La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Vila<strong>de</strong>cans<br />
en majúscules<br />
Fins al 28 <strong>de</strong> gener es pot visitar a la Fontana d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> una exposició que reuneix obres <strong>de</strong><br />
gran format <strong>de</strong>l pintor català Joan-Pere Vila<strong>de</strong>cans, un <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la seva generació.<br />
3<br />
estava usant un concepte moral sinó artístic.<br />
<strong>La</strong> veritat interna <strong>de</strong> la seva obra no és una<br />
qüestió ètica, sinó estètica. Perquè els observadors<br />
<strong>de</strong> la seva obra ens puguem creure<br />
la seva operació artística, hem d’estar segurs<br />
que és sincera». No és ètica sinó estètica,<br />
però és també ètica, po<strong>de</strong>m afegir<br />
nosaltres, en la mesura que l’autor es manté<br />
fi<strong>de</strong>l als principis <strong>de</strong> la pintura sense caure<br />
en les múltiples temptacions d’un temps que<br />
ten<strong>de</strong>ix a proscriure els vells formats, d’un<br />
temps en el qual allò que compta, en paraules<br />
<strong>de</strong>l mateix Puigverd, és «l’impacte emocional<br />
i la jerarquia <strong>de</strong> les llistes d’èxit».<br />
Es pot parlar <strong>de</strong> la fi <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong>l somni<br />
il·lustrat, <strong>de</strong> la ruïna irreversible <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a<br />
<strong>de</strong> progrés, <strong>de</strong> l’amanerament d’una tècnica<br />
que ha caigut en el discurs autoreferencial,<br />
<strong>de</strong>shumanitzat, <strong>de</strong> la fi, en <strong>de</strong>finitiva, d’un<br />
somni d’evolució lineal que fusionava en un<br />
mateix pla la dimensió humana i la tecnològica...<br />
Vila<strong>de</strong>cans <strong>de</strong>mostra fins a quin punt<br />
aquesta fi, aquests finals, vénen acompanyats<br />
d’una constatació bàsica que massa sovint<br />
passa <strong>de</strong>sapercebuda: el <strong>de</strong>scrèdit <strong>de</strong>l temps<br />
reclama recuperar la dimensió humana <strong>de</strong> les<br />
coses, reclama retornar l’art a la mesura <strong>de</strong><br />
l’home. I és en aquest punt on el fet <strong>de</strong> pin-<br />
TEXT: EUDALD CAMPS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
tar pren un sentit que tot i ser estètic ens trasllada<br />
a una dimensió ètica justament perquè<br />
forma part d’un acte conscient <strong>de</strong> restitució<br />
antropològica. A l’exposició <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> es parla<br />
<strong>de</strong>l món, <strong>de</strong>l temps, <strong>de</strong> la memòria, <strong>de</strong> la<br />
biologia, però sempre <strong>de</strong>s d’una dimensió humana;<br />
el primer mèrit <strong>de</strong> Vila<strong>de</strong>cans és que<br />
ètica i estètica es confonen gràcies a la coherència<br />
d’uns plantejaments que ens retornen<br />
a la nostra <strong>de</strong>finició més essencial, que ens<br />
reconcilien amb l’homo vi<strong>de</strong>ns, amb l’homo<br />
faber, amb el lu<strong>de</strong>ns, i posen una mica contra<br />
les cor<strong>de</strong>s el sapiens i els seus excessos.<br />
LA METÀFORA DEL TUBERCLE<br />
Algú pot creure erròniament que el sistema<br />
d’imatges, símbols o metàfores emprat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
fa anys per Vila<strong>de</strong>cans dibuixa una mena <strong>de</strong><br />
cartografia que cal <strong>de</strong>sxifrar; no és un codi<br />
<strong>de</strong> signes fruit d’alguna mena <strong>de</strong> consens<br />
general sinó un sistema imaginari sorgit i fonamentat<br />
en la coherència individual. Gabriel<br />
Ferrater feia observacions, a propòsit <strong>de</strong> la<br />
poesia <strong>de</strong> Foix, que ens po<strong>de</strong>n ajudar a encarar<br />
millor l’univers simbòlic d’un artista plàstic,<br />
per altra banda, tan proper a la sensibilitat<br />
poètica: «...té tot sovint un vocabulari especial;<br />
és a dir, una mena <strong>de</strong> diccionari<br />
d’imatges, com els tenien els poetes clàssics.<br />
(...) Foix té imatges d’aquestes però, és clar,<br />
no les ha après <strong>de</strong> cap diccionari, se les ha<br />
inventat ell. I, aleshores, el que ha <strong>de</strong> fer el<br />
seu lector és llegir-lo tot, i en un poema un<br />
entén la imatge, en un altre poema un la retroba,<br />
i així ho va i<strong>de</strong>ntificant»; un procedir,<br />
és clar, que reclama a l’espectador fi<strong>de</strong>litat <strong>de</strong><br />
lector, que reclama constància a qui observa,<br />
perseverança, honra<strong>de</strong>sa sinònima a l’actitud<br />
que promet l’artista.<br />
D’entre totes les imatges que el visitant <strong>de</strong><br />
la mostra <strong>de</strong> la Fontana d’Or <strong>de</strong>scobrirà n’hi<br />
ha una que resulta especialment significativa:<br />
el tubercle o el bulb, tant si es tracta d’una<br />
ceba, d’uns alls, d’una remolatxa o d’un nap<br />
<strong>de</strong> la Cerdanya. Puigverd, <strong>de</strong> nou al catàleg,<br />
apunta la direcció a seguir tot i que opta per<br />
no aprofundir en la interpretació <strong>de</strong>l símbol:<br />
«Diríem que ens hem ficat sota la pell <strong>de</strong>l món.<br />
Sota la pell que tot ho dissimula, notem la<br />
textura profunda <strong>de</strong> les coses. Una textura<br />
rara, mòrbida i porosa. Superada l’escorça visible<br />
<strong>de</strong> la realitat, estem visitant els paratges<br />
<strong>de</strong> la veritat profunda on la vida s’explica<br />
sense teories, per pura acumulació <strong>de</strong> cicles<br />
i presències vitals». Realitat aparent,<br />
supèrflua, i veritat pro- (Continua a la pàgina 4)<br />
Reportatge<br />
3 Dominical<br />
Diumenge, 14<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />
Fotos:<br />
Sobre aquestes línies,<br />
a dalt, «A l’entorn<br />
<strong>de</strong> la literatura»<br />
(2005); a baix, «Sense<br />
títol» (2005).<br />
1<br />
«Allò que s’amaga»<br />
(2006).<br />
2<br />
«Sense títol» (2005).<br />
3<br />
Una noia passa per<br />
davant <strong>de</strong>l quadre<br />
«Una veritat subjectiva»<br />
(2004), una <strong>de</strong><br />
les obres <strong>de</strong> gran<br />
format <strong>de</strong> Joan-Pere<br />
Vila<strong>de</strong>cans que s’exposen<br />
a la Fontana<br />
d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.