Setembre 1980 - Arxiu Municipal de Llagostera

V
•Poriada cL*ltorio i

Pa ara se-tanta-cinc anys que l'onze de setembre es. commemora com '
a Diada Nacional de Cataliinya. Aquesta coramemoracid nasqués espontàr
niament del poble,,que recorda l'heroisme dels defeasors de lea. nostres
llibertats nacionals en aquell 1.714 i alhora és fidel a la reivindícàcid
d'aquelles, mostrant la seva voluntat d'autogovernar-se: la reconstrucció
d'aquesta nació'que sóm,-"una comunitat amb història pr2i- ,
pia, llengua i cultura pròpies-. Una economia diferenciada i conacièa- '
04a col.lectiva"-duta a terme per tota els catalans desde la mateixa
Catalunya. ,: . , :•,,.:
En aquests últims, anys sembla que la Diada ha arrelat en tota Ca-
1 1 . . • • • • .
tp

UNA MICA D'HISTÒRIA SOBRE UNA DATA
SN ELS SaCLES £VI i XVII
Durant als secles iD7I i X^/II CatalLmyc vo^v.é mar.Ltonir la Bcva autorxornia
sota aquella Espanya de fesomia monarca-feJ.Gral^ i fou a finals
d'aquest últim i solDretot durant el XVIII, o^uan Cata.'unya, així com València
i Aragd entraren en l'a q.ue podriem anomenar "tendència europea"
'S·nib el que fa referència als problemes rionetaris i de preus deixats per
la critíi, accelarant-se així la trajectòria cap al sistema capi-ialista
i i prcparant-so per les transformacions c'.e signe burgòs i ii^dustrial.
Cal destacar l'impuls del. gran comf-rç del que el port do Barcelona
! fartioipà activament, qui es vinclà desprds a la expansió d'una viticultu.ia
especulativa . Les revoltes del camp ajudaren a posar en marxa els
i ÍTOUJ fonaments d'un mercat català amb clares aspiracions.
I Catalunya qui cimptava des de les Corts de Cervera (bota ej regnat
I de Pere II el Cerimoni

Oçnceai Municipal al óap del gijüal es trobava Rafael
Casanova, mentrea que la suprein& direcció militar
fou manada pel general TaarcelOní Antoni de Viilarroel,
. L'onze de Setembre de 1.714,Barcelona va capitular,
iniciant-se així un periòde de. total manca
de reconeixement de la personalitat jur£dico-política
de Catalunya.
lA REPRESSia
Felip V va complir la previsió centralitzadora.
Els seus ministres i
concellers implantaren el Decret de
Nova Planta que forjava l'Unitat
de l'Estat espanyol.
Catalunya veié sustituides la
Generalitat i el Concell de Cent,
per organismes creats segons models
castellans i francesos• Gran part
del dret fou destruït, així com les
institucions jurídiques i l'estructura
financera. El lloc del virrei
l'ocupà el Capità General, el qual
era assistit per la Reial Audiència,
Es prohibí l'lis de la llengua catalana
com a llengua oficial i s'aboliren
les universitats catalanes. El nou
a^gim també comportà una fortíssima
pressió sobre els catalans.
CATALUNYA
AVUI
Là desfeta de la guerra de Suocesió
va suposar l'extinció de les
nostres institucions de govern, de
les nostres lleis i la i>ersecussió
de la llengua i cultura catalana,
L'onze de setembre fou una gran derrota
però, simultàniament a aquesta,
nasqué un moviment reivindicatiu que
hom anomenarà catalanisme, el qual
amb la restauració de la II República
|va veure reconeguts els drets nacionals
de Catalunya amb l'Estatut d'Autonomia,
Pei*í> aquesta llibertat fou fa poc, atacada novament pel moviment
militar-falangista i més tard anul·lada, i aquest cop la nostra hi»t
òria fou manipulada i la nostra realitat tragiversada. Era la Dictadura;
i "Catalunya s'ha enriquit, Catalunya s'ha jfet forta, ha
prosperat, ha craat llocs de treball,. no gràcies a íqíiesta dependent-

vJv "
eia, sinó malgrat la dependència". (Joaquim Nadal).
Ja abans çL'üàn Q^talunjra, eb oomeiiçava a governar ella mateixa
-Mancomunitat- també UÏÍSL royolta militar'havia destruït aquella poca
llibertat aconseguida.Però la resistoncia.no 'àefallí i ta,mpoc ho ha
fet durant la guerra "i. el llarg periòde franquis-ta i ari un cop méa
Catalunya td la possibilitat,^4e participar en la seva històí*ia, ^.i.
• El vot d'una.gran maòoria'^d^el j^o^lé; -de-CJ^talttnya-óoijvertí lea
Corts elegides' el 15 4G juny de 1.9T7 'on tidrts CèïiS'tituienJ^^^pe'r' tant
-d'aconseguir una.--Constitució democràtica i autónïímica.. ,.„.•••"-•
,, j . . - _ -•^,.,- • •
. . ' [ ' •. . ' ' • • • » •- ..
;_ S'ha tractà^ "'et'aigualí'èl.:·^exte estcv^utari n-o .tant sols-amb el
rçiCL-rs cstisores., sind també amb afegits supè^j'f uls i bliits; a. l'hoi^a'
(lleis org^iquos, normes bàsiqu&s ,çLcl ^Eistat,^ etc. . *) .Calgud aprovar
l'Estatut, tot i que limitat, p^rò ja era molt! (?).Alguns punts sobre
1 'ensengca/ment eren millors'que altres del Estatut del 3$, però els
i'eferents a l'ordre públia„^erén pitj^j?)^,. Ara' tenàia-un tractament de
Vnacionalitafv^ nieiÍtVeè~'q:tí.& abans nom^sT'Se regid,''i'en defgLnitivà^'éSi •
tiillor que lia ManOoaiunitat i tQ*S"'sabipit-la gran t.asca portada pèr Prat
Ee la Riba i ép5$ff^iis-5^col.la'baradorsÍAmb l'aprovaeid de l'Eat;atut sB'ni
obrí un per'içíde'^'de reconstíuccid de l'autonomia,
s.'- • . • ; , " ' , • ,;1 «• i ;•:;•;•';. í • .,.
í j.. .' (jj'Estat pot f^r^'ÍÍ^tr^s/!trans^,b.otí: i ho da una tcíuM parada, Ea-,,-una eina
jdo treball .i- u;ia vasta fein£'afeï\>" ± •
"-'••^^. i :
, Gél»·lect'i:u..,.de Rédaccid

PLANA DF GRESbA

ÍJ^JJ]
i Tot parlont amb els qui coneguéren el Llagostera d'abans se'ns
i descubrí un poble català i sehcill, un poble que no sortia al carrer
• cada onze de setembre - haguds estat fabulós de ser'així,' però tant
1 de b

