Smart City Expo & World Congress - Blogs - El Periódico

blogs.elperiodico.com

Smart City Expo & World Congress - Blogs - El Periódico

12 DE NOVEMBRE DEL 2012 I el Periódico

MONOGRÀFICS

SALÓ A BARCELONA

www.catalunyaconstruye/ecopolis.com

D

D

EL CONGRÉS

Experts mundials analitzen com avançar

cap a urbs més sostenibles i habitables

LA TAULA RODONA

Els experts en la matèria apunten que

els ciutadans han d’estar al centre del debat

Canvi de xip

smart city expo

D

D

EL SUPORT

La Diputació de Barcelona assessora

els municipis sobre estratègies eficients

LES EXPERIÈNCIES

Cisco, Siemens i IBM desenvolupen alguns dels

projectes més punters a escala internacional

FOTO CEDIDA PER PARKHELP


2 Pàgines especials

Els principals reptes que ha

d’encarar la humanitat al

segle XXI s’hauran de resoldre

a les ciutats, des de la

lluita contra el canvi climàtic

fins a la transformació cap a una sozcietat

menys dependent del petroli, passant

pel desenvolupament econòmic i la

creació d’infraestructures capaces de fer

front a la demanda. Sobretot, perquè segons

les previsions de les Nacions Unides,

el 70% de la població mundial viurà

en territori urbà el 2050. Això significa

que les urbs han d’adaptar-se a aquest

increment de ciutadans, però, al mateix

temps, garantir la qualitat de vida a tots

ells i una òptima relació amb el medi ambient.

Una cosa que, malgrat que pugui

sonar a utopia, és actualment possible

gràcies a l’aplicació de les tecnologies

disponibles. Només fa falta voluntat política,

empresarial i social per seguir avançant

cap a l’anomenada ciutat intel·ligent.

Aquest és, precisament, l’objectiu de

l’Smart City Expo World Congress, que

se celebrarà del 13 al 15 de novembre al

recinte firal de Gran Via. Una cita que té

com a objectiu sumar forces i que analitzarà

en profunditat aquesta possible

transformació de la mà dels experts urbans

més importants, els pensadors més

revolucionaris i les principals empreses

del sector de les ciutats intel·ligents.

Smart City Expo World Congress ja

s’ha convertit en el punt de trobada

de responsables d’administracions públiques,

experts, professionals de diferents

àmbits i empreses disposades

a buscar solucions pràctiques que permetin

entendre i impulsar el desenvolupament

i el funcionament de les

smart cities”, explica Ramón Roca, copresident

de la trobada.

EXPERIÈNCIES INTERNACIONALS

Un total de 317 ponents de prestigi participaran

en les sessions i taules rodones

de les jornades, que posen especial atenció

en la relació entre tecnologia i energia.

A més, al voltant de 140 empreses

mostraran les seves propostes en l’àrea

d’exposició, mentre que 73 ciutats aportaran

les seves experiències i els seus coneixements

a través de la presentació

dels projectes que han posat en marxa.

D’aquesta manera, s’analitzaran disciplines

com ara la mobilitat, les tecnologies

de la informació i la comunicació (TIC), el

medi ambient, l’eficiència energètica, l’urbanisme,

l’economia del coneixement i

la gestió demogràfica.

Reunió d’experts del sector de les ciutats intel·ligents durant l’edició anterior del congrés.

La ciutat de Barcelona se situa d’aquesta

manera en una posició d’avantguarda

en el ter reny de les ciutats intel·ligents,

ja que podrà generar debat i

inspirar altres ciutats del món. “Es tracta

d’un saló de referència internacional

que posiciona la ciutat com la capital

de les smart cities, de la mateixa

manera que ja exerceix la capitalitat

mundial del mòbil”, assenyala Antoni

Vives, tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà de

l’Ajuntament de Barcelona i copresident

del congrés. En aquest sentit, destaquen

les nombroses delegacions internacionals

que estaran presents a l’Smart City

Expo World Congress, entre elles les de

països emergents com la Xina, l’Índia, el

Brasil, Colòmbia o Malàisia, que estan

experimentant grans moviments migratoris

de les zones rurals als territoris urbans.

També hi participaran països que

pertanyen al món desenvolupat, com ara

l’Argentina, Dinamarca, Israel, el Japó i

el Regne Unit.

La cita girarà al voltant del congrés,

però també hi tindrà un paper protagonista

l’àrea d’exposició, on les empreses

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

Experts mundials analitzen a BCN

l’aplicació de la intel·ligència urbana

participants podran presentar els seus

productes i les seves novetats, cosa que

demostra que la smart city és ja una

realitat palpable. Sota aquesta filosofia

s’ha configurat una de les principals novetats

d’aquesta edició del congrés: la

Smart City Plaza. Amb 1.200 metres quadrats

de superfície, aquest espai permetrà

veure en directe com es comporten

les tecnologies disponibles actualment

en un entorn a escala real que reproduirà

una petita porció d’una ciutat.

En la recreació d’aquesta urbs s’hi han

implementat alguns dels sistemes disponibles

actualment, que basen el seu

funcionament en sensors i dispositius intel·ligents

que interactuen entre ells, captant

dades i reaccionat a partir d’aquestes.

Per exemple, fonts d’aigua que els

ciutadans poden controlar des de l’iPhone,

aparcaments amb sensors que permeten

als conductors reservar la seva

plaça de pàrquing quan entren a la ciutat

i fins i tot una cabina de telepresència.

Gràcies a això, es podrà comprovar

fins a quin punt aquestes innovacions

millorarien la qualitat de vida dels ciuta-

el Periódico

L’Smart City Expo World Congress busca solucions per aconseguir ciutats més sostenibles i habitables

La implantació de les

TIC permet millorar

l’eficiència energètica

i la gestió ciutadana

M

XAVI DATZIRA

Àrea Monogràfics

FUNCIONAMENT PRÀCTIC

DE LES TECNOLOGIES ACTUALS

L’ÀREA D’EXPOSICIÓ DE

LA CITA REUNIRÀ LES

PRINCIPALS NOVETATS

DE 140 EMPRESES

L’SMART CITY PLAZA

MOSTRARÀ A ESCALA

REAL LES APLICACIONS

JA DISPONIBLES

la novetat

OPEN INNOVATION MARKETPLACE

Suport als

emprenedors

LA CONFIGURACIÓ de la smart city requereix

idees innovadores, i aquestes

moltes vegades sorgeixen d’emprenedors

amb bones idees de negoci, però

sense el potencial per implementarlos

a gran escala. Per aquest motiu,

Smart City Expo World Congress ha

creat l’Smart City Open Innovation

Marketplace (OIMP), un espai per fomentar

el contacte entre grans corporacions

i emprenedors, pimes i centres

tecnològics que treballen en el desenvolupament

de solucions de clara vocació

urbana per impulsar aquells projectes

amb més potencial.

L’OIMP reuneix un total de 155 propostes

procedents de l’Argentina, Dinamarca,

Espanya, Finlàndia, França,

Itàlia, Polònia i els Estats Units. Un

dels aspectes més destacats del fòrum

és que els inscrits tindran l’oportunitat

d’entrevistar-se i presentar les

seves idees i projectes i intentar aconseguir

la inversió necessària per desenvolupar-los

amb els representants

de les divisions de compra de tecnologia

de grans multinacionals. “Volem

recolzar les petites empreses, que,

malgrat dissenyar solucions molt creatives,

sovint no disposen del finançament

per accedir als mercats globals”,

explica Lluís Gómez, director

del certamen.

dans, reduirien l’impacte mediambiental

de l’activitat humana i els costos d’ús i

manteniment dels serveis.

SECTOR ECONÒMIC DE FUTUR

El sector de les smarts cities es podria

considerar, a més a més, com una de les

indústries emergents que més oportunitats

de negoci generaran en els pròxims

anys. Segons un estudi de la multinacional

Cisco Systems, el valor potencial de

negoci de les smart cities podria arribar

als 1,2 bilions de dòlars fins al 2020. En

aquest mateix sentit, IBM estima que el

negoci TIC vinculat a les ciutats intel·ligents

s’acostarà en els pròxims tres

anys als 10.000 milions de dòlars, mentre

que Ferrovial va calcular l’any 2011

que els ajuntaments de més de 50.000

habitants podrien externalitzar serveis per

valor de 10.000 milions d’euros. Aquest

congrés també pot servir, doncs, perquè

la ciutat de Barcelona mostri al món els

diferents sistemes que s’estan desenvolupant

a la capital catalana tant des de

l’Administració com des de les seves empreses

innovadores.2


Pàgines especials

l’escenari

Ciutats a

l’horitzó

PER PILAR ENÉRIZ

Una smart city o ciutat intel·ligent

és, en part, un objectiu

sobre el qual encara

cal posar-se d’acord de cara

a aconseguir que puguin

cobrir més eficaçment les necessitats de

les persones. Fira de Barcelona acull, entre

el 13 i el 15 de novembre, l’Smart City

Expo World Congress, al qual assistiran

prestigiosos especialistes com Kenneth

Berlin, assessor en la matèria del president

dels Estats Units, i Carlo Ratti, director

de SENSEable City Lab de l’Institut

Tecnològic de Massachusetts (MIT).

