26.04.2013 Views

núm. 41 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

núm. 41 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

núm. 41 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

març - abril 2004

41

La Comissió d’Exercici Lliure fa el

balanç de les activitats 2003

En el decurs de l’any passat la Comissió del CETIG va

organitzar i potenciar una gran diversitat de propostes

per promoure l’activitat dels enginyers dins el sector

gironí, millorant i ampliant els serveis que el Col·legi

ofereix als seus col·legiats.

2

3

4

5

8

10

11

12

Presentació

L’estat espanyol ocupa la quarta posició

europea quant a nombre d’euroenginyers

Gran èxit de la conferència del Dr. Viedma

sobre la Gestió del Coneixement, que va

organitzar el Col·legi

Entrevista a Joan Coll

El Degà alerta de les mancances

d’infraestructures gironines i les seves

repercussions futures

Resum de les activitats de la Comissió

d’Exercici Lliure en el decurs del 2003

S’organitza el 2n Congrés d’Enginyeria en

Llengua Catalana, que tindrà lloc a

Andorra la Vella

Notes


Edita:

Col·legi d’Enginyers Tècnics

Industrials de Girona

c/ Barcelona, 33 1r

17002 GIRONA

Tel. 972 20 74 44

Fax 972 20 01 25

cetig@cetig.es

www.cetig.es

D.L.: GI-747-97

Redacció, Disseny i Realització:

Iglésies Associats

Filmació:

Casas

Impressió:

Marquès Tallers Gràfics

2 Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

P r e s e n t a c i ó

Canvi de presidència en

el Consell

El Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de

Catalunya és una corporació que agrupa els sis col·legis del

país. Aquesta institució té la funció de vetllar per la

coordinació de les actuacions i impulsar polítiques conjuntes a

favor de tots els col·legiats catalans davant de l’administració i

d’altres organismes afins. Com cada any, el Consell de

Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya ha fet el

canvi de presidència i s’ha ratificat a favor meu, com a

president del Col·legi de Girona. Cal recordar que durant el

2003 les funcions de president les va exercir Antoni Carrillo,

dedel CETIB.

Com a president del Consell considero que s’haurà de

potenciar l’activitat de la institució per aconseguir donar a

conèixer a Catalunya el repte de l’organització des de l’òptica

acadèmica i professional de l’enginyeria tècnica industrial;

caldrà implicar-hi grans esforços per arribar a un ampli

consens social. Amb les accions i esforços que es realitzin es

pretén posicionar la corporació, i agafar una certa notorietat

dins el món tecnològic.

Tanmateix, s’ha de tenir present que tot el que s’obtingui de

les campanyes de reconeixement que es realitzin a través del

Consell és enriquidor per a cadascun dels col·legis d’enginyers

tècnics industrials que el formen.

Amb el ressò públic que s’aconsegueixi a través del Consell és

important que el CETIG ens en beneficiem associant-lo a

l’activitat pròpia del nostre Col·legi.

Josep Bosch

Degà


L’estat espanyol ocupa la quarta posició europea quant a

nombre d’euroenginyers

La FEANI emet l’únic carnet d’euroenginyer

reconegut en l’àmbit europeu. Per obtenir-lo

cal tenir una titulació universitària en

enginyeria tècnica i acreditar una experiència

professional d’almenys quatre anys.

La F.E.A.N.I. (Fédération Européenne d’Associations

Nationales d’Ingénieurs) és una entitat privada i no oficial,

molt reconeguda a Europa principalment en la relació

laboral empresa-enginyer. Aquesta entitat emet el

certificat EUR ING per poder exercir com a enginyer en

l’àmbit europeu. L’organització considera que l’evolució és

lenta, encara que manté l’esperança de fer de l’acreditació

EUR ING un passaport real que permeti als enginyers

exercir la seva professió per tot Europa i també a d’altres

països de tot el món. Per obtenir el carnet d’EUR ING es

requereix un nivell d’educació bàsica, una suficiència

professional mínima acceptable i una experiència

professional mínima.

Els requisits mínims que exigeix el Diari Oficial de la UE per

sol·licitar l’acreditació com a euroenginyer són els

següents:

1. Un elevat nivell d’educació secundària, atorgat per un o

més certificats oficials, obtinguts al voltant dels 18 anys

d’edat (per exemple: batxiller).

2. Una formació de set anys, que inclou com a mínim tres

anys de formació teòrica universitària en un centre

reconegut per la F.E.A.N.I.

3. Dos anys d’experiència professional demostrada en

enginyeria. Cal subratllar que la F.E.A.N.I. no considera

la docència una experiència pròpia d’enginyeria, a

excepció de la impartida a escoles universitàries i en

temes d’enginyeria i/o tecnologia.

Complint les condicions anteriors l’enginyer podrà ser

inscrit en el Registre F.E.A.N.I. com a ENGINYER

EUROPEU, i tindrà dret a ser considerat com tal en

l’idioma del país d’origen i utilitzar l’acreditació EUR-ING.

L’acreditació com a EUR ING suposa un reconeixement

professional avalat reconegut dins el sector tant a escala

A r t i c l e

nacional com internacional, que implica una preparació i

experiència suficients en quantitat i qualitat per a la seva

acreditació i intercanvi en vint-i-set països europeus. El

Col·legiat que sol·liciti la seva incorporació en el Registre ha

de tenir una recomanació de la seva Associació Nacional i

ser acceptat per la Comissió Europea de Control per

obtenir el Diploma EUR ING de F.E.A.N.I.

