26.04.2013 Views

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Vila<strong>de</strong>cans<br />

en majúscules<br />

Fins al 28 <strong>de</strong> gener es pot visitar a la Fontana d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> una exposició que reuneix obres <strong>de</strong><br />

gran format <strong>de</strong>l pintor català Joan-Pere Vila<strong>de</strong>cans, un <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong>stacats <strong>de</strong> la seva generació.<br />

3<br />

estava usant un concepte moral sinó artístic.<br />

<strong>La</strong> veritat interna <strong>de</strong> la seva obra no és una<br />

qüestió ètica, sinó estètica. Perquè els observadors<br />

<strong>de</strong> la seva obra ens puguem creure<br />

la seva operació artística, hem d’estar segurs<br />

que és sincera». No és ètica sinó estètica,<br />

però és també ètica, po<strong>de</strong>m afegir<br />

nosaltres, en la mesura que l’autor es manté<br />

fi<strong>de</strong>l als principis <strong>de</strong> la pintura sense caure<br />

en les múltiples temptacions d’un temps que<br />

ten<strong>de</strong>ix a proscriure els vells formats, d’un<br />

temps en el qual allò que compta, en paraules<br />

<strong>de</strong>l mateix Puigverd, és «l’impacte emocional<br />

i la jerarquia <strong>de</strong> les llistes d’èxit».<br />

Es pot parlar <strong>de</strong> la fi <strong>de</strong>finitiva <strong>de</strong>l somni<br />

il·lustrat, <strong>de</strong> la ruïna irreversible <strong>de</strong> la i<strong>de</strong>a<br />

<strong>de</strong> progrés, <strong>de</strong> l’amanerament d’una tècnica<br />

que ha caigut en el discurs autoreferencial,<br />

<strong>de</strong>shumanitzat, <strong>de</strong> la fi, en <strong>de</strong>finitiva, d’un<br />

somni d’evolució lineal que fusionava en un<br />

mateix pla la dimensió humana i la tecnològica...<br />

Vila<strong>de</strong>cans <strong>de</strong>mostra fins a quin punt<br />

aquesta fi, aquests finals, vénen acompanyats<br />

d’una constatació bàsica que massa sovint<br />

passa <strong>de</strong>sapercebuda: el <strong>de</strong>scrèdit <strong>de</strong>l temps<br />

reclama recuperar la dimensió humana <strong>de</strong> les<br />

coses, reclama retornar l’art a la mesura <strong>de</strong><br />

l’home. I és en aquest punt on el fet <strong>de</strong> pin-<br />

TEXT: EUDALD CAMPS FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />

tar pren un sentit que tot i ser estètic ens trasllada<br />

a una dimensió ètica justament perquè<br />

forma part d’un acte conscient <strong>de</strong> restitució<br />

antropològica. A l’exposició <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> es parla<br />

<strong>de</strong>l món, <strong>de</strong>l temps, <strong>de</strong> la memòria, <strong>de</strong> la<br />

biologia, però sempre <strong>de</strong>s d’una dimensió humana;<br />

el primer mèrit <strong>de</strong> Vila<strong>de</strong>cans és que<br />

ètica i estètica es confonen gràcies a la coherència<br />

d’uns plantejaments que ens retornen<br />

a la nostra <strong>de</strong>finició més essencial, que ens<br />

reconcilien amb l’homo vi<strong>de</strong>ns, amb l’homo<br />

faber, amb el lu<strong>de</strong>ns, i posen una mica contra<br />

les cor<strong>de</strong>s el sapiens i els seus excessos.<br />

LA METÀFORA DEL TUBERCLE<br />

Algú pot creure erròniament que el sistema<br />

d’imatges, símbols o metàfores emprat <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />

fa anys per Vila<strong>de</strong>cans dibuixa una mena <strong>de</strong><br />

cartografia que cal <strong>de</strong>sxifrar; no és un codi<br />

<strong>de</strong> signes fruit d’alguna mena <strong>de</strong> consens<br />

general sinó un sistema imaginari sorgit i fonamentat<br />

en la coherència individual. Gabriel<br />

Ferrater feia observacions, a propòsit <strong>de</strong> la<br />

poesia <strong>de</strong> Foix, que ens po<strong>de</strong>n ajudar a encarar<br />

millor l’univers simbòlic d’un artista plàstic,<br />

per altra banda, tan proper a la sensibilitat<br />

poètica: «...té tot sovint un vocabulari especial;<br />

és a dir, una mena <strong>de</strong> diccionari<br />

d’imatges, com els tenien els poetes clàssics.<br />

(...) Foix té imatges d’aquestes però, és clar,<br />

no les ha après <strong>de</strong> cap diccionari, se les ha<br />

inventat ell. I, aleshores, el que ha <strong>de</strong> fer el<br />

seu lector és llegir-lo tot, i en un poema un<br />

entén la imatge, en un altre poema un la retroba,<br />

i així ho va i<strong>de</strong>ntificant»; un procedir,<br />

és clar, que reclama a l’espectador fi<strong>de</strong>litat <strong>de</strong><br />

lector, que reclama constància a qui observa,<br />

perseverança, honra<strong>de</strong>sa sinònima a l’actitud<br />

que promet l’artista.<br />

D’entre totes les imatges que el visitant <strong>de</strong><br />

la mostra <strong>de</strong> la Fontana d’Or <strong>de</strong>scobrirà n’hi<br />

ha una que resulta especialment significativa:<br />

el tubercle o el bulb, tant si es tracta d’una<br />

ceba, d’uns alls, d’una remolatxa o d’un nap<br />

<strong>de</strong> la Cerdanya. Puigverd, <strong>de</strong> nou al catàleg,<br />

apunta la direcció a seguir tot i que opta per<br />

no aprofundir en la interpretació <strong>de</strong>l símbol:<br />

«Diríem que ens hem ficat sota la pell <strong>de</strong>l món.<br />

Sota la pell que tot ho dissimula, notem la<br />

textura profunda <strong>de</strong> les coses. Una textura<br />

rara, mòrbida i porosa. Superada l’escorça visible<br />

<strong>de</strong> la realitat, estem visitant els paratges<br />

<strong>de</strong> la veritat profunda on la vida s’explica<br />

sense teories, per pura acumulació <strong>de</strong> cicles<br />

i presències vitals». Realitat aparent,<br />

supèrflua, i veritat pro- (Continua a la pàgina 4)<br />

Reportatge<br />

3 Dominical<br />

Diumenge, 14<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />

Fotos:<br />

Sobre aquestes línies,<br />

a dalt, «A l’entorn<br />

<strong>de</strong> la literatura»<br />

(2005); a baix, «Sense<br />

títol» (2005).<br />

1<br />

«Allò que s’amaga»<br />

(2006).<br />

2<br />

«Sense títol» (2005).<br />

3<br />

Una noia passa per<br />

davant <strong>de</strong>l quadre<br />

«Una veritat subjectiva»<br />

(2004), una <strong>de</strong><br />

les obres <strong>de</strong> gran<br />

format <strong>de</strong> Joan-Pere<br />

Vila<strong>de</strong>cans que s’exposen<br />

a la Fontana<br />

d’Or <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!