interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

24 · De llegendes i excursions El Camí dels Monjos · 25

La descripció és, per sobre de tot, pràctica. No s'atura a descriure cap element arquitectònic o patrimonial d'interès. L'única

referència al forn ibèric n'és l'excepció. Sí destaca les masies que quedaven dempeus, i descriu la qualitat i l'estat del camí.

Com a element més destacable és l'empenta del creixement urbà que ja en aquelles dates era imponent. La integritat del

traçat ja estava amenaçada. Convé destacar, a més, que el tram que passava al redós de Can Sabater encara era obert, les

obres de l'autopista C-58 encara no s'havien iniciat. Sens dubte aquesta gran obra, iniciada el 1968, va trencar de forma

radical la connectivitat del camí. No diu, en cap moment, la duració prevista del recorregut.

El 1974 és Feliu Carreras, de la Unió Excursionista de Sabadell, qui fa una nova descripció del traçat on prioritza la

temporització del recorregut i els elements indentificatius fonamentals perquè l'excursionista no es perdi. Tanmateix, en

alguns punts és donen per sabudes massa coses i pot prestar a la confusió. Ens interessa el text per veure noves referències

relatives a la transformació del paisatge, que entre 1966 i 1974 ja havia estat considerable:

“Enfront la caserna de la Guàrdia Civil es deixa la carretera que aviat travessa la riera. S'agafa un ample camí a esquerra que segueix la

constant direcció sud.

5 minuts: el camí acaba davant una reixa de tanca que inclou l'ermita de Santa Magdalena de Puigbarral, resta d'un antic convent de monges.

És una construcció romànica, reconstruida de pocs anys. Es té de tornar enrera uns 20 metres, i en direcció oest travessant uns conreus es

baixa a un camí que segueix la primitiva direcció però a més baix nivell. La tanca citada envolta una extensa finca entre la riera de les Arenes i

el torrent de la Grípia impedint el pas del camí en un llarg recorregut. La tanca es va veient a esquerra.

9 minuts: acaba la tanca. Es gira cap a esquerra vers la propera casa de Can Petit, revoltant una coma de conreus.

5 minuts: Cal Petit, a dreta del camí.

3 minuts: es travessa un camí de Terrassa a la Torre de Mossèn Homs, que es veu propera a esquerra a l'altra banda del torrent. Es passa a

tocar un forn d'obra abandonat.

7 minuts: Carretera de Terrassa a Castellar. Es té de seguir uns 200 metres fins a l'entrada de les primeres edificacions de Terrassa. Pel costat

d'una distribuidora de butano es gira a esquerra, vers la propera casa de Can Montllor.

5 minuts: es retroba la carena. Revoltant la casa, que queda a dreta, aviat s'entra en una zona edificada. Els carrers, amb cases de pisos, de

construcció moderna, han tallat el camí, i es té de seguir una línia trencada amb girades a dreta i a esquerra ben desagradable. Això dura 11

minuts: al final es travessa en diagonal un camp de futbol, i al costat d'un transformador es troba de nou el camí. En front esquerra hi ha la gran

edificació de Can Viver de Torrebonica. Entre conreus, als 6 minuts: es travessa la via del ferrocarril per un pont superior (l'estació de

Torrebonica, queda a uns 5 minuts a esquerra) el camí travessa una petita clapa de bosc, per a continuar entre petites cases. L'obertura de

carrers fa desviar un xic el camí cap a esquerra, però a envistes del cementiri de Terrassa, es pot rectificar la direcció sud.

15 minuts: ha quedat a esquerra la paret del cementiri nou de Terrassa. Es travessa la carretera Sabadell-Terrassa. Seguint-la uns 20 metres

en direcció a Sabadell, aviat es deixa per agafar a dreta un camí que va a la propera casa de Can Torrella. Aquesta queda a la dreta.

5 minuts: es deixa un camí a esquerra i un pal de conducció elèctrica a dreta. El paisatge és suau i ondulat amb conreus, i seria bonic si no fos

la profusió de pals i fils. Va baixant suaument.

5 minuts: es deixa a dreta el camí que porta a la casa dels Bellots.

5 minuts: es deixa el camí més fressat que continua en direcció a Sant Quirze, per agafar-ne un altre a dreta en àngul agut, que aviat torna a la

primitiva direcció sud.”

More magazines by this user
Similar magazines