No. 4 • Juliol 2000
Any 2000.
Any de
nous projectes
❖
L’aigua
i l’agricultura:
ús, consum
i abús
❖
Agricultura
i Medi
Ambient
❖
L’enjardinament
sobre
cobertes
❖
Aspectes
de la Llei 3/98
que tenen més
incidència
en el nostre
treball professional
REVISTA
del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
3
4
7
8
11
13
17
22
23
28
32
34
SUMARI
Editorial
L’aigua i l’agricultura:
ús, consum o abús
Elecció del President
del Col·legi
Conveni de col·laboració
entre el DARP
i el Col·legi
Agricultura i
Medi Ambient
Munitec Informa
Acte de cloenda del 50è
aniversari del Col·legi
Oficial d’Enginyers Tècnics
Agrícoles i Pèrits
Agrícoles de Catalunya
El sector de l’Oli d’Oliva
al Baix Ebre i Montsià
Activitats col·legials
a les demarcacions
L’enjardinament sobre
cobertes
Aspectes de la llei
de la intervenció
integral de
l’Administració
Ambiental
La tasca de l’enginyer
tècnic agrícola davant
el «Foc Bacterià»
Editorial. Any 2000,
any de nous projectes
L
’any 2000 és per a molts companys un any significatiu, i més d’un
s’havia fet la reflexió de en quina situació ens trobaríem en aquesta data.
Aquesta reflexió també se l’havia fet el nostre Col·legi, un any després
dels cinquanta anys de la seva creació, i afortunadament s’han posat en marxa
i desenvolupat els nous estatuts col·legials.
És també per tots plegats un any en què hem d’endegar nous projectes,
promoure noves formes de treballar, i nous llocs de treball, així com estar a
l’aguait de nous valors i noves sensibilitats socials, que de segur marcaran el
futur del Col·legi.
Fa uns anys tot era agricultura productiva, ara aquesta no s’entén si no va
acompanyada de la qualitat, el respecte al medi ambient, i a la sostenibilitat.
Si a les administracions i a la societat fins ara tan sols els preocupava l’ordenació
urbana, ara, amb altres valors, tot apunta a l’ordenació global del territori.
Des de fa molts anys, les produccions agropecuàries i les seves activitats
complementàries ocupaven un 80 % dels llocs de treball dels enginyers tècnics
agrícoles. Ara hi ha nous jaciments de col·locació, com són les agroindústries,
la jardineria i el paisatgisme, les mesures agroambientals, la seguretat, higiene
i prevenció dels riscs laborals... I són aquests els que estan ocupant les noves
generacions d’enginyers tècnics, i fins i tot alguns companys amb certs anys
de treball.
Companys, el Col·legi necessita l’ajut de tot el col·lectiu, i tots plegats
necessitem la posada en marxa de noves accions, com poden ser la informàtica,
la telemàtica i la comunicació aplicada als nostres coneixements. I, per
descomptat, trametre’ls a la societat que ens envolta.
Tot va molt de pressa. Si reflexionem, fem un bon treball professional, i ens
adaptem al futur. Crec que sabrem mantenir i incrementar la nostra presència
en la societat civil, i farem una molt bona aportació al desenvolupament
agropecuari i rural de Catalunya.
Que l’any 2000 sigui l’any d’una nova enginyeria agrícola, ben arrelada en
un passat eficaç i actiu.
David Coll i Batllori
President
Revista del Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya
Travessera de Dalt, 11-13, entresol 3a. i 4a. - 08024 Barcelona
Telèfon: 93 217 97 53 - Fax: 93 237 81 33
Director de la Revista: David Coll. Sots-director: Joan Gamundi
Fotomecànica i impressió: CEVAGRAF, SCCL
Dipòsit Legal: B-3111-97
Foto portada: Daniel Pagès i Raventós rebent el guardó.
3
4
LA NECESSITAT D’AIGUA A
L’AGRICULTURA
La típica frase de que l’home està
fet un 70% en pes d’aigua, i d’aquí la
importància de beure líquid per a no
deshidratar-se, en el cas de l’agricultura
no és menys certa. Les plantes
necessiten aigua pel funcionament
correcte de la seva fisiologia, i es tracta
majoritàriament d’un aigua que
passa pels seus conductes vitals des de
les arrels a les fulles moguda per la
transpiració, el que facilita l’absorció
dels nutrients del sòl i permet a les
plantes realitzar la fotosíntesi.
Així doncs, les plantes transformen
l’aigua que és en estat líquid en el sòl
a l’estat gasós en l’aire, amb el que
contribueixen al cicle hidrològic en la
formació de boires i núvols, tan necessaris
per a que en un altre punt del
cicle l’home pugui desviar aigua per
a usos domèstics i industrials.
La gestió de l’aigua és molt important i s’ha de
fer molt acuradament (Foto: S. Canela)
L’aigua i l’agricultura:
ús, consum o abús
Susana Martínez Contreras
Enginyer Tècnic Agrícola • Barcelona
L’ús agrícola i de regadiu, tot i que
és considerat un ús consuntiu, no ho
és al cent per cent, sinó que retorna
al cicle hidrològic part de l’aigua consumida:
en forma de vapor d’aigua a
través de l’evapotranspiració, aigua
que no s’infiltra a l’escorrentia superficial
i també recarrega els aqüífers a
través de la infiltració profunda.
Ara bé, això no vol dir que no es
pugui millorar la gestió actual de l’aigua
de reg al nostre país. Fem una
ullada per saber quina és la situació a
Espanya.
ESPANYA, UN PAÍS AGRÍCOLA
I ESCÀS EN AIGUA
A Espanya, un 80% de l’aigua utilitzada
en usos consuntius és per a ús
agrícola. La resta, un 15% és per a usos
urbans i un 5% per a usos industrials.
Aquest percentatge és força alt, de fet
som el tercer país després d’Estats
Units i Canadà en utilització d’aigua
per a reg. I estem a la llista dels 20
països del planeta que posseixen
més conreus de regadiu: quasi una
cinquena part dels terrenys agrícoles
són de regadiu. Aquestes xifres
volen dir que, evidentment, els nostres
regadius són importants en
producció, però també poden indicar
que la nostra eficiència en l’ús
de l’aigua no és la mateixa que tenen
a Israel, per exemple.
Espanya no és un país especialment
humit, sobre tot la vessant
mediterrània, que és on es
superposa una agricultura intensiva
de regadiu amb uns recursos
escassos d’aigua, i on l’aigua per a
usos domèstics en el turisme i els usos
agrícoles entren en competència.
El tipus de regadiu que trobem al
nostre país és bàsicament de superfície,
el què accentua el malversament
d’aigua. També els sistemes de distribució
són poc eficients, amb moltes
pèrdues. A més, quan s’afavoreix la
infiltració de l’aigua de reg aplicada,
també s’augmenta la contaminació
difusa provocada als aqüífers pels fertilitzants
i plaguicides. Tot plegat, la
nostra gestió de l’aigua de reg no s’hi
diu amb les nostres possibilitats reals
de disposar-ne d’aigua.
L’stress que provoca aquest desequilibri
necessita de la posada en marxa
de sistemes més eficients, que aprofitin
al màxim l’aigua disponible. Veiem-ne
què podem fer per fer front al
problema de l’aigua escassa.
IDEES EN EL TINTER
Segons Oriol Comas, enginyer
agrícola i expresident del Col·legi Oficial
d’Enginyers Tècnics Agrícoles i
Pèrits Agrícoles de Catalunya, és molt
important el reg, doncs si a les plantes
se’ls hi escatima aigua, gasten
energia en buscar-la i pot disminuir la
producció.
En opinió de Roger Lloret, consultor
ambiental, els regadius s’emporten
un 80% del total de l’aigua gastada a
Espanya perquè són decimonònics,
obsolets, ja que en gran part es realitzen
a manta.
Francisco Iranzo, Enginyer Agrònom,
és de l’opinió que existeix un
Els canvis de sistemes de reg cap a altres localitzats, milloren
l’eficàcia de l’aigua. (Foto: A. Casas)
malversament de l’aigua en els regadius,
tant en captació, en transport,
com en aplicació parcel·lària. I que
sobre tot en això existeix una diferència
de gestió en les comunitats de regants.
En aquest sentit Oriol Comas
pensa que ni totes les comunitats de
regants paguen igual per l’aigua –la
majoria paguen per Ha regada– ni
totes tenen assegurada l’aigua disponible.
Segons Iranzo una solució al problema
passaria en part per invertir en
impermeabilització de les conduccions
i en millorar els sistemes de regadiu,
substituïnt els sistemes de gravetat per
sistemes més eficients. I també en
privatitzar l’aigua i en pagar per la
quantitat d’aigua que s’utilitza i no per
la superfície que
rega, doncs això
darrer no incentiva
l’estalvi.
En l’aspecte de
la privatització, Roger
Lloret aposta
pel mercat de l’aigua,
doncs així
l’agricultor podria
vendre l’aigua que
li sobrés i disposar
d’uns diners que
els podria utilitzar
per finançar el seu
propi sistema de
reg que estalviés
l’aigua que després vendrien en el
mercat de l’aigua.
També segons Lloret, s’hauria de
potenciar la reutilització de les aigües
residuals regenerades en zones agrícoles
i zones urbanes com els parcs
públics, el que possibilitaria estalviar
aigua potable per als usos domèstics.
Segons Iranzo, el futur del Sud i del
Llevant és convertir-se en la Califòrnia
del Sud d’Europa, però cal que la gestió
de l’aigua sigui correcta. Segons la
seva opinió, el regadiu cal destinar-lo
a productes de mercat amb molt valor
afegit, que permetin crear una indústria
de primera i segona transformació
associada, com són les fruites i
hortalisses.
MESURES D’ESTALVI
D’AIGUA EN AGRICULTURA
L’eficiència dels sistemes de reg no
només depenen de factors tècnics,
sinó també d’aspectes organitzatius i
de gestió. Per tant, l’adopció de modernes
tecnologies de reg, i en general
la recerca d’una major eficiència
tècnica estan condicionats pel marc
d’incentius existent (Blocs de comunicació
ambiental, Gestió integral de l’aigua).
També és important que la informació
tècnica disponible sobre les
diferents zones regables –dades climàtiques
i d’evapotranspiració, per exemple-
estigui disponible pels usuaris del
reg i els seus gestors –les comunitats
de regants-.
En aquest sentit cal citar l’experiència
del Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca de la Generalitat de
Catalunya, qui, a través del site web del
Departament (http://www.gencat.es/
darp) proporciona les dades de
l’evapotranspiració de referència (Et o ) i
de la precipitació de diferents estacions
climàtiques d’arreu de Catalunya de la
Xarxa Agrometeorològica de Catalunya
(XAC). Amb aquestes dades actualitzades
i a través d’un programari que es
pot sol·licitar al Servei d’Agricultura
anomenat PAC REG es pot transformar
aquestes dades en les necessitats de
reg, que depenen a més de les característiques
del sòl, i de l’aigua i el siste-
5
6
ma concret de reg. Amb tot això es
poden fer els càlculs programació de
reg a nivell de parcel·la. Es tracta d’una
experiència que pot ajudar a gestionar
de forma més eficient el reg a
Catalunya.
D’una forma encara més concreta i
traslladat a nivell de parcel·la es pot
citar la investigació desenvolupada per
l’Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries per l’aplicació dels
sensors hídrics a la gestió eficient del
reg. S’ha estudiat l’aplicació a fruiters
de sensors instal·lats a la tija i que
mesuren les variacions micromètriques
del tronc. També s’utilitzen sensors
d’humitat en el sòl. Aquests sensors
poden estar connectats a un ordinador
que avisa al programador de reg si s’ha
d’augmentar la freqüència o la intensitat
del reg. També pot conèixer-se a
distància, via tecnologia GSM, l’estat
hídric de les plantes. Aquest sistema,
alimentat per energia solar, permet estalviar
prop d’un 30% d’aigua.
El canvi de sistemes de reg cap a
sistemes localitzats (microaspersió, per
goteig i per exudació) millora molt
l’eficiència del reg aplicat.
Cal pensar en diferents mesures, tal
com ens proposa Santi Soto, professor
i consultor d’agricultura ecològica, en
diferents pràctiques que poden ajudar
a estalviar aigua:
• Sembra de varietats o espècies
resistents a la sequera.
• Afavoriment de l’arrelament profund,
A través del passi de
subsolador, la planta arrela profundament,
amb el que necessita
menys aigua.
• Acolxat o “mulching”. En els sistemes
convencionals amb plàstic
i en els sistemes ecològics amb
palla, herba tallada, restes de
poda o pedres. Això evita l’evaporació
del sòl i evita en bona mesura
l’aparició d’herbes adventícies
que competeixen per l’aigua.
