DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
DOSSIER DE PREMSA - Euskal Etxea Barcelona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>DOSSIER</strong> <strong>DE</strong> <strong>PREMSA</strong>
<strong>Barcelona</strong> es converteix en l'aparador de la<br />
literatura basca actual de la mà de Literaldia'12<br />
Presentacions de llibres, taules rodones, clubs de lectura, concerts, espectacles,<br />
bertsolaris, concursos, rutes literàries, exposicions... La vuitena edició del festival de la<br />
literatura basca a <strong>Barcelona</strong>, organitzat per l'<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> en col·laboració amb la<br />
Universitat de <strong>Barcelona</strong>, la Universitat Autònoma de <strong>Barcelona</strong> i l'Escola Ofcial<br />
d'Idiomes, arriba farcida de propostes i novetats. Enguany, a més de posar de<br />
manifest la consolidació d'aquest certamen hi ha diversos motius que el fan ser especial.<br />
D'una banda, una oferta que creix any rere any amb la voluntat d'arribar a un públic més<br />
ampli i divers. De l'altra, la de comptar amb dos obsequis molt especials per a tothom qui<br />
s'acosti a Literaldia.<br />
Dos motius de celebració<br />
El primer d'aquests regals, és la traducció al català d'Orhipean, el país de la llengua<br />
basca, en una coedició de l'<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> i amb pròleg de Quimi Portet. L'obra, de la<br />
qual se n'han fet mitja dotzena d'edicions i que ha estat traduïda a diverses llengües és<br />
un treball divulgatiu sobre <strong>Euskal</strong> Herria i la cultura basca. Orhipean ajuda conèixer el<br />
passat d'un poble, però també a entendre el present i el futur d'un país amb un paper<br />
protagonista en l'actualitat informativa.<br />
L'altre motiu que atorga un al·licient especial a aquesta edició de Literaldia és la<br />
possibilitat que qualsevol persona pugui ser escriptor per un dia, o qui sap si per un mes.<br />
Apostant per la participació i la interactivitat amb el públic, Literaldia'12 obre les pàgines<br />
del llibre immens que són les noves tecnologies a un concurs literari ben especial: el<br />
d'escriure a través de twitter un conte col·lectiu o bé microhistòries de 140<br />
caràcters. Totes dues incursions en el món de la literatura seran premiades.<br />
Un mes sencer de bona literatura<br />
Durant més de trenta dies, <strong>Barcelona</strong> serà l'aparador de la literatura basca. De l'11<br />
d'abril al 12 de maig l'<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> omplirà les pàgines del calendari amb les propostes<br />
més atractives del món editorial. Sota el lema: “L'<strong>Euskal</strong> Herria d'avui, en la literatura”<br />
el festival ofereix un ampli ventall d'activitats -més d'una vintena-, la majoria d'elles<br />
gratuïtes, per a totes les edats i paladars. Sense oblidar, com no podria ser d'altra<br />
manera, la Diada de Sant Jordi, i presentant tant autors coneguts com els nous<br />
descobriments i les joves promeses.<br />
Per a més informació: http://www.literaldia.com/<br />
Contactar amb Laia Alsina, responsable de Comunicació de l'<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong>: 654 14 70 15,<br />
premsa@euskaletxeak.org
La programació
Les propostes de Literaldia'12<br />
ABRIL 2012 ------------------------------------------------------------------------<br />
11 | dc | 19.30h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | IK, club de lectura | Lehenago zen berandu d'Arantxa<br />
Urretabizkaia | Gratuït<br />
Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de<br />
promoure la literatura basca a Catalunya. Els llibres són obres literàries<br />
creades en euskera, però per a què les persones que no saben l'idioma també<br />
hi puguin participar, s'utilitzen tant les versions originals com les traduccions.<br />
Aritz Galarraga conduirà les sessions.<br />
<strong>Euskal</strong> literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak<br />
izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik<br />
itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.
12 | dj | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Sexual Herria | Itziar Ziga | Presentació de llibre | Gratuït [cas]<br />
La periodista inadaptada, feminista heretge, diamant en brut i vedet d'extraradi,<br />
Itziar Ziga, després de nou anys de sexili a <strong>Barcelona</strong>, ha tornat a <strong>Euskal</strong> Herria,<br />
preguntant-se si hem passat del sempitern sirimiri a la pluja daurada; si a més de<br />
subvertir hem començat a pervertir; si de veure paisatges verds i verds en el<br />
paisatge hem passat a ser velles i joves verds...<br />
Ha tornat a la terra que la va veure néixer disposada a compartir la seva visió de la<br />
lluita, del feminisme, del compromís, del plaer, disposada, a reputifcar la seva<br />
pàtria: Sexual Herria.<br />
Itziar Ziga va créixer en un barri de blocs d'Errenteria entre núvols tòxics i descampats verd fuor. Fins als<br />
cinc anys ningú es va adonar que no veia ni la seva ombra, d'aquí potser la seva preferència per albirar<br />
entre tenebres. Era una nena freaki que somiava amb ser lliure i amb estar bona. Després de llicenciar-se en<br />
periodisme i emigrar a <strong>Barcelona</strong>, ha transitat pels més precaris treballs que el recentment estrenat mil·lenni<br />
reserva a les dones pobres i extraviades. Fins ara no ha aconseguit donar el salt a la prostitució. Una<br />
vegada va publicar un article en la prestigiosa revista juvenil You, però mai més la van trucar. Durant tres<br />
meravellosos anys va ser reportera en l'extingit periòdic de dones Andra. És vegetariana a taula i omnívora<br />
al llit. El feminisme és la seva religió, encara que en això també va sortir heretge.<br />
Egokitu gabeko kazetari, feminista heretiko, diamante urtez bizi ostean. Betiereko zirimiritik urrezko eurira<br />
igaro garen galdezka etorri zaigu; poliziak gu jipoitzeari utzi dion, eta orain egurra atzetik ematen ote digun;<br />
kaleak azpikoz gora jartzeaz gainera gu geu ere atzekoz aurrera jartzen saiatu garen; paisaia berde eta<br />
paisaian berdeak ikustetik zahar zein gazte berde izatera pasatu al garen… Sortzen ikusi zuen herrira itzuli<br />
da, borrokari, feminismoari, konpromisoari eta plazerari buruz bere iritzia emateko prest, haren lurra<br />
putifikatzeko prest: Sexual Herria.<br />
Itziar Ziga Errenteriako bloke-auzo batean hazi zen, hodei toxiko eta berde fuor koloreko zelai artean. Bost<br />
urte bete zituen arte inor ez zen konturatu etorkizuneko zakur honek ez zuela bere itzala ere ikusten, eta hau<br />
izan ahal da iluntasun artean begiztatzeko duen zaletasunaren arrazoia. Aske eta ederra izatearekin amesten<br />
zuen neskato friki bat zen. Kazetaritzan lizentziatu eta Bartzelonara migratu ondoren, estreinatu berri dugun<br />
milurteko berri honek emakumeei gordetzen dizkien lan prekarioenetan jardun da. Oraindik ez du<br />
prostituziora salto egitea lortu. Behin You gazte aldizkari prestijiotsuan artikulu bat idatzi zuen, baina ez<br />
zioten berriro ere deitu. 3 urte zoragarritan zehar jada desagertua dagoen Andra emakume-egunkarian<br />
erreportaria izan zen. Mahaiean barazkijalea eta ohean orojalea. Feminismoa da bere erlijioa, nahiz eta<br />
hemen ere heretiko atera den.
