

nuts ja 's troba la carretera nova de Collbató,

senyalada en son comensament per un pal ab la

corresponent inscripció; es molt plana, y ab poch

més de 5 kms. porta á Collbató, y ab un altre

més al camí ral de Barcelona.

D) Per ca'n Massana. Distancia dès del Mo-

nastir: 20,654 mets.

Fins á ca'n Massana '1 camí es lo mateix de

l' Excursió XIV; aquí s' agafa la carretera que

ve de Manresa fins á fondre 's ab la carretera

real de Madrit que passa pel Bruch y més avall

per aprop de Collbató, ahont se troba una petita

branca que porta al susdit poble, á quasi bé un

kilónletre de distancia.

E) A Collbató també s' hi pot anar baxant

per les coves del Mansueto (distancia 7,378 me-

tres); vejes 1' excursió següent.

A Collbató hi ha una antiga fonda, ahont el

Sr. Bacarisas serveix ab gust y economía als ex-

cursionistes. Lo mateix senyor es l' encarregat

de les coves del Mansueto y del restaurant de

Sant Geroni.

3

33


VI — A les coves del Mansueto

Alçada sobre '1 nivell del mar, 504 mets.

uI vulga anar á aquestes Co-

ves (conegudes també pel

nom de Coves del salitre,

perhaverse extret d' elles en al-

tre temps aquesta:sal potásica) si hi

va á peu, té doscamins: l' un passa per Sant Mi-

quel y 1' altre] per Ela Santa Cova; peró si va á

caball, sols pot anar pel primer, á no ser que

s' estime més fer la volta per Collbató. •


A) Per Sant Miguel. Distancia dès del Mo-

natir: 6,475 metres.

Seguint lo camí de Collbató (Exc. V, B.) hem

dit que als 400 passos dexat Sant Miquel se tro-

ba á má esquerra '1 camí primitiu de la Santa

Cova (fig. 2, n.° 5), avuy ben arreglat pera ca-

balleríes. S' agafa aquest camí y 's va baxant fins

á trobar el camí que ve de la Santa Cova (Exc.

V, A.) en lo coll de la serra llarga; baxa pel to-

rrent de la Bellasona fins ai clot de Casane-

llas, passat lo qual se divideix; el de la esque-

rra es el del furat (Exc. V, A.) y emprenentles

cap á la dreta, mitj planejant s' arriba ab cosa

de mitj hora á la boca de les coves del Mansueto..

B) Per la Santa Cova. Distancia dès del Mo-

nastir: 5,250 metres.

Lo camí fins al coll de la serra llarga es

lo mateix que hem fet en l' Excursió V, A.; y

d' aquí fins á les Coves es el que acabém de dir

en aquesta matexa Excursió, A.

De les Coves ne surt un camí que va á Collba-

tó ab un kilómetre escás, voltant pel devant de

la capella y puig de la Salut.

Pera visitar les Coves hi ha tarifa especial.

3 5


VII — A Monistrol

Alçada sobre '1 nivell del mar, 140 mets.

(Al nivell del riu, 128 mets.).

RES son los camins pera ba-

xar al poble de Monistrol: la

carretera, la vía del crema-

llera y la dressera.

fA) Per la carretera. Distan-

cia dès dei Monastir: 9,470 metres.

La carretera de Monistrol comensa á má es-

querra (Fig. 1, n.° 2) dels jardinets de la Font

del Portal: dexa á má dreta '1 camí de la Santa

Cova (Exc. III), una mica més avall la Creu que

senyala 'I lloch ahont la Santa Imatje de la Mo-

reneta 's feu immoble al ser pujada de la_ Santa


Cova y més enllá la capella dels Apóstols (1), á

la qual hi porta un curt camí que 's troba á má

dreta. Devant de la matexa capella y á má esque-

rra 's junta á la carretera de Monistrol un petit

ramal que baxa de la capella dels Sants Iscle y

Victoria.

Continuant carretera avall, á uns 500 me-

tres passada la capella dels Apóstols, á má

dreta, hi ha un mal camí (pera veure '1 es precís

pujar sobre la paret de la carretera), que es

l' escala antiga de les monjes, lo qual baxa

pel torrent y surt aprop de la primera caseta de

la vía del cremallera, com aviat veurém.

Seguint la carretera, 600 metres més avall, se

parteix aprop del lloch conegut per Sant faume

el blanch (2): per l' esquerra 's va á Santa Cecilia

y á ca 'n Massana (Exc. XIV); per la dreta 's con-

tinúa cap á Monistrol (3), passant pel devant de

(I) Aquesta capella fou edificada en el segle XVI;

convertida l' any 1811 en magatzém de municions, fou

reedificada l' any 1858, y restaurada fa poch afeginthi

els jardins que la voltan.

(2) No he pogut averiguar el per qué á aquest lloch

se 1' anomena Sant Jaume '1 blanch; tal volta en altre

temps hi havia alguna capelleta dedicada al Patró d' Espanya.

Fa uns dos anys que arreglant la carretera de

ca Massana se trobá en aquest lloch una estatua de Sant

Jaume de pedra blanca, que 's conserva en lo Museu.

(3) 400 metres més avall, després de passada la font

del gat, la carretera atravessa la dressera de 'n Janon 6

de les Guilleumes, la qual també 's pot agafar poch després

d' haver passat (baxant) lo km. i I . (Exc. XXVIII).

37


3 8

la Masía de la Creu, darrera la qual á má esque-

rra 's veu un camí, que puja per derrera dita Ma-

sía fins á trobar la carretera de Santa Cecilia;

es lo camí antich de Canfranch, continuació ó

primer troç de la dressera del Angel (Excursió

XXXIX), que atravessant la carretera passa per

devant del hotel Marcet y baxa carena avall atra-

vessant altra vegada la carretera no lluny del

pas nivell del cremallera.

Mitj quart més avall de la Masía de la Creu,

seguint la carretera de Monistrol se troba la cé-

lebre Font dels Monjos y més avall, en el pri-

mer ángul de la carretera que,'s troba, anome-

nat la ferradura, 's veu un camí de carros que 's

divideix aviat; lo de la dreta porta á la Calsina

y continúa fins á Sant Cristófol; es l' antiquís-

sim camí de Manresa á Montserrat; lo de l' es-

querra puja pel bosch anomenat de la Cerdanya

y per sobre la Font dels Monjos fins á la carre-

tera de Santa Cécilia; un xich més enllá se tro-

ba á la esquerra un altre mal camí de carros,

que passa pel bosch de la Calsina, y 's pot pu-

jar á la font de les coves, castell marro, font

del moro y á Santa Cecilia (pel altre cantó).

(Fig. 3 en les Excursions XI y següents).

Continúa la carretera, atravessa en son últim

terç la via del cremallera, havent sigut poch

avans creuhada per segona vegada per la dres-

sera del Angel, com hem dit més amunt; als

pochs minuts de passada la vía del tren se topa

á má dreta ab lo caminet que baxa de la font de


39

les Guilleumes, com dirém tot seguit (B) y arri-

ba la carretera á Monistrol empeltantse ab la que

d' aquest poble va á Esparraguera ó á Collbató.

B) Per la vía del cremallera. Distancia dès

del Monastir: 4,511 metres.

Encara qu' está prohibit lo pas per la vía, es

no obstant avuy día '1 més seguit pels que baxan

a peu á Monistrol. Per lo demés es inútil des-

críurela, sols indicarém els camins que en son

trajecte 's troban, alguns viables encara, al-

tres abandonats completament, mes á fi de que

no se 'n perdi la memoria, els notarém aquí

y 'Is ressenyarém més endevant en excursions á

part.

Sortint del Monastir, lo primer camí qu' atraves-

sa '1 cremallera es lo de la Santa Cova (1) avans

d' arribar al túnel (Exc. III). A la sortida del ma-

teix á má dreta 's troba un caminet que retroce-

deix, dona la volta per sota '1 turó dels Apóstols

y 's va á juntar ab lo de la Massanera y tot se-

guit ab lo de l' escala nova de les monjes, anant

á desembocar al de 1a dressera de Monistrol

junt á la roca dels corps, enfront de les. bara-

nes. Aquest caminet es nou y no té més que un

pas una mica difícil ai atravessar lo torrent dels

apóstols del que l' aygua se 'n ha emportat la

terra.

(i) Per aquest indret, un xich més avall es la meytat

de la Montanya, contant dès del riu Llobregat (566

mets. y 670 sobre '1 nivell del mar).


40

Uns 60 passos avans de trobar la primera ca-

seta del cremallera á má dreta també 's troba un

camí avuy casi esborrat, que va á la font de la

Massanera, '1 que formava part de l' antiga es-

cala de les monjes (Exc. XXVII), qual primer

troç se veu á l' esquerra de la matexa vía uns 50

passos més avall; d' ell parlavam no fa gayre en

aquesta matexa excursió (A).

En lo torrent avans d' arribar á la segona ca-

seta de la vía (torrent del Caball Bernat), á

l' esquerra se veu baxar un caminet, que es la

dressera de la font de 'n fan on, del qual ne

parlarém en l' Excursió XXVI II .

Pochs passos després de la caseta á 1' esque-

rra hi ha un camí que pujant per aquelles vinyes

abandonades y oliverars va á trobar la dressera

del Angel. Alguns passos més avall á la dreta

comensa altre camí que retrocedint va á parar á

la font de les Guilleumes. Aquesta font, una de

les millors de la Montanya, ha sigut arreglada de

poch per la Companyia del cremallera, que apro-

fita les aygues pera 'ls tallers y estacions de Mo-

nistrol-vila y Monistrol-nort. D' aquesta font

surt un camí que va á parar á la carretera de Mo-

nistrol á un kilómetre escás del poble.

Junt á la tercera caseta se creuhan la vía ab

la carretera, ve després un petit túnel (la mine-

ta) sota de la dressera del Angel, y molt poch

avans d' arrivar á Monistrol lo cremallera atra-

vessa '1 camí, que sortint del poble per la cape-

lla de la Concepció, va al cementiri, fonts de 'n

Baldiri y á Sant Cristófol.


C) Per la dressera. Distancia dés del Monas-

tir: 3,300 metres.

Desde la construcció del cremallera (1892) ha

perdut molta importancia aquest camí, puig, com

hem dit, la gran majoria prefereix passar per la

vía, no obstant d' ésser més llarga y m és monó-

tona.

Aquest camí comensa en lo de la Santa Cova

(Exc. III) á má esquerra, al costat del primer Mis-

teri de goig: després d' uns 120 passos de camí

pla seguint les baranes, al arribar á la roca dels

corps, que dexa á la dreta, 's parteix en dos ca-

mins que tornen á juntarse poch més avall (pu-

jant á l' esquerra 's veu '1 camí antich de la Mas-

sanera y '1 que va á la boca inferior del túnel).

Continúa '1 camí baxant pel torrent, y als 900 pas-

sos próximament, ó sía, quan lo camí comensa á

planejar, á la dreta 's troba una roca anomenada

la trona (d' aprop un no se 'n pot fer cárrech; molt

millor s' ovira de lluny), y aquí 's torna á dividir

lo camí: lo de la dreta, que passa pel peu de la

trona es lo camí antich de la Santa Cova anome-

nat del mal grahó, del qual ne parlarém en l' Ex-

cursió XXVI; lo de l' esquerra, que segueix en

direcció contraria, continúa cap á Monistrol, y

r als 150 passos poch més ó menys se veu á la dre-

ta un viarany que baxa rapidíssimament pel to-

rrent y porta á la colonia Gomis á les vores del

Llobregat (Exc. VIII).

Segueix la dressera baxant prou suaument,

y en mitj d' un petit bosquet, á unes setcentes

4 1


4 2

passes niés avall s' hi troba quasi bé en lo fons

del torrent de la Massanera sota d' una roca,

á pochs passos del camí, cap á l' esquerra, l'an-

tiga font de mitj camí (1) (avuy seca) y un xich

més avall la dressera de la Massanera (Excur-

sió XXVII). Se continúa '1 camí baxant ab més

ó menys comoditat fins que, cosa d' un quart curt

més avall s' arriva al torrent de les escales de

la font del boix, hont los antichs grahons s' han

ja perdut, quedanthi un mal pas, que fa alguns

anys fou salvat, fent voltar lo camí cap á la dre-

ta. En aquesta punta s' hi veu un caminet cap á

la dreta que es lo de dalt de les canals ó dels

pins (Exc. XXXIV).

Arrivats á n' ací lo camí torna á planejar en mitj

de vinyes y oliveres, passa per dessobre d' un_ a

petita carena, á la punta de la qual quan s' es á

la vista de Monistrol s' hi troban les girades,

ahont lo camí entra de pié en terres de conréu.

Poch avans d' arrivar al antich castell ó torre,

sobre d' unes penyes s' hi topan varios camins, lo

de les canals (de baix) á la dreta (Exc. XXXIII),

lo de la Valentina y '1 de l' Arola que van á la

carretera prop del riu, passant respectivament per

exes fonts, y cap á l' esquerra '1 camí que aném

(i) Aquesta font, lo mateix que la de la Massanera

que está més amunt en lo mateix torrent, fou trencada

quan la construcció del ferrocarril de cremallera: la deu

d' aygua, si be molt espatllada, surt avuy un xich avans

del Km. 8 de la vía en lo barranch que allí s' hi obrí.


fent, que d' açí en avant es impossible de pér-

drer, puig la vila de Monistrol está á la vista,

arrivant per fi á la carretera de Montserrat á

uns 500 metres de distancia de la vila, un xich

més amunt del lloch anomenat la Trinitat, per

la capella que hi hagué dedicada á eix Mis-

teri.

^

43

411.4

^ ``\

\s


VIII — A la Colonia Gomis

Alçada sobre '1 nivell del mar, 109 mets.

Distancia dès del Monastir, 2,400 mets.

s rapidíssima la baxada del

Monastir á can Gomis, puig

ab tres quarts d' hora s' hi

pot anar, peró es un camí molt re -

dolent y molt fácil de perdre 's per

qui no hi halte baxat may: axis es que no l' acon-

sellém á ningú que no porte guía.

Se pren la dressera de Monistrol fins á trobar

lo camí propi de can Gomis (Exc. VII, C.), que


4 5

al principi baxa pel torrent, y al trobar una pe-

tita esplanada travessa '1 camí de dalt de les ca-

nals, y torna á baxar fins ahont s' hi veu un cor-

pulent noguer en que 's fon ab lo camí de baix

de les canals (Exc. XXXIV); se segueix aquést

uns cinch minuts, baxant per entre les oliveres

fins acabarse la pendent; aquí 'Is camins se tor-

nan á destriar; lo de la dreta es lo de les canals;

lo de l' esquerra, que comença en direcció opo-

sada, es lo de can Gomis, baxa alguns passos, se

gira cap á la dreta, y tant aviat pla com baxant

va fent vía fins á sortir enfront mateix de la co-

lonia Gomis; peró avans d' arribarhi se troban

multitut de caminets á dreta y á esquerra que

portan á les diferentes pesses treballades y que

fan un verdader embolich de tot aquest últim troç

de camí.


