descarregar.pdf - El tacte que té

Catalunya.
No en té cap, de problema; l’únic és que hi ha massa farts. És l’exageració de la luxúria.
És un país on sol se crie gent capaç de tindre fills perquè estimin una terra que no els
estimarà mai a ells. Ja és hora que amb tanta horterada d’existir, que hi hagi gent que
pensi en la terra i en Catalunya.
Per tu què és, Catalunya?
Una necessitat de crear funcionaris perquè treballin per la millor finca de Catalunya,
que és la Generalitat.
Quina és la teua pàtria?
La meua pàtria és els anys que em queden de vida.
Nacionalista?
Ho vaig ser, i molt, però sempre la cago.
Què voldries que fos, Catalunya?
Un after de matinada, que t’ho passessos molt bé i durés poc temps i al despertar-te, igual
que si no hagués passat res.
PP.
Me recorde quan era petit, el civil de la porra grossa.
Sentit de l’anarquisme avui en dia.
Sempre he pensat que l’anarquisme ha set un pensament que ha set el bàlsam de totes
les ideologies, perquè li és possible de regenerar-se amb ell mateix, perquè té com a
referència l’individu.
Però “política” ve de “polis”, que és la col·lectivitat.
Abans de la polis hi ha d’haver l’individu. Com va dir Proudhon, quan l’individu serà
lliure la societat serà lliure.
Et consideres lliure? Consideres lliure la gent? Si no, què caldria?
La llibertat és companya de la necessitat. Quan la llibertat té adjectius té unes necessitats
incorrectes. Això vol dir que les necessitats són correctes quan se les cree el propi individu,
no quan les cree algú que vol la llibertat amb adjectiu.
Sexe.
Quan parlem de sexe només puc pensar en Freud, que die que els estímuls del pensament
humà es basen en el desig sexual. Ara recordo la Sala Oval quan la Levinski li feia la
fel·lació al Clinton.
Amor.
Va en funció de la possibilitat de la teua salut per adquirir el màxim d’orgasmes.
Dones.
Necessàries per tenir un orgasme col·lectiu.
Lo poble.
Lo poble, com deia La Trinca, al poble que el donin pel cul.
6