Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

$Presentació «El fracking a Catalunya - Esquerra Republicana de ...$

NOVA CAMPANYA D’ERC ERC torna a portar al carrer la reivindicació d’un finançament just Amb la campanya «Ni més ni menys. Catalunya necessita un finançament just» ERC torna a traslladar a la ciutadania del Principat l’interès social, i per tant personal, que el país deixi de patir el permanent espoli fiscal i la baixa inversió de l’Estat La negociació del nou sistema de finançament, juntament amb el polèmic projecte de transvasament del riu Ebre, serà no només un dels grans debats de l’any, sinó que també representa l’única gran raó amb la qual CiU pretén justificar el manteniment del seu pacte amb el PP. Res fa pensar però que el gabinet Aznar estigui disposat a gaire cosa més que incrementar la cessió d’impostos a canvi de reduir en la mateixa quantitat les transferències de l’Estat espanyol a les comunitats autònomes. El greu dèficit fiscal que pateixen els Països Catalans sota administració espanyola sembla lluny d’iniciar la seva resolució. Negociant un nou model Enguany finalitza el període d’aplicació del sistema de finançament pactat el 1996 entre el PP i CiU que en poca cosa es diferencià dels anteriors models implementats durant els governs del PSOE. Quan CiU comprovà a les passades eleccions espanyoles que els seus vots al Congrés ja no servien per ser moneda de canvi per les seves tradicionals negociacions partidistes, si no per interessos particulars, la direcció convergent es veié obligada a argumentar més que mai el pacte amb el PP. Així la cúpula convergent intentà justificar el manteniment del pacte a Catalunya i la votació novament favorable a la investidura de José Maria Aznar amb el convenciment que des d’una postura amistosa amb la dreta espanyolista seria possible negociar un nou sistema de finançament més favorable per a Catalunya, peça fonamental de l’autogovern. Aquest argument, prou feble políticament, queda encara més en entredit quan hom analitza els migrats guanys —si es que existeixen— d’anteriors negociacions amb el PSOE i després amb el PP, sobretot si es té en compte que en aquella situació ni uns i ni altres no gaudien de majoria parlamentària a Madrid i per tant CiU disposava en teoria d’una àmplia capacitat de pressió. Josep-Lluís Carod-Rovira presentant la campanya davant la Delegació d’Hisenda a Barcelona. president comarcal d’ERC-Vallès Oriental, Santi Martí, i el diputat vallesà Joan Ridao davant la elegació d’Hisenda a Granollers, repartint díptics de la campanya. 4 ESQUERRA NACIONAL MAIG - JUNY 2001 CiU renuncia de nou Davant d’aquest procés negociador, ERC tornà a impulsar l’estratègia de constituir una àmplia majoria parlamentària des de la qual Catalunya pogués negociar amb força i no tornés a ser el govern de CiU qui ho fes directament i de forma partidista amb el govern espanyol. Si inicialment s’aconseguia un primer èxit a la cambra catalana fent aprovar en comissió les conclusions de la comissió d’estudi sobre el concert econòmic elaborades al final de la passada legislatura, l’alegria durà ben poc. Tant Artur Mas primer, com després Francesc Homs —especialista en conjuminar càrrecs públics i interessos privats— han renunciat a cap plantejament que defensi la bilateralitat en les negociacions Estat-Catalunya, ni tan sols que reclami un tractament diferencial per al país, davant l’evidència del dèficit fiscal acumulat. Com si es tractés —de fet es tracta— ÀNGEL RAMOS GRISELDA ESCRIGAS / EL 9 NOU DEL VALLÈS OREINTAL TAULA COMPARATIVA DEL DÈFICIT FISCAL d’una escenificació pactada entre CiU i PP, els primers només reclamen allò que els segons ja han decidit tirar endavant. Una proposta de mínims Davant la negativa convergent d’assolir un ampli acord parlamentari, ERC presentà la seva pròpia proposta