També hi participaran altres experts com

Aaron Renn, responsable de The Urbanophile,

o John Moore, fundador de Government

in the Lab. ¿L’objectiu? Realitzar

propostes i compartir experiències

sobre els nou grans reptes que plantegen

les ciutats intel·ligents.

1ENERGIES RENOVABLES. Segons

es desprèn de tots els estudis disponibles,

en l’actualitat les ciutats

són les principals emissores de CO 2 , fet

que enfronta els experts al repte d’augmentar

la producció de recursos renovables,

de cara a reduir l’impacte mediambiental,

tenir vivendes amb zero

emissions i desenvolupar la infraestructura

elèctrica necessària per promoure

l’ús de vehicles elèctrics.

2MÉS INNOVACIÓ. Un altre dels

grans temes que es tractaran durant

el congrés serà com afrontar

la necessària transformació de la ciutat

en un ens sensorial que respongui en

temps reals als desafiaments que plantegen

la mobilitat, l’energia i la protecció

mediambiental. S’hauran d’establir sistemes

capaços d’utilitzar l’enorme quantitat

d’informació generada pels seus habitants

i les infraestructures.

3TECNOLOGIA PER PARTICIPAR. Les

noves tecnologies estan afavorint

la creació d’un nou escenari per

permetre als ciutadans desenvolupar les

seves iniciatives impulsant la seva creativitat

i innovació. Aquesta tecnologia

també proporcionarà eines per impulsar

la participació i per desenvolupar governs

oberts.

4PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL. El congrés

reflectirà una de les qüestions

més polèmiques de l’actualitat: el

deteriorament mediambiental. Las ciutats

són grans consumidores d’energia

i recursos naturals, i, per tant, s’hauran

de desenvolupar infraestructures descentralitzades

per a la producció d’ener-

L’actual estat de la tecnologia permet

tenir a l’abast de la mà un nou model de

ciutat, denominada intel·ligent, capaç

de gestionar millor els recursos i la informació,

afavorir la participació ciutadana,

millorar la mobilitat i la seguretat

i aconseguir, en definitiva, que els ciu-

Una de les sessions desenvolupades a l’Smart City Expo del 2011, primera edició del congrés també celebrat a Barcelona.

ELS OBJECTIUS

DEL CONGRÉS

DPosar en comú les idees

que faran possible construir

entorns urbans que

s’adaptin a les necessitats

reals dels ciutadans

DDonar a conèixer les

solucions de metròpolis

pioneres com Barcelona per

gestionar de manera més

eficaç els serveis urbans

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

tadans visquin millor. En aquest disseny

de futur no està tot dit; per això, Fira de

Barcelona, que organitza el segon Smart

City Expo World Congress, ha volgut

reunir els principals experts en les àrees

esmentades per respondre a qüestions

com ara el repte del creixement

Crear urbs al servei de les persones

Tecnologia i sostenibilitat són les temàtiques que centraran el debat per dissenyar la ciutat intel·ligent

gia. Els sistemes per a la gestió d’aigües

i residus han d’evolucionar des del model

actual de reciclatge cap a un nou paradigma

que inclogui el cicle de vida dels

productes, procediments de logística inversa

i la reducció de residus i de consum

d’aigua.

5NOU ESCENARI. Les ciutats es dissenyen,

des de fa 50 anys, a escala

automobilística. El repte ara, sostenen

els experts, és fer-ho a escala

humana. El debat se centra en la forma

en què s’haurien de construir les cases

i els edificis, per utilitzar únicament els

recursos necessaris, generant al mateix

temps espais urbans que permetin provar

noves solucions tecnològiques i programes

pilot.

6MOBILITAT. La qüestió de la mobilitat

és una de les que experimenten

una transformació més important, ja

que s’ha passat de prestar atenció a les

polítiques relacionades amb el desenvolupament

d’infraestructures a centrar-se en

les polítiques per millorar i integrar la gestió

dels serveis de mobilitat. Les noves tecnologies

tenen un paper crucial en aquest

camp per oferir informació en temps real,

o canviar la senyalització segons les condicions

del trànsit, per exemple.

el Periódico

demogràfic urbà o els models de gestió

de recursos. El congrés, que reuneix

líders i experts nacionals i internacionals

en transformació urbana, es converteix

en la cita indispensable per impulsar

l’intercanvi al més alt nivell de

coneixement i idees.

7MÉS PARTICIPACIÓ. Malgrat l’actual

situació econòmica, el ciutadà

exigeix als poders públics cada vegada

més eficiència en els serveis, i també

sol·licita tenir més participació en les

decisions que es prenen a nivell local.

Els governs municipals hauran de ser cada

vegada més actius en la implementació

de programes i polítiques econòmiques.

8MÉS SEGURETAT. Les noves tecnologies

són una peça fonamental a

l’hora de gestionar, supervisar i detectar

accidents, errors en sistemes o

anomalies, i de dirigir situacions d’emergència.

Ofereixen capacitat per reaccionar

davant desastres naturals inesperats

o accidents que ocasionen alteracions

en els serveis urbans.

9SISTEMES INTEL·LIGENTS. Les noves

ciutats necessiten desenvolupar

sistemes avançats d’informació

i prospecció. Es basen en les

tècniques de geolocalització i en la utilització

de sensors i multisensors per a

l’obtenció de dades, l’ús de la informàtica

mòbil, l’emmagatzematge virtual, les

aplicacions 3D, el posicionament de satèl·lits

i el desenvolupament de noves solucions

web geoespacials.

3


4 Pàgines especials

Taula rodona. METRÒPOLIS INTEL·LIGENTS

SENSIBILITZACIÓ I NOUS HÀBITS

Transformant

la ciutat del futur

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

Els experts en matèria de ‘smart cities’ auguren un canvi ràpid en la gestió de les urbs

accelerat per la crisi econòmica, que aporta oportunitats i solucions innovadores

M

XAVIER PUIG GARCÍA

Àrea Monogràfics

La paraula smart està fent fortuna.

Ja hem integrat al nostre

vocabulari els smartphones

per reconèixer un telèfon

mòbil d’última generació, la

smart tv si volem combinar la tecnologia

digital amb internet, o la smart city

si volem referir-nos a aquelles ciutats que

apliquen solucions innovadores per respondre

als reptes als quals ens enfrontem

els pròxims anys. Un concepte que

serveix per designar aquelles ciutats que

aprofiten de manera intel·ligent la tecnologia

per garantir un desenvolupament

econòmic i sostenible, sense perdre qualitat

de vida per als ciutadans ni malgastar

els recursos del planeta. I encara

menys si tenim present que fa dos segles

només el 2% de la població vivia en

ciutats, i ara hi viuen més del 50%. A

més, un percentatge superior a la meitat

del PIB mundial és generat per les

500 principals urbs del món, fet que demostra

que són l’eix del creixement econòmic

del planeta.

Un concepte, doncs, el de smart city,

que s’està generalitzant però que comporta

associada una certa dosi de màrqueting.

Així ho veuen els experts reunits

per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

en una taula rodona celebrada a l’edifici

Media-TIC de Barcelona Digital. Lluís

Gómez, director de l’Smart City Expo

World Congress, admet que hi ha una

febre per posar-se l’etiqueta smart, “però

és un valor en positiu si amb això

s’aconsegueixen uns resultats més

eficients”. Coincideixen a la taula que

si no s’hagués inventat el concepte, probablement

ara estaríem fent el mateix,

“però aporta un complement de competitivitat

associat molt fort”, que permet

a les empreses millorar en eficiència,

segons Fernando Rayón, director

d’Innovació de Negoci d’Agbar.

Sembla clar que l’etiqueta smart city

ha fet evident i tangible una voluntat, la

d’aprofitar les tecnologies per aconseguir

unes ciutats que encaren els seus

reptes de futur amb més garanties. Joan

Manel Puig, director executiu de ParkHelp,

afegeix que la clau és que

“aquest pas representi un benefici

real per als ciutadans” i se superin els

problemes que des de fa anys patim a

les nostres ciutats. Per aquest motiu serà

clau la transversalitat, com apunta

Marc Torrent, cap de R+D, Mobilitat i

Energia de Barcelona Digital, que sosté

que el discurs de les smart cities “encaixa

perfectament amb els plantejaments

de sostenibilitat que des de fa

temps preocupen els gestors i els

seus ciutadans”.

