L - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

agricoles.org

L - Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

No. 4 • Juliol 2000

Any 2000.

Any de

nous projectes


L’aigua

i l’agricultura:

ús, consum

i abús


Agricultura

i Medi

Ambient


L’enjardinament

sobre

cobertes


Aspectes

de la Llei 3/98

que tenen més

incidència

en el nostre

treball professional

REVISTA

del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya


3

4

7

8

11

13

17

22

23

28

32

34

SUMARI

Editorial

L’aigua i l’agricultura:

ús, consum o abús

Elecció del President

del Col·legi

Conveni de col·laboració

entre el DARP

i el Col·legi

Agricultura i

Medi Ambient

Munitec Informa

Acte de cloenda del 50è

aniversari del Col·legi

Oficial d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Pèrits

Agrícoles de Catalunya

El sector de l’Oli d’Oliva

al Baix Ebre i Montsià

Activitats col·legials

a les demarcacions

L’enjardinament sobre

cobertes

Aspectes de la llei

de la intervenció

integral de

l’Administració

Ambiental

La tasca de l’enginyer

tècnic agrícola davant

el «Foc Bacterià»

Editorial. Any 2000,

any de nous projectes

L

’any 2000 és per a molts companys un any significatiu, i més d’un

s’havia fet la reflexió de en quina situació ens trobaríem en aquesta data.

Aquesta reflexió també se l’havia fet el nostre Col·legi, un any després

dels cinquanta anys de la seva creació, i afortunadament s’han posat en marxa

i desenvolupat els nous estatuts col·legials.

És també per tots plegats un any en què hem d’endegar nous projectes,

promoure noves formes de treballar, i nous llocs de treball, així com estar a

l’aguait de nous valors i noves sensibilitats socials, que de segur marcaran el

futur del Col·legi.

Fa uns anys tot era agricultura productiva, ara aquesta no s’entén si no va

acompanyada de la qualitat, el respecte al medi ambient, i a la sostenibilitat.

Si a les administracions i a la societat fins ara tan sols els preocupava l’ordenació

urbana, ara, amb altres valors, tot apunta a l’ordenació global del territori.

Des de fa molts anys, les produccions agropecuàries i les seves activitats

complementàries ocupaven un 80 % dels llocs de treball dels enginyers tècnics

agrícoles. Ara hi ha nous jaciments de col·locació, com són les agroindústries,

la jardineria i el paisatgisme, les mesures agroambientals, la seguretat, higiene

i prevenció dels riscs laborals... I són aquests els que estan ocupant les noves

generacions d’enginyers tècnics, i fins i tot alguns companys amb certs anys

de treball.

Companys, el Col·legi necessita l’ajut de tot el col·lectiu, i tots plegats

necessitem la posada en marxa de noves accions, com poden ser la informàtica,

la telemàtica i la comunicació aplicada als nostres coneixements. I, per

descomptat, trametre’ls a la societat que ens envolta.

Tot va molt de pressa. Si reflexionem, fem un bon treball professional, i ens

adaptem al futur. Crec que sabrem mantenir i incrementar la nostra presència

en la societat civil, i farem una molt bona aportació al desenvolupament

agropecuari i rural de Catalunya.

Que l’any 2000 sigui l’any d’una nova enginyeria agrícola, ben arrelada en

un passat eficaç i actiu.

David Coll i Batllori

President

Revista del Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya

Travessera de Dalt, 11-13, entresol 3a. i 4a. - 08024 Barcelona

Telèfon: 93 217 97 53 - Fax: 93 237 81 33

Director de la Revista: David Coll. Sots-director: Joan Gamundi

Fotomecànica i impressió: CEVAGRAF, SCCL

Dipòsit Legal: B-3111-97

Foto portada: Daniel Pagès i Raventós rebent el guardó.

3


4

LA NECESSITAT D’AIGUA A

L’AGRICULTURA

La típica frase de que l’home està

fet un 70% en pes d’aigua, i d’aquí la

importància de beure líquid per a no

deshidratar-se, en el cas de l’agricultura

no és menys certa. Les plantes

necessiten aigua pel funcionament

correcte de la seva fisiologia, i es tracta

majoritàriament d’un aigua que

passa pels seus conductes vitals des de

les arrels a les fulles moguda per la

transpiració, el que facilita l’absorció

dels nutrients del sòl i permet a les

plantes realitzar la fotosíntesi.

Així doncs, les plantes transformen

l’aigua que és en estat líquid en el sòl

a l’estat gasós en l’aire, amb el que

contribueixen al cicle hidrològic en la

formació de boires i núvols, tan necessaris

per a que en un altre punt del

cicle l’home pugui desviar aigua per

a usos domèstics i industrials.

La gestió de l’aigua és molt important i s’ha de

fer molt acuradament (Foto: S. Canela)

L’aigua i l’agricultura:

ús, consum o abús

Susana Martínez Contreras

Enginyer Tècnic Agrícola • Barcelona

L’ús agrícola i de regadiu, tot i que

és considerat un ús consuntiu, no ho

és al cent per cent, sinó que retorna

al cicle hidrològic part de l’aigua consumida:

en forma de vapor d’aigua a

través de l’evapotranspiració, aigua

que no s’infiltra a l’escorrentia superficial

i també recarrega els aqüífers a

través de la infiltració profunda.

Ara bé, això no vol dir que no es

pugui millorar la gestió actual de l’aigua

de reg al nostre país. Fem una

ullada per saber quina és la situació a

Espanya.

ESPANYA, UN PAÍS AGRÍCOLA

I ESCÀS EN AIGUA

A Espanya, un 80% de l’aigua utilitzada

en usos consuntius és per a ús

agrícola. La resta, un 15% és per a usos

urbans i un 5% per a usos industrials.

Aquest percentatge és força alt, de fet

som el tercer país després d’Estats

Units i Canadà en utilització d’aigua

per a reg. I estem a la llista dels 20

països del planeta que posseixen

més conreus de regadiu: quasi una

cinquena part dels terrenys agrícoles

són de regadiu. Aquestes xifres

volen dir que, evidentment, els nostres

regadius són importants en

producció, però també poden indicar

que la nostra eficiència en l’ús

de l’aigua no és la mateixa que tenen

a Israel, per exemple.

Espanya no és un país especialment

humit, sobre tot la vessant

mediterrània, que és on es

superposa una agricultura intensiva

de regadiu amb uns recursos

escassos d’aigua, i on l’aigua per a

usos domèstics en el turisme i els usos

agrícoles entren en competència.

El tipus de regadiu que trobem al

nostre país és bàsicament de superfície,

el què accentua el malversament

d’aigua. També els sistemes de distribució

són poc eficients, amb moltes

pèrdues. A més, quan s’afavoreix la

infiltració de l’aigua de reg aplicada,

també s’augmenta la contaminació

difusa provocada als aqüífers pels fertilitzants

i plaguicides. Tot plegat, la

nostra gestió de l’aigua de reg no s’hi

diu amb les nostres possibilitats reals

de disposar-ne d’aigua.

L’stress que provoca aquest desequilibri

necessita de la posada en marxa

de sistemes més eficients, que aprofitin

al màxim l’aigua disponible. Veiem-ne

què podem fer per fer front al

problema de l’aigua escassa.

IDEES EN EL TINTER

Segons Oriol Comas, enginyer

agrícola i expresident del Col·legi Oficial

d’Enginyers Tècnics Agrícoles i

Pèrits Agrícoles de Catalunya, és molt

important el reg, doncs si a les plantes

se’ls hi escatima aigua, gasten

energia en buscar-la i pot disminuir la

producció.

En opinió de Roger Lloret, consultor

ambiental, els regadius s’emporten

un 80% del total de l’aigua gastada a

Espanya perquè són decimonònics,

obsolets, ja que en gran part es realitzen

a manta.

Francisco Iranzo, Enginyer Agrònom,

és de l’opinió que existeix un


Els canvis de sistemes de reg cap a altres localitzats, milloren

l’eficàcia de l’aigua. (Foto: A. Casas)

malversament de l’aigua en els regadius,

tant en captació, en transport,

com en aplicació parcel·lària. I que

sobre tot en això existeix una diferència

de gestió en les comunitats de regants.

En aquest sentit Oriol Comas

pensa que ni totes les comunitats de

regants paguen igual per l’aigua –la

majoria paguen per Ha regada– ni

totes tenen assegurada l’aigua disponible.

Segons Iranzo una solució al problema

passaria en part per invertir en

impermeabilització de les conduccions

i en millorar els sistemes de regadiu,

substituïnt els sistemes de gravetat per

sistemes més eficients. I també en

privatitzar l’aigua i en pagar per la

quantitat d’aigua que s’utilitza i no per

la superfície que

rega, doncs això

darrer no incentiva

l’estalvi.

En l’aspecte de

la privatització, Roger

Lloret aposta

pel mercat de l’aigua,

doncs així

l’agricultor podria

vendre l’aigua que

li sobrés i disposar

d’uns diners que

els podria utilitzar

per finançar el seu

propi sistema de

reg que estalviés

l’aigua que després vendrien en el

mercat de l’aigua.

També segons Lloret, s’hauria de

potenciar la reutilització de les aigües

residuals regenerades en zones agrícoles

i zones urbanes com els parcs

públics, el que possibilitaria estalviar

aigua potable per als usos domèstics.

Segons Iranzo, el futur del Sud i del

Llevant és convertir-se en la Califòrnia

del Sud d’Europa, però cal que la gestió

de l’aigua sigui correcta. Segons la

seva opinió, el regadiu cal destinar-lo

a productes de mercat amb molt valor

afegit, que permetin crear una indústria

de primera i segona transformació

associada, com són les fruites i

hortalisses.

MESURES D’ESTALVI

D’AIGUA EN AGRICULTURA

L’eficiència dels sistemes de reg no

només depenen de factors tècnics,

sinó també d’aspectes organitzatius i

de gestió. Per tant, l’adopció de modernes

tecnologies de reg, i en general

la recerca d’una major eficiència

tècnica estan condicionats pel marc

d’incentius existent (Blocs de comunicació

ambiental, Gestió integral de l’aigua).

També és important que la informació

tècnica disponible sobre les

diferents zones regables –dades climàtiques

i d’evapotranspiració, per exemple-

estigui disponible pels usuaris del

reg i els seus gestors –les comunitats

de regants-.

En aquest sentit cal citar l’experiència

del Departament d’Agricultura, Ramaderia

i Pesca de la Generalitat de

Catalunya, qui, a través del site web del

Departament (http://www.gencat.es/

darp) proporciona les dades de

l’evapotranspiració de referència (Et o ) i

de la precipitació de diferents estacions

climàtiques d’arreu de Catalunya de la

Xarxa Agrometeorològica de Catalunya

(XAC). Amb aquestes dades actualitzades

i a través d’un programari que es

pot sol·licitar al Servei d’Agricultura

anomenat PAC REG es pot transformar

aquestes dades en les necessitats de

reg, que depenen a més de les característiques

del sòl, i de l’aigua i el siste-

5


6

ma concret de reg. Amb tot això es

poden fer els càlculs programació de

reg a nivell de parcel·la. Es tracta d’una

experiència que pot ajudar a gestionar

de forma més eficient el reg a

Catalunya.

D’una forma encara més concreta i

traslladat a nivell de parcel·la es pot

citar la investigació desenvolupada per

l’Institut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries per l’aplicació dels

sensors hídrics a la gestió eficient del

reg. S’ha estudiat l’aplicació a fruiters

de sensors instal·lats a la tija i que

mesuren les variacions micromètriques

del tronc. També s’utilitzen sensors

d’humitat en el sòl. Aquests sensors

poden estar connectats a un ordinador

que avisa al programador de reg si s’ha

d’augmentar la freqüència o la intensitat

del reg. També pot conèixer-se a

distància, via tecnologia GSM, l’estat

hídric de les plantes. Aquest sistema,

alimentat per energia solar, permet estalviar

prop d’un 30% d’aigua.

El canvi de sistemes de reg cap a

sistemes localitzats (microaspersió, per

goteig i per exudació) millora molt

l’eficiència del reg aplicat.

Cal pensar en diferents mesures, tal

com ens proposa Santi Soto, professor

i consultor d’agricultura ecològica, en

diferents pràctiques que poden ajudar

a estalviar aigua:

• Sembra de varietats o espècies

resistents a la sequera.

• Afavoriment de l’arrelament profund,

A través del passi de

subsolador, la planta arrela profundament,

amb el que necessita

menys aigua.

• Acolxat o “mulching”. En els sistemes

convencionals amb plàstic

i en els sistemes ecològics amb

palla, herba tallada, restes de

poda o pedres. Això evita l’evaporació

del sòl i evita en bona mesura

l’aparició d’herbes adventícies

que competeixen per l’aigua.

