La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
La - Diari de Girona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
ROSA Cursach Teòloga feminista<br />
<strong>La</strong> mallorquina Rosa Cursach es va llicenciar en Ciències Eclesiàstiques al seminari i en Filosofia a<br />
la Universitat <strong>de</strong> les Illes Balears. Teòloga feminista, fa classes en un centre religiós i va adquirir<br />
notorietat quan va ser una <strong>de</strong> les persones que va qüestionar la canonització <strong>de</strong> Joan Pau II.<br />
V ocal<br />
<strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong> Teòlogues Espanyoles<br />
–una entitat creada el 1992 i<br />
que persegueix, entre altres objectius,<br />
«la investigació, estudi i difusió <strong>de</strong> la teologia,<br />
en especial <strong>de</strong>s <strong>de</strong> i per a la dona, així<br />
com <strong>de</strong> les seves disciplines afins i auxiliars»–,<br />
i fundadora <strong>de</strong> l’Associació Cristianisme en<br />
el segle XXI, la mallorquina Rosa Cursach va<br />
aconseguir notorietat fa aproximadament un<br />
any, quan va ser un <strong>de</strong>ls teòlegs <strong>de</strong> tot el<br />
món que va signar un manifest contra la possible<br />
canonització <strong>de</strong> l’anterior Papa. Entre<br />
els retrets que en aquest manifest feien a Joan<br />
Pau II hi ha «la tenaç oposició a consi<strong>de</strong>rar,<br />
a la llum <strong>de</strong> l’Evangeli, la ciència i la història,<br />
algunes normatives d’ètica sexual»; «la<br />
dura confirmació <strong>de</strong>l celibat eclesiàstic»; «el<br />
rebuig a discutir en forma seriosa i profunda<br />
la condició <strong>de</strong> la dona a l’Església» «la no<br />
aplicació <strong>de</strong> normes establertes pel Concili<br />
Vaticà II per a una major <strong>de</strong>mocràcia interna»;<br />
i «la repressió <strong>de</strong> la teologia <strong>de</strong> l’alliberament<br />
a l’Amèrica Llatina».<br />
Perquè es faci càrrec <strong>de</strong>l tipus d’entrevista:<br />
És a dir, que Joan Pau II no és sant<br />
<strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>voció? El seu papat va ser controvertit.<br />
Tenia una visió <strong>de</strong>sencarnada <strong>de</strong><br />
la dona, no tenia en compte les dones <strong>de</strong><br />
carn i os. El Vaticà ha d’aclarir els criteris<br />
<strong>de</strong> canonització, que no estaven clars els<br />
últims anys <strong>de</strong> Joan Pau II.<br />
No té prou fe per ser religiosa? No sóc<br />
religiosa, però no és qüestió <strong>de</strong> fe. En la seva<br />
primera encíclica, el Benet XVI <strong>de</strong> formació<br />
platònica essencialista situa la vida matrimonial<br />
com a excel·lència <strong>de</strong> la fe.<br />
Què en sabrà, el Papa, <strong>de</strong> sexe? No entraré<br />
en la intimitat <strong>de</strong>l Papa, però l’Església cansa<br />
quan parla <strong>de</strong> sexe. Tarabini va <strong>de</strong>finir a<br />
la perfecció el seu professor Benet XVI, «és<br />
perillosament intel·ligent».<br />
Déu li parla en català? No em parla directament,<br />
i qui digui que Déu se li dirigeix personalment,<br />
convé que vagi al metge. Sempre<br />
dóna voltes, com els jueus van envoltant<br />
la muntanya per entrar a Jericó.<br />
Com és Déu? No m’agrada la figura masculina.<br />
Pascal <strong>de</strong>ia que, si les vaques tinguessin<br />
un Déu, seria vaca. En <strong>de</strong>finir-lo, ens<br />
<strong>de</strong>finim a nosaltres, i parlem <strong>de</strong> nosaltres. No<br />
m’atreviria a <strong>de</strong>scriure’l, perquè això és cosificar-lo<br />
i perd la seva divinitat.<br />
