interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

96 · La memòria dels espais

Sobre el mas Rovira val la pena recular a l'any 1284 quan Elisenda de Pujada i Pere de Montcau venen a Jaume Escuder una

106

peça de terra amb aigua per a regar-la que tenien dins del mas Rovira, que afrontava a llevant amb el torrent de Banyeres.

Tot sembla indicar que el mas Rovira es trobava també al redós del Camí dels Monjos. Insistim, que el mas Rovira s'acaba

transformant en un domini sense edificació associada a finals del segle XIII, i a principis del segle XIV es diu que no hi ha

casa ni edificis, ni es coneix que hi hagi hagut mai casa, però que s'hi palesen “quodam effigies domorum ad modum

fundamenti”, és a dir, els fonaments d'algunes cases enrunades.

Retornant al mas de la Pujada, hem de dir que ja apareix deshabitat a inicis del segle XIV i per tant l'edifici de l'explotació

agrària entenem que entraria en decadència. I de fet, acabaria desapareixent abans de 1413, moment en què la llista de

masos que hem anat treballant al llarg del present estudi, no ens el mostra. En la seqüència de noms que presenta, hom

passa del mas Moragues al mas Mosterol, sense mencionar el mas Pujada.

En resum, el que convé retenir és que al llarg dels segles XII i XIII va existir una edificació amb el nom del mas de la Pujada,

des del qual hom podia baixar a unes zones de conreu anomenades les Clotes, una mena de sots o esfondraments del

terreny aptes per al cultiu i que estaven a tocar de la Riera de les Arenes. En realitat, es podien tractar d'algun tipus d'illes de

terreny cultivable determinades pel discórrer irregular de la pròpia riera. A prop d'aquest mas també quedaven les runes del

mas Rovira, una antiga explotació agrària caiguda en desús, però de les possessions de la qual encara se n'extreien rendes.

PARC DE LA FONT DE LA GRÍPIA

Es tracta d'un espai verd de gran extensió que marca el límit entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, per on discorre el

torrent de la Grípia. Es tracta d'una zona habilitada per a ús d'esbarjo, on podem trobar una àrea de pícnic amb barbacoes i

107

jocs infantils, i una font, anomenada de la Grípia, d'abundosa aigua.

La font és de fàcil accés. Amb la definició urbanística del sector s'hi realitzà una rampa d'accés directe. El canó continua

rajant amb intensitat. S'explica que els primers habitants dels barris de les Arenes i de la Grípia, encara a finals dels anys 80,

preferien venir a la font a agafar aigua, abans que beure de l'aixeta, per trobar-la massa clorada. Abans del Parc els propis

veïns van condicionar l'entorn de la font perquè fos espai de tertúlies per a alguns mentre els altres omplien les garrafes amb

108

la seva aigua.

106. AHT. Fons notarial. Capbreu [de Bertran acòlit] (1283-1284), f.28r. 30 de juliol de 1284.

107. Vegeu la descripció de la font a “Fonts naturals del terme de Terrassa”, Ajuntament de Terrassa, Medi Ambient, 2003, p.55.

108. COMELLAS, JAUME, “Història d'un barri de Terrassa”, Raysa, 1989, p.89.

El doll abundós de la Font de la Grípia. Fotografia: Autor.

El Camí dels Monjos · 97

More magazines by this user
Similar magazines