per als propers cinc anys, a mig camí de l’actual i injust sistema i el model de Concert Econòmic. En concret la fórmula de mínims plantejada significaria el traspàs dels impostos de l’Estat i la cessió de la capacitat normativa, de gestió i inspecció; l’aplicació efectiva del text estatutari que especifica que la participació en les subvencions de l’Estat hauria d’igualar-se a la mitjana que s’obté entre el percentatge estatal de població i el seu esforç fiscal, —és a dir el 19,7% en el cas del Principat—, molt lluny de l’actual situació; i a més de la integració de la sanitat en el sistema general de finançament, es reduís el dèficit fiscal en 500.000 MPTA Anuals o el que és el mateix, limitar aquest en un terç. ERC surt al carrer Per tal de reforçar els plantejaments defensats, ERC decidí impulsar una campanya de conscienciació entre la població, amb el lema de Ni més ni menys. Catalunya necessita un finançament just. L’inici de la campanya fou un seguit de contactes amb la gent que s’atansava a les oficines de l’Agència Tributària escampades pel territori. Primer a Barcelona el 29 de maig i després simultàniament l’1 de juny a Manresa, Terrassa, Sabadell, Igualada, Mataró, Vilafranca del Penedès, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet, Lleida, Reus, Tarragona, Girona, Vilanova i la Geltrú, Vic, Granollers i Berga, dirigents, diputats i regidors d’ERC, contactaren amb els mitjans de comunicació presents i repartiren l’opuscle informatiu i conversaren amb els ciutadans i ciutadanes que realitzaven gestions fiscals en aquestes dependències. Els nostres impostos, a Catalunya Fa nou anys, després de les exitoses eleccions al Parlament de 1992, ERC emprenia p% ef% psoe% pp% CATALUNYA 15,4% 21,9% 8,9% 11,7% PAÍS VALENCIÀ 10,1% 7,0% 8,1% 6,1% ILLES BALEARS 2,0% 1,6% 1,6% 2,5% PAÏSOS CATALANS 27,5% 30,5% 18,6% 20,3% p% percentatge de població respecte al total de l’Estat espanyol ef% percentatge d’esforç fiscal respecte al total de l’Estat espanyol psoe% percentatge d’inversió de l’Estat durant l’època del PSOE pp% percentatge d’inversió de l’Estat durant l’època del PP una gran campanya d’informació i mobilització en favor del Concert econòmic que finalitzà amb el multitudinari «Concert pel concert» el 25 d’abril de 1993 al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Amb el lema «Els nostres impostos, a Catalunya» l’estructura territorial de la formació desplegà una ingent organització d’actes informatius — 914— que aplegaren més de 47.000 persones assistents en total. Juntament amb els actes informatius, la campanya anà acompanyada de diversos impresos divulgatius —tríptics i llibrets— així com d’un video que simbolitzava els Països Catalans drenats fiscalment amb la imatge d’una vaca munyida sense contemplacions. A nivell institucional, ERC promogué l’aprovació de mocions municipals en favor del Concert econòmic en una seixantena llarga d’ajuntaments, així com una resolució genèrica aprovada al Parlament de Catalunya, que tingué els vots favorables de CiU i IC. La cloenda de la campanya d’ERC significà la concentració de més de 50.000 persones prop del Parlament de Catalunya que fongué, en un ambient festiu, l’espectacle musical de Lluís Llach i Sangtraït amb els parlaments reivindicatius de la direcció d’ERC del moment. La ingent tasca propagandística serví per activar un dels primers grans debats ciutadans sobre les greus limitacions —en aquest cas financeres— de l’actual autonomia política, alhora que permeté que una part de l’opinió pública comencés a relacionar sobirania i benestar. L’opuscle de la campanya, una suma de raons Sota el títol de «Catalunya paga molt i rep poc», l’opuscle de l’actual campanya destaca el gran esforç fiscal dels ciutadans de Catalunya, ja que representant només el 15,4% de la població de l’Estat, aporten el 22% de