26.04.2013 Views

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

La - Diari de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

ROSA Cursach Teòloga feminista<br />

<strong>La</strong> mallorquina Rosa Cursach es va llicenciar en Ciències Eclesiàstiques al seminari i en Filosofia a<br />

la Universitat <strong>de</strong> les Illes Balears. Teòloga feminista, fa classes en un centre religiós i va adquirir<br />

notorietat quan va ser una <strong>de</strong> les persones que va qüestionar la canonització <strong>de</strong> Joan Pau II.<br />

V ocal<br />

<strong>de</strong> l’Associació <strong>de</strong> Teòlogues Espanyoles<br />

–una entitat creada el 1992 i<br />

que persegueix, entre altres objectius,<br />

«la investigació, estudi i difusió <strong>de</strong> la teologia,<br />

en especial <strong>de</strong>s <strong>de</strong> i per a la dona, així<br />

com <strong>de</strong> les seves disciplines afins i auxiliars»–,<br />

i fundadora <strong>de</strong> l’Associació Cristianisme en<br />

el segle XXI, la mallorquina Rosa Cursach va<br />

aconseguir notorietat fa aproximadament un<br />

any, quan va ser un <strong>de</strong>ls teòlegs <strong>de</strong> tot el<br />

món que va signar un manifest contra la possible<br />

canonització <strong>de</strong> l’anterior Papa. Entre<br />

els retrets que en aquest manifest feien a Joan<br />

Pau II hi ha «la tenaç oposició a consi<strong>de</strong>rar,<br />

a la llum <strong>de</strong> l’Evangeli, la ciència i la història,<br />

algunes normatives d’ètica sexual»; «la<br />

dura confirmació <strong>de</strong>l celibat eclesiàstic»; «el<br />

rebuig a discutir en forma seriosa i profunda<br />

la condició <strong>de</strong> la dona a l’Església» «la no<br />

aplicació <strong>de</strong> normes establertes pel Concili<br />

Vaticà II per a una major <strong>de</strong>mocràcia interna»;<br />

i «la repressió <strong>de</strong> la teologia <strong>de</strong> l’alliberament<br />

a l’Amèrica Llatina».<br />

Perquè es faci càrrec <strong>de</strong>l tipus d’entrevista:<br />

És a dir, que Joan Pau II no és sant<br />

<strong>de</strong> la seva <strong>de</strong>voció? El seu papat va ser controvertit.<br />

Tenia una visió <strong>de</strong>sencarnada <strong>de</strong><br />

la dona, no tenia en compte les dones <strong>de</strong><br />

carn i os. El Vaticà ha d’aclarir els criteris<br />

<strong>de</strong> canonització, que no estaven clars els<br />

últims anys <strong>de</strong> Joan Pau II.<br />

No té prou fe per ser religiosa? No sóc<br />

religiosa, però no és qüestió <strong>de</strong> fe. En la seva<br />

primera encíclica, el Benet XVI <strong>de</strong> formació<br />

platònica essencialista situa la vida matrimonial<br />

com a excel·lència <strong>de</strong> la fe.<br />

Què en sabrà, el Papa, <strong>de</strong> sexe? No entraré<br />

en la intimitat <strong>de</strong>l Papa, però l’Església cansa<br />

quan parla <strong>de</strong> sexe. Tarabini va <strong>de</strong>finir a<br />

la perfecció el seu professor Benet XVI, «és<br />

perillosament intel·ligent».<br />

Déu li parla en català? No em parla directament,<br />

i qui digui que Déu se li dirigeix personalment,<br />

convé que vagi al metge. Sempre<br />

dóna voltes, com els jueus van envoltant<br />

la muntanya per entrar a Jericó.<br />

Com és Déu? No m’agrada la figura masculina.<br />

Pascal <strong>de</strong>ia que, si les vaques tinguessin<br />

un Déu, seria vaca. En <strong>de</strong>finir-lo, ens<br />

<strong>de</strong>finim a nosaltres, i parlem <strong>de</strong> nosaltres. No<br />