TDT XB^RANT AMB EN JOAQUIM AIGUABELLA I GABARI.
L^ll DE GETEMBRE A LLAGOSTERA. ANYS 1C77/ lD7ü/ 1979/ i 1980.
En un altre apartat d^aqunst Butlletí, ja parlem de 1*11 de setembre
com a fet històric nacional català. Aquí el quo Í3^etBnem és veure com be anat
aquests tres anys d*onze de Setem i-'e a Llí.gnstara. Perquè ens. ho expliqués hempensat
amb en Joaquim Aiguabolla i Sabarí, com a home políticament independent,
i quo lia participat activament en 1"*organització Un los tres Diades, roprcseni;
tant a entitats (Boll-Mati, Casino, AA.VV.)
La conwsrsa he estat f^cil, ràpida i concreta, i do mutuu acord farem
una oxposició global de la seva opinió, -En Puim creu que l^Onzo de Seten*bre
n Llagostera, ós nssencialment una Festa, si bó cal tenir en compte los cir
cumstàncios que motiven la Diada. Aixi cada any s*hn anat consolidant quo no és
una celebració, de cap entitat, ni de cap partit, sinó do tot el POILE.
Do Cada any hi ha la col·laboració eeonbmica de 1*Ajuntament i la
"Caixa" i 1"organització a càrrec d*una Comissió quo es va iniciar on determinats
grnjps de la vila, i que actür.lmnnt engloba Iti totalitat de los entitats i
pqrtits.
En Quim ens manifesta quo sempre ha estat una Fnsta tranquils, no hi
I ha hagut problemes d*ordre pDblic (recordem els primors anys a Barcelona), ni
I d"organització, Solament qus la Festa s^ha anat adaptant a ones facilitats de
preparació.
El que s*ha mirat més, és quo cada any lia participació ds In mainada
sigui mfls important. Es va començar al 1.P78, amb el Concurs do Dibuix tema
"11 rín'setembre" j- al 1,979 seguint amb el Dibuix i portant un espectacle da ti^
tolies,i enguany a més del dibuix, pels més grans un Concurs de Poesia i Redac»
ció: També ós mirarr ÜP. fer un cprcnvila o quelcom quo pugui agradar als nens
i a tothom,
• Concretant una mica més Ins celebracions, ci 1*any.1,977 (si de més ;
eufòria i oi da la manifestació d*un milió duescontes mil parsonos a Barcelona),
1"organj.tzació va estar formada per grups polítics, cejntre.ls sindicals, Ballí-
Me.ti, Casino i independents. Al ésssr un dia fle Festa, va portar molta gent a
Iti Plaça, que os vn animar .molt; amb els ontrepants de salsitxa i si vi«
Es va vnndro senyera a preus molt nssbquitbles, que va tonir una gran
acceptaadó. El pr.r3lament a cahrec de Joan Oloritz r-orre, fou sobre l^Onze de Setembre
i el sentit, a través de 1*historia. Com a anàcdotn, els partits politics
van muntar uns tcnderols, que on edicions posterioi's s^han^ suprimit car té d^oaser
una Festa unitària..
iLa primera Diada celebradca a Llagostera, fou amonitzada amb Sardanes
i pr3r la colle d^Havanuros "Üncomnt". Tanmateix hi hagué In sempre dassintoressa
da ].articipD.ció de les "Majorettes", que han col·laborat cada any.
Al 1.976 Ira formació dol Col·lectiu d*organització va ésser més nombrós
quant n entitats. Al caure en un dia defeincr cs;va fer necessari- començar
a In tarda. El concurs do Dibuix fou moLt. interessant, cnr molts pons van apendre
pnr primera vegada quins oren els colors dc3 la nostra senyora.
El parlament elabon t pel Col·lectiu i lljtjgit pel matdtí-X Joaquim, rein
vindicava la nacionalitat catalana i la consocusió de 1* Estatut.. Par ossnr menys
dificultós os van canviar les-slasitxcs, pnr la coca, i es snguia amb al vi, granatxa,
títc. Es foren Sardanes, i ball aínb disc, també rifes, pegatinoa, etc.

Al 1,979 es ücstncf. oi-fat do quG 6s cl pirLmtjr any amb Ajuntament domocràtic.
Por tant el parlament, tanmateix elaborat pel Col.lnctiu fou llogit por
1*alcaldessa. En aqu;:sta edició ja es va donar una plena entrada el m(5n do la
mainada. El grup de titelles i animació "iLa Serpentina"' se^n va cuidar. Tamllró
hi hagueren sardanes i ball amb disc,
L" organitzeíció fou a càrrec de totos 1::J5 entitats i partits del poble,.
Aixi ns va redactar un comunicat en el que es deia que malgrat no ora un dia
festiu, els comernoc mirnsin de tancar a la tarda. Tambó as demanava que, tothom
posfcs la senyora,
Quan a 1*organitzaciój es va-posar on practica el dividir les tasques,
pnr grups. Aixi en Huim on concret, s*'encarrega de tot cl referent al bar. El.
vi i la coca çs reparteix a preus-populars, pnrò suficients per autasubvencionrr-se.
Les despeses d*orquestres, grups, otc. ns paguen amb ois suports econòmica,
da acabant el rep?is, comentari el fet de quo enguany la Diada sar^ dia
Festiu, i al ésser un dijous i mercat, els actes començaran al mati, aixi,
molts de pagesos que altes anys nó havien pogut estnr presents; nn aquest po^· ;
dran veure 1*ambient da la "Oiada"- a Llagostera,
Farlant drj sobre qui far^ enguany el parlament, ell opina que tó d^qsscr
1*alcalde com element més representatiu del poültí.
L'Il DE SETEfBRE ARUERT ANY
Col.lBctiu de flodaccló.
Desprós dod?.vorsus reunions, emb totes les nntitats del poblb, tant politiquGSi;
culturals, esportives, otc, sota el nom comó de "Comissió do 1*11 de
Setembre", s^ha anat elaborant un programa d*actes per la "Diada"*
• Aquqst any al ésser declarada Focta Nacional de Catalunya, i ser un dit"
jous, aqui-a Llagostera dia de mercat, "ns trcvarem que si només feçsim coses.
a la tnrde, com els altres anys, la gent do pagós que baixa a mcrcqt, no podria
participar on la "Festa" i en la "Diada" en general. Pensant, anib això es,
Va dicidir començar els actes el-dijous el mati, primor amb concursos de Dibuix
Poesia i Redacció per la mainada, soguid^cnt. una ballada de sardanes, al Passeig
Pompou Fabra, tambí per animar mós el mati, desfilaran "las "Majerettcs" i
ni mateix Temps grups de nchs i nonos voltaran el poble ongantxcnt-"pcgatincs".
A, In tarda s*ha pensat començar els actes força aviat, n 2/4 do 5,, amb sardanes,
a continuació el repartiment do trofeus dols concursos dol m[?.l;í^ i el pa3>lament
elaborat per la Comissió i que sora llegit pnr en Joaquim Aigüabella.
Desprès d'^aqufssts actes, començarà la gresca, • amb un corcavile i un ucpdctacle
a càrrec del grup "Els Artrdstrcs" de Girona, seguit d*un ball dn carrer,
amb musica do disc.
Com cada any, tambó hi haurà- vi ranci, mesçatell, i coca a preus molt econòmics^
i per acabar In Festa i a la fi

