26.04.2013 Views

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

3<br />

4<br />

en la seva novel·la més ambiciosa, L’auca <strong>de</strong>l<br />

senyor Esteve, <strong>de</strong>l 1907, <strong>de</strong> la qual en féu<br />

una rèplica teatral estrenada <strong>de</strong>u anys <strong>de</strong>sprés.<br />

Sobradament conegu<strong>de</strong>s són les seves<br />

obres El pati blau, <strong>La</strong> Mare i El místic, inspirat<br />

en la figura <strong>de</strong> mossèn Cinto Verdaguer.<br />

Narrador infatigable, va escriure El català <strong>de</strong><br />

la Mancha i En Josepet <strong>de</strong> Sant Celoni. Precisament<br />

en aquesta població, Rusiñol va ser<br />

el «Mantenidor» <strong>de</strong>ls Primers Jocs Florals Humorístics<br />

com a mestre <strong>de</strong>l ben escriure i,<br />

sobretot, catedràtic consumat <strong>de</strong> la ironia i<br />

la barrila <strong>de</strong> bona llei. Santiago Rusiñol ha<br />

passat a la història <strong>de</strong> Sant Celoni per les anèctotes<br />

protagonitza<strong>de</strong>s durant l’acte <strong>de</strong>ls Jocs<br />

celebrats el 10 <strong>de</strong> setembre <strong>de</strong>l 1923 a la capital<br />

<strong>de</strong> la comarca natural <strong>de</strong>l Baix Montseny.<br />

Com a pintor va ser innovador, ja que la seva<br />

exposició a la Sala Parès <strong>de</strong> Barcelona el<br />

1890, amb Casas i Clarasó, va significar la<br />

introducció a Catalunya d’un art que pel seu<br />

estil gens convencional i revolucionari va<br />

rebre el nom <strong>de</strong> mo<strong>de</strong>rnisme, centrat en figures,<br />

temes quotidians i <strong>de</strong> paisatge urbà.<br />

Arran <strong>de</strong>l seu viatje a Granada, va <strong>de</strong>dicar<br />

les seves pintures a la temàtica <strong>de</strong>ls jardins.<br />

El 1903 va exposar una selecció <strong>de</strong> làmines<br />

que va titular Jardins d’Espanya. Mallorca,<br />

Olot, <strong>Girona</strong> i Aranjuez van ser alguns <strong>de</strong>ls<br />

molts indrets pintats per aquest personatge<br />

tremendament controvertit i carismàtic en<br />

els darrers trenta anys <strong>de</strong> la seva vida.<br />

5<br />

6<br />

Iés en aquesta última etapa <strong>de</strong> la seva<br />

existència quan comença la relació <strong>de</strong> Rusiñol<br />

amb Arbúcies i el seu enamorat Montseny.<br />

Arribat l’any 1920 a la localitat, s’hostatjà, amb<br />

la seva esposa Lluïsa, en un antiga fonda situada<br />

al carrer Francesc Camprodon, al mig<br />

<strong>de</strong>l poble, local <strong>de</strong> trobada <strong>de</strong> lliberals, republicans<br />

<strong>de</strong> tota la vida i d’artistes estiuejants.<br />

Don Santiago, com se l’anomenava, tenia taula<br />

fixa a les tertúlies que es feien a l’establiment.<br />

Amb unes barbes com <strong>de</strong> Pare Noël,<br />

amb el seu barret xamberg, unes galtes rosa<strong>de</strong>s<br />

i uns ulls semitancats, però d’una extraordinària<br />

vivesa, Rusiñol sempre estava<br />

amatent i a la cacera <strong>de</strong>l <strong>de</strong>tall pictòric o literari.<br />