• Augment constant de l’humus

del terra, amb l’aplicació d’esme-

nes orgàniques, doncs s’aconsegueix

un major poder de retenció

d’aigua per part del sòl.

• Implantació de tanques vegetals,

per tal d’evitar els vents que augmenten

l’evapotranspiració.

• En el conreu per terrasses s’evita

l’erosió i per tant no es produeix

tanta escorrentia.

Tal com plantejava Roger Lloret a

“Les idees al tinter”, una possible solució

per aconseguir estalviar aigua seria

el mercat de l’aigua. De fet, la reforma

de la Llei d’Aigües de 1985 elaborada

al desembre de 1999 contempla

la possibilitat de transmissió de

drets concessionals a canvi d’una compensació

econòmica acordada entre

les parts. La transmissió tindrà un caràcter

temporal i ha de respectar la

prelació d’usos establerts a la Llei (1-

Urbans, 2-Agrícoles, 3-Industrials i 4-

Altres), el que significa que només es

pot cedir aigua a un altre titular de

drets d’igual o

major rang segons

l’ordre de

preferència legal.

Una questió

que es planteja

com a línia d’actuació

per a la

consecució d’una

gestió integral de

l’aigua (Blocs de

comunicació ambiental,

Gestió integral

de l’aigua)

és el fet de potenciar

el paper de

les comunitats de

regants com autèntics

gestors del

recurs i no com a

simples captadors

i distribuïdors. Es

proposa que s’estableixi

una normativa

rigorosa i

exigible respecte

a la gestió tècnica

i econòmica d’aquestes corporacions.

També Paco Iranzo, l’Enginyer Agrònom

citat abans, aposta per una capacitació

tècnica de les comunitats de

regants i els usuaris.

EL FUTUR SERÀ ESTALVIADOR

O NO SERÀ

Com hem vist, l’estalvi d’aigua no

és una utopia. Es pot aconseguir molt,

tant des del pagès i l’enginyer agrícola

com des de les comunitats de regants,

passant per l’Administració, que

disposa d’eines per afavorir aquest estalvi.

Tots plegats ens hem de conscienciar

que l’estalvi és possible i que

cal treballar per anar millorant els

nostres regadius. La sostenibilitat en

l’ús de l’aigua passa per millorar en

aquests aspectes sense posar en perill

una activitat econòmicament i estratègicament

important: els regadius.


Elecció del President del Col·legi

E

l dia 2 de març es va procedir

a l’elecció per a president del

Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Perits Agrícoles de

Catalunya. S’havien presentat dues candidatures,

la del Sr. Xavier Barjau i

Eldracher, i la del Sr. David Coll i Batllori.

La mesa electoral estava integrada pels

membres de la Junta, sota la presidència

en funcions del company Josep Cots

Reguant. Durant 15 minuts cada candidat

va exposar el seu programa.

El candidat David Coll.

Propostes dels candidats

El company David Coll va fer les seves

propostes centrades en: Complir els

nous Estatuts, descentralitzant l’administració

del Col·legi. Millorar els serveis que

el Col·legi dóna als col·legiats. Potenciar

IV Congrés de l’ICEA

E

ls dies 20 i 21 d’octubre tindrà

lloc, a la Facultat d’Enologia

de la Universitat Rovira i

Virgili de Tarragona, el IV Congrés de

la Institució Catalana d’Estudis Agraris

-ICEA-, que presideix el nostre company

Joan Pere Vilà-Ors. El Congrés

versarà sobre «Les noves tecnologies

en l’àmbit agrari», i es divideix en

quatre àrees bàsiques, que són: Informàtica

i telecomunicacions en el sector

agrari, genètica i biotecnologia,

enginyeria mecànica, electrònica i

la nostra incidència en el camp de les

agro-indústries. Continuar amb les NTJ i

potenciar el paisatgisme. Continuar ajudant

als companys funcionaris en la seva

lluita per tal que fins el nivell 26 puguin

accedir als grups A i B. Lluitar per la millora

de les ADV. Procurar que els ETA

estiguin presents en la recomanació dels

fitosanitaris. Fer patent la presència del

Col·legi a la Universitat en l’adaptació a

les directives de la UE. Procurar que el reglament

de la Llei de l’Edificació millori

la situació de l’enginyer tècnic agrícola.

El company Joan Oró agraeix la seva

presentació.

El company Xavier Barjau va fer la

seva proposta en aquests punts: Representar

la professió. Cercar més feines i

tasques per als col·legiats. Pressionar els

consells comarcals, ajuntaments, Diputació

i Generalitat per que siguin els

enginyers tècnics agrícoles els qui treballin

en la solució dels problemes agraris.

Fer dues visites al mes a cadascuna de

les demarcacions. Millorar els locals i

cercar places per poder aparcar. Ofertar

el nostre treball a l’Administració. Agafar

les bones idees que tingui cadascú i

aprofitar-les. I, per últim, procurar que

els ETA facin menys paperassa i resolguin

millor els problemes tècnics del camp.

robòtica, agricultura sostenible i medi

ambient, i transferència i ús de noves

tecnologies. Els companys Jordi Peix i

Eduard Bes coordinaran dues de les

àrees bàsiques, tot figurant també

amb la comissió organitzadora al

Comité Científic i a la Comissió Local.

Hi ha previstes 46 comunicacions,

moltes de les quals seran dels enginyers

tècnics agrícoles. El congrés és

un punt de trobada dels professionals

del món agrari, tant de Catalunya com

de llocs que parlen la nostra llengua,

El candidat Xavier Barjau.

El company Joan Oró va agrair la

seva presentació.

Elecció

Després d’una deliberació, tots els

companys de les demarcacions donen el

seu vot al candidat David Coll i Batllori,

qui pren possessió del càrrec i proposa

com a secretari de la Junta, al company

Maurici de Sivatte i Algueró, i com a

tresorer al company Josep Mª Escursell i

Massagué. La Junta accepta i nomenen

els càrrecs proposats.

Presentació del Congrés a Tarragona, amb el

president de l’ICEA, Joan Pere Vilà-Ors,

informant als mitjans de comunicació.

(Foto: J. Gamundi)

com Andorra, Balears, País Valencià, el

Rosselló, etc. Si esteu interessats en

assistir-hi, podeu sol·licitar més informació

a l’ICEA, telèfon 93 270 16 51,

i 93 270 16 20.

7


8

Visita al Conseller d’Agricultura,

Ramaderia i Pesca

L

a Junta va visitar al nou conseller

d’Agricultura, Ramaderia i

Pesca, senyor Josep

Grau, a la fi d’explicar-li

diverses qüestions. Primerament

se li van explicar les funcions i

estructura del Col·legi i les seves

demarcacions, així com les tasques

que realitzen els enginyers

tècnics agrícoles. Es va remarcar

que aquest treball ha estat des

d’antuvi peça fonamental per al

desenvolupament rural i agrari

del nostre país, i per a la defensa

del medi ambient. Al conse-

ller també se li va exposar la pro-

blemàtica de nivells i places a les que

el Col·legi desitja tingui accés tot el

El conseller d’Agricultura, Sr. Josep Grau, i el secretari general

del DARP, Sr. Germà Gordó (Foto: O.P.)

nostre col·lectiu. Es va fer una reflexió

sobre la importància de les ADV i la necessitat

de potenciar-les, tot donant-les

un nou impuls. Es va

ofertar tota la col·laboració possible

i, en aquest sentit, el conseller

va estat molt receptiu,

donant la resposta de que cada

any es reuniria dues vegades

amb membres de la Junta, a la

fi de tractar amb actualitat tots

els temes que se li van exposar.

El conseller en tot moment

va expressar el seu desig de

col·laborar activament amb el

Col·legi.

Conveni de col·laboració en matèries de formació

entre el DARP i el Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles de Catalunya

A

l desembre del 1999, el

Col·legi va signar un conveni

de col·laboració amb el Departament

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,

en matèria de formació per als

col·legiats. D’una banda, els col·legiats

podran assistir a cursos i jornades adients

que programa el DARP en el seu

Centre de Formació i Estudis

Agrorurals. També es podran organitzar

activitats formatives conjuntes entre

el Col·legi i el DARP, en temes que

siguin d’interès per les dues parts. En

aquest cas, els cursos o jornades es

farien a les seus del Col·legi, sigui a les

demarcacions territorials o bé a la seu

central. El Col·legi en aquest cas pot

proposar els cursos o les jornades.

El pla de formació del personal del

Departament d’Agricultura, Ramaderia

i Pesca el desenvolupa el Centre de

Formació i Estudis Agrorurals del DARP

a Reus, a Mas Sedó. Per aquest any

2000 el Centre té programats 118

cursos, distribuïts en 7 àrees. D’aquestes,

les de més possible accés per part

dels col·legiats són la de Produccions

Agrícoles i Ramaderes, amb 30 cursos,

així com Economia de l’Empresa Agrària

i la Política Agrària Comunitària,

amb 13 cursos, i altres activitats informatives,

que tindran 11 cursos.

El pla de formació del DARP el

podeu trobar a la seu del Col·legi, o

El president David Coll signa el conveni amb

l’ex secretari del DARP, Lluís Vázquez, i el

director del CFEA, Eduard Bes

bé a les demarcacions territorials, lloc

on es pot consultar i sol·licitar l’assistència.


El pressupost del Departament

d’Agricultura per al 2000 creix un 12%

El pressupost per a l’any 2000 del

Departament d’Agricultura, Ramaderia i

Pesca (DARP) ascendeix a 22.681 milions

de pessetes, un 12% més que el de l’any

1999, que va ser de 20.541 milions de pessetes

(adaptat al decret 297/99, de Reorganització

Administrativa de la Generalitat).

D’aquesta manera, el pressupost del

DARP creix un 50% més que la mitjana

dels pressupostos de la Generalitat

(8,6%).

A banda d’aquest augment del 12%,

destinat a fomentar l’economia productiva

agrària, la principal característica del

nou pressupost és que permetrà l’aplicació

del Programa de Desenvolupament

Rural (PDR), que suposarà una inversió de

155.000 milions de pessetes en els propers

set anys a Catalunya.

El PDR és un instrument de planificació

que recull la programació del conjunt

de les actuacions que s’han de dur a terme

a Catalunya en matèria de desenvolupament

rural al llarg del període 2000-

2006, com a conseqüència de l’aplicació

de les previsions de l’Agenda 2000 en

l’àmbit de l’agricultura i el medi rural.

Del 56.407 milions que l’Administració

catalana ha d’invertir en el PDR en els

propers set anys (la resta de diners

els posen la Unió Europa i

l’Administració general de l’Estat),

el DARP gastarà aquest any

2000 un total de 5.667 milions de

pessetes, destinats bàsicament al

desenvolupament de l’agricultura

i el món rural de Catalunya i a

augmentar la competitivitat i

modernització del camp català. El

44% de l’import de les actuacions

del DARP durant l’any 2000 estan

destinades al PDR.

Entre les partides més importants

dedicades al PDR durant

aquest any 2000 destaquen les

que fan referència al foment dels

regadius (1.974 milions de pesse-

PUBLIREPORTATGE

Un 44% de les actuacions de la conselleria estan destinades

al Programa de Desenvolupament Rural

tes) i a la modernització d’empreses (941

milions).

Altres aspectes destacables de l’aplicació

del PDR durant l’any 2000 són els següents:

foment de la industrialització agrària

(362 milions), mesures agroambientals

(355 milions), obres de concentració

parcel.lària (278 milions), convenis i serveis

bàsics per a la població rural (269 milions)

i ajuts de desenvolupament rural integral

(233 milions).

Pesca i cooperatives

Juntament amb el PDR, un altre dels capítols

més importants del nou pressupost

del DARP és el destinat al programa Instrument

de Finançament d’Orientació Pesquera

(IFOP), un programa europeu que abasta

el període 2000-2006 i que es cofinançat

entre l’Administració catalana, l’Administració

general de l’Estat i la Unió Europea,

com passa amb el PDR. Per a l’IFOP es destinen

durant l’any 2000 un total de 500

milions de pessetes. D’aquests milions, la

major part tenen com a objectiu la millora

estructural del sector pesquer, amb mesures

com la modernització de la flota.

Un altre punt important del pressupost

del DARP és el que fa referència al Pla de

El programa de desenvolupament rural en el període 2000-2006,

suposarà una inversió de 155.000 milions de pessetes (Foto: J. Casas)

Reestructuració de Cooperatives, destinat

a la modernització i a la millora de la

competitivitat de les cooperatives catalanes.

Aquest any 2000 es tanca aquest pla,

i en principi hi estaven destinats 400 milions

de pessetes, però el DARP ha fet un

esforç pressupostari i ha arribat als 1.000

milions.

