interior llibre.cdr - Xavier Caballé

media.caballe.cat

interior llibre.cdr - Xavier Caballé

VERSIÓ 1.0 DE LA LLEGENDA

El Camí dels Monjos · 15

La notícia més antiga que es coneix sobre la “llegenda” del Camí dels Monjos és la que publicà Vergés i Mirassó, l'any 1871.

En essència, i com demostrarem, no es tracta d'una llegenda pròpiament dita. El concepte “llegenda” prové del mot llatí

“legenda”, plural neutre del gerundiu del verb legěre (llegir), de manera que es podria traduir com a quelcom susceptible de

ser llegit. En un inici s'anomenaven així les narracions de les vides de sants que es llegien durant l'ofici diví a les esglésies. La

seva compilació en un llibre donà lloc als anomenats Leccionaris o Lliçoners, que omplien les prestatgeries de les

biblioteques litúrgiques de les parròquies. Posteriorment, la “legenda” es vernacularitzà en “llegenda”, passant a designar

aquelles narracions fabuloses o de ficció demostrada que servien per suggestionar l'auditori o bé per explicar algun fet

concret, barrejant conceptes de ficció amb presumptes dades o antigues referències històriques.

Alguns autors van dedicar les seves obres a jugar amb aquesta il·lusió literària, elevant la ficció a esdeveniment real. Un dels

exemples catalans per excel·lència és l'obra d'Esteve Barellas Centuria o Historia de los famosos hechos del gran conde de

Barcelona don Bernardo Barcino y de don Zinofré, su hijo, editada a Barcelona l'any 1600. L'obra fou considerada pels seus

coetanis com una peça plena de faules i ficcions, més mereixedora d'un llibre de cavalleries que d'història. L'exemple que

estem posant respon al fet que Barellas fou l'inventor d'una de les més conegudes llegendes de Sant Llorenç del Munt, com

és la del Drac de Sant Llorenç. Barellas dedicà pàgines i pàgines a narrar la mort del Drac a mans de Guifré el Pilós. La

llegenda fou transmesa per Pedro Ángel de Tarazona el segle XVIII, per Francesc Pi i Margall a mitjans del segle XIX i també

pel mateix Vergés i Mirassó el 1871.

La diferència entre la llegenda del Drac i la narració sobre el Camí dels Monjos la trobem en el fet que la primera fou

l'elaboració voluntariament fantasiosa d'uns fets, mentre que l'altra prové de la veu popular, de la memòria històrica

transmesa entre generacions de manera oral. Aquest motiu ens permet entendre perquè algunes llegendes són més

elaborades que d'altres. El nostre cas és paradigmàtic, mentre que la llegenda del Drac, la del Turó de les Nou Cabres, la de

Pere el Penitent o la dels tres dimonis del Borrell, són llargues i detallades, la del Camí dels Monjos és breu i concisa, i, en

certa manera, poc fantasiosa.

More magazines by this user
Similar magazines