MOLTES ANÈCDOTES<br />

Al seu davant, invariablement, un got d’absenta<br />

(licor fet amb fulles <strong>de</strong> donzell), <strong>de</strong>l qual<br />

n’era un bevedor empedreït. Al voltant <strong>de</strong>l<br />

migdia, baixava al carrer la Lluïsa i quan l’artista<br />

intuïa la presència <strong>de</strong> la seva muller cridava<br />

al cambrer dient: «Noi! Que ve el municipal!».<br />

El jove <strong>de</strong>l cafè ja sabia que havia<br />

<strong>de</strong> canviar el got d’absenta per un tallat. L’esposa<br />

vigilava el seu marit i s’allunyava <strong>de</strong>sprés<br />

<strong>de</strong> parlar una estona amb ell. Tot seguit,<br />

Rusiñol tornava a cridar: «Noi! Treu-me<br />

aquesta porqueria!». I el tallat tornava a donar<br />

pas a l’absenta.<br />

En una ocasió i durant una <strong>de</strong> les tertúlies<br />

pròpies <strong>de</strong>l local, Artur Vinar<strong>de</strong>ll, escriptor i<br />

periodista, sortia <strong>de</strong> la barberia amb la seva<br />

barba ben polida, tant o més ufanosa que la<br />

<strong>de</strong> Rusiñol. Malgrat, allò que li sobrava <strong>de</strong><br />

pulcre a Vinar<strong>de</strong>ll li faltava al pintor. I tot<br />

allò que aquell tenia <strong>de</strong> puntós era, en l’artista,<br />

simple <strong>de</strong>sgana. Els altres polemistes no<br />

portaven barba i reien d’ell dient-li que «el pél<br />

llarg a les galtes resulta anti-higiènic». L’atabalaven<br />

per tots costats. Estava agobiat i acorralat<br />

pels companys <strong>de</strong> cafè. De sobte, se li<br />

obrí un alè d’esperança en albirar la figura <strong>de</strong><br />

Don Santiago, tot baixant calmós l’escala <strong>de</strong><br />

la fonda. Era el darrer que hi arribava perquè<br />

anava tard a dormir i li costava aixecarse<br />

–molts dies fins i tot l’havien d’ajudar a vestir-se–.<br />

Vinar<strong>de</strong>ll va respirar pensant en la seva<br />

<strong>de</strong>fensa i salvació, ja que Rusiñol era també<br />

un barbut recalcitrant, <strong>de</strong>l qual podia esperar-ne<br />

una opinió favorable. Va <strong>de</strong>manar-li<br />

la seva intervenció solemnement. El va escoltar<br />

tot aixugant-se els ull encara llagrimosos<br />

<strong>de</strong> son, tot fent un mig badall d’inconsciència,<br />

i abans d’asseure’s a la cadira que<br />

tenia a punt, va dir amb to <strong>de</strong> mandra: «Jo<br />

no sé si l’ús <strong>de</strong> la barba fa net o si fa ser<br />

brut. Allò que puc dir-vos és que jo me la <strong>de</strong>ixo<br />

a fi <strong>de</strong> no haver-me <strong>de</strong> rentar la cara». I<br />

mentre l’auditori esclafia una rialla general, el<br />

senyor Vinar<strong>de</strong>ll marxava ofès <strong>de</strong>l local ràpid<br />

com una sargantana.<br />

En una altra ocasió la (Continua a la pàgina 8)<br />

Reportatge<br />

7 Dominical<br />

Diumenge 14<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />

Fotos:<br />

1<br />

Santiago Rusiñol<br />

pintant als jardins<br />

Badés d’Arbúcies.<br />

Foto: Santiago Carreras<br />

(Arxiu Municipal<br />

<strong>de</strong> Mataró).<br />

2<br />

L’artista, amb els estris<br />

<strong>de</strong> pintar.<br />

3<br />

Les taules d’aquest<br />

cafè d’Arbúcies,<br />

situa<strong>de</strong>s en ple carrer,<br />

van ser escenari<br />

<strong>de</strong> moltes anècdotes<br />

protagonitza<strong>de</strong>s per<br />

Santiago Rusiñol.<br />

Foto: Arxiu Piconaire.<br />

4<br />

Santiago Rusiñol<br />

pintant les cases <strong>de</strong><br />

l’Onyar <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />

5<br />

Racó <strong>de</strong>l Molí <strong>de</strong> les<br />

Pipes d’Arbúcies, un<br />

<strong>de</strong>ls paratges predilectes<br />

<strong>de</strong>l pintor.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!