13 | dv | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Hitzen Kutxa eta Manual Literaturazkoa | Jon Elordi | Presentació<br />
dels llibres Hitzen Kutxa i lectura d’una antologia de textos bascos| Gratuït [cat]<br />
Presentació dels llibres on es poden trobar quaranta textos seleccionats de la literatura basca i claus i<br />
preguntes per treballar-los. Entre els autors i autores, hi trobem els més coneguts escriptors i escriptores de<br />
la història de la literatura basca. D’aquest recull naixerà la lectura de l’antologia de textos.<br />
Llicenciat en Filologia Basca per la EHU-UPV, professor de llengua i literatura<br />
basca en la Universitat Autònoma de <strong>Barcelona</strong>, escriptor i traductor. Jon Elordi<br />
ha rebut el premi literari Becerro de Bengoa de la Diputació d'Àlaba per l'assaig<br />
Lizardi eta erotismoa, realitzat juntament amb Kirmen Uribe (1995) i el Primer Premi<br />
en el IV Concurs de Poesia organitzat per l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz (1999).<br />
Des de 1995 ha publicat diversos llibres i articles a la premsa. En l'àmbit de la<br />
traducció pot presumir d'una gran experiència en diferents camps.<br />
<strong>Euskal</strong> literaturako 40 testu hautatu eta horiek lantzeko galderak eta giltzarriak eskaintzen dituen liburuen<br />
aurkezpena. Testuen egileen artean, euskal literaturen historiako ezagunenak daude. Testu irakurketa autore<br />
hauek idatzi dituztenen arteko hautaketatik aterako da.<br />
Jon Elordi <strong>Euskal</strong> Filologian lizentziatua da EHU-UPV unibertsitatean, euskara eta euskal literatura irakasle<br />
Bartzelonako Universitat Autònoman, idazle eta itzultzailea. Arabako Diputazioaren “Becerro de Bengoa”<br />
saria irabazi du Lizardi eta erotismoa entsaioagatik, Kirmen Uriberekin batera egina (1995) eta Gasteizko<br />
udaletxeak antolaturiko IV. Olerki Lehiaketan lehen saria irabazi zuen 1999an. 1995tik hona hainbat liburu<br />
dauzka argitaratuak, prentsan hainbat artikuluz gain. Itzulpenaren alorrean hainbat eremu ezberdinetan<br />
esperientzia du.
14 | ds | 11h | La <strong>Barcelona</strong> Prodigiosa – La ciutat d’Eduardo Mendoza | Ruta Literària | 5€<br />
(socis gratuït) | Cal inscripció prèvia [cat]<br />
<strong>Barcelona</strong> és una ciutat encisadora i plena d’històries, motiu pel qual s’ha<br />
convertit en moltes ocasions en font d’inspiració literària. Eduardo Mendoza<br />
caricaturitza com ningú la ciutat que el va veure néixer i entre una gran varietat de<br />
personatges i trames policíaques presenta una visió personal, sorprenent i<br />
divertida de la ciutat.<br />
Amb aquest recorregut, construït a través d’obres com La verdad sobre el caso<br />
Savolta, La ciudad de los prodigios i Sin noticias de Gurb entre d’altres,<br />
coneixerem de la mà de Mendoza la <strong>Barcelona</strong> de les exposicions universals, la<br />
del pistolerisme sindical o la ciutat preolímpica. Amant de llicències literàries,<br />
Mendoza converteix la ciutat en l’escenari ideal on el carnaval de les seves<br />
novel·les desxifra el veritable rostre de l’ésser humà urbà actual.<br />
Bartzelona istorioz betetako hiri liluragarria da, eta hori medio askotan bihurtu da inspirazio literario iturria.<br />
Eduardo Mendozak inork ez bezala karikaturizatu du jaiotzen ikusi zuen hiria, eta hiriaren ikuspegi pertsonal,<br />
harrigarri eta dibertigarria eskaintzen digu pertsonaia eta trama poliziako aniztasun handi baten bidez.<br />
Ibilbide honekin, La verdad sobre el caso Savolta, La ciudad de los prodigios eta Sin noticias de Gurb<br />
bezalako lanen bidez erakia, erakusketa unibertsalen Bartzelona, sindikatu pistolerismoa edo Olinpiaden<br />
aurreko hiria ezagutuko dugu. Mendozak hiria eskenatoki ideiala bilakatzen du gaur egungo gizaki hiritarraren<br />
benetako aurpegia ezagutu ahal izateko. Androna Culturaren eskutik.
18 | dc | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Kanonaren gaineko nazioaz | Ibai Atutxa | Presentació de llibre |<br />
Gratuït [cat]<br />
Quins són els textos que el lector basc necessita? Quins són els i les autores que<br />
se’ns han presentat de obligada lectura? Quin és el subjecte basc que<br />
construeixen aquests textos? Què ens fan ser? La necessitat que tenim de revisar<br />
el cànon literari basc de l’art per l’art és inevitable. Això és, en poques paraules, el<br />
que aquest llibre intenta mostrar. Ziutateaz de Bernardo Atxaga i Bilbao-New<br />
York-Bilbao ens parlen des de la centralitat del cànon, i des d’aquí subordinaran la<br />
comunitat basca al mapa geopolític dels estats-nacions. Damunt el cànon, les<br />
possibilitats que hi ha són escasses: ser un perillós terrorista o convertir-se en una<br />
cosa sense importància, curiosa i diferenciada. La nació sobre el cànon busca<br />
entre línies les alternatives.<br />
Ibai Atutxa (Galdakao, 1984) es va llicenciar en Filologia Basca a Bilbao i va fer els màsters de Literatura<br />
Comparada i Filosofa Contemporània a la Universitat Autònoma de <strong>Barcelona</strong>. Actualment, fa el Doctorat<br />
a la Universitat de València. Treballa a la revista científca sobre literatura comparada 452ºf (www.452f.com)<br />
i col·labora, de tant en tant, a Lapiko Kritikoa (www.basque.criticalstew.org). Abans d’aquest llibre, va<br />
publicar Tatxatuaren azpiko nazioaz (2010).<br />
Zeintzuk dira irakurle euskaldunak ezagutu behar dituen testuak? Zeintzuk, ezinbestean irakurri beharrezko<br />
gisa erakutsi zaizkigun autoreak? Zein da testuok eraikitzen duten subjektu euskalduna? Zer izanarazten<br />
gaituzte? Artea artearengatiko euskal kanon literarioa berrikusteko dugun beharrizana saihestezina da.<br />
Horixe da hitz laburretan eskuartean duzun liburu honek erakutsi nahi diguna. Kanonaren erdigunetik hitz<br />
egiten dute Bernardo Atxagaren Ziutateaz eta Kirmen Uriberen Bilbao-New York-Bilbaok eta bertatik,<br />
berezkotutako Estatu-nazioen mapa geopolitikora subordinatuko dute komunitate euskalduna. Kanonaren<br />
gainean dituzun aukerak murritzak dira: izan zaitez terrorista arriskutsu ala bilaka zaitez txikikeria, bitxikeria<br />
eta berezikeria. Alternatiben bila lerro artean dabil Kanonaren gaineko nazioaz.<br />
Ibai Atutxa (Galdakao, 1984). <strong>Euskal</strong> Filologian Lizentziatu zen Bilbon eta Bartzelonako UABn Literatura<br />
konparatuan eta Filosofia Garaikidean egin ditu masterrak. Gaur egun, Doktoradutza ikasketak egiten ari da<br />
Universitat de Valèncian. 452ºf (www.452f.com) literatura konparatuari buruzko aldizkari zientifikoan egiten<br />
du lan eta Lapiko Kritikoan (www.basque.criticalstew.org) hartzen du parte noizean behin. Diptiko baten<br />
beste zatia den liburu hau baino lehen, Tatxatuaren azpiko nazioaz (2010) argitaratu zuen.