Documentació necessària per a la tramitació del carnet

EUR ING:

1. Instància de sol·licitud del carnet degudament omplerta,

a màquina

2. Dues fotografies carnet

3. Xec nominatiu al I.N.I.T.E., per l’import de 139 €

4. Certificat de col·legiat del CETIG

5. Fotocòpia compulsada del títol d’Enginyer Tècnic

Industrial

6. Certificats de treball originals que acreditin un mínim de

quatre anys d’experiència professional com a enginyer

tècnic industrial

7. Els col·legiats que es dediquin a l’exercici lliure hauran

d’adjuntar una certificació del CETIG.

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

3


4

El reconegut Dr. Viedma va pronunciar una interessant conferència

sobre la Gestió del Coneixement i Competitivitat

El 20 de gener passat, a la sala d’actes del CETIG,

el doctor en Enginyeria Industrial Josep Maria

Viedma Martí, llicenciat en Ciències Econòmiques

i professor d’Administració i Direcció d’Empreses

a la Universitat Politècnica de Catalunya, va

impartir una interessant conferència sobre la

importància dels intangibles per a l’increment dels

avantatges competitius.

L’assistència a la conferència del Dr. Viedma va ser diversa:

hi havia col·legiats i també estudiants de l’Escola Politècnica

Superior de Girona. El Dr. Viedma va presentar els

elements clau per a la Gestió del Capital Intel·lectual en el si

de les empreses i organitzacions. El conferenciant ha estat

pioner en l’àmbit mundial en gestió dels intangibles i gestió

del capital intel·lectual, amb aportacions singulars en

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

A r t i c l e

Imatge de la 4a conferència Gestió del Coneixement

aquest camp, no només en els aspectes teòrics sinó també

dins de les aplicacions pràctiques. Un dels punts més

importants que va tractar va ser el del coneixement, la seva

potenciació i estímul, que s’ha convertit en el millor actiu

per generar valor empresarial i competitivitat econòmica

en el món globalitzat actual. Dins el sector de l’enginyeria

es remarca el factor innovació com a resultat d’una

correcta gestió dels intangibles i específicament del capital

humà d’una empresa. Els enginyers són els treballadors del

coneixement que en el si de les empreses han d’aprendre a

gestionar les seves habilitats i potencialitats amb la finalitat

de generar un valor afegit continu.

També es va reflexionar sobre el fet que actualment ens

trobem en una època en què les tecnologies de la

informació i de les telecomunicacions tenen cada vegada

més importància en la configuració de la societat del nostre

temps. No obstant, les tecnologies de la informació i de les

telecomunicacions no són més que un mitjà per transmetre

continguts i per gestionar de manera eficaç el coneixement,

que és la font principal d’avantatges competitius

sostenibles en la societat del nostre temps i en les

empreses actuals. Però cal tenir en compte que el camp de

l’enginyeria és un dels sectors empresarials que ha de tenir

més present la gestió del coneixement.


E n t r e v i s t a

“La gran diferència entre l’enginyeria del sector privat i públic es

troba més en les formes que en el fons”

Joan Coll, enginyer tècnic de l’Ajuntament de

Figueres, va realitzar els estudis d’enginyer tècnic

elèctric a la Universitat de Girona. És membre de

la Comissió d’Exercici Lliure del Col·legi

d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona.

Quan es va començar a interessar per l’enginyeria

tècnica? I què va impulsar-lo a dedicar-se a

l’enginyeria municipal?

Em vaig interessar per aquesta professió quan en els estius

previs a començar la carrera vaig estar treballant en una

oficina tècnica de Figueres. Em va agradar el que feien i el

tracte directe amb la gent. Un altre factor que va influir-me

per escollir enginyeria és que el meu pare va estar

treballant tota la seva vida professional a la companyia

elèctrica, la Hidro.

El fet de dedicar-me a l’enginyeria municipal va ésser una

mica per casualitat perquè, com gairebé tothom que sortia

de la Politècnica, vaig començar a treballar a l’empresa

privada, però per diferents circumstàncies vaig haver de

deixar l’empresa al cap de pocs mesos. Llavors va sortir una

50%

plaça de tècnic municipal a l’Ajuntament de Figueres, m’hi

vaig presentar i la vaig treure. D’això ja fa una colla d’anys.

Ha estat treballant al sector privat? Quines

diferències hi troba respecte a les necessitats del

sector públic?

Sí, com ja he comentat anteriorment, crec que hi ha una

gran diferència entre els dos sectors, potser més en les

formes que en el fons. En els dos sectors, els objectius a

aconseguir o allò que s’exigeix al tècnic és el mateix, però la

manera de portar-ho a terme és diferent. En el món privat

això és molt més directe: és el tècnic que directament

aconsegueix allò que se li exigeix. En canvi, en el sector

públic hi intervenen molts més factors a l’hora

d’aconseguir-ho.

Com descriuria o definiria el sector on treballa?

Jo el descriuria com un repte continu, perquè per arribar a

concretar un treball has d’haver convençut tothom:

primer, els companys de feina, després els polítics, i tot

seguit els ciutadans o els habitants del poble. Aquests últims

potser són els més difícils de tots. Algunes vegades pots

trobar una solució que tècnicament pot ésser molt bona,

però si no has convençut la gent potser no la podràs portar

a cap.

Col·legi

d’Enginyers Tècnics Industrials

de Girona

Col·legiat núm.

66.744.897-Z

En Eudald Casadesus Puig

Girona, 11 de febrer de 1998

D.N.I.