la totalitat dels impostos. Aquesta contribució més alta, producte d’una societat desenvolupada, té però un element afegit i injust que és que el rigor de la inspecció fiscal a Catalunya no és el mateix a la resta de l’Estat, on hi ha territoris que el nivell d’acompliment amb les obliga- cions tributàries és quasi un 40% inferior. El problema és plantejat amb tota la seva cruesa, a partir de la comparació entre l’enorme contribució fiscal catalana amb la baixa inversió de l’Estat espanyol; juntament amb el fet que l’insuficient finançament autonòmic fa que els recursos de la Generalitat de Catalunya per càpita siguin inferiors a la resta de comunitats autònomes. La suma d’aquestes dues discriminacions pressupostàries origina l’històric dèficit fiscal salvatge que patim, aproximadament un milió de pessetes per família, i que conforme s’acumula any rere any ha sumat durant el període 1986-1998 uns 14,4 bilions de pessetes d’avui. Com a antítesi s’assenyala per il·lustrativa la dada que la comunitat foral de Navarra té uns recursos per habitant un 54% superiors als de Catalunya. Així es denuncia que amb l’esforç fiscal de Catalunya, l’Estat enlloc de promoure autèntiques polítiques de cooperació o solidaritat per al desenvolupament de les zones més deprimides, ha utilitzat en bona part els nostres recursos per a mantenir la burocràcia i un funcionariat duplicat al que ja disposen les autonomies; el foment del clientelisme i el manteniment dels privilegis de l’oligarquia de sempre, i finalment concentrar inversions a Madrid que, amb aquest gran suport pressupostari al darrere li permet competir de forma deslleial amb el teixit econòmic català. Finalment, la proposta temporal defensada per ERC, amb aquest increment de diner públic de 500.000 MPTA anuals permetria en un any, com exemplifica l’opuscle, tot un seguit d’actuacions en política social en els sectors més necessitats així com poder acabar amb el deute de la Generalitat abans de 15 anys. A la tardor, caixa o faixa Quan després de l’estiu es reprengui l’activitat política, el govern espanyol té previst tancar en poc temps la negociació, pendent d’atreure CiU i PSOE a un «pacte d’estat». En aquest escenari, l’actitud del PSOE és transcendental per a un govern Pujol lliurat incondicionalment al pacte. Si el partit liderat per José Luís Rodríguez Zapatero pacta amb el PP, no només apuntalaria les suposades virtuts del nou sistema, sinó que imposibilitaria que el PSC en fes cap tipus de crítica amb un mínim de credibilitat, a menys que decidís qüestionar enèrgicament la direcció dita federal. Així les coses, tot fa pensar que ERC restarà com l’única formació política, juntament amb IC-V, que acabi defensant un finançament just per als ciutadans i ciutadanes del Principat.
Finalitza la renovació de la direcció d’ERC iniciada al 23è Congrés Nacional El Consell Nacional d’ERC, reunit a Cornellà de Llobregat el 28 d’abril, va servir per finalitzar el procés d’elecció de membres a diferents òrgans de govern del partit iniciat al 23è Congrés Nacional. En primer lloc s’escollí la Mesa del propi Consell Nacional que és l’encarregada de dirigir les reunions del màxim òrgan d’ERC entre Congressos. S’escolliren també les 11 secretaries nacionals encarregades de dur la gestió diària de l’organització, a proposta de la secretaria general i de les vicesecretaries generals. En tercer lloc s’escolliren, quatre membres per l’Executiva Nacional entre tots els con- ELECCIÓ DE LA MESA DEL CONSELL NACIONAL sellers i conselleres nacionals que es presentaren. Enguany s’escollí també, per primer cop, el Consell Assessor Municipal, format per vint-i-cinc regidors i regidores. En cinquè lloc s’escolliren els tres membres de la Comissió de Garanties, que té cura de l’aplicació i la interpretació dels Estatuts, la Vots a favor Vots en blanc Marta