19 | dj | 15h | Universitat Autònoma de <strong>Barcelona</strong> | La importància de no ser franc (o de com<br />
s'ha de ser infdel en literatura) | Hasier Etxeberria | Xerrada | Gratuït [cas]<br />
Hasier Etxeberria és una institució a la literatura basca. I també a la<br />
televisió. Fa tretze anys que presenta i dirigeix el programa de literatura<br />
Sautrela a la televisió pública basca. Des de l’experiència acumulada ens<br />
parlarà de televisió i literatura, de la relació entre tots dos, explicant com<br />
es fa un programa de televisió sobre literatura, com es realitza, com no<br />
s’ha de ser sempre fdel a la literatura ni a la televisió.<br />
Instituzio bat da Hasier Etxeberria euskal literaturan. Baita telebistan ere. Azken 13 urteak daramatza<br />
Sautrela literatur saioa aurkeztu eta zuzentzen euskal telebista publikoan. Bertan pilatutako eskarmentutik<br />
hitz egingo digu literaturaz eta telebistaz, bien arteko harremanaz, azalduz bide batez literaturari buruzko<br />
telebista saio bat nola prestatzen den, nola egiten den, nola gauzatzen den, nola beti ez zaion fidel izan<br />
behar ez literatura ez orobat telebistari.
19 | dj | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Literatura i televisió | Taula rodona | Aritz Galarraga, Beñat Sarasola<br />
i Hasier Etxeberria | Gratuït [cas-cat]<br />
Com ha de ser la relació entre la literatura i la televisió? Com s'ha integrar el<br />
llenguatge d’un a l’altre? Quina presència ha de tenir la literatura als mitjans de<br />
comunicació i com hauria de ser? En aquesta taula rodona analitzarem també<br />
el cas del programa Sautrela, dedicat a la literatura i als llibres, que fnalitza,<br />
amb Hasier Etxeberria, escriptor i director del programa.<br />
Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) és una institució a la literatura basca. I també a la televisió. Porta els<br />
darrers 13 anys presentant i dirigint el programa de literatura Sautrela a la televisió pública basca. Des de<br />
l’experiència acumulada ens parlarà de televisió i literatura, de la relació entre tots dos, explicant com es fa<br />
un programa de televisió sobre literatura, com es realitza, com no s’ha de ser sempre fdel a la literatura ni a<br />
la televisió.<br />
Beñat Sarasola (Donostia-Sant Sebastià, Guipúscoa, 14 de maig de 1984). Poeta i crític literari. Es va<br />
llicenciar en Filosofa, i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (Universitat de <strong>Barcelona</strong>). Ha publicat<br />
dos llibres de poesia en basca i ha traduït al mateix idioma el llibre Nemesis de Philip Roth (editorial<br />
Meettok). Va publicar els seus primers textos literaris a la pàgina web Eremulauak i va editar el seu primer<br />
llibre de poesia, Kaxa huts bat, a l'abril de 2007, de la mà de l'editorial Susa i Alea al 2009, també amb<br />
Susa).<br />
Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Ha fet estudis d’Art i Literatura a Bilbao i <strong>Barcelona</strong>. Avui en dia és<br />
professor a Universitat Autònoma de <strong>Barcelona</strong> i està preparant el doctorat. Col·laborador habitual a la<br />
premsa basca. Treballa de crític literari a Argia, Deia i Erlea. I al diari Berria té una columna sobre televisió.<br />
Nolakoa behar du literatura eta telebistaren arteko harremanak? Nola lotu literaturaren eta telebistaren<br />
lengoaia ezberdinak? Zer nolako presentzia izan behar du literaturak komunikabideetan eta nolakoa izan<br />
beharko luke? Mahai-inguru honetan Sautrela telebista saioaren kasua ere aztertuko dugu, literatura eta<br />
liburuei eskainitako saio hau amaitu den momentu honetan, Hasier Etxeberria idazle eta saioaren<br />
zuzendariarekin.<br />
Instituzio bat da Hasier Etxeberria (Elgoibar, 1957) euskal literaturan. Baita telebistan ere. Azken 13 urteak<br />
daramatza Sautrela literatur saioa aurkeztu eta zuzentzen euskal telebista publikoan. Bertan pilatutako<br />
eskarmentutik hitz egingo digu literaturaz eta telebistaz, bien arteko harremanaz, azalduz bide batez<br />
literaturari buruzko telebista saio bat nola prestatzen den, nola egiten den, nola gauzatzen den, nola beti ez<br />
zaion fidel izan behar ez literatura ez orobat telebistari.<br />
Beñat Sarasola (Donostia, Gipuzkoa, 1984olerkaria eta literaturako kritikaria da.Filosofian, eta Literatur<br />
Teoria eta Literatura Konparatuan (Universitat de <strong>Barcelona</strong>n) lizentziatua. Euskaraz bi poema-liburu<br />
argitaratu ditu eta Philip Rothen Nemesis liburua euskaratu du (Meettokek argitaratua). Eremulauak web<br />
gunean hasi zen lehen literatur testuak argitaratzen eta 2007ko apirilean publikatu zuen Susarekin bere<br />
estreinako lana, Kaxa huts bat poesia liburu eta Alea 2009an, hau ere Susarekin.<br />
Aritz Galarraga (Hondarribia, 1980). Arte eta Literatura ikasketak egin ditu Bilbo eta Bartzelonan.<br />
Bartzelonako Unibertsitate Autonomoan ari da gun irakasle eta doktoretza prestatzen. Ohiko kolaboratzailea<br />
da euskarazko prentsan. Argia, Deia eta Erlea agerkarietan aritzen da literatur kritikari. Eta Berria egunkarian<br />
dauka telebistari buruzko zutabea.