33.446

El titular El Degà

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

5


Des del punt de vista d’enginyer de l’administració

municipal, com valora el paper del Col·legi

d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona dins el

sector?

El paper del Col·legi en el sector és fonamental, atenent

tres criteris. El primer és que pràcticament el 90 % dels

municipis de la província de Girona disposen d’un enginyer

tècnic a la seva plantilla, que es troba diàriament amb

problemes semblants, i sense un criteri únic i definit per

resoldre’ls. El segon criteri és que, al mateix temps, tots els

enginyers tècnics que es dediquen a l’exercici lliure i que

han de presentar projectes a l’administració no disposen

d’una informació definida a l’hora de conèixer, per

exemple, les diferents ordenances que regeixen en el

municipi, per tal d’evitar-se els annexos de documentació. I

el darrer és que tot el col·lectiu d’enginyers tècnics

municipals units té també més força davant d’altres

administracions, per tal d’aconseguir criteris únics i

perfectament definits.

Com a professional de l’administració municipal,

com valora el paper que la comissió de

l’Administració del Col·legi fa dins el seu sector?

La comissió està començant a caminar, però, segons el que

6 Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

E n t r e v i s t a

he exposat amb anterioritat, crec que el paper que ha de

fer és fonamental.

El Col·legi d’Enginyers Tècnics no és una entitat

individualitzada, sinó un col·lectiu de professionals que

treballen en diferents sectors i que tenen característiques

comunes de treball. En aquest moment al Col·legi

existeixen dues comissions que caminen per separat, però

amb una mateixa finalitat. Una és la comissió d’exercici

lliure, i l’altra la de l’administració. La finalitat de totes dues

és aconseguir amb el col·lectiu el que no es pot aconseguir

individualment, però això només pot dur-se a terme amb la

implicació de tothom.

És molt important potenciar aquestes iniciatives, ja que és

l’única forma de fer-nos sentir amb més força.

Quina és la conducta o reacció dels professionals en

relació a aquesta comissió?

La veritat és que costa una mica tirar endavant aquestes

iniciatives. Tots plegats anem prou atrafegats i amb un

volum de feina massa gran com per poder-nos-hi dedicar.

Des d’aquestes ratlles voldria animar-vos que col·laboreu

en el que us sigui possible per tal de fer que aquesta

comissió, que de moment està formada per cinc persones,

pugui ampliar-se en un breu termini.


autopodium

(anunci Audi - Policia)


8

El Degà alerta que cal donar una empenta a les

infraestructures de les comarques gironines

Josep Bosch adverteix de les greus mancances

que veu, des del seu punt de vista, en les

infraestructures gironines, i fa una aposta clara

per potenciar el transport ferroviari.

El 8 de desembre passat el Diari de Girona va publicar la

següent entrevista al dedel CETIG:

Vostè considera que Girona necessita més sòl

industrial.

Sí, necessitem buscar espais per fer polígons. Ens pensàvem,

primer, que els polígons havien de ser el més a prop possible

de les ciutats, i ara veiem que és una equivocació. Barcelona

ho ha demostrat, per exemple. A Girona hem de buscar nou

sòl industrial, perquè en tenim mancança, però ja no a prop

de la ciutat de Girona, sinó que hem d'ampliar, si volem

créixer.

Això va estretament lligat a les comunicacions...

És clar. Hi ha d'haver comunicacions. No en farem res de fer

polígons on sigui si després hi ha problemes per anar-hi. Fixa't

el que s'ha trigat per fer l'accés al de Riudellots de la Selva, on

hi havia un greu problema, perquè s'havia de creuar la N-II i

això generava un risc. Per tant, necessitem terrenys

industrials, necessitem polígons fora de Girona, però les

infraestructures són vitals.

Tot i les mancances en carreteres i en la xarxa

ferroviària a les comarques gironines, sembla que ara

mateix la gran preocupació és el Tren d'Alta Velocitat

(TAV). Per què?

Molta gent, sobretot el comerç i el sector immobiliari, creu

que el TAV portarà unes 40.000 persones a Girona, i jo crec

que el «boom» de l'edificació ve per aquí. Si s'endarrereix és

una inversió que queda aturada i que no dóna rendibilitat. I és

cert que el TAV serà bo per a les persones, que es podran

desplaçar amb més rapidesa, però hem de pensar en les

mercaderies, i sembla que ningú no hi pensa.

Què vol dir?

Els camions col·lapsen les autopistes, i passa el mateix en un

altre exemple que coneixem tots: l'Eix Transversal. Donava

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

A r t i c l e

gust passar-hi quan es va inaugurar, però ara no m'atreveixo a

agafar-lo. Els camions han descobert que per anar a Lleida, un

centre neuràlgic de la fruita, tenen menys quilòmetres, no

paguen peatges i s'estalvien un grapat de diners al dia.

Va ser una manca de previsió no haver fet d'entrada

l'Eix desdoblat?

Possiblement. Ningú no va pensar que els camions, quan

descobrissin aquesta panacea que és passar per l'Eix,

provocarien aquests problemes als conductors de turismes,

que no ens atrevim a avançar, perquè hi ha pocs llocs on ferho.

O es desdobla o es busca una solució a través d'un tren de

Lleida a la frontera...

Vostè aposta fort pel tren com a mitjà de transport...

Em sembla que sí.

També per a les mercaderies?