‘SMART SOCIETY’

Però perquè les smart cities aconsegueixin

els seus objectius, els experts també

coincideixen en la necessitat de posar

el ciutadà al centre del model. Per

més tecnologia que apliquem a les ciutats,

la verdadera smart city serà aquella

en què els ciutadans la sàpiguen utilitzar

amb intel·ligència. I això planteja la

pregunta del grau de maduresa actual

de la nostra societat. Hi ha consens a la

taula que no es pot tractar a tothom

igual, i es recorda la divisió social entre

els natius digitals, aquests joves que han

nascut sota el paraigua de la tecnologia,

i els immigrants digitals, la majoria dels

quals les adapten encara que amb més

dificultats. Però una vegada més, la clau

és posar les eines en mans dels ciutadans

perquè puguin decidir i participar.

I sobretot, que les acceptin per la seva

gran utilitat. “Si al ciutadà li poses les

eines i veu que les seves accions són

útils, es converteix en extremadament

participatiu”, afegeix Puig.

‘SANDY’, UN HURACÀ ‘SMART’

Un dels exemples més recents d’aquesta

participació ciutadana ens el recorda

Marc Torrent, de Barcelona Digital, quan

més de la meitat de les estacions de servei

de Nova York i Nova Jersey es van

quedar fa pocs dies sense subministrament

de combustible després del pas

de l’huracà Sandy. La costa est dels Estats

Units va registrar importants proble-

BARCELONA,

UN EXEMPLE

A IMITAR

DLa capital catalana és un referent

internacional, com ho

són altres ciutats del nord

d’Europa i Amèrica del Nord

DA nivell mundial existeixen

diferents barems per elaborar

un rànquing entre els quals figuren

la sostenibilitat, el planejament

urbà o la capacitat

tecnològica

D Encara hi ha diferents velocitats

per a les ‘smart cities’.

En alguns països en auge econòmic

es veuen alentides per

qüestions culturals

mes de proveïment amb llargues cues a

les gasolineres. Un problema que en alguns

casos es va veure mitigat gràcies

a la participació ciutadana que, utilitzant

la tecnologia smart i els sistemes de geolocalització,

informava en temps real de

la situació de les gasolineres. D’aquesta

manera els ciutadans podien saber

quines estacions no podien oferir subministrament

i als gestors els va servir

per planejar les millors estratègies per

garantir el combustible de forma racional

i organitzada.

És un clar exemple de l’ajuda de la

tecnologia, però també de la maduresa

de la societat de saber aprofitar-la i, sobretot,

de la seva utilitat. A més a més,

com apunta Marc Torrent, el fet que fossin

els governants els que impulsessin

aquesta eina permetrà als gestors, que

en la majoria d’ocasions són els responsables

últims de garantir els serveis que

presten a la comunitat, reforçar-se a partir

d’ara amb aquestes ganes de participar

de la societat, de sentir-se útil i ajudar

a construir les ciutats del demà. I és

que cada dia els ciutadans són més exigents

amb els seus governs municipals

en les qüestions relacionades amb els

serveis públics i el seu poder d’influència,

o per tenir veu en el govern de la seva

ciutat. Així mateix, les empreses privades

també demanen poder col·laborar

amb l’Administració en un moment de

disminució dels recursos econòmics, per

desenvolupar conjuntament nous projectes.

INDÚSTRIA ‘SMART’

Les discrepàncies, no obstant, apareixen

entre els experts en el moment de

referir-se a l’existència d’una indústria

smart pròpiament dita. Fernando Rayón,

d’Agbar, és dels que considera que la

tecnologia smart està excessivament

orientada al sector serveis, i que això no

comporta una economia productiva associada

de calat. Un aspecte en què dissenteix

Joan Manel Puig, de ParkHelp,

que com el nom de la seva empresa indica,

ajuden els conductors a trobar

aparcament, per evitar despeses inútils

el Periódico

en temps i per contribuir a mitigar la contaminació

urbana. Puig sosté que encara

que es vengui un producte o servei,

aquest va associat a un model productiu,

ja que s’han de col·locar sensors, repetidors,

panells, etcètera, que s’han de

fabricar sota el sistema tradicional que

genera l’economia productiva. Un altre

factor a destacar és la capacitat de risc

i d’inversió en el moment d’apostar per

aquestes noves tecnologies. No és el

mateix l’incentiu dels emprenedors que

creen i generen sistemes smarts des

d’un garatge, amb mínimes inversions i

on tenen poc a perdre, que el platejament

que es realitza des d’una multinacional.

Aquest, no obstant, és un dels

futurs reptes de les grans companyies,

que fins ara confien en l’emprenedoria

assumint pocs riscos, fins que troben un

producte útil i prou testat.

On sí que hi ha unanimitat és en el fet

que la crisi econòmica és una gran oportunitat,

que el món està canviant i la crisi

accelera aquest procés que genera

multitud de solucions tecnològiques en

benefici dels habitants de les ciutats. Una

vegada més, s’insta els governs locals

a estimular les polítiques de creativitat i

foment de l’esperit empresarial. I la seva

contribució ha de passar per uns governs

col·laboradors que aportin informació

oberta i transparent per ser

utilitzada per l’empresa privada.

‘CITY PROTOCOL’

Cada vegada són més les ciutats a nivell

mundial que s’apunten al concepte

smart city, precedides de laboratoris urbans

on experimentar les millores que

s’hi poden introduir. Els experts reunits

per EL PERIÓDICO coincideixen a destacar

Barcelona com a referent a nivell

mundial en la implantació d’aquest ecosistema

intel·ligent. Però també alerten

que s’ha de regular la marca per evitar

que algunes ciutats s’aprofitin d’aquesta

etiqueta. Consideren que una vegada

alineat el món econòmic i polític, ara arriba

el moment d’incorporar-hi el jurídic

que permeti establir un marc legal que

reguli el sector.

Pàgines especials

L’opinió dels experts

Les ciutats intel·ligents

es recolzen en la innovació

tecnològica per

facilitar la complexitat

que representa gestionar-les

i adaptar-les als

seus reptes. Les smart

cities comporten iniciatives

persuasives que ja

estan provocant canvis

d’hàbit entre els ciutadans.

Però, ¿com seran

les ciutats d’aquí 20

anys?

Fernando Rayón, Lluís Gómez, Marc Torrent i Joan Manel Puig, d’esquerra a dreta, a l’edifici Media-TIC de Barcelona Digital.

Aquesta capitalitat referent de Barcelona

i el temps que fa que treballa en

aquest concepte, és la responsable que

la ciutat impulsés i convoqués altres ciutats

a nivell mundial per elaborar el city

protocol, l’eina que a nivell internacional

definirà quins són els conceptes, protocols

i paràmetres necessaris per designar

i certificar les smart cities. El director

de l’Smart City Expo World Congress,

Lluís Gómez, avança que en el congrés

que comença demà Barcelona podria

firmar i adherir-se al protocol que la designa

com a smart city.

Però el desenvolupament i la imple-

Lluís

GÓMEZ

DIRECTOR DE L’SMART CITY EXPO

WORLD CONGRESS

El model de ciutat

canviarà i la tecnologia

permetrà governar-les

amb dades objectives”

mentació de smart cities a nivell global

són desiguals. No és el mateix per a una

ciutat que està en ple desenvolupament

urbanístic que en una altra que ja està

consolidada. Implementar la tecnologia

en ciutats que es construeixen o parteixen

de zero és molt més fàcil i econòmic

que en una altra que ja està planificada.

No obstant, la idiosincràsia de

cada lloc és la que permet avançar en

aquest terreny, i això explica que en països

com el Brasil, en auge econòmic i

de ràpid desenvolupament urbanístic,

només el 3% de la seva població disposi

de smartphones, i amb això alguns

Fernando

RAYÓN

DIRECTOR D’INNOVACIÓ

I NEGOCI D’AGBAR

“Observarem un salt

disruptiu que ens

beneficiarà i aportarà

solucions als reptes”

UN ECOSISTEMA

INTEL·LIGENT

DLes ‘smart cities’ tenen un

component tecnològic molt

important, però no avançaran

sense l’activa participació

dels ciutadans

DEl concepte ‘smart’ introdueix

criteris de competitivitat,

genera nous hàbits i

aporta solucions econòmiques

i d’eficiència

Joan Manel

PUIG

DILLUNS

el Periódico 12 DE NOVEMBRE DEL 2012 5

DIRECTOR EXECUTIU

DE PARKHELP

“Guanyarem espais,

serveis i eficiència

gràcies a la informació

i la tecnologia”

dels avantatges de les smart cities poden

quedar alentits.

Les ciutats són les principals responsables

d’emissions de CO 2 i entre els

reptes futurs als quals ens enfrontem

hi ha millorar l’eficiència en el consum

d’energia i el transport, un objectiu capital

al qual ha de contribuir un canvi

substancial en la mobilitat.

MÉS PEDAGOGIA

Els analistes reunits per EL PERIÓDICO

consideren que s’ha millorat bastant en

aquest aspecte, especialment quan les

mesures comporten millores a la butxa-

Marc

TORRENT

CAP DE R+D, MOBILITAT I ENERGIA

DE BARCELONA DIGITAL

El ciutadà guanyarà

protagonisme i amb

l’avenç tecnològic les

urbs seran millors”

ca, i recorden que un consum eficient

pot reduir fins a un 70% la factura energètica

de les ciutats. Tot i així, hi ha coincidència

a l’hora de destacar que s’ha

de fer més pedagogia dels beneficis de

les smart cities i que, amb el temps i superada

aquesta transició, es produirà un

canvi d’hàbits entre els ciutadans.