20 | dv | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Conta-contes | Gratuït | [cat-eus<br />
Sessió de contes en euskera i català, on s’uniran totes dues tradicions<br />
compartint una mateixa anima però no una única veu, ja que les dues tenen<br />
molt a contar.<br />
Una nit on et sorprendràs, gaudiràs, t’emocionaràs... una nit de contacontes.<br />
Euskaraz eta katalanez egingo den ipuin-saioa, bi ahozko tradizioak batuko direlarik, arima bakarrean baina<br />
bi ahotsetan, biek ala biek gauza asko baitituzte kontatzeko.<br />
Harrituko zaituen gaua, gozatuko duzun gaua, hunkituko zaituen gaua... ipuin-kontalarien gaua.
21 | ds | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Estankona | Concert | Indie [cicle El Rebost] | Anticipada 3€ (socis<br />
gratuït), taquilla 5€ (socis 3€)<br />
Estankona és un cantautor especial. El vigor i la fragilitat es combinen amb<br />
bellesa en la seva música. Ell s’expressa amb la veu i la guitarra. La seva<br />
música toca diversos estils, però es manté en la proximitat del pop i el rock.<br />
Va ser membre d’AREAN amb qui va editar dos discos (Gaztelupeko Hotsak,<br />
2005). Les seves lletres sempre han estat prop de la poesia. Destaca la<br />
relació que manté amb poetes bascos i com d'aquesta relació neix el disc<br />
Atera dena (<strong>Euskal</strong> Idazleen Elkartea, 2008). Ha publicat el disc Estankon, on<br />
hi recull 10 cançons i ha estat acompanyat per Itsaso Etxebeste i Jimmy<br />
Arrabit.<br />
Estankona kantautore berezia da. Indarra eta hauskortasuna edertasunarekin nahasten dira bere musikan.<br />
Ahots eta gitarraren bidez adierazten da. Bere musikak hainbat estilo ukitzen ditu baina pop eta rocketik<br />
hurbil mugitzen da. AREAN taldearen partaide izan zen. Bi diska editatu zituzten (Gaztelupeko Hotsak, 2005).<br />
Bere letraj olerkitik oso hurbil egon dira beti. Hainbat euskal poetekin duen erlazioa medio, “Atera dena”<br />
diska jaio da (<strong>Euskal</strong> Idazleen Elkartea, 2008). Disko luzea argitaratu berri du: Estankona. Diskoak 10 kantu<br />
ditu eta Itxaso Etxebeste (baxua) eta Jimmy Arrabit izan ditu lagun.
23 | dl | Tot el dia | Sant Jordi | L’<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> a les Rambles | Signarà llibres Xamar, autor<br />
d’Orhipean, el país de la llengua basca<br />
Com cada any, l’<strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> s’afegirà el dia 23 d’abril a la gran festa de Sant<br />
Jordi, amb la parada que posarà a les Rambles. A més a més, signarà llibres<br />
l’autor d’Orhipean, el país de la llengua basca, Xamar.<br />
Una obra que estrena traducció al català en la coedició feta amb l'<strong>Euskal</strong><br />
<strong>Etxea</strong> de <strong>Barcelona</strong> i amb pròleg de Quimi Portet.<br />
Urtero bezala, <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong>k Sant Jordi eguneko jai erraldoiean parte hartuko du datorren apirilak 23an<br />
Rambletan. Gainera, “Orhipean” liburuaren egile den Xamarrek liburuak sinatuko ditu.
26 | dj | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Lo que dije y digo | Mariano Ferrer | Presentació de llibre | Gratuït<br />
[cas]<br />
Des dels seus inicis el 1971 a Ràdio Popular-Herri Irratia, Mariano Ferrer ha<br />
estat una referència imprescindible per a milers de bascos: una referència<br />
informativa pel seu rigor i fabilitat, i una referència ètica i moral per la<br />
coherència i compromís amb la veritat i amb una sèrie de principis compartits.<br />
Els valors que van fer a Ferrer estimat i respectat als programes de ràdio són<br />
els mateixos que s'observen en els seus articles de premsa: claredat en<br />
l'exposició, capacitat de síntesi, anàlisis precises, una àmplia cultura posada al<br />
servei del lector i no per a lluïment propi, criteri i valentia per a sostenir-lo en<br />
condicions adverses, respecte, sensibilitat, etc... Tot el que fa de Mariano<br />
Ferrer un gran periodista, i dels seus articles peces que no han perdut interès,<br />
si no que, ans al contrari, passats els anys sorprenen per la coherència i<br />
clarividència.<br />
Els articles recopilats en Lo que dije y digo han estat seleccionats pel periodista Imanol Murua Uria i<br />
abasten des del 1991 fns al 2010. Els primers van veure la llum en la revista cultural Jakin i en el diari El<br />
Mundo del País Basc. Aquest mateix mitjà va seguir publicant els seus articles fns al 2008; des del 2009<br />
fns al 2010 ho ha fet a Noticias de Gipuzkoa.<br />
Lo que dije y digo permet fer-se amb una precisa i interessant radiografa sobre dues dècades d'història<br />
principalment política, però també, social, cultural i econòmica d'aquest país.<br />
1971an Herri Irratian lanean hasi zenetik, Mariano Ferrer erreferentziazko kazetaria bihurtu da milaka<br />
euskaldunentzat: erreferentzia informazioari dagokionez –informazioa zintzo eta zuzen ematen zuelako–, eta<br />
erreferentzia etikoa eta morala bere koherentziagatik, egiazko informazioa jasotzen egin duen lanagatik eta<br />
oinarrizko printzipioak gordetzen izan duen konpromezuagatik.<br />
Irratsaioetan Ferrer errespetatua eta baloratua izatea ahalbidetu duten baloreak bere prentsa artikuluetan<br />
ageri diren berberak dira: azalpen garbiak, sintesi gaitasuna, azterketa zehatzak, irakurleari eskainitako<br />
kultura zabala, irizpide propioa eta ausardia egoera zailetan horri eusteko, errespetua, sentsibilitatea...<br />
Mariano Ferrer kazetari handia egiten duen guztia. Bere artikuluek ez dute interesik galdu, guztiz kontrakoa,<br />
urteak pasa ahala harritu egiten baitigute duten koherentzia eta argitasunagatik.<br />
Lo que dije y digo liburuan bildutako artikuluak Imanol Murua Uria kazetariak aukeratu ditu eta 1991tik<br />
2010ra bitartean idatzitako milatik gora artikuluen artean aukeratutakoak dira. Jakin, El Mundo del País Vasco<br />
eta Noticias de Gipuzkoa egunkarietan idatzitakoak dira.