RECORDANT LTÍ ANS D'AHIR DE LA NOSTRE VILA
A LA "DIADA.DE CATALUNYA" por nn Ttó
'· E3. Senyor Pelai Vidal de Llobatere, fill d'una família vinculada n In nosi-rR
Vila, BÍXÍ nprl*-' p.n l'-^ctn d'-^nfírtura '^'un'^ tórrtoolR en el loccl del "Institit
social" del carrer de Sant Pere (antic cefé d'en Bassets.).
"Ere un dimecres, el 6 de setembre de l'any 1911.
fCopin del periòdic quincenal de Llagostera "La Selva.)
"Al eixerse 6 enrahonS D. Pelal Vidal de Llobatera, protestí dels aplaudim
ments ab que fou rebut y els trnnsmcíté sencers fi. llurs companys de Comissió, al
Comitè de Senyoretas, al Mr.gnifich Ajuntament y fi la Junta del Casino per hcberse
dignat contribuir ab en mngnifich lot «* l'éxit de la Tómbola. Parld dels fets
ocorreguts «5 Catalunya cap fi. l'any 1914 y la guerra anterior dels Segadors, indicd
la nocesitat de parlarne Ja qu'el dic 11 s'en celebra l'aniversari y estudié
las causes que motivaren las derrotas dels catalans d'aquell temps, qu'al
compararies ab els mals que sofrim en la actualitat y las condicions en que's
troba CaHiQlunyQ, ne deduhi la necesitat y urgència de abandonar els ideals negatius
per empendre la regeneració y afectiu creixement de la nostra Pàtria mediant
el trevall positiu y constant ajudat de la armonia entre Ifas clases que integran
nostra societat fent de una oolta per sempre fonedisas las rencurias y lluites
instestinns que fins dqul s'Pran vingut observant; indicd com 6. medi y cami mes
curt per consoguirho l'amor cristifl que glos!*> ab breus y eloqüents paraulas y
acabé ab un parrafada de la Atlontida la obra nvigistral de nostre poeta V'-^rdaguer
que fou aplaudida estrepÉtosamont,"
Cercant dintre el cubell d'els records i replegant un tall d'aquí,, un tros
d'aliè i un boci de més amunt, he arribat a confegir que: la diada de l'oocc de
Setembre a-Llagostera algunes vegarias d'aquell Ghir„ passft desapercebuda^ altres
es celebro, 1 oltres, degut a lo repressió va; haver dó r.intnir--se soterrada. Ara
bé, jo crec i estic ben convençut que sempre, sempre, dintre la nostre Vila no
han fallat mai, jamai, dones i homes que guarden dintre seu, part del caliu i can
tíre quB deix?» aquella grossa foguera quan l'assalt al baluart del Portal Nou,
per on entraren a Barcelona les tropes d'aauell rei que arrabassà les llibertats
do Catalunya.
"DE NOVES I DE BONES'.'"secció de "La Selva". 15 de Setembre 1911
"La gran f5brica de exportació de taps^de D. Grau Coris sembla que dintre
poch estarí totalment roformada instalanthi en.ella perfecte maquinaria moderna
'y aixis poguer servir ab la rapidesa que l'actual giro requereix.
El f elic-^ tem cordialment pera ser llur f ébrica la primera que on ayta.l ram
empren la dovantera pel bí': liels obrers y del poblo en general."
També diu'; ^ •
"Sr. Alcalde, les acàcies del poble demonan aigua,-Les fa regar, o .preguem
per olles."
Sobre nonis que es donaven a uns quants bans i acreditats establiments sitjj
ats a la Plaça del Mercat (Plaça Brdx o Plaça de la Bomba)'i voltants: L'adroguer
Cols, a cnn Pa i Vi, ò ca la Sissona, a can Caldes, a can Ganguil, e Can
Climent i a cal Xó o ca la Balera,
ANgGTODES REALS
En un casament d'ans:
L'hora asenyalada orn a les 5 del matí. Són tros quartSBde sis 1 faltava el
nuvi. Els amics recorren d'anar-lo a buscar. Tustan a la porta. Ell surt a la fi^
nestrc; i els hi pregunta que volen.
- Home t'esperem!-
- Ahf, respon ell, que també tioc d'esser-hi jo.

, i — Jf.».,r.-í.--*,i-i. *•>• ••'•. •• .í,
;'' •; . ELS INCENDIS FORESTALS
*)e aanent üeoljla qjxa ja ens lion salvat uol foo do ••caüa oütiu". iío .pTistaiit^ s-'lia ïïi-*
tenibat provüçai>-lo uiSa d'iuaa voi;ada, coi:) va éccsr el cac; dol^ fòo àePanGàoc, a ..àtja .
nitj 1;Í3Í.ÍO5 lii Ixa la po;;"!'.:".""'*-»-* «i'un de-acuit, p6r5..i ijatà ucuuQ·lJi'u.t que aLíien^'p la
i;iQiíat dels fooc a&i provocats| no sé sap, o-no saliem, qui, o quins intci^E;cos iií Ita.
dari-era. - j5.-:iecula aj.ib oï "turisrae, lüoliivaí déBestàbiliteaoíí ecològica, pòsóioixi"tatè
do novgs rcijl^aiívioions a:.ib aiviKïs nSs'"piXïductitxs",-compra do jíuüta a prou "baix,
facilitats i:)ei' urbanitsar,.»'* - El fet 5s que aquest criminal n*eí.iptat essoiicin.L'aent
ecològic -té iioltes iiojaiivoa cons©q.ííSiioios, iwtser iièz de los'Ciac hom poiisa, Indubta*bleiient
liea uo oònienyar pei; les víctitiea - persones 4nortes sense oap sentit**, del foc
con les 21 de liloret a l'aaiy passat, enjiiany ja se'n sap de oino o sis honias raós, i al
tres com els del stiòoís dé Caloïxse-, on el que dos hoiiies d'Ioona, es van. salvar de pw
'•i-isíacle." al ésser pr^tics delia iixoendis i oi terreay» - Üi 3e.:,x>n lloc o,l raatqix desoquilibri
ecològic, l'orosió \Xil sòl, la pSrdx;is d'arb^lat i on iuoltas sones el perill
ÚG deserwitaació.
jji: un article d'Alüerto Jiaa *iueda, en el supleuont de il de setinana d'«n (.Liaï'i de
prostigi coai •• hx Vanjuaruia", sota el .títol de " La desertitaaciS atienaça SJBpaijya-
Prioritat écoiS^ica alssoluta I Salvoïn el ooscl, hi ha vaaa. sèrie de d;idos cvue sín veritablèmen*
esganàfanisí- L'any passat es va cremar a Sspanya aic" lailid d'iieotàrees en
i>rop vxiit tàl incendis«• i'altre br-ida reconstruir cada hectàrec de "DOSO creí.ac pot co£
tai' çiniitianta anys. Ja no parlem de l'a^^pecte econòmic i de les pèrdues podoixen
suàii un ijur do verdor que avancí l'horror uuit del desert i l'aridesa (a eaés
de proporcionai' altars beneficia aabiuntalq que ooBiporta la ve^ietació),
I ïïoits podem opi-iiírobar ja l'arruïnat que està el nostre entorn forestal, bé produït
pel fòo, les plimtacions d'eucaliptus, talles indiscriminades i íi-eneraliiient tío ropo-ilaF»
des, ^rbanitcacions doscontrolades,···- iíspècicsi sanuïnainent mediterrànies con el roure
l'alzina, i aviat el suro, estan desapareixent•
Greieiii cnie oncara sura a teraps a ijarar aquesta úe^i^-radaciÓ, es pot niirar de ser-tabilit
sar ala ^ent en aiuest sentit j qui tinóTii ae piíondre «iiesures concretes que ho foxïi,»»*
iiJEïereo-hoI d*V.b·
n.'í

