interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

58 · La memòria dels espais

LES PARELLADES DE CAN PARELLADA

La masia de Can Parellada apareix ja als fogatges de Terrassa des de 1457. Es coneixen les diferents transformacions i

ampliacions realitzades durant la primera meitat del segle XVIII. Tenia dos molins propis i va ser una de les pagesies més

notables de la zona, atesa la seva ubicació en terres de gran fertilitat. La masia encara perviu a ponent de la riera de les

Arenes, i baixant del Camí dels Monjos hom la podia veure al capdamunt d'un pujol. A l'actualitat, i des dels anys 70, aquesta

vista s'ha perdut.

El motiu és la transformació del sector en una zona residencial que ha acabat donant lloc al barri de Can Parellada. Les

primeres edificacions es construiren on hi havia pròpiament les parellades de Can Parellada. Una parellada era la quantitat

de terreny que podia arribar a sembrar una parella de bous al llarg d'un dia. Es tractava, en tot cas, d'una peça de terra

considerable. Durant els anys 50 hom encara podia observar una gran extensió de terra conreada amb cereal, i el caminant

que arribava en aquell sector devia quedar impressionat per l'extensió de l'esplanada.

L'any 1984 ja es parla de la possibilitat de potenciar un parc a l'est de la urbanització, al redós del Camí dels Monjos.

Orientació que amb el pas dels anys, s'ha anat consolidant. La proposta de Parc Territorial per a la Serra de Galliners, dins el

context de la via verda del Vallès, ha acabat dotant de contingut i forma la idea inicial.

El barri ha acabat transformant l'antic paisatge rústic, el del camp de conreu, en un espai plenament urbà, domesticat per a

tal funció. Aquesta acció humana ha fet que el tram de Camí dels Monjos que es dirigeix cap al nord en direcció a l'actual

Carrefour hagi quedat aclaparat definitivament per l'entramat urbà.

LA MALA EIXIDA

Molt abans d'aquesta profunda transformació, les coses eren d'una altra manera en aquest sector. Un dels topònims

altmedievals associats en aquesta zona és el de Mala Eixida. Documentat només entre el 1014 i el 1155, ens ofereix un

seguit de consideracions sobre les característiques de la zona i, potser, del propi Camí. El topònim és rar, però a la vegada

d'un gran valor informatiu. Apareix sempre en català a l'interior dels documents en llatí, amb diverses formes com són

47 48 49 50

“Mala Eixida”, “Mala Exida”, “Male Exida”, “Malexida”, “mansum de Malexida” o “Malixida”. El seu significat és el de

Mala Sortida. Però cal advertir que abans de sortir cal torbar-se a l'interior d'algun lloc, i que en el voler sortir d'aquest lloc

passar per la Mala Eixida fos la pitjor elecció. Òbviament s'està descrivint un mal pas, atribució que podem assignar

perfectament a un camí.

47. AASA, 48: 13 de febrer del 1043 “in locum vocitatum Mala Eixida”.

48. AASA, 55: 23 de febrer del 1047 “in locum Mala Exida”; AASA, 58: 11 de novembre del 1051 “in locum vocitatum Mala Exida”.

49. DCM, 116: 25 de gener de 1155.

50. AASA, 172: 23 de desembre del 1114 “in mansum de Malexida”.

El Camí dels Monjos · 59

More magazines by this user
Similar magazines