27 | dv | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | The Sparteens | Concert (Comedia / Powerpop / Surf) | Anticipada<br />
3€ (socis gratuït), taquilla 5€ (socis 3€)<br />
Encara que tota una generació baby-boomer no els ha oblidat, són<br />
pocs els teenagers que els coneixen. I encara que el llegat musical que<br />
van deixar va ser molt gran, és poca la gent que podria identifcar<br />
cançons seves que posteriorment molts grups de diferent estil (grunge,<br />
hip-hop, heavy metal, punk...) han interpretat.<br />
Com un estel que només travessa el frmament una vegada cada<br />
cinquanta anys, el quartet que va saber il·luminar els anys Twist per<br />
eclipsar-se a l'alba dels anys de la Disco Music, torna arai acompanyat<br />
de la Slipepery Twist Orchestra, una secció de cordes i vents composta<br />
de velles glòries i joves talents.<br />
Maribel de Iriarte (veu), Douglass Nightingale (guitarra), Sardock Klein (bateria) i Paul Lux (baix) han decidit<br />
reprendre el camí de l’escenari per reinterpretar els seus grans èxits: God Save The Queen, Jo ta Ke, Zoom<br />
zoom zang, Txus, etc...<br />
Guateque, twist, bon humor i una nit de grans clàssic reinventats per aquest original grup que no us deixarà<br />
ni indiferents, ni asseguts a les cadires.<br />
Baby-boomer belaunaldi oso batek ahaztu ez dituen arren, gutxi dira gaur egun berauek ezagutzen dituzten<br />
«teenager»ak. Eta nahiz eta haien atzean utzi izan duten ekarpen musikala handia izan, gutxik ezagutu ahal<br />
izango lukete azken 30 urte hauetan beste talde ezberdinek (talde grunge, hip hopero, heavy metal edo<br />
punkek)interpretatu izan dituzten abesti andana hau.<br />
Zerua 50 urtean behin bakarrik zeharkatzen duen kometa bat bezalaxe, Twistaren urteak argitzen jakin izan<br />
zuen laukotea berriz ere itzuli da, oraingoan Sllipepery Twist Orchestraz lagundurik, pertsonaia ezagunez eta<br />
berriez osaturikokorda eta haize sekzio batekin.<br />
Maribel de Iriarte (ahotsa), Douglass Nightingale (gitarra), Sardock Klein (bateria) eta Paul Lux (baxua)<br />
taldekideek eskenatokietara berriz igotzea erabaki dute haien arrakastarik handienak interpretatzeko: God<br />
Save the Queen, Jo ta Ke, Zoom zoom zang, Txus, eta abar.<br />
Kontzertu bat baino gehiago, The Sparteenek proposatzen duena garai mitiko baterako ontziratze-txartela<br />
da. Benetako guatekea, garaiko trajeekin, vintage musika tresnekin, epaimahai prestigiotsua duten twist<br />
lehiaketekin eta sorpresa gehiagorekin. Honek guztiak datzan jarriko ditu txiki,gazte eta nagusi guztiak!
28 | ds | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Zast | Contes musicats | Gratuït [eus]<br />
Zast! és un espectacle de contes musicats. Però, a més a més de<br />
contes hi ha molts tipus de textos. El nom Zast! ve de l’idea que<br />
arrodoneix l’espectacle, la d’un calaix desastre. Els artistes de<br />
l’espectacle es veuen d’aquesta manera, com fls, agulles, tisores, etc,<br />
que organitzen i uneixen les idees, sons i lletres d’aquest calaix<br />
desastre.<br />
L’objectiu és fer un espectacle entretingut. No serà un espectacle tranquil de relaxació. Zast! intenta oferir, a<br />
més a més de contes tranquils, ritme, positivisme i un puntet de disbauxa.<br />
El grup està format per Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) a la percussió, Maialen Arratibel Garcia<br />
(Arrasate 1993) a la guitarra i veus, Iñaki San Miguel (Gasteiz 1971) al clarinet, Beñat Zamalloa Akizu<br />
(Aretxabaleta, 1986) com a conta-contes, i Eñaut Zubizarreta Mendieta al violoncel.<br />
Zast! Helduentzako kontakizun musikatuen ikuskizuna da. Ipuin musikatuetatik eratorritako ikuskizuna da,<br />
baina askotariko testuak daude ipuinez gain ere, eta horregatik da kontakizun musikatuen ikuskizuna. Zast!<br />
izena jarri diogu ikuskizuna borobiltzen duen ideia saski-naskiarena (gaztelaniaz, kajon de sastre) delako.<br />
Gure buruak hala irudikatzen ditugu, eta gure buruak diren saski-naski horretan dauden hari, orratz, artazi<br />
eta abarretatik atondutako ideiak, gogoak, doinuak eta letrak sortu, antolatu eta bateratu ditugu.<br />
Helburua ikuskizun entretenigarria egitea da. Ez da erlaxazio ikuskizun lasaia izango. Saiatzen gara<br />
kontakizun lasaiez gainera, erritmoa, positibismoa eta puntutxo ganberroa ere ematen. Denetik du pixka bat<br />
gure buruetan, gure saski-naskian, eta bizitzan askotik den bezala argitik eta ilunetik. Ikuskizun bakoitza<br />
berezia ere izango da: saiatuko gara saioz saio kontakizunak berritzen, moldatzen eta berriak sortzen. Gerta<br />
litezke saio antzekoak ala desberdinagoak eskaintzea emanaldiz emanaldi, eta hori ere nahi dugu<br />
etengabeko sortze prozesuaren eta emanaldiz emanaldiko ibilbidean.<br />
Taldearen oinarria osatzen dugu: Martin Antxia Abasolo (Aretxabaleta, 1986) perkusioetan, Maialen Arratibel<br />
Garcia (Arrasate, 1993) gitarran eta tartekako kantuetan ahotsean, Iñaki San Migel (Gasteiz, 1971)<br />
klarinetean, Beñat Zamalloa Akizu (Aretxabaleta, 1986) kontalari eta Eñaut Zubizarreta Mendieta<br />
(Aretxabaleta, 1993) txeloan.