• Augment constant de l’humus
del terra, amb l’aplicació d’esme-
nes orgàniques, doncs s’aconsegueix
un major poder de retenció
d’aigua per part del sòl.
• Implantació de tanques vegetals,
per tal d’evitar els vents que augmenten
l’evapotranspiració.
• En el conreu per terrasses s’evita
l’erosió i per tant no es produeix
tanta escorrentia.
Tal com plantejava Roger Lloret a
“Les idees al tinter”, una possible solució
per aconseguir estalviar aigua seria
el mercat de l’aigua. De fet, la reforma
de la Llei d’Aigües de 1985 elaborada
al desembre de 1999 contempla
la possibilitat de transmissió de
drets concessionals a canvi d’una compensació
econòmica acordada entre
les parts. La transmissió tindrà un caràcter
temporal i ha de respectar la
prelació d’usos establerts a la Llei (1-
Urbans, 2-Agrícoles, 3-Industrials i 4-
Altres), el que significa que només es
pot cedir aigua a un altre titular de
drets d’igual o
major rang segons
l’ordre de
preferència legal.
Una questió
que es planteja
com a línia d’actuació
per a la
consecució d’una
gestió integral de
l’aigua (Blocs de
comunicació ambiental,
Gestió integral
de l’aigua)
és el fet de potenciar
el paper de
les comunitats de
regants com autèntics
gestors del
recurs i no com a
simples captadors
i distribuïdors. Es
proposa que s’estableixi
una normativa
rigorosa i
exigible respecte
a la gestió tècnica
i econòmica d’aquestes corporacions.
També Paco Iranzo, l’Enginyer Agrònom
citat abans, aposta per una capacitació
tècnica de les comunitats de
regants i els usuaris.
EL FUTUR SERÀ ESTALVIADOR
O NO SERÀ
Com hem vist, l’estalvi d’aigua no
és una utopia. Es pot aconseguir molt,
tant des del pagès i l’enginyer agrícola
com des de les comunitats de regants,
passant per l’Administració, que
disposa d’eines per afavorir aquest estalvi.
Tots plegats ens hem de conscienciar
que l’estalvi és possible i que
cal treballar per anar millorant els
nostres regadius. La sostenibilitat en
l’ús de l’aigua passa per millorar en
aquests aspectes sense posar en perill
una activitat econòmicament i estratègicament
important: els regadius.
Elecció del President del Col·legi
E
l dia 2 de març es va procedir
a l’elecció per a president del
Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles i Perits Agrícoles de
Catalunya. S’havien presentat dues candidatures,
la del Sr. Xavier Barjau i
Eldracher, i la del Sr. David Coll i Batllori.
La mesa electoral estava integrada pels
membres de la Junta, sota la presidència
en funcions del company Josep Cots
Reguant. Durant 15 minuts cada candidat
va exposar el seu programa.
El candidat David Coll.
Propostes dels candidats
El company David Coll va fer les seves
propostes centrades en: Complir els
nous Estatuts, descentralitzant l’administració
del Col·legi. Millorar els serveis que
el Col·legi dóna als col·legiats. Potenciar
IV Congrés de l’ICEA
E
ls dies 20 i 21 d’octubre tindrà
lloc, a la Facultat d’Enologia
de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, el IV Congrés de
la Institució Catalana d’Estudis Agraris
-ICEA-, que presideix el nostre company
Joan Pere Vilà-Ors. El Congrés
versarà sobre «Les noves tecnologies
en l’àmbit agrari», i es divideix en
quatre àrees bàsiques, que són: Informàtica
i telecomunicacions en el sector
agrari, genètica i biotecnologia,
enginyeria mecànica, electrònica i
la nostra incidència en el camp de les
agro-indústries. Continuar amb les NTJ i
potenciar el paisatgisme. Continuar ajudant
als companys funcionaris en la seva
lluita per tal que fins el nivell 26 puguin
accedir als grups A i B. Lluitar per la millora
de les ADV. Procurar que els ETA
estiguin presents en la recomanació dels
fitosanitaris. Fer patent la presència del
Col·legi a la Universitat en l’adaptació a
les directives de la UE. Procurar que el reglament
de la Llei de l’Edificació millori
la situació de l’enginyer tècnic agrícola.
El company Joan Oró agraeix la seva
presentació.
El company Xavier Barjau va fer la
seva proposta en aquests punts: Representar
la professió. Cercar més feines i
tasques per als col·legiats. Pressionar els
consells comarcals, ajuntaments, Diputació
i Generalitat per que siguin els
enginyers tècnics agrícoles els qui treballin
en la solució dels problemes agraris.
Fer dues visites al mes a cadascuna de
les demarcacions. Millorar els locals i
cercar places per poder aparcar. Ofertar
el nostre treball a l’Administració. Agafar
les bones idees que tingui cadascú i
aprofitar-les. I, per últim, procurar que
els ETA facin menys paperassa i resolguin
millor els problemes tècnics del camp.
robòtica, agricultura sostenible i medi
ambient, i transferència i ús de noves
tecnologies. Els companys Jordi Peix i
Eduard Bes coordinaran dues de les
àrees bàsiques, tot figurant també
amb la comissió organitzadora al
Comité Científic i a la Comissió Local.
Hi ha previstes 46 comunicacions,
moltes de les quals seran dels enginyers
tècnics agrícoles. El congrés és
un punt de trobada dels professionals
del món agrari, tant de Catalunya com
de llocs que parlen la nostra llengua,
El candidat Xavier Barjau.
El company Joan Oró va agrair la
seva presentació.
Elecció
Després d’una deliberació, tots els
companys de les demarcacions donen el
seu vot al candidat David Coll i Batllori,
qui pren possessió del càrrec i proposa
com a secretari de la Junta, al company
Maurici de Sivatte i Algueró, i com a
tresorer al company Josep Mª Escursell i
Massagué. La Junta accepta i nomenen
els càrrecs proposats.
Presentació del Congrés a Tarragona, amb el
president de l’ICEA, Joan Pere Vilà-Ors,
informant als mitjans de comunicació.
(Foto: J. Gamundi)
com Andorra, Balears, País Valencià, el
Rosselló, etc. Si esteu interessats en
assistir-hi, podeu sol·licitar més informació
a l’ICEA, telèfon 93 270 16 51,
i 93 270 16 20.
7
8
Visita al Conseller d’Agricultura,
Ramaderia i Pesca
L
a Junta va visitar al nou conseller
d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca, senyor Josep
Grau, a la fi d’explicar-li
diverses qüestions. Primerament
se li van explicar les funcions i
estructura del Col·legi i les seves
demarcacions, així com les tasques
que realitzen els enginyers
tècnics agrícoles. Es va remarcar
que aquest treball ha estat des
d’antuvi peça fonamental per al
desenvolupament rural i agrari
del nostre país, i per a la defensa
del medi ambient. Al conse-
ller també se li va exposar la pro-
blemàtica de nivells i places a les que
el Col·legi desitja tingui accés tot el
El conseller d’Agricultura, Sr. Josep Grau, i el secretari general
del DARP, Sr. Germà Gordó (Foto: O.P.)
nostre col·lectiu. Es va fer una reflexió
sobre la importància de les ADV i la necessitat
de potenciar-les, tot donant-les
un nou impuls. Es va
ofertar tota la col·laboració possible
i, en aquest sentit, el conseller
va estat molt receptiu,
donant la resposta de que cada
any es reuniria dues vegades
amb membres de la Junta, a la
fi de tractar amb actualitat tots
els temes que se li van exposar.
El conseller en tot moment
va expressar el seu desig de
col·laborar activament amb el
Col·legi.
Conveni de col·laboració en matèries de formació
entre el DARP i el Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles de Catalunya
A
l desembre del 1999, el
Col·legi va signar un conveni
de col·laboració amb el Departament
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,
en matèria de formació per als
col·legiats. D’una banda, els col·legiats
podran assistir a cursos i jornades adients
que programa el DARP en el seu
Centre de Formació i Estudis
Agrorurals. També es podran organitzar
activitats formatives conjuntes entre
el Col·legi i el DARP, en temes que
siguin d’interès per les dues parts. En
aquest cas, els cursos o jornades es
farien a les seus del Col·legi, sigui a les
demarcacions territorials o bé a la seu
central. El Col·legi en aquest cas pot
proposar els cursos o les jornades.
El pla de formació del personal del
Departament d’Agricultura, Ramaderia
i Pesca el desenvolupa el Centre de
Formació i Estudis Agrorurals del DARP
a Reus, a Mas Sedó. Per aquest any
2000 el Centre té programats 118
cursos, distribuïts en 7 àrees. D’aquestes,
les de més possible accés per part
dels col·legiats són la de Produccions
Agrícoles i Ramaderes, amb 30 cursos,
així com Economia de l’Empresa Agrària
i la Política Agrària Comunitària,
amb 13 cursos, i altres activitats informatives,
que tindran 11 cursos.
El pla de formació del DARP el
podeu trobar a la seu del Col·legi, o
El president David Coll signa el conveni amb
l’ex secretari del DARP, Lluís Vázquez, i el
director del CFEA, Eduard Bes
bé a les demarcacions territorials, lloc
on es pot consultar i sol·licitar l’assistència.
El pressupost del Departament
d’Agricultura per al 2000 creix un 12%
El pressupost per a l’any 2000 del
Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca (DARP) ascendeix a 22.681 milions
de pessetes, un 12% més que el de l’any
1999, que va ser de 20.541 milions de pessetes
(adaptat al decret 297/99, de Reorganització
Administrativa de la Generalitat).
D’aquesta manera, el pressupost del
DARP creix un 50% més que la mitjana
dels pressupostos de la Generalitat
(8,6%).
A banda d’aquest augment del 12%,
destinat a fomentar l’economia productiva
agrària, la principal característica del
nou pressupost és que permetrà l’aplicació
del Programa de Desenvolupament
Rural (PDR), que suposarà una inversió de
155.000 milions de pessetes en els propers
set anys a Catalunya.
El PDR és un instrument de planificació
que recull la programació del conjunt
de les actuacions que s’han de dur a terme
a Catalunya en matèria de desenvolupament
rural al llarg del període 2000-
2006, com a conseqüència de l’aplicació
de les previsions de l’Agenda 2000 en
l’àmbit de l’agricultura i el medi rural.
Del 56.407 milions que l’Administració
catalana ha d’invertir en el PDR en els
propers set anys (la resta de diners
els posen la Unió Europa i
l’Administració general de l’Estat),
el DARP gastarà aquest any
2000 un total de 5.667 milions de
pessetes, destinats bàsicament al
desenvolupament de l’agricultura
i el món rural de Catalunya i a
augmentar la competitivitat i
modernització del camp català. El
44% de l’import de les actuacions
del DARP durant l’any 2000 estan
destinades al PDR.
Entre les partides més importants
dedicades al PDR durant
aquest any 2000 destaquen les
que fan referència al foment dels
regadius (1.974 milions de pesse-
PUBLIREPORTATGE
Un 44% de les actuacions de la conselleria estan destinades
al Programa de Desenvolupament Rural
tes) i a la modernització d’empreses (941
milions).
Altres aspectes destacables de l’aplicació
del PDR durant l’any 2000 són els següents:
foment de la industrialització agrària
(362 milions), mesures agroambientals
(355 milions), obres de concentració
parcel.lària (278 milions), convenis i serveis
bàsics per a la població rural (269 milions)
i ajuts de desenvolupament rural integral
(233 milions).
Pesca i cooperatives
Juntament amb el PDR, un altre dels capítols
més importants del nou pressupost
del DARP és el destinat al programa Instrument
de Finançament d’Orientació Pesquera
(IFOP), un programa europeu que abasta
el període 2000-2006 i que es cofinançat
entre l’Administració catalana, l’Administració
general de l’Estat i la Unió Europea,
com passa amb el PDR. Per a l’IFOP es destinen
durant l’any 2000 un total de 500
milions de pessetes. D’aquests milions, la
major part tenen com a objectiu la millora
estructural del sector pesquer, amb mesures
com la modernització de la flota.
Un altre punt important del pressupost
del DARP és el que fa referència al Pla de
El programa de desenvolupament rural en el període 2000-2006,
suposarà una inversió de 155.000 milions de pessetes (Foto: J. Casas)
Reestructuració de Cooperatives, destinat
a la modernització i a la millora de la
competitivitat de les cooperatives catalanes.
Aquest any 2000 es tanca aquest pla,
i en principi hi estaven destinats 400 milions
de pessetes, però el DARP ha fet un
esforç pressupostari i ha arribat als 1.000
milions.
