interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

LA SERRA DE GALLINERS

[També coneguda com EL BOSC FOSC o la SERRA DE LAGASTET]

El Camí dels Monjos · 55

El Camí dels Monjos procedent de Sant Cugat entra dins el terme municipal de Terrassa per la Serra de Galliners. De fet, una

gran part del tram inicial serveix per limitar els termes municipals de Terrassa i de Sant Quirze del Vallès, almenys fins el

moment en que el Camí arriba a tocar les primeres cases del barri de Can Parellada. El tram boscà circula pel que havien

estat possessions de la masia de Can Amat de les Farines, que venint de Sant Cugat, es deixa a ponent. A mitjans segle XIX

destacava ja per ser una àmplia zona boscosa. El sector pertanyent a Terrassa, en concret, era un espai ple de pineda i

d'arbres fruiters situats en terres de Can Amat de les Farines. A l'actualitat, emperò, els estralls de diferents incendis que al

llarg dels anys 90 van devastar la zona, han fet desaparèixer la seva fesomia antiga, si és que llavors ja en quedava alguna

cosa de com era en segles anteriors.

Fent memòria convé que fem alguna consideració sobre el nom. I és que, malgrat que el nom sigui prou explícit, el topònim

Galliners sembla que té poc a veure amb l'aviram. Documentalment es testimonia el topònim des de l'any 985, on es descriu

35

una possessió que es trobava al comtat de Barcelona, al Vallès, “in Monte Gallinero”. Els anys 986 i 988 es parla de vinyes

36 37

“in montem Gallinario”. I el 1050 es menciona el “montem Gallinarium”.

La presumpte “Muntanya de les Gallines” fou descartada pel filòleg Joan Coromines. De fet al seu Onomasticon Cataloniae

38

no s'arriscà mai a tractar en profunditat la important quantitat de topònims d'aquest estil existents a Catalunya. Tan sols

analitzà el topònim Vall de Gallinera que es troba a la Marina Alta (Alacant). En aquest cas arriba a diferents conclusions,

entre elles la possibilitat que es tracti d'un entorn natural on hi proliferessin algun tipus de grans ocells objecte de caça, de

manera que es poguessin associar a un concepte més genèric com gallina. Però ell mateix descarta l'opció per ser poc

fonamentada. En canvi sí considera com a més que probable la derivació directa del concepte àrab Qala a-nähr, és a dir, “el

castell del riu”. En el cas de la Serra de Galliners, hom podria suposar que des de temps antic existís bona cacera, però sens

dubte l'opció del topònim andalusí és suggerent, malgrat que en el nostre cas l'únic “riu” proper seria la Riera de les Arenes.

Dependria d'on es trobés realment ubicat aquest pretès castell.

El que convé retenir és la dificultat de la filologia per donar resposta al topònim, el qual, malgrat tot, ha perviscut durant tots

aquests anys i encara es manté ben viu.

35. CSCV, 168: 28 de febrer del 985.

36. CSCV, 175: 18 de març del 986; 336: 27 de juny del 998.

37. El trobem a l'acta de consagració de l'església de Sant Quirze de Terrassa datada el 4 de desembre del 1050. Vegeu-la a ORDEIG, RAMON. “Inventari de les actes de consagració i

dotació de les esglésies catalanes” a Revista Catalana de Teologia, VIII, 2, 1985, p.453-455.

38. Un expressiu: “No tractarem, com a cosa clara (o ajornant-ho per als nostres continuadors), dels noms Galliner, Galliners, -nera, en general”, acaba amb les elucubracions. Tan sols

s'enfrontà al topònim Vall Gallinera del País Valencià. Vegeu s.v. “Gallinera”, de l'Onomasticon Cataloniae.

More magazines by this user
Similar magazines