Aquesta serà la clau del futur de les

nostres ciutats que ja treballen avui per

canviar el demà.2

Vídeo resum de la taula rodona a la web:

www.catalunyaconstruye.com


6 Pàgines especials

Anàlisi de les dades rebudes mitjançant sistemes de telelectura, que permeten dissenyar estratègies energètiques més eficients.

L’organisme

participa en l’Smart

City World Expo

Congres

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

Per un territori més sostenible

La Diputació de Barcelona recolza els seus 311 municipis per desenvolupar estratègies ‘smart’

M

XAVI DATZIRA

Àrea Monogràfics

Les societats smart són totes

aquelles en què les persones,

empreses i governs afronten

els reptes del segle XXI: lluitar

contra el canvi climàtic, reduir

l’elevat consum de fonts d’energia no renovables,

compatibilitzar l’auge de les

economies en desenvolupament i adaptar-se

a poblacions cada vegada més

denses i infraestructures obsoletes. En

aquest context, l’Smart City Expo World

Congress impulsa el desafiament global

de transformar tant les ciutats com la forma

en què els seus habitants aprofiten

els recursos. Una trobada en què estarà

present la Diputació de Barcelona per donar

a conèixer el suport que ofereix als

municipis per arribar a unes cotes més

altres de sostenibilitat.

Sota la filosofia de potenciar la capacitat

d’intel·ligència a la xarxa i el substrat

de coneixement humà, l’organisme

participa tant en el congrés com en l’àrea

d’exposició, i mostrant totes les mesures

que es poden aplicar per avançar

cap a una gestió urbana més eficaç. Com

a exemples de bones pràctiques locals

i de col·laboració entre institucions es presenten

també les experiències de l’Agència

Local d’Energia del Consell Comarcal

d’Osona, Sabadell, Sant Cugat del

Vallès, Terrassa i Viladecans.

L’àrea de Territori i Sostenibilitat de la

Diputació de Barcelona dissenya programes

d’eficiència energètica com a base

per desenvolupar estratègies intel·ligents

de mitigació del canvi climàtic, en el marc

de les directrius europees i internacionals.

Uns 200 dels 311 municipis de Barcelona,

amb 5,3 milions d’habitants, s’han

compromès a reduir el 20% de les

seves emissions de gasos d’efecte hivernacle

l’any 2020, en el marc de l’anomenat

Pacte dels Alcaldes, del qual la diputació

exerceix com a Estructura Europea

de Coordinació.

Per exemple, el projecte Eficiència i Renovables

de la Diputació de Barcelona

(Erdiba), finançat a través del programa

European Local Energy Assistance (Elena)

del Banc Europeu d’Inversions, aspira

a implantar solucions intel·ligents de

sostenibilitat energètica (telecontrol, telemesura,

optimització de la comptabilitat

energètica, noves tecnologies d’il·luminació…)

i explorar formes innovadores

de generació d’energia.

L’import dels contractes generats fins

al moment arriba als 60 milions d’euros,

26 milions d’ells sota els criteris del programa

Elena. En base a aquestes inversions,

la previsió de l’estalvi energètic generat

se situa en 17 GWh anuals, mentre

MESURES AMB

INTEL·LIGÈNCIA

DEl projecte Erdiba busca implantar

sistemes com el telecontrol,

la comptabilitat energètica

o noves tecnologies

d’il·luminació

DL’organisme espera aconseguir

un estalvi energètic de 17

GWh anuals, a més de generar

1 GWh a partir de l’ús de

biomassa

DTambé té com a objectiu

convertir la demarcació barcelonina

en un referent pel que

fa a innovació i coneixement

intel·ligent

que s’espera que es produeixi 1 GWh

anual mitjançant l’energia tèrmica amb

biomassa.

POTENCIAR EL TALENT

Per un altre costat, l’àrea de Coneixement

i Noves Tecnologies actua com un

observatori Smart Region sobre tecnologies

i tendències intel·ligents per entendre

el que passa en l’entorn urbà i, al mateix

temps, potenciar les idees i el talent.

Això significa que la seva tasca consisteix

a aportar al territori innovació i noves

experiències dintre de la nova força que

tenen les ciutats amb l’objectiu d’aconseguir

que els 311 municipis de la demarcació

de Barcelona siguin un referent

de coneixement intel·ligent. Per a

això, impulsen línies de coworking en xarxa

activant l’aprenentatge transversal, la

formació i els millors escenaris dintre de

la societat digital.

A més, encapçalen amb 12 països europeus

el projecte e-Coop d’evolució digital

i innoven projectant plans pilot de

FTTH dintre d’una dinàmica work in progress

del multiconeixement i el servei.

També utilitzen l’Smart Private Cloud

Computing com a eina de servei disponible,

aporten recursos per activar l’economia

del coneixement, potencien la qualitat

de les polítiques tecnològiques

municipals i recolzen el creixement digital

permanent. En definitiva, contribueixen

a la transformació de les ciutats en

smart cities des d’un enfocament sostenible,

integral i innovador.2

el Periódico

Recepció de dades de la telelectura.

Sistemes de

telelectura en

20 escoles

d’Osona

M

X. D.

Àrea Monogràfics

Local de l’Energia d’Osona

(ALEO), com a servei tècnic

L’Agència

de gestió i comptabilitat energètica

del Consell Comarcal, treballa actualment

amb 49 ajuntaments de la comarca

amb l’objectiu d’impulsar l’estalvi

energètic, l’eficiència i l’ús de fonts renovables.

Actualment, un dels projectes

més ambiciosos per reduir el consum

d’energia és la implementació de sistemes

de telelectura i control a temps real

a les dependències municipals i enllumenat

públics.

D’aquí neix el projecte Desendolla’t,

que té per objectiu reduir entre un 20%

i un 30% els consums energètics en 20

centres escolars d’Osona. Amb la instal·lació

d’aquests sistemes de telelectura

de baix cost, la utilització d’un software

de visualització d’aquests

consums a temps real i la instal·lació

d’alarmes, es preveu reduir els consums

vampírics i no necessaris, així com disposar

d’informació diària de l’evolució

dels consums en cada centre. Paral·lelament

s’analitza la temperatura i

s’estudia com aconseguir una optimització

més gran del funcionament de les

calefaccions.

La instal·lació d’aquests sistemes de

mesura va acompanyada de la creació i

formació d’un gestor energètic a cada

un dels centres escolars. Segons han

comprovat des de l’ALEO, amb una única

persona que controli i faci un seguiment

de les dades es poden obtenir resultats

positius.

MESURES DE BAIX COST

Gràcies a les primeres proves efectuades

s’han pogut identificar mesures significatives

i de baix cost per reduir els consums.

Per exemple, la parada d’aparells

electrònics i informàtics que funcionen

constantment, el consum constant d’ascensor,

programadors horaris en termos,

minimització de la il·luminació de seguretat

i optimització del funcionament de la

calefacció, entre altres. A la major part

d’escoles analitzades s’han trobat consums

instantanis superiors als 5 kW en les

hores sense funcionament. Aplicant mesures

relacionades amb les parades de

les línies elèctriques s’han aconseguit reduir

fins a situar-se per sota dels 1,5 kW.2


Pàgines especials

municipis intel·ligents

VILADECANS

Plaques fotovoltaiques a l’escola Ponent.

Quan la

‘smart city’

comença

per l’escola

Una ‘smart school’ sintetitza

la futura ciutat intel·ligent

Sensors de llum, pissarres digitals, fibra

òptica o plaques solars per a l’autoconsum

d’energia són alguns dels elements

que té l’escola de Ponent, la primera

smart school del municipi de Viladecans, que vol

ser un model de referència per a altres equipaments

de la ciutat. L’escola, que s’ha estrenat

aquest curs, disposa de les mateixes pissarres

digitals interactives que tenen totes les escoles

públiques de la ciutat i, ben aviat, tindrà accés a

la fibra òptica de 100 Mbps. Això és possible gràcies

al pla d’extensió d’aquesta tecnologia que

l’ajuntament va posar en marxa fa més de 15 anys

i que el 2015 cobrirà el 50% de la població. Actualment,

empreses i llars de Viladecans ja disposen

de serveis de connectivitat de banda ampla

ultraràpida de 100 megues o més, en el cas de

les empreses.

L’edifici compta amb diferents elements energètics

pensats per aprofitar al màxim els recursos

naturals, generar energia verda i estalviar recursos.

L’arquitectura de l’edifici és de classe A i té

394 plaques solars fotovoltaiques (que podrien

proveir d’electricitat 60 llars), nou plaques solars

tèrmiques per escalfar l’aigua sanitària i sensors

de llums que regulen automàticament la lluminositat

de les aules i els lavabos. Uns sistemes que

permeten produir el 70% de l’energia que necessita

de forma neta.

