interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

18 · De llegendes i excursions El Camí dels Monjos · 19

que va del Montjuïc al Pireneu separant aigües”. Dividí la seva intervenció en una primera part dedicada a la ciència

geogràfica i una segona al cas concret del Camí. Diu Carreres:

“En la part concreta descriu el procés de la llegenda del Camí dels Monjos, abocant-hi moltes notícies d'història i de folklore. Fa belles

consideracions sobre l'esperit del poble i el seu tarannà imaginatiu i curiós que ho explica tot amb hipòtesis ardides i altera i embelleix els fets

notables. Cita els elements que integren la llegenda, heterogenis però foscs a la xardor del magí popular. Són: l'origen oblidat del camí,

probablement ibèric, com diuen els restos trobats a son llarc. La subordinació antiga del monestir de Sant Llorenç al de Sant Cugat. Aquesta

dependència va causar molts plets, acabats amb el triomf del segon. La saviesa dels monjos, en els quals radicava la cultura dels temps

mitjos. Després senyalà l'itinerari del camí que, eixint de la Mola va a Sant Cugat. Palesa, no cal dir-ho, el seu proverbial i minuciós

coneixement del terrer.”

Del text se'n desprenen diverses consideracions. En primer lloc confirma el que Vergés i Mirassó havia dit al voltant de la

“llegenda” del Camí dels Monjos: deriva de l'imaginari popular i no pas d'una elaboració escrita; aposta per un origen ibèric

del Camí. De fet, Joan Montllor és el primer en suggerir un origen antiquíssim i per tant prova de dotar de raons històriques

el discurs; accepta la subordinació de Sant Llorenç a Sant Cugat, i no a l'inrevés. Aquest element justificaria el valor

merament llegendari de la narració. Per últim hem de lamentar no tenir el text de la conferència per saber què explicà al

voltant de la història i el folklore.

Joan Montllor posa en mans (o en els peus) dels excursionistes una nova ruta, suggerent per tractar-se d'una ruta

antiquíssima i suggestiva per ser una via amb llegenda pròpia. Podem dir, doncs, que eleva definitivament la veu popular a

llegenda, mentre que, a la vegada, prova de donar una explicació històrica a la seva existència.

8

Uns quants anys després, el 3 de maig de 1928, el mateix Joan Montllor explica la llegenda al periòdic terrassenc “El Dia”,

afegint que:

“es pot anar, efectivament, d'un punt a l'altre sense travessar els més insignificant torrent, seguint el carener que separa els aiguavessos del

Llobregat i del Besòs. I del camí de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat del Vallès se n'ha dit sempre el Camí dels Monjos”.

Amb aquesta afirmació reprenia una altre element interessant que també havia apuntat l'any 1921, i era el fet que el Camí dels

Monjos, a més del seu caràcter llegendari, es trobava situat just al capdamunt de la serra que dividia els aiguavessos del

Llobregat i del Besòs, de manera que venint de Sant Cugat, tots aquells torrents que es veiessin a l'esquerra menarien als afluents

del Llobregat, mentre que els torrents que es deixessin a mà dreta menarien vers els afluents del Besòs. I la realitat és així.

8. MONTLLOR I PUJAL, JOAN. “El Camí dels Monjos”. El Dia, 3 de maig 1928, p.1. En realitat el que feia aquest diari era publicar el text sencer de la notícia que havia publicat el mateix Montllor al

Diari de Sabadell el dia 2 de maig de 1928. En aquest primer article Montllor afegeix que “el llegendari camí el seguírem diumenge un grup d'amics de les curiositats geogràfiques, pertanyents al

Centre Excursionista i al Casal Popular, de Rubí, i al Centre Excursionista del Vallès de la nostra ciutat.”

L'excursionisme, barrejat amb el cultiu de la història, la investigació més científica i el recull del folklore i la cultura popular

de l'entorn terrassenc donà aquesta curiosa sorpresa als científics del moment. Montllor i altres afirmaren, fins i tot, que

seguint aquesta espina dorsal hom podria arribar als Pirineus observant l'esmentada partició de les aigües. Els raonaments

de Montllor els dotava de credibilitat des del moment que “jo l'he fet moltes vegades de cap a cap.”

UN ALTRE CAMÍ DELS MONJOS?

Si retornem un moment a l'article de Montllor a “El Dia”, veurem que a més de la descripció del camí, proposava un altre

element de discusió deixant al lector totalment encuriosit. Montllor acabava dient que:

“en una de les excursions d'aquesta ruta vaig recollir una altra llegenda referent als monjos de Sant Llorenç del Munt i a un camí per ells

descobert, la qual mereix comentari.”

9

Un mes i mig després finalment relata en el mateix periòdic la llegenda de “L'altre Camí dels Monjos”. Explica Montllor que

havia recollit la notícia ja feia uns quants anys mentre realitzava una travessa a prop de Mura. Allí toparen amb el masover de

la masia d'El Soler. Montllor li va explicar que tenia la intenció de continuar en altres excursions fins al Pirineu. El masover

respongué que caldria que seguissin el Coll d'Ases enllà pel “camí que van fer els monjos de Sant Llorenç en venir de

França”. Continuà el masover explicant que “els monjos que van fundar el monestir de Sant Llorenç del Munt vingueren de

França per un camí que ells varen descobrir, el qual encara existeix.”

La narració portà a Montllor a formular diverses reflexions, entre elles que “el camí existeix, efectivament, però això no vol

dir que els monjos de Sant Llorenç vagin venir de França ni que ells el vagin descobrir”. Però, sens dubte, coneixedor com

era de la realitat del Camí dels Monjos acabà considerant:

“De totes maneres no deixa d'ésser curiós que el poble hagi atribuït a dits monjos la troballa de dos camins: un en dirigir-se a la muntanya per

fundar al cim de la Mola llur monestir, i un altre en abandonar aquella solitud per anar a fundar el de Sant Cugat del Vallès i establir-s'hi.”

Aquesta altra llegenda no va tenir massa fortuna després entre els coleccionistes de llegendes. De fet, com que simplement

es donava notícia d'un possible camí que connectaria el monestir de Sant Llorenç amb els Pirineus, i per tant, d'un camí de

10

molt més quilometratge que el de Sant Llorenç a Sant Cugat, l'excursionisme no hi devia donar gaire credibilitat.

9. MONTLLOR I PUJAL, JOAN. “L'altre Camí dels Monjos”. El Dia, 19 de juny 1928, p.1. Igualment que amb l'anterior article Montllor ja l'havia publicat al Diari de Sabadell del 12 de juny. En aquest

cas el text és totalment idèntic.

10. La prova la tenim en el fet que només es va tornar a publicar el text d'aquesta llegenda en un recull pòstum d'article de Joan Montllor realitzat per la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell

l'any 1984, on el que es fa és reeditar el text dels articles periodístics que abans hem comentat. Vegeu-ho a MONTLLOR I PUJAL, JOAN. “Sant Llorenç del Munt”. Quaderns d'Arxiu, núm.IV,

Sabadell, 1985, p.35 i 36.

More magazines by this user
Similar magazines