La - Diari de Girona

Música
18 Dominical
Diumenge 14
de gener de 2007
Els 5 més
venuts
ESPANYA
1 = Siempre
Il Divo
2 = Guapa
La Oreja de Van
Gogh
3 ▲ El tren de
los momentos
Alejandro Sanz
4 ▲ Nuestro
amor RBD
5 ▲ Love
The Beatles
REGNE UNIT
1 = Beautiful
world Take That
2 ▲ Back to
black Amy Winehouse
3 = Eyes open
Snow Patrol
4 = Razorlight
Razorlight
5 ▲ Undiscovered
James Morrison
ESTATS UNITS
1 ▲ 21 Omarion
2 ▲ Konvicted
Akon
3 ▲ BSO Dreamgirls
Diversos
4 ▼ Hip-hop is
dead Nas
5 ▲ The inspiration
Young Jeezy
Les arrels
de Laura
La cantant italiana Laura Pausini ha reunit a «Yo canto» setze
temes de músics del seu país –de Zucchero a Tiziano Ferro o
Eros Ramazzotti– amb lletres que han influït en la seva vida.
TEXT: CARLOS DEL AMO FOTOGRAFIA: J.J. GUILLÉN/EFE
Tenia un «deute pendent des de feia deu
anys» amb la música de les seves arrels, per
això Laura Pausini acaba de gravar el disc
Yo canto, en què porta al seu terreny temes
clàssics de la cançó italiana escrits per Baglioni,
Cocciante, Battisti, Ramazzotti i Zucchero,
entre d’altres. Laura Pausini reconeix
que la idea li «voltava el cap des de feia molt
temps», però va ser el passat 2006, en recollir
un Grammy a Los Angeles pel seu àlbum
Escucha, quan un grup de periodistes li va
comentar que el que més els agradava de la
seva música és que no s’hagués «allunyat del
pop italià de sempre. Llavors vaig decidir que
havia arribat el moment», diu.
Per gravar Yo canto, que té també la seva
versió en italià –Io canto–, va haver d’elegir
«entre els 152 temes que havia anat apuntant»
a la seva «computadora» i que «no tenien una
altra cosa que un sentit especial» per a ella.
No va buscar melodies populars o grans
cançons, «sinó lletres que marcaven una vida»,
que no és una altra que la seva. Per això va
gravar setze talls que van des de Mi libre canción,
composta per Battisti i Mogol el 1972,
a No me lo puedo explicar, escrita pel seu amic
Tiziano Ferro. Per a la versió espanyola ha
comptat amb la col·laboració precisament
de Tiziano Ferro, amb qui ha gravat a duo
la cançó composta per ell, i el colombià Juanes,
que canta en castellà Mi libre canción;
i per a la italiana va gravar amb el francès
Johnny Hallyday la peça Como el sol inespe-
rado, de Zucchero i Paoli. «Volia artistes que
cantessin en la seva pròpia llengua, amb la
clara intenció de promocionar la música italiana
a l’exterior i fer arribar aquests clàssics
a un públic més jove», assegura.
Únicament no va localitzar Zucchero –«és
molt complicat trobar el seu telèfon»–, però
ha estat ella mateixa la que personalment
ha trucat a cadascun dels músics per «demanar-los
permís» i «veure què els semblava això
que cantés les seves cançons. A tots els ha
semblat molt bé», diu orgullosa i «molesta al
mateix temps en pensar en la impossibilitat
que tenen els músics no anglosaxons d’entrar
a Itàlia. D’Espanya només s’escolta Bebe
i d’Amèrica, Julieta Venegas». Els temes han
estat elegits «en un 90 per cent pels seus textos,
no per les melodies, perquè en realitat
aquestes cançons no són una altra cosa que
setze moments particulars» de la seva vida.
