Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

l’estiu portàvem barret de palla, de cantell i,
alguna que altra vegada movíem un gaiato
prim i vincladís, tot a l’estil de Maurice
Chevalier."
Joan Domingo Bisbal (1991) Vivències.
Igualada. (pàg. 43-44)
Fotografia 7
Primer pla de Joan Llacuna en
la dècada dels anys 30, quan la
seva activitat creativa era
plena.
"Jo crec, doncs, que he estat
predestinat pels déus -per sort
o per dissort-, a ser el cantor
d'Igualada. Una força misteriosa m'hi ha
portat. Jo moltes vegades hauria volgut, ho
confesso, fer una poesia diferent, en l'espai,
s'entén. Però una força incontenible em torna
i retorna a les coses d'Igualada.La veu dels
meus avantpassats, potser. Els meus somnis
d'infant. Ho confesso: he intentat fugir
d'aquests cercles abassegadors. Inútil."
Joan Llacuna (1961) "Història de la meva
poesia" (pàg. 112)
Fotografia 8
Joan Llacuna es
va casar amb
Teresa Puig
Garrell, a qui va
conèixer en la
seva estada com a
delegat de
l'oficina de la
Caixa a Valls, el 27 de setembre de 1931.
En la fotografia veiem la parella en el seu
viatge de noces a l'Alhambra de Granada, la
ciutat emblemàtica de García Lorca a qui
Llacuna sempre va admirar. El 1933 Llacuna
coneix García Lorca i el porta a Igualada, on
es va representar, Yerma amb gran escàndol
dels sectors dretans de la ciutat. Lorca va
arribar a visitar el domicili de Llacuna i va
cantar una cançoneta a la petita Teresa.
Fotografia 9
Imatge dels anys 30
on podem veure al
complert la família
Llacuna. La fotografia
és un reflex de l'etapa
de plenitud personal, professional i creativa
del poeta.
Després d'uns anys de canvis de destinació
professional, la família Llacuna ha retornat a
Igualada, viu en un pis del Passeig Verdaguer,
i el poeta està donant a conèixer el seu
primer llibre Ònix i Níquel.
Fotografia 10
Primer pla del poeta
corresponent a finals de la
dècada dels 40, quan
Llacuna havia abandonat
Igualada i s'havia instal·lat
a Rubí.
"La meva àvia era de Rubí, on teníem
propietats. Jo estiuejava allà, amb ella
durant dos o tres mesos. Del tracte
professional amb l'àvia i el meu pare, i de
l'afecció a la música del meu pare i de Joan
Llacuna, va venir la coneixença cap als anys
50. Al meu pare i a ell els agradava
conversar, i nosaltres hi anàvem de visita
algunes tardes. Ell, assegut com solia en una
butaca al seu balcó sobre el jardí que tenien -
la casa era de la Caixa de Pensions-, ens veia
arribar i deia: "Ja ve la Xirinacada". Tenia
sentit de l'humor, inquisitiu, li brillaven els
ulls darrera les ulleres, un punt com James
Mason." Olga Xirinacs. Qüestionari sobre Joan
Llacuna.
Fotografia 11
Família Llacuna, al complet,
fotografiada a Rubí a mitjans
de la dècada dels 50.
"Ens parlava amb entusiasme
del que havia pogut llegir,
repassant les prestatgeries de
les llibreries barcelonines,
del que havia vist a les sales
d'exposicions, en passejades, llargues
passejades pels carrers principals de Rubí, de
la plaça del Sortidor a la plaça Pearson o
plaça de l'Estació. No obstant no era amant
de reunir-nos a casa seva. Crec que era gelós
de la seva intimitat o del temps que després
del treball laboral li permetia dedicar-se a la
seva poesia o a la lectura i no desitjava cap
destorb.A vegades ens havíem reunit al jardí
propi al lateral de la vivenda que donava al
carrer principal."
Antònia Montmany. "Qüestionari sobre Joan
Llacuna"
17