L’escola de Ponent, que seguirà incorporant solucions

innovadores en matèria d’eficiència energètica,

vol servir de model experimental per a la

gestió energètica d’altres equipaments de la ciutat.

Actualment, es treballa en la implantació d’un

sistema de gestió en línia dels consums sectoritzats

per a instal·lacions i zones amb la idea d’emprendre

accions correctives, gestionar la demanda

d’energia en funció d’aquestes lectures i els

patrons de consum definits, acumular energia sobrant

i reaprofitar-la.2

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Zona d’innovació tecnològica (smart street).

Tecnologia

al servei del

benestar de

les persones

L’ajuntament vol avançar cap

a la ‘smart community’

de Sant Cugat del Vallès és incorporar

les tecnologies de la informació

i la comunicació (TIC) a la ciutat per

L’objectiu

aconseguir que els serveis que l’ajuntament

presta a la ciutadania siguin més eficients,

sostenibles i duradors. Es tracta, en definitiva, de

crear una ciutat de dimensions humanes i que sigui

harmònica amb el seu entorn. Les TIC són només

una eina. Les administracions, juntament amb

la resta d’agents, han de posar la intel·ligència per

definir una estratègia social, econòmica i ambiental

de futur.

Fa un any, la ciutat va posar en marxa una prova

pilot per provar alguns dels sistemes de gestió

urbana de l’urbs del futur. L’ajuntament va delimitar

una zona d’innovació tecnològica (smart

street) en què amb la col·laboració de deu empreses

catalanes de tecnologia puntera es van implementar

un aparcament guiat per als vehicles,

un punt de recollida d’escombraries intel·ligent,

un sistema d’enllumenat de detecció de presència,

un sistema de reg que detecta la humitat i

condicions climatològiques i un pas de vianants

amb sensors lluminosos, entre altres. Després

d’un any de proves, el pla d’enllumenat amb criteris

smart s’ha implementat a tota la ciutat, cosa

que permetrà reduir la factura econòmica i ambiental

en un 30%.

Des d’aleshores, Administració, empresariat i

societat civil han avançat conjuntament en la configuració

de la ciutat del futur. Un exemple de les

necessitats d’integrar els ciutadans en l’estratègia

smart són els bons resultats obtinguts en el

projecte 3E-Houses, en col·laboració amb Gas

Natural i Indra, per fomentar l’estalvi energètic a

les cases. En aquest cas, la factura s’ha rebaixat

en un 20%. Sant Cugat treballa per avançar

cap a la smart community, per aconseguir una societat

basada en el coneixement, el talent i la innovació.2

SABADELL

Recollida pneumàtica de residus.

Un model

basat en

criteris de

transversalitat

L’objectiu és que beneficiï

tots els barris i districtes

El model de ciutat intel·ligent de Sabadell

es caracteritza per la seva transversalitat,

amb incidència en sis eixos: eficiència

energètica, medi ambient, mobilitat,

competitivitat, govern participatiu i qualitat de vida.

El principal objectiu és que beneficiï tots els

barris i districtes del municipi, amb resultats tangibles

i implantacions amb un abast ampli, més

enllà de proves pilot.

La tecnologia és l’eina que permet a la ciutat desenvolupar

aquesta profunda transformació. Aquesta

estratègia se centra en els següents objectius:

transparència i informació als ciutadans; estalvi econòmic;

eficiència i qualitat en els serveis públics,

sostenibilitat ambiental; impuls de l’economia del

coneixement, i contribució per fer de Sabadell un

model de gestió urbana intel·ligent. L’estratègia ha

rebut el guardó de l’organització mundial de ciutats

i governs locals per a l’e-government (WeGo), en

la categoria de gestió urbana.

Sabadell va començar a treballar en aquest

model el 2008. Avui ja hi ha realitats importants

implantades. Entre elles destaquen el manteniment

integral de l’enllumenat públic basat en el

model d’empresa de serveis energètics (ESE).

Amb ell es reduirà la despesa energètica en un

30% i més d’un milió d’euros anuals de mitjana

durant el període de vigència del contracte. A

més a més, s’instal·laran més de 7.500 punts de

llum led. Un altre avanç és la recollida pneumàtica

de residus, que aquest mes de desembre ja

arribarà al 13% de la població, amb un estalvi de

300.000 euros anuals. També acaba d’entrar en

servei el portal de dades obertes de l’ajuntament

(www.sabadell.cat/dades-obertes), que ofereix

informació pública per a ciutadans i empreses

sobre la ciutat, la població, els serveis a les persones

i l’economia, així com notícies municipals,

noves licitacions, l’agenda de la ciutat i les ofertes

d’ocupació.2

DILLUNS

el Periódico 12 DE NOVEMBRE DEL 2012 7

TERRASSA

El parc de Vallparadís disposa de wi-fi.

Solucions

avançades per

ser cada vegada

més eficient

Polítiques ambientals, mobilitat

sostenible i TIC, claus de futur

Ja fa anys que l’Ajuntament de Terrassa impulsa

una mobilitat sostenible i eficient, fomenta

l’ús de les noves tecnologies i afavoreix

la implantació d’energies renovables. El

2011 es va situar entre les 15 urbs espanyoles amb

una qualificació més elevada en el rànquing de les

smart cities. Així mateix, la ciutat va participar en els

premis internacionals Living Lab Global Awards presentant

un repte en l’àmbit de la salut comunitària.

El projecte guanyador del repte va ser City Walking,

un conjunt d’aplicacions per al mòbil per facilitar

les caminades per la ciutat, presentat per UPC Barcelonatech.

Aquest només n’és un exemple. N’hi ha més:

les zones wi-fi per a l’accés públic a internet per

tota la ciutat, la xarxa de fibra òptica per als instituts

de secundària i la seu electrònica de l’Ajuntament

de Terrassa, que permet fer per internet totes

les gestions municipals (més de 300), estalviant

desplaçaments i temps als ciutadans. També destaca

l’aplicació de noves tecnologies per monitoritzar

el consum energètic dels edificis municipals.

Aquesta mesura, juntament amb altres com el Pla

d’Acció d’Energia Sostenible, s’ha traduït en un

estalvi de més de dos milions d’euros en la factura

elèctrica dels últims tres anys. Altres accions

rellevants han estat l’adquisició de 14 vehicles elèctrics,

el reg automàtic en el 78% de les zones verdes,

el telecontrol automàtic de les aigües residuals

o la instal·lació de 10 calderes de biomassa

en edificis públics.

En mobilitat, s’ha dut a terme la implementació

progressiva d’un centre de gestió del trànsit, que

actualment controla el 40% dels semàfors i compta

amb 200 sensors al carrer per supervisar-ne l’estat.

També destaquen els tres punts de recàrrega

per a vehicles elèctrics, els 13,5 quilòmetres de

carril bici, els sensors bluetooth per calcular temps

i velocitats i la web pública per planificar desplaçaments.2


8 Pàgines especials

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

Estand d’Aquology, el departament d’Agbar dedicat a la recerca de solucions tecnològiques, durant l’última edició de l’Smart City Expo World Congress.

Un consum d’aigua més eficient

Agbar desenvolupa aplicacions tecnològiques que permetin una gestió racional dels recursos hídrics

L’objectiu és millorar

la qualitat de vida i

avançar en qüestions

de sostenibilitat

M

XAVI DATZIRA

Àrea Monogràfics

Una ciutat intel·ligent es caracteritza

per gestionar de forma

eficient els recursos naturals

disponibles, per assegurar la

demanda del ciutadà i, al mateix temps,

garantir la sostenibilitat. En el cas del subministrament

d’aigua, aquesta premissa

s’ha de tenir en compte al llarg de tot el

cicle hídric, és a dir, des de la potabilització

fins a la distribució, passant pel procés

de retorn al medi ambient. Però, sobretot,

ha de dotar d’eines el ciutadà

perquè pugui controlar el seu consum i

actuar en relació amb això, amb l’objectiu

d’aconseguint un estalvi tant econòmic

com mediambiental. En aquesta línia

apunten els treballs d’I+D d’Agbar,

que estarà present a l’Smart City Expo

World Congress a través d’Aquology.

El concepte de smart water es basa,

entre altres eines, en aplicacions tecnològiques

que poden facilitar més informació

als ciutadans i millorar l’eficiència en

el consum de l’aigua. “En definitiva, tots

aquells avanços que ens permetran

millorar la qualitat de vida dels ciutadans

i progressar en qüestions de sostenibilitat,

reduint el consum d’aigua i

la despesa d’energia”, resumeix Fernando

Rayón, director d’Innovació de Negoci

d’Agbar, que va participar la setmana

passada en el primer Congrés

Mediterrani d’Eficiència Energètica i Smart

Green Cities, celebrat a Tarragona. En

aquest fòrum, Rayón va assegurar que el

desenvolupament de la smart city s’ha

de portar a terme amb la implicació del

ciutadà “perquè així se senti que forma

part del procés de millora”.