D’altra banda, 161 milions de pessetes
es gastaran en grups locals de la iniciativa
Leader II, iniciativa comunitària de desenvolupament
rural que té cofinançament
europeu i estatal, a més de l’autonòmic, i
que es va iniciar l’any 1994.
Quant a investigació i desenvolupament,
i d’acord amb el contracte programa
entre la Generalitat i l’Institut de Recerca
i Tecnologia Agroalimentàries
(IRTA), en el pressupost del DARP hi ha
una partida de 1.100 milions de pessetes
per al funcionament de l’IRTA, per tal
d’impulsar la recerca i la innovació tecnològica
dins l’àmbit agroalimentari i
facilitar la transferència dels avenços científics,
cercant la coordinació i la
col.laboració amb el sector públic i privat
en aquestes matèries.
A més d’això, l’empresa pública IRTA
rebrà també 141 milions de pessetes per a
la gestió que realitza del Centre
Nacional d’Aqüicultura des del
mes de juny de 1999. Aquest
centre depèn de la Direcció General
de Pesca i Afers Marítims,
però té traspassada la gestió a
l’IRTA.
Finalment, s’han d’esmentar
també dins el pressupost els 200
milions destinats a la lluita contra
les plagues vegetals (principalment
foc bacterià i processionària
del pi) i els 467 milions
per al sanejament i reposició de
l’oví i per al sanejament del
boví. La reposició de l’oví respon
al compromís del DARP d’ampliar
aquests ajuts.
9
10
L
a preocupació per la protecció
del medi ambient i la conservació
de l’entorn natural en la
Política Agrària Comunitària (PAC) va
començar a ser important amb la
modificació del Reglament relatiu a la
millora de les eficàcies agràries realitzat
l’any 1987. Va ser llavors quan es
va incorporar per primera vegada la
noció de “zona sensible” des del punt
de vista de la protecció del medi ambient
i dels recursos naturals. Es va
autoritzar els Estats membres per que
introduïssin règims d’ajuts que incitessin
als agricultors a arbitrar o mantenir
pràctiques de producció agrària
compatibles amb la conservació i la
protecció del medi ambient, els recursos
naturals i el paisatge.
A nivell dels països de la Unió Europea
aquestes mesures es van anar
aplicant d’una manera molt irregular
no essent fins a partir de la reforma de
la PAC de 1992, i dins de les anomenades
mesures d’acompanyament -
mitjançant la qual es va aprovar el
Reglament de mesures agroambientals-
quan Espanya va començar a
posar en marxa d’una manera seriosa
aquests instruments. S’intentava
doncs, per primera vegada, integrar la
política ambiental en un reglament de
la PAC assumint allò que establia l’article
130R del Tractat de la Unió Europea
que diu: “les exigències en matèria
de protecció del medi ambient han
de ser integrades en la definició i posada
en marxa de les altres polítiques
de la Comunitat”.
El Reglament de mesures agroambientals
tenia com a un dels principis
fonamentals reconèixer l’interès
públic de la funció de l’agricultor en
la gestió de l’espai natural i del paisatge
així com en la protecció del medi
ambient i els recursos naturals tot ajudant-los
econòmicament a l’objecte
Agricultura i Medi Ambient
Carlos Miranda Estrampes
Enginyer Tècnic Agrícola
de reduir la contaminació, gestionar
l’espai i els recursos d’una manera
sostenible i millorar la formació i la
informació.
L’aplicació i els objectius d’aquesta
política agrària comunitària, tot i
que aprovada amb posterioritat a la
Conferència de les Nacions Unides
sobre Medi Ambient i Desenvolupament
(CNUMAD) duta a terme a Rio
de Janeiro oferia una correspondència
gairebé absoluta amb el contingut i el
marc dels acords que allí es van adoptar.
Es pretenia doncs definir una estratègia
bàsica consistent a integrar plenament
la política de medi ambient en
les altres polítiques comunitàries. En
aquest sentit el Consell de Ministres de
Medi Ambient de les Comunitats Europees
fet els dies 15 i 16 de desembre
de 1992 va adoptar una Resolució
mitjançant la qual s’aprovava l’enfocament
i l’estratègia general d’un Programa
sobre política i acció en relació
al medi ambient i al desenvolupament
sostenible.
L’informe de la Comissió Mundial
sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament
(informe Brundtland) va
definir el desenvolupament sostenible
com aquell desenvolupament que satisfà
les necessitats del present sense
comprometre la capacitat de les generacions
futures per satisfer les seves
pròpies necessitats. Així doncs, el concepte
de desenvolupament sostenible
fa referència a l’execució d’una política
i una estratègia que té per objectiu
un desenvolupament econòmic i social
que no es faci en detriment del medi
ambient ni dels recursos naturals dels
quals depenen les activitats humanes
i el desenvolupament.
APLICACIÓ DEL
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
EN L’AGRICULTURA
L’aplicació del desenvolupament
sostenible sobre l’activitat agrària a
l’objecte de beneficiar i garantir una
durabilitat del sector al mateix temps
que protegir el medi ambient i la salut
pública passa, tenint en compte
L’agricultura té una important missió en la gestió de l’espai natural i del paisatge,
així com en la protecció del medi ambient. (Foto J. Casas)
que l’activitat agrària vetlla per la conservació
del sòl i de les àrees rurals, per
la consecució d’una major eficiència,
uns nivells més alts de mecanització,
millores en els transports i millores en
la comercialització dels productes tant
a nivell nacional com internacional.
Ara bé, aquests objectius no han de
ser amb tendència a una superintensificació
de l’activitat agrària ja que
això comportaria, a la seva vegada,
una sobreexplotació i una degradació
dels recursos naturals (sòl, aigua i aire)
dels quals, l’activitat agrària, al capdavall,
en depèn.
Hem de reconèixer doncs que per
minimitzar els efectes anteriors apareix
la necessitat d’afavorir l’extensificació
amb l’objectiu no només de reduir els
excedents de producció sinó també de
contribuir a una forma sostenible de
producció agrària i a la qualitat dels
aliments i de formalitzar la funció dual
dels agricultors en quant a productor
d’aliments i conservador dels espais
naturals. Ara bé, l’espai rural no pot
ser només agricultura i ramaderia ni
tampoc pot convertir-se en exclusiva
en turisme o paisatge, hem de ser capaços
de diversificar les activitats rurals
de manera que d’aquesta diversificació
es generi més activitat.
L’activitat agrària ha de tenir cura
de gestionar el medi ambient i mantenir
amb la pràctica de l’agricultura i
la ramaderia un territori ben atès i
equilibrat com s’ha fet durant moltes
generacions. Per aconseguir l’anterior
en un territori que en bona part no
reuneix les condicions òptimes cara
unes produccions agro-ramaderes
competitives en un mercat globalitzat,
el model empresarial és determinant.
En aquest sentit el món rural ha de
canviar de mentalitat abandonant la
defensa dels actuals ajuts econòmics i
fer propostes noves, més legitimades
de defensa de la multifuncionalitat de
l’activitat agrària. A la seva vegada, els
ajuts europeus s’han d’orientar a reconèixer
les funcions agràries que el
mercat no pot pagar, és a dir, les
externalitats, com ara la defensa del
territori, la preservació del medi ambient,
la prevenció dels incendis forestals,
la producció d’aliments de qualitat
i la defensa dels animals.
L’AGENDA 2000
Per tot l’anterior i pels resultats
obtinguts, a vegades contraris als desitjats,
en l’aplicació de la PAC estem
actualment en un nou procés de canvis.
L’inici d’aquest nou procés va sorgir
quan la Comissió, el 15 de juliol de
1997, va adoptar un paquet de mesures
anomenat “Agenda 2000” com
un document estratègic clau en el qual
s’establien les bases sobre com la Unió
Europea havia de desenvolupar la seva
política comú més enllà del 2000.
Entre altres mesures i pel que fa al que
ens interessa, s’establia la reforma de
la PAC i s’instava a donar un paper
predominant als instruments agromediambientals
per recolzar un desenvolupament
sostenible de les zones
rurals i respondre així a la creixent
demanda social de serveis mediambientals.
En el sentit anterior, els canvis
establerts per la reforma volen incidir
tant en els mercats agraris com en els
aspectes estructurals i polítiques complementàries
que siguin d’aplicació a
l’àmbit territorial de les zones rurals.
El document clau on es plasma l’anterior
és el Programa de Desenvolupament
Rural per al període 2000-2006
el qual s’erigeix actualment en l’instrument
d’ordenació ambiental, a tots els
nivells, de l’activitat agrària a l’objecte
de dinamitzar l’economia rural i
diversificar l’activitat econòmica tot
intentant potenciar la multifuncionalitat
de l’activitat agrària així com
el manteniment i millora del medi
ambient amb la finalitat d’aconseguir,
entre altres coses, i a través d’una sèrie
de mesures agroambientals la protecció
dels aqüífers i la conservació
dels sòls contra l’erosió al mateix
temps que la promoció de la qualitat
de les produccions.
Els principis de base en els que es
recolza el desenvolupament rural en
aquesta nova etapa passen per assumir
per part de tota la societat la
multifuncionalitat de l’agricultura en el
sentit de que aquesta no només produeix
aliments sinó que també és una
font de beneficis indirectes i altres
serveis per al global de la societat. Altrament,
hem de ser conscients que
una de les nostres funcions com a
tècnics és explicar l’enfocament
multisectorial de l’agricultura, és a dir,
com sigui que, en general, l’agricultura
no és suficient per garantir l’estabilitat
de la població del món rural hem
d’intentar instaurar i potenciar altres
activitats econòmiques complementàries
per a garantir la viabilitat de la
societat rural.
Així doncs, en aquest nou marc
normatiu i d’objectius que es planteja
per a l’activitat agrària el paper del
tècnic agrícola s’ha de renovar. En
efecte, hem de ser capaços de difondre
i posar en marxa, com a col·lectiu
directament en contacte amb la població
rural les tècniques d’agricultura
sostenible tot potenciant el desenvolupament
rural i evitar així qüestions
vitals per al futur del món rural com
la degradació dels sòls, la pèrdua de
la biodiversitat agrícola i l’impacte del
canvi climàtic en l’agricultura.
Hem de ser capaços doncs de
conscienciar els agricultors en front la
necessitat de protegir el medi ambient
perquè forma part del seus interessos
econòmics bàsics al preservar els seus
recursos naturals per les futures generacions.
És evident que en matèria de
conservació té molt més sentit evitar
el seu deteriorament que reposar els
perjudicis fets, sense comptar que
poden haver casos en els que els danys
no es poden reparar. És evident també
que la protecció del medi ambient
i la conservació de la biodiversitat creen
treball i costos extres a curt termini
a l’agricultor, tot i això, amb poques
inversions i amb un assessorament tècnic
adequat es podria assolir en poc
temps un clar benefici mediambiental.
És necessari que els agricultors coneguin
i es convencin de la necessitat
d’adoptar una nova agricultura, molt
diferent de la convencional que porten
practicant des de dècades. És aquí
doncs, on el paper del tècnic agrícola
és vital a l’hora de formar i d’informar
les noves tècniques als agricultors entre
altres sobre el control de males
herbes, sobre l’adopció de bones pràctiques
d’adobats, sobre la reorganització
dels parcs de maquinària, sobre la
potencialitat de la biotecnologia, en
definitiva, sobre la transferència de
tecnologia.
11
P
R
E
S
T
A
C
I
O
N
S
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
✔
MUNITEC
VIDA
ACCIDENTS
REEMBORSAMENT DE DESPESES
MÈDIQUES PER ACCIDENT
INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES
PER MALALTIA
HOSPITALITZACIÓ PER MALALTIA
REEMBORSAMENT DE DESPESES
PER MALALTIA
VIDUÏTAT-ORFANDAT
ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ
RESPONSABILITAT CIVIL
PROFESSIONAL
MULTI-RISC DE LA LLAR
ASSISTÈNCIA EN VIATGES
DEFENSA JURÍDICA PROFESSIONAL
I PARTICULAR
ASSEGURANCES DE DECESSOS
INCAPACITAT LABORAL TRANSITÒRIA
(MALALTIA I ACCIDENTS)
La Mútua
dels Enginyers Tècnics Agrícoles
Travessera de Dalt, 11-13, ent. 2a. – 08024 BARCELONA
Tel.:
93 237 68 67 – Fax: 93 217 93 15
www.munitec.es – E-mail: munitec@munitec.es
C.I.F.:G-08465098
✔
MUNITEC informa
Maurici de Sivatte i Algueró
Secretari Executiu
E
l passat 2 de juny es va celebrar
l’Assemblea de mutualistes del
Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrí-
A banda d’aquesta informació crec
que és interessant difondre que dintre de
les prestacions que MUNITEC té a dispocoles
de Catalunya en la qual es sició dels mutualistes, que estan enume-
van aprovar la Memòria i els Balanços de rades en la pàgina de publicitat adjunta,
l’exercici 1999 i els Pressupostos per a hi ha tres opcions que cal ressaltar ja que
l’any 2000. Tots aquests documents van poden solucionar problemes d’asseguran-
ser tramesos a tots els mutualistes i per
tant ja són prou coneguts.
ces a diferents grups del col·lectiu.
