interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

104 · La memòria dels espais

Les pinedes van substituir les vinyes en molts terrenys on fins la invasió virulenta de la fil·loxera a finals del XIX s'hi havia

conreat. El paissatge de l'entorn de Can Montllor es modificà al llarg del segle XX. Així el poeta Ferran Canyameres parlava

dels “altius pins de Can Motllor”, glossant un paisatge més modern. 120

La cruïlla entre el Camí dels Monjos i l'antic camí de Terrassa

a Castellar. Al fons, les restes de les pinedes de Can Montllor.

Fotografia: Autor.

LA FONT DE SANT JOSEP

A prop de Can Montllor, al Torrent de la Grípia, hi ha la Font de Sant Josep o Font de Can Montllor. D'ella en sabem ben poca

cosa. S'hi accedeix pel que queda del camí vell de Terrassa a Castellar que passa encara per Can Montllor. Un cop iniciat el

descens del camí vell, per superar el torrent, cal girar cap a mà dreta i a uns 50 metres hom hi trobarà una bifurcació. Cal virar

a la dreta. La font es troba sobre un mur de pedra envoltada d'un bon tou d'alzines i un plataner que omple amb les seves

121

fulles caigudes el terra del voltant. El seu estat actual ha millorat després de diverses operacions d'arranjament i

adequació al visitant fetes l'any 2006 per l'Ajuntament de Terrassa. El motiu de la seva denominació no el sabem.

L'ANTIC CAMÍ DE CASTELLAR I LA NOVA CARRETERA

Just per davant de la masia de Can Montllor hi passava l'antic camí que anava de Terrassa a Castellar. L'actual carretera data

dels darrers anys del segle XIX. De fet, el 1895 la premsa de l'època es feia ressò de l'arribada dels treballs de la nova

122

carretera a l'alçada de Can Montllor. Part de l'antic camí encara es pot recórrer i connecta la masia amb la Torre de Mossèn

Homs a la banda est del Torrent de la Grípia. Aquest vial, doncs, feia cruïlla amb el Camí dels Monjos a la mateixa masia de

Can Montllor.

LA MINA BAIXA ORIENTAL DE LA MINA DE TERRASSA

Un cop deixada la masia de Can Montllor, el Camí dels Monjos s'enfilava en una nova serra que a mitjans del segle XIX rebia

el nom de Serra de Santa Magdalena. Precisament en aquest sector, la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, l'any 1841

projectà la construcció del que s'acabaria anomenant la Mina Baixa Oriental. L'aigua provenia directament del Torrent de la

Grípia i passava per sota d'aquest primer sector de la Serra just abans d'arribar el Camí a la masia de Can Petit. La Mina Baixa

Oriental es començà a construir l'any 1842 i l'any 1850 ja arribava a la Riera de les Arenes. Els esforços a partir d'aquelles

dates, però, s'enfocaren a la construcció d'un ramal que havia d'anar en direcció a Matadepera. Fins el 1878 no es començà

l'allargament de la Mina Baixa Oriental fins arribar al Torrent de la Grípia. Les terres que havia de creuar la mina eren de Can

Montllor, els propietaris de les quals van demanar 10.000 duros del moment per a poder foradar la terra. Finalment l'any

1880 la mina arribà al Torrent de la Grípia. La Mina Baixa és la primera mina construïda per la nova societat Mina Pública

d'Aigües de Terrassa fundada l'any 1842 i, per tant, és la primera mina d'aigües construïda expressament per a l'abastiment

123

de la societat terrassenca de la Revolució Industrial.

120. CANYAMERES, FERRAN. “Com el Vallès no hi ha res”. Geografia poètica, Barcelona, Aymà ed., 1951, p.123. 121. Vegeu la font catalogada amb el número 5 de “Fonts naturals del terme de Terrassa”, Ajuntament de Terrassa, Medi Ambient, 2003, p.54. Al llibret de OLLER, J.M; SUÀREZ, F.J.;

VERDAGUER, J. “Serveis d'aigua a Terrassa”, coeditat per Ajuntament de Terrassa i Fundació Mina Pública Aigües de Terrassa, 2007, p.81, ofereix una fotografia antiga de la font de Can

Montllor, però no diuen res sobre les característiques de la mateixa.

122. Vegeu el número 130, del 19 de maig de 1895 de la revista EGARA. Revista Semanal, p.2.

123. Es parla a bastament de la construcció d'aquesta mina a PASTALLÉ, P.; SOLÉ, M. “Mina Pública d'Aigües de Terrassa. Una empresa al servei de la comunitat”, Barcelona, Lunwerg

ed., 2002, p.38-39. També podeu consultar el dictamen de FAURA, M.; VIÑALS, M.; PALET, D. “Dictamen sobre abastecimiento de aguas potables para la ciudad de Tarrasa”, Tallers

Salvatella, Terrassa, 1923, p.8-12.

El Camí dels Monjos · 105

More magazines by this user
Similar magazines