La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
3<br />
4<br />
en la seva novel·la més ambiciosa, L’auca <strong>de</strong>l<br />
senyor Esteve, <strong>de</strong>l 1907, <strong>de</strong> la qual en féu<br />
una rèplica teatral estrenada <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong>sprés.<br />
Sobradament conegu<strong>de</strong>s són les seves<br />
obres El pati blau, <strong>La</strong> Mare i El místic, inspirat<br />
en la figura <strong>de</strong> mossèn Cinto Verdaguer.<br />
Narrador infatigable, va escriure El català <strong>de</strong><br />
la Mancha i En Josepet <strong>de</strong> Sant Celoni. Precisament<br />
en aquesta població, Rusiñol va ser<br />
el «Mantenidor» <strong>de</strong>ls Primers Jocs Florals Humorístics<br />
com a mestre <strong>de</strong>l ben escriure i,<br />
sobretot, catedràtic consumat <strong>de</strong> la ironia i<br />
la barrila <strong>de</strong> bona llei. Santiago Rusiñol ha<br />
passat a la història <strong>de</strong> Sant Celoni per les anèctotes<br />
protagonitza<strong>de</strong>s durant l’acte <strong>de</strong>ls Jocs<br />
celebrats el 10 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong>l 1923 a la capital<br />
<strong>de</strong> la comarca natural <strong>de</strong>l Baix Montseny.<br />
Com a pintor va ser innovador, ja que la seva<br />
exposició a la Sala Parès <strong>de</strong> Barcelona el<br />
1890, amb Casas i Clarasó, va significar la<br />
introducció a Catalunya d’un art que pel seu<br />
estil gens convencional i revolucionari va<br />
rebre el nom <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnisme, centrat en figures,<br />
temes quotidians i <strong>de</strong> paisatge urbà.<br />
Arran <strong>de</strong>l seu viatje a Granada, va <strong>de</strong>dicar<br />
les seves pintures a la temàtica <strong>de</strong>ls jardins.<br />
El 1903 va exposar una selecció <strong>de</strong> làmines<br />
que va titular Jardins d’Espanya. Mallorca,<br />
Olot, <strong>Girona</strong> i Aranjuez van ser alguns <strong>de</strong>ls<br />
molts indrets pintats per aquest personatge<br />
tremendament controvertit i carismàtic en<br />
els darrers trenta anys <strong>de</strong> la seva vida.<br />
5<br />
6<br />
Iés en aquesta última etapa <strong>de</strong> la seva<br />
existència quan comença la relació <strong>de</strong> Rusiñol<br />
amb Arbúcies i el seu enamorat Montseny.<br />
Arribat l’any 1920 a la localitat, s’hostatjà, amb<br />
la seva esposa Lluïsa, en un antiga fonda situada<br />
al carrer Francesc Camprodon, al mig<br />
<strong>de</strong>l poble, local <strong>de</strong> trobada <strong>de</strong> lliberals, republicans<br />
<strong>de</strong> tota la vida i d’artistes estiuejants.<br />
Don Santiago, com se l’anomenava, tenia taula<br />
fixa a les tertúlies que es feien a l’establiment.<br />
Amb unes barbes com <strong>de</strong> Pare Noël,<br />
amb el seu barret xamberg, unes galtes rosa<strong>de</strong>s<br />
i uns ulls semitancats, però d’una extraordinària<br />
vivesa, Rusiñol sempre estava<br />
amatent i a la cacera <strong>de</strong>l <strong>de</strong>tall pictòric o literari.<br />
MOLTES ANÈCDOTES<br />
Al seu davant, invariablement, un got d’absenta<br />
(licor fet amb fulles <strong>de</strong> donzell), <strong>de</strong>l qual<br />
n’era un bevedor empedreït. Al voltant <strong>de</strong>l<br />
migdia, baixava al carrer la Lluïsa i quan l’artista<br />
intuïa la presència <strong>de</strong> la seva muller cridava<br />
