interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

100 · La memòria dels espais

diu que hi ha “l'entrada a la casa, un estable, la cort dels tossinos, el corral, la cuina, el menjador, el celler i una sala, i a

continuació la cambra sobre el menjador, la cambra que té la finestra cap a ponent, la cambra sobre el salador, la cambra

sobre la cort que mena la finestra cap a la façana devantera de la casa, la cambra sobre la cort que mena la finestra cap al

119

sud, la cambra del blat i unes golfes”. Tot plegat configurava un edifici realment imponent.

Pocs anys més tard una Eulàlia Montllor, no sabem si la mateixa que fa l'inventari o una altra, s'esposà amb Benet Garí, que

venia de Sant Julià de Palou. Malgrat aquest enllaç, la masia continuà conservant el nom de Montllor, a diferència del que

havia succeït al segle XV. Els Garí van regir el mas fins que a principis del segle XIX Isabel Garí-Montllor i Ferrés, rebesnéta

de Benet Garí, es va casar amb Josep Tobella Oliver, de la família Tobella provinents del Cairat, a prop d'Olesa de Montserrat.

L'any 1863 el fill de Josep Tobella i Isabel Garí-Montllor, en Magí Tobella i Garí-Montllor, a l'edat de trenta anys, va fer un

inventari dels béns immobles de la masia perquè el seu avi Benet Garí-Montllor, que havia mort el 1856, el va nomenar hereu

universal. A la descripció de la casa, hom hi pot llegir:

Se compone de casa señalada con el número cinco y consta de bajos y dos pisos, con sus pesebres, corral, bodegas, prensa de uvas, pajar y

era para trillar, con su barrio cercado de paredes y dos puertas de entrada y salida.

L'any 1997, amb motiu de l'exposició que realitzà el Museu de Terrassa sobre les masies de Terrassa, es féu una descripció

de les característiques arquitectòniques de l'edifici. Es deia que la construcció era d'estructura rectangular amb planta

baixa, pis i golfes. La coberta tenia dos vessants. La façana principal estava orientada cap a migdia, perpendicular al carener

i de composició simètrica. A la planta baixa hom podria trobar l'entrada i l'escala d'accés al pis superior al fons. A l'esquerra,

la cuina i el menjador amb una petita capelleta al mur. A la part posterior, el celler. El primer pis, amb la sala, i els dormitoris al

seu voltant, dos d'ells amb alcova. Aquell any l'edifici s'utilitzava com a restaurant, activitat que durà fins l'any 2003. Malgrat

tot, el mas continua catalogat com a edifici d'interès històrico-artístic de Terrassa i es troba dins del Pla Especial de Protecció

del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Terrassa de l'any 1984.

Tornem ara a l'inventari de Magí Tobella per observar que a més de la casa va percebre diferents quarteres de bosc, erm,

regadiu i una albereda que circumdaven el mas. Sembla ser que a finals del segle XIX i ben entrat el XX, l'entorn de Can

Montllor era conegut per l'existència d'imponents boscos. De fet, tenien boscos privats les properes masies de Can Petit, la

Torre Mossèn Homs, Can Viver o Can Bonvilar, totes les grans explotacions agrícoles disposaven d'una petita o més gran

porció de terreny arbrat. El de Can Montllor, però, serví d'inspiració a l'artista terrassenc Joaquim Vancells i Vieta, qui l'any

1891 realitzà una pintura que sota el títol “Bosc de Can Montllor” fou exposada a la prestigiosa Sala Parés de Barcelona

l'any 1893.

119. AHT. Fons notarial. “Llibre d'inventaris i encants (1701-1727)” de Joan Puig, f.239r-242r.

El Camí dels Monjos · 101

L'estat actual de Can Montllor és d'abandonament. Encara queden restes de la seva darrera activitat com a restaurant.

Fotografia: Autor.

More magazines by this user
Similar magazines