interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

80 · La memòria dels espais

LA FONT I LA MINA TORRELLA

Un altre element important en el sector és l'aigua. Hom disposa de la font de Can Torrella a poc més d'un centenar de metres

89

de la masia en direcció cap a l'est i descendint al capdamunt del torrent de la Font de Montserrat. Es tracta d'un sorgint que

aboca l'aigua en una bassa, i des de la font neix l'anomenada mina de Can Torrella que l'any 1929 abastí d'aigua la ciutat de

Terrassa. L'aigua de Can Torrella havia abastit la ciutat de Sabadell durant molts anys, però finalment el 28 de juny d'aquell

any es començà a enviar cap a Terrassa a fi i efecte de resoldre en part el problema d'abastiment d'aigües que sempre havia

patit. La potabilitat de l'aigua de la font no va poder ser mesurada l'any 2005 per part del Laboratori Municipal de Terrassa

atès que es trobava inundada, de manera que no era accessible, en canvi l'any 2007 la font, en la mesuració feta el mes de

gener, es trobava totalment seca.

CRUÏLLA AMB EL CAMÍ DE TERRASSA A SABADELL

La masia de Can Torrella, malgrat la profunda transformació de l'entorn i de la N-150, conserva encara la seva situació

preeminent al capdamunt d'un turó. Des d'aquesta posició elevada podia controlar tranquil·lament el pas dels caminants i

dels traginers que circulaven pel Camí dels Monjos i sobretot per l'antic camí ral de ferradura que des de Terrassa es dirigia a

Sabadell, passant per Can Barba de la Pedra Blanca. La cruïlla amb el Camí dels Monjos es realitzava just al dessota de la

masia, aproximadament on ara s'inicia el clos del Cementiri de Terrassa. El traçat antic d'aquesta via no es contempla al Pla

Especial de Protecció de Camins de 1997, però sí que es manté viu gràcies al Plànol de Camins de Terrassa i entorns del 2007

promocionat pel departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa i per una comissió d'entitats conformada per a

la recuperació dels camins històrics de Terrassa. Aquest camí és el catalogat amb el número 8.

EL CEMENTIRI

Un cop superada la cruïlla amb el camí de ferradura de Terrassa a Sabadell, el Camí dels Monjos s'enfilava en direcció nord

per l'interior de l'actual recinte del Cementiri de Terrassa. El traçat antic d'aquest sector es desvia just en el moment en què

es comença a construir el Cementiri l'any 1928. Ja des de l'any 1911 l'Ajuntament de Terrassa tractà d'adquirir aquest

terreny, que era propietat de Joan Anglada i Calvet, propietari de Can Torrella, entre d'altres coses, per a descongestionar el

Cementiri Vell de Terrassa que ja s'estava quedant petit. L'heretat que es pretenia comprar ocupava un total de 77900 m2, i

limitava al sud amb heretat dels Bellots, al nord amb heretat de Ca n'Anglada, a l'est amb heretat de Can Figueres i a l'oest

amb heretat d'Isidre Palet. En aquelles dates el terreny estava dedicat a l'explotació agrària, una part de regadiu i una altra de

90

cereals, s'hi cultivava vinya i hi havia plantades algunes oliveres. Però el que més destacava de la parcel·la era un bosc de

pins que conformaven una profunda pineda de la qual encara en queden testimonis.

89. Vegeu una descripció més completa de la font a “Fonts naturals del terme de Terrassa”, Ajuntament de Terrassa, Medi Ambient, 2003, p.58.

90. Vegeu el desenvolupament de tot el negoci a FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, ANA. “El jardí de la memòria. El cementiri de Terrassa”. Funerària Egarense, 2007, p.72-73.

El Camí dels Monjos · 81

La pineda que encara roman de l'antic Camp del Bosc de Can Torrella. Darrerament s'ha arranjat i s'ha convertit en una àrea de lleure.

Fotografia: Autor.

More magazines by this user
Similar magazines