D’altra banda, 161 milions de pessetes

es gastaran en grups locals de la iniciativa

Leader II, iniciativa comunitària de desenvolupament

rural que té cofinançament

europeu i estatal, a més de l’autonòmic, i

que es va iniciar l’any 1994.

Quant a investigació i desenvolupament,

i d’acord amb el contracte programa

entre la Generalitat i l’Institut de Recerca

i Tecnologia Agroalimentàries

(IRTA), en el pressupost del DARP hi ha

una partida de 1.100 milions de pessetes

per al funcionament de l’IRTA, per tal

d’impulsar la recerca i la innovació tecnològica

dins l’àmbit agroalimentari i

facilitar la transferència dels avenços científics,

cercant la coordinació i la

col.laboració amb el sector públic i privat

en aquestes matèries.

A més d’això, l’empresa pública IRTA

rebrà també 141 milions de pessetes per a

la gestió que realitza del Centre

Nacional d’Aqüicultura des del

mes de juny de 1999. Aquest

centre depèn de la Direcció General

de Pesca i Afers Marítims,

però té traspassada la gestió a

l’IRTA.

Finalment, s’han d’esmentar

també dins el pressupost els 200

milions destinats a la lluita contra

les plagues vegetals (principalment

foc bacterià i processionària

del pi) i els 467 milions

per al sanejament i reposició de

l’oví i per al sanejament del

boví. La reposició de l’oví respon

al compromís del DARP d’ampliar

aquests ajuts.

9


10

L

a preocupació per la protecció

del medi ambient i la conservació

de l’entorn natural en la

Política Agrària Comunitària (PAC) va

començar a ser important amb la

modificació del Reglament relatiu a la

millora de les eficàcies agràries realitzat

l’any 1987. Va ser llavors quan es

va incorporar per primera vegada la

noció de “zona sensible” des del punt

de vista de la protecció del medi ambient

i dels recursos naturals. Es va

autoritzar els Estats membres per que

introduïssin règims d’ajuts que incitessin

als agricultors a arbitrar o mantenir

pràctiques de producció agrària

compatibles amb la conservació i la

protecció del medi ambient, els recursos

naturals i el paisatge.

A nivell dels països de la Unió Europea

aquestes mesures es van anar

aplicant d’una manera molt irregular

no essent fins a partir de la reforma de

la PAC de 1992, i dins de les anomenades

mesures d’acompanyament -

mitjançant la qual es va aprovar el

Reglament de mesures agroambientals-

quan Espanya va començar a

posar en marxa d’una manera seriosa

aquests instruments. S’intentava

doncs, per primera vegada, integrar la

política ambiental en un reglament de

la PAC assumint allò que establia l’article

130R del Tractat de la Unió Europea

que diu: “les exigències en matèria

de protecció del medi ambient han

de ser integrades en la definició i posada

en marxa de les altres polítiques

de la Comunitat”.

El Reglament de mesures agroambientals

tenia com a un dels principis

fonamentals reconèixer l’interès

públic de la funció de l’agricultor en

la gestió de l’espai natural i del paisatge

així com en la protecció del medi

ambient i els recursos naturals tot ajudant-los

econòmicament a l’objecte

Agricultura i Medi Ambient

Carlos Miranda Estrampes

Enginyer Tècnic Agrícola

de reduir la contaminació, gestionar

l’espai i els recursos d’una manera

sostenible i millorar la formació i la

informació.

L’aplicació i els objectius d’aquesta

política agrària comunitària, tot i

que aprovada amb posterioritat a la

Conferència de les Nacions Unides

sobre Medi Ambient i Desenvolupament

(CNUMAD) duta a terme a Rio

de Janeiro oferia una correspondència

gairebé absoluta amb el contingut i el

marc dels acords que allí es van adoptar.

Es pretenia doncs definir una estratègia

bàsica consistent a integrar plenament

la política de medi ambient en

les altres polítiques comunitàries. En

aquest sentit el Consell de Ministres de

Medi Ambient de les Comunitats Europees

fet els dies 15 i 16 de desembre

de 1992 va adoptar una Resolució

mitjançant la qual s’aprovava l’enfocament

i l’estratègia general d’un Programa

sobre política i acció en relació

al medi ambient i al desenvolupament

sostenible.

L’informe de la Comissió Mundial

sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament

(informe Brundtland) va

definir el desenvolupament sostenible

com aquell desenvolupament que satisfà

les necessitats del present sense

comprometre la capacitat de les generacions

futures per satisfer les seves

pròpies necessitats. Així doncs, el concepte

de desenvolupament sostenible

fa referència a l’execució d’una política

i una estratègia que té per objectiu

un desenvolupament econòmic i social

que no es faci en detriment del medi

ambient ni dels recursos naturals dels

quals depenen les activitats humanes

i el desenvolupament.

APLICACIÓ DEL

DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

EN L’AGRICULTURA

L’aplicació del desenvolupament

sostenible sobre l’activitat agrària a

l’objecte de beneficiar i garantir una

durabilitat del sector al mateix temps

que protegir el medi ambient i la salut

pública passa, tenint en compte

L’agricultura té una important missió en la gestió de l’espai natural i del paisatge,

així com en la protecció del medi ambient. (Foto J. Casas)


que l’activitat agrària vetlla per la conservació

del sòl i de les àrees rurals, per

la consecució d’una major eficiència,

uns nivells més alts de mecanització,

millores en els transports i millores en

la comercialització dels productes tant

a nivell nacional com internacional.

Ara bé, aquests objectius no han de

ser amb tendència a una superintensificació

de l’activitat agrària ja que

això comportaria, a la seva vegada,

una sobreexplotació i una degradació

dels recursos naturals (sòl, aigua i aire)

dels quals, l’activitat agrària, al capdavall,

en depèn.

Hem de reconèixer doncs que per

minimitzar els efectes anteriors apareix

la necessitat d’afavorir l’extensificació

amb l’objectiu no només de reduir els

excedents de producció sinó també de

contribuir a una forma sostenible de

producció agrària i a la qualitat dels

aliments i de formalitzar la funció dual

dels agricultors en quant a productor

d’aliments i conservador dels espais

naturals. Ara bé, l’espai rural no pot

ser només agricultura i ramaderia ni

tampoc pot convertir-se en exclusiva

en turisme o paisatge, hem de ser capaços

de diversificar les activitats rurals

de manera que d’aquesta diversificació

es generi més activitat.

L’activitat agrària ha de tenir cura

de gestionar el medi ambient i mantenir

amb la pràctica de l’agricultura i

la ramaderia un territori ben atès i

equilibrat com s’ha fet durant moltes

generacions. Per aconseguir l’anterior

en un territori que en bona part no

reuneix les condicions òptimes cara

unes produccions agro-ramaderes

competitives en un mercat globalitzat,

el model empresarial és determinant.

En aquest sentit el món rural ha de

canviar de mentalitat abandonant la

defensa dels actuals ajuts econòmics i

fer propostes noves, més legitimades

de defensa de la multifuncionalitat de

l’activitat agrària. A la seva vegada, els

ajuts europeus s’han d’orientar a reconèixer

les funcions agràries que el

mercat no pot pagar, és a dir, les

externalitats, com ara la defensa del

territori, la preservació del medi ambient,

la prevenció dels incendis forestals,

la producció d’aliments de qualitat

i la defensa dels animals.

L’AGENDA 2000

Per tot l’anterior i pels resultats

obtinguts, a vegades contraris als desitjats,

en l’aplicació de la PAC estem

actualment en un nou procés de canvis.

L’inici d’aquest nou procés va sorgir

quan la Comissió, el 15 de juliol de

1997, va adoptar un paquet de mesures

anomenat “Agenda 2000” com

un document estratègic clau en el qual

s’establien les bases sobre com la Unió

Europea havia de desenvolupar la seva

política comú més enllà del 2000.

Entre altres mesures i pel que fa al que

ens interessa, s’establia la reforma de

la PAC i s’instava a donar un paper

predominant als instruments agromediambientals

per recolzar un desenvolupament

sostenible de les zones

rurals i respondre així a la creixent

demanda social de serveis mediambientals.

En el sentit anterior, els canvis

establerts per la reforma volen incidir

tant en els mercats agraris com en els

aspectes estructurals i polítiques complementàries

que siguin d’aplicació a

l’àmbit territorial de les zones rurals.

El document clau on es plasma l’anterior

és el Programa de Desenvolupament

Rural per al període 2000-2006

el qual s’erigeix actualment en l’instrument

d’ordenació ambiental, a tots els

nivells, de l’activitat agrària a l’objecte

de dinamitzar l’economia rural i

diversificar l’activitat econòmica tot

intentant potenciar la multifuncionalitat

de l’activitat agrària així com

el manteniment i millora del medi

ambient amb la finalitat d’aconseguir,

entre altres coses, i a través d’una sèrie

de mesures agroambientals la protecció

dels aqüífers i la conservació

dels sòls contra l’erosió al mateix

temps que la promoció de la qualitat

de les produccions.

Els principis de base en els que es

recolza el desenvolupament rural en

aquesta nova etapa passen per assumir

per part de tota la societat la

multifuncionalitat de l’agricultura en el

sentit de que aquesta no només produeix

aliments sinó que també és una

font de beneficis indirectes i altres

serveis per al global de la societat. Altrament,

hem de ser conscients que

una de les nostres funcions com a

tècnics és explicar l’enfocament

multisectorial de l’agricultura, és a dir,

com sigui que, en general, l’agricultura

no és suficient per garantir l’estabilitat

de la població del món rural hem

d’intentar instaurar i potenciar altres

activitats econòmiques complementàries

per a garantir la viabilitat de la

societat rural.

Així doncs, en aquest nou marc

normatiu i d’objectius que es planteja

per a l’activitat agrària el paper del

tècnic agrícola s’ha de renovar. En

efecte, hem de ser capaços de difondre

i posar en marxa, com a col·lectiu

directament en contacte amb la població

rural les tècniques d’agricultura

sostenible tot potenciant el desenvolupament

rural i evitar així qüestions

vitals per al futur del món rural com

la degradació dels sòls, la pèrdua de

la biodiversitat agrícola i l’impacte del

canvi climàtic en l’agricultura.

Hem de ser capaços doncs de

conscienciar els agricultors en front la

necessitat de protegir el medi ambient

perquè forma part del seus interessos

econòmics bàsics al preservar els seus

recursos naturals per les futures generacions.

És evident que en matèria de

conservació té molt més sentit evitar

el seu deteriorament que reposar els

perjudicis fets, sense comptar que

poden haver casos en els que els danys

no es poden reparar. És evident també

que la protecció del medi ambient

i la conservació de la biodiversitat creen

treball i costos extres a curt termini

a l’agricultor, tot i això, amb poques

inversions i amb un assessorament tècnic

adequat es podria assolir en poc

temps un clar benefici mediambiental.

És necessari que els agricultors coneguin

i es convencin de la necessitat

d’adoptar una nova agricultura, molt

diferent de la convencional que porten

practicant des de dècades. És aquí

doncs, on el paper del tècnic agrícola

és vital a l’hora de formar i d’informar

les noves tècniques als agricultors entre

altres sobre el control de males

herbes, sobre l’adopció de bones pràctiques

d’adobats, sobre la reorganització

dels parcs de maquinària, sobre la

potencialitat de la biotecnologia, en

definitiva, sobre la transferència de

tecnologia.

11


P

R

E

S

T

A

C

I

O

N

S















MUNITEC

VIDA

ACCIDENTS

REEMBORSAMENT DE DESPESES

MÈDIQUES PER ACCIDENT

INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES

PER MALALTIA

HOSPITALITZACIÓ PER MALALTIA

REEMBORSAMENT DE DESPESES

PER MALALTIA

VIDUÏTAT-ORFANDAT

ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ

RESPONSABILITAT CIVIL

PROFESSIONAL

MULTI-RISC DE LA LLAR

ASSISTÈNCIA EN VIATGES

DEFENSA JURÍDICA PROFESSIONAL

I PARTICULAR

ASSEGURANCES DE DECESSOS

INCAPACITAT LABORAL TRANSITÒRIA

(MALALTIA I ACCIDENTS)

La Mútua

dels Enginyers Tècnics Agrícoles

Travessera de Dalt, 11-13, ent. 2a. – 08024 BARCELONA

Tel.:

93 237 68 67 – Fax: 93 217 93 15

www.munitec.es – E-mail: munitec@munitec.es

C.I.F.:G-08465098


MUNITEC informa

Maurici de Sivatte i Algueró

Secretari Executiu

E

l passat 2 de juny es va celebrar

l’Assemblea de mutualistes del

Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrí-

A banda d’aquesta informació crec

que és interessant difondre que dintre de

les prestacions que MUNITEC té a dispocoles

de Catalunya en la qual es sició dels mutualistes, que estan enume-

van aprovar la Memòria i els Balanços de rades en la pàgina de publicitat adjunta,

l’exercici 1999 i els Pressupostos per a hi ha tres opcions que cal ressaltar ja que

l’any 2000. Tots aquests documents van poden solucionar problemes d’asseguran-

ser tramesos a tots els mutualistes i per

tant ja són prou coneguts.

ces a diferents grups del col·lectiu.

