1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG

En els quadres de Planells abunden les al·lusions a òrgans femenins: cames, pits i boques
apareixen en els llocs més insòlits. La proliferació d’elements eròtics en una obra no fa més que
multiplicar fins l’infinit les possibilitats del plaer de l’ésser humà.
Dona i cap d’home, 1931
El tipus de dona representat per Planells compleix els requisits de l’ideal femení tradicional.
Cintura estreta, formes arrodonides i pits abundants. A Dona i cap d’home, de 1931, el rostre ha
quedat substituït per una abundant cabellera, símbol de vigor sexual. La dona està amputada,
amb els braços i les cames, fortament encastades a un suport. En definitiva, estem davant la dona
atrapada i sense possibilitat d’autonomia. Si a això afegim que per falta de cap se li nega la
possibilitat de pensar i inclús de parlar, trobarem en Planells la versió surrealista de l’etern
femení. Per a Planells, la dona pot ser-ho tot per a l’home, però en el fons se li nega la
possibilitat de ser alguna cosa per sí mateixa. És, en definitiva, un projecció masculina.
Durant l’estiu de 1929 van arribar a Cadaqués amics de Dalí com Breton, Eluard, Magritte,
Ernst, Buñuel, García Lorca, etc. Es rodaven els exteriors de “L’Age d’Or”, al Cap de Creus, en
els que Planells va col·laborar quasi des de l’anonimat. Entre tots els arribats, va sintonitzar
especialment amb Magritte, amb qui guardava certes similituds, com ara un caràcter introvertit i
aïllat, i l’allunyament de plantejaments polítics. A la tardor de 1929 va prendre part a diverses
col·lectives de les Galeries Dalmau i l’any següent hi va fer una individual, presentat per
5