Sobretot. Jo entenc els camioners, els fabricants i els centres

neuràlgics de càrrega i descàrrega de mercaderies, i entenc

que és un problema carregar i descarregar. Però Suïssa ens ha

donat un exemple: allà fan grans combois en els quals els

mateixos camions són carregats damunt de trens especials, i

així alliberen les carreteres. Estudiem-ho. Si aquí es fes una

cosa similar entre Lleida i la frontera francesa, segurament

l'Eix Transversal quedaria net i potser no caldria desdoblar-

lo.

Caldria un Eix Transversal ferroviari?

Podria ser, també, però és clar, una de les solucions és

ferroviària. L'altra és explotar més l'aeroport. Ryanair em

sembla que està col·laborant amb aquest desenvolupament.

Però només per a passatgers.

Sí, però també és important. Jo, per exemple, pel meu càrrec

he d'anar sovint a Madrid, perquè hi fem reunions els

dissabtes a les 10 del matí. I és un problema. T'has d'aixecar a

les cinc o les sis del matí per anar a Barcelona... Quan hi havia

l'avió a Madrid des de Girona m'anava molt bé.

Del que diu es desprèn que Girona, que per la seva situació

geogràfica hauria de ser una de les zones més ben


comunicades de l'Estat espanyol, es troba força aïllada.

Érem una zona molt ben comunicada, i estàvem molt bé, fa

uns anys. Però hem anat quedant desfasats, i la famosa frase

que tothom diu, allò de «Girona rai», està tocant fons. O ens

espavilem amb les infraestructures per als desplaçaments,

amb els polígons industrials, i amb la formació de la gent, o la

província de Girona tindrà problemes.

N'ha tingut, ja?

Hem tingut problemes derivats de la competència que han

tingut moltes indústries de treball convencional, clàssic, per

part d'altres països com la Xina, que tenen primera matèria

barata i mà d'obra barata. Aquí, o desenvolupem la

tecnologia punta, com han fet a Europa, o abans de deu anys

les empreses hauran d'anar a fabricar a l'Europa de l'Est o a

d'altres indrets del món. De fet, ja hi ha empreses que han

hagut de marxar.

És a dir, que a més del problema de les infraestructures

també hi ha el problema dels costos. Sí, aquí s'ha encarit

el producte. Fa deu anys vaig anar a obrir mercat al Marroc i

vaig quedar sorprès, perquè molts clients que tenim al sud de

França estaven fabricant allà, encara que després hi posessin

«Made in France». A Europa la mà d'obra és caríssima i en la

primera matèria estem també en un nivell una mica alt. I tot

això afecta segons quins sectors, com el tèxtil o el del cuir. I

pot passar en alguns sectors del ram metal·lúrgic en els quals

no es necessiti tecnologia punta. Tot el que sigui tecnologia

convencional, aquests països de moment ho dominaran.

Al marge d'aquests factors sobre els quals és difícil

d'influir, què considera prioritari fer per evitar aquesta

situació de col·lapse que vaticina?

El tercer carril de l'autopista, buscar una solució per al

transport ferroviari de mercaderies i fer també connexions

de rodalies del tren per als passatgers.

Vostè també defensa que cal potenciar els ports.

El port de Palamós sembla que n'està agafant, però hi ha

indústries de Girona que han d'anar a descarregar a

Tarragona. Si ho poguéssim fer a Palamós, el transport seria

més barat.

Josep Bosch en la presentació del llibre “Catalunya, un país industrial”

I es potenciaria l'activitat econòmica a la localitat.

Exacte, donaríem vida a una comarca gironina i en canvi hem

d'anar a donar vida a Tarragona. Això es podria fer aquí

perquè tenim ports, però no estan preparats.

Potser el problema seria portar les mercaderies de

Palamós als polígons, perquè les comunicacions per

carretera amb la costa no són les millors...

Com que no hi ha infraestructures, penses que és millor anar

a Tarragona, que hi ha autopista i arriba fins aquí. Tot va lligat.

Girona s'està quedant enrere en infraestructures, en general.

Toques un tema i trobes problemes. I no descarreguis cap

vaixell a l'estiu, perquè t'hi pots morir...

Només el turisme ja col·lapsa les carreteres...

Per això s'ha d'anar amb compte i desenvolupar tots aquests

aspectes si volem posar-nos al nivell que té Barcelona i

província, i no parlem d'Europa.

Hi ha sensibilitat per part de les administracions per

resoldre aquests problemes?

Sí, en una recent reunió que vam tenir a la Cambra de

Comerç, els responsables del Ministeri de Foment em van

semblar conscienciats i sensibilitzats sobre el problema de les

infraestructures a Girona, perquè si l'administració hi està en

contra, malament.

Aquests problemes ja fa temps que duren, i que es

demanen solucions que no arriben...

Potser ara a través de la Cambra de Comerç i de la Mesa

d'Infraestructures que s'hi està impulsant, tot això podrà tirar

endavant. Hi veig bona predisposició per part de tots els

estaments oficials.

El problema pot ser, com sempre, la manca de diners...

Possiblement, però a través de la Unió Europea es poden

obtenir ajuts, i pel que fa a la resta, crec que si es fes en poc

temps s'amortitzaria, perquè desenvoluparíem de tal manera

la zona... Ja ho vam veure a Barcelona. Van venir els Jocs

Olímpics, es va fer de tot i ja ha quedat petit perquè la gent s'hi

ha abocat. Si ho féssim a Girona aixecaríem el vol, que creiem

que està caient.