-

` (^^••••••••, ^^(I•^^-•

^ ^©^ 0^^

, , . .-_^•.^/`` 4'4k4

'

IX — A la Font de la Noguera

Alçada sobre '1 nivell del mar, r o6` 5o mets.

Distancia dés del Monastir, 2,900 mets.

QUESTA font se troba en la ca-

rretera de Monistrol á Espa-

rraguera á má dreta, més enllá

del empelt d' aquésta ab la nova de

Collbató, á un quart d' hora passada la colonia

Gomis.

Ademés de poguershi baxar per Monistrol,

seguint després la carretera citada més amunt, y

també pel camí de can Gomis (Exc. VII), hi ha

pera anar á aquesta font un camí propi que es el

qu' aném á descriure.


,

S' agafa sota la paret del hort de la Santa Cova

á má esquerra en lo camí qu' hem dit comensava

en lo quart Misteri de gloria (Exc. IV, A.).

Al començament es bastant accidentat, y baxa

pel torrent de les áligues; se segueix després

casi sempre planejant en direcció S. fins á trobar

una gran roca cayguda sobre un' altra que

dexa un gros trau per ahont passa '1 camí; un ó

dos minuts passada la roca al mitj d' un bell bosch

se troba ab lo camí de les canals de dalt; lo de

la dreta, que segueix planejant y desseguida pujant,

es lo de les canals: lo de l' esquerra, que

volta tina mica cap al nort pera baxar tot seguit

rapidíssimament, es lo de la Noguera. Al

arribar á un bosch de pins borts trenca cap á la

dreta un xich planejant, trobantse ab lo camí de

baix de les canals, pera tornar á la baxada fins á

la carretera nova de Collbató; se segueix aquésta

alguns passos cap al S. fins á trobar á l' esquerra

'1 caminet que, baxant per entre les oliveres,

surt al costat mateix de la font de la Noguera.

47


X — Als Degotalls

Alçada sobre '1 nivell 'del mar, 695 mets.

Distancia dès del Monastir, 1,120 mets.

o siguent los Degotalls gay-

re lluny del Monastir, y

com lo camí es ample y tot

pla, d' aquí que '1 passeig als Dego-

talls siga sens dupte '1 més cómodo de

la Montanya; per aquesta rahó y per ésser molt

frescal es lo més concorregut mentres 1' istíu.

Ordinariament s' emprén lo passeig per la por-

ta que hi ha en los claustres á má dreta (sortint


49

de 1 iglesia); se segueix lo corral() que hi 'ha en-

tre aquésta y la roca viva, continúa per darrera

l' Escolanía y 's puja una petita rampa, al cap

d' amunt de la qual á l' esquerra 's troba '1 sa-

fret a- de les estatues; á pochs passos se veu '1

portal de Sant Iscle, y devant la capella dels dos

sants germans martres Iscle y Victoria.

El safret% de les estatues data de les darre-

ries del segle XVII, y les estatues que '1 volten

foren fetes pel célebre Fra Joseph de Sant Be-

net, més conegut pel de Fra Joseph de les Llan-

ties, que morí en olor de santedat lo 18 de No-

vembre de 1723 en l' edifici dels aposentos que

tenen lo seu nom.

Los Sants martres Iscle y Victoria, germans

cordobesos, tingueren aquí dedicada una capella

desde mitjans del segle IV, segons la tradició.

L' actual capella fou restaurada l' any 1858 y 's

diu ab cert fonament que '1 retaule del altar pro-

cedeix de la primera iglesia de la Mare de Deu,

destruhida l' any 1755: fou restaurat per D. Be-

net Cabanes,,y '1 quadro dels Sants es de D. Jo-

seph Texidor.

La plasseta d' enfront y la capella fou conver-

tida en dipósit de provisions de guerra y boca

l' any 1811.

Posats enfront de la capella se 'ns presentan

tres camins: el de la dreta es un ramal de carre-

tera que hem dit (Exc. VI, A.) se juntava á la de

Monistrol devant de la capella dels Apóstols.

El del mitj, que passa per una renglera de xi-

4


50

presos, porta al conegut y espléndit balcó dels

monjos; nom que conserva perqúe firis á pri-

mers del segle XIX era '1 punt de recreació dels

monjos. Antigament aquí hi havia un hospital pels

pelegrins, y en lo segle XV hi hagué '1 cementiri

públich.

El de l' esquerra es el dels Degotalls. Als 10

ó 15 minuts se troba á la dreta un caminet que

passant per damunt de la roca tirana baxa á la

carretera de Santa Cecilia (troç antich) enfront

mateix de Sant faume '1 blanch.

Uns 200 passos més endevant, seguint el ca-

mí dels Degotalls, á la dreta també, junt al

pedrís dels bisbes (1) hi ha altre camí un xich

més ample que '1 anterior, que 's junta igualment

á la antiga carretera de Santa Cecilia en el to-

rrent de la font del gat.

Dexant aquest camí y fent vía pel dels Dego-

tails, als 150 passos se troba una espayosa plas-

sa, á l' esquerra de la qual s' hi veu una bauma

- xina

dins la que hi ha un dipósit en forma de gran pet-

ahont s' arreplegan les aygues que 's filtran

de les roques superiors. Axó son los Degotalls.

D' aquí '1 camí no passa, y es forsós entornar-

sen pel mateix que s' ha vingut.

(i) Lo per qué aquesta petita pedra s'anomena axis,

se trobará en 1' Historia de Montserrat.


XI —A Santa Cecilia

Alçada sobre '1 nivell del mar, 679 mets. .

ES d' alguns anys ençá, ningú

que vinga á Montserrat dexa

de visitar Santa Cecilia per

9, • les f ons molt bones que hi ha, y

aquesta excursió pot empendre 's per

dos camins: (5 per la carretera de Monistrol, ó

pel camí dels «Degotalls.»

A) Per la carretera de Monistrol. Distancia

dès del Monastir: 4,320 metres. (Hi ha servey

de cotxes).


52

La carretera se pren á la font del Portal (Excursió

VII, A.) ó també sortint per la porta de devant

la capella dels Sants Iscle y Victoria (Ex -

cursió X), y agafant el brancal de la dreta que 'ns

portará á la carretera de Monistrol devant de la

capella dels Apóstols (Exc. X). La carretera 's

segueix fins á la bifurcació, que 's troba aprop

de Sant Jaume '1 blanch (Exc. VI, A.). Aquí 's

pren la carretera de l' esquerra, arreglada de

poch, y al arribar la petita esplanada de

Sant Jaume 'l blanch, se li junta á má esquerra

'1 caminet que baxa del camí dels Degotalls

(Exc. X). Sota la roca dels Angels, passat

el torrent de la font del gat, se li junta

l' altre caminet que baxa del troç antich de la carretera

de Santa Cecilia (Exc_ . XI, B.) y d' aprop

los Degotalls.

Se segueix la carretera, y passat el torrent de

Caball Bernat, en el vértex del primer ángul

sortint de la carretera, sobre de l' antiga y pesada

baxada dels mataos, se troba un camí . á la

dreta, que als 100 passos se parteix de nou; el

de l' esquerra passa per la font del pi (ara casi

sempre sens' aygua) y torna á pujar á la carretera

sota les roques del hospitalet (Excursió

XXIII); e1 de la dreta baxa rápidament pel

Canfranch fins á trobar la carretera de Monistrol,

tocant á la Masía de la Creu (Exc. VII, A.).

Aquest tros de camí es el final de l' antiquíssima

dressera del Angel, y en alguns indrets se conservan

encara restos del antich empedrat.


L.

Figura 3.a

VOLTANTS DE SANTA CECILIA.

1. Capella de Santa Cecilia.-2. Font de Santa Cecilia (restaurant).

—3. Font de la teula (ses aygues son portades al Santuari).-

4. Font del moro.-5. Font de les coves.-6. Castell marro.— 7.

Font dels Monjos.-8. Font del llum.-9-9. Carretera de Santa

Cecilia y ca 'n Massana.— r o. Raj olería.— i r. Carretera á la

.Calsina y á Sant Cristófol (camí antich de Manresa).—I2. Carretera

d' explotació del bosch.-13. Cap á Marganell. -14. A

ca'n Martorell.-15, 16 y 17. Unió de diversos camins ab lo de

la Font del ram-co.-18-18. Carretera de Monistrol á Montse -rrat.-19.

Bosch de la Cerdanya: camins que dès de Santa

Cecilia baxan á la font del Monjos y á la rajoleria.— 20. Camí á

les fonts del moro y de les coves, á Marganell, etz.-2 r-2 t.

Canal de Sant Geroni.-22. A la font del llum.-23. Retorn de

la font del moro cap á la carretera de ca 'n Massana.-24. Mi-

randa de Santa Cecilia.-25. Camí cap á la Santíssima Trinitat

(Tebaida) y á Santa Agna.

53


54

Continuant la carretera, al arribar sota l' hos-

pitalet, pocks passos més endevant se veu á l' es-

querra '1 camí que baxa de l' ermita de la Santís-

sima Trinitat (Exc. XXIII), y poch avans d' arri-

bar en vistes de Santa Cecilia, á má dreta hi ha

un caminet (avuy casi del tot perdut al principi

á causa de la rectificació de la carretera), que

passant per la Cerdanpa baxa pel bosch ahont

se parteix; el de la dreta va á sortir á la carrete-

ra de Monistrol enfront de la Font dels Mon/os:

el de l' esquerra va seguint pel bosch pera sortir

també á la matexa carretera al costat de la teu-

lería, que hi ha ahont se 'n diu la ferradura.

Continuant la carretera de Santa Cecilia, als

cinch minuts se troba l' antich monastir dedicat

á la Patrona dels músichs. Al N. E. del edifici

s' hi veu un camí que porta á la miranda de San-

ta Cecilia, desd' ahont se divisa un extens y molt

bonich panorama (662 mets.).

B) Pel camí dels Degotalls. Distancia dès

del Monastir: 3,264 metres.

Aquest camí 's pren en la capella dels Sants Is-

cle y Victoria (Exc. X) á má esquerra, y 's conti-

núa fins á trobar qualsevol dels dos qu' allí hem

dit que portavan á la carretera (troç antich) de

Santa Cecilia, la qual se segueix fins á trobar á

má dreta vora la carretera la roca anomenada

dels Angels; pel costat d' aquesta roca baxa un

viarany fins á la carretera nova de Santa Ceci-

lia. Aquest viarany es un troç del antich camí ó

dressera de la font de 'n fanon, dit també de


les Guilleumes, perque passa per abdúes fonts

(Exc. XXVIII).

Segons la tradició, que no pot probarse histó-

ricament, á últims del segle VIII, Carle-Magne

edificá una capella dedicada á Santa Cecilia, en

memoria de la batalla que guanyá als moros el

22 de Novembre de l' any 797: l' any 872 Ainsul-

fus y Druda, sa muller, edificaren en aquest lloch

un convent de Benedictins que no tardá gayre

en ser destruhit pels moros; en 943 lo reedificá

Cesari, y dos anys més tart s' hi instalá altra co-

munitat benedictina: en 1023 fou incorporat á

Ripoll, del qual se desmembrá l' any 1410 per

Butlla de Benet XIII; en 1539 s' uní al de Mont-

serrat; en 1558 l' abat de Montserrat Tocco lo

reedificá dès de'Is fonaments, trayenthi lo que hi

havían posat d' estil gótich pera retornari lo que

tenía avans y 's conserva avuy de bisantí; en

1811 els francesos lo cremaren, acabantlo de

destruir en 1812; en 1862 fou restaurada l' igle-

sia seguint les línies de lo destruit, y l' any 1900

una part del antich Monastir adjunt.

55


O

CC

00 O ,00 O QO OQOO^O 4464.2o O 00 0

^II►^ ^^cwg ial

Iw^ inunnill ,

P IG^ o ° o

^{1

° /^^ j i I : ^ ^ 0 0

^Nm^6 lul ^ mn^h^

° o

^

O O 00 O 0 0 O O O O O 0 0 0

XII—A les fonts del Moro, de

les Coves, de la Teula, de

Santa Cecilia y del Llum.

A) Font ciel Moro.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 636 mets.

Distancia dès del Monastir, 4,790 mets. (segons 1' itine-

rari XI que 's seguexi).

A un cop arribats á Santa á

Cecilia (Exc. XI) y seguint

la carretera, als pochs pas-

sos á má dreta 's troba un cami-

net (Fig. 3, n.° 20) que en 7 ó 8 mi-

nuts porta á la font del Moro ó de l' eura

(aygua de temperatura quasi constant y la millor

de la Montanya). Continuant el camí, al arribar

o

O

ó


:

al cap de vall dels avellaners, á la dreta 's veu

una creu de fusta (Fig. 3, n.° 6) que marca

el lloch ahont radicava antigament el Castell

marro. Aquí '1 camí 's bifurca; el de l' es-

querra, que á pochs passos torna á 'dividirse,

porta l' una branca (dreta fig. 3, n.° 16) á ca 'n

Martorell (1), masía á un quart del Castell ma-

rro, y l altre (esquerra fig. 3, n.° 15 y 23) torna

á pujar á la carretera de ca `n Massana. El camí

de la dreta (Fig. 3, n.° 17) que 's troba en la bi-

furcació del Castell marro, porta als poblets de

Sant Cristófol y Marganell; pero pel camí s' atra-

vessan molts caminets y viaranys dels pajesos y

llenyatairès; y un camí boscá de carros; qualse-

vol d' ells porta á la carretera de la Calsina (Fi-

gura 5, n.° 12), antiquíssima casa de camp qu' es-

tá al peu de la Montanya á cosa de mitj' hora de

Santa Cecilia.

B) Font de les Coves.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 595 mets.

Distancia de 1' anterior, 483 mets.

Posats á la font del Moro, enfront de la ma-

texa á l' esquerra hi ha un viarany que baxa per

(i) Baxant uns trescents passos per aquest camí, se

pot ovirar lo magnífich panorama de la roca foradada

(Exc. XIII), y en certs días del any (cap á mitj Mars y de

21 de Setembre á 5 d' Octubre), un potser dels únichs

espectacles del mon al véurer com lo sol passa, per

aqueix forat.

57


58

entre 'Is avellaners utas 200 passos y aquí 's

divideix; el de l' esquerra (Fig. 3, n.° 17), que

segueix en la matexa direcció, continúa pel

bosch de la Calsina, juntantse ab els que s' han

descrit en el paragraf anterior, y desemboca per

fi á la carretera de Monistrol (Exc. VII, A.): el

de la dreta porta en dos minuts á la font de les

Coves (Fig. 3, n.° 5), qu' está sota mateix de la

font del Moro.

C) Font de la Teula.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 786 mets.

Distancia dès de Santa Cecilia, 432 mets.

Passat Sinta Cecilia, devant mateix del camí

que hem dit (A) portava á la font del Moro, á

má esquerra se 'n veu un altre (Fig. 3, n.° 21)

que va pujant per entre la boscuria fins arribar

á la font de la Teula, avuy convertida en dipósit

d' aygua que canalisada es portada al Monas-

tir de Montserrat. Continuant el camí prompte

s' enliassa ab el de la canal de Sant Geroni

(Exc. XVIII, A.).

D) Font de Santa Cecilia.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 696 mets.

Distancia dès de Santa Cecilia, 256 mets.