ÚS SOSTENIBLE

Els avenços tecnològics porten cap a sistemes

com la telelectura del consum, cridada

a posar fi a les consultes presencials

del comptador cada tres mesos.

Innovacions que permeten dotar les persones

individuals d’eines directes per

aproximar-les a la informació i a la intervenció

en la gestió. “Hem detectat que

al ciutadà no el preocupa tant la despesa

que li suposa el consum d’aigua

com en altres casos, com seria les tarifes

elèctriques o telefòniques, però

sí que té una elevada consciència ambiental

i una voluntat forta de fer un ús

sostenible d’aquest recurs”, assenyala

Rayón.

Per aquest motiu, Agbar està desenvolupant

un projecte d’investigació que

va més enllà d’aquesta telelectura per

obrir les portes al coneixement detallat

DSISTEMES BASATS

EN LA TELELECTURA

PERMETRAN MÉS

CONTROL AL CIUTADÀ

DBARCELONA ÉS UNA

DE LES CIUTATS AMB

UNA MENOR DESPESA

PER HABITANT I DIA

del consum d’aigua d’una vivenda, no

només dia a dia, sinó també segmentat

en hores. “Això ens permetrà saber

com i quan es distribueix la demanda

dins d’una casa i, per tant, poder assessorar

sobre les possibilitats de millora

dels hàbits per aconseguir un ús

més racional de l’aigua”, explica el director

d’Innovació de Negoci de la companyia.

En aquest sentit, la implicació del

ciutadà és fonamental per aconseguir un

dels reptes mediambientals de la ciutat

del futur: reduir el consum.

Al mateix temps, el ciutadà també pot

tenir un paper fonamental en la gestió

dels recursos, a través d’aplicacions mòbils

que permetin compartir informació.

Un exemple és l’app per a telèfons intel·ligents

que Agbar va presentar fa dos

estius i que actualitza cada temporada.

Es tracta de l’iBeach, una palicació que

permet accedir a informació sobre diversos

paràmetres de l’estat de l’aigua de

les platges i, a més, participar de forma

col·lectiva a través de les xarxes socials.

“És una eina que ha funcionat molt bé.

La gent té moltes ganes de participar,

i això és una cosa que també s’ha d’aprofitar

en una ciutat intel·ligent”, recalca

Rayón.

MILLORES URBANES

Per un altre costat, i ja en relació amb

la gestió urbana, Rayón assenyala les diferents

alternatives amb què ha de comptar

una smart city per garantir el submi-

el Periódico

nistrament, com la distinció entre qualitats

segons l’ús que es doni a l’aigua: “A

Barcelona ja s’utilitza per regar els

parcs i jardins aigua subterrània no

potable”. També s’hauran de començar

a tenir en compte sistemes per a la reutilització

de l’aigua, per exemple a la llar.

Entre ells, /sistemes de canalització que

permetin aprofitar l’aigua de la dutxa per

al vàter. Al mateix temps, s’estan implementant

innovacions en totes les fases

del cicle de l’aigua, des del seu origen

fins al seu transport, passant per mecanismes

per incrementar l’eficiència i fins

i tot per produir energia.

A nivell col·lectiu, la capital catalana se

situa en posicions davanteres pel que fa

a la utilització de la tecnologia, tal com

es pot comprovar a “la planta regeneradora

del Prat, les dessalinitzadores

d’última tecnologia o les instal·lacions

dotades de les membranes d’osmosi

més avançades”. No obstant, si Barcelona

és un model a seguir pel que fa a la

gestió intel·ligent de l’aigua no és només

a causa de l’aplicació de la tecnologia

més avançada, sinó també de la sensibilització

que mostren els seus ciutadans

respecte a aquest tema. “Som una de

les ciutats desenvolupades amb un

menor consum d’aigua, amb 100 litres

per habitant i dia”, manifesta el directiu

d’Agbar per acabar.

L’aigua és un recurs finit que s’ha de

cuidar, i els ciutadans de Barcelona en

són molt conscients.2


Pàgines especials

l’entrevista

AlfonsoGARCÍA GARCÍA

DIRECTOR DELS SERVEIS TÈCNICS

DE FCC MEDI AMBIENT

Com descriuria la flota de

vehicles elèctrics de què

disposa FCC per a la prestació

de serveis urbans?

-Està composta per 12.000 vehicles

industrials dedicats a l’activitat mediambiental

i urbana, dels quals 1.200 són

propulsats per gas natural, amb un consum

anual de més de 12 milions de metres

cúbics de gas natural vehicular. També

disposem de més de 300 vehicles

elèctrics amb tecnologia pròpia. En total,

FCC presta serveis urbans en més

de 20 països a Europa, Amèrica i L’Orient

Mitjà.

-¿Quins tipus de serveis presta la

seva companyia a Barcelona?

-S’encarrega de la recollida de residus

municipals, la neteja d’espais públics,

la neteja i el manteniment de les

fonts i el clavegueram i la neteja de Mercabarna

i del Port Vell. A la capital catalana

hi ha en servei més de 700 equips,

dels quals 287 compten amb motor de

combustió de gas natural comprimit. Per

una altra part, hi ha 15 recol·lectors compactadors

electricohíbrids i 98 vehicles

auxiliars elèctrics, corresponents a les

renovacions dels últims anys. La resta

operen amb biodièsel.

-¿Quins avantatges aporten els vehicles

elèctrics?

-Aconsegueixen donar servei amb

menys impacte mediambiental, a més

d’una considerable reducció en les emissions

de soroll. Optimitzen el consum

energètic, recuperant l’energia de la frenada

i substituint de manera molt important

l’ús de combustibles dièsel o gas

per l’energia elèctrica, que pot recarregar-se

al parc des de la xarxa elèctrica

o autorecarregar-se durant el seu funcionament

en mode transport.

L’estalvi energètic –i, per tant, d’emissions–

s’aconsegueix d’acord amb dos

arguments tècnics. Per una part, el rendiment

més alt de la tracció elèctrica davant

la tracció mecànica pròpia del motor

tèrmic (l’aprofitament energètic de la

primera és gairebé cinc vegades més

elevada que la segona). Per l’altra, el disseny

de tracció desenvolupat per FCC

recupera energia durant les retencions

de trànsit, que queda emmagatzemada

la bateria. Al ser un vehicle urbà de freqüents

parades i arrencades, aquest factor

és molt important.

-Per a les feines de recollida de residus

FCC ha optat per un vehicle

electricohíbrid. ¿Per quin motiu?

Un dels vehicles de FCC en funcionament.

-El consum energètic d’un camió recol·lector

compactador és molt elevat

per dos motius: el funcionament de la

carrosseria de compactació i la gran freqüència

d’arrencades i parades que realitza.

Per aquestes dues raons, avui no

és tècnicament possible l’existència d’un

vehicle elèctric per a serveis de recol·lecció

i compactació de residus amb

les mateixes prestacions que un vehicle

propulsat per una cadena cinemàtica

amb motor tèrmic i caixa de canvis (requeriria

unes bateries molt grans i no li

quedaria prou càrrega útil).

-¿Com funcionen aquests vehicles

electricohíbrids?

-Durant la recol·lecció és un vehicle

elèctric, en què s’ha dimensionat la bateria

amb aquest objectiu, i s’ha fet possible

l’autorecàrrega en transport (és a

dir, mentre el vehicle es trasllada a la

descàrrega). La resta de la jornada funciona

en transport i ho fa amb un motor

tèrmic de gas o dièsel, autorecarregant

les bateries. El vehicle elèctric també

permet una acceleració més gran i és

DILLUNS

el Periódico 12 DE NOVEMBRE DEL 2012 9

Els vehicles elèctrics provoquen

menys impacte mediambiental”

L’empresa FCC presta serveis urbans en més de 20 països d’Europa, Amèrica i l’Orient Mitjà

EL REPTE

El consum

energètic d’un

camió col·lector

és molt elevat”

més ràpid en el conjunt del servei, alhora

que la resta de prestacions i rendiments

són similars a les d’un vehicle

convencional equipat amb motor tèrmic.

-Per al servei de neteja viària FCC

ha desenvolupat un vehicle auxiliar

amb tracció elèctrica. ¿Quines prestacions

ofereix?

-El vehicle auxiliar de neteja viària ofereix

unes prestacions similars als vehicles

de motor de combustió pel que fa

a velocitat i capacitat de càrrega, alhora

que és notable l’acceleració obtinguda

amb el motor elèctric, que ofereix el

parell màxim a velocitats baixes. Pel que

fa a autonomia, el vehicle és capaç de

realitzar un servei complet sense problemes,

i en alguns casos fins i tot doblar

torn sense recarregar la bateria.

-¿Quina estratègia segueix FCC per

aconseguir una gestió sostenible dels

serveis urbans que presta?