IILI
cal·laborac/o
Tot els qui nn cígunr ocnsló hr.n vintjat por Europa i nn prrticulr.r n Suïs.
sn hournn comorovot JG nntc:!clat gnnoral de cnrrcrs, cr rrctDrcs, vorados, • crscs i
jcrdins; fins n tel punt és fiixS cort, que is dificil locr.litzrr inclús, puntes
dD cigarrets pel terra.
Jo corn n fumador massn habituo.t (ho roconnc), om trobnvn ois vosprcs, nmb
cl butxccó dols pantalons pic de "colillcs" i paquets buits, rdxí com cnvoltoris
de qualsevol tonteria, doncs nr". un esforç important cl dcixnr-los caure a terra
sota la miiTC.dn crítica i roprovit&ria dols nadius.
Aquesta natadrt de l'euroncu is dogudn, segons el meu criteri, a 1'elevat
sentit de l'ordro que tenen; nixí doncs no veurem mai n un senyor d'allò., travessar
un pas de vianants amb cl scm^for vermell encara que no passi ni-un cotxe
fins on allargui la vista ( cosa que a mi hem fr sentir molt ridícul, donc
ós com esperar que plogui on un dia do sol ); nltre» motius quo os podrinn citar
són, oi seu caràcter tencat i selectiu ( potser en extrem, doncB apliquen al
peu de la lletra, cl que valmis boig conegut que savi per conèixer ) una altm
raó seria cl que no siguin gens " mandanguaros" ( són Quasi avorrits ) i per
últim, la rcó que pràcticament If.s envolta .totes, 6a la de que agraden en extrem
de Ic vida familiar ( aix5 comporta ordre, toncam'cnt, estalvi, nGtadat,Dtc.
Ací a Catalunya som persones que en línies gcn'',ralE responem en gran mcsu4·
a aquestes directrius europees, perb amb una lleugera tendència a Mure i a la
fcstn, donat pel Mediterrani i el vi; observem sind, qualsevol país del Marc
Nostrum com ItMic, Gròcla, Iugoslàvia, etc. Podricm dir que tenim mós vida i
som una mica mds, "despreocupats" ( motiu pnl quo tirem pagcrs a terra ).
Si estem tres o quatre companys seguts a los cadires on una terrasa d'un
bar i l'un ( intcrrompint la conversa} s'aixeca, camina deu metros, tir-^ un- pa
per a la p'-pcrora i torna, els altrrs riuran d'ell.
Jo proposo:
1.- Portar pantalons de ouatre butxaques, prescindint de modes.
2.- Organitzar les butxaqques do la següent manera:
'- c) A la del costat dret de davant, posar-hi els cfentims ( quantitat
n^gons el "status" econòmic personal).
b) A la dol costat csquerr-^ de davant, los claus de cr^sa, del cotxe
J^ls que en tinguin) i l'encenadnr ( els que fumin ).
c) A 1" de darrera del costat .!rnt, pnt n r-hi •! mocador ( la gent
qun ne es costipi habitualment, pot prescindir d'aquest o posar-hi cl tabnc on
cas ri'íjsser fumador.
d) La do darrera del costat esquerra, r.s reserva oxclusivamcnt per
colillos, pogunts buits, papers de caramel,•xiclets, ctc. ( procura du no pns^r-hí
en apuesta, còntims o talons de banc, ni "colillcs" cncesas; o sigui a-
P'^gar-los abans.)
3.- La gont que compra coses que faran servir nomós dn sortir de la botiga
corresponent, ronuncirrfi a qun sé'ls hi emboliqui i inclús prescindiran do l'ch
voltori cas d'anar "quest inclòs amb la mo^^adcria,
BÓ; podria proposar mfis àrticlBs, així com un plec de condicions o adctortcncies
porò al no haver de justificar un sou, m'he limitat - exposar l'iden
oue jo mataix procuraré cumplir, senso quo cm vegi ningú-.
Amb altres paraules, PER UN POBLE fCR NET, SIGLIEM-HO CADEBCO DE NOSALTRES.
AMADEU

í
i
ColiahorcciOi
IRONIES D'ESTIU
SOBRE: "EI JOC I LA MAQUINA DELS XINOS"
}.l£ joves "d-tiiha ceirfca edEt" recordem la sala de jocs que hi havia
él. passeig, abans ^® ^^ Victòria, ara d'en Pompeu Fabra (' el cas
que rl,f?ui d'algú. _(?J_^.. )-Els "futbolina", el-"ping-porig", les-màqüinaa
àc boles,.l'aparell de música, etc, to't ua complexe d'enginys
penscis essencialment per la captació de la jovenalla, A la vegada feia
de centre de reunió, de xerrada, de "l.igue" (era el temps que encara
fer II. petó era una victòria !). -Aquesta sala va desaparèixer, i ae'n
Vi ff r Hiés tard una altre al costat, que po&terioznnent es trasl.ladè
al C£.rrer Jxvaller, on encara funciona, però suposo no amb l'acaparement
ce laprimcrai ( ha sorgit el "Pub'*, la "diaaat-eca",..,) • Bé, apart
també en molts bars ea van instal·lar raèiquines i altres utensili...
do icc, ""'••'
he fet aquesta introducció per recordar mínimament els antecedents
3o maquines "tragaperras" a Llagostera, Amb el pas del temps aquestes,
tíirabé nan sofert una treinsformació ( coses de "l'apertura democràtica")
Por cX9ïr,ple, si els "senyors" ja no tenen d'anar a Cannes o Montecarlo
a reíentar-se quantitats industrials do diners ais Casinos, car ja ho
pode.: fer a "casa": Lloret, Peralada, atc..- El3"aÍtrea" poden jugar
3.nh l€3 "txagaperras" de duro o? cinc duros, o bé al "entremig del bingo,
vje siguent un dels jocs més absurds que. conec, segueix arrossegant
.Bolta •rent, i sovint no pas precisementta la classe opulent. En definitiva
el cas és jugar. Com l'acuditl; de l'Eugeni (que és de moda !?)«fD03
que parlen del pòker, i un diu a l'altre, "- me encanta perder en el pò
tcor", Hombre! dice, y ganar? - Hombré tú, ganar debe ser la hòstia! !"-,-
. Entrant ja en els "xinüs**. també-anomenats "marcianos", ara ha
sortit una màquina que indubtablement ^s "la hòstia", n'hi ha a molts
bars, i la veritat és -realment engrescadora. No solament pel que juga,
s:n6 rxe també "l'ejjcantament" arriba a tots els que ho estan mirant.
EH tr'tota d'una pantalla amb una sèrie de petits objectes de colors
(veriLslls., blaus, aancs)= "xinus" (no sé per quina raó se'ls ha bateixa
ai.xó, potser perquè per més que je'n "matin", sempre en van sortint..,)
que estan sltuatt a la part de ^
dalt d'una pantalla, i fan la guerra,
srab un altre "xinu" que és el
;jugador. Es doncs una lluita ober
ta, el anar'hiatant" "xinus", vol
i:.r continuar en joc. ,Ara bé, aquests
també disparen - es defensen-,
aleshores al final sempre
acabeu guanyemt.
No obstant ja han sortit au
tfentics jugadors, o "matadors de
xinus", doncs el record ja està
per sobre dels 130.000 punts, cosa
verdaderament difícil, ja que costtí.
mo^ t estar iugant i tenir la .làuficicnt conce.atració per mar sortejfmt
i "matant* els "xinus" que baixen com si fossin dimonis del cel,
ts digne aanaxisi, la gran acceptació que aquesta màquina té. El qiE
demostra però, que legalitzat o no, amb diners o sense, pagant o no,
el joc, ha estat, és i seguirà es-ent la màxima expressió de l'oci,
9r>barjo, diversió. Els problemes, com sempre, venen de l'us, que d'ell
30'n pugui fer.
' j - » - ••
joan ventufa ÜruguíLat.