Dès de Santa Cecilia, ab cosa de cinch minuts

s' arriba á aquesta font, ahont s' ha axecat un


5 9

petit restaurant. Durant l' istíu hi ha servey de

cotxes desde '1 Santuari de Montserrat á la font

de Santa Cecilia,

E) Font del Litrm.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 93o mets.

Distancia dès de Santa Cecilia, 1,452 mets.

Uns 150 passos próximament passada la font

de Santa Cecilia, seguint lo troç antich de la

carretera, á l' esquerra 's troba un caminet

(Fig. 3, n. 22) que puja al principi suaument

fins á trobar el torrent de la font del Liam,

desd' ahont la pujada es rápida fins á uns 50

passos avans d' arribar á dita font, damunt del

cingle, qu' está situada en un clot de la roca dins

una cova formada per un gran bloch de pedra

qu' impideix I' entrada á la llum del sol, per lo

qual es precisa la llum artificial; per aquesta ra-

hó se 'n diu la font del. Llum.

Seguint el torrent que hem dexat poch avans,

pot arribarse en deu minuts, encara que ab mol-

ta pena, y sens camí ni carrera, fins al cap

d' amunt del serrat, que domina tota la vertent

contraria de la Montanya, y ahont comença '1 to-

rrent del mitjdía, un dels més importants del

Montserrat. Si 's baxés per aquest torrent, ab

mitj' hora ó poch més, tirant cap á l' esquerra,

s' hi troba un caminet, avuy molt plé de bros-

sám, que pujant fins á dalt de la carena porta á


6o

la ,Meta, punt d' unió ab el camí que del Bruch

puja á Sant Geroni, anomenat camí deis francesos,

per haverhi pujat aquéstos, guiats per un

traydor en 1811, pera apoderarse de la Muntanya

y baxar després al Santuari (Exc. XXXI).

La font del Llum no dista de Santa Cecilia

més qu' una mitj' hora un xich llarga, pujant, emperó

es precís ser un bon turista pera, arrivarhi,

y 's _necessita endemés d' un valent guía pera

recórrer la part de dalt qu' acaba de descriures.


XIII — A la Roca ¡foradada,% Sant

Pau vell y Font de Coll de porch.

A) A la Roca foradada.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 93o mets.

Distancia de Santa Cecilia, 3,36o mets.

A carretera qué dès del Mo-

nastir de Montserrat nos ha

portat al de Santa Cecilia

continúa fins á ca 'n Massana,

ahont enllaça ab la de Manresa.

Donchs bé, seguint aquélla com qui va á ca'n Mas-

sana (Exc. XIV), á cosa de mitj' hora passada


62

la font de Santa Cecilia, avans de trobar lo

Km. 4, á l' esquerra 's veu abandonat un troç de

la carretera antiga; s' hi puja, y als pochs passos

se troba á má esquerra la segona pedra del

Miracle (la primera `s troba á un quart y mitj

de Santa Cecilia en la matexa carretera; abdúes

son anomenades axis, perque son testimoni d' altres

tants miracles obrats per la Moreneta en

aquexos llochs) (Exc. XIV), y desseguida 'ns

topém ab un . camí mitj carreter que puja fins á

una plasseta; d' aquí '1 camí s' agafa á l' esquerra

pujant uns 100 passos pera tórcer de cop

cap á la dreta. Sota aquest camí s' hi veu com un

esquitx de teulada sota la qual hi ha la font de

Sant Joseph. El camí va pujant per entre '1 brancatje

y fent esses, passant pel mitj d' antigues

carboneres, y al arribar á una carbonera, dès

d` ahont el camí va ja de pla cap á la roca foradada,

uns cent quaranta metres ans d' arribarhi,

á l' esquerra y en direcció oposada comensa '1

camí de la font de Coll de porch.

El de la roca foradada va fent vía en direcció

N.O. , passa per sota la matexa roca foradada,

dona la volta á la cadireta ó roca del

centelld, y al ser al altra part se dexa '1 camí pia

y més trepinat, pera agafar un viarany que casi

s' ha de pujar á quatre grapes y 'ns porta á l' entrada

de la roca foradada. Aquest forat té la

figura d' un triángul isósceles, qual base es de

6 metres y 14'5 d' alçada.


B) 24 Sant Pau vell.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 865 mets.

Distancia del anterior, 1,422 mets.

Continuant '1 camí pla qu' acabém de dexar,

prompte va pujant molt suaument fins arribar

ab cosa d' un quart al cim de la serra en el

collet de guirló, dès d' ahont se divisa la ves-

sant contraria de la Montanya. Aquí `1 camí 's

parteix en tres; el de l' esquerra y més bo porta

fins al Bruch per la portella, les bohigues (1),

era dels pallers, y 'ls pallers ; lo del mitj

(pochs passos més avall) baxa pel torrent y font

del clot (2) del home mort y porta al Bruch

de Dalt ab uns tres quarts: el de la dreta, que

segueix més ó menys planejant per la carena,

ab mitj quart fa cap á Sant Pau vell, antich cas-

tell é iglesia de la Guardia, y continúa després

fins á ca 'n Massana.

(i) Al sortir de la portella y entrar en les bohigues,

s' hi troba á la esquerra un caminet prou bó que va á

la cova de la partió, y enfilantse després per les Agulles,

arriva fins als pohetons; ans d' arrivar als pohefons

lo viarany va seguint á la vista fins al pas del primpcep,

hont se troba ab lo que pel torrent del lloro puja del

Bruch á la font de Coll de porch. (Vejas l' itinerari següent

C.).

(2) Ans s' anomenava solsament font y torrent del

clot.


64

C) A la font de Coll de porch.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 998 mets.

Distancia de la Roca foradada, 1 ,21 o mets.

Ja hem senyalat (Exc. present, A.) ahont co-

mensava aquest camí. Puja quasi sempre y en la

matexa direcció per entre ramatje, peró sense

por de perdres, sino es qu' ara de poch han cay-

gut de dalt algunes roques qu' han fet malbé un

bon tros d' alzinar; passa pel peu dels frares en-

cantats al bell mitj del cingle, y poch avans

d' arribar al cim de la serra se troba la font de

Coll de porch arrambada á les roques. Es el se-

gon manantial més elevat de la Montanya y en-

cara que no molt abundant, may ha dexat de

donar aygua, ni en los temps de més sequedat.

Continuant el camí s' arriba tot seguit al cim

del collet anomenat pas de Coll de porch que

dona '1 nom á la font; un cop dalt, el camí 's bi-

furca: el de l' esquerra, qu' es molt perdedor,

porta á la cova de pruneres (1,000 mets. d' alça-

da); el de la dreta comensa en lo cap de dalt del

torrent del Castell, passa per la cova y font

de l' esllavissada, atravessa '1 pas del primp-

cep, baxa pel torrent del lloro, al fi del qual

s' entorna al torrent del Castell, passa per de-

vant de la cova de l' arcada, preciós arch toral

de molt bon gust y uns vint metres de llum, y en-

tra en los conréus del Bruch de la Parroquia per

la banda del N.


Passat lo pas del prímpcep á má dreta se veu

un petit curriol, qu' atravessant la próxima care-

na y la canal ampla va á parar prop de la cova

de la partió, hont se troba ab lo camí dels pohe-

tons y de les bohigues. (Vejas la B. d' aquesta

matexa excursió).

65


XIV — A ca 'n Massana

Alçada sobre '1 nivell del mar, 72o mets.

Distancia dès del Monastir, 1 0,200 mets.

o cal repetir lo que s' ha dit

en les Excursions XI y XII

pera poguer2 arrivar fins á

la font de Santa Cecilia. Després

d' !haver descansat un bon xich y ha-

ver .begut :un glop d' aygua, qu' es deliciosa,

se; pot empéndrer lo camí, trobant á uns cent

metres- á l' esquerra lo camí de la font del

llum (Exc. XII, E.), y després á uns 650 me-

tres en lo torrent de la font del llum la font de


les albes, y uns 400 metres més enllá, poch des-

prés d' haver passat lo kilómetre 5, la font del

bull, arrán mateix de la carretera. Poch avans

d' arrivar á la font de les albes, á má dreta s' hi

veu lo camí que puja de la font del moro y cas-

tell marro (Exc. XII, A.; fig. 3, n.° 23) y prop

del kilómetre 5, á má dreta, lo camí de la care-

na de creu de ferro que puja de ca 'n Martorell.

Passada la font del bull á l' esquerra s' hi veu

al peu de la cinglera la gran cova anomenada

dels lladres, y pochs passos més enllá un petit

monument de pedra que recorda un favor espe-

cial de la Mare de Deu de Montserrat l' any 1862.

Poch avans d' arrivar al kilómetre 4 se dexa á

má esquerra l' antiga carretera, que 's deu se-

guir si 's vol anar á la roca foradada, font de

coll de porch, etc. (Exc. XIII), y 600 metres

més endevant al descobrir l' hermosa vista de la

roca foradada se dexa á má dreta la carretera

de propietat particular que després de tres y

quatre kilómetres respectivament porta á les

masies de Pujalsfont y '1 Casot que 's veuhen al

fondo de la vall. En mitj dels revolts d' aquesta

carretera del Casot s' hi troban dugues fresques

deus; la de 'n Vila y la del Cabait.r.

Se segueix la carretera de ca `n Massana que

aquí fa un gran giravolt, y passat lo kilómetre 3,

se troban molt aprop una de l' altra, primer la

font de les bassetes .y després (sota mateix de

la nova carretera) la del furat ó del Oliver, nom

d' una masía que 's veu un xich més enllá al cim

67


68

de la carena que 's dexa á la dreta y que s' ano-

mena de pujades. Lo paissatje muda del tot,

s' entra sobre de la gran fondalada anomenada

de malniu y Gratallops, y enllá d' enllá, á la dre-

ta s' hi ovira '1 petit serrat y barri de cametes y

Vilaniu.

Un xich avans d' arrivar ai kilómetre 2 se dexa

l' antiga carretera, y poch més enllá á l' esque-

rra la font del feix (que també n' hem sentit á dir

del teix), al peu de 1' esgarrifosa barada dels es-

pantats, de la que avuy, gracies á Deu, ja no `ns

en havém de servir. Se troba despréslo torrent

de la font poma (aquesta font s' ha quedat á dalt

tota soleta, al peu de la carretera vella, lo mateix

que la font del alba, després de passat lo kilóme-

tre 1), y després de quatre cents metres se passa

per sobre de la carena de Puigllubí pera entrar

en lo torrent del film, y ja som á ca 'n Massana,

que 'ns surt á l' esquerra, ahont hi ha la carrete-

ra que del Bruch per Manresa va á Castellnou

de Basella. A devant tenim lo castell Ferrón,

y en lo fondo de malniu hi havém dexat algunes

fonts, totes poch abundoses, com la del Llor, la

de la donzella y la de la vall al comensament de

la riera de Mará y Marganell.

D' ací al Bruch de Dalt per la carretera hi ha

poch més de tres kilómetres, peró hi ha algunes

dresseres, com la célebre de Manresa (per ha-

ver comensat ací '1 foch contra 'ls francesos

l' any 1803), la del torrent del Vila, y la de la

Diablera, qu' escursan un xich més lo camí.


XV -- A Santa Agna

Alçada sobre '1 nivell del mar, 832'53 mets.

Distancia dès del Monastir (pel dret), z ,zoo mets.; pel

camí de ferradura, 2,900 mets.

o camí més curt pera pujar á

l' ermita de Santa Agna es

e1 conegut per la dressera de

Sant Geroni, que en poch més

de mitj' hora porta á aquella ermita.

Aquest camí comensa á la dreta de la font del

Portal (Fig. 1, n.° 4), puja tot seguit passant

pel devant de la casa dels pobres ÿ de la porta


70

del cementiri; als pochs minuts troba un petit

dipósit cavat á la roca viva anomenat la font

dels coloms; d' aquí segueix el camí pel costat

dret del torrent de Santa María, á trossos plá,

empró ab més freqüencia pujant per esgrahons

tallats en la matexa roca, trobantse alguns passos

un xich perillosos, especialment al bàxar pera

les persones que patexen rodaments de cap,

fins arribar á un estret format per duques inmenses

roques, conegut ab lo nom de Pas dels francesos

ó Estret de Gibraltar (Fig. 4, n.° 12).

Uns 100 passos avans d' arribarhi 's bifurca '1

camí; s' ha de seguir el de l' esquerra, puig el de

la dreta aviat queda trencat, portant á un dels

antichs pohetons qu' ara está cegat.

Passat l'Estret de Gibraltar el camí continúa

accidentat, peró sens perills, fins arribar en pochs

minuts á una plasseta, á la dreta de la qual hi ha

una bauma que convida á descansar, guardant

del calor del sol y dels vents frescos, tan perjudicials

als qu' arriban suats per la fadiga de la

pujada. A má esquerra y sota aquesta plasseta

s' hi veuhen les runes de l' ermita de Santa Agna

(Fig. 4, n.° 14).

Aquí 's reunexen quatre camins: el qu' acabém

de pujar, el que continúa , cap á Sant Geroni

(Fig. 4, n.° 23), el que, passant per entre les

runes de Santa Agna, porta á les ermites de la

part esquerra de la Montanya (considerantla dividida

pel torrent de Santa María) ó sía á les ermites

de Tebas (Fig. 4, n.° 24), y per últim, el


25

Figura 4.a

TEBAIDA

I. Sant Dimas (capella).-2. Santa Creu.-3. Escala dreta.-4.

A Santa Agna (perillós).-- 5. De Santa Agna á Santa Cecilia.-

6. Santíssima Trinitat.-7. Plana la vella.-8. De Sant Benet á

la Trinitat.—g. A Sant Benet.—io. Lloch hont los ermitans

cantavan la Salve.— t 1. Dressera de Montserrat á Sant Geroni.

—I 2. Estret de Gibraltar.-13. Sant Benet.-14. Santa Agna.i

5. Sant Salvador.-16. Los flautats.-17. Cabal! Bernat y á

Sant Antoni.-18. Pla dels escursons.— 19. Als flautats.-2o.

Pla dels aucells.-21. A les artigues.-22 De Sant Benet al pla

déls aucells.-23. De Santa Agna al pia dels aucells.-24. De

Santa Agna á Tebas.-25. A Sant Geroni (ferradura).-26.

Trencabarrals.-27. Escala y font de Jacob.-28. Sant Jaume.

—29. A Sant Joan.-3o. Dressera de Sant Jaume.-31. Camí de

Sant Jaume.-32. Pla de les bruxes 6 tarántules.-33. Torrent

y camí dels avellaners (cap al Monastir).

7 I



7?

que guía á les ermites de la part dreta ó sia á la

Tebaida (Fig. 4, n.° 4).

L'ermita de Santa Agna fou reedificada (1) l' any

1498 per pi a Joana d' Aragó, filla del Rey cató-

lich y muller de D. Bernardí de Velasco, con-

destable de Castella; era la residencia del Pare

que representava al Abat de Montserrat y'1 lloch

ahont se reunían tots els ermitans pera 'ls exer-

cicis espirituals, Missa, confesions, etz. L' any

1811 fou abandonada y en part destruhida, peyó

un cop fora 'ls francesos s' habitó de nou fins

l' any 1822 en que fou abandonada definitivament.

