La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
SEBASTIÀ Roig Periodista i escriptor, publica «Els malsons <strong>de</strong>ls nostres avis»<br />
El rei <strong>de</strong>ls goril·les. Les mòmies assassines. Les vampires catalanes. Els zombis. Aquest univers <strong>de</strong><br />
terror i misteri és el que creua el periodista i escriptor figuerenc Sebastià Roig en el seu llibre «Els<br />
malsons <strong>de</strong>ls nostres avis». En el qual cerca la literatura catalana influïda pel gènere.<br />
“Alguns monstres són fruit<br />
<strong>de</strong> les normes morals”<br />
S ebastià<br />
Roig (Figueres, 1965), periodista<br />
abans que escriptor, articulista <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, ocupa un buit important<br />
amb aquest llibre, que estudia l’impacte <strong>de</strong>l<br />
cinema fantàstic i la nostra literatura <strong>de</strong>l gènere.<br />
Roig ha publicat Les generacions <strong>de</strong>l còmic:<br />
<strong>de</strong> la família Ulisses als Manga, i diverses<br />
novel·les <strong>de</strong> ciència-ficció, gènere que <strong>de</strong>vora<br />
i practica. Els cartells que il·lustren l’obra<br />
són <strong>de</strong>l col·leccionista Lluís Benejam.<br />
Tenim por <strong>de</strong>l terrorisme, que uns kosovars<br />
dolents ens entrin a casa mentre dormim;<br />
<strong>de</strong> què tenien por els nostres avis?<br />
No ho sé. Els nostres avis tenien por <strong>de</strong>ls règims<br />
totalitaris, <strong>de</strong>l pistolerisme, <strong>de</strong> la tecnologia,<br />
<strong>de</strong> la industrialització, <strong>de</strong>l caciquisme,<br />
<strong>de</strong>l més enllà, <strong>de</strong> la religió catòlica, <strong>de</strong> l’art<br />
mo<strong>de</strong>rn... Alguns fins i tot tenien por <strong>de</strong>l cinema.<br />
A la crítica <strong>de</strong> cinema catalana <strong>de</strong> principis<br />
<strong>de</strong>l segle XX li agra<strong>de</strong>n les pel·lícules<br />
<strong>de</strong>l fantàstic o en fuig com <strong>de</strong> la tinya? Les<br />
<strong>de</strong> l’expressionisme alemany acostumen a ser<br />
tolera<strong>de</strong>s, tot i que als anys 30 les troben <strong>de</strong>modés.<br />
Les produccions americanes, encara que<br />
les facin cineastes europeus, són acusa<strong>de</strong>s<br />
d’imitar malament l’expressionisme, explotar<br />
la truculència i ser una nul·litat intel·lectual.<br />
Què ens atreu <strong>de</strong> la mòmia? Que és una<br />
mica kistch? Les benes? Ens suggereixen<br />
hospitals i a molta gent li fa por d’anar<br />
al metge...? Ni i<strong>de</strong>a. <strong>La</strong> Universal la va recuperar<br />
com a conseqüència <strong>de</strong> la fascinació<br />
que va <strong>de</strong>spertar la <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong>l tresor <strong>de</strong><br />
Tutankhamon i un revival <strong>de</strong> l’antic Egipte.<br />
El vampir se’l té com un sinònim <strong>de</strong>l mascle,<br />
<strong>de</strong>l Don Joan. Vostè també parla <strong>de</strong><br />
la dona vampira, que és tan antiga o més<br />
que aquest, no? Sí. Si n’entenem com a antece<strong>de</strong>nts<br />
la diablessa assíria Lilitu o les empuses,<br />
les làmies o les estriges clàssiques. Els<br />
poetes romàntics van emprar sovint les vampiresses<br />
com a recurs. Joaquim Ruyra va ser<br />
un <strong>de</strong>ls primers a fer-ho a casa nostra.<br />
Els alemanys, amb la UFA, per exemple,<br />
ens aporten la figura <strong>de</strong>l psicòpata, o <strong>de</strong><br />
la societat racista i ultracapitalista a Metròpolis;<br />
què aportem els catalans a aquest<br />
discurs? Fílmicament, res. En el camp literari,<br />
trobem influències <strong>de</strong> Metròpolis a l’obra<br />
teatral Molock i l’inventor (1930), d’Ambrosi<br />
Carrión, o a la novel·la Retorn al sol, <strong>de</strong> Josep<br />
Maria Francès (1936). Salvant les distàncies,<br />
Metròpolis impacta els seus contemporanis<br />
amb una potència equiparable a la <strong>de</strong><br />
<strong>La</strong> Guerra <strong>de</strong> les Galàxies o Matrix.<br />
Repassa freakys <strong>de</strong> luxe com la nòvia <strong>de</strong><br />
Frankenstein; a algun d’aquests elements<br />
tronats li té especial simpatia o especial<br />
ràbia? Simpatia i empatia. Vaig créixer llegint<br />
l’edició castellana <strong>de</strong> la revista Famous Monsters<br />
of Filmland. M’agradava molt. Hi sortien<br />
moltes pel·lícules clàssiques i <strong>de</strong> sèrie B que<br />
potser no veuré mai. Però com que en <strong>de</strong>stripaven<br />
tot l’argument i publicaven fotos, et<br />
podies fer una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> com eren.<br />
Sembla que a l’escriptor H.G. Wells, un socialista<br />
utòpic, li va agradar molt el presi<strong>de</strong>nt<br />
Azaña; sembla curiós, o en política<br />
no ens sorprèn res? Més que el cas <strong>de</strong><br />
TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />
l’Azaña, em sorprèn la seva postura davant<br />