iCüilaborocici
AIGUA,SOL 1 OMBRA
I jjsià clar Ç|.aG, dintre i}.ós limitacions del temps que Ixa fet en caxia moment, d' aquests
I elements n' han pogut gaudir la jovanella, de la població, així com alguna de forastera.
ï „ _ _ • 0 OÜO 0 ,
; D.3ixant de banda que per motius, suposo i hem de creure que j\istificats, encara que
I això ho sabran mos bé tots els que formen part del consistori, aquest óuiy tsunpoo ha es-
I tat possible disposar de la tant esperada Piscina ïfunicipal, però, no ha estat obstacle
; p.ríiuè 1' Ajuntament, juiít amb la col·laboració del Consell Local d' Esports, l'Asso-
I ciació de Vexns de la Urbanització 'vZIls iCscuts" i la gentil professora de natació Sr.
i Jvïus Rodés, ajudada per un parell de senyoretes monitores, els que han volgut han disj
frutat de 1' AIGUA, participant com 1' any passat on lui cvirset de natació d' xm. mes de
I duradaj essent molt profitós per a ells.
j 31 dijous 14 d' jíisost, a les 10 del matí, tingué lloc la cloenda amb les proves oo-
I rresponehts a cada categoria. Al acabar, a cada un se li lliurà un diploma d' aptitud,
I He de fer constar una obseirvaciós desconec si hi havia causes de força major però, a
I criteri meu, hauria estat molt més encertat i lluït fer-ho l'endemà,(deixant a part el
i 1:10,1 temps fet) aprofitaiat que era festa, doncs el dia 14 a 1' ésser feiner no hi pogué
' asriitir Ir, najoria dels rjaros, així com tampoc cap representació de 1' Ajuntament i
] trat uns con altres crec que hi feien falta per estimular la feina feta, Pensp que els
j .iostres petits ho haurien agTaït, A més, per si serveix, era permeto donar ima'suggej
lïncias no seria possible, 1' any vinent, disposar d' un autoòmnibus per fer el trasí
ilat d' anada i tornada a la piscina dels que acudeixen al curset?,jil:a sembla que d' a-
I Questa manera la concurrència seria més nombrosa i estalviaria hores als pares al no
{ hivar de portar-los personalment cada dia.
•
Opinareu com jo, si creieu possitiu el treball fet per part del Casal que, igual
OJU ja fa uns axTjrs, la mainada ha tingut ÜOL i Oi.ti3iLA. durant quasi des mesos i algun
j clia també s' han "terallat" amb 1' AIGUA de la piscina "Els escuts". Orientat tot sota
1' e:cperta "batuta" del Gonciliari iín. l'Iiquel Vall-llosera, ajudat sempre per un grar-
I pd"b de eficients monitors i premonitors, /
i Com tothom sap, el dia 5 à' Agost, els casaliíites es dcdica,ren a recollir els papers
I i plàstics escampats per les rodalies. El que potser tots no sabeu és qie aquesta lli-
I 50 i exemplar acció tingiió al final un destí tan «,. posscu-hi vosaltres el qualificaí
t.iu,éom més vergonyós millor,Se suposa que el responsable del "èxit" no llegí el meu
I trist comentaris"El mal do tots els mals", al butlletí del mes .passat. Ah, ara hi caic!
I pcGsor precisr-'Tient perquè el va llegir, tota aquella desperdícia està a on no hauria
j d' estar. Ei és així prego assabenteu-m' ho de cegxiida perquè, és qüestió de que quant
I mor; aviat millor, em faci mirar això que quasi tots tenim més armant de les espatlles i
I r;;yj normalment se* n diu el cap. IIo pas per res, solsciraent por si hi tinc algnina avarri?.
massa g-reu que em fes dir les coses al revés i jo no hagués enterat. Ja seria gros,
ch?,·'''c totes maneres ja qm fa rumitir ï)erquè, dos d' un temps ençà, taiiibé veig moltes 00sou
fetes a 1* inversa, veure si ara, per acabar-ho d' adobar, tindré els ulls al cla-
I teli. Tot podria ésser, So us penseu, dissorts raés grossos passen,
I i\jab vm imagiíiatiu, va;riat i entretingut prograiiíia, el divendres Ip d' Ag-ost, es celebx-à
"El dia del ^asal", Ll£stjj.ia del mal temps que deslluí una mi.j.ueta la festa a fora,
A dins faltaren seients, degut a la impressionant presència de pares i f uniliars. Quant
a la preparació i exec;"oiÓ do les cictuacions, sinceicuaent us diré que fou FAÍíTAS'nc (però
no pas com 1' Inigo, s" entén),-"^soric aquestes i-atlles el diumenge I7 d' Agost, quan
onc

d'ijii profesor ediícador doncs, "tot i q.ue la, falta de coè'ttim ens'vinguí íma raica a re-
Jel roconèixer-ho, ds molt important p€íl·.-:qíue es refereix-a la instrucció dels nostres
fills, no confondre aquests do^,, conceptes que per icà sóh^del tot diferents, encara que
'ÍG complementen perfectament i tanmateix no he comprès niai oi perqua lia d'estar desllx—
gada una cosa de l'altre. Segons sembla, abans no era pas aixi. Serà que en aqueste ma
teria hem passat ai davant.dols paisos més avançats?» Degut a la riiinsa preparació qua""
tinc no seria gens estraiiy» Si aquest és el cai^ prego perdoneu la meva ignoraaóia i a
grairia una adequada informaoi6 sobre aquest tema sinó en condemnareu, i als altres ""
tajBbS, a creure qúe el meu criteri es encertat, que qmedi bon entès quo-'aiso 6a el mca^
puasfr^s-rósta personal, no dol al;broao
I : _ • - • • •
Sn un altrü ordre d'é coses, àdhuc s'ha de senyalar el treball dols "amics do Ic
Sardana de Llagostera" qúe, durant'bastants sotmí'-nesj porta ensenyant de^ballar la nos
tra dança a qui la vulgui, aprendre, dhma manera desinteresada. Suposo que per aquest""
motiu l'Ajuntaíífont ha prógTcanat 1 patrocinat, durant l'estiu, cinc aaídicions da sardanes.
Afortunadament, gràcies a l'esforç d'aquesta colla, es fa una altra cosa. possitite,
per la jpvonalla do la vila* Seguiu i endavant, 6s per agrpir-vos-ho.
- Comentari a part requereix la tasca portada a oap> al llarg de l'any, pel mai prou
pondorat G«E« Boll-ï-ïati^ on també on les seves soirtidos intcrvonoin, d*\ma mgjaora constant,
els tros clements osmentatà'NS, la capçalera d'a4ucst escrit í AIGUA, quan es t3?obon
io cami i els sorprèn la pluja/j SOL, quan un un dia radxíjait arriban suats sobro una mon
tanyai OifflEA^ quan busquen un lloo fres'ó'per descarregar-,se la motxilla i "jala". No ""
3al diï· qüG m^s d'una vegada so'ls han carregat a tots t'res en un matçix dia.
• Potser era "picajan la cresta" al posar-

