26.04.2013 Views

1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG

1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG

1 Els altres surrealistes gironins Parlar de surrealisme català ... - UdG

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

En els quadres <strong>de</strong> Planells abun<strong>de</strong>n les al·lusions a òrgans femenins: cames, pits i boques<br />

apareixen en els llocs més insòlits. La proliferació d’elements eròtics en una obra no fa més que<br />

multiplicar fins l’infinit les possibilitats <strong>de</strong>l plaer <strong>de</strong> l’ésser humà.<br />

Dona i cap d’home, 1931<br />

El tipus <strong>de</strong> dona representat per Planells compleix els requisits <strong>de</strong> l’i<strong>de</strong>al femení tradicional.<br />

Cintura estreta, formes arrodoni<strong>de</strong>s i pits abundants. A Dona i cap d’home, <strong>de</strong> 1931, el rostre ha<br />

quedat substituït per una abundant cabellera, símbol <strong>de</strong> vigor sexual. La dona està amputada,<br />

amb els braços i les cames, fortament encasta<strong>de</strong>s a un suport. En <strong>de</strong>finitiva, estem davant la dona<br />

atrapada i sense possibilitat d’autonomia. Si a això afegim que per falta <strong>de</strong> cap se li nega la<br />

possibilitat <strong>de</strong> pensar i inclús <strong>de</strong> parlar, trobarem en Planells la versió surrealista <strong>de</strong> l’etern<br />

femení. Per a Planells, la dona pot ser-ho tot per a l’home, però en el fons se li nega la<br />

possibilitat <strong>de</strong> ser alguna cosa per sí mateixa. És, en <strong>de</strong>finitiva, un projecció masculina.<br />

Durant l’estiu <strong>de</strong> 1929 van arribar a Cadaqués amics <strong>de</strong> Dalí com Breton, Eluard, Magritte,<br />

Ernst, Buñuel, García Lorca, etc. Es rodaven els exteriors <strong>de</strong> “L’Age d’Or”, al Cap <strong>de</strong> Creus, en<br />

els que Planells va col·laborar quasi <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’anonimat. Entre tots els arribats, va sintonitzar<br />

especialment amb Magritte, amb qui guardava certes similituds, com ara un caràcter introvertit i<br />

aïllat, i l’allunyament <strong>de</strong> plantejaments polítics. A la tardor <strong>de</strong> 1929 va prendre part a diverses<br />

col·lectives <strong>de</strong> les Galeries Dalmau i l’any següent hi va fer una individual, presentat per<br />

5

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!