Ara bé, hi ha una dada que mereix ser
ressaltada: durant els 25 anys de vida de
la Mútua, les prestacions concedides,
és a dir, els auxilis pagats pugen
465.517.167 ptes., en els 3.740 casos
que s’han produït dels diferents serveis
que MUNITEC té en vigor. En conseqüència
estadísticament pot dir-se que de
les 10.659 persones que actualment formem
la nostra Mútua, un 35% han rebut
l’ajut contractat.
El dia 9 de juny a l’Assemblea General
Ordinària de 2n. Grau es van recollir
els resultats de les 25 Assemblees Col·legials
de mutualistes d’Espanya i van ser
aprovats els documents abans citats. Es
INCAPACITAT
LABORAL TRANSITÒRIA
Posada en vigor des de primer de
gener de 1998. Assegura una indemnització
de 1.000 ptes. a 10.000 ptes. diàries
en el cas de baixa laboral deguda a
malaltia o accident. És d’interès per als
qui els seus ingressos mensuals depenen
totalment o en un percentatge molt elevat
de la seva tasca professional lliure. El
període màxim de la prestació és de dotze
mesos per a cadascuna de les patologies
o malalties diagnosticades. Es pot
sol·licitar des dels 15 fins als 55 anys
d’edat.
va aprofitar aquest acte per commemorar
la finalització del 25è aniversari de la
fundació de la Mútua amb la imposició
RESCABALAMENT DE DESPESES
MÈDIQUES PER MALALTIA
de les insígnies de plata a tots els qui Ja que les despeses mèdiques produ-
desinteressadament han estat Delegats ïdes per accident, amb lliure elecció de
en els 25 Col·legis i als qui encara ho són. metges i centres hospitalaris o clíniques
També es va imposar a la Comissió Exe- ja les tenen cobertes tots els mutualistes
cutiva de MUNITEC, als companys Sr. per estar adscrits a una de les seccions C-
Joan Olivé Miquel, Sr. Joan Guilera Soler, 20 a C-90, MUNITEC ha volgut instau-
Sr. Josep Mª Fé Clavell i Sr. Miquel Àngel rar aquesta assegurança per al cas de
Ros Baraldés.
malaltia.
IMPOSICIÓ DE LA INSIGNIA DELS 25 ANYS
ALS MEMBRES DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA
Miquel Àngel Ros Baraldés. Joan Olivé Miquel.
Joan Guilera Soler. Josep Mª Fé Clavell.
Es reemborsen, amb un màxim de 5
milions de pessetes per persona i any, el
90% de l’import de totes les factures
mèdiques ocasionades a Espanya i el 80%
a l’estranger, amb lliure elecció de metges
i clíniques en tot el món.
En unitats familiars assegurades (assegurats
dependents) es bonificarà un 10%
sobre la tarifa bàsica. Tindran aquesta
bonificació l’esposa o l’espòs del titular i
els fills menors de 18 anys. Arribada a
aquesta edat passaran, si ho desitgen, a
ser considerats com a titulars.
Aquesta assegurança cobreix als mutualistes
que s’adscriguin des de 0 anys
fins als 75 anys i s’inclouen no solament
les factures mèdiques per a consultes sinó
també les produïdes per intervencions
quirúrgiques i hospitalització.
MUNITEC, amb la instauració
d’aquesta pòlissa, va voler suplir el servei
d’assistència sanitària amb quadres de
metges i clíniques tancats amb una altra
de més oberta per als qui no utilitzen
habitualment els serveis de la Seguretat
Social.
D’una altra banda es pot afirmar que
l’assegurança de MUNITEC resulta molt
més econòmica que la que ofereixen les
de quadres de metges i clíniques tancats.
RESPONSABILITAT
CIVIL PROFESSIONAL
Per als Enginyers Tècnics Agrícoles i
Perits Agrícoles que es dediquen totalment
o parcialment a l’exercici lliure de
la professió és convenient que estiguin en
possessió d’una assegurança que els cobreixi
els errors i mancances que puguin
sofrir en el desenvolupament de l’activitat
que causi danys i perjudicis involuntaris
a terceres persones.
Les activitats que cobreix són: informes
pericials, valoracions, taxacions, assessoraments,
tractaments fitosanitaris,
projectes, direcció d’obres, etc., és a dir,
tota l’activitat dels Enginyers Tècnics i
Perits Agrícoles.
D’acord amb aquesta necessitat
MUNITEC ha contractat, amb una companyia
especialitzada, una pòlissa col·lectiva
a la qual es poden adherir tots els
mutualistes que ho desitgin.
Actualment la companyia és Independent
Insurances. Les opcions que es
poden triar són de 10, 25, 50 i 100 milions
de pessetes assegurades per persona
i any.
Els companys interessats en aquestes
assegurances poden posar-se en contacte
amb la seu de MUNITEC (telèfon: 93/
237.68.67).
13
14
L
a jardineria, tant privada com
pública, ha guanyat molta importància
en els darrers anys
com un símbol més de l’estat de benestar
de la societat actual. D’una banda,
els horts que els nostres padrins
havien conreat han passat a ser els
jardins de les cases. L’intercanvi d’esqueixos
entre veïnes, que improvisaven
un test amb alguna llauna, ha
passat a ser una distribució estudiada
en l’espai de plantes i flors. D’altra
banda, els governants cada vegada
tenen més en compte la ubicació de
grans zones verdes i parcs en els seus
plans municipals, i en els pressupostos
de les administracions públiques augmenten
les partides destinades als
manteniments de jardins públics i zones
verdes. La jardineria és una tècnica.
Per tant davant de la necessitat de
practicar una jardineria professional
necessitarem doncs la intervenció de
tècnics que, depenent de les característiques
de la zona a enjardinar, hauran
de ser especialistes en diferents
matèries.
JARDINERIA PÚBLICA
El projecte de jardineria pública és
en la majoria dels casos un annex a un
projecte d’obra civil, ja sigui la canalització
d’un riu al seu pas per una ciutat
o la construcció d’una planta depuradora
d’aigües o de purins, l’adequació
d’un carrer, la construcció
d’una rotonda o un nou vial. En tots
aquests projectes existeix un apartat,
com pot ser qualsevol altre, que és el
de jardineria i en el que desafortunadament
quasi mai es demana la
intervenció d’un tècnic qualificat. La
part del projecte que fa referència a la
jardineria no està ben definida i la seva
execució és la darrera en l’obra. Ales-
El Projecte de Jardineria
Jesús Lotina García
Enginyer Tècnic Agrícola
hores la jardineria queda en mans dels
diners que el cap d’obra vulgui o pugui
destinar-hi. La majoria de les vegades
només l’interessa superar la data
de la inauguració, i no es té en compte
el manteniment posterior, ni si sobreviuran
les espècies utilitzades. No
diré que la part de jardineria d’una
obra necessita d’un projecte separat
del projecte d’obra civil, però considero
almenys que si el projecte de jardineria
està inclòs dins del projecte general
d’una obra hauria de definir com
a mínim:
EL PROJECTE GENERAL
1. Relació d’espècies adaptades al
clima, al sòl i a la disponibilitat
hídrica. Inclourà per suposat
nom científic, mides de les
plantes i presentació.
2. Càlcul i disseny del sistema de
rec i drenatges adient a l’obra
projectada.
3. Descripció de les tasques de
manteniment, que serà de durada
igual a la de la garantia de
l’obra.
4. Pressupost dels apartats anteriors.
5. Plec de Condicions que descrigui
de quina manera s’han de
portar a terme les operacions i
quins són els controls de qualitat
que han de superar els materials
emprats. Les Normes Tecnològiques
de Jardineria i Paisatgisme
(NTJ), promogudes pel
Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles, són una eina bàsica
per a la redacció d’aquest apartat.
AMB UN BON PROJECTE
S’ESTALVIEN DINERS
Si el projecte inclou els apartats
anteriors i en l’execució de l’obra es
compleix el que diu el Plec de Condi-
El projecte d’un jardí s’ha d’encarregar a un tècnic qualificat deslligat de
qualsevol empresa de jardineria.
cions, podem assegurar que la propietat
està destinant una mica més de
diners en el moment d’executar l’obra,
però està estalviant a posterior:
1. Canvi de plantes no adaptades
per qualsevol raó de les exposades
anteriorment. Canvi de
substrat, terra o millora de l’existent.
2. Reparacions en un sistema de
rec, mal dimensionat, que pot
tenir una cobertura deficient i
que es reflexa en el mal aspecte
de les plantes, molt més agreujat
si parlem de gespes.
3. Qualsevol dels apartats anteriors
pot afectar també a partides
d’obra civil que s’hagin de desfer
i refer.
En resum, hi ha casos en que el
manteniment del primer any supera el
que hagués costat executar l’obra
correctament, i a la vegada continuem
tenint un espai amb un manteniment
elevat.
JARDINERIA PRIVADA
Si parlem de jardineria privada ens
trobem que en la majoria dels casos
l’empresa a la que es demana el pressupost
fa el disseny i els càlculs de les
instal·lacions necessàries, i engloba el
preu del projecte en el preu d’execució.
Les empreses acostumen a tenir
La jardineria és una tècnica que necessita de tècnics especialitzats que defineixin les obres i
facin un seguiment a les mateixes.
professionals qualificats per fer aquestes
tasques, però si demanem tres
pressupostos a tres empreses diferents
ens trobarem amb tres dissenys també
diferents i ens resultarà difícil de
comparar quin és el pressupost més
ajustat en relació preu-qualitat. En canvi
si el propietari encarrega el projecte
a un tècnic qualificat, deslligat de
qualsevol empresa de jardineria, la fase
de redacció del projecte es desenvolupa
en contacte amb els propietaris,
dissenyant un jardí a la mida de les
necessitats del client, incloent-hi tots
els elements que voldria tenir-hi i sense
estar lligat a una compra del servei.
Una vegada el projecte està finalitzat
es contacta amb les empreses de jar-
SERVEIS INTEGRALS DE JARDINERIA
dineria i es demana pressupost sobre
el projecte redactat, de manera que
totes les empreses estan pressupostant
el mateix jardí, amb el material de la
mateixa qualitat, amb la qual cosa
estem fent una comparativa de preus
sobre el jardí dissenyat a la mida del
client, oferint-li la possibilitat de fer-li
també el seguiment de l’obra.
A l’hora de dissenyar un jardí intervenen
molts factors: creatius, sensitius
i artístics, però no oblidem que la jardineria
és una tècnica i com a tal necessita
de tècnics qualificats que defineixin
correctament les obres a executar
i facin el seguiment corresponent
a l’obra.
• Disseny, construcció i manteniment.
• Esporgues ordinàries i especials.
• Restauració del paisatge.
• Desbrossaments.
• Neteja de palmàcies.
• Plantació d’entapissants de baix manteniment.
• Valoracions d’arbrat s/ «Norma Granada».
Pol. Ind. Can Patalina. F. Sanllehí i Bosch, 12-14
08380 MALGRAT DE MAR - Barcelona
Tel.: 93 765 46 20 - Mòbil: 629 809 353 - Fax: 93 765 48 30 - E-mail: elvilar@grn.es
15
16
1er. Congrés d’Enginyers
en Llengua Catalana
Joan Gamundi
Enginyer Tècnic Agrícola
L
“A l’any 1977, com a culminació d’un procés iniciat dos
anys abans, va tenir lloc la clausura del Congrés de
Cultura Catalana. Aquest esdeveniment es va produir per
totes les terres de llengua catalana, i va comportar un
intens treball intel·lectual i una rellevant participació popular.
Enginyers de diferents especialitats van participar en aquell congrés,
amb comunicacions en les vint-i-quatre diferents àrees en
què es va estructurar” –diu el Sr. Jaume Bassa, president del
1er. Congrés d’enginyers en llengua catalana- i afegeix. “Vinti-tres
anys després, iniciat el nou segle i mil·leni, tots els enginyers
de les terres de llengua catalana són convocats a participar
en el 1er. Congrés d’enginyers de llengua catalana. Ara, però,
l’objectiu consisteix a posar en comú les experiències de cadascú,
tenint en compte la responsabilitat dels enginyers davant la
societat, en uns moments en què se’ns ofereixen tants instruments
de millora però, ensems, tantes possibilitats destructives, tantes
oportunitats, i tants perills”.
