interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

16 · De llegendes i excursions El Camí dels Monjos · 17

Però observem què ens diu Vergés i Mirassó, l'any 1871:

1

“La dependència del abat de Sant Llorens del monastir de Sant Cugat tal vegada fonch la causa del error que aná cundint en lo poble y que avuy

encara està en boga entre alguns habitants de las poblacions circumvehinas, a saber: que cansats los monjos de víurer en aquella soledat

acudiren al papa per a què los permetés trasladar-se a altre punt més còmodo a lo que accedí, diuhen, lo summo pontífice ab la condició de

que no passassen riu ni riera, y que los dits monjos, examinant fins a hont podria arribar, segons la concessió, anaren des del Munt fins a Sant

Cugat del Vallès. Y efectivament, se ha observat, segons he oït dir a varios (que jo no m'he près la molèstia d'examinar-ho), que pot anar-se de

un a altre punt sense passar-los.”

Fixeu-vos si era poc “llegenda” a finals del segle XIX que l'excursionisme català d'aleshores encara no dóna importància ni

fa cap menció al Camí dels Monjos com a tal. En una excursió realitzada i descrita per membres de l'Associació Catalanista

d'Excursions Científiques els dies 23, 24 i 25 de març de 1878, es fa menció, per exemple, de la “llegenda” del Drac, però no

apareix enlloc el Camí dels Monjos ni se'n menciona cap tram. També és cert que l'excursió surt de Castellar del Vallès i

passa per Matadepera, sense tocar el tram del municipi de Sant Pere de Terrassa. Però en el tram de Matadepera tampoc en

2

fa menció, malgrat fer per força part del traçat i malgrat citar diverses vegades l'obra de Vergés i Mirassó.

Els dies 24 i 25 de juny de 1882 l'excursionista Marcelí Coll i Brugada, membre de la mateixa Associació, féu una excursió

particular a Sant Llorenç i a Sant Pere de Terrassa. En un breu resum diu que es dirigí a Matadepera per la Riera de les

Arenes, i que un cop a dalt del monestir anà a visitar els Òbits, la cova Simanya i la cova del Drac, repassant l'itinerari marcat

per Pi i Margall l'any 1842, en què recuperava la llegenda explicada per Barellas del Drac de Sant Llorenç. No menciona el

3

Camí dels Monjos.

El 1884 dos excursionistes, C.Torroella i A.Masriera, tampoc en fan cap menció. De fet, probablement, només en el tram

final de Sant Llorenç toquen el Camí dels Monjos, però des de Terrassa a Matadepera, utilitzaren el camí vell de Matadepera

4

que creuava la Riera de les Arenes pel Pla del Garrot, seguint el camí que sortia de Can Roca.

Idèntic itinerari realitzà l'arquitecte Elies Rogent el 7 d'octubre del 1899. Fruit de la seva ascensió al monestir de Sant Llorenç

sorgí un detallat estudi al voltant de l'arquitectura de l'edifici. En ell es demostren les importants similituds amb

l'arquitectura de Sant Cugat del Vallès, fins al punt de respondre a la pregunta: “¿La planta de la iglesia de Sant Cugat puede

llamarse precursora y madre de la iglesia que admiramos hoy en Sant Llorens del Munt? Lo consideramos, no sólo cierta,

sino indubitable; y añadiremos que los primeros monjes instalados en el Munt procedieron del Castrum Octavianum.” Era

inequívoca la seva opinió. En cap moment de la seva investigació féu referència a la veu popular del Camí dels Monjos,

5

malgrat citar sovint a Vergés i Mirassó.

1. VERGÉS I MIRASSÓ, ANTONI. “Sant Llorens: son passat, son present y venider”. Historia de aquell antiquíssim monastir utilíssima als que·s dedican a l'estudi de les antigüetats de Catalunya,

y en especial als vehins de las més importants poblacions del Vallès. Barcelona, 1871, p.67-68.

