interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

70 · La memòria dels espais

Amb el pas dels anys la masia dels Bellots s'anà transformant en un edifici realment imponent. Actualment és de les masies més ben

conservades gràcies a què s'ha transformat en un business center de primer nivell. Destaca l'entrada al barri i el pou davant mateix de la

façana. Tan sols alguns pins al seu extrem oriental han sobreviscut al pas dels temps. Fotografia: Arxiu Municipal de Terrassa. Fons

Municipal de Terrassa. Reg: 8025.

Entre els anys 1649 i 1760, els habitants de la masia oscil·laren entre els 3 i els 10. Essent el període entre 1649 i 1715 un

moment en què només hi residien entre 3 i 4 habitants, mentre que entre 1737 i 1760 hi habitaren entre 6 i 10 persones. En

tots aquests anys els registres de comunions de Sant Pere de Terrassa registren la realitat de dos masos, el Bellots i el

Trullàs, eliminant la proposta que havia fet Cardús d'associar els dos masos en una sola realitat. Sí és cert, que alguns anys

apareixen els dos masos com a una sola unitat, demostrant que la seva interrelació és més que evident. Per exemple, l'any

1758 hi ha 11 persones aptes per combregar als masos Bellots i Trullars.

El mas Bellots apareix a l'Amillarament de Sant Pere de l'any 1858 ja de forma individual, sense rastre del mas Trullàs. En

aquest atlas de parcel·les es demostra “en primer lloc” la ingent quantitat de camins i viaranys que passaven per la masia.

Entre ells, evidentment, el Camí dels Monjos, que discorre al nordest de la casa. Les seves heretats arribaven fins al torrent

de la Grípia, en direcció oriental, i traspassaven la riera de les Arenes, en direcció oest. La Riera de les Arenes, en aquest

75

sector, sembla que oferia un bon pas per connectar les seves dues vessants. L'any 1896 la masia rep el nom de Los Vallots.

Respecte a la bona connexió entre les dues vessants de la riera de les Arenes, hem de dir que existia, almenys a la meitat del

segle XX, una carretera de terra feta expressa per a connectar els Bellots amb la part urbana de la ciutat de Terrassa. L'estudi

dels camins històrics, en canvi, no ha donat mai cap via relacionada amb aquest sector. El Plànol dels Camins Històrics de 1998

no ens proposa res de res. El que pot semblar una obvietat, però que és molt important tenir en compte, és la constant variació

de la fesomia de la riera de les Arenes, sotmesa de forma intermitent al designis de la pluja. Això ens fa suposar que per bé que

a finals dels 60 del segle XX existís una carretera, potser cent anys abans, o menys, el pas era absolutament diferent. El plànol

de 1858, per exemple, insinua un camí a la banda oest de la riera, però ni molt menys de la dimensió de la de 1958.

Després de perdre la seva entitat com a explotació agrària, la masia dels Bellots va convertir-se durant els anys 80 i 90 en seu

d'una Escola-taller relacionada amb el món de la jardineria, gestionada per l'empresa municipal Foment de Terrassa SA, però

actualment s'ha transformat en un restaurant i centre de convencions amb el seu corresponent business meeting center que

respon al nom comercial de Masia Els Bellots. El nou ús ha permès la restauració de tot l'edifici oferint-nos un aspecte esplèndid.

El cos principal de l'edifici presenta una estructura rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes, que tenen deu finestres

que donen a la façana principal. La coberta és de doble vessant. La façana principal està orientada a migdia, perpendicular al

carener i de composició simètrica: porta d'accés dovellada, dos finestrons a la planta baixa, dos més d'estil gòtic al primer pis

a banda i banda d'un balcó central, i els deu finestrons corresponents de les golfes. A banda i banda de la primitiva

construcció encara es conserven unes dependències i un barri que es troben indicats en l'Amillarament de Sant Pere de 1858.

La planta baixa presenta l'entrada amb l'escala d'accés al pis superior, al fons, amb dos espiells, la cuina llar a l'esquerra, un

possible menjador a la dreta i el celler al fons. El pis superior queda distribuït en una sola sala i quatre habitacions (dues a

banda i banda de la sala). Les golfes presenten unes obertures de ventilació d'arc rebaixat i formant galeria.

75. PALET I BARBA, DOMÈNEC. “Estudio del Terreno Pliocénico de Tarrasa”, 1896, p. 95.

El Camí dels Monjos · 71

More magazines by this user
Similar magazines