Per aquest congrés han estat escollides dues grans àrees
temàtiques. La primera, Enginyeria i Sostenibilitat. I la segona,
Enginyeria, Societat de la Informació i del Coneixement.
El company Oriol Comas forma part del Comitè organitzador,
com a representant del Col·legi, i el president de la
demarcació de Barcelona, Josep Cots, és vicepresident del
Comitè local del Congrés a Manresa. També els companys
Jordi Peix i Eduard Subirà són a les comissions.
Com és lògic, dins el terreny agronòmic, els enginyers tècnics
agrícoles i els perits agrícoles, poden aportar experiències
molt valuoses en aquests temes. Des de temps immemorials,
l’ajut d’aquests professionals en el sector agrícola ha fet possible
desplegar un seguit d’accions adreçades a millorar la
sostenibilitat del nostre camp. Són exemples significatius els
treballs per controlar l’erosió mitjançant les adequades tècniques
agronòmiques, l’assessorament en temes de nous regadius
i l’aprofitament de l’aigua, les campanyes de formació i
divulgació, adreçades a les famílies rurals, els plans de millora
de les explotacions, el respecte al medi ambient en els temes
ramaders i, en el fons, l’esforç que s’ha fet per tal que la població
rural pugui aprofitar molt millor els recursos.
La recent Llei de la Intervenció Integral de l’Administració
Ambiental és d’obligat compliment per totes les activitats
econòmiques, entre elles l’agrària. Els enginyers tècnics agrícoles,
per la seva experiència, seran actors i assessors de les
pròpies institucions implicades, com poden ser ajuntaments,
consells comarcals, organitzacions de productors, etc., per
aconseguir el desenvolupament harmònic del món agrorural.
El tema agronòmic és importantíssim en política territorial,
i antuvi era la base primària per la subsistència de la població.
Des del propi camp es va pogué desenvolupar la indústria,
que es nodria de treballadors provinents del món rural.
El president del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles,
Sr. David Coll, manifesta que “els enginyers agrícoles han estat
sempre veritables especialistes en l’ordenació del territori. I a l’ho-
Caràtula del programa del Congrés.
ra de fer una agricultura sostenible i un medi rural en harmonia
amb el medi ambient, els tècnics agrícoles són i seran sempre
actors de primera fila.”
És per això que des del propi Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles s’impulsa la participació dels seus col·legiats a aquest
Congrés d’Enginyers de Llengua Catalana, que es farà a
Manresa del 6 al 9 de desembre. I el propi president del Congrés
convida tots els enginyers de parla catalana, siguin de
grau mitjà o superior, de qualsevol especialitat, a presentar comunicacions
i estar presents en aquestes jornades. “En aquest
Congrés es vol donar a la llengua la importància que li correspon
com a tret identificador de la personalitat cultural d’un poble
–afirma el Sr. Jaume Bassa- tot fent un ús modern i científic
de la llengua catalana”.
La Secretaria del Congrés és a Barcelona, a la Via Laietana,
39 – 08003, amb el telèfon 93 319 22 00, fax 93 310 06
81, i adreça electrònica celc@eic.es, on podeu sol·licitar una
major informació.
Generalitat de Catalunya
Institut Català del Crèdit Agrari
Pau Clarís, 138, 4ª pl. - Tel. 93 487 16 16 - Fax 93 487 34 23 - 08009 Barcelona
• Organisme autònom financer adscrit al Departament
d’Economia i Finances, creat per la Llei 4/1984, de
24 de febrer (DOGC núm. 411, de 29-2-1984).
• Instrument de la política de crèdit públic agrari de
la Generalitat.
• Concessió de préstecs i avals a les empreses agràries
quan els recursos es destinin a inversions que
tinguin per finalitat la creació, la conservació i el
millorament de la riquesa agrícola, forestal i pecuària
i els seus mitjans de producció.
• Finançament a la pesca i l’agricultura.
Acte de cloenda del 50è aniversari del
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics
Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya
E
l dia 16 d’octubre del 1999,
festivitat de San Galderich,
patró dels pagesos catalans, es
va celebrar l’acte de cloenda del 50è
aniversari de la creació del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits
Agrícoles de Catalunya. Era el colofó
d’un seguit d’activitats desenvolupades
el darrer any per commemorar
l’esdeveniment.
El dinar va tenir lloc al restaurant
del Teatre Nacional de Catalunya, en
un espai de gran lluminositat, amb un
modern disseny, i molt adequat per la
celebració. La Junta, en la seva visita
al president Jordi Pujol, el va invitar i
ell, per escrit, va excusar la seva assistència
per motius electorals.
Hi van assistir 318 persones, de les
quals, 187 eren col·legiats, amb 94
acompanyants. Per la Fundació Agrícola
Catalana hi van venir 31 membres,
entre els qui s’hi trobava el doctor
Joan Oró i la seva esposa, la Sra.
Montserrat Trueta, el Sr. Ramon d’Abadal
i la seva mare, i el Sr. Emilio Godia
i esposa. També hi eren el Sr. Xavier
Martínez, director de l’Escola Superi-
Joan Gamundi i Vilà
Enginyer Tècnic Agrícola
or d’Agricultura de Barcelona, i el Sr.
Lluís Albí i Rigau, director de l’Escola
Politècnica superior de la Universitat
de Girona. Igualment, hi van assistir
quatre administratives del Col·legi.
El company Eduard Subirà i
Rocamora, amb gran capacitat comunicativa
i destresa, va dirigir la cerimònia
d’una forma molt agradable i enriquidora,
a l’hora de donar la paraula
als oradors.
Com ja sabeu, en aquest acte es
varen nomenar col·legiats d’honor als
Srs. Daniel Pagès i Raventós, president
de la Fundació Agrícola Catalana, i al
cantautor Joan Manel Serrat, propietari
i gestor de finques ramaderes i vitivinícoles.
A la vegada, Serrat és pèrit
agrícola de la promoció 1965/66, de
l’Escola Superior d’Agricultura de
Barcelona.
A finals de l’àpat, a l’hora de les
postres, va iniciar els parlaments
Eduard Subirà, qui després d’una breu
exposició va donar la paraula al company
Oriol Comas i Vancells, qui va
exaltar el gran humanisme, la saviesa
i la tenacitat en el treball d’En Daniel
Al dinar hi van assistir 318 persones El company Eduard Subirà va dirigir la
cerimònia amb la seva gran capacitat
comunicativa
Pagès Raventós, tot finalitzant dient:
“Tot això –el què has fet- constitueix un
exemple motivador i esperonador per a
tots nosaltres, a la fi d’aprofundir i preveure
quines seran les condicions i els
reptes de l’agricultura catalana al nou
mil·leni, amb el vigor i la generositat que
ens has ensenyat, i com el millor exemple
del que se’n diu societat civil”.
Daniel Pagès i Raventós va iniciar
el seu discurs amb paraules com a
premonitòries de la seva sobtada
mort, ocorreguda pocs dies després
d’aquest acte, el dia 18 de novembre,
als 74 anys. Va dir: Aquells que em coneixeu
sabeu que des de que soc pare
vaig descobrir que el més honest era
demanar a Deu que, a l’hora del meu
judici final no fes un balanç dels meus
coneixements i dels meus errors, sinó
que, senzillament, fes trampa. Considero
que estic entre vosaltres, una vegada
més, per aquesta nova trampa que
m’heu organitzat”.
Després de fer un acurat repàs del
què havia estat la seva vida professional,
així com aspectes tècnics de la
terra i del medi ambient, en Daniel
El company Oriol Comas exhaltant la figura
d’en Daniel Pagès
17
18
El Sr. Daniel Pagès va iniciar el discurs amb
paraules premonitòries
Pagès va finalitzar les seves sentides
paraules deixant aquest missatge:
M’alegro de que l’Escola d’Agricultura
doni molta més importància que abans
al fet de que l’agricultura és l’únic sector
amb un balanç positiu com a
descontaminadora. Per això, considero
que valdria la pena que tornés als seus
orígens, i que aquesta descontaminació
tingués una gran importància. Desitjo
que l’Escola d’Agricultura torni a les idees
mediambientals, ja que això és essencial,
i ho és també per a l’economia i el
medi ambient del país”.
Joan Manel Serrat, en prendre la
paraula, va fer un esbós del seu pas
per l’Escola Superior d’Agricultura, en
el que va dir que, en aquells temps hi
havia dues subespècies. Una, la dels
fills dels pagesos, que tenien les idees
molt clares. Unes altres provenien d’altres
sectors. Al llarg dels anys, unes i
altres es van incorporar amb il·lusió a
treballar per la nostra agricultura i pels
pagesos. Serrat va dir que ell, com els
agricultors, es passava la vida mirant
al cel i a la natura. Això ho reflectei-
Imposició de l’insignia al senyor
Daniel Pages.
El company Jordi Romeva, va fer la
presentació d’en Joan Manel Serrat
xen les seves cançons. Ell, com altres
companys, s’ha arriscat en la creació
d’empreses agràries. És per això que
en l’acte no se sentia foraster, i que
entre tots hi havia uns lligams. Va
agrair el guardó que se li donava, a la
vegada que es sumava a la idea d’en
Daniel Pagès, de constituir una universitat
agrària.
David Coll, com a president del
Col·legi, va fer la clausura amb un
parlament que va iniciar dient: “El 15
de maig de l’any passat, per començar
el cinquantenari ens vàrem reunir a
Manresa, el centre geogràfic de
Catalunya. Aquell sopar i aquell dinar
representen dos actes que tenen un significat
propi. Els seus llocs de celebració
són la prova del reconeixement de la
Catalunya interior i agrària, amb el centre
polític i econòmic del país, com és
Barcelona. Molts fills de la terra de les
comarques rurals de Catalunya, que no
van ser hereus, se’n van anar dels pobles
per viure a Barcelona. Aquesta ciutat
actualment torna a donar la cara i
accepta amb orgull al món rural, cosa
Imposició de l’insignia al senyor
Joan Manel Serrat
Joan Manel Serrat va dir que ell també
s’havia incorporat a treballar en el món de
l’agricultura i ramaderia
que abans havia estat un tant menyspreat
i no prou valorat”.
Parlant dels nous col·legiats d’honor,
David Coll va manifestar: “En
Daniel té saviesa, voluntat i memòria
històrica. A més, té un gran respecte a
les persones i cultiva, amb molt de goig,
l’amistat. Fa molt de temps ell ja va
sembrar, amb la seva vida vinculada a
l’agricultura, ara només recull. La qual
cosa vol dir que la llavor era de bona
genètica, la terra de gran qualitat, i els
estudis i la tècnica aplicada, han estat
tan indicats que avui els enginyers agrícoles
l’hem volgut honorar”.
En referir-se a Joan Manel Serrat, va
dir: “No li calen presentacions, ell és
molt conegut arreu del món. Avui, el
Col·legi ha volgut que se sentís membre
d’un col·lectiu humà important, però
humil. Els enginyers agrícoles valoren en
molt que la formació agrària d’en Serrat
fos la mateixa dels qui avui li fem
companyia. Ell utilitza de forma habitual
el vocabulari del món agrari, això es
reflecteix en cançons, com “Cançó de
matinada”, “Amic meu”, o “El cant de
David Coll va significar la nova orientació
que pren la nostra carrera universitària
la civada”, així com amb d’altres expressions”.
El seu parlament va continuar, dient:
“Durant aquest any del
cinquantenari s’han aprovat uns nous
estatuts que suposen la descentralització
de totes les funcions directives i
organitzatives, a les demarcacions”. “Voldria
també fer esment de la nova orientació
que la nostra carrera universitària
està prenent, i que passa per l’aposta del
medi ambient, per qüestions com estudis
tècnics de l’impacte ambiental de qualsevol
tipus d’activitat”. “Un dels nous
reptes és la nova orientació universitària,
basada en les declaracions de la Sorbona
de Bolònia, el què suposarà una harmonització
dels estudis universitaris. A nivell
d’Estat, de moment s’ignora, però a
Catalunya, i des del Consell Assessor de
la Universitat Politècnica de Catalunya,
Taula dels guardonats, amb Joan Manel Serrat, Daniel Pagès i Sra., David Coll i Sra., i el
president del Consell d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles d’Espanya, Sr. Angel Garcia
Fogeda i el senyor Lluís Albi, director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona
Joan Manel Serrat es va retrobar amb companys i companyes de
l’Escola superior d’Agricultura
de la qual en som membres, hi volem
impulsar un debat sobre aquest aspecte”.