A cu OI Te O'ÉN P3AMON

SíCÇJíJ \i\m\-í\
Amb motiu de la Diada dal Llibre (15-IV-19005, ©1 dasàl Parroq.uial Lagpartoreo va
va organitzar un conotirs de Redaooió solsro el tema "Cosos do Llagostera", fent dife»
ronts CjÉrtegories sogons el pura a càdosoun dels Ool.legits do la nostre.vila» Btt a«
quosta ocasió publiq.uom la guanyadora del 8» curs del Col·legi Ntra. Sra» del Oarmen·
EL-GàSAL
IHola amios! no ad si a primera viata podreu adivirus^ qui adc, ja g.u& leci COSJCSS
no es poden saber al priaor cop d^ ulL, pcrè de tòtès aianoroa no us mai&l pensant pe^'
q.uà seguidament us diré qjxin joa oi meu. nom» Eín dic ni jaé&. ni menya quo Jaumeti i aSo"
un dols arbres dejpítfcí^jl Casal, SÍÍ,, i no tia òJctaTatayeu»
lAilsnpaiJia recordo,el dia que om varon plantar^ 1 qjiiin dia aq,uell!, on^aquolla en^.
toma jo òra ònosyràr un arbre petit i insignificant, però do totc» raancroa ora sentia "*
feliç, noméa per dir>-vos, les llàgrimea om cavio&dola ulls 1 el contacte d^aqu&lles
manetea petitcia; que om romananren fina a posarnoé sota una oapa de groixuda terra'om •
feion tromolaa? de felicitat* Llavors, com que jo tenia tines orellos molt grosses, que
oa complatçentaven a|nb la taa^ tafaneria, vadg sentir a dir que ea començaria un gros ,
edifici, on el que '(6t8i ela nena i. lea nonea .podrien anar a divexrfciíXK^, no sabeu pas
lo contont;::que om vaig posar només de ponsaar, que díçdgun temps ença tindria molts de
companys gtie jugarien, al meu voltant'i om. far&on disfrutar a mi amb los seves rialles»
I si nois ai, tal com ho sentiu, algun temps doapr&B os col·locà primera pedra on el
pati dol Casal, la qual venia a signifioaar el fonament d'aquest, lahl i aixft no éa tct,
a dintre d.'aquesta, hi posaren unea monedes, que eren les gtie estaven en ciixulació
en cl noatre tomps, i tm pergamí tunb la lliata d'aquells que havieni col.Haborat a por.
tac cndavrnt, la gran obra, que ii^ tard beneficiaria a tots,
I com vaig poder oon^robar diea mda tàasd^ g^nips de màquines, cotxes, eines 1 obrers
oa posarcr a treballar en aquell edifici que algiSn tan^s deures seria "El CASAL"»
Poc- a poc ola avanços, a'anavon notant^ i encara qyxa no era z^eS' de l'altre móxif ja
es podia començar do mira». De primer moment' posçtroix- tíns quanta taulons ool.looats ap
bre uzis barrils 1 allò venia a significar un escenari, encara que mds taàjd en conatcid
ren un, en el que rea hi faltaria» "*
La junta del casal, ambi tots el seus treballa^ i com no, amb la'col·laboració dol
poble feia el possible per embraiicaas

I'-:
è !•• Illlll^f» l*lll iuïll·llllil-t -li
R ES S U S Cl TA R-....Cl^ fít&R T
col'laboro cio
Qui pensi que el nostre ajuntament na té força ni podeTj s'equivoca.
En té tanta de força i de podeíj que ara es decideig fins i tot, a
"ressuscitar un mort". Tal com:;ho llegiu: ressuscitar un tnort,
A qui li sembli exagerada 1'e)' iProu de comèdia, M!
Llagostera no' necesita cap "Consejo Municipal de Sanidad".
El que sí necesita és una Comissió Sanitària oberta g totss les "persones
interesades Gn qüestions sanitàries^ un estamenj;_:On'·es-,discuteixi
i planifiqui la sanitat local. Un lloc on hi'jtingui entosria
to-thom^ intaressdt, sense discriminació de cap mena.Ç ni. cultural ni po
lítica), ;;:£;'• .
Una Comissió Sanitària recolçada i supar-visada per li con'selleria
de Sanitat de l'ajuntament. I, en aquesta ."Eomissló Sanitària dévein
els tecAÍcs 5énitax:i,s Íocals(ATS, fermacéutic, veterinari, llav.ndora,
metges, jj' hiaurien^,d:;!^sser-hi com. uns veïns "de mes, sense un poder decisori
absíxlut, però sí amb el poder de consultojpa.ire.co.neguts,. . ":
Només una Comissió Sanitària' oberta & to.thom; podrà, defugir el's partidismes
i els ;intereso§ cre/fettè- dè.persone?., i; estaments, en aquest
dret,, qUB pi,çidiv:idtijqi • í'^Goniunita^^^^^ l'obligació, de millo-
r a r- B i è ii^!| ia go s t ó re rtt el·'j·.dret' a la salut.
Lo'altre: tornar a donar el poder decisori absoluta o majòritàriame-t
als tècnics 8anitai;i^:Í%Js ressuscitar un-iftort, i ben mort.
Jordi,metge.

La, diada de 1 onze de Septembre ha d'ésser una jornada,de reflexió
i n 0 de gresca, .
Hi- ha el perill de que la diada quedi ja "institucionalitçada",.perrietnt
el:seu significat.
Amb tantes ballerdiques i "actes oficials", pot-ser perdérem el "sèn-
Üt " de la diada: reivindicar les llibertats públiques de Catàlúnjia,
La sanitat, és una llibertat pública.? Com està aquesta llibertat
lúb lica a Catalunya, i a Llagostera en concret.?
Oue podem reivindicar, aquest onze de Septembre, per Llagostera en
que stions sanitàries ?,.
reivindico per Llagostera tot el que sequeiq;
-Beivindico un flODEL SANITARI que tingui com a centre d'interes
la PROnoCIO DE LA SALUT, i no la lluita contra la malaltia,
-Reivindico per Llagostísra un model sanitari que proporcioni
a tots els llagoste.rencs un.a asisténcia integral, això és:
. /informació sanit'àrià necessària/atenció a la salgt
individual i de la comunitat/aprofitament de la prevenció
i educació sanitària...
-Reivindico un model sanitari per Llagostera, on la persona '
malalta sigui atessa en les millors condicions d^: RAPIDESSA,
EFICIENClA,COnODITAT, i ECONOMIA:, tan de dia còm de nit.
-Reivindico per Llagostera l'ampliació de serveis sanitaris
a: dentista, podolec, infermeria infantil, planificació familiar,
higiene mental, asisténcia social, rehabilitació flisica,
radièlogía bàsica, electrocardiografía, anàlisi clínic-s
bàsÍG,orignt'àcÍÓ sexual, estadíotlcasanitérié, arxius
d'històries- clíniques-, .medicina de la terce'ía-''edat i. del
treball, etc,
-Reivindico per Llagostera potenciar al màxim l'Hospital Municipal,
dotant-lo d'utillatge propi, i adecuant-lo a les
necesitats del poble,
-Reivindico per Llagostera unes instalacions sanitàries modernes
i suficients: consultoris mèdics, instrumental sanitari, sales
per educació sanitària, cartelleres i publicacions sanitàries."
-Reivindico per Llagostera acabar amb l'aïllament del's tècnics
sanitaris: aïllament professionai i cultural. Reivindico el
treball amb equip entre ells, que participin en cursets i
reciçlatjes per posar al dia els seus coneixaments professionals.
Reivindico que augmenti el numero de tèoDics sanitaris locals.
-Reivindicb per Llagostera informació adècuada -i. puntual sqbr.e:
organitcació i gestió sanitaria/cdstos- econòmics/
finalitats i funcionament de la Creu Roja Loòal.i
de l'Hospital, ' 1,
-Reivindico per Llagostera un millorament inmediat del- seu entorn:
contaminacions, degradació del paisétgç,urbanisme, , supressió de
sorolls i oibrsi-nn'ecesaris,
(continua)