Ara bé, hi ha una dada que mereix ser

ressaltada: durant els 25 anys de vida de

la Mútua, les prestacions concedides,

és a dir, els auxilis pagats pugen

465.517.167 ptes., en els 3.740 casos

que s’han produït dels diferents serveis

que MUNITEC té en vigor. En conseqüència

estadísticament pot dir-se que de

les 10.659 persones que actualment formem

la nostra Mútua, un 35% han rebut

l’ajut contractat.

El dia 9 de juny a l’Assemblea General

Ordinària de 2n. Grau es van recollir

els resultats de les 25 Assemblees Col·legials

de mutualistes d’Espanya i van ser

aprovats els documents abans citats. Es

INCAPACITAT

LABORAL TRANSITÒRIA

Posada en vigor des de primer de

gener de 1998. Assegura una indemnització

de 1.000 ptes. a 10.000 ptes. diàries

en el cas de baixa laboral deguda a

malaltia o accident. És d’interès per als

qui els seus ingressos mensuals depenen

totalment o en un percentatge molt elevat

de la seva tasca professional lliure. El

període màxim de la prestació és de dotze

mesos per a cadascuna de les patologies

o malalties diagnosticades. Es pot

sol·licitar des dels 15 fins als 55 anys

d’edat.

va aprofitar aquest acte per commemorar

la finalització del 25è aniversari de la

fundació de la Mútua amb la imposició

RESCABALAMENT DE DESPESES

MÈDIQUES PER MALALTIA

de les insígnies de plata a tots els qui Ja que les despeses mèdiques produ-

desinteressadament han estat Delegats ïdes per accident, amb lliure elecció de

en els 25 Col·legis i als qui encara ho són. metges i centres hospitalaris o clíniques

També es va imposar a la Comissió Exe- ja les tenen cobertes tots els mutualistes

cutiva de MUNITEC, als companys Sr. per estar adscrits a una de les seccions C-

Joan Olivé Miquel, Sr. Joan Guilera Soler, 20 a C-90, MUNITEC ha volgut instau-

Sr. Josep Mª Fé Clavell i Sr. Miquel Àngel rar aquesta assegurança per al cas de

Ros Baraldés.

malaltia.

IMPOSICIÓ DE LA INSIGNIA DELS 25 ANYS

ALS MEMBRES DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA

Miquel Àngel Ros Baraldés. Joan Olivé Miquel.

Joan Guilera Soler. Josep Mª Fé Clavell.

Es reemborsen, amb un màxim de 5

milions de pessetes per persona i any, el

90% de l’import de totes les factures

mèdiques ocasionades a Espanya i el 80%

a l’estranger, amb lliure elecció de metges

i clíniques en tot el món.

En unitats familiars assegurades (assegurats

dependents) es bonificarà un 10%

sobre la tarifa bàsica. Tindran aquesta

bonificació l’esposa o l’espòs del titular i

els fills menors de 18 anys. Arribada a

aquesta edat passaran, si ho desitgen, a

ser considerats com a titulars.

Aquesta assegurança cobreix als mutualistes

que s’adscriguin des de 0 anys

fins als 75 anys i s’inclouen no solament

les factures mèdiques per a consultes sinó

també les produïdes per intervencions

quirúrgiques i hospitalització.

MUNITEC, amb la instauració

d’aquesta pòlissa, va voler suplir el servei

d’assistència sanitària amb quadres de

metges i clíniques tancats amb una altra

de més oberta per als qui no utilitzen

habitualment els serveis de la Seguretat

Social.

D’una altra banda es pot afirmar que

l’assegurança de MUNITEC resulta molt

més econòmica que la que ofereixen les

de quadres de metges i clíniques tancats.

RESPONSABILITAT

CIVIL PROFESSIONAL

Per als Enginyers Tècnics Agrícoles i

Perits Agrícoles que es dediquen totalment

o parcialment a l’exercici lliure de

la professió és convenient que estiguin en

possessió d’una assegurança que els cobreixi

els errors i mancances que puguin

sofrir en el desenvolupament de l’activitat

que causi danys i perjudicis involuntaris

a terceres persones.

Les activitats que cobreix són: informes

pericials, valoracions, taxacions, assessoraments,

tractaments fitosanitaris,

projectes, direcció d’obres, etc., és a dir,

tota l’activitat dels Enginyers Tècnics i

Perits Agrícoles.

D’acord amb aquesta necessitat

MUNITEC ha contractat, amb una companyia

especialitzada, una pòlissa col·lectiva

a la qual es poden adherir tots els

mutualistes que ho desitgin.

Actualment la companyia és Independent

Insurances. Les opcions que es

poden triar són de 10, 25, 50 i 100 milions

de pessetes assegurades per persona

i any.

Els companys interessats en aquestes

assegurances poden posar-se en contacte

amb la seu de MUNITEC (telèfon: 93/

237.68.67).

13


14

L

a jardineria, tant privada com

pública, ha guanyat molta importància

en els darrers anys

com un símbol més de l’estat de benestar

de la societat actual. D’una banda,

els horts que els nostres padrins

havien conreat han passat a ser els

jardins de les cases. L’intercanvi d’esqueixos

entre veïnes, que improvisaven

un test amb alguna llauna, ha

passat a ser una distribució estudiada

en l’espai de plantes i flors. D’altra

banda, els governants cada vegada

tenen més en compte la ubicació de

grans zones verdes i parcs en els seus

plans municipals, i en els pressupostos

de les administracions públiques augmenten

les partides destinades als

manteniments de jardins públics i zones

verdes. La jardineria és una tècnica.

Per tant davant de la necessitat de

practicar una jardineria professional

necessitarem doncs la intervenció de

tècnics que, depenent de les característiques

de la zona a enjardinar, hauran

de ser especialistes en diferents

matèries.

JARDINERIA PÚBLICA

El projecte de jardineria pública és

en la majoria dels casos un annex a un

projecte d’obra civil, ja sigui la canalització

d’un riu al seu pas per una ciutat

o la construcció d’una planta depuradora

d’aigües o de purins, l’adequació

d’un carrer, la construcció

d’una rotonda o un nou vial. En tots

aquests projectes existeix un apartat,

com pot ser qualsevol altre, que és el

de jardineria i en el que desafortunadament

quasi mai es demana la

intervenció d’un tècnic qualificat. La

part del projecte que fa referència a la

jardineria no està ben definida i la seva

execució és la darrera en l’obra. Ales-

El Projecte de Jardineria

Jesús Lotina García

Enginyer Tècnic Agrícola

hores la jardineria queda en mans dels

diners que el cap d’obra vulgui o pugui

destinar-hi. La majoria de les vegades

només l’interessa superar la data

de la inauguració, i no es té en compte

el manteniment posterior, ni si sobreviuran

les espècies utilitzades. No

diré que la part de jardineria d’una

obra necessita d’un projecte separat

del projecte d’obra civil, però considero

almenys que si el projecte de jardineria

està inclòs dins del projecte general

d’una obra hauria de definir com

a mínim:

EL PROJECTE GENERAL

1. Relació d’espècies adaptades al

clima, al sòl i a la disponibilitat

hídrica. Inclourà per suposat

nom científic, mides de les

plantes i presentació.

2. Càlcul i disseny del sistema de

rec i drenatges adient a l’obra

projectada.

3. Descripció de les tasques de

manteniment, que serà de durada

igual a la de la garantia de

l’obra.

4. Pressupost dels apartats anteriors.

5. Plec de Condicions que descrigui

de quina manera s’han de

portar a terme les operacions i

quins són els controls de qualitat

que han de superar els materials

emprats. Les Normes Tecnològiques

de Jardineria i Paisatgisme

(NTJ), promogudes pel

Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles, són una eina bàsica

per a la redacció d’aquest apartat.

AMB UN BON PROJECTE

S’ESTALVIEN DINERS

Si el projecte inclou els apartats

anteriors i en l’execució de l’obra es

compleix el que diu el Plec de Condi-

El projecte d’un jardí s’ha d’encarregar a un tècnic qualificat deslligat de

qualsevol empresa de jardineria.


cions, podem assegurar que la propietat

està destinant una mica més de

diners en el moment d’executar l’obra,

però està estalviant a posterior:

1. Canvi de plantes no adaptades

per qualsevol raó de les exposades

anteriorment. Canvi de

substrat, terra o millora de l’existent.

2. Reparacions en un sistema de

rec, mal dimensionat, que pot

tenir una cobertura deficient i

que es reflexa en el mal aspecte

de les plantes, molt més agreujat

si parlem de gespes.

3. Qualsevol dels apartats anteriors

pot afectar també a partides

d’obra civil que s’hagin de desfer

i refer.

En resum, hi ha casos en que el

manteniment del primer any supera el

que hagués costat executar l’obra

correctament, i a la vegada continuem

tenint un espai amb un manteniment

elevat.

JARDINERIA PRIVADA

Si parlem de jardineria privada ens

trobem que en la majoria dels casos

l’empresa a la que es demana el pressupost

fa el disseny i els càlculs de les

instal·lacions necessàries, i engloba el

preu del projecte en el preu d’execució.

Les empreses acostumen a tenir

La jardineria és una tècnica que necessita de tècnics especialitzats que defineixin les obres i

facin un seguiment a les mateixes.

professionals qualificats per fer aquestes

tasques, però si demanem tres

pressupostos a tres empreses diferents

ens trobarem amb tres dissenys també

diferents i ens resultarà difícil de

comparar quin és el pressupost més

ajustat en relació preu-qualitat. En canvi

si el propietari encarrega el projecte

a un tècnic qualificat, deslligat de

qualsevol empresa de jardineria, la fase

de redacció del projecte es desenvolupa

en contacte amb els propietaris,

dissenyant un jardí a la mida de les

necessitats del client, incloent-hi tots

els elements que voldria tenir-hi i sense

estar lligat a una compra del servei.

Una vegada el projecte està finalitzat

es contacta amb les empreses de jar-

SERVEIS INTEGRALS DE JARDINERIA

dineria i es demana pressupost sobre

el projecte redactat, de manera que

totes les empreses estan pressupostant

el mateix jardí, amb el material de la

mateixa qualitat, amb la qual cosa

estem fent una comparativa de preus

sobre el jardí dissenyat a la mida del

client, oferint-li la possibilitat de fer-li

també el seguiment de l’obra.

A l’hora de dissenyar un jardí intervenen

molts factors: creatius, sensitius

i artístics, però no oblidem que la jardineria

és una tècnica i com a tal necessita

de tècnics qualificats que defineixin

correctament les obres a executar

i facin el seguiment corresponent

a l’obra.

• Disseny, construcció i manteniment.

• Esporgues ordinàries i especials.

• Restauració del paisatge.

• Desbrossaments.

• Neteja de palmàcies.

• Plantació d’entapissants de baix manteniment.

• Valoracions d’arbrat s/ «Norma Granada».

Pol. Ind. Can Patalina. F. Sanllehí i Bosch, 12-14

08380 MALGRAT DE MAR - Barcelona

Tel.: 93 765 46 20 - Mòbil: 629 809 353 - Fax: 93 765 48 30 - E-mail: elvilar@grn.es

15


16

1er. Congrés d’Enginyers

en Llengua Catalana

Joan Gamundi

Enginyer Tècnic Agrícola

L

“A l’any 1977, com a culminació d’un procés iniciat dos

anys abans, va tenir lloc la clausura del Congrés de

Cultura Catalana. Aquest esdeveniment es va produir per

totes les terres de llengua catalana, i va comportar un

intens treball intel·lectual i una rellevant participació popular.

Enginyers de diferents especialitats van participar en aquell congrés,

amb comunicacions en les vint-i-quatre diferents àrees en

què es va estructurar” –diu el Sr. Jaume Bassa, president del

1er. Congrés d’enginyers en llengua catalana- i afegeix. “Vinti-tres

anys després, iniciat el nou segle i mil·leni, tots els enginyers

de les terres de llengua catalana són convocats a participar

en el 1er. Congrés d’enginyers de llengua catalana. Ara, però,

l’objectiu consisteix a posar en comú les experiències de cadascú,

tenint en compte la responsabilitat dels enginyers davant la

societat, en uns moments en què se’ns ofereixen tants instruments

de millora però, ensems, tantes possibilitats destructives, tantes

oportunitats, i tants perills”.