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

9


Resum de les activitats de la Comissió d’Exercici

Lliure en el decurs del 2003

En el transcurs del 2003, la Comissió d'Exercici Lliure del

CETIG va mantenir les corresponents reunions mensuals amb

l'assistència dels seus membres, que són: Jordi Bertran, Josep

Bosch, Pere Costa, Jordi Fabrellas, Joan Ribas, Julio Sanz i Josep

Vila.

Dins els temes tractats durant l'any passat, cal destacar

l'aprovació d'uns honoraris orientatius per a la professió que

estan a l'abast de tots els col·legiats que ho desitgin. A

continuació es descriuen totes les accions que es van realitzar.

Des de la Comissió s'ha potenciat definitivament la introducció

del sistema de visat electrònic al Col·legi per tal que sigui

operatiu el més aviat possible. Actualment es troba en procés

de proves internes.

Amb l'objectiu de ser presents al sector i fomentar la professió

en tots els àmbits possibles, el CETIG va participar a

FIRAHABITATGE amb un estand propi.

La Comissió amb la intenció d'impulsar l'activitat del Col·legi,

va renovar el conveni amb el Gremi d'Instal·ladors i en va signar

un de nou amb el Gremi de Promotors i Constructors

d'Habitatges per fer presents les capacitats professionals dels

Enginyers Tècnics Industrials (ETI) en aquests dos sectors.

Seguint les mateixes intencions també es va editar un tríptic

explicatiu amb totes les funcions que els EIT poden oferir a la

societat i al món empresarial.

Per fer més presents les necessitats de tots els col·lectius

d'enginyers i per realitzar un lobby conjunt es va iniciar el

procés de constitució, com a iniciativa del CETIG, de la Taula

d'Enginyeria de Girona, conjuntament amb el Col·legi

d'Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d'Enginyers de

Camins i Ports de Catalunya i el Col·legi d'Enginyers Tècnics

Agrícoles de Catalunya. Aquest organisme pretén donar a

conèixer la figura de l'enginyer davant de les diverses

problemàtiques i temàtiques professionals afins a tots aquests

col·lectius.

Es va impulsar la presència dels seus professionals en àmbits

sectorials de les comarques gironines. Algunes de les activitats

públiques en què han participat enginyers professionals són,

per exemple, la Taula constituïda al Consell de la Selva, Taula

sobre Planejament i Construcció Sostenible o les diferents

Taules sectorials de la Cambra de Comerç de Girona, com

urbanisme, medi ambient i indústria. El CETIG es va adherir al

10 Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

A r t i c l e

manifest dels àrids que va promoure la Cambra davant de la

problemàtica que va detectar. Conjuntament amb la Cambra

va col·laborar en una jornada de Prevenció de Riscos Laborals,

i també es van reunir amb el Cap de Bombers per demanar la

unió de criteris entre els tècnics de la seva divisió.

Es va promoure la compra per part del Col·legi de diverses

fitxes tècniques, normes UNE, i aparells de mesura amb

l'objectiu de millorar els serveis que ofereix el CETIG.

Respecte al tema que afecta tots els col·legiats d'exercici lliure,

com són les pòlisses de responsabilitat civil, el Col·legi va

negociar amb diverses entitats per obtenir les millors

condicions possibles de contractació, i es van augmentar les

subvencions als col·legiats en funció de l'import dels seus

visats. Sobre el tema d'instruccions a l'hora de visar projectes

es va acordar la necessitat de disposar del curs superior en

prevenció de riscos laborals per a temes relacionats amb la

coordinació d'habitatges. També es van actualitzar els

honoraris per realitzar peritatges d'ofici.

Es va augmentar el nombre de conferències i cursos sobre

Energia solar tèrmica aplicada a l'edificació, Urbanisme,

Reglament de Baixa Tensió...

Es van resoldre sis casos presentats pel Secretari Tècnic sobre

peticions de visat o denúncies de diversos col·legiats.

La Comissió va redactar i aprovar els protocols per als aparells

de lloguer, per a les fitxes tècniques reduïdes de vehicles així

com per als visats de projectes administratius, projectes

bàsics, dictàmens oficials, designació de coordinador de

seguretat i salut, i aprovacions d'actes de plans de seguretat.

Cal recordar que també es van redactar i presentar diverses

al·legacions a projectes de noves normatives.

Es van realitzar dues accions al Consejo de Madrid, una sobre

els coordinadors de seguretat i salut, en defensa del nostre

col·lectiu, així com una altra sobre la proposta del Reglament

d'Instal·lacions electròniques de protecció de seguretat

privada.

I finalment, com a element lúdic i per fomentar les bones

relacions socials de tot el col·lectiu, es van realitzar dues

sortides festives al Delta de l'Ebre i a Vilanova i la Geltrú.

També s'havia organitzat un viatge al Canadà, que fou suspès

per l'aparició de la pneumònia atípica, tot i que havia estat un

èxit de participació.


N o t e s

2n Congrés d’Enginyeria en

Llengua Catalana

L’Associació Enginyeria i Cultura Catalana (EiCC) organitza

el segon Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana, que

tindrà lloc del 19 al 21 de novembre al centre de

Congressos i Exposicions d’Andorra la Vella.

L’any 2000 tingué lloc a Manresa el primer Congrés

d’Enginyers de Llengua Catalana, que va reunir més de 300

professionals per debatre les relacions entre l’enginyeria i la

sostenibilitat i entre l’enginyeria i la societat de la

informació i el coneixement.

Aquesta segona edició del congrés se centrarà en

l’enginyeria, desenvolupament territorial i globalització.