Cid 109 29 Presidència 78,9% 21% Miquel Àngel Estradé 110 28 Vicepresidència 79,7% 20,2% Eduard López 118 20 Secretaria d’Actes 85,5% 14,4% Elisenda Romeu100 38 Secretaria de Notes 72,4% 27,5% Macià Serra 106 32 Secretaria de Notes 76,8% 23,1% ELECCIÓ DE LES SECRETARIES NACIONALS Vots a favor Vots en contra Vots en blanc Jesús Maestro 89 22 36 Secretaria 60,5% 14,9% 24,4% de Política Internacional Xavier Vendrell 118 18 11 Secretaria 80,2% 12,2% 7,4% d’Organització i Finances Josep Vall 113 19 15 Secretaria 76,8% 12,9% 10,2% d’Imatge i Comunicació Josep Bargalló 99 18 30 Secretaria de Cultura, Educació 67,3% 12,2% 20,4% i Societat de la Informació Maria Àngels Prats 101 19 27 Secretaria 68,7% 12,9% 18,3% de Formació i Programes Alfons Garcia 101 18 28 Secretaria 68,7% 12,2% 19% d’Economia i Treball Ramon Arribas 86 34 27 Secretaria 58,5% 23,1% 18,3% de Política Territorial i Medi Jaume Oliveras 106 17 24 Secretaria 72,1% 11,5% 16,3% de Política Municipal Laia Castells 86 42 19 Secretaria 58,5% 28,5% 12,9% d’Afers Europeus (UE) Pilar Dellunde 106 13 28 Secretaria de la Dona 72,1% 8,8% 19% Anna Simó 121 9 17 Secretaria de Política Social 82,3% 6,1% 11,5% Carta Financera i el Codi Ètic. En sisè lloc s’escolliren els tres membres de la Comissió Censora de Comptes, que realitza anualment una auditoria de les finances d’ERC. I finalment es ratificaren, a proposta de l’Executiva Nacional, la Comissió redactora de l’Estatut del Simpatitzant i la ELECCIÓ A L’EXECUTIVA NACIONAL Vots Carme Capdevila 121 David Minoves 90 ELECCIÓ DEL CONSELL ASSESSOR MUNICIPAL CONSELL NACIONAL Comissió redactora del Reglament d’Incompatibilitats que abans de nou i sis mesos respectivament han d’enllestir els seus treballs. Vots Vicent Font 79 Carme Forcadell 67 Vots a favor Vots en contra Vots en blanc Joan Puig, Blanes 109 10 13 Presidència 82,5% 7,5% 9,8% Completen el Consell Assessor Municipal: Xavier Almagro, Tarragona Tomàs Alvaro, Vilanova i la Geltrú Josep Andreu, Montblanc Lluís Aragonès, Riudoms Ramon Arribas, Terrassa Manel Balcells, Granollers Josep Basart, Calella Carles Bassaganya, Sant Joan de les Abadesses Pere Bosch, Banyoles Rosa Camps, Alcoletge Joan Carretero, Puigcerdà Jordi Castells, Valls Josep Cosconera, Guissona Miquel Àngel Estradé, Les Borges Blanques Ramon Fontdevila, Manresa Alfons Montserrat, Alcanar Empar Pont, Reus Jordi Portabella, Barcelona Agustí Redó, Monistrol de Montserrat Xavier Sàez, Lleida Joan Tardà, Cornellà de Llobregat Filo Tió, Santa Eugènia de Berga Pere Vigo, Ribes de Freser Laura Vilagrà, Santpedor ELECCIÓ DE LA COMISSIÓ DE GARANTIES Vots Marc Sanglas 107 Rut Carandell 80 Pere Olivé 34 ELECCIÓ DE LA COMISSIÓ REDACTORA DE L’ESTATUT DEL SIMPATITZANT ELECCIÓ DE LA COMISSIÓ CENSORA DE COMPTES Vots Jordi Caire 61 Ramon Vicens 59 Jaume Padrós 53 Vots a favor Vots en contra Vots en blanc Marta Cid 97 7 14 Coordinació 82,2% 5,9% 11,8% Completen la Comissió: Josep Cruanyes, Joan Manuel Tresserras, Josep Vall i tres simpatitzants a ratificar per l’Executiva Nacional. ELECCIÓ DE LA COMISSIÓ REDACTORA DEL REGLAMENT D’INCOMPATIBILITATS Vots a favor Vots en contra Vots en blanc Joan Puigcercós 98 9 11 Coordinació 83% 7,6% 9,3% Completen la Comissió: Enric Aloy, Jordi Brillas, Apel·les Carod, Miquel À. Estradé, Carme Olivella i Maria Àngels Prats. MAIG - JUNY 2001 ESQUERRA NACIONAL 5
Page 1 and 2: esquerra nacional MAIG - JUNY 2001
Page 3: ESQUERRA NACIONAL DIRECTOR JOSEP VA
Page 7 and 8: CONGRÉS DELS DIPUTATS Rebutjades
Page 9 and 10: Després de les protestes de CiU i
Page 11 and 12: comprendre la meva eufòria juvenil
Page 13 and 14: ERC perd l’alcaldia de Cassà de
Page 15 and 16: L’Acord sobre la Seguretat Social
Page 17 and 18: D’un país que vol ser basc Despr
Page 19 and 20: Globals o imbècils CARMEL MÒDOL

Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?