En finalitzar, David Coll va dir: “Tots
plegats estem fent del nostre Col·legi el
que penso haurien volgut els companys
que el varen fundar. És un punt de trobada,
on uns recolzen els altres, i junts
intercanviem idees i projectes per millorar
i modernitzar l’estructura del medi
rural”.
“Felicitats a tots, i moltes gràcies,
companys per haver-me permès ser president
del Col·legi en aquest cinquantè
aniversari. Per mi és un honor i una gran
satisfacció. Daniel i Joan Manel, companys
col·legiats d’honor, ha estat un
plaer compartir taula amb vosaltres.
Espero i desitjo que tots dos continueu
aplicant la vostra formació agrària en la
vostra vida empresarial. Moltes gràcies
a tothom”
L’ACTE DE CLOENDA
ALS MITJANS DE
COMUNICACIÓ
L’acte de cloenda del 50è
aniversari va tenir molt de ressò
als mitjans de comunicació.
TV3, dins el seu magazin de la
tarda va emetre un reportatge
amb declaracions del propi
Joan Manel Serrat. La revista
Pronto del dia 30.10.99 recull
la notícia amb text i diverses
fotografies. El Periodico de
Catalunya dels dies 19 i 20
d’octubre també se’n fa ressò
amb dues notes. El diari Avui
del 17 d’octubre del 99 exposa
la notícia. La revista Catalunya
Rural i Agrària del DARP, el
febrer del 2000, també treu la
nota de premsa. Igualment, el
diari El Punt del 12 d’octubre
parla d’aquest acte. La Mañana
de Lleida del 21 del mateix
mes, i el Diari de Tarragona del
dia19 inclou notícies d’aquest
afer. La revista El Camp,
d’octubre del 99, adjunta al
diari Regió 7, treu una nota.
Per últim, diverses emissores
també han informat de l’acte,
per exemple, SER Catalunya,
COPE, RNE, Catalunya Ràdio,
etc...
El Sr. Oriol Comas i Sra., i el Sr. Joan Oró i Sra., membres de la
Fundació Agrícola Catalana
19
20
El president de la demarcació del Col·legi de Barcelona, Sr. Josep Cots i
Sra., amb el senyor Francesc Ventura del Banc de Sabadell i en
Maurici Sivatte, Secretari del Col·legi
Eloi Oró, president de la demarcació de Lleida, amb la seva esposa i
companys de la demarcació
La delegació de la demarcació de Tortosa va estar encapçalada pel
seu president, Sr. Joan Targa, i Sra.
El senyor Albert Juanola, president de PRODECA, i Sra., i convidats
El president de la demarcació de Girona, Josep Ma. Poch, amb
companys de la seva zona.
Josep Mª Font, president de la demarcació de Tarragona, i Sra., i
companys de la demarcació
El president de l’Institut Català d’Estudis Agraris,
el company Sr. Joan Pere Vila-Ors, i Sra.
El director del Centre de Formació i Estudis Agrorurals del DARP,
Sr. Eduard Bes, i Sra., amb els companys de la seva promoció
22
E
ls ajuts comunitaris a la producció
i al consum de l’oli d’oliva
han revitalitzat els darrers anys,
el conreu de l’olivera que passava
per una tendència recessiva important.
Tot i que a llarg termini la política de subvencions
derivada de la OCM de l’oli
d’oliva, no està clara, i que per tant, no
representa cap garantia per al conreu en
un futur més o menys llunyà; l’oli d’oliva
és, dins de la Unió Europea, un dels productes
amb pocs problemes excedentaris,
i amb capacitat de creixement del
consum, de tal manera que l’olivera
és l’alternativa més clara per als terrenys
de secà.
La darrera reforma de l’OCM de
l’oli (vigent fins al 31 d’octubre del
2001) establia un ajut a la producció
equivalent a 132,25 ecus/100
kg., i la desaparició de l’ajut al consum.
Cada Estat productor disposa
d’una quantitat garantida (CNG),
que en el cas de superar-se representa
una minva en l’ajut unitari. Per a
l’Estat espanyol és de 760.027 tones
anuals, però si tenim en compte que
la campanya 1998/1999 la producció
ja fou de 791.000 tones i que en
la present ens hi atansarem, es fàcil
preveure el que pot passar quan entrin
en producció les noves plantacions de tipus
intensiu, la major part d’elles amb
disponibilitat de reg.
Com a conseqüència de tot l’esmentat,
de seguir amb una OCM del mateix
tipus, és a dir, sense canvis substancials,
a curt i mitjà termini es preveu una disminució
important dels ajuts en termes
reals i per tant una reducció de la renda
dels olivicultors. Es per això que hem
d’incidir en altres qüestions com l’estructura
de les explotacions, de la producció
i sobre tot en la qualitat del
producte final i la seva comercialització.
En aquest sentit, en els darrers
exercicis al Baix Ebre i Montsià,
El sector de l’Oli d’Oliva
al Baix Ebre i Montsià
Josep F. Blanquet Chavarria
Enginyer Tècnic Agrícola
l’adequació de les instal.lacions tant pel
que fa a millora de la qualitat, com per
reduir i fins i tot eliminar l’incidència
ambiental que tenien el processos d’elaboració
tradicionals, ha suposat un esforç
econòmic considerable per part de tots
els agents implicats. Tot i que s’han realitzat
fusions de Cooperatives i creació de
SATs, que centralitzen bona part de les
produccions comarcals, encara són insuficients
i cal una major concentració d’esforços,
sobretot pel que fa a la comerci-
Plantació tradicional
alització i sota un visió comercial diferent,
amb criteris més professionals i preparats
per fer front a la forta competència que
hi ha a tots els nivells.
El volum de producció és variable
d’un any a l’altre, tot i que cada vegada
és superior i més constant, sens dubte,
pels nous sistemes de producció i recol·lecció,
la incipient però creixent disponibilitat
de recs de suport, etc. Amb l’entrada
en producció de les noves planta-
Plantació intensiva
cions de tipus intensiu, cal pressuposar
que aquestes xifres aniran en augment en
els propers anys, per la qual cosa es pot
arribar a pensar en una producció mitjana
de 80.000 tones d’olives i de 17.500
tones d’oli d’oliva verge.
D’acord amb les perspectives existents
a nivell mundial, la demanda d’oli
d’oliva de qualitat es pot incrementar, no
tan sols pel seu origen natural, sinó pels
mecanismes, propietats i efectes dietètics
i beneficiosos per la salut, que cada dia
es van descobrint. Hem de saber
vendre les excel·lències de la dieta
mediterrània, de la que l’oli d’oliva
n’és el principal exponent.
Les denominacions d’origen, i altres
figures de Denominacions de
Qualitat de Productes Agroalimentaris,
són el mecanisme mes integrador
i globalitzador possible per
influir positivament dins del sector
agroalimentari i del món rural. La
política envers l’obtenció de productes
alimentaris de qualitat no fa altra
cosa que revaloritzar la producció,
amb la qual cosa, s’augmenta la
renda dels agricultors, i s’obté un
major valor afegit en els processos
de transformació industrial i de distribució
comercial, que, en el cas de l’oli
i en aquesta zona concreta, són realitzats
principalment pels mateixos agricultors,
mitjançant les societats de les que en formen
part.
En aquest sentit s’estan realitzant els
estudis i l’avaluació per tal d’obtenir la
Denominació d’Origen per als olis d’oliva
verges de les comarques del Baix Ebre
i Montsià. El sector d’aquestes terres, té
una gran confiança i molta il·lusió amb
la consecució de la DO., la qual cosa afegida
a la cada vegada més, millor
qualitat i l’important volum de producció
dels olis verges extra
d’aquesta zona, fa pensar en un futur
esperançador per al sector oliverer
d’aquestes terres.
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000
DEMARCACIÓ DE BARCELONA
En l’Assemblea General Ordinària efectuada el 26 de
novembre del 1999, es va votar l’elecció de nous membres
de la Junta, que ha quedat formada d’aquesta manera:
• Josep Cots i Reguant – President
• Pau Parés Bové – Vicepresident
• Germà Esteban Ibernon – Secretari
• Benedicto Mbia Mbida – Vicesecretari
• Xavier Romera Castilla - Tresorer
• Josep Mª Escursell Massagué – Vicetresorer
• Eduard Gimenez Gelpi – Vocal
• Ricard Castro Gil – Vocal
• Ignasi Ll. Prat Rosell – Vocal
• Eva Sancho Zaragoza - Vocal
ALTRES ACTIVITATS
HOMENATGE ALS COMPANYS QUE HAN
COMPLERT 45 ANYS DE COL·LEGIATS
Dins els actes del sopar de Sant Isidre es va rendir un
homenatge als companys que fa 45 anys que estan
col·legiats, de la promoció del 1955, són:
• Carles de Montoliu, Baró de l’Albí
• Francesc Cuixart i Oliva
• Miquel Pascual i Reverter
• Joan Argelet i Gonzàlez
En el sopar de Sant Isidre també es va homenatjar els
companys amb 25 anys de col·legiats, que són de la
promoció del 1975:
• Jordi Tarroja i Crivillé
• Fèlix Pi Barrionuevo
• Josep Riera i Sobrevias
• Emili Godes i Faura
• Miquel Domènech i Roig
• Antoni Jiménez i Lladós
• Antonio Casado Casado
• Josep Esquerra i Giralt
• Joan Rebés i Carbonell
• Josep Mateos i Guardia
• Esteve Durall i Mallol
• Pere Gavaldà i Viñas
• Ramon Badosa i Castany
Ignasi Ll. Prat, Josep Mª Escursell, Pau Parés, Josep Cots, Germà
Esteban, Xavier Romera i Eduard Gimenez, membres de la nova Junta
CURSOS
S’han promogut cursos d’auditoria interna de qualitat,
normes ISO 9000, i l’empresa agroalimentària, higiene i
desinfecció a la indústria agroalimentària. També cursos
d’especialització sobre els vins de Catalunya, i de sistemes
APPCC, ARPC, i AR i CPC.
La demarcació de Barcelona va lliurar el 0’7 % del seu
pressupost de l’any 2000, a l’ONG MON-3.
Sandra Barea, cooperant de l’ONG MON-3, donant l’agraïment de
l’organització per la donació que se’ls fa
23
24
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000
DEMARCACIÓ DE GIRONA
En l’Assemblea General Ordinària efectuada el 19 de novembre del 1999, es va votar l’elecció de membres per renovar
la Junta, que ha quedat constituïda d’aquesta manera:
• Josep Mª Poch Ymbrest – President
• Joaquim Bosch Font – Vicepresident
• Jacint Pinsach Guardia – Tresorer
• Joaquim Caselles Trillo – Secretari
• Maria Carbó Grassot – Vicesecretaria
• Maria Carbó Arribes – Vicetresorera
• Jordi Casas Pujades – Vocal
• Joan Dorico Pérez - Vocal
ALTRES ACTIVITATS
Jacint Pinsach, Joaquim Bosch,
Josep Mª Poch, Maria Carbó i Joaquim Caselles,
en el sopar de Sant Isidre
El 18 de juliol del 99 es va promoure una xerrada a càrrec del delegat de Medi Ambient a Girona, Sr. Josep Bou, a
la seu del Col·legi. Va tractar sobre la intervenció integral de l’Administració Ambiental.
El 2 de desembre del 99 van tenir una reunió amb el president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sr. Jordi
Cabeza, a la fi de plantejar-li diversos aspectes del nostre treball.
Els dies 28 i 29 d’octubre del 99, dins el marc de la Fira Industrial Agrícola Comercial de Girona, es van promoure
dues jornades tècniques a les que hi varen assistir 160 persones.
En aquest aspecte cal destacar que també es va
col·laborar amb la Fira Agrària de Figueres, –FIRAGRI- amb
la promoció de diverses ponències sobre agricultura, que
es van presentar els dies 10, 11 i 12 de març del 2000
El Col·legi va col·laborar en el 32è Campionat d’Arada
de les comarques gironines. Algunes activitats del Col·legi
s’han vist reflectides en els mitjans de comunicació,
destacant l’entrevista que El Punt va fer, precisament el dia
6 de maig del 2000.
Jornades Tècniques a la Fira de Girona.
