26.04.2013 Views

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

SEBASTIÀ Roig Periodista i escriptor, publica «Els malsons <strong>de</strong>ls nostres avis»<br />

El rei <strong>de</strong>ls goril·les. Les mòmies assassines. Les vampires catalanes. Els zombis. Aquest univers <strong>de</strong><br />

terror i misteri és el que creua el periodista i escriptor figuerenc Sebastià Roig en el seu llibre «Els<br />

malsons <strong>de</strong>ls nostres avis». En el qual cerca la literatura catalana influïda pel gènere.<br />

“Alguns monstres són fruit<br />

<strong>de</strong> les normes morals”<br />

S ebastià<br />

Roig (Figueres, 1965), periodista<br />

abans que escriptor, articulista <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong><br />

<strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, ocupa un buit important<br />

amb aquest llibre, que estudia l’impacte <strong>de</strong>l<br />

cinema fantàstic i la nostra literatura <strong>de</strong>l gènere.<br />

Roig ha publicat Les generacions <strong>de</strong>l còmic:<br />

<strong>de</strong> la família Ulisses als Manga, i diverses<br />

novel·les <strong>de</strong> ciència-ficció, gènere que <strong>de</strong>vora<br />

i practica. Els cartells que il·lustren l’obra<br />

són <strong>de</strong>l col·leccionista Lluís Benejam.<br />

Tenim por <strong>de</strong>l terrorisme, que uns kosovars<br />

dolents ens entrin a casa mentre dormim;<br />

<strong>de</strong> què tenien por els nostres avis?<br />

No ho sé. Els nostres avis tenien por <strong>de</strong>ls règims<br />

totalitaris, <strong>de</strong>l pistolerisme, <strong>de</strong> la tecnologia,<br />

<strong>de</strong> la industrialització, <strong>de</strong>l caciquisme,<br />

<strong>de</strong>l més enllà, <strong>de</strong> la religió catòlica, <strong>de</strong> l’art<br />

mo<strong>de</strong>rn... Alguns fins i tot tenien por <strong>de</strong>l cinema.<br />

A la crítica <strong>de</strong> cinema catalana <strong>de</strong> principis<br />

<strong>de</strong>l segle XX li agra<strong>de</strong>n les pel·lícules<br />

<strong>de</strong>l fantàstic o en fuig com <strong>de</strong> la tinya? Les<br />

<strong>de</strong> l’expressionisme alemany acostumen a ser<br />

tolera<strong>de</strong>s, tot i que als anys 30 les troben <strong>de</strong>modés.<br />

Les produccions americanes, encara que<br />

les facin cineastes europeus, són acusa<strong>de</strong>s<br />

d’imitar malament l’expressionisme, explotar<br />

la truculència i ser una nul·litat intel·lectual.<br />

Què ens atreu <strong>de</strong> la mòmia? Que és una<br />

mica kistch? Les benes? Ens suggereixen<br />

hospitals i a molta gent li fa por d’anar<br />

al metge...? Ni i<strong>de</strong>a. <strong>La</strong> Universal la va recuperar<br />

com a conseqüència <strong>de</strong> la fascinació<br />

que va <strong>de</strong>spertar la <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong>l tresor <strong>de</strong><br />

Tutankhamon i un revival <strong>de</strong> l’antic Egipte.<br />

El vampir se’l té com un sinònim <strong>de</strong>l mascle,<br />

<strong>de</strong>l Don Joan. Vostè també parla <strong>de</strong><br />

la dona vampira, que és tan antiga o més<br />

que aquest, no? Sí. Si n’entenem com a antece<strong>de</strong>nts<br />

la diablessa assíria Lilitu o les empuses,<br />

les làmies o les estriges clàssiques. Els<br />

poetes romàntics van emprar sovint les vampiresses<br />

com a recurs. Joaquim Ruyra va ser<br />

un <strong>de</strong>ls primers a fer-ho a casa nostra.<br />

Els alemanys, amb la UFA, per exemple,<br />

ens aporten la figura <strong>de</strong>l psicòpata, o <strong>de</strong><br />