(i) Fins llavors l' ermita estava un xich més ençó,

peró es impossible per ara fixar l' any.


XVI —A les ermites de Sant Joan,

Sant Onofre y Santa Catarina.

Alçada sobre '1 nivell del mar de Sant Joan

y Sant Onofre, 1,025 mets.

RES son els camins que poden

seguirse principalment: el

de ferradura, la dressera

propia de Sant Joan y la dres-

sera de Sant Geroni.

A) Pel camí de ferradura. (Fig. 4, n.° 25).

Distancia dès del Monastir: 3,312 mets.

Se li lia donat aquest nom per ser el que segue-

xen les caballeríes. Aquest camí comensa á la

font del Portal, passa per Sant Miquel (Exc. I) y

continúa cap á Collbató fins á trobar la fita que


74

indica '1 camí A les ermites (Exc. III, fig. 2, nú-

mero 6): se pren aqueix camí que puja fins á tras-

passar la serra llarga y baxa un xich per la ves-

sant contraria; al comensar el pla de les bruzes

ó de les tardntules (Fig. 4, n.° 32) troba á má

esquerra un caminet (Fig. 4, n.° 26) que porta

sens interrupció á l' ermita de Sant Joan; enfront

mateix d' aquest caminet á la dreta se 'n veu pu-

jar un altre (Fig. 4, n.° 33) qu' es la dressera

propia de Sant Joan ó dels avellaners, de la

que 'n parlarém aviat.

Agafant, donchs, el del' esquerra, ab poch més

d' un quart s' arriba á la capella de Sant Joan,

edificada l' any 1899, trobant avans á la dreta '1

camí que baia de Sant Jaume. Devant mateix

de la capella de Sant Joan á l',esquerra hi ha

un caminet (Fig. 5, n.° 15) que ab rápida pen-

dent va á enllaçar ab el camí de Collbató, aprop

de la font seca, com s' ha dit en l' Excursió IV.

A má dreta de la capella 's troba '1 camí que

puja á lo que avans eran ermites de Sant Joan y

Sant Onofre y avuy unides s' han convertit en

restaurant. Al comensar l' última pendent avans

d' arribar al susdit restaurant, á 1' esquerra y en

direcció oposada á nostre camí, en naix un altre

qu' als pochs passos se bifurca; el de l' esquerra

porta á l' ermita de Santa Catarina que `s veu

dessota, peró es difícil arrivarhi per la molta

brossa (Fig. 5, n.° 5), y '1 de la dreta á les miran-

des de Sant Joan (Fig. 5, n.° 2), d' ahont s' ad-

mira un magnífich panorama, especialment vers


al N-O. hont s' hi veuhen los capritxosos pichs

de les agulles.

Poch avans d' arrivar á la capella de Sant

Joan, al peu de l' ermita de Sant Onofre hi ha un

camí, en sa major part fet d' esgrahons en la ro-

ca, qu' es l' antich pera pujar á aquesta ermita

y avuy s' empelta ab el que d' ella surt pera pu-

jar á Santa Madalena.

B) Per la dressera propia de Sant Joan.

Distancia dès del Monastir, 1,410 mets.

Aquesta dressera puja ab molta pendent, no

obstant no es incómoda, es el camí més curt y

molt pintoresch.. Comensa á má dreta de la font

del Portal (Fig. 1, n.° 5), segueix un troç el ca-

mí del Via- Crucis fins á trobar un edifici de-

rruit (aprop de la VI estació del Via- Crucis), é

immediatament, després de la VII, se divideix; el

de l' esquerra continúa planejant fins á juntarse

ab el de Joan Gari (Exc. II), y es el novament

obert pera colocarhi 'Is misteris de la vía dolo-

rosa. Pera pujar á Sant Joan se pren el de la .

dreta, que tot fent esses va seguint el canal dels

avellaners (Fig. IV, n.° 33) fins á creuar el ca-

mí de ferradura que ve de Sant Miquel, al co-

mensar el pla de les tarántules, com hem dit

més amunt (A.). D' aquí 's pren el camí qu' allí

mateix hem descrit.

C) Per la dressera de Sant,Geroni. Distan-

cia dès del Monastir: 1,135 metres.

Ja hem dit (Exc. XV) qu' aquesta dressera co-

mença á la dreta de la font del Portal (Fig. 1,

75



76

n.° 4), la qual se segueix fins á Santa Agna. Co-

locats en la plasseta de que allí hem parlat, se

pren el camí de 1' esquerra (Fig. 4, n.° 24), que

passa per entre les runes de 1' ermita de Santa

Agna, atravessa '1 torrent de Santa María y va

á enllaçar ab el camí de ferradura. Quasi devant

mateix, retrocedint 4 ó 5 passos, se veu un via-

rany (Fig. 4, n.° 30) que puja, passa pel peu de

l' ermita de Sant Jaume, y continúa fins á trobar

el camí de Sant Joan, de que parlavam en la pri-

mera part d' aquesta Excursió.

L' ermita de Sant Joan data d' últims del se-

gle XVI, y la de Sant Onofre es un segle mês

vella; abdúes foren abandonades á la vinguda

dels francesos 1' any 1811.

L' ermita de Santa Catarina, que dista de Sant

Joan 220 metres, está á 985 metres sobre '1 ni-

vell del mar, era de les mês antigues, y fou aban-

donada en la matexa época que les anteriors.


XVII — A 1' ermita de Sant Jaume

Alçada sobre '1 nivell del mar, 1,032 mets.

Distancia dès del Monastir pel camí més curt (dressera

de Sant Geroni), 1,760 mets.; pel camí més llarch

(camí de ferradura y Sant Joan), 3,117 mets.

ACILMENT pot arribarse al peu

d' aquesta ermita: a) pel ca-

mí qu' acabém de .descríurer

(Exc. XVI, C.); b) per la dres-

sera propia de Sant Joan (Ib., B.)

ó '1 de ferradura, y al arribar al pla de les tarán-

tules seguir com qui vol anar á Sant Joan, retro-


78

cedint cap á Sant Jaume al trobar el camí que ve

d' aquesta ermita, com s' ha dit allí mateix; c) fi-

nalment, al arribar al pla de les tarántules,

continuar el camí de ferradura fins á trobar á

l' esquerra uns camins (Fig. 4, núms. 30 ó 31)

que van á sortir al peu de l' ermita de Sant Jau-

me. (Fig. 5, núms. 18 ó 19).

Colocats aquí 's puja á l' ermita per un viarany

que s' emparra per la roca pelada y es molt peri-

llós, per haberse fet malbé.

Aquesta ermita es antiquíssima: se conservan

memories d' ella avans de la reforma de Montse-

rrat en lo segle XV, y fou abandonada en 1811.


i

XVIII — A l' ermita de Santa Madalena

Alçada sobre '1 nivell del mar, ,o76 mets.

ER arribar á aquesta ermita

hi ha tres camins: per Sant

Joan, per la dressera de

Sant Geroni y pel camí de

ferradura.

A) Pèr Sant Joan. Distancia de San Joan:

540 metres.

Dès d' aquesta ermita, ó si 's vol sens' arriba-

hi, se puja á sa vehina de Sant Onofre pel ca-

mí qu' hem dit en 1' Excursió XV, A. D' aquí


8o

surt un camí d' esgrahons, qu' als pochs minuts

troba á má dreta al que ve de l' escala de Ja-

cob; continúa pujant nostre camí, y tot seguit

Figura 5.a

TEBAS

1. Santa Agna. 2. Sant Jaume.-3. Sant Onofre.-4. Sant Joan

(restaurant).-5. Santa Catarina.-6. Capella de Sant Joan.-7.

Santa Madalena.-8. Mirador de Santa Madalena (ermita antigua).—g.

Mirador de Sant Joan.—Io. Pas de trencabarrals.-

I I-12. A Sant Geroni (ferradura).-1 3. Camf dels avellaners.-

14. Camí nou de Sant Joan,— 15. De Sant Joan á la font seca y

Collbató.—i6. Escala y font de Jacob.—i7. A Santa Agna y

al Monastir.—i8. Dressera de Sant Jaume.—ig. Camí de Sant

Jaume (ferradura).-2o. Camí perdut.

12

f4


arriba á les runes de 1' ermita de Santa Madalena

(Fig. 5, n.° 7); el camí continúa pujant cap

á l' esquerra fins al cim del serrat, d' ahont se

domina per la part de ponent y mitjorn un extensíssim

panorama: som á la miranda de Santa

Madalena . (Fig. 5, n.° 8), qu' está á 1,132 metres

sobre '1 mar.

B) Per la dressera de Sant Geroni. Distancia

dès de Santa Agna: 1,372 mets.

Se pren el camí qu' hem recorregut en l' Excursió

XVI, C., fins á trobar el camí de ferra -

dura alguns passos endevant, á má esquerra, 's

veu un camí (Fig. 4, n.° 27) qu' en pochs minuts

y per mitj d' una boscuria encisadora porta

al peu d' una escala de 91 grahons oberts entre

duques roques, anomenada l' escala de Jacob.

Bon troç avans d' arrivarhi 's bifurca'l camí; el de

la dreta torna al camí de ferradura; aquest camí

es el que solen seguir els que de retorn de Sant

Geroni volen visitar l' ermita de Sant Joan. El de

l' esquerra es el que porta á l' escala de Jacob,

trobantse pochs passos avans d' arrivarhi en un

dels recons del camí una font cristallina y molt

fresca, qu' es la més alta de la Montanya, 1,010

metres.

Pujada l' escala de Jacob, el camí segueix

casi pla pel mitj d' una petita y hermosa fondalada,

fins á empeltarse ab el que puja de Sant

Onofre y Sant Joan.

C) Pel camí de ferradura. Distancia del Monastir:

4,000 mets.

6

81


82

Se segueix dit camí, del que hem parlat tantes

vegades fins á topar al que, com acabém de dir

més amunt, porta á l' escala de Jacob, ó 's pot

passar per Sant Jaume ó per Sant Joan.

L' ermita de Santa Madalena, que primitiva-

ment estava edificada en lo punt en que avuy se

troba '1 mirador, ó sota d' ell, fou edificada en

eix lloch l' any 1498 pel V. P. Cisneros, per

ésser mês saludable que l' anterior, y fou aban-

donada com quasi totes les demés l' any 1811.


XIX — A I' ermita de Sant Geroni.

Alçada sobre '1 nivell del mar, 1,235`73 mete.

os son els camins principals

que dès del Monastir portan

á Sant Geroni; el de ferra-

dura y la dressera.

A) Pel camí de ferradura. Dis-

tancia dès del Monastir: 5,144 mets.

Havent seguit aquest camí fins á trobar el de

l' escala de Jacob (Exc. XVIII, B.), se continúa

arrivant ben prompte á un estret obert entre du-


8 4

gues roques conegut ab el nom de Trencabarrals

(1) (Fig. 4, n.° 26); poch avans d' aquest estret, á

má esquerra, 's troba un viarany que ve de l' es-

cala de Jacob. Continuant el camí de ferradura,

en poca estona s' arriva á una plasseta anomena-

da Pla dels aucells (Fig. 4, n.° 20). La sombra

dels arbres y 'Is banchs rústechs qu' aquí s' hi

han fet convidan á reposar, y durant l' istíu acos-

tuma á trobarshi algú que despatxa senzills re-

frescos, aprofitant l' aygua d' una petita cister-

na que 's troba en el mitj del torrent de Santa

María, á pochs passos més avall de la susdita

plasseta.

Al pla dels aucells hi fan cap cinch camins:

el de ferradura qu' acabém de seguir; la conti-

nuació del mateix que va cap á Sant Geroni (Fi-

gura 4, n.° 25); la dressera de Sant Geroni

(Fig. 4, n.° 23), que puja de Santa Agna y , des-

emboca al pla dels aucells, al costat dret del

de ferradura ,que 'ns ha portat aquí; un viarany

(Fig. 4, n.° 19) que 's veu á la dreta del torrent

que fa cap als Flautats, empeltantse ab el que

veurém que va de Sant Salvador á Sant Antoni

(Exc. XX y XXII), y per fi un altre caminet (Fi-

gura 4, n.° 21) que, sortint del pla dels au-

(i) Segons un manuscrit del P. Joana d' últims del

segle XVIII ó primers del XIX, sembla que avans de la

vinguda dels francesos se donaba '1 nom de Trencabarrals

al estret que avuy s' anomena Estret de Gibraltar

ó Pas dels francesos.


cells, á l' esquerra, puja fins al cap de munt de

la serra, que fins açí té '1 nom de les paparres,

y tot seguit baia per la vertent occidental de la

Montanya, passant per 1-' antiga alta; y arriva

á la Vinya nova, si s' agafa l' empelt .qu' en els

pollegons se junta ab el camí del pont; ó á la

rabassa d' en Bertrán, molt aprop de Collbató,

si se segueix per 1' antiga baia.

Descansats ja, s' emprén de nou el camí, con-

tinuant el de ferradura (Fig. 4, n.° 25), y des-

prés de passar de llarch á llarch el pla dels es-

cursons (Fig. 4, n.° 18); á la mitj' hora escas-

sa 's troba altra plasseta que 'n diuhen les bas-

ses de Sant Antoni, á má dreta de la qual hi ha

un caminet que porta á l' ermita de. Sant Antoni, .

quals runes se veuhen al devant al cim d' unes

roques. Pochs minuts més amunt, á l' esquerra,

surt l' antich camí que ve de Collbató, anomenat

camí del Pont ó també de les paparres, per

atravessar la serra coneguda ab aquest nom y

una mica més endevant, á l' esquerra s' hi junta

el camí que ve de Sant Salvador, qu' en aquest

indret ab prou feynes se coneix, y es difícil de

seguir.

El camí de Sant Geroni 's bifurca al arribar

á la vista de la capella del Sant; el de l' esquerra

puja al restaurant y '1 de la dreta continúa

fins á 1a capella (1,159 mets.).

Enfront mateix d' aquésta naxen dos camins

diametralment oposats; el de la dreta va cap al

tossal d' aquell costat, se pot arrivar al cim d' una ,

85


86

d' aquelles roques, anomenada mirador del mo-

ro (1,164 metres), al costat del Montcau o roca

del moro; y si avans d' arrivarhi 's pren un co-

rriol que baxa pel fondo del torrent un xich á

l' esquerra, passarém pel canal de Sant Geroni

(Fig. 3, n.° 21) fins á Santa Cecilia (Exc. XII,

C.); el de l' esquerra guía al restaurant (ermita

antiga), passa per entre 'ls edificis y con tinúa

fins á la miranda de Sant Geroni, punt més alt

de la Montanya (1,235'73 metres sobre '1 mar),

ahont fa dos anys s' hi ha construhit un petit edi-

fici mirador, disfrutantse dès d' aquí un extensís-

sim panorama per tots quatre costats. Devant

d' aquest mirador, en direcció N. O. se poden

sentir els célebres ecos de Sant Geroni, formats

principalment pel Montgrós, Roca plana dels

llamps, y altres vehines.

B) Per la dressera. Distancia del Monastir:

3,588 metres.