MAIG 2012 -------------------------------------------------------------------------<br />
2 | dc | 19.30h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | IK, club de lectura | Zulo bat uretan, d’Iñigo Aranbarri |Gratuït [cas]<br />
Nova edició del club de lectura, projecte engegat amb la intenció de promoure la literatura basca a<br />
Catalunya. Els llibres són obres literàries creades en euskera, però per a què les persones que no saben<br />
l'idioma també hi puguin participar, s'utilitzen tant les versions originals com les traduccions.<br />
Aritz Galarraga conduirà les sessions.<br />
Primavera de 2003. Mentre el govern de Navarra decideix desallotjar els pobles<br />
que quedaran sota les aigües del pantà d'Itoiz, un ancià ingressat en una<br />
residència de Pamplona busca ajuda amb angoixa: hi ha un cadàver que és<br />
necessari recuperar abans que les aigües inundin el terreny. Imanol Arellano, un<br />
periodista apassionat de velles històries serà l'encarregat de narrar en primera<br />
persona tot el que s'esdevéal voltant d'aquesta cerca.<br />
Cavant l'aigua (“Zulo bat uretan” Premi Euskadi de Plata 2008) és una novel·la on vencedors i vençuts<br />
conviuen sota una arrogància present al llarg de tota la narració. És una novel·la de suspens perquè hi ha<br />
una víctima de la postguerra que cal rescatar abans que la sepultin les aigües. És un novel·la d'amor<br />
perquè és impossible imaginar els personatges sense que busquin l'altre. Però és sobretot una novel·la que<br />
es pregunta què hi ha entre la memòria i l'oblit, una novel·la que planteja una lectura del passat sense<br />
deixar de proposar la del present.<br />
<strong>Euskal</strong> literatura Katalunian ezagutarazteko antolatutako kluba. Liburuak euskaraz sorturiko literatur lanak<br />
izango dira, baina euskaraz ez dakitenek ere parte hartzeko aukera izan dezaten, jatorrizkoak ez ezik<br />
itzulpenak ere berdin-berdin erabiliko ditugu. Aritz Galarragak gidatuko ditu saioak.<br />
Itoizko urtegia betetzeko herriak husten ari dira Longidan eta Artzibarren 2003ko udaberrian. Bizidunekin<br />
batera kanposantuetako hilak ere atera egin behar ordea. Horretan ari da Maite Andueza antropologoforentsea,<br />
Oscar Iriarte etorkin argentinarraren laguntzaz, bertakoak izan zirenen gorpuzkinak berreskuratzen<br />
urak betirako irentsi baino lehen. Iñigo Aranbarriren bigarren nobelak Imanol Arellano du narratzailea,<br />
“Historiaren zabortegiak irentsi aurretik” edertasunak zikindutako istorioak biltzea maite duen kazetaria.<br />
Denbora kontra jarri zaion ikerketan murgildua, jakin dituenak idazteko premiak larrituta dauka, lurpean<br />
ezkutatuta dagoena azalera ekarri ezean erreportajeko kontakizunak ezin frogatuzkoak bihurtuko baitira<br />
urpean. Historia hurbilak akuilaturik, ahanzturaren eta egin beharrekoen artean dabiltza pertsonaiak,<br />
egunerokotasunak batetik bestera daramatzan bitartean, oroimenaren eta bizitzen jarraitu beharraren artean<br />
moldatzera kondenatuak.
3 | dj | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Mihiluze [Bocamoll] | Concurs entre alumnes d’euskera de<br />
<strong>Barcelona</strong><br />
Mihiluze és un concurs que ha tingut un gran èxit a <strong>Euskal</strong> Telebista (ara<br />
també a TV3 de la mà de Bocamoll). Els concursants, en aquest cas<br />
l’alumnat d’euskera de tota <strong>Barcelona</strong>, hauran de superar unes proves<br />
jugant sempre amb aquesta llengua: desxifrar missatges SMS, acabar<br />
versos, contestar preguntes… Al fnal, en aquest divertit concurs, l’equip<br />
guanyador és aquell que millor coneix la llengua i la cultura.<br />
Mihiluze programa oinarritzat hartuz. Lehiakideak Bartzelona osoko euskara ikasleak izango dira eta hainbat<br />
froga eta joku gainditu beharko dituzte: SMS mezuak deszifratu, bertsoak osatu, galderei erantzun...<br />
'Amaieran, hizkuntza eta kultura gehien ezagutzen duen taldea da irabazle lehiaketa bizi eta dibertigarri<br />
honetan'.
4 | dv | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Utopia basca i escriptura | Taula rodona | Mariasun Landa, Arantxa<br />
Urretabizkaia i Miren Agur Meabe (moderació a càrrec de Mari Jose Olaziregi | Gratuït [cas]<br />
Les escriptores Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaia i Miren Agur Meabe<br />
tractaran diferents aspectes del procés creatiu: des de les infuències que<br />
reconeixen en els seus treballs fns als temes que han escollit o que s'han<br />
vist obligades a tractar, passant per la importància d'escriure en basc i de<br />
ser dona.<br />
Mariasun Landa va néixer a Errenteria, País Basc, el 1949. És Llicenciada en Filosofa a París el 1973 i en<br />
Filosofa i Lletres per la Universitat de València. El 2003 va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i<br />
Juvenil per Krokodiloa ohe azpian (Un cocodril sota el llit), il·lustrat per Arnal Ballester.<br />
Arantxa Urretabizkaia (Egia, Sant Sebastià, Guipúscoa, 1947). Sempre ha estat molt lligada a ambients<br />
culturals: grup Argia, editorial LUR, etc. Amb la novel·la Zergatik Pampox? (1979) es va convertir en una de<br />
les primeres fgures de la narrativa basca de la postguerra. Ha treballat també per a premsa, ràdio i<br />
televisió. És acadèmica de la Real Acadèmia de la Llengua Basca (<strong>Euskal</strong>tzaindia).<br />
Miren Agur Meabe va néixer a Lekeitio, Biscaia, el 1962. Es va diplomar en Magisteri, en l'especialitat de<br />
Ciències Socials. També és llicenciada en Filologia Basca. Des de 1990 es dedica a la direcció i gestió<br />
editorial dins del grup Giltza-edebé. La seva obra més ambiciosa és el poemari Azalaren kodea (Susa, 2000;<br />
El codi de la pell, Bassarai, 2002). Va rebre el premi de la Crítica el 2001. Un any després, l'autora rebia el<br />
premi Euskadi en la modalitat de literatura infantil i juvenil per Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001; La casa<br />
del penya-segat, Edebé, 2004).<br />
Mariasun Landa, Arantxa Urretabizkaiaeta Miren Agur Meabe euskal idazleak, Mari Jose Olaziregi Etxepare<br />
<strong>Euskal</strong> Institutuko euskararen sustapen eta hedapenerako zuzendariak aurkeztuta sorkuntza-lanari buruz<br />
arituko dira: idazketan jasotako eraginez, aukeratutako edo halabeharrez jorratutako gaietaz, euskaraz<br />
idazteak eta emakume izateak izan duen garrantziaz…<br />
Mariasun Landa Etxebeste (Errenteria, Gipuzkoa, 1949) Filosofia ikasketak egin zituen Parisen eta Filosofia<br />
eta Letra ikasketak Valentziako Unibertsitatean. 2003ko Haur eta Gazte Literaturako Sari Nazionala,<br />
Krokodiloa ohe azpian ipuinagatik.<br />
Arantxa Urretabizkaia (Donostia, Gipuzkoa, 1947). Eleberrigintzan jardun izan du batik bat, eta Zergatik<br />
panpox da haren lanik ezagunena. Halaber, itzulpenak, argitaletxeetarako lanak, zinemarako gidoiak,<br />
egunkarietarako zutabeak (El Diario Vasco) eta irrati (Euskadi Irratia) eta telebistarako (ETB-1) kolaborazioak<br />
egin izan ditu. Historiako ikasketak egin zituen Bartzelonan.<br />
Miren Agur Meabe Lekeition jaio zen, 1962an.Irakasle Eskolan ikasi zuen Giza Zientzietan espezializatuz,<br />
eta <strong>Euskal</strong> Filologia egin zuen ondoren. 1990 urteaz geroztik argitalpen zuzendaritzan eta kudeaketan lan<br />
egiten du Giltza-Edebé argitaletxean. Bere lanik esanguratsuena Azalaren kodea (Susa, 2000) poemategia<br />
da. Azalaren kodea poemategiagatik Kritika saria jaso zuen Meabek, 2001ean. 2002an Haur eta Gazte<br />
literaturako Euskadi saria eraman zuen Lekeitiokoak Itsaslabarreko etxea (Aizkorri, 2001) lanarekin.