•Reivindico per Llagostera una sanitat moderna al servei del
poble, on-hi puguin participar tots elsíveins^ no només com
usuaris, sinó també en la gestió i crítica de la mateixa,
•Reivindico per Llagostera una gestió democràtica de la sanitat,
totalment opossada a la gestió franquista encara vigent en
moltes estructures sanitàries locals.
-Reivindico per Llagostera acabar amb la "comèdia" del "caciquisme
sanitari local". ^
-Reivindico per Llagostera una sanitat LLIURE, al servei del
poble, planificada-dirigida i controlada per el poble.
: NOTft INFORHATIUA;
onze de Septembre de 1980
Jordi Turro i Goula.
La Germandat de Donadors de Sang de la Seguretat Social de les Bomarques
|ironines comunica que, el dissabte dia 11 del pípoper mes
d 'oetubre, desplaçarà la seva Unitat nòbil a Llagostera, per tal
de fer les màximes extraccions de sangé '
El lloc d'extracció serà el Consultori-I^u'nicipal de Llagostera, i
l'horari serà de 4 a B de la tarda.
Tal com s'ha fet sempre, es revisaran les persones abans de donar
la sang, i es farà un carnet de donant amb el grup sanguini i el
factor rh.
Com a novetat i per primera vegada a Llagostera, es faran anàlisis
complerts de sang, els quals s'enviaràp a cada donant.
PORTAVEU DELS LECTORS
.Ja funciona oi Supermercat "Aldi",
El passat dia 20 d'nquüpt m6s s'ha inaugurat darrnra el Passeig un smpormnrcot
ds la cadena Aldi do Girona.
• AquGstf?. ha estat un acontelxornent important per gairabd totos les donns dol po
ble, auc hi han corregut atretes per tomptodores ofertes dn la cesei, sense ponsars'hi
gota. Els quo sí han tingut en què pensar són els botiguers dols voltants, dos
pres do la seva indignada però estèril oposició ni muntatge d'un establiment d'anust
tipus dins de la vila, doncs nstrn perdent tots els clients, ja que se'n van al súper
on troben r'e tot i mi^s bé de nreu.
Guan pr.Bsr^n fets semblants m'agrada conèixer l'opinió de l'avi; aquesta vegada
m'!iE dit: .
"Dasíjraciadament, ois peixos grossos solen menjar-se els notits,nena, pnr dignes
cue siguin els pobrics; una variant dintre 1'espècie dels poixos grossos són
els anomenats "aldinosaurios", una mena de monstres devorrdors que busquen selveg wer
ges i prats verds, procedonts'do boscos crnmats-, avançant amb passes gegants, i per
V-
tot arreu van esclafen los bnstiolcs nntitones,.."
Ai! /r.qucBts vells, qun sempre nn tenen alguna por a dir..,!
Fins fa un temps encara podíem escoltar que l'avi dais:" en cl pot petit hi ha
la bona confitura", porb se n'haurfe d'invnntar una ajtra l'avi, norquè aviat Ja no
n'hi hauran do pots petits,
[UnCi veïna)

* ' " • , ' '
' Aw'^ncintc cnnc-" nt- '-lí·.·riíj·. .. . — •
I Gom n ODÇ^tnvGU jl·OGfïl üu Uu(iv

COtlOÒQfOClUl
//
SOBRE EL VIVA ESPANÀ Y TAL
Todo esto viene r 'cuento dado que l.^s COS-^ÍS estén como estaai^
i Si, porque Eapafía estí. mal ino?.
I Bueno, ehorr. a.qui hablcinos de los militpres, la mili y otrpé
iasuiitos en relación. .
í r Però resulta que en 198O AÜM' es fruta prohlbidp,, nadie puéde
esçribir, nada de eso, no pueden publicarse reportajes, no pueden
Ihacerse Deliculas ni teatro.
Como si'no existiera.
I Pues si, exLste, Y ademas cada esp??ilol, salvo exc ep ei ones
tendre que trs.bajsr mas de un PBO para ellos, y- sin rechistnr»
Con el sexo del franquisme pa,aaba igual, nada de nadar però
^el chavalin que queria se "espabila'ba" y bien, resiilta que sabia
algo. Pues buenó, aqui* el lector dabe cólàborar un pòco, mucho, y
tratar:de inventarse el parrafo que ibà aqui, en lug?x de lo que
esté leyenda. ; <
. Y continUaba asi:
No es serio, no. Ni moral ni ético.
i Y muchos se dirarrt "aqui falta algo". Y en su mente scaldrà .
• un letrero : ICENISTROS'.
"Si noi", tambien se las traeri y m^.sV Sobre todo cuando pa
san a la categoria "EX" solo para iniciades. Entonoes lo tienen
plarisimo. Han estado una temporada 11 evcndo una c?írtera que ya vés ;
lo que pesa para él, y después-a vivir de renta, que el país es riaç,
G-ente éLue- saldaíí'i en ÏF, que no veas, y te dir d:
-Sras., Sresé,: el pais estf. ms>2, ... muy mal.'ïís de todos
el, deber de IiEVANTAÜLO, de sanearlo. No m'5.s;corrupcidn, no m^.s sucie
àad, no mds fraude, no -més esto, ni lo otro.
Basta!!:. Por que-Espana es ... bla, bla, bla, taJ. y cugJ....
y tenemos que colaborar todos im poco. El SoMerno est^ tomcndo
serias medidas que contribuiran a tal y cual, y bla ..."
; ': Por la noche en Borajàs les espera un Boeing qiue le llevai·a,
en li clase, claro, a Suiza. Todo en muy poco tièmpo. Poqiu-simo.
• Alli se reunirà con sus colegas y les-explicarà que enesos
moJient'oB està combatiendo la crisis espnnola,y que cree poder ex-r
tinguirla.
Queda adn vtn fenomeno muy especial en Espaíïaí' SI PutboJ) y
ÚX3 cosas, que no son rosa,s, no, que son pelotas. Porque Espana
en ei 82, serd el paisj.con mas pelotas. que soríarse pueda. Ttendremos
el Mundial en casa^. Seremos. campennes del m\AndQ>. Oòmo Argentina
que lo organisa y lo gsjaa. Aunque sea por la jeta, però se ganard.
Porfei, Castejón, Samaranclr'y otros hpji visto que no hacian
JtaltB desplvazamientüs tan largos psra demostrar, lo que llevamo dem
tro:ç que podian pasarse por casa-y contemplaxlo); bajo ®1 Spanisk' Sun*
' -"Papa, llévame al circo, vaaa".
-"No, hijo no, si qui eren verte que vengrji a casa".
Este fue el dialogo mantenido entre la Selección y los de ar
rriba, y que dip el susodicho resultado: El r.1undial en casa»
Daran'resultado ya, los cfíoe perdidos positivamente, los via
jes y estages, If.s cejia y almucirzos, las fincas, las aves de rapina,
los puros y etc, etc.