la societat racista i ultracapitalista a Metròpolis;<br />

què aportem els catalans a aquest<br />

discurs? Fílmicament, res. En el camp literari,<br />

trobem influències <strong>de</strong> Metròpolis a l’obra<br />

teatral Molock i l’inventor (1930), d’Ambrosi<br />

Carrión, o a la novel·la Retorn al sol, <strong>de</strong> Josep<br />

Maria Francès (1936). Salvant les distàncies,<br />

Metròpolis impacta els seus contemporanis<br />

amb una potència equiparable a la <strong>de</strong><br />

<strong>La</strong> Guerra <strong>de</strong> les Galàxies o Matrix.<br />

Repassa freakys <strong>de</strong> luxe com la nòvia <strong>de</strong><br />

Frankenstein; a algun d’aquests elements<br />

tronats li té especial simpatia o especial<br />

ràbia? Simpatia i empatia. Vaig créixer llegint<br />

l’edició castellana <strong>de</strong> la revista Famous Monsters<br />

of Filmland. M’agradava molt. Hi sortien<br />

moltes pel·lícules clàssiques i <strong>de</strong> sèrie B que<br />

potser no veuré mai. Però com que en <strong>de</strong>stripaven<br />

tot l’argument i publicaven fotos, et<br />

podies fer una i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> com eren.<br />

Sembla que a l’escriptor H.G. Wells, un socialista<br />

utòpic, li va agradar molt el presi<strong>de</strong>nt<br />

Azaña; sembla curiós, o en política<br />

no ens sorprèn res? Més que el cas <strong>de</strong><br />

TEXT: MOISÈS DEPABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ<br />

l’Azaña, em sorprèn la seva postura davant<br />

<strong>de</strong>l cinema. H.G. Wells passa <strong>de</strong> <strong>de</strong>nigrar el<br />

mitjà a abocar-s’hi <strong>de</strong> ple. Abandona les novel·les<br />

per fer guions. Amb tots els respectes,<br />

Wells és molt millor novel·lista que guionista.<br />

En canvi hi ha autors, com Richard Matheson,<br />

capaços <strong>de</strong> fer-ho bé en tots dos àmbits.<br />

<strong>La</strong> dona que trepitja la lluna <strong>de</strong> Fritz <strong>La</strong>ng<br />

és la prova que el feminisme està triomfant?<br />

Que el feminisme començava a <strong>de</strong>spuntar<br />

aquí i a fora és cert. En el cas <strong>de</strong> Fritz<br />

<strong>La</strong>ng no em sembla tan rar, ja que els guions<br />

sortien <strong>de</strong> la mà d’una dona: Thea von Harbou.<br />

Ara bé; a casa nostra, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la Guerra<br />

Civil, el feminisme, com tantes altres coses,<br />

incloent-hi aquesta llengua, va ser proscrit<br />

durant quaranta anys.<br />

<strong>La</strong> gironina Aurora Bertrana parlava <strong>de</strong><br />

princeses caníbals, teníem un planter d’autors<br />

que s’atrevien amb el fantàstic; perquè<br />

creu que no se’ls ha recuperat: per<br />

la seva qualitat o, simplement, no tenim<br />

solució? El cas d’Aurora Bertrana és especial.<br />

Alguns <strong>de</strong>ls seus contes els po<strong>de</strong>m consi<strong>de</strong>rar<br />

fantàstics. Depèn <strong>de</strong> la mirada <strong>de</strong> cada lector.<br />

Quan ella els creava, no volia escriure<br />

literatura fantàstica. Mirava <strong>de</strong> refer, <strong>de</strong> mane-<br />

ra lírica i realista,<br />

una societat <strong>de</strong> la<br />

Polinèsia que començava<br />

a transformar-se.<br />

Bertrana<br />

arronsaria el nas si<br />

veiés que li pengem<br />

l’etiqueta d’autora<br />

fantàstica. Per<br />

sort, avui po<strong>de</strong>m<br />

fer atractiva part <strong>de</strong><br />

la seva obra i la<br />

d’altres autors amb<br />

aquest canvi <strong>de</strong> coor<strong>de</strong>na<strong>de</strong>s.<br />