<strong>de</strong>l cinema. H.G. Wells passa <strong>de</strong> <strong>de</strong>nigrar el<br />
mitjà a abocar-s’hi <strong>de</strong> ple. Abandona les novel·les<br />
per fer guions. Amb tots els respectes,<br />
Wells és molt millor novel·lista que guionista.<br />
En canvi hi ha autors, com Richard Matheson,<br />
capaços <strong>de</strong> fer-ho bé en tots dos àmbits.<br />
<strong>La</strong> dona que trepitja la lluna <strong>de</strong> Fritz <strong>La</strong>ng<br />
és la prova que el feminisme està triomfant?<br />
Que el feminisme començava a <strong>de</strong>spuntar<br />
aquí i a fora és cert. En el cas <strong>de</strong> Fritz<br />
<strong>La</strong>ng no em sembla tan rar, ja que els guions<br />
sortien <strong>de</strong> la mà d’una dona: Thea von Harbou.<br />
Ara bé; a casa nostra, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Guerra<br />
Civil, el feminisme, com tantes altres coses,<br />
incloent-hi aquesta llengua, va ser proscrit<br />
durant quaranta anys.<br />
<strong>La</strong> gironina Aurora Bertrana parlava <strong>de</strong><br />
princeses caníbals, teníem un planter d’autors<br />
que s’atrevien amb el fantàstic; perquè<br />
creu que no se’ls ha recuperat: per<br />
la seva qualitat o, simplement, no tenim<br />
solució? El cas d’Aurora Bertrana és especial.<br />
Alguns <strong>de</strong>ls seus contes els po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar<br />
fantàstics. Depèn <strong>de</strong> la mirada <strong>de</strong> cada lector.<br />
Quan ella els creava, no volia escriure<br />
literatura fantàstica. Mirava <strong>de</strong> refer, <strong>de</strong> mane-<br />
ra lírica i realista,<br />
una societat <strong>de</strong> la<br />
Polinèsia que començava<br />
a transformar-se.<br />
Bertrana<br />
arronsaria el nas si<br />
veiés que li pengem<br />
l’etiqueta d’autora<br />
fantàstica. Per<br />
sort, avui po<strong>de</strong>m<br />
fer atractiva part <strong>de</strong><br />
la seva obra i la<br />
d’altres autors amb<br />
aquest canvi <strong>de</strong> coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s.<br />
Posi’s filosòfic:<br />
què ens atreu <strong>de</strong><br />
la bèstia, que no<br />
té normes morals,<br />
que els salvatges<br />
no estan<br />
lligats per les normes<br />
socials...? Alguns<br />
monstres són<br />
fruit <strong>de</strong> les normes<br />
morals. El monstre<br />
<strong>de</strong> Frankenstein no<br />
és dolent, a priori.<br />
Què li passa? Quan<br />
l’han creat, es troba<br />
que el seu mateix<br />
pare el rebutja.<br />
O que el seu aspecte<br />
el converteix<br />
en un empestat social.<br />
El doctor Jekyll<br />
només pretén eradicar<br />
el mal <strong>de</strong><br />
l’ànima <strong>de</strong> les persones,<br />
però li acaba<br />
sortint un nyap<br />
equiparable al que<br />
ha fotut George<br />
Bush a l’Iraq.<br />
Fumanchú és el<br />
perill groc, li estranya<br />
que Hollywood<br />
no ho exploti? Crec que hi ha corporacions<br />
d’entreteniment nord-americanes<br />
en mans <strong>de</strong> capital japonès. Bla<strong>de</strong> Runner ja<br />
apostava, amb encert, per un futur multiètnic.<br />
<strong>La</strong> influència <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> Hong Kong, l’anime<br />
i el manga pot tenir vincles amb la potència<br />
econòmica d’aquesta cultura.<br />
Una imatge potentíssima és la <strong>de</strong>l rei Kong<br />
enfilat a l’Empire State, la natura que <strong>de</strong>strueix<br />
la societat fabril. Diguin’s algunes<br />
imatges que li cridin l’atenció. <strong>La</strong> creació<br />
<strong>de</strong> Frankenstein al laboratori, al film <strong>de</strong> James<br />
Whale. El manicomi <strong>de</strong>l doctor Caligari. L’home<br />
invisible traient-se les benes <strong>de</strong>l cap. Lon<br />
Chaney baixant per la façana <strong>de</strong> la catedral.<br />
Nosferatu carregat amb el taüt. Els pobres<br />
zombis pencant a les plantacions <strong>de</strong> White<br />
zombie.<br />
TV3 podria ajudar el gènere fantàstic, no<br />
troba? TV3 ha tingut força sensibilitat cap al<br />
cine fantàstic. Ha emès series com <strong>La</strong> Dimensió<br />
<strong>de</strong>sconeguda, Star Trek o Stargate, i bogeries<br />
tan increïbles com Klaatu Barada Niktó,<br />
d’Àlex Gorina. El mateix podríem dir <strong>de</strong> les<br />
sèries d’animació. Potser <strong>de</strong>u anar a tonga<strong>de</strong>s,<br />
però TV3 sempre m’ha semblat respectuosa<br />
i oberta cap al gènere.<br />
Entrevista<br />
5 Dominical<br />
Diumenge, 14<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />
“<br />
Els nostres<br />
avis tenien por<br />
<strong>de</strong>ls règims<br />
totalitaris, <strong>de</strong>l<br />
pistolerisme,<br />
<strong>de</strong> la<br />
tecnologia,<br />
<strong>de</strong> la<br />
industrialització,<br />
<strong>de</strong>l<br />
caciquisme,<br />
<strong>de</strong>l més enllà,<br />
<strong>de</strong> la religió<br />
catòlica, <strong>de</strong><br />
l’art mo<strong>de</strong>rn...<br />
Alguns fins i<br />
tot tenien por<br />
<strong>de</strong>l cinema.<br />
“