Per aquest congrés han estat escollides dues grans àrees

temàtiques. La primera, Enginyeria i Sostenibilitat. I la segona,

Enginyeria, Societat de la Informació i del Coneixement.

El company Oriol Comas forma part del Comitè organitzador,

com a representant del Col·legi, i el president de la

demarcació de Barcelona, Josep Cots, és vicepresident del

Comitè local del Congrés a Manresa. També els companys

Jordi Peix i Eduard Subirà són a les comissions.

Com és lògic, dins el terreny agronòmic, els enginyers tècnics

agrícoles i els perits agrícoles, poden aportar experiències

molt valuoses en aquests temes. Des de temps immemorials,

l’ajut d’aquests professionals en el sector agrícola ha fet possible

desplegar un seguit d’accions adreçades a millorar la

sostenibilitat del nostre camp. Són exemples significatius els

treballs per controlar l’erosió mitjançant les adequades tècniques

agronòmiques, l’assessorament en temes de nous regadius

i l’aprofitament de l’aigua, les campanyes de formació i

divulgació, adreçades a les famílies rurals, els plans de millora

de les explotacions, el respecte al medi ambient en els temes

ramaders i, en el fons, l’esforç que s’ha fet per tal que la població

rural pugui aprofitar molt millor els recursos.

La recent Llei de la Intervenció Integral de l’Administració

Ambiental és d’obligat compliment per totes les activitats

econòmiques, entre elles l’agrària. Els enginyers tècnics agrícoles,

per la seva experiència, seran actors i assessors de les

pròpies institucions implicades, com poden ser ajuntaments,

consells comarcals, organitzacions de productors, etc., per

aconseguir el desenvolupament harmònic del món agrorural.

El tema agronòmic és importantíssim en política territorial,

i antuvi era la base primària per la subsistència de la població.

Des del propi camp es va pogué desenvolupar la indústria,

que es nodria de treballadors provinents del món rural.

El president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles,

Sr. David Coll, manifesta que “els enginyers agrícoles han estat

sempre veritables especialistes en l’ordenació del territori. I a l’ho-

Caràtula del programa del Congrés.

ra de fer una agricultura sostenible i un medi rural en harmonia

amb el medi ambient, els tècnics agrícoles són i seran sempre

actors de primera fila.”

És per això que des del propi Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles s’impulsa la participació dels seus col·legiats a aquest

Congrés d’Enginyers de Llengua Catalana, que es farà a

Manresa del 6 al 9 de desembre. I el propi president del Congrés

convida tots els enginyers de parla catalana, siguin de

grau mitjà o superior, de qualsevol especialitat, a presentar comunicacions

i estar presents en aquestes jornades. “En aquest

Congrés es vol donar a la llengua la importància que li correspon

com a tret identificador de la personalitat cultural d’un poble

–afirma el Sr. Jaume Bassa- tot fent un ús modern i científic

de la llengua catalana”.

La Secretaria del Congrés és a Barcelona, a la Via Laietana,

39 – 08003, amb el telèfon 93 319 22 00, fax 93 310 06

81, i adreça electrònica celc@eic.es, on podeu sol·licitar una

major informació.

Generalitat de Catalunya

Institut Català del Crèdit Agrari

Pau Clarís, 138, 4ª pl. - Tel. 93 487 16 16 - Fax 93 487 34 23 - 08009 Barcelona

• Organisme autònom financer adscrit al Departament

d’Economia i Finances, creat per la Llei 4/1984, de

24 de febrer (DOGC núm. 411, de 29-2-1984).

• Instrument de la política de crèdit públic agrari de

la Generalitat.

• Concessió de préstecs i avals a les empreses agràries

quan els recursos es destinin a inversions que

tinguin per finalitat la creació, la conservació i el

millorament de la riquesa agrícola, forestal i pecuària

i els seus mitjans de producció.

• Finançament a la pesca i l’agricultura.


Acte de cloenda del 50è aniversari del

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics

Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya

E

l dia 16 d’octubre del 1999,

festivitat de San Galderich,

patró dels pagesos catalans, es

va celebrar l’acte de cloenda del 50è

aniversari de la creació del Col·legi

d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits

Agrícoles de Catalunya. Era el colofó

d’un seguit d’activitats desenvolupades

el darrer any per commemorar

l’esdeveniment.

El dinar va tenir lloc al restaurant

del Teatre Nacional de Catalunya, en

un espai de gran lluminositat, amb un

modern disseny, i molt adequat per la

celebració. La Junta, en la seva visita

al president Jordi Pujol, el va invitar i

ell, per escrit, va excusar la seva assistència

per motius electorals.

Hi van assistir 318 persones, de les

quals, 187 eren col·legiats, amb 94

acompanyants. Per la Fundació Agrícola

Catalana hi van venir 31 membres,

entre els qui s’hi trobava el doctor

Joan Oró i la seva esposa, la Sra.

Montserrat Trueta, el Sr. Ramon d’Abadal

i la seva mare, i el Sr. Emilio Godia

i esposa. També hi eren el Sr. Xavier

Martínez, director de l’Escola Superi-

Joan Gamundi i Vilà

Enginyer Tècnic Agrícola

or d’Agricultura de Barcelona, i el Sr.

Lluís Albí i Rigau, director de l’Escola

Politècnica superior de la Universitat

de Girona. Igualment, hi van assistir

quatre administratives del Col·legi.

El company Eduard Subirà i

Rocamora, amb gran capacitat comunicativa

i destresa, va dirigir la cerimònia

d’una forma molt agradable i enriquidora,

a l’hora de donar la paraula

als oradors.

Com ja sabeu, en aquest acte es

varen nomenar col·legiats d’honor als

Srs. Daniel Pagès i Raventós, president

de la Fundació Agrícola Catalana, i al

cantautor Joan Manel Serrat, propietari

i gestor de finques ramaderes i vitivinícoles.

A la vegada, Serrat és pèrit

agrícola de la promoció 1965/66, de

l’Escola Superior d’Agricultura de

Barcelona.

A finals de l’àpat, a l’hora de les

postres, va iniciar els parlaments

Eduard Subirà, qui després d’una breu

exposició va donar la paraula al company

Oriol Comas i Vancells, qui va

exaltar el gran humanisme, la saviesa

i la tenacitat en el treball d’En Daniel

Al dinar hi van assistir 318 persones El company Eduard Subirà va dirigir la

cerimònia amb la seva gran capacitat

comunicativa

Pagès Raventós, tot finalitzant dient:

“Tot això –el què has fet- constitueix un

exemple motivador i esperonador per a

tots nosaltres, a la fi d’aprofundir i preveure

quines seran les condicions i els

reptes de l’agricultura catalana al nou

mil·leni, amb el vigor i la generositat que

ens has ensenyat, i com el millor exemple

del que se’n diu societat civil”.

Daniel Pagès i Raventós va iniciar

el seu discurs amb paraules com a

premonitòries de la seva sobtada

mort, ocorreguda pocs dies després

d’aquest acte, el dia 18 de novembre,

als 74 anys. Va dir: Aquells que em coneixeu

sabeu que des de que soc pare

vaig descobrir que el més honest era

demanar a Deu que, a l’hora del meu

judici final no fes un balanç dels meus

coneixements i dels meus errors, sinó

que, senzillament, fes trampa. Considero

que estic entre vosaltres, una vegada

més, per aquesta nova trampa que

m’heu organitzat”.

Després de fer un acurat repàs del

què havia estat la seva vida professional,

així com aspectes tècnics de la

terra i del medi ambient, en Daniel

El company Oriol Comas exhaltant la figura

d’en Daniel Pagès

17


18

El Sr. Daniel Pagès va iniciar el discurs amb

paraules premonitòries

Pagès va finalitzar les seves sentides

paraules deixant aquest missatge:

M’alegro de que l’Escola d’Agricultura

doni molta més importància que abans

al fet de que l’agricultura és l’únic sector

amb un balanç positiu com a

descontaminadora. Per això, considero

que valdria la pena que tornés als seus

orígens, i que aquesta descontaminació

tingués una gran importància. Desitjo

que l’Escola d’Agricultura torni a les idees

mediambientals, ja que això és essencial,

i ho és també per a l’economia i el

medi ambient del país”.

Joan Manel Serrat, en prendre la

paraula, va fer un esbós del seu pas

per l’Escola Superior d’Agricultura, en

el que va dir que, en aquells temps hi

havia dues subespècies. Una, la dels

fills dels pagesos, que tenien les idees

molt clares. Unes altres provenien d’altres

sectors. Al llarg dels anys, unes i

altres es van incorporar amb il·lusió a

treballar per la nostra agricultura i pels

pagesos. Serrat va dir que ell, com els

agricultors, es passava la vida mirant

al cel i a la natura. Això ho reflectei-

Imposició de l’insignia al senyor

Daniel Pages.

El company Jordi Romeva, va fer la

presentació d’en Joan Manel Serrat

xen les seves cançons. Ell, com altres

companys, s’ha arriscat en la creació

d’empreses agràries. És per això que

en l’acte no se sentia foraster, i que

entre tots hi havia uns lligams. Va

agrair el guardó que se li donava, a la

vegada que es sumava a la idea d’en

Daniel Pagès, de constituir una universitat

agrària.

David Coll, com a president del

Col·legi, va fer la clausura amb un

parlament que va iniciar dient: “El 15

de maig de l’any passat, per començar

el cinquantenari ens vàrem reunir a

Manresa, el centre geogràfic de

Catalunya. Aquell sopar i aquell dinar

representen dos actes que tenen un significat

propi. Els seus llocs de celebració

són la prova del reconeixement de la

Catalunya interior i agrària, amb el centre

polític i econòmic del país, com és

Barcelona. Molts fills de la terra de les

comarques rurals de Catalunya, que no

van ser hereus, se’n van anar dels pobles

per viure a Barcelona. Aquesta ciutat

actualment torna a donar la cara i

accepta amb orgull al món rural, cosa

Imposició de l’insignia al senyor

Joan Manel Serrat

Joan Manel Serrat va dir que ell també

s’havia incorporat a treballar en el món de

l’agricultura i ramaderia

que abans havia estat un tant menyspreat

i no prou valorat”.

Parlant dels nous col·legiats d’honor,

David Coll va manifestar: “En

Daniel té saviesa, voluntat i memòria

històrica. A més, té un gran respecte a

les persones i cultiva, amb molt de goig,

l’amistat. Fa molt de temps ell ja va

sembrar, amb la seva vida vinculada a

l’agricultura, ara només recull. La qual

cosa vol dir que la llavor era de bona

genètica, la terra de gran qualitat, i els

estudis i la tècnica aplicada, han estat

tan indicats que avui els enginyers agrícoles

l’hem volgut honorar”.

En referir-se a Joan Manel Serrat, va

dir: “No li calen presentacions, ell és

molt conegut arreu del món. Avui, el

Col·legi ha volgut que se sentís membre

d’un col·lectiu humà important, però

humil. Els enginyers agrícoles valoren en

molt que la formació agrària d’en Serrat

fos la mateixa dels qui avui li fem

companyia. Ell utilitza de forma habitual

el vocabulari del món agrari, això es

reflecteix en cançons, com “Cançó de

matinada”, “Amic meu”, o “El cant de

David Coll va significar la nova orientació

que pren la nostra carrera universitària


la civada”, així com amb d’altres expressions”.

El seu parlament va continuar, dient:

“Durant aquest any del

cinquantenari s’han aprovat uns nous

estatuts que suposen la descentralització

de totes les funcions directives i

organitzatives, a les demarcacions”. “Voldria

també fer esment de la nova orientació

que la nostra carrera universitària

està prenent, i que passa per l’aposta del

medi ambient, per qüestions com estudis

tècnics de l’impacte ambiental de qualsevol

tipus d’activitat”. “Un dels nous

reptes és la nova orientació universitària,

basada en les declaracions de la Sorbona

de Bolònia, el què suposarà una harmonització

dels estudis universitaris. A nivell

d’Estat, de moment s’ignora, però a

Catalunya, i des del Consell Assessor de

la Universitat Politècnica de Catalunya,

Taula dels guardonats, amb Joan Manel Serrat, Daniel Pagès i Sra., David Coll i Sra., i el

president del Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles d’Espanya, Sr. Angel Garcia

Fogeda i el senyor Lluís Albi, director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona

Joan Manel Serrat es va retrobar amb companys i companyes de

l’Escola superior d’Agricultura

de la qual en som membres, hi volem

impulsar un debat sobre aquest aspecte”.