m’atreviria a <strong>de</strong>scriure’l, perquè això és cosificar-lo<br />

i perd la seva divinitat.<br />

Qui manava realment en aquella família<br />

era la Verge? Sant Josep <strong>de</strong>sapareix <strong>de</strong><br />

seguida. <strong>La</strong> Verge va tenir un paper important,<br />

la seva imatge dòcil i humil no concorda<br />

amb els evangelis. <strong>La</strong> <strong>de</strong>bilitat femenina és<br />

un prejudici.<br />

Per què hem <strong>de</strong> pagar a professors <strong>de</strong> Religió<br />

que només l’Església pot escollir i<br />

expulsar? <strong>La</strong> Religió ha <strong>de</strong> ser una assignatura<br />

obligatòria –com diu Eugenio Trías,<br />

«cal pensar les religions»–, una altra cosa és<br />

que sigui confessional. Els professors no els<br />

hauria d’escollir l’Església.<br />

<strong>La</strong> dona pot avortar perquè és propietària<br />

<strong>de</strong>l seu cos? D’aquesta passo, seria perillós<br />

respondre.<br />

Per a què serveixen els preservatius? Per<br />

prevenir malalties i per a la planificació familiar.<br />

Si vol ser sacerdotessa, haurà <strong>de</strong> canviar<br />

<strong>de</strong> religió. Abans arribarà el matrimoni<br />

<strong>de</strong>ls capellans, i potser estan abonant el<br />

terreny amb una encíclica que ressalta el matrimoni.<br />

Escrius que Jesucrist estava casat amb<br />

Maria Magdalena, i vens milions <strong>de</strong> llibres.<br />

<strong>La</strong> qual cosa m’emprenya. Històricament,<br />

no pot afirmar-se res sobre Maria Magdalena,<br />

encara que hi podia haver hagut com-<br />

“L’Església<br />

cansa quan<br />

parla <strong>de</strong> sexe”<br />

TEXT: MATÍAS VALLÉS FOTOGRAFIA: B. RAMON<br />

petència amb Pere pel li<strong>de</strong>ratge. Aquests<br />

llibres venen perquè hi ha ganes <strong>de</strong> normalitzar<br />

Jesús, <strong>de</strong> casar-lo. Són novel·les.<br />

Els capellans pe<strong>de</strong>rastes els han fet molt<br />

mal? Vincular la pe<strong>de</strong>ràstia al celibat és una<br />

forma d’exculpar el pe<strong>de</strong>rasta, i esgrimir ara<br />

el matrimoni <strong>de</strong> capellans equival a ocultar<br />

el <strong>de</strong>licte, encara que les arques <strong>de</strong>l Vaticà<br />

s’estan buidant per pagar in<strong>de</strong>mnitzacions.<br />

Els capellans que van violar religioses a l’Àfrica<br />

van ser enviats a Roma, se’ls va promocionar<br />

teològicament.<br />

En Teologia tenen una assignatura d’Estatuts,<br />

que tant dominen els bisbes? El<br />

Papa <strong>de</strong>fensa en la seva encíclica la separació<br />

Església-Estat. És important dir-ho en<br />

aquests moments, sobretot a l’Estat espanyol<br />

i per als bisbes espanyols.<br />

<strong>La</strong> raó és la paraula <strong>de</strong> Déu? <strong>La</strong> raó és<br />

una capacitat humana poc utilitzada, que segons<br />

Sant Tomàs permet arribar a la divinitat.<br />

Déu no és irracional, és una opció lliure.<br />

<strong>La</strong> religió no cal per viure.<br />

És pitjor viure sense filosofia o sense<br />

teologia? Em quedo amb les dues. <strong>La</strong> filosofia<br />

va ser per a mi una purificació <strong>de</strong> la<br />

teologia.<br />

A l’Islam encara ho passaria pitjor. Potser.<br />

A elles les maten físicament i a nosaltres<br />

moralment, encara que en altres temps<br />

anàvem a la foguera.<br />

Entrevista<br />

9 Dominical<br />

Diumenge 14<br />

<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2007<br />

“<br />

Qui digui que<br />

Déu se li<br />

dirigeix<br />

personalment,<br />

convé que<br />

vagi al metge.<br />

Sempre dóna<br />

voltes, com<br />

els jueus van<br />

envoltant la<br />

muntanya<br />

per entrar<br />

a Jericó.<br />

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!