1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG
1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG
1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
En els quadres <strong>de</strong> Planells abun<strong>de</strong>n les al·lusions a òrgans femenins: cames, pits i boques<br />
apareixen en els llocs més insòlits. La proliferació d’elements eròtics en una obra no fa més que<br />
multiplicar fins l’infinit les possibilitats <strong>de</strong>l plaer <strong>de</strong> l’ésser humà.<br />
Dona i cap d’home, 1931<br />
El tipus <strong>de</strong> dona representat per Planells compleix els requisits <strong>de</strong> l’i<strong>de</strong>al femení tradicional.<br />
Cintura estreta, formes arrodoni<strong>de</strong>s i pits abundants. A Dona i cap d’home, <strong>de</strong> 1931, el rostre ha<br />
quedat substituït per una abundant cabellera, símbol <strong>de</strong> vigor sexual. La dona està amputada,<br />
amb els braços i les cames, fortament encasta<strong>de</strong>s a un suport. En <strong>de</strong>finitiva, estem davant la dona<br />
atrapada i sense possibilitat d’autonomia. Si a això afegim que per falta <strong>de</strong> cap se li nega la<br />
possibilitat <strong>de</strong> pensar i inclús <strong>de</strong> parlar, trobarem en Planells la versió surrealista <strong>de</strong> l’etern<br />
femení. Per a Planells, la dona pot ser-ho tot per a l’home, però en el fons se li nega la<br />
possibilitat <strong>de</strong> ser alguna cosa per sí mateixa. És, en <strong>de</strong>finitiva, un projecció masculina.<br />
Durant l’estiu <strong>de</strong> 1929 van arribar a Cadaqués amics <strong>de</strong> Dalí com Breton, Eluard, Magritte,<br />
Ernst, Buñuel, García Lorca, etc. Es rodaven els exteriors <strong>de</strong> “L’Age d’Or”, al Cap <strong>de</strong> Creus, en<br />
els que Planells va col·laborar quasi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’anonimat. Entre tots els arribats, va sintonitzar<br />
especialment amb Magritte, amb qui guardava certes similituds, com ara un caràcter introvertit i<br />
aïllat, i l’allunyament <strong>de</strong> plantejaments polítics. A la tardor <strong>de</strong> 1929 va prendre part a diverses<br />
col·lectives <strong>de</strong> les Galeries Dalmau i l’any següent hi va fer una individual, presentat per<br />
5