Arribats á Santa Agna (Exc. XV), se pren el

camí (Fig. 4, n.° 23) d' enfront al que 'ns ha

portat aquí, el qual se continúa sens interrupció

fins al pla dels aucells. Dès d' aquí á Sant Ge-

roni se segueix el qu' hem descrit en la primera

part d' aquesta excursió.

L' ermita de Sant Geroni era molt antiga, mes

per molts anys queda arrunada fins al 1590

en que hi fou restablerta la vida eremítica. Fou

destruhida com les demés l' any 1811. La cape-

lla que s' ha edificat un xich més avall al comen-

çament del torrent de Santa María fou constru-


hida l' any 1891. Antigament, al cim del tot de

la Montanya hi havia un altra capelleta dedicada

á la Mare de Deu, y s' anomenava Santa María

la més alta: d' ella no 'n queda rastre, puig al-

guna senyal qu' encara s' hi veya ha quedat es-

borrada al fer les obres del nou mirador.

41;

87


XX — A l' ermita de Sant Antoni

y al Caball-Bernat

Alçada sobre '1 nivell del mar, 1,084 mets,

Distancia dès del Monastir, 1,256 mets.

vi vulga arribar á aquesta

ermita, seguirá 'Is matexos

camins de l' excursió ante-

rior fins á trobar les Basses de

SanttAntoni, ahont veurá á ma dreta

un caminet que puja cap á 1' ermita del. Sant

anacoreta. A mitja pujada 's creua ab el


que ve de Sant Salvádor (Exc. XXII, fig. 4,

n.° 16), y poch avans d' arribar á l' ermita, qual

pujada es un xich difícil, se troba á l' esquerra

un viarány, que donant la volta á una d' aquelles

roques, condueix als ecos de Sant Antoni. Es

bon xich perillós.

L' ermita de Sant Antoni, qu' era també de les

més antigues de Montserrat, fou arreglada de

nou l' any 1498; en 1811 fou convertida en dipó-

sit militar, lo qual fou motiu de que'ls francesos

la destruhissen quasi be del tot.

Si desde Sant Antoni algú vol anar á fer una

visita al Caball Bernat, es fácil; n' hi ha prou en

agafar lo camí que 's troba á mitja pujada cap á

Sant Salvador, y á uns vuytanta passos s' hi veu

un petit caminet á l' esquerra (Fig. 4, n.° 17)

que porta al peu mateix de la roca, si be no con-

vé acostarshi, perque á dreta y esquerra hi ha

dos grossos abims que esferehexen. Dès d' aç

fins á la punta '1 Caball Bernat té 66'12 metres

d' alçaria; total de metres, 1,098 sobre '1 nivell

del mar.

8 9


XXI— A l' ermita de Sant Benet

Alçada sobre '1 nivell del mar, 958 mets.

Distancia dès de Santa Agna, 252 mets.

AQUESTA ermita y á les demés

de la Tebaida, el camí més

dret pera pujarhi es 1' escala dre-

ta (Fig. 4, n.° 5); empró es molt fati-

gos, y privat al públich, puig comensant en els

horts interiors del Convent puja per uns 900 es-

grahons, oberts la major part á la roca viva; en

sa meytat es tancat per una rexa de ferro qu' im-

pideix el pas: va á sortir l' escala dreta al camí

que de Santa Creu guía á Sant Dimas. Fou ober-


91

ta aquesta escala en 1499, costant 200 ducats

(125 duros) y la manutenció dels trevalladors.

Pera pujar, donchs, á aquestes ermites, el ca-

mí més á propósit y fins cómodo es la dressera

de Sant Geroni (Exc. XIV), la qual se segueix

fins arrivar á la plasseta de Santa Agna (Figura

4, n.° 14). Al ser aquí, si 's vol anar á Sant Be-

net, s' agafa '1 camí de la dreta (Fig. 4, n.° 9),

qu' es borrat en un principi perque puja per la

roca pelada; á uns 180 passos se troba á la dre-

ta del camí una petita plassa de forma mitj ro-

dona (Fig. 4, n.° 10), qu' es el lloch ahont els

ermitans venían en professó y resant les lletanies

els dies que 's reunían á Santa Agna: aquí can-

tavan la Salve, y s' entornavan després en pro

fessó cap á Santa Agna, continuant lo reso de

les lletanies. Dés d' aquesta especie de balcó 's

veu perfectament el Monastir y se sent molt be,

especialment en les hores quietes de la nit, als

que conversan en les piasses del Santuari.

Quatre ó cinch passos més enllá 's bifurca '1

camí; el de la dreta porta sens interrupció á

l' ermita de Santa Creu, empró, malgrat d' ésser

el més curt, no l' aconsellém á ningú, per tenir

dos ó tres passos moltíssim perillosos, máxime

podentse seguir altres dos camins més bons, dels

que parlarém en son lloch; el de l' esquerra (Fi-

gura 4, n.° 9), puja fins á trobar altra bifurca-

ció; en aquésta el camí de la dreta condueix al

pla de la Trinitat ó plana la vella, y 1 de l' es-

querra es el que puja fins á Sant Benet, no sens


92

dividirse de nou al ser al pla terré de l' ermita:

si seguissem cap á la dreta, arribariam á l' ermi-

ta de la Santíssima Trinitat, y trovariam lo ca-

'mg de la de Sant Salvador.

L' ermita de Sant Benet era la més moderna;

fou edificada l' any 1536 pel Pare Abat D. Pere

de Burgos, lo primer d' aqueix nom, perque ha-

venthi moltes indulgencies concedides als qui vi-

sitessin cinch ermites de Montserrat, procurá

que n' hi haguessin cinch de molt properes y en

lloch cómodo pera facilitarho á tothom. Aques-

tes cinch ermites, eran: Santa Creu, Sant Dimas,

la Santíssima Trinitat, Sant Benet y Santa Ag-

na. En sa capella hi havia un altar dedicat á San-

ta Escolástica, germana del Pare Sant Benet; y

en aquest día venían los ermitans á celebrarhi la

festa, no poguentho fer en lo día de Sant Benet,

perque per ser festa tant principal baxavan tots

al Monastir. Fou derruhida l' any 1811; reedifi-

cada més tart junt ab quatre més: Sant Dimas,

la Santíssima Trinitat, Sant Salvador y Santa

Agna, fou abandonada definitivament en 1822,

per lo que 's dirá en la Santíssima Trinitat (Ex-

cursió XXIII). Avans d' arrivar á l' ermita s' hi

troban encara alguns troços de camí molt ben

empedrat.


ay, -----

XXII = A l' ermita de Sant Salvador

Alçada sobre '1 nivell del mar, r ,o83 mets.

Distancia dès de Sant Benet, 693 mets.

ACABA de dir al final de l' ex-

cursió anterior, que seguint

LiApo el 'camí de la dreta (Fig. 4,

n.° 8), al ser al pla terré de l' ermita

de Sant Benet, fariam cap á l' ermita de la San-

tíssima Trinitat. Agafém, donchs, aquest camí,

y en el seu primer ters trobarém á l' esquerra un

camí molt dret, y en alguns puestos molt ben

empedrat (Fig. 4, n.° 7), que va pujant fent

4


S4

esses fins á 1 . ermita de Sant Salvador. D' aques-

ta ermita surt un camí (Fig. 4, n.° 16) bastant

,pla, qu' atravessant lo coll dels flautats, passa

per sobre la canal plana, pel peu de la roca dels

falcons, y arriva fins casi al peu del Caball

Bernat, y 's troba ab lo camí de Sant Antoni

(Exc. XX); se pot seguir endevant fins al camí

de ferradura (Exc. XIX, A.), ahont termenava,

mes avuy aquest últim troç es molt perdedor.

En aqúesta ermita, y dins d' una cova oberta á

la roca viva s' hi veu una escletxa de dalt baix

que parteix pel mitj els codols del pinyolench,

fenómen que 'ls geólechs no saben pas prou

com explicar. Dins d' aquesta bauma hi havia

un' altra capella dedicada al Sant Naxement, y

per la típica figura de l' imatje, de Sant Joseph

que vestit de pelegrí y ab lo barret á la má sem-,

blava que demanés caritat, fou causa de que en

algún manuscrit dels segles XVII y XVIII, y fins

en altres documents hajám vist aquexa ermita ab

lo nom de Sant Joseph en compte del seu propi

de Sant Salvador. •

L' ermita de Sant Salvador es de les més an-

tigues y data d' avans del segle XIII, si be que

tal vegada no estava edificada en aqueix mateix

lloch: abandonada com les demés en 1811, fou

habitada de nou fins al 1822.


^_ r

• 111r.rti

^ ^r..w.•.,^ ^` ^^••w^^, .

M W

.•'^w^w

i /^'/^ ^^, r^_ n 42#004?-1 . i ^^'^-= ^ ^^^"^,^

l ^^j .

^


96

tat ó plana la vella. Al arribar sota l' ermita de

la Trinitat el camí 's parteix; tirant cap á la dre-

ta baxaríam á les ermites de Santa Creu y Sant

Dimas; pujant cap á l' esquerra arribarém á l' er-

mita de la Santíssima Trinitat (Fig. 4, n.° 6); mes

avans d' arribarhi encara 's torna á dividir el ca-

mí, proporcionantnos la divisió de la dreta un ca-

mí (Fig. 4, n.° 5) que es casi sempre pla y un dels

mellors y més atractívols de la Montanya, y que

recorreguent la major part de la vessant N-E. de

la matexa, condueix á la carretera de Santa Ce-

cilia (Exc. XI, A.) á uns 400 mts. avans d' arrivar

á aquest antich monastir. Aquest camí es molt

deliciós al istíu y fácil de seguir, malgrat de tro-

barse durant el trajecte varis caminets dels lle-

nyatayres que no portan en lloch, puig el verda -

der sobresurt sempre dels altres: passa per sota '1

Cahall Bernat, pel pas de l' arrel, y en sois úl-

tim troç pel lloch anomenat Bateria alta del

Hospitalet, ahont se descubrexen encare. restos

d' un edifici enrunat.

L' ermita de la Santíssima Trinitat data del

any 1625, feta pel abat P. Beda PI, trasladantla

uns cent passos més ençá del lloch hont era

avans; la capella fou feta cap al any 1646. En-

tre ' is célebres ermitans bo es recordar á Fra

Bernat Boyl, que fou lo primer que evangelisá

l' América. Abandonada en 1811, fou una de les

en que s' hi restablí la vida eremítica, fins que '1

24 d' Abril de 1822 lo P. ermitá Gaspar Soler

(P. Jordi), fou assessinat y llançat á la cisterna


97

hont fou trobat tres días després. Aqueix crim

mogué als Superiors á no perniétrer que 'Is altres

quatre ermitans continuessen tots sols eñ la Mon-

tanya, y axís termená aquexa mena de vida,

que tanta gloria doná á Montserrat en la terra y

tants Sants al cel.


XXIV — A l' ermita de Santa Creu

Alçada sobre nivell del mar, 895 mets.

Distancia dès del Monastir per Santa Agna, 780 mets.

A hem dit (Exc. XXI) que no

aconsellavam á ningú '1 camf

allí mencionat, que porta di-

rectament: á aquesta ermita:

per los:tant rel millor camí] es ;el que

allí mateix; hem dit que guiava :al pla de la

Triaitat, que 's bifurca al arribar aquí; el

de la dreta que baxa, condueix á l' ermita de

Santa Creu, empró avans d' arribarhi 's parteix


99

de nou; el de la dreta baxa directament á la dita

ermita, y '1 de l' esquerra enliassa més avall ab el

camí que de Santa Creu va á Sant Dimas, lle-

vant mateix del que puja de I' escala dreta.

Aquesta ermita, dita també de Santa Elena,

era la més propera al Monastir (pujanthi per

l' escala dreta) y de les més ben situades; per

axó ordinariament posavan en ella 'ls ermitans

de més edat: fou destruhida l' any 1811, y no

tornó á ésser reedificada.

o


XXV — A l' ermita de Sant Dimas

(lo bon lladre)

Alçada sobre '1 nivell del mar, 920 mets.

Distancia dès de Santa Creu, i6o mets.

OSATS en l' ermita de Santa

Creu (Exc. XXII), el camí

surt d° aquí en direcció N-E.,

trobantse als pochs passos

á la dreta ab el que puja de l' escala

dreta y á l' esquerra ab el que baxa de plana la

vella, dels quals n' hem fet menció al final de

l' excursió anterior.

Avans d' arribar á Sant Dimas, en l' últim án-

gul sortint del camí, á la dreta hi ha un viarany

que ab prou feynes se distingeix, que guía á la

nomenada ermita, castell ó cova del diable


I 0

(813 mets. sobre '1 mar). Es un camí molt dolent,

difícil y perillós.

Poch avans d' arribar á l' ermita de Sant Di-

mas, á la dreta y al costat d' una gran roca y

sobre del hortet se veuhen encare rebrolls de

l' alsina en la que dos desventurats francesos

intentaren penjar á l' Imatje de la Moreneta

l' any 1811, quedant un d' ells mort al acte, y al-

cansant al altre la misericordia de María temps

pera arrepentirse com ho feu confessant son pe-

cat; com si María volgués recordar ab aqueix

prodigi, cabalment en l' ermita dedicada al be-

naventurat lladre que sapigué serho fins pera

robar lo cel, el que 's feu en el Calvari ab els

dos lladres que foren crucificats ab nostre Re-

demptor diví.

Lo lloch d' exa ermita fou antigament lo cas-

tell Montsiat, més tart amagatall de lladres, per

lo que al convertirlo ab ermita se 'I dedica a

Sant Dimas, lo bon lladre. En 1811, 1' inglés

Creen lo convertí en fortí, peró fou vençut: hi

fou després restablerta la vida eremítica fins

l' any 1822. Aquí feu sa confessió general Sant

Ignasi de Loyola. Es l' ermita quals runes son més

ben conservades, y en 1893 una senyora francesa

cuydá de ferhi de nou la capella que avuy resta

oberta al culte.

L' ermita, cova ó castell del Diable, coneguda

axis pel vulgo que diu que '1 dimoni estava aquí

fent veure que era ermita quan tenta á Garí, da-

ta del segle XIII, y sembla era l' atalaya baxa

del Castell Montsiat.


XXVI— Cain antich de la Santa Cova

(Escala nova de les monjes) (i)

AQUEST camí se 'n deya

també Escala nova de les

monjes, pera distingiria de

l' antiga, que veurém en l' excur-

sió següent, y fins l' any 1631 era '1

que havían de seguir els que del Santuari volían

baxar á visitar la Santa Cova.

(I) Encara que 'is camins qu' aném á ressenyar en

aquestes últimes excursions han perdut sa importancia

per haverse 'n obert de més viables, no 'Is volém dexar

de mencionar, pera que no se 'n perdi la memoria, ja

qu' están plens de tants recorts histórichs y han vist

passar per ells á nostres avis.