L’acte pretén aplegar els enginyers que treballen en el marc

d’empreses i institucions de l’Arc Mediterrani (País

Valencià, Catalunya, Andorra i Illes Balears). Reunirà els

professionals de les diverses especialitats d’enginyeria que

estan interessats a aprofundir interdisciplinàriament en la

repercussió social de la seva activitat professional.

El Congrés té els objectius de debatre tècnicament i

professionalment les implicacions de l’enginyeria en el

territori català i l’evolució de la societat a principi del segle

XXI; aprofundir sobre les repercussions socials i

ambientals de projectes i infraestructures concretes del

nostre territori, en un món globalitzat que tendeix cap a la

deslocalització de l’activitat econòmica; analitzar el paper

de l’enginyeria en la construcció europea i en el procés de

20 nous col·legiats

El darrer mes s’han incorporat un total de 20 nous col·legiats al CETIG. Els nous membres són:

17963 BAULIDA ESTADELLA, Manel

17964 IGLESIAS PIÑEIRO, Mònica

17965 ARCEGA del VAL, Jordi

17966 TEIXIDOR CABELLO, Yolanda

17967 MOLINA GARRIDO, Xavier

17968 MORERA SALA, Jordi

17969 PULIDO VALOIX, Antonio

17970 ANGUERA TORRELL, Roger

18037 AÑÓN MOLINA, Jesús

18038 BAULIDA CUNILLERA, Eduard

Imatge del cartell 2n Congrés d’Enginyeria en Llengua Catalana

globalització mundial; i, finalment, vol posar en comú les

experiències professionals d’enginyers dels diversos

àmbits territorials. L’acte es configura amb la voluntat de

créixer i conformar una àmplia xarxa de professionals de

l’enginyeria amb il·lusió i sentit de la responsabilitat social,

ètica i cultural. Per a més informació podeu consultar la

pàgina web http://www.celc.net/php/web/index.php

18039 VALLS MIRÓ, Roger

18040 IBÁÑEZ ESCUDER, Guadalupe

18041 ESTANYOL RUSTULLET, Jordi

18042 CENTELLES SÁNCHEZ, David

18090 PUIG MOLINS, Josep

18091 JUANOLA FREIXAS, Jordi

18092 TORRENT COLLELL, Jordi

18093 PAGÈS ALIVÉS, Marc

18094 RUSTULLET GRABOLOSA, Pere

18095 MOLINA MUÑOZ, Diego

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

11


12 Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

N o t e s

El CETIG assisteix a la 2a edició de Firahabitatge

El CETIG tornarà a participar a Firahabitatge, la segona

edició de la qual tindrà lloc del 26 al 28 de març, organitzada

per Punt de Venda i Fira de Girona.

El Col·legi és present a FIRAGRI de Figueres i a la Fira de Ripoll

El CETIG i la Cambra de Comerç realitzaran un estand

conjunt i assistiran per invitació de l’Ajuntament de

Figueres a la sisena edició de la FIRAGRI, Fira agrícola i

ramadera de les comarques gironines. S’efectuarà del 12 al

14 de març al recinte firal de la ciutat. Una altra fira en què

participaran el Col·legi i la Cambra de Girona és la

tradicional Fira de les Quaranta Hores de Ripoll, que es farà

del 26 al 28 de març.

L’argument dels estands que s’exposaran serà “Els invents

que han canviat la història”, el mateix que el de les darreres

Fires de Girona, i s’hi exposaran les maquetes d’aparells,

realitzades per Ramon Magem, dels més famosos i

reconeguts invents, com la màquina de vapor, l’electricitat,

el motor elèctric, la màquina d’enregistrament del so, el

telèfon, el zoòtrop, la ràdio, la televisió, el motor de

combustió... fins arribar a uns 20 aparells, que donen una

ràpida visió de l’evolució de la ciència i la tècnica dels segles

dinou i vint.

Tots els aparells són operatius, i inclouen una explicació del

En aquesta edició la Fira preveu comptar amb la

col·laboració de promotors, immobiliàries i entitats

financeres, a més de gremis i col·legis professionals

relacionats amb el procés de la construcció, com el CETIG.

Amb la intervenció del Col·legi, doncs, es vol informar els

visitants sobre els projectes que fan o poden oferir els

enginyers tècnics al sector de l’habitatge. Segons el degà,

Josep Bosch, “el professional d’enginyeria tècnica industrial

és un gran desconegut en el sector de l’edificació i només

s’associa a temes industrials, tot i que la nostra feina abasta

un camp més ampli”. L’organització de Firahabitatge va

concebre aquest esdeveniment anual perquè sigui el punt

de trobada entre els diferents agents del sector de

l’edificació i els seus clients.

El dia de la inauguració, 26 de març, a la seu de la Fira el sr.

Bosch, dedel CETIG, participarà en la taula rodona

“Infrastructures i noves tecnologies del sector turístic”.

seu funcionament, així com el nom de l’inventor i l’any

d’origen.

Els interessats en assistir a les fires, poden aconseguir

entrades gratuites trucant al col·legi.


Cicle de conferències sobre el

nou Reglament de Baixa Tensió

El Col·legi organitzarà un cicle de jornades informatives

sobre el nou Reglament de Baixa Tensió. L’objectiu és

aprofundir en la divulgació i coneixement del nou

Reglament de Baixa Tensió puntualitzant-ne matisos i

aspectes diversos. Les jornades seran impartides per

diferents col·legiats coneixedors de diferents àmbits, com

edificis d’habitatges, locals de pública concurrència,

cablatges i conduccions, enllumenat públic i local amb risc

d’incendis i d’explosius.