ACTIVITATS COL·LEGIALS DE LES DEMARCACIONS 2000
DEMARCACIÓ DE LLEIDA
Després de l’Assemblea General Ordinària, la Junta del Col·legi a la demarcació de Lleida, ha quedat constituïda per
aquests membres:
• Eloi Oró i Gallart – President
• Joan Salvador Minguet i Pla – Vicepresident
• Isabel Perea i Jou – Tresorera
• Francesc Camats i Olives – Secretari
• Francesc Plana i Gabriel – Vocal
• Pere Escamilla i Gracia – Vocal
• Teresa Aniz i Montes – Vocal
• Teresa Domingo i Piñol – Vocal
• Olga Caimons i Negrillo – Vocal
• Enric Seres i Seuma – Vocal
• Jesús Lotina i Garcia – Vocal
• Antoni Tudel i Gardeñes – Vocal
Joan Salvador Minguet, Antoni Tudel, Josep Bell, Olga
Caimons, Teresa Domingo, Isabel Perea, Francesc Plana,
Jesús Lotina, Jaume Torres, i Eloi Oró
ALTRES ACTIVITATS
El Col·legi ha promogut tot un seguit de cursos i jornades, com el curs de disseny per ordinador, I, II i III, cursos
d’internet, cursos de jardineria, d’aplicacions de la nova normativa mediambiental, de preparació d’oposicions a la
Generalitat, bàsic d’internet, de peritacions legals, III curs de concentració parcel·laria, cursos bàsics d’enologia, de reg,
de vins de Catalunya, i dues conferències-col·loqui, una sobre la nova llei de la intervenció integral de l’administració,
i la nova llei d’enjudiciament civil, peritacions municipals, peritacions d’enginyers tècnics agrícoles en temes municipals.
El col·legi ha concedit els premis Terres de Lleida a la maquinària agrícola, el concurs vaquí de Bruna dels Pirineus,
del llibre agrari, i el premi treball fi de carrera, adreçat als estudiants d’enginyeria tècnico-agrícola de l’ETSEA.
Amb aquest stand de modern disseny, la demarcació ha participat a la Fira de Sant
Miquel de Lleida 1999, MUNICIPALIA Lleida 99, i Fira de
Sant Josep de Mollerussa 2000. Foto: J. Gamundi
25
26
DEMARCACIÓ DE TARRAGONA
En l’Assemblea General Ordinària efectuada el mes de novembre del 1999, es va votar l’elecció de membres per
renovar la Junta, que ha quedat constituïda d’aquesta manera:
• Carles Miranda Estrampes – President
• José A. Bellinchon Espada – Vicepresident
• Estebal Largo Sánchez – Secretari
• Felipe Alvarez Cuevas-Aliaga – Vicesecretari
• Joan Pallarès Calbó – Tresorer
• Jaume Gisbert Alsina – Vicetresorer
• Maurici Sivatte Algueró – Vocal
• Pedro Gálvez Trinidad - Vocal
Felipe Alvarez Cuevas, Esteban Largo, Joan Pallarès, Carles
Miranda, Pedro Galvez i Jaume Gisbert, membres de la Junta.
(Foto: J. Gamundi)
ALTRES ACTIVITATS
S’ha realitzat una Jornada en la que s’ha tractat d’higiene i seguretat en les construccions rurals, d’acord amb la
normativa del Reial Decret 1627/97.
A Firagost, de Valls, s’ha participat amb un stand del Col·legi. També, dins el marc de les conferències tècniques, els
companys Carles Miranda, Pedro Galvez i Albert Domingo, van donar unes xerrades sobre el tema “Agricultura productiva
dins el marc europeu”.
El Col·legi, conjuntament amb la Cooperativa i l’Ajuntament de Valls, han premiat als vins guanyadors de l’habitual
concurs que es fa a Firagost.
Es nota un increment notable de nous col·legiats que
acaben de finalitzar la carrera, així com algun reingrés.
En aquest aspecte cal destacar que també es va
col·laborar amb la Fira Agrària de Figueres, –FIRAGRI- amb
la promoció de diverses ponències sobre agricultura, que
es van presentar els dies 10, 11 i 12 de març del 2000
El Col·legi va col·laborar en el 32è Campionat d’Arada
de les comarques gironines. Algunes activitats del Col·legi
s’han vist reflectides en els mitjans de comunicació,
destacant l’entrevista que El Punt va fer, precisament el dia
6 de maig del 2000.
Aspecte de l’Assemblea General.
(Foto: J. Gamundi)
DEMARCACIÓ DE TORTOSA
Després de les eleccions, la nova Junta del Col·legi a la
demarcació de Tortosa, ha quedat constituïda d’aquesta
forma:
• Joan Targa Amposta – President
• Josep F. Blanquet Chavarria – Vicepresident
• Carles Salvadó Rosell – Secretari
• Joan M. Domingo Salvador – Vicesecretari
• Jordi Felip Escudé - Tresorer
• Ricard Miralles Areul – Vicetresorer
• Benet Arce Maria – Vocal
• Manel Gisberts Lahosa – Vocal
• Carles Fàbregues Solé – Vocal
ACTIVITATS
Membres de la Junta i guardonats, en el sopar de germanor
La demarcació està en col·laboració activa amb la futura formació de l’òrgan assessor del Patronat de Fires de Tortosa.
També en la constitució de la comissió de l’Àrea de Medi Ambient que elaborarà l’Agenda 21 de Tortosa. Cal indicar
que aquest any la demarcació promourà cursos sobre higiene alimentària i qualitat total, i aplicació de productes
fitosanitaris, compatibles amb el medi ambient.
HOMENATGE ALS COMPANYS AMB MÉS DE 40 ANYS DE COL·LEGIATS
Amb un sopar de germanor, efectuat el 22 de juny, es va guardonar amb insígnies d’or als companys amb més de
40 anys de col·legiats. Van ser aquests:
Robert Martínez i Cugat David Pinyana i Ayo Josep Subirats i Pallars
Víctor Delsors i Pinyana
Lluís Lamote de Grignon
27
28
L’enjardinament sobre cobertes
D
arrerament s’han publicat dues
Normes Tecnològiques que
donen resposta a les qüestions
tècniques que els professionals del sector
dels espais verds ens trobem quan
hem de dissenyar, construir o mantenir
una coberta vegetal.
Una de les formes més simple i
sostenible de tornar a la natura les
parcel·les que li està arrabassant la
construcció d’edificacions en sòls densament
urbanitzats és mitjançant la
construcció de cobertes vegetals.
Comissió de les NTJ: Xavier Argimon, Joaquim Bosch i Francisco Fernández
Enginyers Tècnics Agrícoles
Les cobertes vegetals formen part
de les nostres ciutats i edificacions ja Coberta ecològica extensiva en una teulada
inclinada d’un habitatge en clima atlàntic
NTJ 11E
Cobertes ecològiques extensives
NTJ 11I
Cobertes enjardinades intensives
des de temps de Babilònia amb els coneguts
jardins penjants. Antecedents
més actuals els trobem amb el concepte
de “naturació urbana” a Alemanya,
Estats Units, Austràlia, entre d’altres.
L’existència de jardins, parcs i fins i tot
boscos, àrees de jocs infantils, piscines,
cobertes transitables per a vehicles
sobre espais construïts no és una idea
nova. Però sí que ho és la tecnologia i
els materials que es disposa en l’actualitat.
La normativa ha de donar entrada
a totes aquestes innovacions i millores,
per altra part, millores que generalment
provenen de les empreses
implicades i interessades.
Actualment aquestes cobertes vegetals
es poden incorporar en diferents
tipus de projectes, entre els quals
es troben els àmbits següents:
• Terrats i teulades plans o inclinats
d’habitatges i d’edificis.
• Cobertes de garatges subterranis
i construccions afins.
• Cobertes sobre lloses en obres
lineals.
• Cobertes d’integració amb el
paisatge circumdant per a reduir
l’impacte en zones naturals.
Encara que sempre estarem parlant
de cobertes vegetals, cal distingir entre
les cobertes ecològiques extensives
(vegeu la NTJ 11E) i les cobertes enjardinades
intensives (vegeu la NTJ
11I). Les cobertes ecològiques extensives
són les que presenten un acabat
vegetal de tractament extensiu i amb
uns requeriments de manteniment
molt baixos o nuls una vegada consolidada
la vegetació –plantes
suculentes, herbàcies perennifòlies,
cespitoses, subarbustives i vivaces,
molt especialment dels gèneres Sedum
i Sempervivum i similars–, cultivades
sobre una capa de substrat de 15 cm
de gruix, com a màxim. Les cobertes
enjardinades intensives presenten un
acabat vegetal de tractament intensiu
o semiintensiu i amb uns requeriments
normals de manteniment.
Per una banda, el creixement de la
població i del desenvolupament urbà,
la pol·lució atmosfèrica, la impermeabilització
del sòl i l’eliminació de la vegetació,
han provocat un canvi en les
condicions mediambientals de les ciutats.
Per contra, les cobertes vegetals
ofereixen beneficis tant al medi ambient
i a l’entorn més utilitzat –milloren
el microclima, filtren l’aire, esmorteeixen
el soroll ambiental, redueixen la
càrrega d’aigua de les canalitzacions
urbanes, integren les construccions a
l’entorn–, com també als edificis –protegeixen
la impermeabilització, milloren
el comportament tèrmic, milloren
l’aïllament acústic, allarguen la vida de
la coberta, augmenten el seu atractiu.
Com podeu veure són moltes les possibilitats
professionals que s’obren per
al sector.
En aquest breu article volem reiterar
el nostre agraïment a tots els experts
i a les empreses i institucions que
han col·laborat en la seva redacció,
alhora que convidem a tots els col·legiats
i professionals del sector, perquè
ens feu arribar els suggeriments
que cregueu oportuns, donat que
aquest treball reinverteix principalment
en vosaltres.
Enjardinament de la coberta sobre llosa a la Pl. de Lesseps, Barcelona
Enjardinament sobre la coberta del Rockefeller Center, New York
Oferim tots els productes i serveis per a
l’agricultor, fruticultor, jardiner i espais-verds
c/ Girona, 7 • Tels. 972 47 32 32 - 972 47 41 02 - Fax 972 47 40 42 • 17185 VILOBÍ D’ONYAR (Girona)
c/ Sanat Baselisa, s/n - Tel./Fax 972 64 20 49 • 17111 VULPELLAC (Girona)
www.agrosalvi.com • e-mail: agrosalvi@grn.es
29
30
Recursos contenciosos-administratius en tràmit
El Col·legi, mitjançant el seu assessor
jurídic, Sr. Julio García, ha interposat un
seguit de recursos-administratius contra
algunes de les resolucions de diverses
institucions que lesionaven els interessos
dels nostres col·legiats. Els recursos en
tràmit, o bé algun ja resolt, són els següents:
EN MATÈRIA
DE PERSONAL
• Recurs 458/96, contra
el concurs per cobrir la
plaça de cap de Seguretat
i Control d’Obres
d’Estructures Agràries.
• Recurs 457/96, contra
el concurs per cobrir la
plaça de cap de Secció
de Malherbologia i
Fibroreguladors.
• Recurs 456/96, contra
el concurs per cobrir la
plaça de cap de Secció
d’Indústries i Comercialització
Agràries.
Tots tres recursos es troben
en el procediment finalitzat,
pendents de sentència.
• Recurs 159/99, contra
el concurs de places de
cap de Secció de Seguretat
i Procediments
Administratius, coordinador
Veterinari, i cap
de Secció d’Indústries
Agroalimentàries
Es va fer judici oral el 29
de març del 2000. La Generalitat
no va comparèixer. Es
van fer les proves documentals
i testificals. Van desistir
dels recursos a les dues primeres
places.
EN ALTRES MATÈRIES
El Col·legi va intervenir
com co-ajudant de l’Ajuntament
de Sabadell en el
recurs que el Col·legi d’Ar-
quitectes va posar contra l’ordenança
sobre intervenció integral aprovada
pel propi Ajuntament. El Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya va
sentenciar a favor de l’Ajuntament de
Sabadell. Ara el Col·legi d’Arquitectes
ha presentat un recurs davant el Tri-
bunal Suprem. En el recurs contra la
creació de la Comissió Mixta, prevista
per la Llei sobre Intervenció Integral,
el Col·legi s’ha presentat com a
interessat. Quan es formalitzi la demanda
es decidirà si continuem actuant.
Visita al President Jordi Pujol
L
a Junta del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles
de Catalunya va ser rebuda
pel president Jordi Pujol amb motiu
dels cinquanta anys de la fundació
del Col·legi, i el va invitar a diferents
actes commemoratius del mateix. Es
va aprofitar l’audiència per exposar-li
diversos aspectes formatius i laborals
que afecten a aquest col·lectiu.
En primer lloc, se li va expressar
la inquietud i preocupació que els
enginyers tècnics agrícoles veuen en
el Projecte de Llei de l’Estatut de la
Funció Pública que acaba de presentar-se
al Congrés dels Diputats a
Madrid, inquietud per la manca de
reconeixement i consideració envers
un col·lectiu tan important i treballador.