103

L' escala nova de les monjes s' agafava fins

ara fá pochs anys devant de la capella dels Sants

Apóstols al N. ; aquest comensament del camí fou

tapat per les runes y terra, y avuy comensa al

cap d' avall dels jardinets que rodejant la capella

al S., dona mitja volta cap al N-E. y enliassa

ab l' antich en les propies escales de les monjes,

després segueix planejant en direcció de

mitjorn fins á trobar la dressera de Monistrol,

devant la roca dels corps, baxa per la dressera

(Exc. VI, C.), y al arribar á la Trona se pren el

camí cap á la dreta, dona la volta pel peu

d' aquesta roca, traspassa '1 soley dels pins,

que comensa per aquí (avuy casi no n' hi cap de pi

en tot el soley), y 's dirigeix á trobar el torrent de

Santa Maria, passant per aprop de les coves ronyoses;

atravessa '1 torrent en mitj de moreres, y

puja á enllassar ab el camí actual de la Santa Cova,

devant del tercer Misteri de dolor, ' pas que

antigament havia sigut molt difícil y per açó 'n

deyan camí del mal grabó, empró avuy ja quasi

es impossible á causa de la paret que s' ha fet á

lo llarch del camí de la Santa Cova.


XXVII — Dressera de la font de la Massanera

(Escala antiga de les monjes y antiquíssim

camí de la Santa Cova)

o sabém ahónt aquest camí

comensava avans d' obrir -

se la carretera de Santa

Cecilia (1697) y de Monistrol

(1860), empró creyém que comen-

saría devant de la capella _dels Sants Apóstols,

seguiría un troç lo qu' ara es carretera y baxa-

ría á trobar el .11och ahont avuy comensa, qu' es

en la Costa dels espantats y barranch dels


t(/5

ases, en la carretera de Monistrol, á uns 500

metres passada la capella dels Sants Apóstols

(Exc. VII, A.). Baxa pel torrent fins á creuar

la vía, junt á la primera caseta del cremallera.

Aquest troç, que no fá molts anys se conservaba

en bon estat, avuy está destrossat de tal manera,

qu' es molt difícil y perillós el baxarhi.

Es l' escala antiga de les monjes.

Al arribar al cremallera 's tira un xich amunt

per la matexa vía, y á l' esquerra_ (pujant) se veu

un caminet (Exc. VII, B.) que va á la font de la

Massanera, actualment sempre seca, per la matexa

rahó que la font de mitj camí (Exc.

VII, C.).

D' aquí, tirant cap á . mitjorn, surt un camiñet

que va á juntarse ab el de l' escala nova de les

monjes, avans d' arribar á la dressera de Mo-

nistrol, continuant dès d' aÇí á la Santa Cova

(Exc: anterior). Mes á má esquerra de la font

ne surt un altre que baxa pel torrent de la Mas-

sanera y acaba á la dressera de Monistrol, molt

aprop de 1a font de mitj camí (Exc. VII, C.).

Aquest fou lo més primitíu camí pera anar á

la Santa Cova, dexant de comptar lo que passa

per derrera de Sant Miquel (Exc. IV y V, B.),

que es lo que feu lo Bisbe Gothmar al haver

trobat tant bell tresor.


XXVIII — Dressera de 'n Janon

ó de les Guilleumes

A dressera de 'n Janon, avans

de la construcció de la ca-

rretera de Monistrol (1860)

comensava en la de Santa Ce-

cilia, al costat de la roca dels

Angels (Exc. XI, B.) y baxava per la carena, en

mitj d' exuberant vegetació, qual troç avuy se

conserva. Ara atravessa la carretera' de Monis-

trol un xich més avail de la font del gat, en el

ángul, avans d' arribar al torrent de Cabal! Ber-


107

nat, tira cap á l' esquerra, y quan es al mitj de

dit torrent, al trobar una fita de demarcació dels

límits dels municipis de Monistrol y Marganell,

se junta ab un altre camí que ve de la part opo-

sada y comensa en la carretera de Monistrol,

uns 200 passos avans de la Masía de la Creu,

(aquést es menys perdedor).

D' aquí baxa sempre per l' esquerra del torrent

fins á trobar á má dreta la font de `n fanon, se-

gueix baxant fins á 1a vía y continuava avans de

dret pel mateix torrent cap á la font de les Gui-

lleumes. Avuy, per anar á aquesta font es precís

continuar per la vía, y al passar la-segona case-

ta de la vía ja 's veu á la dreta lo camí que por-

ta á la font de les Guilleumes, com hem dit en

l' Excursió VII, B. D' aquesta font el camí se-

gueix pel mateix torrent de Caball Bernat fins a

enllassar ab la carretera de Monistrol, á cosa

d' un kilómetre de la vila.


Ï :

XXIX — Dress_era del Angel

ou '1 camí de ferradura més

a. viable pera pujar de Monis-

trol á Montserrat mentres no

hi hagué la actual carretera de Monis-

trol (1860), y fins el 1697, en que 's feu

la carretera de ca 'n Massana, la dressera del

Angel y '1 camí de Collbató eran els únichs

camins de ferradura _que pujavan al Santuari.

Avans del 1697 no sabém per ahónt passava lo

camí que anava á Santa Cecilia; mes estúdiant

la topografía de la Montanya, sembla que segui-

ria -lo camí actual dels Degotalls, y al arribar al

pedrís dels bisbes baxaría á lo que després fou


109

carretera de Santa Cecilia, seguint poch més

menys els matexos indrets, juntantse á la roca

dels Angels ab la dressera de `n fanon, y un

kilómetre més enllá, al arribar al ángul sortint

després del torrent de Caball Bernat, á má dreta

trobava el camí propiament dit la dressera del

Angel (Exc. XI, A.). Aqui s' agafa avuy y baxa

llavors per la carena de la serra de Canfranch,

atravessa Ia carretera de Monistrol entre la Ma-

sía de la Creu y 1' Hotel Ælarcet (Exc. VI, A.),

passat el qual torna á baxar per la carena, y

altre vegada atravessa la matexa carretera poch

avans del pas nivell, baxa per 1a carena del

Angel, atravessa el cremallera per sobre un pe-

tit túnel (la inineta), passa tocant á la c_ apella

del Angel, d' ahont li ve '1 nom, y entra á la vila

pel carrer del Angel.

Aquest camí en sa major part está encara molt

ben conservat, y fins empedrat en alguns indrets,

y es molt seguit dels vianants. Es quasi segur

que per ell baxá Sant Ignasi al dirigirse á la ciu-

tat de Manresa.

^


XXX — Camí del Pont

QUEST camí está encare en

molt bon estat, puig els en-

carregats del restaurant de Sant

Geroni '1 van arreglant, ja qu' es el

qu' ells aprofitan pera pujar á aquesta ermita

desde Collbató.

Emprenentlo per la baxada, comensa en el ca-

mi de Sant Geroni (Exc. XIX, A.), poch més

amunt de les basses de Sant Antoni; y traspas-

sada la serra de les paparres, als 180 metres

comensa á baxar rápidament, passa per devant


III

del clot de la sajulida, que '1 dexa á la dreta,

:y aquí se li junta el camí de 1a sajulida, que ve

del camí dels francesos. En aquests indrets, á

pochs passos fora del camí y á má dreta, hi ha un

dels més famosos pohetons de la Montanya. Se-

guint camí avall se passa per la font de la mur-

dela (es una petita bassa d' aygua dins de la ro-

ca), per roca mala y pels pullegons, ahont se

junta ab el camí que baxa per l' antiga alta,

qu' hem dit (Exc. XIX, A.) comensava en el pla

dels aucells. D' aquí 'I nostre camí entra en el

torrent del Pont, y poch avans d' arribar á baix

al pla 's troba una gran roca que, estrebant so-

bre 'Is dos costats del torrent, forma un magní-

fich pont, qu' es lo qu' ha donat nom al torrent

y al camí. Pochs minuts més avall se veu á má

dreta l' antiga casa coneguda per la Vinya nova.

Per arribar á Collbató no es necessari baxar

fins aquesta casa, sino qu' al arribar casi al pla,

segueix cap á l' esquerra un camí que arrán de

de la Montanya porta fins á Collbató. També

desde la Vinya nova hi ha altre camí carreter en

la matexa direcció qu' entra al susdit poble.


XXXI — Camí dels francesos

s uñ camí no gens dolent, pe-

ra pujar del Bruch á Sant

Geroni, empró s' ha d' ésser

un bon práctich del terreno pera

no perdies. El nom 1' ha pres d' haver

pujat per ell, el 25 de Juliol de 1811, guiades

per un traydor, les tropes napoleóniques, ab lo

qual els hi fou fácil apoderarse dels ilochs forti-

ficats pels espanyols en diferents indrets de la

Montanya.

De baxada desde Sant Geroni comensa uns

100 metres més avall del restaurant, tocant á

una roca que marca els limits antichs dels munici-

i


I13

pis de Monistrol, Bruch y Collbató, molt aprop

de l' aubarda castellana; baxa per la pleta, se-

guint la vessant esquerra del torrent del mitjdía;

y al arribar á unes roques anomenades cova de

la palla (1), se troba á má esquerra un viarany

que, passant pel clot de la sajulida, enliassa ab

el camí del Pont (Exc. XXX).

El camí segueix baxant pel costat esquerra

del torrent de mitjdía, el cual dexa mitj kilóme-

tre més avall pera torsar més cap á l' esquerra,

travessa el serrat dels tudons y passa per

aprop del bassal dels gats, sota la socarrada,

terminant no ,lluny de ca 'n Jorba, masía antiga

y molt célebre per haverhi estat amagada la Mo-

reneta per espay de nou anys, desde 1835 á 1844.

(i) Després de passada la cova de la palla s' hi veu

á má dreta un caminet que porta dretament al torrent

de mitjdía, y dès d' ací un bon práctich del terreno podría

anar al Montgrós, fonts de la cadireta y la cajoleta,

á les comes dels naps de dalt y de baix, etz. Pera anar á

tots exos punts sería més cómodo y segur ferne una

excursió especial, sortint acompanyat de bons guíes

de ca 'n Jorba, y pujar pel torrent de mitjdía; pera tot

axó 's necessita un bon guía, com s' ha dit en la Excursió

XII, E.


XXXII — Dressera de Gari

OCANT al pujol, vora del po-

ble de Collbató, comensa

l' antiquíssim camí conegut

per la dressera de tarí. Es de

molt mal fer, y sense un práctich no

sols no l' aconsellém á ningú, sino que resulta

impossible passarhi sens perill de trencarshi

el coll. Feta aquesta observació, aném á des-

criure 'l.

Sortint, donchs, de Collbató pel pujol s' enfi-

la de dret per entre les roques per uns esgra-

hons, avuy casi desfets, oberts á la roca viva,

fins arribar al camí de ferradura de Collbató á


115

Montserrat (Exc. V, 13.), sota del lloch anome-

nat les voltes.

En tres ó quatre punts del camí 's troban clots

en la roca, com petjades humanes, que l' imagi-

nació popular les hi ha donat el nom de petjades

de Garí, y en altre punt ha vist el poble la cadi-

ra ó llit de Garí en un seti natural que fa la ro-

ca, y que convida molt be á descansar.


XXXIII — Antich camí de la Vinya nova

OLT Poch se conserva d' eix

camí, si no es lo primer troç,

ó sia, lo canal dels avella-

ners, que arriba fins al pla de les

tarántules, en el camí de ferra-

dura que va á Sant Geroni (Exc. XVII, B.) y

serveix de dressera cap á Sant Joan.

Com avans no estava obert el camí que desde

lo pla de les tarántules va directament á Sant

Joan, s' havia de donar la volta cap á Sant Jau-

me (Exc. XVIII) pel camí de ferradura y seguir

després cap á Sant Joan (Fig. 4, n.° 31).


117

Se continuava '1 camí com qui va á Santa Ca-

tarina, y poch avans d' arribarhi, en mitj de flo-

resta exuberant, s' obria lo camí de que parlém,

daba la volta al cingle de la miranda de Sant

Joan, per entre duques roques ahont encara s' hi

veuhen vestigis dels esgrahons tallats á la roca

viva; pren la direcció de ponent, passa per aprop

del bassal dels corps, y baxant per una d' aque-

11es canals se junta á l' antiga baia en lo se-

rrat d' en Muntaner ab el camí que baxa de l' ar-

tiga alta y arriba fins á la rabassa cl' en Ber-

Ircín (Exc. XVIII, A.) prop de Collbató.


XXXIV—Camins de les canals

E 'n diuhen les canals (vejes

lo mapa) les últimes vessants

de la Serra llarga, derrera de la

Santa Cova, que vista de lluny sembla

ésser lo timó que dirigeix tota la nau de la Mon-

tanya de Montserrat envers lo N.-O.

Per anarhi desde Monistrol (1) hi ha dos ca-


( La Montanya de Montserrat en la part del Mo-

nastir está dividida en forma de grahons, d' una alçada

próxima de cent metres cada hú: lo pie dalt-de tot es

plana la vella (ermites de la Santíssima Trinitat, Sant

Benet, Santa Creu y Sant Dimas); lo segón es lo Monas-


. 1$9

mins: lo -propi de les canals es lo de baix, y prou

bo; aquést passa per sota les matexes canals, do-

na la volta y va á sortir en lo clot de la Bellaso-.

na, en lo fitxat (Exc. V, A., y Exc. VI, A.).

L' altre, que també es un xich bo, passa pel

esgrahó més amunt y va á sortir al mitj mateix

de les canals, ahont se troba ab lo camí de la'

font de la Noguera (Exc. IX) y no passa més

enllá, de manera que un, ó ha de pujar cap amunt

(Santa Cova), ó cap avall, hont trobará lo camí

de baix de les canals.

Lo camí de dalt de les canals (que nosaltres

també 'n dihém ab més propietat lo camí dels

pins, perque passa pel mitj d' una pineda), se

agafa bon tros més amunt de les girades en la

dressera de Monistrol (Exc. VII), segueix sem-

pre planejant y donant voltes seguint les torren-

teres de la Montanya, al cap d' un quart ó poch

més travessa '1 camí de ca 'n Gomis (Excursió

tir, capelles de Sant Iscle, Sants Apóstols, y fins á Sant

Miquel; lo tercer es la roca dels corps, part superior del

camí de la Santa Cova; lo quart es lo camí antich de la

Santa Cova, part inferior del actual y capella de la Santa

Cova; lo quint es lo camí de dalt de les canals (o

camí dels pins); lo sisé es lo camí propi de les canals

(camí de baix); y '1 seté son les fexades d' oliveres,

hont s' hi troban recorts del camí antich de Collbató á

Monistrol, y avuy hi ha la carretera de Collbató y la

d' Esparraguera.


120

VIII). Ve després lo pas del llop, se troban al-

gunes de les coves ronyoses que servexen pera

descans dels remats y travessa '1 torrent de San-

ta María, uns cent quaranta metres més avall del

camí de la Santa Cova, entra després en la pine-

da (1) de que havém parlat més amunt, que tra-

'vessa de llarch á llarch, y en mitj de bosch y

mata, sota mateix de la Santa Cova 's troba ab lo

camí de la Noguera.

Lo camí de baix de les canals, que es lo pro-

pi y molt més bo, s' agafa en la dressera de Mo-

nistrol al comens de les girades (2), passa per

sota la font groga, y seguint endevant en lo to-

rrent vinent ó torrent de muyapans s' ha de sal-

tar cap avall, hont passa per dessota la font de

muyapans y un xich més enllá, pujant d' un modo

molt planer 'per dessobre la colonia Gomis; aquí

el camí ja no es gens perdedor, puja sempre, pe-

ró molt suaument, pel mitj d' oliveres y travessa

el torrent de Santa María, passa per dessota la

font de la cova y 'I camp dels maduxers, y en-

(1) Avuy s' ha fet prou comú de dirne d' aquí '1

soley dels pins, puig en lo lloch fins ara conegut per

aquest nom (Exc. XXVI), ja no s' hi troba aplicació.