5 | ds | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Haragizkoa | Espectacle de paraules, música i imatge | Rafa<br />
Rueda, Edorta Jimenez, Joseba Barrenetxea i Jaime Nieto | Anticipada 3€ (socis gratuït), taquilla<br />
5€ (socis 3€)<br />
Espectacle que uneix paraula, música i imatge, basat en el llibre de poemes<br />
d’Omar Nabarro Haragizko amoreak (Amors de carn). Nou textos on la paraula<br />
escrita mostra la seva llengua i on el so complementa les imatges de cada<br />
lletra i les seves pròpies. Haragizkoa és un dels projectes més suggeridors de<br />
l'any, un treball simbiòtic replet d'emocions, sentiments i mirades cap a un<br />
costat i un altre de la vida.<br />
L'expressió Haragizkoa, que es podria traduir en català com “en viu”, tant com<br />
“carnal”, resumeix el contingut de l'espectacle al que dóna títol. Sobre<br />
l'escenari, en viu, estan els músics Rafa Rueda i Jaime Nieto, al costat de<br />
l'escriptor Edorta Jiménez que presenta en carn i os al seu heterònim Omar<br />
Nabarro. Al fons de l'escenari, sobre una pantalla, es projecten les imatges<br />
creades per Joseba Barrenetxea, donant alè visual a una trobada de dos<br />
móns.<br />
Rafa Rueda i Edorta Jiménez van deixar a la memòria una sèrie de concerts en homenatge al poeta<br />
Lauaxeta, treball que va quedar refectit en el discEhungarrenean hamaika. A partir d'aquell treball en comú<br />
els dos creadors han seguit col·laborant en diversos moments, fns a arribar a aquest espectacle,<br />
Haragizkoa, en el qual han tractat d'unir els seus móns a través d'un mar de sensacions. En aquest mar, la<br />
presència de Jaime Nieto aporta el color i el salnitre del músic especialment sensible que és. Al costat de<br />
Joseba Barrenetxea, han creat un espectacle global i autònom, nou, que va més enllà de la combinació de<br />
música i poemes ben cantats o recitats.<br />
Ikuskizun osoa eta trinkoa, musika eta hitza zuzenean eta bat egiten dituena, hauxe da funtsean Haragizkoa<br />
izenekoa. Hitz bakarra, haragizkoa, eta mundu oso bat. Taula gainean musikari bi, Rafa Rueda eta Jaime<br />
Nieto, Omar Nabarro poeta eta Edorta Jimenez idazlearekin. Eta itzal moduan, Joseba Barrenetxea,<br />
ikuskizunerako sortu dituen irudi eta bideokin. Hain zuzen ere, Omar Nabarroren izenaren atzean dagoen<br />
haragizkoaren mundua da Haragizkoa ikuskizunaren ardatzetako bat. Haren olerki erotikoak, maitasunezkoak,<br />
aldarrikapenezkoak, orotarikoak. Olerkariak hogei urteko isilaldia urratuz, publikoaren aurrera etorri nahi izan<br />
du.<br />
Rafa Ruedak eta Edorta Jimenezek batera lan egin dute lehenago ere, hala nola, Lauaxetaren omenezko<br />
zuzeneko emanaldietan. Ehungarrenean hamaika izena izan zuen ikuskizun hark zaleen oroimenean bizirik<br />
segitzen du, bakan eta ez-ohiko bezain arraskatsua izan baitzen. Rafa Rueda musikaren eta produkzioaren<br />
arloan eta Edorta Jimenez gidoian eta zuzendaritzan, bientzat urratsa izan zen. Oraingoan, bada,<br />
Lauaxetaren inguruan bildu zituen sentiberatasun bi haiek beste urrats bat egin dute.<br />
Edorta Jimenezen eskutik, Rafa Ruedaren musikaz lagundurik etorri ere. Musikaria baita ikuskizunaren<br />
bigarren ardatza. Rafa Ruedak Omar Nabarroren olerki zenbaiti musika ipini die Haragizkoa ikuskizunerako,<br />
eta kantuak sortu. Kantuok grabatu gabekoak direla esan behar da. Horiez gainera, Rafa Ruedaren beraren<br />
beste kantu diskoetan grabatu eta ezagun batzuk tartekatzen dira, baita ere Omar Nabarrok berak<br />
irakurritako olerkiak eta Edorta Jimenezen hitzak. Hitzok Omar Nabarro itzalaren haragizko izaera azaldu nahi<br />
dute. Baita era Rafa Rueda haragizkoena, publikoaren hatsari hats emanez. Ikuskizuna ez da ohiko kantu eta<br />
olerkien txandaketa hutsa, ostera. Mundu biren bat egitea da, Omar Nabarroren eta Rafa Ruedaren<br />
munduena, hitzarena eta musikarena. Biak uztarturik eszenatokia emozioen itsaso bakar bihurtzea da asmoa.<br />
Itsaso hori emateko ahaleginean Jaime Nieto musikariak tresna ezberdinekin dihardu, haize eta kresal.<br />
Emozioen itsaso horretan zurezko islatxo bat dago, taula gaineko elementu eszeniko bakarra dena:<br />
arrantzaleen antzinako kutxa berezia, arkibea.