,. Demostrar eraos que lo de Argentina fué lina mala jugada que nos lii
20 la fortuna; que no llegar a més .f\ié aiala suerte.
Aquí, irse a casa tan pronto no sucederà. ^àtareiao·s en.oaea.
Y el futbol continuarà siendo lo que es; una fuga de divis?s,
millones que se van en simples manos de deportistas.
là. menos los toreros son mricionales, x> corao mucho oriündes, y
publico es divisp en potencia, ^no?, que viene aquí y entre flores,
fandruguirios y alegrías aprende rapido a decir VIVA ESPASA^ Subirén
al avión y en la escalertlla, suspírando, dejarín oir un entrecortado
Spain ia different : - Porqué ha visto hace instantes, a inàsde
dé im espaíïolito, cagarse. en todo continuamente.
- Porqué no ha podido hablar con el espaviolito
de nada o casi nada. De futbol si, çlciro.
- Porqué ese espariolito tíene que ser raillonario,
paxa tener tècnica extranjera.
- Porqué no ha podido hablaT de.W (v/att) de
sonido o de c.c. (centimetros cdbicps) de potencia.
. « - Porqué se ha encontrado en otro mundo y
colo se puede lamentar de que en su país, le serà m^-s caro beber.
Sspafla, graciaa a dios, aobretodo. es una potencia mundial tanto
en produccidn como en consumo de alcohol. Tà es algo, porqué sinó
puedo comprar una moto japoaesa, ni lon aparato alemin, .ni puedo sa-,
li* al mundo con el bolsillo lleno, ni . • . pues me tomo ún vAdsky
y ya està. - i
Mientras en algiSn rincén de Spain, habrà algdn
extranjero contaíido el "Viva Sspsóía" y un espaHolito
sirviéndole cerveza y vino.
Y aL final de la barra dos indigenas:
- "Míralo, el extranjero cpntando el Viva 3spaüa
y yo que se la daria tota entera."
-"Que va, que va, que él tendre lo que quieras,
però no vé toros ni tiene al Krankl, ni al '
Nieto, y a ml.s yo me tirao una mili que no veas. ,
To tm süo y pico sin dar golpe, coraiendo,' durraiendo,
bebiendo y nada mó.9."
Todo esto venia a cuento, no sé si se recuèrda,
porqué Espí^na es un mierda y ser espanol no es xíA,
Así suenà, tan grave como esè Porqué tendríaraos
que estar hartos todos de que Ssparía sà asigne
un papel que no tèene, de que quiera ser rctor
y no llegue a taquilíero, y de que 3uropa si—
gua espefando màs all^. de los Pirineos.
Y habría raucho més para ,contar. Toneladas
de papelf però para eso ya estan los Servicios
Desinforpativos del pais ^no?.
Lluís Vert.
f
ae
el

?LANA. LlTEFiARIA.
'"•,•• e&^5 ViA^üíNi /LTr,)- escnT»*rott

Sobre l'Associacio de veïns
Amb 1* edició d*aquGst Butllatl, 1"^ Associació do Volns ha prstés incidir
en 1Q vida cultural llagostoronca. L'^AA.W. es va fandar potser a contra temps
-no VQ poder aglutinar el moviment que on altrns poblacions os produia del tre.s
pas del franquisme a l'^fepoca democràtica-. No obstant la nostra voluntat de fer
amb honradesa, sinceritat; i pensant que els interassos privats es tenen d*aturar
on comoncon-els comuns, ens va fer nnar endevant. -Desprès de-diferents crides a
la població, poca fou l*atrjnció que se*ns va donar, i dàntuvi, molts preveien que
l^AA.VV* era morta. Tal afirmació CIÍDC que ós gratuita, doncs si per-una banda
no s*ha pogut aconcoguir els objetiuc quo teoricamiont ons proposàvem, per 1*altre
tot i quo amb fqp-iís debcsts interns s*ha mantigut 1"*Associació.-Arrel de la sortida
del Butlloti, va portar a divorg·'nGiBS dins la Junta, dimitint dos dels seus
membres fyndacionals, per aqunst. motiu, 1* Activi tat c!n I*" Associació ha quodat
centrada amb l*ela borr.c^.ó del Butlloti,
En un principi fins i tot els partits pelitics ans comdomnarcn al fracàs
[mfis tard ens donaren supoiHi,,.), i ja no cal dir la pr.rt conservadora,,, -Aqui
he d"afirmar però, quo dins les dificultats ric la"politica local", fórem mós reconeguts
per 1*anterior Consistori (no democràtic (?)} -L*actual ens ha ignorat
con AA.W, i com a entitrt ciutadana,.
Els nostrns tomes de lluita: "el desviamunt dol rec al plà de 8ant Llorenç"-
i la conservació de-"lla casa da 1*Estanc de Dalt", no han estat rocolçats
a nivell públic per ningú, potser són plantejaments idealista , però dissor^:adamcnt
una vegada mós haurem do deixar cl temps por testimoni.
El Butlloti Ós un dols projectes culturals• mí-s importants dels dsrr^rs
anys-a la nostra, vila. Rdconoixont la manca dn modis, tant materials com econòmics,
creiem que amb un mínim suport ciutadà, poririom arribar a fer una publicació
d*intorós per una ^ran majoria.
Potsor per això, a d*"altres els hi sap greu, ciue-sorgits d*una "insigni- •
ficant"-, "morta", i "contradictòria" Associacion do \/ï5!tnp,,cs pugdiin editar de mamant
sis butlletins d*informació i opiïnió local,. Amb un compromiSs do sortida per
part dol Col,lfjctiu de ncdacciïó fins ui mos de Desembre. Aleshores ns dncidirà
el futur del Butlletí que dopont una mica de tots; por la nostra nart do voluntat
no en manca, poro np ós-suficient.
Quant a l^AA.W., la seva continuïtat ostó tanmateix en mr.BS de tots. Pnrsonalmont
crec que-és cl darrer intent de dur a tomin una actuació d^intcrós muni«
cipal, sana i neta, al margo d'intcrassos partidistes i de conveniències particulars.
El veredicte inapel·lable dels temps decidirà, Aixi sia.
Joan Ventura Brunulat
SOLSTICI D'VESTIU ; De la Fristn d^onguany podom dir quo va desbordar totes los
previsions, tant per la nombrosL;i assistència (molts fornstors), com per la per
dua de l^üssoncla del que tfi que ósser la matnixa. Par tant crciom que ns tó
do portar a fons un roplantcjar.innt dul que cal quri sigui la Fnsta, tant en l'^cr
ganització, com en la idsa de base.
Per manca do mós espai, donem un nstat de comptes global :
Ejjbraxlcjs Gj^rtirlos npsjbant
Recaptació voluntària 21.723>- DuspGsns generals 20,653,- 5:136,- Ptns
Aportació Ajuntament fí.QOQjw "Artristes" i A.Daban ,. S.üQQj*;_^
• "• "La Caixa"= _. Z.pOOjr.^.. 2G.í:553,-
34.723j^-
Vòlom donar los gràcies nxpressariifjnt a Ic gent P,UO lia cal.laborat nmb la Festa,;
bó cndint-nos cl terreny, la llum, fil clàctric, remolí', otc, A tothom morcbs,
AA.W.