-FCC ha estat pionera en la investigació

i introducció de noves tecnologies en

els serveis urbans i és la primera empresa

amb recol·lectors de gas natural (l’any

PER JULIO MAYA // DARÍO REINA

L’ESTRATÈGIA

“Pretenem seguir sent la companyia de referència en la

introducció de noves tecnologies de forma sostenible”

1999) i recol·lectors electricohíbrids (l’any

2005).

Pretenem seguir sent la companyia

de referència en la introducció de noves

tecnologies de forma sostenible en

aquests serveis, treballant amb empreses

punteres dels diferents sectors tecnològics

i buscant sempre solucions

sostenibles i reals que mantinguin o augmentin

la qualitat dels serveis. Creiem

que estem en el bon camí, desenvolupant

vehicles de molt baix impacte ambiental,

optimitzant els serveis i introduint

noves tecnologies.

-¿Quins reptes afronta la companyia

en el camp dels serveis urbans?

-El repte principal és millorar contínuament

–sempre que la tecnologia ho permeti–

el nivell de qualitat del servei prestat,

i seguir reduint l’impacte mediambiental.

El desenvolupament i la implantació

de noves tecnologies cada vegada

és més exigent i són necessaris esforços

importants per continuar un camí

en què creiem i en què fa molts anys que

treballem.2


10 Pàgines especials

Smart City Expo & World Congress

l’anàlisi

Anteposar

el bé comú

Coexistència de diferents mitjans de transport.

La smart city es compon de tres nivells diferents.

En primer lloc, la instrumentació i sensorització

que le atorga la capacitat específica de recollir informació

de la vida dels ciutadans d’entre una gran

varietat de fonts. Segon, els sistemes de comunicació

que possibiliten que aquesta informació que

ha estat captada en la primera fase es pugui remetre

al lloc adequat. Finalment, és necessària

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

l’existència d’un cervell que faci que les ciutats

funcionin més eficaçment, hi hagi una disminució

de les despeses i tingui un benefici real per als

ciutadans.

Són moltes les empreses que estan portant a

terme grans projectes internacionals. Entre les

més potents es troben IBM, Siemens i Cisco, alguns

projectes de les quals es recullen a la pàgi-

na següent. Treballen per adaptar les seves solucions

a les diferents realitats de cada ciutat, subjectes

a condicionants molt diversos. El repte en

el futur és trobar estàndards, protocols comuns

que permetin que aquestes solucions siguin extensibles

a noves latituds i permetin el flux del coneixement.

Es tracta, en definitiva, d’anteposar el

bé comú a l’instint egòlatra i al benefici individual.

Smart cities’ amb fonaments 2.0

Diverses plataformes, enciclopèdies i arxius digitals posen les bases de les ciutats del futur

de Barcelona

s’ha erigit com a impulsor

en l’elaboració d’un protocol

internacional de les

L’Ajuntament

smart cities (CP), que establirà

quins són els criteris que han de complir

les ciutats intel·ligents del futur. Amb

aquesta iniciativa, la capital catalana es

converteix en líder mundial d’una nova forma

de fer urbanisme sota el paraigua de

les tecnologies de la informació i la comunicació

(TIC). El CP estableix el marc per

aconseguir-ho.

Es tracta d’un nou programa diferenciat

que permetrà que hi hagi més entesa

i cooperació entre els diferents actors

–ajuntaments, universitat, institucions,

empreses i societat– relacionats amb el

desenvolupament de ciutats sostenibles,

eficients, cohesionades, innovadores i

intel·ligents. El protocol abordarà les ciutats

d’una manera integrada i, al mateix

temps, establirà clares responsabilitats

compartides.

A més, el protocol es desenvoluparà

d’una manera oberta, transparent i basada

en els principis de la col·laboració,

per obtenir resultats fiables i universalment

útils. Igual que l’IP (Protocol

Internet), el CP serà pensat, debatut i

desenvolupat obertament a nivell internacional,

aprofitant el millor de cada

comunitat. El protocol compta amb la

seva pròpia enciclopèdia virtual, a l’adreça

www.cityprotocol.org/wiki.

A ESCALA EUROPEA

A més de l’anterior, són molts els llocs

d’internet que promouen un espai de treball

i col·laboració a favor de les smart

cities. Un altre és http://eu-smartcities.eu,

web de The Smart City

Stakeholder Platform. Aquesta plataforma

ofereix una oportunitat única per als

individus i les organitzacions de tot

Europa per participar en l’elaboració d’un

mapa de ruta de les ciutats intel·ligents al

vell continent. Els participants en aquesta

plataforma –que, majoritàriament, responen

a un perfil tècnic– poden aportar

BARCELONA ÉS LA

PROMOTORA DEL

NOU PROTOCOL

INTERNACIONAL CP

OPEN CITIES POSA

L’ÈMFASI EN LA

COMPARTICIÓ DE

DADES ENTRE URBS

solucions concretes, exemples de bones

pràctiques i propostes innovadores. Un

recurs que nodreixen i del qual es nodreixen,

entre altres, els especialistes en el

desenvolupament i la implementació de

solucions tecnològiques.

També és digne de menció el projecte

Open Cities (www.opencities.net), en

què participen diverses ciutats europees

–entre elles Barcelona– que han fet

públiques les seves dades per a ús privat

i comercial. Aquesta iniciativa va ser

creada amb l’objectiu d’acostar el sector

públic al concepte d’innovació oberta,

per millorar la qualitat de vida a les

metròpolis. Es tracta de fer servir d’una

manera més eficient els espais urbans,

les tecnologies de xarxes avançades, les

idees dels ciutadans i involucrar els residents

en la creació de les ciutats

intel·ligents del demà.

Un altre exemple és www.smartgrids.eu,

la plataforma tecnològica europea per a

les xarxes elèctriques del futur, que va

iniciar la seva trajectòria l’any 2005. El

seu principal objectiu és formular i promoure

una visió de quin és el camí que

han de seguir les xarxes elèctriques

europees en el futur, més enllà de la frontera

del 2020.

En les smart grids la clau es troba, per

descomptat, en les fonts d’energia neta,

però també en les tecnologies informàtiques,

que permeten optimitzar la producció

i la distribució d’electricitat amb l’objectiu

d’equilibrar millor l’oferta i la demanda

entre productors i consumidors.

Així mateix, el terme xarxa intel·ligent

s’associa sovint amb el concepte de

mesuradors intel·ligents, capaços d’oferir

una facturació detallada per franges

horàries, que permetria als consumidors

no només triar les millors tarifes d’entre

les diferents empreses elèctriques, sinó

també discernir entre les hores de consum,

repercutint finalment en un millor

ús de la xarxa. Aquest sistema també

permetria mapar amb més precisió el

consum i anticipar millor les necessitats

futures a nivell local.2

Pàgines especials

IBM

Resposta eficaç davant una crisi

El centre d’emergències de Rio de Janeiro és un exemple de coordinació

Afinals del 2010 IBM i el govern municipal

de Rio de Janeiro van arribar

a un acord per construir en

aquesta ciutat un centre d’operacions per

a la gestió global de les emergències. Avui,

que ja és una realitat, s’ha convertit en el

primer centre del món que integra totes

les etapes de la gestió d’una crisi. Hi treballen

diàriament 400 empleats en tres

torns diferents.

El centre integra i interconnecta informació

a temps real de 30 departaments i

organitzacions governamentals, així com

les imatges procedents de 200 càmeres

instal·lades per tota la ciutat. Això permet

la presa de decisions encertades, de la

manera més ràpida possible, en situacions

SIEMENS

Per demostrar que un altre model

d’edificació és possible, Siemens

ha construït a Londres The

Crystal. Tant pel seu propi disseny com

pels continguts que acollirà, aquest edifici

és un dels millors centres de proves

per conèixer i provar les tecnologies que

permetran crear les ciutats del futur. Amb

sensors d’incendis avançats, detectors

d’ocupació, sensors de confort i un sistema

d’anàlisi intel·ligent, es pot ajustar

de forma automàtica per proporcionar la

màxima comoditat amb el mínim consum

energètic. S’ha procurat maximitzar l’ús

de la llum natural però, a més, un sistema

ajusta automàticament la il·luminació

d’emergència. Incidents com, per exemple,

una inundació sobtada, un esfondrament

o un accident de trànsit. A més, els

investigadors d’IBM han desenvolupat un

software específic que permet predir forts

episodis de pluges amb més de 48 hores

d’antelació.

ANÀLISI DE LES QUEIXES

L’obtenció d’informació a les ciutats intel·ligents

no només es realitza mitjançant

l’ús de càmeres o sensors, sinó també

a través de les diverses xarxes socials.

