interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

84 · La memòria dels espais

Amb la construcció del nou recinte la trajectòria del camí es modificà substancialment desplaçant-lo uns quants metres en

direcció oest, resseguint el mur oriental del cementiri. L'actual carrer del Camí dels Monjos s'acabarà conformant en base al

nou traçat. L'espai de pineda que encara es conserva a l'exterior del cementiri es manté en bon estat, amb un sotabosc net

de porqueria i en òptimes condicions per a passejar-hi. Aquesta arriba fins a l'inici de l'actual carrer d'Astúries. Tanmateix la

seva proximitat a la N-150 i a les primeres cases del barri del Vilardell provoquen una sensació desigual, on hom es pregunta

si s'està o no s'està en un espai natural.

PASSEJANT PER L'ANTIGA SERRA DE L'HOSTAL DE L'ARENGADA

Un cop iniciat el carrer del Camí dels Monjos, hom inicia tot el tram urbà del camí, on s'ha perdut gairebé en la seva totalitat

l'antic traçat del camí. A mà esquerra es deixa el CEIP Salvador Vinyals, una mica més amunt a la dreta l'antic camp de futbol

de UE Montserrat just a la cantonada entre el carrer del Camí dels Monjos i el carrer de Segòvia. Antigament, pel bell mig del

camp de futbol hi passava el traçat original del camí. L'actual carrer d'Elx, entre el carrer Zamora i el de Santander recorda la

continuació del traçat. La seva amplada n'és la prova més evident: no fa més de cinc metres.

El carrer d'Elx manté la fesomia de l'antic Camí dels Monjos i es manté al traçat original. La seva amplada és de cinc metres. Al fons, els

arbres que protegeixen el camp de futbol de l'UE Montserrat. Fotografia: Autor.

Continuem en direcció nord fins al carrer de Saragossa, just en aquest moment s'enllaça amb l'antic traçat, actualment

emmascarat pel carrer que acabem de mencionar. El camí original menava, per motius geogràfics, cap a llevant dirigint-se

cap a l'actual Plaça de Vilardell. Es tracta d'una rotonda que connecta els carrers de Saragossa, de Biscàia i de Lugo. A

continuació, s'ha de seguir el carrer d'Àlaba íntegrament en direcció a la via del tren de la Renfe. A la part dreta d'aquest

92

carrer s'ha dut a terme el Pla Especial de Millora Urbana de Completament del Subsector 1 de Torre-sana. Aquest Pla ha

conservat la important pineda que es perllonga des de la Plaça de Vilardell fins la línia de la Renfe, i que sense sotabosc,

disposa d'unes taules de pícnic. Aquesta zona de boscúria ja la podem observar, i molt més frondosa que a l'actualitat, a les

fotografies aèries que coneixem de 1958.

Actualment hom pot seguir paral·lelament el carrer d'Àlaba, per l'interior de la pineda, intentant emular el traçat del Camí

dels Monjos. Cal posar-hi imaginació. Aquest tram, en realitat, es troba situat al capdamunt d'una carena (continuem amb la

idea original que el Camí dels Monjos és carener) o com diuen al Pla de Millora del Subsector I de Torre-sana, al damunt

d'una “cresta”. No tocarem pas la “cresta” del disseny urbà previst, perquè al cap i a la fi la proposta de Pla preveu la

conservació del poc que queda de l'entorn original del Camí, és a dir, la pineda.

El transcurs del Camí per aquesta carena evitava el recorregut que realitzava l'antic Torrent de Vilardell, que estudiarem a

continuació, i continuava pel que l'any 1858 s'anomena la Serra de l'Hostal de l'Arengada. El nom és estrany, almenys a partir

dels coneixements històrics que tenim actualment del sector. L'Amillarament de Sant Pere d'aquell any descriu el sector, el

ressegueix i el dibuixa, el designa amb aquest nom, però no identifica cap casa, hostal o alberg al qual hom pugui atribuir

aquest topònim. En realitat, malgrat l'estranyesa que encara ens provoca, es tracta d'un nom força utilitzat al llarg del segle

XIX. D'hostals de l'arengada n'hi havia arreu de Catalunya. Era comú en aquests hostals oferir als traginers arengades per a

menjar, durant el repòs dels seus viatges. Així, n'existia un de molt popular a l'antic poble d'Horta a Barcelona i fins i tot un

altre força conegut a l'entrar al poble de Matadepera, just a la masia de Can Torrella de Baix. Tot i això continuem a dia d'avui

sense saber res de precís sobre els motius de la seva existència en aquest sector.

EL TORRENT DE VILARDELL I L'ANTIQUÍSSIM LOCUS DE VILARDELL

A l'alçada de l'actual carrer Aneto, si no una mica més amunt, s'iniciava l'anomenat Torrent del Vilardell, en el tros comprès

entre el Passatge Tibidabo i el Passeig del 22 de juliol. El torrent s'ha anat conduint per canalitzacions subterrànies a partir de

la urbanització dels barris de les Arenes i el de Vilardell, que va prendre el seu nom. El torrent discorria fins a l'actual

Avinguda de Madrid i desguassava a la Riera de les Arenes just al dessota de Can Torrella del Mas.

El nom prové d'un possible assentament humà d'epoca antiquíssima. Ja ho hem apuntat en apartats anteriors. El topònim és el

diminutiu de “vilar”, que és sinònim d'espai on s'hi pot disposar una vila. Les primeres referències documentals que coneixem

són del segle XI i ja es menciona simplement un locus, és a dir, un espai administratiu i territorial, però en cap cas es

mencionen ni cases ni cap concentració de poblament. Al segle XI el Vilardell ja era simplement una zona de camps de conreu.

92. PM-TOR001sb1, aprovat el 26 de maig del 2005. Vegeu una descripció del projecte a GMUT. Gestió 2003-2006, Ajuntament de Terrassa, 2007, p.54.

El Camí dels Monjos · 85

More magazines by this user
Similar magazines