La - Diari de Girona

Reportatge
8 Dominical
Diumenge 14
de gener de 2007
Fotos:
6
«El brollador del
parc Badés», una de
les obres que Santiago
Rusiñol va pintar
a Arbúcies
7
«Jardí abandonat»,
un quadre de Rusiñol
de 1868.
6
7
(Ve de la pàgina 7) dona del pintor va encarregar
al sastre un vestit, americana i pantaló, de
color blanc. A un home no massa polit ni meticulós,
això d’anar de blanc l’incomodava. La
Lluïsa ho sabia sobradament però li agradaba
perquè prestava categoria al personatge.
El problema de la muller sorgia quan Rusiñol
menjava i/o bebia. Aquells moments eren,
per a ella, un antèntic calvari. «Santiago, vés
amb compte a no tacar-te». «Santiago, no t’oblidis
de posar-te el tovalló». «Santiago, no t’acostis
massa a la taula que et pots embrutir». I
així continuament. Ja tip de tants advertiments,
el pintor agafa una tassa de cafè i se la tira
al damunt. Òbviament el vestit va quedar ben
galdós. «Quin desastre! Santiago perquè ho
has fet?». Resposta: «Ho he fet en benefici
teu. Ara ja no patiràs més». La riota que va
El mite de l’artista modern
E l
13 de juny de 1931 Santiago Rusiñol
va morir a Aranjuez, al bell mig
d’una de les múltiples estades que
hi havia fet per pintar-ne els Jardins
Reials. Acabava de fer setanta anys i posava
punt i final a una dilatada i interessant
trajectòria dedicada a l’art. Pintor,
narrador, introductor del poema
en prosa a Catalunya, dramaturg, periodista,
col·leccionista de forja catalana
antiga, teoritzador de l’art total i del
sacerdoci de l’art, creador de la figura literària
del senyor Esteve, i, per damunt
de tot, capdavanter del moviment modernista
durant els anys del tombant del
segle XIX al XX, Santiago Rusiñol va fer
de la seva vida i de la seva obra l’encarnació
del mite de l’artista modern, amb
projecció europea i reconeixement in-
ternacional». D’aquesta manera presenta
l’Ajuntament de Sitges a Rusiñol a la
pàgina que ha creat a Internet –www.rusinolsitges.com–
per difondre l’obra de
l’artista i el programa d’activitats de l’anomenat
Any Rusiñol, que –per commemorar
els 75 anys de la seva mort– va començar
el 13 de juny de 2006 i s’allargarà
fins al 13 de juny vinent.
A Sitges es concentren bona part dels
actes programats de l’Any Rusiñol, però
també se’n faran a les localitats amb les
quals l’artista va tenir una relació estreta,
com ara Barcelona i Aranjuez, però
també Girona i Olot. A les dues ciutats
gironines s’han previst presentacions
de publicacions i exposicions, la majoria
de les quals no es faran fins a la propera
primavera.
provocar l’escena a la gent que en aquells moments
l’envoltava va ser esclatant.
Rusiñol, a qui Josep Pla va definir com un
pintor «de tardes, d’aquelles hores en què, calladament,
el dia i el crepuscle es desmaien»,
tenia a Arbúcies un amic que es deia Pepet
Pol. Anaven sovint plegats a tot arreu i passaven
estones asseguts en una taula a la vorera
de la fonda on s’hostatjava, prenent la
fresca. El més curiós d’aquesta estreta relació
es que la tenien sense dir-se pràcticament
res. Tots dos muts i sense intercanviar-se cap
paraula. La mare de qui signa aquest escrit,
Conxita Ginesta (e.p.d), ho explicava perquè
havia conegut personalment el matrimoni
Rusiñol, que residia a la fonda del costat de
la seva pastisseria. Moltes hores he passat
escoltant a la meva mare les facècies de Don
Santiago. Sembla ser que s’entenien molt bé,
s’explicaven moltes coses amb afecte, simpatia
i confraternitat. «Mira nena, veus aquest
quadre? No val ni un duro perquè l’ha pintat
la meva dona. Ara el signo jo i ja té valor».
AUTORIA INCERTA
L’amistat amb Pepet Pol feia que l’artista passés
a casa seva moltes hores, i fins i tot s’hi
havia hostatjat en més d’una ocasió. En Pepet
no li cobrava res. Com a compensació,
Don Santiago li firmava els quadres que també
pintava l’arbucienc. Era el reconeixement
de la seva gratitud i de la qualitat artística de
l’amic. Va ser la manera de pagar-li el favor.
Això diu Lluís Lacomba, nét de la germana de
la segona muller d’en Pepet Pol. També se
sap perqué en Pepet ho havia explicat a un
altre gran pintor, Isidre Vicens, que va conèixer
a la presó de Salt just després d’acabada
la Guerra civil. Josep Pol i Pujató va ser detingut
per haver estat regidor de Cultura i alcalde
d’Arbúcies en época republicana. Per
tant, pot ser que alguns dels 28 quadres de
tema arbucienc que va catalogar l’estudiós
montserratí Josep C. Laplana, siguin realment
de Pep Pol i només tinguin de Rusiñol la firma,
cas que també es podria donar amb les
obres de la seva muller.
Arbúcies va servir d’inspiració a Rusiñol per
escriure Màximes i mals pensaments (1927).
En aquest municipi hi va pintar els quadres
titulats: Jardí Gris, Caseta dels infants, Aïgues
cap el tard, Riera d’Arbúcies, El brollador, Caminal
d’hortènsies, El poble d’Arbúcies, i d’altres,
com ara El Montseny, que va ser subhastat
el novembre de 1998 a la casa Sothhey’s
de Madrid amb un preu de sortida de
10,5 milions de les antigues pessetes. La majoria
d’aquestes obres tenien com a referència
el paratge del Molí de les Pipes i els jardins
de Can Badès, avui Parc Mongé, que més
d’una vegada els havia fet passar per Jardins
d’Aranjuez. Aquesta transformació d’emplaçament
no agradava als arbuciencs i aquest
va ser un dels motius que va fer que, en acabar
la guerra, el 1939, les autoritats franquistes
de la localitat canviessin el nom de la plaça
dedicada a Santiago Rusiñol després de morir,
per la de José Antonio Primo de Rivera,
lloc on s’aixecà el Monumento a los Caídos.
Anys després aquesta denominació es va substituir
per Doctor Turón. Arribada la democràcia,
l’Ajuntament va voler restituir l’honor
a Rusiñol donant el seu nom a un carrer
de l’eixample residencial de la població.