Perquè, si l’objectiu d’una smart city és

millorar la vida dels ciutadans, ¿quina millor

manera de fer-ho hi ha que localitzant

els àmbits de millora de les seves vides

LED a les condicions lumíniques de cada

hora o l’ocupació. Sempre que el

temps ho permeti, existeix una ventilació

natural, que evitan al màxim l’ús de l’aire

condicionat. Gran part de l’energia

elèctrica necessària es produeix mitjançant

panells solars fotovoltaics situats a

la teulada i és gestionada per un centre

d’energia intel·ligent que monitoritza tots

els quilowatts que es generen i utilitzen,

per exemple, per escalfar o refredar aigua

als lavabos. The Crystal recull l’aigua

de la pluja i la tracta per al seu consum

i una planta de reciclatge d’aigües residuals

en permet reutilitzar el 100%. Una

bomba de calor a terra –que proveeix l’e-

a través dels comentaris que ells mateixos

publiquen a internet? Això és el que

ha fet IBM recentment en un projecte

portat a terme a l’Índia, els resultats del

qual van ser presentats el mes de novembre

passat.

Durant un any, la firma ha realitzat una

anàlisi a Bangalore, Nova Delhi i Bombai,

per mitjà de la qual ha intentat captar

el sentiment social que existeix en

aquestse metròpolis amb relació a alguns

serveis urbans claus. Utilitzant un

potent software analític, IBM ha rastrejat

les xarxes socials i els blocs dels

usuaris per recollir les opinions dels ciutadans

sobre, per exemple, el transport

públic o l’educació.2

Paradigma de l’edifici perfecte

The Crystal, referent en construcció sostenible per la seva tecnologia i disseny

CISCO

La ciutat d’Amsterdam s’ha marcat

com a objectiu que els seus habitants

puguin treballar d’una manera

més eficient i sostenible. Per a això,

Amsterdam es recolza en una xarxa

de smart work centers, on convergeixen

les tecnologies de la informació amb la

innovació, recolzant-se en xarxes IP de

banda ampla que combinen les comunicacions

de vídeo amb el cloud i open

data. Cisco ha contribuït amb la seva tecnologia

a crear diferents centres d’aquest

tipus, que utilitzen xarxes de connexió

d’alta velocitat per facilitar als ciutadans

múltiples serveis com comunicacions mitjançant

telepresència, connexió sense fil

a internet o eines de col·laboració.

Aquests centres també ofereixen espais

per treballar o compartir coneixement

i disposen d’altres serveis com recepció,

càtering i lloguer d’espais per a

reunions. Les autoritats municipals també

poden connectar-se a aquesta xarxa

de centres (a tot Holanda ja n’hi ha

més de 100).

COM 600 CAMPS DE FUTBOL

Cisco s’ha aliat amb New Songdo International

City Development per al desenvolupament

d’International Business

District de Songdo, una nova ciutat equivalent

a 600 camps de futbol que s’està

difici del 100% de la calefacció– i un entorn

sostenible són altres dels trets d’aquesta

construcció icònica.

PEATGE PER SATÈL·LIT

Com a paradigma dels sistemes de peatge

hi ha Eslovàquia, on Siemens ha

de-senvolupat una fórmula pionera, a

través d’un software de detecció per satèl·lit,

que controla la posició de cada

vehicle i el nombre de quilòmetres recorreguts

en trams amb peatge. Aquesta

fàcil adquisició de dades evita retencions

de trànsit i obre la porta a altres

usos, com el reconeixement de materials

perillosos.2

Una ciutat construïda del no-res

En tres anys, Songdo serà una de les urbs més respectuoses amb el medi ambient

aixecant a la costa d’Inchon, a Corea del

Sud, i que té un cost que superarà els

27.400 milions d’euros. Cisco inundarà

els edificis i l’espai públic de sensors, fibra

òptica i línies de comunicació. Una

sala central d’operacions serà el cervell

d’una urbs per on correrà la informació.

A la ciutat, tots els sistemes tecnològics

de trànsit, les vivendes, les escoles, els

hospitals i les oficines estaran connectats

entre si. Una comunitat en xarxa que

permetrà als seus residents, entre altres

coses, controlar les seves vivendes de

forma remota o estar permanentment en

contacte amb els residents d’altres edificis

per vídeo.2

DILLUNS

121 DE NOVEMBRE DEL 2012

Imatge del centre d’operacions de Rio de Janeiro.

Imatge nocturna de The Crystal.

Imatge virtual de la futura ciutat de Songdo, encara en construcció.

el Periódico 11

PER ALBERTO GONZÁLEZ


12 Pàgines especials

A l’esquerra, un panell indica el nombre de places d’aparcament que queden lliures en una zona. A la dreta, sensor de ParkHelp i embús urbà.

Buscar aparcament podria

deixar de ser una odissea

En segons quines ciutats, la recerca

d’aparcament no només

causa estrès, sinó que també

genera importants nivells de

contaminació. Conscient d’aquesta realitat,

ParkHelp ofereix solucions a través

dels seus sistemes de guiatge intel·ligent,

que indiquen als conductors on hi ha

places disponibles en àrees d’aparcament

(zones verdes, blaves, places especials,

etcètera), cosa que facilita i optimitza

el temps de recerca i la gestió

dels llocs lliures

El sistema On Street funciona a través

de sensors col·locats a terra. Gràcies

a la informació recollida per aquest

mecanisme i que es transmet en temps

real a través de panells, l’usuari pot conèixer

quantes places lliures queden i

on estan ubicades. Una informació que

fins i tot es pot consultar des dels dispositius

mòbils. Aquesta i altres solucions

de la companyia milloren la mobilitat

a la ciutat, beneficien el medi

ambient i comporten millores socials i

de la conducció.

Els beneficis que aporta al ciutadà són

múltiples: més temps per a l’oci i menys

embussos, disminució de la despesa de

combustible, informació en temps real

sobre la localització de les places lliures

a la ciutat, etcètera. Per un altre costat,

els ajuntaments, així com els gestors de

les zones d’estacionament, es beneficien

d’un augment de la rotació, cosa

que facilita més ocupació de les places

lliures i optimitza la gestió d’aquestes

zones. Finalment, gràcies al software intel·ligent

de ParkHelp –ParkAgent–, s’aconsegueix

reduir el frau i, per un altre

costat, millorar l’eficiència controladora.

“ParkHelp dóna una solució eficaç

per garantir l’èxit de les polítiques de

DILLUNS

12 DE NOVEMBRE DEL 2012

ParkHelp ofereix solucions per a integradors de serveis urbans i operadors de pàrquings

M

DARÍO REINA

Àrea Monogràfics

EINA INFORMÀTICA

PARKAGENT ÉS UNA

APLICACIÓ SOBRE PDA

QUE ACONSEGUEIX REDUIR

EL FRAU DEL PAGAMENT

EN ESTACIONAMENTS

REGULATS

mobilitat a favor de la sostenibilitat de

les ciutats. Això suposa una millora de

la gestió del trànsit urbà i la sostenibilitat

amb un estalvi energètic en combustible

i disminució de la contaminació”,

resumeixen des de l’empresa.

PERFIL DE LA COMPANYIA

ParkHelp és una firma catalana amb seu

central a Barcelona, encara que comptaa

amb filials al Brasil i als Estats Units. “La

nostra empresa és líder mundial en solucions

de mobilitat basades en la gestió

de places d’aparcament en entorns

privats com aeroports, centres comercials,

hospitals i grans infraestructures”,

expliquen les mateixes fonts. Aquesta afirmació

se sustenta en la seva presència internacional:

els seus productes s’han instal·lat

en “45 països dels cinc continents

i sumen més de 200.000 places instal·lades

des del seu naixement, l’any

2006”, destaquen des de l’empresa.2

el Periódico

la tribuna

Eva

MAGAÑA

DPT. MÀRQUETING

DE PARKHELP

REDUIR

L’IMPACTE

AMBIENTAL

DELS COTXES

Les previsions de l’Organització

de Nacions Unides (ONU)

indiquen que l’any 2050 els

habitants de les ciutats suposaran

el 75% del total de la població mundial.

La Unió Europea, per la seva

part, es fixa com a objectiu per al

2020 un estalvi del 20% de les

emissions a les ciutats, alhora que

la reducció del 20% del CO 2 és un

dels seus pilars fonamentals.

El cotxe és el principal mitjà de

transport a les ciutats i una de les

fonts d’emissió de CO 2 amb un impacte

mediambiental més directe.

Aquesta perspectiva requereix una

profunda reflexió i planteja un desafiament

per a les ciutats d’avui:

¿Com es pot afrontar el creixement

de les ciutats –sent el cotxe el vehicle

més utilitzat– i aconseguir, alhora,

un descens de les emissions?

Entre un 18% i un 25% dels vehicles

que circulen pels carrers de la

ciutat estan buscant aparcament. És

el que anomenem trànsit d’agitació.

Es requereix un nou model de gestió

de la mobilitat urbana basat en la

sostenibilitat i enfocat cap a la reducció

del consum energètic del trànsit

d’agitació. Aquesta és la base del

treball de ParkHelp. Aportar solucions

de mobilitat a través de la gestió

de les places d’aparcament a les

ciutats.2

Similar magazines