interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

76 · La memòria dels espais

CAN TORRELLA DEL MAS

[Antic MAS BARTOLÍ i MAS DE LES BERTULINES]

Un cop deixat a mà dreta el torrent de la Font de Montserrat, hom enfila el camí vers l'actual Can Torrella del Mas. El camí

actual passa a pocs metres a l'est de la masia, el camí original es dirigia vers l'era de la casa.

L'edifici actual està catalogat com a bé patrimonial d'interès històric i artístic de la ciutat de Terrassa. De fet, es tracta d'una de

les masies amb més qualitat arquitectònica de les que analitzem en el present treball. La façana principal està condicionada

per unes reformes considerables realitzades l'any 1862. L'edifici té tres plantes; baixa, primer pis i golfes. A l'interior de la

casa hom pot trobar encara una llar de foc de planta quadrada amb embut datada el 1771 i unes pintures murals a la sala

principal atribuïdes a l'artista Jacint Rodó. Des de la façana es pot observar una finestra gòtica geminada just al damunt del

portal. La investigació realitzada l'any 1997 sobre les masies terrassenques va poder descobrir que alguns elements del

82

mobiliari del menjador eren obra de l'ebenista Blasi de la ciutat de Puigcerdà, i que foren treballats l'any 1929.

La masia continúa habitada a l'actualitat i està protegida per tanques de seguretat a tot el seu entorn. El seu aspecte general

recorda el de les cases fortes de la baixa edat mitjana, amb un edifici a manera de torre de defensa.

El nom de Can Torrella del Mas és relativament recent. Amb anterioritat sempre s'havia anomenat Can Torrella o Mas

Torrella, almenys des de finals del segle XV o prinicipis del XVI. Abans, el nom de la masia era el de Mas Bartolí o de les

Bertulines.

El mas de les Bertolines l'hem documentat per primera vegada l'any 1214 moment en què Pere Bertulí fa testament. En ell fa

donació testamentària al seu fill del mas “de Bertulines” amb tot aquell honor que disposava des del camí que anava a prop

del Mujal per sobre de la serra en direcció a la Serra de Lagastet, que ja hem vist abans que feia referència a la Serra de

Galliners. Alguns indicis ens fan pensar que el nom de Bertolí l'adquireix després del seu matrimoni amb Maria Bertolí. Hi ha

un document clau.

El 7 d'abril de 1238 Guillem Boquer definí a Berenguer d'Ametller i a la seva esposa Guillema, filla del difunt Pere Bertolí “vel

83

de Baseya”, els drets sobre el mas de Riba. Apareix Pere Bertolí anomenat també de Basea. Aquest segon topònim cal

relacionar-lo amb l'antiga masia de Can Bosch de Basea, enderrocada a finals dels 60 del segle XX, que estava a l'actual barri

de Can Jofresa. En el testament del 1214, a més del seu fill Pere, en destaquen Bernat i Guillema, a qui li dóna el mas de Riba!

També fa una donació testamentària a Bernat de Basea, que és cosí seu. De manera que el Pere Bertolí “vel de Baseya” és

evident que es tracta del nostre home.

82. ”Les Masies de Terrassa”, Catàlegs del Museu de Terrassa, núm.4, 1997, p.37.

83. BA, 358: 7 d'abril de 1238.

El Camí dels Monjos · 77

Interior de l'era de Can Torrella del Mas dibuixada per

Mateu Avellaneda. El Camí dels Monjos sortia originalment

de la dita masia. Actualment cal donar una volta important

per l'est. Imatge extreta de la “Iconografia Terrassenca” de

Mateu Avellaneda.

More magazines by this user
Similar magazines