La cantant italiana nascuda a Solarolo fa
32 anys es mostra «sorpresa i espantada» en
adonar-se que ja han passat gairebé vint anys
de la publicació del seu primer àlbum, El sueño
de Laura, i pensa en aquesta eterna adolescent
a la qual va abandonar fa només uns
quatre anys, moment en el qual «una crisi
emocional» li «va ensenyar a dir que no. Va
ser aquí –recorda– quan em vaig adonar que
la nena innocent i afectuosa s’havia fet adulta
en adonar-se que s’havien aprofitat d’ella»
i reconeix que si tornés a escriure La soledad,
hauria de parlar d’una soledat diferent.
Novetats
Ismael Serrano: «El viaje...»
El viaje de Rosetta recorre la discografia del cantautor
madrileny Ismael Serrano i reuneix col·laboracions
i rareses d’un músic la trajectòria del qual
«atén a la paraula i es compromet amb la realitat»,
segons diu. Serrano se situa dins d’un grup de
cantants i compositors que «va créixer escoltant
al tocadiscs dels pares Silvio Rodríguez, Luis Eduardo
Aute o Hilario Camacho», cantautors que representen
«una fita que va marcar una època i va
aportar esperança a gent que somiava amb un món
millor». Aquests somnis seguien vius a mitjan anys
90, en una nova generació de músics que, ara,
«aposten per una música que atén a la poesia».
Take That: «Beautiful World»
El grup Take That, que va fer embogir les noies de
quinze anys als 90, torna després de deu anys
d’absència amb Beautiful World, un disc que «explora
les relacions personals, el pas del temps» i que
vol mostrar «un món i uns sentiments molt positius»,
segons el cantant Jason Orange. El disc va dirigit
«a tota mena de públics, a qui li agradi», diu Orange,
de manera que la banda perd aquest objectiu
que tenia, dirigit gairebé en exclusiva a les fans
adolescents, per abraçar un públic més ampli.
Depeche Mode: «Touring...»
Touring the angel: Live in Milan recull l’esperat espectacle
en directe dels britànics Depeche Mode,
en una edició especial amb dos DVD i un CD en
directe. Els veterans Dave Gahan, Andy «Fletch»
Fletcher i Martin Gore, formació actual de Depeche
Mode, tornaven a pujar als escenaris l’octubre del
2005 per presentar en directe Playing the angel,
quatre anys després de la multitudinària gira Exciter
Tour, per recórrer 31 països en 124 concerts i
tocar davant de més de 2,5 milions de persones.
Bandes sonores
Stargate
David Arnold
Varèse Sarabande
Dotze anys després
de la seva
publicació es
reedita, amb temes
extra, la
banda sonora
que va donar a
conèixer David
Arnold, un compositor
que també
està d’actualitat
per la
partitura de l’últim film de la sèrie Bond, Casino Royale.
El compositor britànic va escriure per a aquell
film de caire fantàstic, que va donar peu a una
sèrie de televisió, un score simfònic i grandiloqüent,
amb un poderós tema central. Arnold, que possiblement
abusa dels clixés associats al cinema d’aventures,
va impressionar amb aquesta obra primerenca
en la qual també predominen subtils passatges
melòdics i referències a la música egípcia.
Aquesta edició inclou uns deu minuts més de música
que en el seu dia no van aparèixer al CD original,
cosa que el converteix en un àlbum molt recomanat
per a completistes, però també per a
tots aquells que encara no el tenen. Lluís Poch
LA MOSCA DE GIRONA
SI POT SER NO ET MOSQUEGIS I MOLT MENYS PER COSES TRIVIALS, GAUDEIX DELS TEUS I DE LA VIDA AMB INTENSITAT
I SIGUEM TOTS AQUEST ANY 2007 GIRONINS FINS A LA MEDULA, PORTEM EL SÍMBOL DEL NOSTRE ADN COM A GIRONINS
AL NOSTRE VEHICLE ARREU ON ANEM, PORTANT L’ENGANXINA DE LA MOSCA DE GIRONA
A la venda l’adhesiu als quioscs i llibreries de Girona i també si ara voleu podeu aconseguir l’Auca amb la llegenda de les Mosques i Sant Narcís.
La podreu trobar al preu de 3 euros amb mosca inclosa a Carlemany, Llibreria 22, Can Geli, Papereria d’Aro (Fontajau) i Botiga Records (Pont de la Princesa).