al cambrer dient: «Noi! Que ve el municipal!».<br />
El jove <strong>de</strong>l cafè ja sabia que havia<br />
<strong>de</strong> canviar el got d’absenta per un tallat. L’esposa<br />
vigilava el seu marit i s’allunyava <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> parlar una estona amb ell. Tot seguit,<br />
Rusiñol tornava a cridar: «Noi! Treu-me<br />
aquesta porqueria!». I el tallat tornava a donar<br />
pas a l’absenta.<br />
En una ocasió i durant una <strong>de</strong> les tertúlies<br />
pròpies <strong>de</strong>l local, Artur Vinar<strong>de</strong>ll, escriptor i<br />
periodista, sortia <strong>de</strong> la barberia amb la seva<br />
barba ben polida, tant o més ufanosa que la<br />
<strong>de</strong> Rusiñol. Malgrat, allò que li sobrava <strong>de</strong><br />
pulcre a Vinar<strong>de</strong>ll li faltava al pintor. I tot<br />
allò que aquell tenia <strong>de</strong> puntós era, en l’artista,<br />
simple <strong>de</strong>sgana. Els altres polemistes no<br />
portaven barba i reien d’ell dient-li que «el pél<br />
llarg a les galtes resulta anti-higiènic». L’atabalaven<br />
per tots costats. Estava agobiat i acorralat<br />
pels companys <strong>de</strong> cafè. De sobte, se li<br />
obrí un alè d’esperança en albirar la figura <strong>de</strong><br />
Don Santiago, tot baixant calmós l’escala <strong>de</strong><br />
la fonda. Era el darrer que hi arribava perquè<br />
anava tard a dormir i li costava aixecarse<br />
–molts dies fins i tot l’havien d’ajudar a vestir-se–.<br />
Vinar<strong>de</strong>ll va respirar pensant en la seva<br />
<strong>de</strong>fensa i salvació, ja que Rusiñol era també<br />
un barbut recalcitrant, <strong>de</strong>l qual podia esperar-ne<br />
una opinió favorable. Va <strong>de</strong>manar-li<br />
la seva intervenció solemnement. El va escoltar<br />
tot aixugant-se els ull encara llagrimosos<br />
<strong>de</strong> son, tot fent un mig badall d’inconsciència,<br />
i abans d’asseure’s a la cadira que<br />
tenia a punt, va dir amb to <strong>de</strong> mandra: «Jo<br />
no sé si l’ús <strong>de</strong> la barba fa net o si fa ser<br />
brut. Allò que puc dir-vos és que jo me la <strong>de</strong>ixo<br />
a fi <strong>de</strong> no haver-me <strong>de</strong> rentar la cara». I<br />
mentre l’auditori esclafia una rialla general, el<br />
senyor Vinar<strong>de</strong>ll marxava ofès <strong>de</strong>l local ràpid<br />
com una sargantana.<br />
En una altra ocasió la (Continua a la pàgina 8)<br />
Reportatge<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 14<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />
Fotos:<br />
1<br />
Santiago Rusiñol<br />
pintant als jardins<br />
Badés d’Arbúcies.<br />
Foto: Santiago Carreras<br />
(Arxiu Municipal<br />
<strong>de</strong> Mataró).<br />
2<br />
L’artista, amb els estris<br />
<strong>de</strong> pintar.<br />
3<br />
Les taules d’aquest<br />
cafè d’Arbúcies,<br />
situa<strong>de</strong>s en ple carrer,<br />
van ser escenari<br />
<strong>de</strong> moltes anècdotes<br />
protagonitza<strong>de</strong>s per<br />
Santiago Rusiñol.<br />
Foto: Arxiu Piconaire.<br />
4<br />
Santiago Rusiñol<br />
pintant les cases <strong>de</strong><br />
l’Onyar <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
5<br />
Racó <strong>de</strong>l Molí <strong>de</strong> les<br />
Pipes d’Arbúcies, un<br />
<strong>de</strong>ls paratges predilectes<br />
<strong>de</strong>l pintor.