2. ARABIA SOLANAS, RAMON. “Excursió a Sant Llorenç del Munt”, Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, vol. II, p.106-118. I MASSÓ TORRENTS, ANTONI. “Memòria

pintoresca de l'excursió a la montanya de Sant Llorens del Munt”, Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, vol. II, p.120-134.

3. “Excursió particular” a L'Excursionista. Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, 1882, p.73-74.

4. “Excursions” a L'Excursionista. Butlletí de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, 1884, p.331-332.

5. ROGENT, ELIES. “Monasterio de Sant Llorens del Munt”. Memoria descriptiva. Barcelona, 1900, p.21-22.

Uns anys després Josep de Peray va publicar la seva coneguda monografia del monestir de Sant Cugat. En cap moment fa

menció a la suposada llegenda i ni molt menys aprova la possibilitat que els monjos de Sant Llorenç fundessin Sant Cugat.

6

De fet no arriba a parlar mai de Sant Llorenç del Munt ni de la seva dependència amb el monestir cugatenc.

Una nova descripció de Sant Llorenç del Munt, entre poètica i historicista, la realitzà Josep Ventalló i Vintró l'any 1913. En

ella parla de la cova del Drac, de l'ermita de Santa Agnès, del Montcau, de la cova Simanya i de tantes altres coves del

massís. Repeteix les idees de Pi i Margall, de Jeroni Pujades i es cita a si mateix. Diu que a la seva obra Tarrassa moderna y

antigua, l'any 1874, ja parlà de la cova del Drac. En cap moment menciona el Camí dels Monjos, tot i fer referència a Vergés i

Mirassó. En definitiva, res de nou. Tan sols una referència als orígens del monestir amagada en la seva proposta poètica

inicial, just en els versos on diu:

“En el segle novè'ls benedictins

pujaren la montanya amb viu anhel

per poder viure més aprop del cel,

com els seus bons germans montserratins.”

Es sobrentén, doncs, que els monjos benedictins fundaren vers el segle novè el monestir de Sant Llorenç. Més endavant

observem que el que fa Ventalló és repetir la proposta que Narcís Feliu de la Peña, l'any 1708, formulà als seus Anales de

Cataluña, on es deia que el monestir s'havia fundat l'any setè de Ludovicus Pius, o sigui, l'any 821. Afirmació que la

7

historiografia posterior, començant per Vergés i Mirassó, va desestimar.

De manera que observem com a finals del segle XIX l'interès que suscitava la muntanya de Sant Llorenç era en funció de la

llegenda del Drac i de la descripció detallada de la cova Simanya, els dos màxims atractius “turístics” del moment. El Camí

dels Monjos continuava essent una realitat, però ni seduïa als excursionistes i ni molt menys als turistes.

El primer excursionista que revisa amb voluntat historicista el comentari que havia realitzat Vergés i Mirassó va ser el

sabadellenc Joan Montllor i Pujal. En una conferència realitzada a la seu de la Centre Excursionista de Sabadell, el 17 de

febrer de 1921, presentà totes les seves descobertes. De fet, explicà de forma detallada tot el recorregut i en féu una síntesi

històrica. Llàstima que no ens hagi arribat el text exacte de les explicacions de Montllor.

Coneixem aquesta conferència gràcies a la ressenya que en féu Miquel Carreres a la revista sabadellenca “Nostra

Comarca”. En primer lloc Carreres explica que la conferència portà el següent títol “Una excursió seguint un camí de

llegenda i una curiositat topogràfica, o sigui: el Camí dels Monjos de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat del Vallès i la carena

6. DE PERAY, JOSEP. “Monografia histórich-descriptiva de Sant Cugat del Vallès”. Barcelona, 1908.

7. VENTALLÓ I VINTRÓ, JOSEP. “Cant del excursionista i àlbum de la pintoresca montanya”. Imp.Ventayol, 2ª ed., Terrassa, p.3.

More magazines by this user
Similar magazines