En finalitzar, David Coll va dir: “Tots

plegats estem fent del nostre Col·legi el

que penso haurien volgut els companys

que el varen fundar. És un punt de trobada,

on uns recolzen els altres, i junts

intercanviem idees i projectes per millorar

i modernitzar l’estructura del medi

rural”.

“Felicitats a tots, i moltes gràcies,

companys per haver-me permès ser president

del Col·legi en aquest cinquantè

aniversari. Per mi és un honor i una gran

satisfacció. Daniel i Joan Manel, companys

col·legiats d’honor, ha estat un

plaer compartir taula amb vosaltres.

Espero i desitjo que tots dos continueu

aplicant la vostra formació agrària en la

vostra vida empresarial. Moltes gràcies

a tothom”

L’ACTE DE CLOENDA

ALS MITJANS DE

COMUNICACIÓ

L’acte de cloenda del 50è

aniversari va tenir molt de ressò

als mitjans de comunicació.

TV3, dins el seu magazin de la

tarda va emetre un reportatge

amb declaracions del propi

Joan Manel Serrat. La revista

Pronto del dia 30.10.99 recull

la notícia amb text i diverses

fotografies. El Periodico de

Catalunya dels dies 19 i 20

d’octubre també se’n fa ressò

amb dues notes. El diari Avui

del 17 d’octubre del 99 exposa

la notícia. La revista Catalunya

Rural i Agrària del DARP, el

febrer del 2000, també treu la

nota de premsa. Igualment, el

diari El Punt del 12 d’octubre

parla d’aquest acte. La Mañana

de Lleida del 21 del mateix

mes, i el Diari de Tarragona del

dia19 inclou notícies d’aquest

afer. La revista El Camp,

d’octubre del 99, adjunta al

diari Regió 7, treu una nota.

Per últim, diverses emissores

també han informat de l’acte,

per exemple, SER Catalunya,

COPE, RNE, Catalunya Ràdio,

etc...

El Sr. Oriol Comas i Sra., i el Sr. Joan Oró i Sra., membres de la

Fundació Agrícola Catalana

19


20

El president de la demarcació del Col·legi de Barcelona, Sr. Josep Cots i

Sra., amb el senyor Francesc Ventura del Banc de Sabadell i en

Maurici Sivatte, Secretari del Col·legi

Eloi Oró, president de la demarcació de Lleida, amb la seva esposa i

companys de la demarcació

La delegació de la demarcació de Tortosa va estar encapçalada pel

seu president, Sr. Joan Targa, i Sra.

El senyor Albert Juanola, president de PRODECA, i Sra., i convidats

El president de la demarcació de Girona, Josep Ma. Poch, amb

companys de la seva zona.

Josep Mª Font, president de la demarcació de Tarragona, i Sra., i

companys de la demarcació

El president de l’Institut Català d’Estudis Agraris,

el company Sr. Joan Pere Vila-Ors, i Sra.

El director del Centre de Formació i Estudis Agrorurals del DARP,

Sr. Eduard Bes, i Sra., amb els companys de la seva promoció


22

E

ls ajuts comunitaris a la producció

i al consum de l’oli d’oliva

han revitalitzat els darrers anys,

el conreu de l’olivera que passava

per una tendència recessiva important.

Tot i que a llarg termini la política de subvencions

derivada de la OCM de l’oli

d’oliva, no està clara, i que per tant, no

representa cap garantia per al conreu en

un futur més o menys llunyà; l’oli d’oliva

és, dins de la Unió Europea, un dels productes

amb pocs problemes excedentaris,

i amb capacitat de creixement del

consum, de tal manera que l’olivera

és l’alternativa més clara per als terrenys

de secà.

La darrera reforma de l’OCM de

l’oli (vigent fins al 31 d’octubre del

2001) establia un ajut a la producció

equivalent a 132,25 ecus/100

kg., i la desaparició de l’ajut al consum.

Cada Estat productor disposa

d’una quantitat garantida (CNG),

que en el cas de superar-se representa

una minva en l’ajut unitari. Per a

l’Estat espanyol és de 760.027 tones

anuals, però si tenim en compte que

la campanya 1998/1999 la producció

ja fou de 791.000 tones i que en

la present ens hi atansarem, es fàcil

preveure el que pot passar quan entrin

en producció les noves plantacions de tipus

intensiu, la major part d’elles amb

disponibilitat de reg.

Com a conseqüència de tot l’esmentat,

de seguir amb una OCM del mateix

tipus, és a dir, sense canvis substancials,

a curt i mitjà termini es preveu una disminució

important dels ajuts en termes

reals i per tant una reducció de la renda

dels olivicultors. Es per això que hem

d’incidir en altres qüestions com l’estructura

de les explotacions, de la producció

i sobre tot en la qualitat del

producte final i la seva comercialització.

En aquest sentit, en els darrers

exercicis al Baix Ebre i Montsià,

El sector de l’Oli d’Oliva

al Baix Ebre i Montsià

Josep F. Blanquet Chavarria

Enginyer Tècnic Agrícola

l’adequació de les instal.lacions tant pel

que fa a millora de la qualitat, com per

reduir i fins i tot eliminar l’incidència

ambiental que tenien el processos d’elaboració

tradicionals, ha suposat un esforç

econòmic considerable per part de tots

els agents implicats. Tot i que s’han realitzat

fusions de Cooperatives i creació de

SATs, que centralitzen bona part de les

produccions comarcals, encara són insuficients

i cal una major concentració d’esforços,

sobretot pel que fa a la comerci-

Plantació tradicional

alització i sota un visió comercial diferent,

amb criteris més professionals i preparats

per fer front a la forta competència que

hi ha a tots els nivells.

El volum de producció és variable

d’un any a l’altre, tot i que cada vegada

és superior i més constant, sens dubte,

pels nous sistemes de producció i recol·lecció,

la incipient però creixent disponibilitat

de recs de suport, etc. Amb l’entrada

en producció de les noves planta-

Plantació intensiva

cions de tipus intensiu, cal pressuposar

que aquestes xifres aniran en augment en

els propers anys, per la qual cosa es pot

arribar a pensar en una producció mitjana

de 80.000 tones d’olives i de 17.500

tones d’oli d’oliva verge.

D’acord amb les perspectives existents

a nivell mundial, la demanda d’oli

d’oliva de qualitat es pot incrementar, no

tan sols pel seu origen natural, sinó pels

mecanismes, propietats i efectes dietètics

i beneficiosos per la salut, que cada dia

es van descobrint. Hem de saber

vendre les excel·lències de la dieta

mediterrània, de la que l’oli d’oliva

n’és el principal exponent.

Les denominacions d’origen, i altres

figures de Denominacions de

Qualitat de Productes Agroalimentaris,

són el mecanisme mes integrador

i globalitzador possible per

influir positivament dins del sector

agroalimentari i del món rural. La

política envers l’obtenció de productes

alimentaris de qualitat no fa altra

cosa que revaloritzar la producció,

amb la qual cosa, s’augmenta la

renda dels agricultors, i s’obté un

major valor afegit en els processos

de transformació industrial i de distribució

comercial, que, en el cas de l’oli

i en aquesta zona concreta, són realitzats

principalment pels mateixos agricultors,

mitjançant les societats de les que en formen

part.

En aquest sentit s’estan realitzant els

estudis i l’avaluació per tal d’obtenir la

Denominació d’Origen per als olis d’oliva

verges de les comarques del Baix Ebre

i Montsià. El sector d’aquestes terres, té

una gran confiança i molta il·lusió amb

la consecució de la DO., la qual cosa afegida

a la cada vegada més, millor

qualitat i l’important volum de producció

dels olis verges extra

d’aquesta zona, fa pensar en un futur

esperançador per al sector oliverer

d’aquestes terres.


ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000

DEMARCACIÓ DE BARCELONA

En l’Assemblea General Ordinària efectuada el 26 de

novembre del 1999, es va votar l’elecció de nous membres

de la Junta, que ha quedat formada d’aquesta manera:

• Josep Cots i Reguant – President

• Pau Parés Bové – Vicepresident

• Germà Esteban Ibernon – Secretari

• Benedicto Mbia Mbida – Vicesecretari

• Xavier Romera Castilla - Tresorer

• Josep Mª Escursell Massagué – Vicetresorer

• Eduard Gimenez Gelpi – Vocal

• Ricard Castro Gil – Vocal

• Ignasi Ll. Prat Rosell – Vocal

• Eva Sancho Zaragoza - Vocal

ALTRES ACTIVITATS

HOMENATGE ALS COMPANYS QUE HAN

COMPLERT 45 ANYS DE COL·LEGIATS

Dins els actes del sopar de Sant Isidre es va rendir un

homenatge als companys que fa 45 anys que estan

col·legiats, de la promoció del 1955, són:

• Carles de Montoliu, Baró de l’Albí

• Francesc Cuixart i Oliva

• Miquel Pascual i Reverter

• Joan Argelet i Gonzàlez

En el sopar de Sant Isidre també es va homenatjar els

companys amb 25 anys de col·legiats, que són de la

promoció del 1975:

• Jordi Tarroja i Crivillé

• Fèlix Pi Barrionuevo

• Josep Riera i Sobrevias

• Emili Godes i Faura

• Miquel Domènech i Roig

• Antoni Jiménez i Lladós

• Antonio Casado Casado

• Josep Esquerra i Giralt

• Joan Rebés i Carbonell

• Josep Mateos i Guardia

• Esteve Durall i Mallol

• Pere Gavaldà i Viñas

• Ramon Badosa i Castany

Ignasi Ll. Prat, Josep Mª Escursell, Pau Parés, Josep Cots, Germà

Esteban, Xavier Romera i Eduard Gimenez, membres de la nova Junta

CURSOS

S’han promogut cursos d’auditoria interna de qualitat,

normes ISO 9000, i l’empresa agroalimentària, higiene i

desinfecció a la indústria agroalimentària. També cursos

d’especialització sobre els vins de Catalunya, i de sistemes

APPCC, ARPC, i AR i CPC.

La demarcació de Barcelona va lliurar el 0’7 % del seu

pressupost de l’any 2000, a l’ONG MON-3.

Sandra Barea, cooperant de l’ONG MON-3, donant l’agraïment de

l’organització per la donació que se’ls fa

23


24

ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000

DEMARCACIÓ DE GIRONA

En l’Assemblea General Ordinària efectuada el 19 de novembre del 1999, es va votar l’elecció de membres per renovar

la Junta, que ha quedat constituïda d’aquesta manera:

• Josep Mª Poch Ymbrest – President

• Joaquim Bosch Font – Vicepresident

• Jacint Pinsach Guardia – Tresorer

• Joaquim Caselles Trillo – Secretari

• Maria Carbó Grassot – Vicesecretaria

• Maria Carbó Arribes – Vicetresorera

• Jordi Casas Pujades – Vocal

• Joan Dorico Pérez - Vocal

ALTRES ACTIVITATS

Jacint Pinsach, Joaquim Bosch,

Josep Mª Poch, Maria Carbó i Joaquim Caselles,

en el sopar de Sant Isidre

El 18 de juliol del 99 es va promoure una xerrada a càrrec del delegat de Medi Ambient a Girona, Sr. Josep Bou, a

la seu del Col·legi. Va tractar sobre la intervenció integral de l’Administració Ambiental.

El 2 de desembre del 99 van tenir una reunió amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sr. Jordi

Cabeza, a la fi de plantejar-li diversos aspectes del nostre treball.

Els dies 28 i 29 d’octubre del 99, dins el marc de la Fira Industrial Agrícola Comercial de Girona, es van promoure

dues jornades tècniques a les que hi varen assistir 160 persones.

En aquest aspecte cal destacar que també es va

col·laborar amb la Fira Agrària de Figueres, –FIRAGRI- amb

la promoció de diverses ponències sobre agricultura, que

es van presentar els dies 10, 11 i 12 de març del 2000

El Col·legi va col·laborar en el 32è Campionat d’Arada

de les comarques gironines. Algunes activitats del Col·legi

s’han vist reflectides en els mitjans de comunicació,

destacant l’entrevista que El Punt va fer, precisament el dia

6 de maig del 2000.

Jornades Tècniques a la Fira de Girona.


ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000

DEMARCACIÓ DE LLEIDA

Després de l’Assemblea General Ordinària, la Junta del Col·legi a la demarcació de Lleida, ha quedat constituïda per

aquests membres:

• Eloi Oró i Gallart – President

• Joan Salvador Minguet i Pla – Vicepresident

• Isabel Perea i Jou – Tresorera

• Francesc Camats i Olives – Secretari

• Francesc Plana i Gabriel – Vocal

• Pere Escamilla i Gracia – Vocal

• Teresa Aniz i Montes – Vocal

• Teresa Domingo i Piñol – Vocal

• Olga Caimons i Negrillo – Vocal

• Enric Seres i Seuma – Vocal

• Jesús Lotina i Garcia – Vocal

• Antoni Tudel i Gardeñes – Vocal

Joan Salvador Minguet, Antoni Tudel, Josep Bell, Olga

Caimons, Teresa Domingo, Isabel Perea, Francesc Plana,

Jesús Lotina, Jaume Torres, i Eloi Oró

ALTRES ACTIVITATS

El Col·legi ha promogut tot un seguit de cursos i jornades, com el curs de disseny per ordinador, I, II i III, cursos

d’internet, cursos de jardineria, d’aplicacions de la nova normativa mediambiental, de preparació d’oposicions a la

Generalitat, bàsic d’internet, de peritacions legals, III curs de concentració parcel·laria, cursos bàsics d’enologia, de reg,

de vins de Catalunya, i dues conferències-col·loqui, una sobre la nova llei de la intervenció integral de l’administració,

i la nova llei d’enjudiciament civil, peritacions municipals, peritacions d’enginyers tècnics agrícoles en temes municipals.

El col·legi ha concedit els premis Terres de Lleida a la maquinària agrícola, el concurs vaquí de Bruna dels Pirineus,

del llibre agrari, i el premi treball fi de carrera, adreçat als estudiants d’enginyeria tècnico-agrícola de l’ETSEA.

Amb aquest stand de modern disseny, la demarcació ha participat a la Fira de Sant

Miquel de Lleida 1999, MUNICIPALIA Lleida 99, i Fira de

Sant Josep de Mollerussa 2000. Foto: J. Gamundi

25


26

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA

En l’Assemblea General Ordinària efectuada el mes de novembre del 1999, es va votar l’elecció de membres per

renovar la Junta, que ha quedat constituïda d’aquesta manera:

• Carles Miranda Estrampes – President

• José A. Bellinchon Espada – Vicepresident

• Estebal Largo Sánchez – Secretari

• Felipe Alvarez Cuevas-Aliaga – Vicesecretari

• Joan Pallarès Calbó – Tresorer

• Jaume Gisbert Alsina – Vicetresorer

• Maurici Sivatte Algueró – Vocal

• Pedro Gálvez Trinidad - Vocal

Felipe Alvarez Cuevas, Esteban Largo, Joan Pallarès, Carles

Miranda, Pedro Galvez i Jaume Gisbert, membres de la Junta.

(Foto: J. Gamundi)

ALTRES ACTIVITATS

S’ha realitzat una Jornada en la que s’ha tractat d’higiene i seguretat en les construccions rurals, d’acord amb la

normativa del Reial Decret 1627/97.

A Firagost, de Valls, s’ha participat amb un stand del Col·legi. També, dins el marc de les conferències tècniques, els

companys Carles Miranda, Pedro Galvez i Albert Domingo, van donar unes xerrades sobre el tema “Agricultura productiva

dins el marc europeu”.

El Col·legi, conjuntament amb la Cooperativa i l’Ajuntament de Valls, han premiat als vins guanyadors de l’habitual

concurs que es fa a Firagost.

Es nota un increment notable de nous col·legiats que

acaben de finalitzar la carrera, així com algun reingrés.

En aquest aspecte cal destacar que també es va

col·laborar amb la Fira Agrària de Figueres, –FIRAGRI- amb

la promoció de diverses ponències sobre agricultura, que

es van presentar els dies 10, 11 i 12 de març del 2000

El Col·legi va col·laborar en el 32è Campionat d’Arada

de les comarques gironines. Algunes activitats del Col·legi

s’han vist reflectides en els mitjans de comunicació,

destacant l’entrevista que El Punt va fer, precisament el dia

6 de maig del 2000.

Aspecte de l’Assemblea General.

(Foto: J. Gamundi)


DEMARCACIÓ DE TORTOSA

Després de les eleccions, la nova Junta del Col·legi a la

demarcació de Tortosa, ha quedat constituïda d’aquesta

forma:

• Joan Targa Amposta – President

• Josep F. Blanquet Chavarria – Vicepresident

• Carles Salvadó Rosell – Secretari

• Joan M. Domingo Salvador – Vicesecretari

• Jordi Felip Escudé - Tresorer

• Ricard Miralles Areul – Vicetresorer

• Benet Arce Maria – Vocal

• Manel Gisberts Lahosa – Vocal

• Carles Fàbregues Solé – Vocal

ACTIVITATS

Membres de la Junta i guardonats, en el sopar de germanor

La demarcació està en col·laboració activa amb la futura formació de l’òrgan assessor del Patronat de Fires de Tortosa.

També en la constitució de la comissió de l’Àrea de Medi Ambient que elaborarà l’Agenda 21 de Tortosa. Cal indicar

que aquest any la demarcació promourà cursos sobre higiene alimentària i qualitat total, i aplicació de productes

fitosanitaris, compatibles amb el medi ambient.

HOMENATGE ALS COMPANYS AMB MÉS DE 40 ANYS DE COL·LEGIATS

Amb un sopar de germanor, efectuat el 22 de juny, es va guardonar amb insígnies d’or als companys amb més de

40 anys de col·legiats. Van ser aquests:

Robert Martínez i Cugat David Pinyana i Ayo Josep Subirats i Pallars

Víctor Delsors i Pinyana

Lluís Lamote de Grignon

27


28

L’enjardinament sobre cobertes

D

arrerament s’han publicat dues

Normes Tecnològiques que

donen resposta a les qüestions

tècniques que els professionals del sector

dels espais verds ens trobem quan

hem de dissenyar, construir o mantenir

una coberta vegetal.

Una de les formes més simple i

sostenible de tornar a la natura les

parcel·les que li està arrabassant la

construcció d’edificacions en sòls densament

urbanitzats és mitjançant la

construcció de cobertes vegetals.

Comissió de les NTJ: Xavier Argimon, Joaquim Bosch i Francisco Fernández

Enginyers Tècnics Agrícoles

Les cobertes vegetals formen part

de les nostres ciutats i edificacions ja Coberta ecològica extensiva en una teulada

inclinada d’un habitatge en clima atlàntic

NTJ 11E

Cobertes ecològiques extensives

NTJ 11I

Cobertes enjardinades intensives

des de temps de Babilònia amb els coneguts

jardins penjants. Antecedents

més actuals els trobem amb el concepte

de “naturació urbana” a Alemanya,

Estats Units, Austràlia, entre d’altres.

L’existència de jardins, parcs i fins i tot

boscos, àrees de jocs infantils, piscines,

cobertes transitables per a vehicles

sobre espais construïts no és una idea

nova. Però sí que ho és la tecnologia i

els materials que es disposa en l’actualitat.

La normativa ha de donar entrada

a totes aquestes innovacions i millores,

per altra part, millores que generalment

provenen de les empreses

implicades i interessades.

Actualment aquestes cobertes vegetals

es poden incorporar en diferents

tipus de projectes, entre els quals

es troben els àmbits següents:

• Terrats i teulades plans o inclinats

d’habitatges i d’edificis.

• Cobertes de garatges subterranis

i construccions afins.

• Cobertes sobre lloses en obres

lineals.

• Cobertes d’integració amb el

paisatge circumdant per a reduir

l’impacte en zones naturals.

Encara que sempre estarem parlant

de cobertes vegetals, cal distingir entre

les cobertes ecològiques extensives

(vegeu la NTJ 11E) i les cobertes enjardinades

intensives (vegeu la NTJ

11I). Les cobertes ecològiques extensives

són les que presenten un acabat

vegetal de tractament extensiu i amb

uns requeriments de manteniment

molt baixos o nuls una vegada consolidada

la vegetació –plantes

suculentes, herbàcies perennifòlies,

cespitoses, subarbustives i vivaces,

molt especialment dels gèneres Sedum

i Sempervivum i similars–, cultivades

sobre una capa de substrat de 15 cm


de gruix, com a màxim. Les cobertes

enjardinades intensives presenten un

acabat vegetal de tractament intensiu

o semiintensiu i amb uns requeriments

normals de manteniment.

Per una banda, el creixement de la

població i del desenvolupament urbà,

la pol·lució atmosfèrica, la impermeabilització

del sòl i l’eliminació de la vegetació,

han provocat un canvi en les

condicions mediambientals de les ciutats.

Per contra, les cobertes vegetals

ofereixen beneficis tant al medi ambient

i a l’entorn més utilitzat –milloren

el microclima, filtren l’aire, esmorteeixen

el soroll ambiental, redueixen la

càrrega d’aigua de les canalitzacions

urbanes, integren les construccions a

l’entorn–, com també als edificis –protegeixen

la impermeabilització, milloren

el comportament tèrmic, milloren

l’aïllament acústic, allarguen la vida de

la coberta, augmenten el seu atractiu.

Com podeu veure són moltes les possibilitats

professionals que s’obren per

al sector.

En aquest breu article volem reiterar

el nostre agraïment a tots els experts

i a les empreses i institucions que

han col·laborat en la seva redacció,

alhora que convidem a tots els col·legiats

i professionals del sector, perquè

ens feu arribar els suggeriments

que cregueu oportuns, donat que

aquest treball reinverteix principalment

en vosaltres.

Enjardinament de la coberta sobre llosa a la Pl. de Lesseps, Barcelona

Enjardinament sobre la coberta del Rockefeller Center, New York

Oferim tots els productes i serveis per a

l’agricultor, fruticultor, jardiner i espais-verds

c/ Girona, 7 • Tels. 972 47 32 32 - 972 47 41 02 - Fax 972 47 40 42 • 17185 VILOBÍ D’ONYAR (Girona)

c/ Sanat Baselisa, s/n - Tel./Fax 972 64 20 49 • 17111 VULPELLAC (Girona)

www.agrosalvi.com • e-mail: agrosalvi@grn.es

29


30

Recursos contenciosos-administratius en tràmit

El Col·legi, mitjançant el seu assessor

jurídic, Sr. Julio García, ha interposat un

seguit de recursos-administratius contra

algunes de les resolucions de diverses

institucions que lesionaven els interessos

dels nostres col·legiats. Els recursos en

tràmit, o bé algun ja resolt, són els següents:

EN MATÈRIA

DE PERSONAL

• Recurs 458/96, contra

el concurs per cobrir la

plaça de cap de Seguretat

i Control d’Obres

d’Estructures Agràries.

• Recurs 457/96, contra

el concurs per cobrir la

plaça de cap de Secció

de Malherbologia i

Fibroreguladors.

• Recurs 456/96, contra

el concurs per cobrir la

plaça de cap de Secció

d’Indústries i Comercialització

Agràries.

Tots tres recursos es troben

en el procediment finalitzat,

pendents de sentència.

• Recurs 159/99, contra

el concurs de places de

cap de Secció de Seguretat

i Procediments

Administratius, coordinador

Veterinari, i cap

de Secció d’Indústries

Agroalimentàries

Es va fer judici oral el 29

de març del 2000. La Generalitat

no va comparèixer. Es

van fer les proves documentals

i testificals. Van desistir

dels recursos a les dues primeres

places.

EN ALTRES MATÈRIES

El Col·legi va intervenir

com co-ajudant de l’Ajuntament

de Sabadell en el

recurs que el Col·legi d’Ar-

quitectes va posar contra l’ordenança

sobre intervenció integral aprovada

pel propi Ajuntament. El Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya va

sentenciar a favor de l’Ajuntament de

Sabadell. Ara el Col·legi d’Arquitectes

ha presentat un recurs davant el Tri-

bunal Suprem. En el recurs contra la

creació de la Comissió Mixta, prevista

per la Llei sobre Intervenció Integral,

el Col·legi s’ha presentat com a

interessat. Quan es formalitzi la demanda

es decidirà si continuem actuant.


Visita al President Jordi Pujol

L

a Junta del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles

de Catalunya va ser rebuda

pel president Jordi Pujol amb motiu

dels cinquanta anys de la fundació

del Col·legi, i el va invitar a diferents

actes commemoratius del mateix. Es

va aprofitar l’audiència per exposar-li

diversos aspectes formatius i laborals

que afecten a aquest col·lectiu.

En primer lloc, se li va expressar

la inquietud i preocupació que els

enginyers tècnics agrícoles veuen en

el Projecte de Llei de l’Estatut de la

Funció Pública que acaba de presentar-se

al Congrés dels Diputats a

Madrid, inquietud per la manca de

reconeixement i consideració envers

un col·lectiu tan important i treballador.