(2) Pels voltants de Monistrol hi ha tan gran nombre

de camins y caminets, que un s' hi pert fácilment si no

n' es molt práctich; per axó si algú vol fer eix camí, li

recomaném que '1 fassa al revés, sortint de la font de les

guineus y tot planejant y descansat anirá á sortir prop

de la font del Arola, mitj kilómetre ans d' arrivar

Monistrol per la carretera de Collbató y Esparraguera.


I2I

tra en un magnífich bosquet, dès d' ahont se mira

perfectament lo Monastir. Poch avans d' arrivar

a. la font del Barraquer (font molt antiga feta ab

tres lloses en forma de barraqueta) se troba ab

lo camí que pel mitj del bosch baxa de la Santa

Cova a la font de la Noguera (Exc. IX), van ple-

gats un troç molt petit, y desseguida 's parte-

xen: lo de la esquerra baxa cap á la carretera

nova de Collbató y al riu (font de la Noguera), y

el de la dreta, sempre planejant, va á donar la vol-

ta per sota les canals, tinguent sempre á sos

peus la carretera de Collbató, y al girar cap á

mitjdía entra en lo clot de la Bellasona, travessat

lo qual se troba: á má esquerra '1 furat, al de-

vant lo camí de les coves, y á má dreta lo camí

que baxa de Sant Miquel; en lo fondo del torrent

agafada á la Montanya, hi ha la font de les gai-

neus (Exc. V y VI).


XXXV — Excursió á totes les ermites

44141 1 41i cm son moltes les persones

que ab lo menor temps possi-

ble desitjan visitar la part alta

de la Montanya, aném á férioshi un

itinerari ab que pugan cumplir llur

desitj, avisantlos tant solsament que pera ferho

se necessita un día beircomplert.

Sortint del Monastir (Fig.1), segons llurs for-

ces, poden pujar pel torrent dels avellaners

(n.° 8) ó per Sant Miquel (n.° 7) fins arrivar al

cap -de dalt hont s' hi troba en lo plá de les ta-

rdntules lo camí que va cap á Sant Joan (Fig. 3,


123

n.° 14). Una estona ans d' arrivarhi, al tocar lo

peu de les roques (Fig. 5, n.° 2) á má dreta 's

veu un bon camí que porta cap á Sant Jaume;

se 'n tornan pel mateix camí, y arrivan fins á la

capella de Sant Joan, pujan després fins á la mi-

randa (n.° 9), oviran les runes de Santa Catarina

(n.° 5), y pujan á les antigues ermites de Sant

Joan y Sant Onofre (avuy unides y convertides

en restaurant) hont se pot esmorzar.

Sortint per la part de Sant Onofre (n.° 3) se

puja cap á Santa Madalena y son mirador (núme-

ros 7 y 8) y 's baxa després cap á l' esquerra á aga-

far l' escala y font de Jacob (n.° 16), y trencant

per un petit caminet que al cap de cinch minuts

s' hi veu á l' esquerra (Fig. 4, n.° 27) s' arriva

desseguida al camí de ferradura de Sant Geroni

(Fig. 4), y 's passa per trencabarrals (n.° 26), y

un quart més tart s' arriva al pla dels aucells,

ahont se pot descansar y béurer (n.° 20). Aquí

es pren lo camí que tira cap amunt, se travessa

el pla dels escursons (n.° 18), les basses de

Sant Antoni (n.° 25), y ab una'hora 's pot arri -

var ben bé á Sant Geroni y son mirador.

Després de dinar, baxant de Sant Geroni s' aga-

fa á les basses de Sant Antoni un petit corriol

á l' esquerra que pujant sempre cap al N. arriva

á Sant Antoni, quals runes se veuhen al cim

d' una roca. Baxant de Sant Antoni, s' agafa un

petit camí á F esquerra que 's troba un bon troç

avall de l' ermita, se fa una visita al Caball Ber-

nat (n.° 17), y seguint lo camí de la carena (na-

d


124

mero 16) s' arriva ab mitja hora á Sant Salvador

(n.° 15), aquí 's baxa (n.° 7) cap á Sant Benet

(n.° 13) y tornant planejant pel mateix camí (nú-

mero 8), cap á la Santíssima Trinitat (n.° 6), y

d' açí cap á les ermites de Sant Dimas y Santa

Creu (núms. 1 y 2) pera anar pel camí n.° 4, ó

millor pels núms. 7, 3, 9 y 10 (lloch hont los er-

mitans cantavan la Salve), cap á Santa Agna (nú-

mero 14), y d' açí cap al Monastir (n.° 11), pas-

sant pel Estret de Gibraltar (n.° 12), terme -

nantse l' excursió devant déla casa dels pobres

(Fig. 1, n.° 4).

Si algú al ésser á la Santíssima Trinitat vol

allargar l' excursió, pot agafar allí '1 camí (Fig. 4,

n.° 5) que porta á Santa Cecilia (Exc. XXIII).


CORONIETA

Á LA

MARE DE DEU D6 MONTSERRAT

Mare y Senyora mía, Reyna de Montserrat,

á vostres peus sacratíssims goso presentarme

pera oferirvos les míes pobres alabanses. Accep-

teules, Mare mía, á major gloria de vostre Fill

Jesús, honra vostra y profit de la meva anima.

Amén.—Pare nostre.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab unió dels primers fidels

que veneraren á Barcelona vostra sagrada Imat-

je, y vos demano pera la mía anima la seva fide-

litat y constancia en lo diví amor. Amén. Ave

María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab unió d' aquells chors


126

angelicals que vos cantavan en vostra solitaria

Cova en la tarde fells de vostra invenció en la

santa Montanya. Feu que sien com les seves

agradables á Vos y á vostre Fill les meues sen-

zilles alabanses. Amén. —Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab aquells ditxosos pas-

tors y bon Bisbe que per primera vegada vejeren

en Montserrat vostra hermosa cara. Concediu -

me la ditxa de que ab ells pupa gosar de vostra

vista, no ja en Imatje, sino realment en lo cel

per tota 1 ` eternitat. Amén. —Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los primers anacoretes

que vos tributaren carinyós culte en aquesta

santa Montanya y Santuari. Alcanseume que com

ells vos servesca ab obres de verdadera virtut,

les úniques que vos .complauhen. Amén. —Ave

María, Gloria Patri.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los piadosos monjos

que fa tants segles habitan vostre excels palau

y forman vostra Cort privilegiada. Concediume

que ab los matexos sentiments de viva compun-

ció y afecte vos acompanye jo en esperit tots

los días de ma vida. Amén. —Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los ignocents escolans


127

que, com niuhet d' aucells al peu de vostre altar,

vos cantan cada día armonioses alabanses. Con-

cediume, oh Mare, que com lo seu sía pur lo meu

cor y sens taca `Is meus llabis, pera que digna-

-ment pugan emplearse en vostres llahors. Amén.

Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los penitents ermitans

que per tants segles poblaren aquesta vostra her-

mosíssima soledat. Feu que com ells practique

-jo la virtut del reculliment interior y elevada

oració. Amén.-Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los Sants innombra-

bles, Nolasco, Ignasi, Calasans y altres, que

tantes vegades se postraren devant vostre altar,

y vós demanaren aquí la benedicció pera ses

cristianes empreses. Concediume que `Is imite

ab fruyts de verdadera santedat, y que com ells

tinga solsament per fi de mos treballs la gloria

de Deu y vostra. Amén. —Ave María, Gloria

Patri.

Vos alabo, benehesch y glorifico,' sobirana

Reyna de Montserrat, ab los innombrables Bis-

bes, Reys y pobles que han pujat la costa de vos-

tra Montanya y vos han ofert ab especial devoció

preciosos regalos. Com ells vos presento, Mare

mía, la humil ofrena de mon pobre cor. Amén. —

Ave María.


128

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab les cent y cent devotes

professons y romeries que vos han visitat y vos

veneran encara ab resos, cántichs y penoses mor-

tificacions. Com elles feu que desprecie, oh Ma-

re, els vans respectes del mon y professe ab santa

llibertat vostra fe sens may desmayar. Amén.—

Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab los mil aucells que vos

fan música día y nit en aquesta singular Mon -

tanya, y ab les variades flors y ginestes que

l' adornan y embalsaman. Com aquéstes floresca

sempre ma vida en obres de pietat perfecta, y

com aquélls vos canten continuament mos llabis

y mon cor. Amén.--Ave María.

Vos alabo, benehesch y glorifico, sobirana

Reyna de Montserrat, ab totes les veus d' án-

gels y homes, ab tots los batiments d' amor de

tots los cors, ab totes les armoníes del cel y de

la terra. Concediume, oh Mare piadosissima, que

ab tots ells vos benehesca y glorifique aquest

vostre fill en vida, en mort y per tota la eterni-

tat. Amén. . —Ave María, Gloria Patri.

Salve Regina...

I.O .


.

D

.


TAULA ALFABÉTICA

DELS NOMS DE LA MONTANYA DE MONTSERRAT

CITATS EN EIX ITINERARI

A.

Agulles (Les); 63, 75.

Angels; v. Roca del Angels.

Artiga alta; 71, 85, III , 117.

» baxa; 71, 85, 117,

Aubarda castellana; I 1 3.

B.

Balcó dels monjos; 5o.

Baranes (Les); 39, 4 1 •

Barranch dels ases; 1 04.

Bassal dels corps; 11 7.

» dels gats; 113.

Basses de Sant Antoni; 85, 88, 123.

» de Sant Miquel; 19, 31.

Batería alta del Hospitalet; g6.

Bateries (Les); 32.

9


13o

Baxada dels espantats; 68.

» dels matzos; 52.

Bellasona; v. Torrent de la Bellasona.

Bohigues (Les); 63, 65.

Bruch (de dalt; del mitj; de baix; de la parroquia); 33,

68, 112'.

C.

Caball Bernat; 71 , 88 y seg., 94, 96, 123.

Cadira de Gari; I 1 5.

» » la Reyna; v. Escala dreta.

Cadireta (Roca de la); 62.

Cametes (Serrat y poble de); 68.

Camí antich de Collbató á Monistrol; 119.

» » » la Santa Cova; 27, 119; v. Escala nova; v.

Escala vella; v. Camí del mal grahó.

Camí antich de la Vinya nova; 116 y seg.; v. Torrent

dels avellaners; v. Dressera de Sant Joan.

Camí de ca 'n Gomis; 44 y seg., 119.

» » ferradura (Collbató); 17, 19, 31 y seg., 115;

v. Sant Miquel.

Camí de ferradura (ermites y Sant Geroni); 19, 32, 71,

73 y Seg. , 77, 79, 8o, 81, 89, 94, 1 10, 123.

Camí de ferradura (Monistrol); v. Dressera del Angel..

» » » (Sant Jaume); 71, 80.

» » » (Sant Joan); v. Camí de Sant Joan.

» del bisbe Gothmar; 1 g, 31, 34, 35; v. Camí de les

coves.

Camí de la font de la Noguera; 119, i20, 1 21.

» » » sajulida; v. Clot de la sajulida.

» » » Santa Cova; 17, 25 y seg., 119, 120.

» (de baix) de les canals; 42, 45, 47, 118 y seg.

» (de dalt) de les canals, ó camí dels pins; 42, 45,

47, 118 y seg.; v. Camí dels pins.


13L

Camí de les Coves de Collbató 6 del salitre; 19, 34 y

seg., 121.

Camí de les ermites; v. Camí de ferradura.

» del mal grahó; 41; v. Camí antich de la Santa Cova.

» » pont; 85, 11 o y seg., 1 13.

» » túnel; 39, 41.

» » Vía-Crucis; 17, 21, 22, 24 y seg., 75.

» de Montserrat á Manresa; 38, 53; v. Ca'n Calsina;

v. Sant Cristófol.

Camí dels pins; v. Cami de les canals (de dalt).

» » francesos; 6o, z I2 y seg.

» de plata; 28; v. Camí de la Santa Cova.

» » St. Jaume; 71 9 8o, 123.

» » St. Géroni; v. Camí de ferradura; v. Dressera

de St. Geroni.

Camí de St. Joan; 71, 8o, 122.

» » » » á la Font seca y Collbató; 32, 80.

Camp dels maduxers; 120.

Canal; v. Torrent.

» ampla; 65.

» dels avellaners; 75; v. Torrent dels avellaners;

v. Dressera de St. Joan; v. Camí antich de la Vinya

nova.

Canal de St. Geroni; 53, 58, 86.

» plana; 94.

Canals (Les); 1 t 8 y seg.; v. Camí de les canals.

Canfranch; v. Serra y camí de Canfranch ..

Ca 'n Calsina; 38, 53, 57, 58.

» Estruch; 31.

» Gomis (Colonia fabril); 33, 4 1 , 44.y seg., 46, 120 ..

» Jorba; 113.

» Marcet; 38.

» Martorell; 53, 57.

» Massana; 61, 66 y seg.; v. Carretera de Montserrat

á Sta. Cecilia y ca 'n Massana.


132

Ca 'n Oliver; 67.

» Pujalsfont; 67.

Capella, v. Sant...

Carena de la creu de ferro; 67.

» del Angel; I og.

Carretera del Bruch á Manresa, 33, 61, 68.

» de Madrit; 33.

» » Monistrol á Collbató; 31, 46, 47, 119,

I20, I21.

Carretera de Monistrol á Esparraguera; 33, 46, 119, 120.

» » Montserrat á Monistrol; i 7, 25, 3 0 , 33 , 3 6 y seg., 51, 53, 58, 104, 106, 107, 109.

Carretera de Montserrat á Sta. Cecilia y ca 'n Massana;

33, 51 y seg., 53, 56, 57, log.

Casanellas; v. Clot de Casanellas; v. Bellasona.

Caseta 1. a ; 37, 39•

» 2.a; 40.

» 3•a. 40.

Casot (El); 67.

Castell de Monistrol; 42.

» Ferrán; 68.

» marro; 38, 53, 57, 67.

» 6 cova del diable; 1 oo, 101.

Cementiri de Monistrol; 40.

» » Montserrat; 17, 70.

Cerdanya (La); 38, 53, 54.

Clot de Casanellas; v. Bellasona; 31, 35.

» » la sajulida; ii, 113.

» del home mort; v. Font del clot.

Colonia Gomis; v. Ca 'n Gomis.

Collbató; 17, 19, 2 7 , 73, 74, 85, 110, III, 113, 114,

117; v. Carretera; v. Camí de ferradura; v. Coves.

Collet de Guirló; 63.

Coma dels naps de dalt; x13.


Coma dels naps de baix; 1 13.

Costa dels espantats; 104.

» dreta; 32; v. Pou de la costa dreta.

Cova de Fra Garí; 17, 21 y seg.

» » la Mare de Deu; v. Santa Cova.

» » » palla; 1 13.

» » » partió; 63, 65.