Paral·lelament es va informar al
president de la importància i del treball
del col·lectiu que, al llarg dels
anys, ha estat peça clau pel desenvolupament
tècnic i empresarial del món
rural. A la vegada es va expressar al
president la necessitat de que els es-
tudiants d’Enginyeria Tècnica Agrícola
tinguin una formació universitària
de qualitat, i que no es deixin reduir
a menys de 225 crèdits els plans d’estudis
i que, en tot cas, la tendència
sigui a incrementar aquest nombre de
crèdits.
Es va exposar la conveniència de
que, tant en els ajuntaments, com en
els consells comarcals, hi hauria d’haver,
o poder disposar, un enginyer tècnic
agrícola, o perit
agrícola, a l’hora
d’aplicar la nova llei
d’intervenció integral
de l’Administració
Ambiental
que regula el que
les activitats econòmiques
siguin respectuoses
amb el
medi ambient. Aspecte
aquest que
els enginyers tècnics
agrícoles coneixen
molt bé arreu
del camp català.
A la vegada, se li va manifestar la
utilitat de tenir un enginyer tècnic
agrícola en tots els equips
multidisciplinaris relacionats en projectes,
accions mediambientals, i altres,
tot destacant la importància que tindrà
la nova llei d’adequació de l’edificació
en el tractament dels professionals
i les seves competències, llei que
ens temem no recollirà prou aquest
sentit.
Visita al president Pujol
Reunió amb el Conseller de Medi Ambient
La Junta del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles de Catalunya va reunir-se,
el mes de març, amb el nou
conseller de Medi Ambient, Sr. Felip
Puig. Se li van explicar llargament les
actuacions que el Col·legi havia fet
davant els greus incendis forestals de
l’any 1994. Se li varen lliurar les
normes que va elaborar el propi
Col·legi per que fes un estudi a la fi
de tenir-les en compte a l’hora de fer
les campanyes de prevenció i actuació
sobre els incendis forestals. El conseller
va felicitar a la Junta per l’estreta
col·laboració que han tingut amb la
Conselleria per l’elaboració del
reglament de la integració de
l’administració ambiental, així com la
que mantenen per concretar la
documentació necessària per fer una
avaluació ambiental. També se li va
exposar que era del tot necessari que
a les oficines de gestió unificada
sempre hi hagi un enginyer tècnic
agrícola, per tal de que els projectes
fets pel nostre col·lectiu siguin revisats,
estudiats i valorats pels nostres
professionals.
Es va instituir que al llarg de l’any
hi hauria dues reunions del Col·legi
amb el Departament de Medi
Ambient.
El conseller de Medi Ambient,
Sr. Felip Puig. (Foto: O.P.)
31
32
Aspectes de la Llei 3/98 de la
intervenció integral de l’Administració
Ambiental, que tenen més incidència en
el nostre treball professional
A
spectes de la Llei 3/98 de la intervenció
integral de l’Administració
Ambiental, que tenen més
incidència en el nostre treball professional.
En el segon número de la revista del
Col·legi es va fer un resum de la Llei 3/
98 de la Intervenció Integral de
l´Administració Ambiental, i en el darrer
es van fer uns comentaris respecte del
Reglament que desplega dita Llei - Decret
136/1999 de 18 de Maig- . En
aquest article es va fer incidència als
annexes de la Llei i al procediment per
redactar el projecte tècnic o projecte
bàsic tal com el defineix la pròpia Llei ;
aspectes que són bàsics pel desenvolupament
de la nostra professió.
Passat un any tant de la publicació
de la revista com de l´aplicació de la Llei
és oportú remarcar els aspectes de la Llei
que tenen més incidència en el desenvolupament
de la nostra professió.
Paper dels
enginyers tècnics agrícoles
Els enginyers agrícoles són els agents
-intermediaris entre l´Administració i
l´administrat- encarregats de que una
activitat ramadera o agroindustrial pugui
ser autoritzada per l´Administració competent
(Ajuntament, Consell Comarcal,
Generalitat de Catalunya-Departament
de Medi Ambient) i a ser possible en el
mínim temps possible. Perquè això sigui
així la Llei ja preveu uns terminis de resolució
de l´expedient depenent del règim
d´intervenció administrativa a que
estigui sotmesa l´activitat. És en aquest
sentit on els professionals hem de demostrar
la nostra “professionalitat” en la
Pau Parès i Bovè
Enginyer Tècnic Agrícola • Vice-president de la Demarcació de Barcelona
Classificació de l´activitat i en la redacció
del projecte.
Com ja sabeu la Llei classifica les
activitats segons el seu grau d´incidència
en el medi ambient en tres annexes i les
agrupa per categories; (mineres, agrícoles
i ramaderes, energètiques, comercials,
etc..). Pel que fa a les activitats agrícoles
o agroindustrials són fàcils de classificar
i les ramaderes també ho són si a
l´explotació només hi ha una sola espècie
o aptitud. Segons el nombre de caps
estan en un annex o bé en un altre. Ara
bé quan a l´explotació hi ha diverses espècies
i/o aptituds els caps de bestiar
s’han de transformar en U.R.P. (unitats
ramaderes procedimentals) i es aquí on
es poden produir errors o hi pot haver
disparitat de criteris.
Equivalències de les URP
Les equivalències de les URP de cada
espècie i aptitud són les que hi ha en el
quadre adjunt el qual també
podeu trobar a la Web del Departament
de Medi Ambient
(www.gencat.es/mediamb/iiaa).
Per convertir els caps de
l’explotació en URP només cal
dividir el nombre de places de
cada espècie i aptitud per la
columna de la dreta del quadre
adjunt.
Un cop obtingut el total
d’U.R.P. heu de mirar el corresponent
codi dels Annexes.
Només s’han de calcular
les URP corresponents a pla-
ces de reproductors i engreix.
Les places de cria o recria
només s’han de tenir en
compte quan es tracta exclusivament
d’una explotació de cria o recria de
boví, un DAC de garrins, un engreix de
xais, etc..., és a dir quan la cria i/o recria
formen una explotació independent.
Pel que fa a la redacció de projectes
si aquests són per la obtenció d’un permís,
llicència o bé autorització ambiental,
han de contemplar tots els punts
dels articles 60 –dades generals– 65
–dades específiques– del Reglament
citat.
Aquest reglament també preveu en
la seva disposició transitòria segona que
s’hi s’ha de legalitzar una activitat ja
existent es pot substituir el projecte per
una avaluació ambiental.
El col·legi va participar en la redacció
d’aquest model d’avaluació ambiental
i en trobareu una còpia al col·legi o
bé a la web del Departament de Medi
Ambient.
Els caps de bestiar s’han de transformar en URP, unitats
ramaderes procedimentals. (Foto: DARP)
TAULA 1 – CRITERIS PER A LA CONVERSIÓ EN URP
DE LES ESPÈCIES I/O APTITUDS MÉS HABITUALS
Descripció annexos IIAA Descripció Codi Bones Pràctiques Plaça/EF Plaça/URP
Agràries en relació amb el nitrogen
VACUM DE LLET VAQUÍ DE LLET 1 1
VEDELLES DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA) 2 2
CRIA DE BOVÍ (1-4 mesos) (FASE CRIA) 9,5 9,5
VACUM D’ENGREIX (VEDELLS) ENGREIX DE VEDELLS (més de 4 mesos) 3,3 1,5
VAQUES ALLETANTS 1,43 1,43
TRUGES PRODUCCIÓ PORQUINA (inclou garrins lactants) 4,86 1,5
PORCÍ DE TRANSICIÓ (FASE CRIA) 61,34 61,34
PORCS D’ENGREIX (+ de 30 kg) PORCÍ D’ENGREIX 10,06 4
AVIRAM AVICULTURA DE POSTA (gallina ponedora, comercial o selecta) 146 80
AVIRAM POLLETES DE RECRIA 1000 80
AVIRAM ENGREIX DE POLLASTRES 312 80
AVIRAM ENGREIX D’ÀNECS 304 80
AVIRAM ENGREIX DE GUATLLES 2500 80
AVIRAM ENGREIX DE PERDIUS 1041,6 80
AVIRAM ENGREIX DE PAONS 158,7 80
EQUI BESTIAR EQUÍ 158,7 80
OVI I CABRUM OVELLES DE REPRODUCCIÓ
OVI I CABRUM OVÍ D’ENGREIX (FASE CRIA)
OVI I CABRUM OVELLES DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA)
OVI I CABRUM CABRUM DE REPRODUCCIÓ
OVI I CABRUM CABRUM DE REPOSICIÓ (FASE RECRIA)
CABRUM DE SACRIFICI (FASE CRIA)
PRODUCCIÓ DE CONILLA
(per gàbies: inclou mares, reposició, mascles i engreix)
CRITERI TÈCNIC
ESTRUÇOS ADULTS 11,59 11,59
ENGREIX D’ESTRUÇOS 21,47 21,47
EMUS I NYANDUS ADULTS 23,17 23,17
ENGREIX D’EMUS I NYADUS 42,94 42,94
difusora del llibre agrícola
33 ANYS DE SERVEI
AL LLIBRE I L’AGRICULTURA
LLIBRERIA DISTRIBUCIONS • INFORMACIÓ BIBLIOGRÀFICA • EDITORIAL
C/. Comerç, 48 - Tel. 973 24 51 00 - 23 34 80
Fax. 973 23 64 13 - 25007 LLEIDA
33
34
La tasca de l’enginyer tècnic agrícola
davant el “Foc bacterià”
E
l foc bacterià és una malaltia
que, d’una forma o altra, ens
toca de viure a tots els habitants
de les terres de Lleida. Bé perquè
ens pot afectar a la nostra explotació
agrària, o bé en altres, i en el fons a
tot el sector agrari. És més, les persones
que tenen els seus ingressos en el
procés de comercialització, també es
poden veure implicades.
Des de que van tenir coneixement
de l’aparició d’aquesta malaltia a
Navarra, Saragossa i a les nostres terres,
els enginyers tècnics agrícoles han
rebut una formació específica i profunda
en aquesta matèria. Sobretot els
companys que treballen a les Agrupacions
de Defensa Vegetal -ADV- arreu
de tota la zona fruitera. I la seva actuació
ha estat molt ràpida dins els camps
de detecció, i de donar una informació
dia a dia al sector de tots els treballs
que calia fer per a prevenir-la o eliminar-la.
Aquests tècnics sempre han
tingut el suport del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Agrícoles, i han treballat també
en estreta col·laboració en el Servei
de Protecció dels Vegetals del DARP, a
Lleida.
Pera afectada. (Foto: R. Cosialls i SPV)
Demarcació de Lleida
Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles
En aquest aspecte volem destacar
l’eficàcia i els funcionament d’un laboratori
i una xarxa de col·laboració
dels equips tècnics de prospecció, formada
pels professionals del Servei de
Protecció dels Vegetals. També l’enginyer
tècnic agrícola que treballa en
el sector fruiter, en el camp de la producció,
està portant a terme un control
estricte de les finques. Els tècnics
de les diverses ADV, per la seva ubicació,
estan controlant l’estat sanitari
del 80 per cent de les plantacions
fruiteres de les nostres comarques.
Aquesta munió de tècnics agrícoles
que, dia rera dia, estan trepitjant
el camp, conjuntament amb els fructicultors,
veritables protagonistes en
la tasca de prevenció i lluita, són els
autèntics controladors de la malaltia.
Són diverses les feines que el tècnic
ha de fer, amb una disciplina professional
molt acurada. Es comença per
fer les anàlisis de camp i de laboratori:
quan s’observen símptomes, i es
continua amb un seguit de tasques,
com vigilar la procedència del nou
material vegetal a plantar, dels moviments
de les abelles a les arnes, con-
Plantació afectada. (Foto: J. Garcia de Otazo)
trols d’envasos de la fruita, i donar al
sector les recomanacions de tractaments
culturals i químics, per a controlar
possibles punts de noves infeccions.
De moment, aquest treball en
equip, entre tècnics agrícoles, fructicultors
i SPV, s’està fent bé, però tenim
molt clar que no es pot baixar
la guàrdia. La malaltia és nova a l’Estat,
es tenen moltes referències i estudis,
però hi ha poques dades de
com evoluciona a Lleida, amb les
nostres condicions ambientals i microclimes
de les nostres parcel·les.
Això fa que actualment es porten a
terme amb rapidesa treballs d’investigació
aplicada.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics
Agrícoles continuarà donant el màxim
suport possible a tots els col·legiats
implicats en el tema, ja que la societat
ens exigeix una tasca molt rigorosa,
amb resultats ràpids i positius.
La tradició fruitera de Lleida, no ha de
veure’s ennegrida per un estrall que
realment fa molt de mal, quan s’introdueix
a l’explotació, però que hem
d’evitar la seva propagació.
Típics exudats de la malaltia. (Foto: G.
Lachaud i SPV)
Change language