Les jornades es faran durant els mesos de maig i juny.

S’informarà més endavant de les dates exactes. Si algun

col·legiat té interès a exposar els seus coneixements sobre

La gestión de la innovación y la

tecnología en las organizaciones

Autor: Antonio Hidalgo Nuchera

Editorial: Ediciones Pirámide, s.a.

Amb freqüència, els petits i

mitjans empresaris se senten

desconcertats quan es fa referència

a la innovació, i a la majoria

dels casos pensen que han de

modificar la forma de gestionar el

seu negoci i que la seva organització

no és òptima per competir

als mercats actuals.

L'objectiu principal del llibre és contribuir a la creació

d'aquesta cultura innovadora a través d'un ampli conjunt de

temes relacionats amb la gestió de la innovació i la

tecnologia. Els continguts s'han dissenyat tractant

d'introduir conceptes innovadors a les matèries analitzades

i afegint, a tots els casos en què ha estat possible, exemples

pràctics que han succeït o estan passant a la vida

empresarial.

aspectes del Reglament cal que es posi en contacte amb el

Col·legi per estudiar-ho, a través de la direcció

cetig@cetig.es.

L l i b r e s

Metodología del diseño

industrial

Autor: Francisco Aguayo González

Editorial: RA-MA

En aquest llibre es presenten un

conjunt de tècniques i procediments

per a dissenyar, implantar,

explotar i millorar l’entorn

d’Enginyeria Concurrent, en el

qual es potencia la integració de

disseny, desenvolupament i

fabricació del producte sota

l’enfocament del cicle de vida. A

més, aquests mètodes de disseny permeten l’obtenció

d’un producte més competitiu gràcies a la reducció de

temps de posada al mercat, preu de venda, costos del

procés i assegurament de qualitat. La finalitat del llibre és

donar un nou pas a la millora contínua de la creació i foment

de nous productes o dels ja existents, així com de les

formes d’elaborar-los per reforçar la seva posició

competitiva en mercats globalitzats.

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

13


14

Visat electrònic a través

d’internet

El CETIG esta posant en marxa les primeres proves del

sistema de visat electrònic per internet amb la finalitat

d’oferir els màxims serveis als col·legiats i de facilitar-los les

tramitacions de les gestions. L’objectiu d’adaptar el nou

sistema a les característiques del Col·legi és solucionar

problemàtiques de gestió. El sistema es troba en aquests

moments en fase experimental i es preveu que serà

totalment operatiu en els propers mesos.

El CETIG proposa una sortida

al teatre

La comissió social del Col·legi organitza una sortida per

assistir a una representació teatral a Barcelona. La proposta

és per anar a veure una obra de teatre a la ciutat comtal

d’entre aquelles amb què el CETIG té un conveni de

col·laboració. En un principi es preveu fer la sortida un

divendres al vespre i tornar després de l’espectacle.

Cal que els associats us dirigiu a la secretaria del Col·legi, al

telèfon 972 207 444 o al cetig@cetig.es per inscriure-us i

expressar les vostres preferències respecte a les diverses

obres en cartellera, per tal que el Col·legi pugui decidir

l’espectacle que té més acceptació per part dels col·legiats.

Animeu-vos!

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

N o t e s

Col·lecció en CD-ROM sobre

homologació de vehicles

El Col·legi ha adquirit una col·lecció de CD-ROM de fitxes

reduïdes sobre l’homologació de vehicles. Aquesta nova

adquisició pot ser de gran interès per a tots els col·legiats, i

per aquesta raó aquestes fitxes podran ser consultades a la

seu del CETIG, directament a l’ordinador, per tots els

associats que necessitin obtenir les característiques sobre

vehicles que han de passar la ITV. També podran obtenir les

dades corresponents a les fitxes prèvia sol·licitud a través

de l’imprès que es pot trobar a la web, i en un termini de 48

hores rebran la informació sol·licitada.

D i s p o s i c i o n s

JEFATURA DEL ESTADO

BOE número 298 (13/12/03)

Prevención de riesgos laborales.- Ley 54/2003, de 12 de diciembre,

de reforma del marco normativo de la prevención de riesgos

laborales.

MINISTERIO DE ECONOMÍA

BOE número 310 (27/12/03)

Energía eléctrica. Tarifas. Real Decreto 1802/2003 de 26 de

diciembre, por el que se establece la tarifa eléctrica para 2004.

MINISTERIO DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA

BOE número 20 (23/01/04)

Instrucciones técnicas complementarias. Corrección de errores

del Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, por el que se aprueba

una nueva Instrucción técnica complementaria “MIE-AEM2” del

Reglamento de aparatos de elevación y manutención, referente a

grúas para obras u otras aplicaciones.

MINISTERIO DE TRABAJO Y ASUNTOS SOCIALES

BOE número 27 (31/01/04)

Real Decreto 171/2004, de 30 de enero, por el que se desarrolla el

artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de

Riesgos Laborales, en materia de coordinación de actividades

empresariales.


Auditoria del sistema de gestió

de prevenció de riscos laborals

El CETIG ha organitzat el curs d’auditoria del sistema de

gestió de prevenció de riscos laborals pensant en tots

aquells tècnics especialitzats dins el ram interessats en un

coneixement aprofundit i pràctic de les tècniques

d’auditoria del sistema de gestió de prevenció de riscos

laborals. El programa formatiu té una durada de 64 hores,

12 de les quals es dedicaran a l’exercici pràctic domiciliari.