Qui manava realment en aquella família<br />
era la Verge? Sant Josep <strong>de</strong>sapareix <strong>de</strong><br />
seguida. <strong>La</strong> Verge va tenir un paper important,<br />
la seva imatge dòcil i humil no concorda<br />
amb els evangelis. <strong>La</strong> <strong>de</strong>bilitat femenina és<br />
un prejudici.<br />
Per què hem <strong>de</strong> pagar a professors <strong>de</strong> Religió<br />
que només l’Església pot escollir i<br />
expulsar? <strong>La</strong> Religió ha <strong>de</strong> ser una assignatura<br />
obligatòria –com diu Eugenio Trías,<br />
«cal pensar les religions»–, una altra cosa és<br />
que sigui confessional. Els professors no els<br />
hauria d’escollir l’Església.<br />
<strong>La</strong> dona pot avortar perquè és propietària<br />
<strong>de</strong>l seu cos? D’aquesta passo, seria perillós<br />
respondre.<br />
Per a què serveixen els preservatius? Per<br />
prevenir malalties i per a la planificació familiar.<br />
Si vol ser sacerdotessa, haurà <strong>de</strong> canviar<br />
<strong>de</strong> religió. Abans arribarà el matrimoni<br />
<strong>de</strong>ls capellans, i potser estan abonant el<br />
terreny amb una encíclica que ressalta el matrimoni.<br />
Escrius que Jesucrist estava casat amb<br />
Maria Magdalena, i vens milions <strong>de</strong> llibres.<br />
<strong>La</strong> qual cosa m’emprenya. Històricament,<br />
no pot afirmar-se res sobre Maria Magdalena,<br />
encara que hi podia haver hagut com-<br />
“L’Església<br />
cansa quan<br />
parla <strong>de</strong> sexe”<br />
TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMON<br />
petència amb Pere pel li<strong>de</strong>ratge. Aquests<br />
llibres venen perquè hi ha ganes <strong>de</strong> normalitzar<br />
Jesús, <strong>de</strong> casar-lo. Són novel·les.<br />
Els capellans pe<strong>de</strong>rastes els han fet molt<br />
mal? Vincular la pe<strong>de</strong>ràstia al celibat és una<br />
forma d’exculpar el pe<strong>de</strong>rasta, i esgrimir ara<br />
el matrimoni <strong>de</strong> capellans equival a ocultar<br />
el <strong>de</strong>licte, encara que les arques <strong>de</strong>l Vaticà<br />
s’estan buidant per pagar in<strong>de</strong>mnitzacions.<br />
Els capellans que van violar religioses a l’Àfrica<br />
van ser enviats a Roma, se’ls va promocionar<br />
teològicament.<br />
En Teologia tenen una assignatura d’Estatuts,<br />
que tant dominen els bisbes? El<br />
Papa <strong>de</strong>fensa en la seva encíclica la separació<br />
Església-Estat. És important dir-ho en<br />
aquests moments, sobretot a l’Estat espanyol<br />
i per als bisbes espanyols.<br />
<strong>La</strong> raó és la paraula <strong>de</strong> Déu? <strong>La</strong> raó és<br />
una capacitat humana poc utilitzada, que segons<br />
Sant Tomàs permet arribar a la divinitat.<br />
Déu no és irracional, és una opció lliure.<br />
<strong>La</strong> religió no cal per viure.<br />
És pitjor viure sense filosofia o sense<br />
teologia? Em quedo amb les dues. <strong>La</strong> filosofia<br />
va ser per a mi una purificació <strong>de</strong> la<br />
teologia.<br />
A l’Islam encara ho passaria pitjor. Potser.<br />
A elles les maten físicament i a nosaltres<br />
moralment, encara que en altres temps<br />
anàvem a la foguera.<br />
Entrevista<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 14<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />
“<br />
Qui digui que<br />
Déu se li<br />
dirigeix<br />
personalment,<br />
convé que<br />
vagi al metge.<br />
Sempre dóna<br />
voltes, com<br />
els jueus van<br />
envoltant la<br />
muntanya<br />
per entrar<br />
a Jericó.<br />
“