interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

90 · La memòria dels espais

MAS SUNYER

[Antic MAS MORAGUES]

Almenys fins a mitjans del segle XIX encara quedava constància de l'existència en aquest sector del mas Sunyer. No sabem

amb exactitud on es devia trobar aquesta explotació agrícola, però no és casual l'existència de dues cruïlles de camins a

l'entorn. D'una banda, el camí de Sant Cristòfor a Sant Julià d'Altura, que ja hem vist, i d'una altra, el camí vell de Terrassa a

Sabadell que veurem d'aquí una estona. Un mapa de 1870 encara el situa al nord de la via del tren, tanmateix, la seva

desaparició ha de ser anterior. Aquest mapa, en realitat, copia un de 1841 amb una única variació, la d'incorporar el traçat

del nou ferrocarril construït el 1856. Creiem que la construcció del tren va incidir d'alguna manera en la desaparició

definitiva de la masia, potser ja en runes o en desús en aquelles dates. Cap resta arqueològica ni cap fotografia aèria ens ha

permès recuperar alguna cosa del seu record.

Sí sabem que aquest mas existeix amb aquest nom almenys des de 1558, i també sabem que amb anterioritat el mas

98

s'anomenava Moragues. Les primeres notícies les podem datar el darrer quart del segle XII on ja hi veiem actuar un tal

Bernat de Moragues, pare de Bernat i de Pere, i avi de Ramon i Berenguer Moragues. Els fills i els néts de Bernat són els que

99

apareixen molt més profusament a mitjans del segle XIII. El mas Moragues era de domini reial, tal com es deriva del

reconeixement que el 1237 els batlles de Terrassa, Ramon de Solà i Bernat d'Argelaguet, fan a Ermessenda Moragues,

esposa de Bernat, i mare de Ramon d'un honor situat a les parròquies de Sant Pere i de Sant Julià d'Altura, al lloc anomenat

100

Banyeres, “ante mansum suum”, és a dir, davant del seu propi mas. Malgrat aquest presumpte domini, a l'enquesta

realitzada els anys 1311 i 1314 sobre els masos i possessions que tenia el rei al terme del Castell de Terrassa, no s'hi inclou

101

aquest mas Moragues. La llista de masos de 1413 sí menciona el mas, just entre un mas Coll i el mas Mosterol, nom antic

102

de Can Montllor.

Durant els segles XVII i XVIII, essent ja mas Sunyer, els habitants de la casa van oscil·lar entre els 2 de 1726, els 3 de 1662 i els

9 de 1749.

Per cert, només un suggeriment per acabar, podria ser que aquest mas Sunyer, abans de la seva desaparició, hagués estat el

perdut Hostal de l'Arengada?

98. Vegeu CARDÚS “Terrassa Medieval, visió històrica”, p.38.

99. SPT, 184: 1175.

100. BA, 84: 14 de juliol de 1237.

101. Sí, en canvi, un mas Moragues de Gaià. No sabem si en anteriors enquestes realitzades els anys 1232 i 1265, les referències al mas Moragues són del que ara estem documentant o

del situat al lloc de Gaià, també dins el terme del Castell de Terrassa. Vegeu FARÍAS ZURITA, VÍCTOR. “El mas en los dominios reales de Terrassa según una encuesta real de los años

1311-1314”, dins “El mas català durant l'Edat Mitjana i la Moderna”, Barcelona, CSIC, 2001, p.159-188.

102. AHT. Fons notarial. Manuale de Lluís Agustí, 1413-1415, f.25v.

EL CAMP DEL ROURE

Just a l'entorn d'on devia existir el mas Moragues i les seves possessions més immediates, apareix un topònim, que

entenem és del segle XX i no anterior, relatiu de nou a una de les característiques que corren paral·leles al camí, és a dir, a

l'existència de vegetació arbustiva i d'arbres com les alzines, els pins i els roures. Així, l'anomenat Camp del Roure ve a fer

memòria de l'existència d'algun tipus de roureda en el sector.

Fins no fa gaire es tractava d'un espai verd de gran extensió que el creixement urbanístic ha acabat per fer desaparèixer.

Malgrat tot s'ha donat el nom del Camp del Roure a una avinguda que connecta els barris de les Arenes amb els de Torresana

i Vilardell. Diem que no fa pas gaires anys hom podia trobar un paisatge força bonic. Val la pena recordar el que es deia

103

(de fet encara es diu) a la pàgina web “Vallès Natural” en un “Itinerari per Terrassa”, on es parla de la zona boscana i

agrícola del Camp del Roure d'aquesta manera:

A una banda del camí [dels Monjos], podem veure-hi un bosc format per una pineda adulta amb pi blanc i pi pinyer i un alzinar amb algun roure

que es manté en el nivell arbustiu alt. El sotabosc arbustiu baix està bastant degradat: hi trobem, sobretot, gatoses, estepes i romaní. A l'altra

banda, camps de conreu que, en funció de l'època de l'any, podem trobar llaurats, verds o grocs a punt de segar. Els camps dels entorns de la

ciutat són camps exclusius de secà, i el cultiu més habitual és el de l'ordi i la civada. També és normal trobar camps en guaret. Entremig dels

conreus, sobretot a la primavera, podem trobar-hi moltes plantes, anomenades males herbes, que donen color als camps, des de les

paparoles a les ravenisses. En aquests camps i en els seus entorns podem veure-hi, segons l'època, perdius, conills, la puput o diferents petits

ocells, com el pinsà, la cadernera o la cogullada.

A l'actualitat el traçat original s'ha desviat vers llevant pel carrer de Joaquim Vayreda. Aquest es perllonga fins a l'avinguda

de Pintor Mir, però sense agafar-la, hom s'ha de dirigir al carrer del Pintor Casas i començar l'ascensió direcció nord fins a

l'àrea de pícnic que es pot trobar al Parc de la Font de la Grípia.

Antigament el traçat era ben diferent. Hom travessava la via del tren i es dirigia cap a la cruïlla de l'actual carrer del Mont

Perdut i el carrer d'Amposta. Des d'allí s'havia de continuar per l'actual Passatge del Camí dels Monjos, que rememora amb

el seu nom i amb el seu traçat la sil·lueta del camí. El passatge travessa el passatge de la Panadella i arriba fins al carrer de

Sierra Nevada. Just en aquest carrer desapareix qualsevol rastre de l'antic traçat. La nova urbanització del sector no ha

tingut en consideració la seva existència. S'ha urbanitzat en quadricules perfectes virant els carrers en diagonal cap a

llevant. Fins a trobar, des del carrer de Sierra Nevada, l'actual carrer d'Ibáñez de Aldecoa, hom hauria de caminar mig

kilometre aproximadament. En línia gairebé recta, el Camí es dirigia vers la masia de Can Montllor.

103. Vegeu http://www.ccvoc.org/vallesnatural/rutes

El Camí dels Monjos · 91

More magazines by this user
Similar magazines