Les classes començaran el 26 de març, i es preveu que

finalitzaran el 28 de maig. El temari és el següent:

1. Estudi del marc legal de referència

2. Conceptes generals d’auditoria

3. Reglamentació tècnica de prevenció

4. Metodologia d’auditoria SGPRL

5. Sistemes de gestió/auditoria del sistema

6. Relació amb les auditories de qualitat i

mediambientals

7. Tècniques estadístiques aplicades a l’auditoria

8. Auditoria, per a les PYMES de la UE, de la vigilància

de la salut, en una activitat química, hospitalària, de

construcció i de serveis

9. Criteris de l’administració laboral

10. Com s’autoritza una entitat auditora

Curs de Fotografia Digital

Davant del gran èxit que ha tingut el curs de Fotografia Digital

impartit el gener-març passat, El Col·legi n’ha programat una

segona edició, que tornarà a dirigir en Pep Iglesias com a

fotògraf professional. Les classes es realitzaran del 15 d’abril

al 17 de juny i es faran cada dijous de les 19.00 a les 21h. El

curs té l’objectiu d’introduir al llenguatge fotogràfic i

l’aplicació de tècniques digitals a la fotografia.

F o r m a c i ó

Curs especialitat en ergonomia i

psicosociologia aplicada

El proper abril començarà el cicle formatiu dirigit als tècnics

de nivell intermedi i que, en possessió d’un títol universitari,

vulguin obtenir la titulació de tècnic superior en Prevenció

de Riscos Laborals, especialitat en ergonomia i

psicosociologia aplicada. El director serà Jordi Fabrellas i

Payret, i els coordinadors seran Ricard Sánchez i Reig-

Pujadas i Albert Testart Guri. El curs té una durada de 300

hores, i s’impartirà a la seu del Col·legi del 16 d’abril al 19 de

juny. Les classes es faran els divendres de les 16 h a les 21 h i

els dissabtes de les 9 h a les 14 h.

El programa se centra en els dos blocs següents:

I. Especialització: àrea d’higiene laboral

II. Realització d’un treball o activitats preventives en un

centre de treball a l’àrea d’ergonomia i psicosociologia

aplicada

Soroll ambiental

Aquest cicle formatiu està dirigit a tots aquells tècnics

interessats en un coneixement aprofundit i pràctic de les

problemàtiques, tècniques i solucions relacionades amb el

soroll ambiental per tal de poder ser aplicades

correctament en el seu treball quotidià. El curs s’engloba en

deu jornades i s’impartirà a les aules del Col·legi, del 20

d’abril al 20 de maig de 2004. Les classes es faran els dimarts

i dijous de les 18.00 h a les 21 h.

El programa del curs inclourà aquest contingut

1. Bases físiques del soroll

2. Instrumentació i aparells de mesura

3. Normativa i reglamentació sobre contaminació

acústica

4. Anàlisi de fonts de soroll d’àmbit territorial, industrial

i urbà

5. Eines i software per a la modelització del soroll

6. Transmissió i percepció de soroll en habitatges

7. Pantalles acústiques, aïllaments i condicionament

acústic de locals

8. Aspectes fisiològics: audiometries i dosimetries

Per a més informació podeu consultar la web

www.cetig.es o bé trucar a les oficines del CETIG.

Tècnics

núm. 41 març - abril de 2004

15


El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona treballa constantment per ampliar i millorar els serveis que ofereix a

tots els seus col·legiats. A continuació reproduïm els més destacats:

Assegurances / Mútua - Mupiti. Assegurances d’automòbil, de

vida i accidents i de responsabilitat civil.

Assessorament. Assessoria fiscal-comptable, jurídica i laboral

Biblioteca. Fons bibliogràfic i de normatives tècniques

Borsa de Treball

Equips de Mesura. Disposem de diversos equips de mesura per

al llliure ús per part dels col·legiats.

Secretaria Tècnica. Informació de les noves disposicions

tècniques que afecten la labor professional de l’enginyer tècnic

Pàgina web: www.cetig.es

Beques i subvencions.

professionals i tècniques

Convenis i descomptes

Cursos tècnics externs i Fires

El CETIG ha signat diversos convenis amb fundacions, entitats i

empreses que ofereixen descomptes i un tracte preferent als

Col·legiats:

Establiments i empreses

· Stein Papereria Tècnica-Copisteria

· Stein Color

· Adroher Germans

· PROTEC-Girona Sistemes de seguretat

· Llibreria Pla-Dalmau

· Llibreria Díaz de Santos

10% de descompte en la compra de llibres i publicacions

especialitzades. www.diazdesantos.es

Convenis comercials

· Tecnocrèdit / Banc de Sabadell

Convenis de col·laboració

· Associació Tècnics de Prevenció Associats-TPA

Cultura i lleure

· Museu d’Art de Girona

50% de descompte en el preu de l’entrada.

www.museuart.com

· Teatre Nacional de Catalunya

10% de descompte en el preu de l’entrada a la

majoria d’espectacles. www.tnc.es

· Fundació Teatre Lliure

Descomptes en l’entrada d’espectacles de

producció pròpia: 20% la primera setmana de

la representació i 10% a partir de la segona

setmana. www.teatrelliure.com

· Teatre Condal, Teatre Romea i

Barcelona Teatre Musical

Dtes. d’entre el 20% i el 50% en el preu de

l’entrada, segons dia i espectacle. www.focus.es

· Auditori i Orquestra OBC

Dtes. del 10% a l’Auditori i fins el 25% en

l’OBC. www.auditori.org

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!