interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

106 · La memòria dels espais

CAN PETIT

[També conegut com CAN PETIT DE SANTA MAGDALENA. Antic MAS MIR, MAS DE LES ARENES SOBIRÀ

i MAS DE LES ARENES]

Just al començar l'anomenada Serra de Santa Magdalena hom troba la masia de Can Petit. Conjuntament amb Can Sabater

del Torrent són dues de les masies que visita el Camí dels Monjos on encara hi destaca certa activitat agrícola. L'edifici actual

està envoltat de camps d'oliveres o es detecta cert conreu, però el que destaca més és l'enorme polígon industrial de Can

Petit. El Camí dels Monjos discorria originalment per la banda oriental de la masia, no hi passava directament, com era el cas

de Can Montllor o Can Torrella. Existia un petit camí que permetia desviar-se cap a Can Petit. A l'actualitat, en canvi, s'ha de

passar pel seu redós per continuar en direcció a Santa Magdalena del Puigbarral.

Can Petit té els seus orígens a l'antic Mas Arenes que l'any 1175 Pere, prior de Santa Maria de Terrassa, confirmà a Bernat i a

124

la seva esposa. El document diu que el pare de Bernat ja el tenia i que li en féu donació en el seu testament. El seu pare es

deia Guillem d'Arenes, i també fou un dels damnificats de l'envestida violenta del castlà Deusdèdit de Tamarit de 1150. En

125

aquell saqueig va perdre 12 sous. Guillem d'Arenes devia ser hereu de na Orsèn i el seu fill Pere, qui varen empenyorar

l'any 1113 l'alou de les Arenes, que consistia en un seguit de cases, terres, vinyes i arbres de diversos tipus, a un tal

126

Ramon.

Curiosament a partir del segle XIII, en què normalment se sol disposar de més documentació concreta, no tenim dades que

ens permetin afegir gaire coneixement del mas. Sí que sabem que des de 1174 existia un altre mas Arenes a la part

occidental de la Riera de les Arenes i d'aquest en trobarem forces notícies al segle XIII. Es tracta del que posteriorment seria

el mas Arenes Jussanes i després Can Gorchs, masia que es trobava a l'actual Plaça de Catalunya de Terrassa. Durant el

segle XIII, però, malgrat ser palesa l'existència dels dos masos no s'identifiquen de forma diferent. I és que probablement

estaven gestionats per una mateixa família. Així, a mitjans del segle XIII documentem a Ramon d'Arenes que tenia el mas

127

Arenes a occident de la Riera, mentre que Joan d'Arenes i Guillema tenien el mas Arenes, ara Can Petit.

Hereu de Joan i Guillema, sembla el Guillem d'Arenes que l'1 d'octubre de 1281 apareix a les afrontacions d'unes terres

128

pertanyents al mas de la Pujada i de Rovira (dels quals ja n'hem parlat abans), però convindria confirmar-ho. En tot cas sí

que semblen errònies les atribucions que Josep Mª Armengol i Viver féu en el seu estudi sobre l'ermita de Santa Magdalena

129

del Puigbarral on al darrer apartat del seu treball parla de Can Petit. Armengol atribueix el mas de les Arenes a Ramon

d'Arenes, quan el document de 1241 en què el monestir de Santa Maria confirma en aquest el mas de les Arenes, el situa a

130

ponent de la Riera de les Arenes, per tant, a Can Gorchs. De les atribucions que posa a continuació no en podem dir res,

perquè l'autor no cità les fonts que utilitzava, de manera que no les podem contrastar.

124. SPT, 183: 16 d'abril de 1175.

125. Vegeu novament BISSON, THOMAS N. Op. cit, i RUIZ I GÓMEZ, VICENÇ. Op.cit ACA, Cancelleria, Perg. Extrainventari, 3275: c.1150.

126. SPT, 102: 9 d'abril de 1113.

127. AHT. Fons notarial, Capbreu segon [de Bertran acòlit] (1242-1245), fol. 78v.

128. PAHCT, 5: 1 d'octubre de 1281.

129. ARMENGOL I VIVER, JOSEP Mª. “Santa Maria del Puigbarral”, Imp. Joan Morral, Terrassa, 1966, p.45-47.

130. BA, 1175: 20 de novembre de 1241. El document ho diu claríssim: el mas de les Arenes “affrontat ab oriente in illa Riaria de Arenis”.

Accés actual a la masia de Can Petit. Fotografia: Autor.

El Camí dels Monjos · 107

More magazines by this user
Similar magazines