10 | dj | 20h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Cramond Island | Irkus Zeberio | Presentació de còmic | Gratuït<br />
[cas]<br />
Cramond Island és el primer lliurament de la història de Jean Baptiste Baigorri,<br />
creat pel virtuós autor basc Irkus M Zeberio.<br />
Presentació de Jean Baptiste Baigorri: poeta, lluitador per la llibertat i superheroi<br />
existencial. En el primer lliurament de les èpiques i absurdes aventures de Jean<br />
Baptiste, el bard de barba gegantesca es veu embolicat en un món d'intrigues<br />
clandestines, enrolat per un grup d'activistes anticapitalistes, que conspiren per<br />
deslligar una revolució. El seu objectiu: omplir els caixers automàtics d'Escòcia<br />
amb poesia marxista-anarco-pagana!<br />
En aquesta primera aventura d'una sèrie que portarà el nostre heroi per diferents nacions, móns i<br />
dimensions, trobem un elenc meravellós i trastornat d'amics i enemics, incloent-hi un matón amb cap de<br />
falcó, un monstruós guardaespatlles de cap reduït, un psíquic dement, una membre de la resistència<br />
sortida d'una peli de Russ Meyer, i fns a la més estranya versió de Karl Marx, que mai haguem vist.<br />
Irkus M. Zeberio va néixer a Donostia i va venir a <strong>Barcelona</strong> fa 9 anys. Il·lustrador i artista de còmics,<br />
conspira per a un nou ordre. No és un humanoide reptilià.<br />
Cramond Island Jean Baptiste Baigorri-ren historiaren lehen alea da, Irkus M. Zeberio egile bertutetsuak<br />
sortutakoa.<br />
Jean Baptiste Baigorri olerkaria, askatasunaren aldeko borrokalaria eta superheroi existentziala da. Jean<br />
Baptisten abentura epiko eta zentzugabeen lehen ale honetan, bizar erraldoiko bardoa intriga klandestinoko<br />
mundu batean ikusi ahalko dugu, ekintzaile anti-kapitalistako talde batean sartua iraultza sortzeko<br />
konspiratzen. Bere helburua: Eskoziako kutxazain automatikoak poesia marxista-anarco-paganoaz betetzea!<br />
Gure heroia nazio, mundu eta dimentsio desberdinetatik eramango duen seriearen lehen abentura honetan,<br />
lagun eta etsai zoro zerrenda zoragarribat aurkituko dugu: hasi buru txikiko bizkartzain batekin, zoro psikiko<br />
bat, Russ Meyer-en pelikula batetik irtendako erresistentzia partaide bat, belatz-burudun handiputza, eta<br />
bukatu sekula ikusi duzun Karl Marx-en bertsio arraroenarekin.<br />
Irkus M. Zeberio Donostian jaio zen, eta Bartzelonara duela 9 urte etorri zen. Ilustratzaile eta komiki artista<br />
honek, orden berri baten alde konspiratzen du. Ez da humanoide narrasti bat.
12 | ds | 21h | <strong>Euskal</strong> <strong>Etxea</strong> | Bertso afaria | Sopar amb bertsolaris | Igor Elorza eta Agin Rezola<br />
(gaijartzaile Jone Uria) | 15 € (socis 12€) | Cal comprar el tiquet amb antelació<br />
Sopar amenitzat pel bon saber dels bertsolaris, que s’encarregaran<br />
d’apropar-nos l’art literari i oral més emblemàtic d’<strong>Euskal</strong> Herria. Ens<br />
acompanyaran els bertsolaris Igor Elorza i Agin Rezola, i els temes els<br />
posarà Jone Uria.<br />
Igor Elortza Aranoa (Durango, Bizkaia, 1975) es va llicenciar a Enginyeria Topogràfca però viu de la<br />
creació i del bertsolarisme. Un dels creadors d’experiències creatives com el “bertso-trama”, també escriu<br />
articles d’opinió a la premsa i ha editat obres de literatura. Ha participat en diversos projectes musicals com<br />
7 eskale o Gu ta gutarrak.<br />
Agin Rezola (Astigarraga 1985). Guanyador de diversos premis en el món del bertsolarisme. És també<br />
periodista a Info7 i acaba de guanyar el Premi Argia en l’àmbit radiofònic.<br />
Bertsolariez lagunduriko afaria, <strong>Euskal</strong> Herriko literatur eta ahozko tradizio esanguratsuenetako batera<br />
hurbilduko gaituztenak. Igor Elorza eta Agin Rezola izango ditugu gurean, eta gaijartzaile modura Jone Uria<br />
edukiko dugu.<br />
Igor Elortza Aranoa (Durango, 1975) Ingenieritza Topografikoan lizentziatu zen baina sormenetik eta<br />
bertsolaritzatik bizi da. “Bertso-trama” moduko ekimen berritzaileen sortzaileetako bat da, prentsan iritzi<br />
artikuluak ere idazten dituelarik eta literatur lanak ere argitatu dituelarik. “7 eskale” edo “Gora gu ta gutarrak”<br />
moduko proiektu musikaletan parte hartu du.<br />
Agin Rezola (Astigarraga 1985). Bertsolaritza alorrean hainbat sari irabazi ditu. Kazetaria da Info7 irratian,<br />
eta irrati alorrean Argia Saria irabazi berri du.
CONCURSOS ----------------------------------------------------------------------<br />
Microconte i conte col·lectiu a través de twitter:<br />
* amb els hashtags: #mikroipuina #mikroconte #ipuintzarra #megaconte<br />
Durant tot el Literaldia'12 es desenvoluparà un conte col·lectiu fent servir la plataforma Twitter. Hi podrà<br />
participar tothom qui ho vulgui i es construiran dues històries: una en català (#megaconte) i una altra en<br />
euskera (#ipuintzarra).<br />
De la mateixa manera, també engeguem des del Literaldia un concurs de microcontes que anirem recollint<br />
via Twitter. Les normes, les mateixes de la plataforma: es disposa de 140 caràcters per a sorprendre, per a<br />
emocionar, per a explicar-nos un conte... En català (#mikroconte) i en euskera (#mikroipuina).<br />
(Més informació i premis fent servir els hashtags corresponents)<br />
Literatura jaialdi osoan zehar ipuin kolektibo bat garatzen joango da, Twitter erabiliz. Ipuin kolektibo honetan<br />
nahi duen edonork parte hartu ahal izango du eta bi ipuin sortuko dira, bata katalanez (#megaconte) eta<br />
bestea euskaraz (#ipuintzarra).<br />
Era berean, Literaldiaren barnean mikroipuin lehiaketa bat ere martxan jarriko dugu, Twitter bidez hau ere.<br />
Arauak, twitter berak ezartzen dituenak: 140 karaktere dituzu harritzekom hunkitzeko, ipuin bat azaltzeko...<br />
Katalanez (#mikroconte) eta euskaraz (#mikroipuina).<br />
(Informazio gehiago hashtag-ak erabiliz)<br />
EXPOSICIONS ---------------------------------------------------------------------<br />
10 d’abril – 21 d’abril: Isabel Monfort i Manoli Tapias, oli i acrílic sobre llenç (La naturaleza viva)<br />
23 d’abril – 5 de maig: Eider Elizegi, fotografa (El hilo gris)
Col·laboradors i/o patrocinadors Literaldia'12