interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

44 · La realitat històrica El Camí dels Monjos · 45

El Camí dels Monjos al sector dels Bellots encara conserva una fesomia semblant a l'original de temps antics. Des del propi Camí s'albira

la seva continuació devers la Serra de Galliners. Fotografia: Autor.

I com que no volem deixar aquest punt sense proposar res, existeix un topònim que ens fa suposar un possible

assentament antic. Es tracta del topònim Vilardell. A l'actualitat tenim un barri que se n'hi diu i els carrers del qual han tapat

definitivament l'anomenat Torrent de Vilardell. Ni en època moderna ni medieval hem pogut documentar mai cap masia o

conjunt de població relacionada amb aquest topònim. La documentació altmedieval fins i tot només ens parla d'un locus de

Vilardell, és a dir, d'un espai entre administratiu i territorial, però sense més. L'etimologia del mot prové de vilare, el que

significa un espai apte per a poblament, però sense implicar en cap cas l'obligatorietat que mai s'hi hagi establert cap

comunitat humana. Però habitualment quan es fossilitza un topònim d'aquestes característiques és perquè en algun

moment de la història ha existit algun tipus de concentració poblacional. Ara bé, aquesta presumpta concentració es podria

haver donat en època andalusina, visigòtica, tardorromana, romana, ibèrica o fins i tot a l'edat del bronze! Als propers

apartats farem una proposta. El que sí convé destacar és que no és gens extrany trobar un topònim d'aquestes

característiques al redós d'un camí, i que si hi hagués hagut algun tipus d'assentament va ser petit.

EL CAMÍ A L'EDAT MITJANA

VAN FUNDAR ELS MONJOS DE SANT LLORENÇ EL MONESTIR DE SANT CUGAT?

De fet, si féssim cas a la llegenda, l'origen del camí hauria de ser medieval i l'haurien d'haver obert els monjos de Sant

Llorenç en el seu descens cap a Sant Cugat. Què hi pot haver de cert en tot plegat?

Sembla indiscutible que els monjos de Sant Llorenç NO van fundar mai el monestir de Sant Cugat. Pere Puig i Ustrell que va

29

dedicar la seva tesi doctoral a estudiar el Monestir de Sant Llorenç del Munt és qui més claror ha ofert a tot plegat. La primera

referència a una comunitat de clergues a Sant Llorenç data del 958, però se'n presumeix la seva existència des de temps

anteriors, tot i no estar del tot demostrada, les primeres notícies del Monestir de Sant Cugat, en canvi, daten de finals del s. IX,

de manera que aquest monestir seria anterior al de Sant Llorenç, fent difícil una possible fundació per part dels benedictins

llorençans. Que vinguessin de França només ho diu la llegenda. Explica Puig i Ustrell que l'origen de la vinculació de Sant

Llorenç del Munt al monestir de Sant Cugat no està tampoc ben documentada, justificant una possible pèrdua d'informació

determinant a causa de la desaparició de documentació original provocada per l'expedició d'al-Mansur del 985 que afectà el

monestir de Sant Cugat.

L'any 958 es té constància, com hem dit, de l'existència de Sant Llorenç, però no es manifesta cap tipus de dependència a

una casa mare o quelcom semblant. Vers el 973, en canvi, hom ja pot demostrar una dependència directa del monestir amb

el comte de Barcelona. En canvi, sí és verificable la dependència de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat a partir del precepte

del 986 emanat per la cancelleria del rei Lotari. Aquesta primera dependència amb Sant Cugat, però, tingué una durada

breu, atès que l'any 1013 torna a aparèixer a la documentació de Sant Llorenç la seva dependència als comtes de Barcelona.

29. PUIG I USTRELL, PERE. “El monestir de Sant Llorenç del Munt sobre Terrassa”. Diplomatari dels segles X i XI. Fundació Noguera, vol. I, Barcelona, 1995, p.41-102.

More magazines by this user
Similar magazines