Posi’s filosòfic:<br />

què ens atreu <strong>de</strong><br />

la bèstia, que no<br />

té normes morals,<br />

que els salvatges<br />

no estan<br />

lligats per les normes<br />

socials...? Alguns<br />

monstres són<br />

fruit <strong>de</strong> les normes<br />

morals. El monstre<br />

<strong>de</strong> Frankenstein no<br />

és dolent, a priori.<br />

Què li passa? Quan<br />

l’han creat, es troba<br />

que el seu mateix<br />

pare el rebutja.<br />

O que el seu aspecte<br />

el converteix<br />

en un empestat social.<br />

El doctor Jekyll<br />

només pretén eradicar<br />

el mal <strong>de</strong><br />

l’ànima <strong>de</strong> les persones,<br />

però li acaba<br />

sortint un nyap<br />

equiparable al que<br />

ha fotut George<br />

Bush a l’Iraq.<br />

Fumanchú és el<br />

perill groc, li estranya<br />

que Hollywood<br />

no ho exploti? Crec que hi ha corporacions<br />

d’entreteniment nord-americanes<br />

en mans <strong>de</strong> capital japonès. Bla<strong>de</strong> Runner ja<br />

apostava, amb encert, per un futur multiètnic.<br />

<strong>La</strong> influència <strong>de</strong>l cine <strong>de</strong> Hong Kong, l’anime<br />

i el manga pot tenir vincles amb la potència<br />

econòmica d’aquesta cultura.<br />

Una imatge potentíssima és la <strong>de</strong>l rei Kong<br />

enfilat a l’Empire State, la natura que <strong>de</strong>strueix<br />

la societat fabril. Diguin’s algunes<br />

imatges que li cridin l’atenció. <strong>La</strong> creació<br />

<strong>de</strong> Frankenstein al laboratori, al film <strong>de</strong> James<br />

Whale. El manicomi <strong>de</strong>l doctor Caligari. L’home<br />

invisible traient-se les benes <strong>de</strong>l cap. Lon<br />

Chaney baixant per la façana <strong>de</strong> la catedral.<br />

Nosferatu carregat amb el taüt. Els pobres<br />

zombis pencant a les plantacions <strong>de</strong> White<br />

zombie.<br />

TV3 podria ajudar el gènere fantàstic, no<br />

troba? TV3 ha tingut força sensibilitat cap al<br />

cine fantàstic. Ha emès series com <strong>La</strong> Dimensió<br />

<strong>de</strong>sconeguda, Star Trek o Stargate, i bogeries<br />

tan increïbles com Klaatu Barada Niktó,<br />

d’Àlex Gorina. El mateix podríem dir <strong>de</strong> les<br />

sèries d’animació. Potser <strong>de</strong>u anar a tonga<strong>de</strong>s,<br />

però TV3 sempre m’ha semblat respectuosa<br />

i oberta cap al gènere.<br />

Entrevista<br />

5 Dominical<br />

Diumenge, 14<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />

“<br />

Els nostres<br />

avis tenien por<br />

<strong>de</strong>ls règims<br />

totalitaris, <strong>de</strong>l<br />

pistolerisme,<br />

<strong>de</strong> la<br />

tecnologia,<br />

<strong>de</strong> la<br />

industrialització,<br />

<strong>de</strong>l<br />

caciquisme,<br />

<strong>de</strong>l més enllà,<br />

<strong>de</strong> la religió<br />

catòlica, <strong>de</strong><br />

l’art mo<strong>de</strong>rn...<br />

Alguns fins i<br />

tot tenien por<br />

<strong>de</strong>l cinema.<br />

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!