» » » arcada; 64.

» » » esllavissada; v. Font de l' esllavissada.

» » pruneres; 64.

» dels lladres; 67.

• vella 6 gran; 18.

Coves del Mansueto, del Salitre 6 de Collbató; 27,

33, 34 y seg.

Coves ronyoses; 103, 12o.

Cremallera; v. Ferrocarril de cremallera.

Creu del miracle; 36, 37.

» de ferro; v. Carena de la creu de ferro.

D.

1 33

Degotalls (Els); 48 y seg., 52, 54, i o8.

Dressera del Angel; 38, 40, 52, 108 y seg.

» de Gad; 114 y seg.

» de les Guilleumes 6 de 'n Janon; v. Font de 'n

Janon y Font de les Guilleumes; 106 y seg., log.

Manresa; 68.

» de la Massanera; v. Escala vella de les monjes,

y font de la Massanera; 41.

Dressera de Monistrol; 27, 39, 40 y seg., 44, 105, 119.

» » Sant Geroni; 17, 69, 71, 73, 75, 81, 83,

84, 86, 91.

Dressera de Sant Jaume; 71, 80.

» de Sant Joan; 1 7, 73, 75, 77, 116; v. Torrent

dels avellaners.

Dressera de

3 2 ,


1 3 4

E.

Ecos de Sant Antoni; 89.

» » » Geroni; 86.

Era dels pallers; 63.

Escala de Jacob; 70, 8o, 8 i , 83 , 123.

» dreta; 71, 9o, 99, 1 oo.

» nova de les monjes; 39, 41, 102 y seg., io5.

» vella de les monjes; 37, 39, 41, IO2, 104 y seg.

Escales de la font del boix; 42; v. Torrent de les escales

de la font del boix.

Estret de Gibraltar; 7o, 71, 1 24.

Ferradura; v. Camí de ferradura.

Ferradura (La); 54.

Ferrocarril de cremallera; 17, 25, 27, 38, 39 y seg.

Flautats (Los); 71, 84, 94.

Font de coll de porch; 64.y seg.

» » Jacob; 71, 8o, 123.

» » la cadireta; 1 1 3.

» » » ca j oleta; I 1 3 .

» » » cova; 120.

» » » donzella; 68.

» » l' alba; (8.

» » la massanera (seca); 39, 41, io5 y seg.

» » » murdela; III.

» » » noguera; 46 y seg., I2I.

» » l'

Arola;

42, 120.

F.

» » la teula (canalisada); 53, 58.

» » » Valentina; 42.


.Font de la vall; 68.

» del barraquer, 121.

» » bull; 67.

» » clot (del home mort); 63.

» de les albes; 67.

» » » bassetes; 67.

» . » » coves; 38, 53, 57 y seg.

» » » guilleumes; . 38, 40, 55, 107.

» 4'» » guineus; 3 1 , 120 9 121.

» » l' esllavisáda; 64.

» del feix 6 del teia; 68.

» » furat 6 de V Oliver; 67.

» » gabaitx, 67. `

135

» » gat; 37, 5o, 52, io6.

» » flor; 68.

• » llum; 53, 5g y seg. 66.

• » moro 6 de 1' eura; 38, 53, 56 y seg., 58, 67.

» de muyapans; Ito.

» del Miracle; v. Font del portal.

» » pi, 6 dels escoláns (quasi sempre seca); 52.

» » portal ó del Miracle; 16, 17, 24, 25, 36, 52,

69, 73.

Font dels coloms (basses); 6g.

• » monjos; 38, 53, 54.

» del Vila; 67.

» de mitj camí (seca); 41, i o5 .

» » 'n Baldiri;. 4o.

» » » Janon; .3 7, 40, 54, 107.

» » Santa Cecilia; 53, 58. y seg., 66; v. Santa Cecilia.

» groga; 120.

nova del moro; v. Portella (La).

» poma; 68.

» seca (runes); 32, 74, 80.

Frares encantats (Roques-Els); 64.

Furat (Lo); 31, 35, 119 121. .


1 36

G.

Gari; v. Cova de Fra Garí.

Girades (Les); 119, 120.

Gomis; v. Ca 'n Gomis.

Grahó; v. Camí dei mal grahó.

Gratallops; 68.

I^.

Hospitalet (Roques y batería del); 5 2.

Hotel Marcet; 109.

J.

Jardí dels Apóstols; v. Sants Apóstols.

» del Portal; v. Font del Portal.

Ll.

Llit de Gari; v. Cadira de Gari.

Lloch de la Salve; v. Miranda de la Salve.

Lloro (Roca del); v. Torrent del lloro.

Malníu (Fondo de); 68.

Mansueto (Coves del); v. Coves.

Marganell; 53, 57, 107.

Masía de la Creu; 37, 52, 107, 109.

Mina; v. Túnel gran.

Mineta; i og; v. Túnel petit.


1 37

Miranda de la Salve; 71, 9 1 , 124.

» del moro; 86.

. » de Santa Cecilia; 53, 54.

» » » Madalena; 8o, 81.

» » Sant Antoni; v. Ecos de Sant Antoni.

» » » Geroni; 86.

» » [ » Joan; 74, 8o; v. Sant Joan.

» » » Miquel; 18, 19.

Monistrol; 17, 25, 2 7, 31, 33, 36 y seg., 43, 46, 49, 51,

52, 53, 54, 58, 108, 118, 120.

Montcau (Roca del) 6 del moro; 86.

Montgrós (Roca del); 86, 113.

Montsiat (Castel! del); 1O I.

J

Orella de llebra; 3 1.

o.

P.

Pallers (Els); 63.

Pas de 1' arrel; 96.

» del llop; 120.

» del .prímcep: 63, 64, 65.

» dels francesos; v. Estret de Gibraltar.

» nivell; 109.

Parch; v. Jardí.

Passeig dels Degotalls; v. Degotalls.

Pedra 1.a del Miracle; 62.

»

2.a del Miracle; 62.

Pedrís dels bisbes; 5o, I o8.

Petjades de Garí; 115; v. Dressera de Garí.

Pla de les bruxes 6 de les tarántules; 71, 74, 75,

116, I22.

77,


138

Pla dels aucells; 71, 84, 86, t t 1, 123.

» » escursóns; 71, 85, 123.

Plana la vella 6 Pla de la Trinitat; 71, g1, 95, 98, t oo,

118.

Plasseta de Santa Agns ; 91.

Pleta (La); 6o, t t 3.

Pollagons (Els); 85, 1 i 1.

Portal; v. Font del Portal.

Portella (La); 63.

Pou de la costa dreta; 32.

» » les paparres; 111.

» dels francesos; 70.

Pouhetóns de les agulles; 63, 65.

Puig de la Salut; 35.

Puigllubí (Carena de); 68.

Pujades (Carena de); 68.

Pujol (El); 114.

R.

Rabassa de 'n Bertrán; 85, 117.

Restaurant; v. Santa Cecilia, Sant Geroni, Sant Joan.

Riera de Mari ó de Marganell; 68.

Roca de la llicencia (ángels?); 18.

» del centelló; 62.

» dels ángels; 52, 54, 1°6, 109.

» » corps; 39, 4 1 , 103, 119.

» foradada; 57, 61 y seg., 67.

» mala; I t i .

» plana dels llamps; 86.

» tirana; 5o.


1 39

Safreig de les estatues; 49.

Salut (La); v. (Santa Maria).

Serra y camí de Canfranch; 38, 52, 109.

» » » •» les paparres; 85, I I o.

». llarga 3 1 , 359 74, 118.

Serrat dels tudons; 113.

» de 'n Muntaner; 117.

Socarrada (La); 113.

Soley dels pins; 103, 12o.

Santíssima Trinitat (ermita enrunada); 53, 54, 71, 92,

93, 9 5 y_ seg., 118, 124.

Santa Agna (ermita enrunada); 17, 69 y seg., 75, 76, 8o,

84,91,92, 124.

Santa Catarina (ermita enrunada); 73 y seg. 8o, 117,

123.

Santa Cecilia (capella, antich monastir, miranda, restaurant);

37, 38, 5o, 51 y seg., 57, 61, 66, 71, 86, 96,

Io8, 124.

Santa Cova (capella); 17,, 19, 25 y seg., 30 , 3 1 ; 34, 3 5 ,

36, 39, 4t, 46, ;02 2 y seg , 118 2 120.

Santa Creu y Santa Elena (ermita enrunada); 71 y seg.,

9o, 92, 96, 98, i oo, 118, 124.

Santa Madalena . (ermita enrunada y miranda); 75, 79 .

y seg., 123.

Santa María la més alta (res); 86.

(Santa Maria) Inmaculada Concepció (Capella de la); 4o.

» » ) La Salut (Capella de); 35.

Sant Angel (capella); i og.

Sant Antoni (ermita enrunada, ecos, miranda); 71, 84,

85, 88 y seg., 94, 123.

Sant Benet (ermita enrunada); 71, 90 y seg., 93, 118,

124.


140

Sant Cristófol (Veinat de); 38, 40, 53, 57.

» Dimas (ermita enrunada y capella); 71, 90, 92, 96 .,

99, 10o y seg., 118, I 24.

San Jaume (ermita enrunada); 71, 74, 77 y seg., 82,

116, 123.

Sant Jaume `1 blanch (res); 37, 50, 52.

» Geroni (ermita enrunada, capella, miranda, ecos y

restaurant); 33, 60, 83 y seg., 110, 112, 116, 123.

Sant Joan (ermita enrunada, capella, miranda y res-

taurant); 71, 73 y seg., 77, 79, 8o, 116, 123.

Sant Joseph; v. Sant Salvador.

» Miquel (capella y miranda); 16 y seg., 19, 21, 29,

3 0 , 3 1, 3 2, 34, 35, 105, 119, 1 2 1 , 1 2 3.

Sant Onofre (ermita enrunada); 73 y seg., 79, 8o, 123;

v. Sant Joan.

Sant Pau vell (iglesia enrunada); 63 y seg.

» Salvador (ermita enrunada); 71, 84, 85, 89, 92,

93 y seg., 124.

Sants Iscle y Victoria (capella y miranda); 37, 49, 52,

54, 119; v. Balcó dels monjos.

Sants Apóstols (capella y jardins); 37, 49, 52, 103, 104,

119.

Tabor; v. Sant Geroni.

Tebaida; 53, 71, 72, 90.

Tebas; 70, 71, 80.

Torrent de la bellasona; 31, 35, 119, 1 2 1 .

» » » diablera; 68.

» » » font del gat; v. Font del gat.

» » » Illa; 68.

» » » Massanera; v. Font de la Massanera.

» » » Salut; 3 i , 35.

T.


141

Torrent de la Valentina; v. Font de la Valentina.

» del Arola; v. Font del Arola.

» » Caball Bernat; 52, 106, 107, 109.

» » Castell; 64.

» » fum; 68.

» » lloro; 63, 64.

» » pont;

» de les Al igues; 47.

» » les escales de la font del boix; v. Escales

de la font del boix.

Torrent dels Apóstols; 39.

» » avellaners; 17, 24, 71, 8o, 116, 122.

» de mitjdia; 5g, 113.

» » muyapans; 120.

» » Santa Catarina (Sant Joan); 32.

» » » Maria; 76, 84, 86, 103, 120.

» fondo; 32.

Trencabarrals; 71 7 8o, 84, 123.

Trinitat; 43 (v. Santíssima Trinitat).

Trona (Roca de la); 41, 103.

Túnel gran (mina); 2 7, 39.

» petit (mineta); 40, 109.

Turó dels Apóstols; 39.

Voltes (Les); 32, 115.

Vilaniu; 68.

Vinya nova; 32, 85, III.

V.


TAULA GENERAL ..

PÁGS.

Servey de Guies y caballerfes per les excursións..

P.rólech.. . . • • • • . • • • ,

5

-

Preámbol histórich. . • . . 9

Excursió I.—A Sant Miquel. . . •

» II.—A la cova de Gari'.

.. 6

2 i

» III.—Camí del Via-Crucis.

24

» I V:—A la Santa Cova de la Mare de Deu. 25 .,

» V. —A Collbató. . .. . • , ï 3o

» VI.—A les coves del Mansueto. . . 34

» VII.—A Monistrol.. . • • 36

» VIII.—A la Colonia Gomis. .


. • 44

IX.-A la font de la Noguera. . • 46

» X.—Als Degotalls. . • . .•. • .48

XI.— A Santa Cecilia.. . • • . 51

» XII.—A les fonts del Moro, -de les Coves

de la Teula, de Santa Cecilia y del

Llum.. . . . . . . . . . 56

» XIII.—A la Roca foradada, Sant Pau vell

y font de Coll de porch. . .


1 43

- PAcs.

.

Excursió XIV.—A ca 'n Massana.. • • • . 66

» XV.—A. Santa.Agna.. . • • . . 6g

» XVI.—A les ermites de Sant Joan, Sant

Onofre y Santa Catarina. . . . 73

»

»

XVII.--A 1' ermita de Sant Jaume. . . 77

XVI1I.-A l' ermita de Santa Madalena. . 79

» . XIX.--A 1' ermita de Sant Geroni. . . . 83

» XX.—A l' ermita de Sant Antoni y al

Caball-Bernat. • . • • . . 88

XXI.—A l' ermita de Sant Benet.. . . go

» XXII.-A l' . ermita de Sant Salvador. . 93

XXIII.-- A 1' ermita de la Santíssima Trinitat.

• . . . . . . . . . g5

» XXIV.—A l' ermita de Santa Creu. • 98

» XXV.—A l' ermita de Sant Dimas. . . ioo

» XXVI. —Camí antich de la Santa Cova. . 102

» XXVII.—Dressera de la font de la Mas-

sanera.. . . • • • • 104

» XXVIII.—Dressera de 'n Janon 6 de les

Guilleumes. . • • . . 1•6

» XXIX.—Dressera del Angel.. . . i o8

» XXX.—Camí del Pont. . . 110

» XXXI. —Camí dels francesos. • • . . 112

» XXXII .—Dressera ,de Garí.. . . • • • 114

» XXXIII.—Antich camí de la Vinya nova. . 116

» XXXIV.-Camins de lés canals. . . . . 118

» XXXV.—Excursió á totes les ermites.. . 122

Coronetã á la Mare de Deu de Montserrat.. . . 125

Taula alfabética deis noms de la Montanya de

Montserrat, citats en eix Itinerari. . . . . . 129

Taula general.. . . . . . . . . . 142


1 44

LAMINES

Vista general de la Montanya dès de l' estació de

Monistrol.. . . • • • • . . . . .

PÁGS.

Vista general del Santuari. • •

6

. • ; -10

Interior de la Basílica.. . • • • • 14

Vista general dels Aposentos. • • . . . . 23

La Santa Cova. . . • • • • • • . 2 6

Interior de la Santa Cova.. . • • • • •

Planols parcials de la Montanya. Primer. Entrada

28

al Santuari. . . • • • • • 17

Segon. Voltants de Sant Miquel.. . • • 19

Tercer. Voltants de Santa Cecilia. • • • 5 3

Quart. Tebaida. .. • • • • • • 71

Quint. Tebas. . . . • • • • • . 8o

E

More magazines by this user
Similar magazines