Paral·lelament es va informar al

president de la importància i del treball

del col·lectiu que, al llarg dels

anys, ha estat peça clau pel desenvolupament

tècnic i empresarial del món

rural. A la vegada es va expressar al

president la necessitat de que els es-

tudiants d’Enginyeria Tècnica Agrícola

tinguin una formació universitària

de qualitat, i que no es deixin reduir

a menys de 225 crèdits els plans d’estudis

i que, en tot cas, la tendència

sigui a incrementar aquest nombre de

crèdits.

Es va exposar la conveniència de

que, tant en els ajuntaments, com en

els consells comarcals, hi hauria d’haver,

o poder disposar, un enginyer tècnic

agrícola, o perit

agrícola, a l’hora

d’aplicar la nova llei

d’intervenció integral

de l’Administració

Ambiental

que regula el que

les activitats econòmiques

siguin respectuoses

amb el

medi ambient. Aspecte

aquest que

els enginyers tècnics

agrícoles coneixen

molt bé arreu

del camp català.

A la vegada, se li va manifestar la

utilitat de tenir un enginyer tècnic

agrícola en tots els equips

multidisciplinaris relacionats en projectes,

accions mediambientals, i altres,

tot destacant la importància que tindrà

la nova llei d’adequació de l’edificació

en el tractament dels professionals

i les seves competències, llei que

ens temem no recollirà prou aquest

sentit.

Visita al president Pujol

Reunió amb el Conseller de Medi Ambient

La Junta del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles de Catalunya va reunir-se,

el mes de març, amb el nou

conseller de Medi Ambient, Sr. Felip

Puig. Se li van explicar llargament les

actuacions que el Col·legi havia fet

davant els greus incendis forestals de

l’any 1994. Se li varen lliurar les

normes que va elaborar el propi

Col·legi per que fes un estudi a la fi

de tenir-les en compte a l’hora de fer

les campanyes de prevenció i actuació

sobre els incendis forestals. El conseller

va felicitar a la Junta per l’estreta

col·laboració que han tingut amb la

Conselleria per l’elaboració del

reglament de la integració de

l’administració ambiental, així com la

que mantenen per concretar la

documentació necessària per fer una

avaluació ambiental. També se li va

exposar que era del tot necessari que

a les oficines de gestió unificada

sempre hi hagi un enginyer tècnic

agrícola, per tal de que els projectes

fets pel nostre col·lectiu siguin revisats,

estudiats i valorats pels nostres

professionals.

Es va instituir que al llarg de l’any

hi hauria dues reunions del Col·legi

amb el Departament de Medi

Ambient.

El conseller de Medi Ambient,

Sr. Felip Puig. (Foto: O.P.)

31


32

Aspectes de la Llei 3/98 de la

intervenció integral de l’Administració

Ambiental, que tenen més incidència en

el nostre treball professional

A

spectes de la Llei 3/98 de la intervenció

integral de l’Administració

Ambiental, que tenen més

incidència en el nostre treball professional.

En el segon número de la revista del

Col·legi es va fer un resum de la Llei 3/

98 de la Intervenció Integral de

l´Administració Ambiental, i en el darrer

es van fer uns comentaris respecte del

Reglament que desplega dita Llei - Decret

136/1999 de 18 de Maig- . En

aquest article es va fer incidència als

annexes de la Llei i al procediment per

redactar el projecte tècnic o projecte

bàsic tal com el defineix la pròpia Llei ;

aspectes que són bàsics pel desenvolupament

de la nostra professió.

Passat un any tant de la publicació

de la revista com de l´aplicació de la Llei

és oportú remarcar els aspectes de la Llei

que tenen més incidència en el desenvolupament

de la nostra professió.

Paper dels

enginyers tècnics agrícoles

Els enginyers agrícoles són els agents

-intermediaris entre l´Administració i

l´administrat- encarregats de que una

activitat ramadera o agroindustrial pugui

ser autoritzada per l´Administració competent

(Ajuntament, Consell Comarcal,

Generalitat de Catalunya-Departament

de Medi Ambient) i a ser possible en el

mínim temps possible. Perquè això sigui

així la Llei ja preveu uns terminis de resolució

de l´expedient depenent del règim

d´intervenció administrativa a que

estigui sotmesa l´activitat. És en aquest

sentit on els professionals hem de demostrar

la nostra “professionalitat” en la

Pau Parès i Bovè

Enginyer Tècnic Agrícola • Vice-president de la Demarcació de Barcelona

Classificació de l´activitat i en la redacció

del projecte.

Com ja sabeu la Llei classifica les

activitats segons el seu grau d´incidència

en el medi ambient en tres annexes i les

agrupa per categories; (mineres, agrícoles

i ramaderes, energètiques, comercials,

etc..). Pel que fa a les activitats agrícoles

o agroindustrials són fàcils de classificar

i les ramaderes també ho són si a

l´explotació només hi ha una sola espècie

o aptitud. Segons el nombre de caps

estan en un annex o bé en un altre. Ara

bé quan a l´explotació hi ha diverses espècies

i/o aptituds els caps de bestiar

s’han de transformar en U.R.P. (unitats

ramaderes procedimentals) i es aquí on

es poden produir errors o hi pot haver

disparitat de criteris.

Equivalències de les URP

Les equivalències de les URP de cada

espècie i aptitud són les que hi ha en el

quadre adjunt el qual també

podeu trobar a la Web del Departament

de Medi Ambient

(www.gencat.es/mediamb/iiaa).

Per convertir els caps de

l’explotació en URP només cal

dividir el nombre de places de

cada espècie i aptitud per la

columna de la dreta del quadre

adjunt.

Un cop obtingut el total

d’U.R.P. heu de mirar el corresponent

codi dels Annexes.

Només s’han de calcular

les URP corresponents a pla-

ces de reproductors i engreix.

Les places de cria o recria

només s’han de tenir en

compte quan es tracta exclusivament

d’una explotació de cria o recria de

boví, un DAC de garrins, un engreix de

xais, etc..., és a dir quan la cria i/o recria

formen una explotació independent.

Pel que fa a la redacció de projectes

si aquests són per la obtenció d’un permís,

llicència o bé autorització ambiental,

han de contemplar tots els punts

dels articles 60 –dades generals– 65

–dades específiques– del Reglament

citat.

Aquest reglament també preveu en

la seva disposició transitòria segona que

s’hi s’ha de legalitzar una activitat ja

existent es pot substituir el projecte per

una avaluació ambiental.

El col·legi va participar en la redacció

d’aquest model d’avaluació ambiental

i en trobareu una còpia al col·legi o

bé a la web del Departament de Medi

Ambient.

Els caps de bestiar s’han de transformar en URP, unitats

ramaderes procedimentals. (Foto: DARP)


TAULA 1 – CRITERIS PER A LA CONVERSIÓ EN URP

DE LES ESPÈCIES I/O APTITUDS MÉS HABITUALS

Descripció annexos IIAA Descripció Codi Bones Pràctiques Plaça/EF Plaça/URP

Agràries en relació amb el nitrogen

VACUM DE LLET VAQUÍ DE LLET 1 1

VEDELLES DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA) 2 2

CRIA DE BOVÍ (1-4 mesos) (FASE CRIA) 9,5 9,5

VACUM D’ENGREIX (VEDELLS) ENGREIX DE VEDELLS (més de 4 mesos) 3,3 1,5

VAQUES ALLETANTS 1,43 1,43

TRUGES PRODUCCIÓ PORQUINA (inclou garrins lactants) 4,86 1,5

PORCÍ DE TRANSICIÓ (FASE CRIA) 61,34 61,34

PORCS D’ENGREIX (+ de 30 kg) PORCÍ D’ENGREIX 10,06 4

AVIRAM AVICULTURA DE POSTA (gallina ponedora, comercial o selecta) 146 80

AVIRAM POLLETES DE RECRIA 1000 80

AVIRAM ENGREIX DE POLLASTRES 312 80

AVIRAM ENGREIX D’ÀNECS 304 80

AVIRAM ENGREIX DE GUATLLES 2500 80

AVIRAM ENGREIX DE PERDIUS 1041,6 80

AVIRAM ENGREIX DE PAONS 158,7 80

EQUI BESTIAR EQUÍ 158,7 80

OVI I CABRUM OVELLES DE REPRODUCCIÓ

OVI I CABRUM OVÍ D’ENGREIX (FASE CRIA)

OVI I CABRUM OVELLES DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA)

OVI I CABRUM CABRUM DE REPRODUCCIÓ

OVI I CABRUM CABRUM DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA)

CABRUM DE SACRIFICI (FASE CRIA)

PRODUCCIÓ DE CONILLA

(per gàbies: inclou mares, reposició, mascles i engreix)

CRITERI TÈCNIC

ESTRUÇOS ADULTS 11,59 11,59

ENGREIX D’ESTRUÇOS 21,47 21,47

EMUS I NYANDUS ADULTS 23,17 23,17

ENGREIX D’EMUS I NYADUS 42,94 42,94

difusora del llibre agrícola

33 ANYS DE SERVEI

AL LLIBRE I L’AGRICULTURA

LLIBRERIA DISTRIBUCIONS • INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA • EDITORIAL

C/. Comerç, 48 - Tel. 973 24 51 00 - 23 34 80

Fax. 973 23 64 13 - 25007 LLEIDA

33


34

La tasca de l’enginyer tècnic agrícola

davant el “Foc bacterià”

E

l foc bacterià és una malaltia

que, d’una forma o altra, ens

toca de viure a tots els habitants

de les terres de Lleida. Bé perquè

ens pot afectar a la nostra explotació

agrària, o bé en altres, i en el fons a

tot el sector agrari. És més, les persones

que tenen els seus ingressos en el

procés de comercialització, també es

poden veure implicades.

Des de que van tenir coneixement

de l’aparició d’aquesta malaltia a

Navarra, Saragossa i a les nostres terres,

els enginyers tècnics agrícoles han

rebut una formació específica i profunda

en aquesta matèria. Sobretot els

companys que treballen a les Agrupacions

de Defensa Vegetal -ADV- arreu

de tota la zona fruitera. I la seva actuació

ha estat molt ràpida dins els camps

de detecció, i de donar una informació

dia a dia al sector de tots els treballs

que calia fer per a prevenir-la o eliminar-la.

Aquests tècnics sempre han

tingut el suport del Col·legi d’Enginyers

Tècnics Agrícoles, i han treballat també

en estreta col·laboració en el Servei

de Protecció dels Vegetals del DARP, a

Lleida.

Pera afectada. (Foto: R. Cosialls i SPV)

Demarcació de Lleida

Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles

En aquest aspecte volem destacar

l’eficàcia i els funcionament d’un laboratori

i una xarxa de col·laboració

dels equips tècnics de prospecció, formada

pels professionals del Servei de

Protecció dels Vegetals. També l’enginyer

tècnic agrícola que treballa en

el sector fruiter, en el camp de la producció,

està portant a terme un control

estricte de les finques. Els tècnics

de les diverses ADV, per la seva ubicació,

estan controlant l’estat sanitari

del 80 per cent de les plantacions

fruiteres de les nostres comarques.

Aquesta munió de tècnics agrícoles

que, dia rera dia, estan trepitjant

el camp, conjuntament amb els fructicultors,

veritables protagonistes en

la tasca de prevenció i lluita, són els

autèntics controladors de la malaltia.

Són diverses les feines que el tècnic

ha de fer, amb una disciplina professional

molt acurada. Es comença per

fer les anàlisis de camp i de laboratori:

quan s’observen símptomes, i es

continua amb un seguit de tasques,

com vigilar la procedència del nou

material vegetal a plantar, dels moviments

de les abelles a les arnes, con-

Plantació afectada. (Foto: J. Garcia de Otazo)

trols d’envasos de la fruita, i donar al

sector les recomanacions de tractaments

culturals i químics, per a controlar

possibles punts de noves infeccions.

De moment, aquest treball en

equip, entre tècnics agrícoles, fructicultors

i SPV, s’està fent bé, però tenim

molt clar que no es pot baixar

la guàrdia. La malaltia és nova a l’Estat,

es tenen moltes referències i estudis,

però hi ha poques dades de

com evoluciona a Lleida, amb les

nostres condicions ambientals i microclimes

de les nostres parcel·les.

Això fa que actualment es porten a

terme amb rapidesa treballs d’investigació

aplicada.

El Col·legi d’Enginyers Tècnics

Agrícoles continuarà donant el màxim

suport possible a tots els col·legiats

implicats en el tema, ja que la societat

ens exigeix una tasca molt rigorosa,

amb resultats ràpids i positius.

La tradició fruitera de Lleida, no ha de

veure’s ennegrida per un estrall que

realment fa molt de mal, quan s’introdueix

a l’explotació, però que hem

d’evitar la seva propagació.

Típics exudats de la malaltia. (Foto: G.

Lachaud i SPV)

More magazines by this user
Similar magazines